LLEI 4/2001, DE 14 DE MARÇ,
DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS
1(BOIB núm. 35, de 22 de març de 2001)
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Parlament, el Govern i el president conformen l’organització institucional de la comunitat autònoma, tal com es disposa a l’article 18 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, norma fonamental que conté, a més, la regulació bàsica de cada una d’aquestes tres figures, però que reclama expressament als articles 31.7 i 32.3 – deixant ara de banda el paper assignat al Reglament de la cambra– la intervenció d’una llei aprovada per majoria absoluta, per tal de completar els aspectes organitzatius, funcionals i de règim jurídic del Govern i del president.
La tasca de desenvolupament dels preceptes estatutaris, pel que fa al poder executiu de la comunitat autònoma, l’ha duta a terme la Llei 5/1984, de 24 d’octubre, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma, el contingut de la qual requereix l’adequació a la reforma estatutària operada per la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, i a la realitat institucional i administrativa de les Illes Balears.
La reforma empresa en aquest àmbit parteix de l’experiència adquirida en les legislatures precedents, si bé assumeix, d’entrada, canvis importants i necessaris per a l’arquitectura organitzativa i jurídica de la nostra comunitat. A diferència de la Llei del 1984, la Llei del Govern té per objecte fonamental la regulació del Govern i del president de les Illes Balears, així com de les potestats normatives del poder executiu autonòmic, i difereix a una llei específica l’ordenació i l’estructuració de l’Administració de la comunitat autònoma, el règim jurídic de la qual ha de ser abordat pròximament pel Govern, tal com s’anuncia en una disposició final.
L’ordenació jurídica del president de les Illes Balears es planteja en la doble vessant de president de la comunitat autònoma i de president del Govern, la qual cosa es manifesta en la distinció entre atribucions de representació i de direcció. Com a cap del Govern, al president se li reconeixen les facultats que tradicionalment es consideren inherents a aquesta condició, entre les quals destaquen les de tipus normatiu en matèria d’organització.
1
La llei acull la doble naturalesa del Govern com a òrgan col·legiat que encarna essencialment el poder executiu de la comunitat autònoma, el configura com a institució d’autogovern i com a òrgan superior de l’Administració que en depèn, i el dota de les atribucions polítiques, executives i normatives que exigeix el text estatutari. Quant a la composició, preveu la figura del vicepresident amb caràcter disponible, no fixa un límit màxim de consellers amb responsabilitat executiva i manté la figura del conseller sense cartera.
El Govern, reunit per a l’exercici de les seves funcions, constitueix el Consell de Govern, el funcionament del qual es perfila a partir de regles mínimes, entre les quals s’inclouen, per la seva importància, les relatives al Govern en funcions. Així mateix, la llei es deté en el tractament de la secretaria del Consell de Govern, de les comissions delegades i dels diversos òrgans de suport i de col·laboració. La llei reforça, en aquest sentit, la Comissió de secretaris generals [tècnics].
Pel que fa als membres del Govern, la llei recull el règim jurídic existent en matèria d’estatut personal, nomenament, cessament, fur processal i responsabilitat política. Constitueix en canvi una novetat l’ordenació del règim de suplències i d’assumpció temporal de la titularitat d’una conselleria. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la llei les atribucions dels consellers al capdavant de les àrees de responsabilitat corresponents.
Una altra de les innovacions d’aquest text legal és el tractament de la iniciativa legislativa i de les potestats normatives del Govern. Pel que fa a aquestes, és important subratllar que la llei defineix la figura dels decrets legislatius en termes anàlegs als prevists constitucionalment. L’exercici de la potestat reglamentària s’aborda integralment per primera vegada a la nostra legislació, tot cercant l’equilibri necessari entre l’eficàcia exigible a l’acció dels poders públics i les garanties jurídiques i de participació que reclamen els ciutadans.
Completa la llei un títol dedicat al control de l’actuació del Govern, en línia amb la legislació comparada.
TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Objecte de la llei
TÍTOL I
DEL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
CAPÍTOL I
DE L’ELECCIÓ I DE L’ESTATUT PERSONAL
Article 2. Del president
1. El president de les Illes Balears exerceix la més alta representació de la comunitat autònoma i l’ordinària de l’Estat a les Illes Balears. Així mateix, presideix el Govern, en dirigeix les accions i coordina les funcions dels seus membres, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i aquesta llei.
2. El president o la presidenta rep el tractament de senyor o senyora i té dret a utilitzar la bandera de la comunitat autònoma de les Illes Balears com a guió i als
honors corresponents al càrrec.2
Article 3. De l’elecció i del nomenament
1. El president de les Illes Balears serà elegit pel Parlament d’entre els seus membres i el rei el nomenarà.
2. En el termini de cinc dies comptadors des del dia en què s’hagi publicat el Reial decret de nomenament en el Boletín Oficial del Estado, i sense perjudici que es publiqui també en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el president nomenat prendrà possessió del càrrec. L’acte de presa de possessió, públic i solemne, consistirà en l’acceptació del càrrec i l’acatament de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia.
Article 4. De la incompatibilitat
1. El càrrec de president és incompatible amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic, com també de qualsevol activitat professional, mercantil o industrial. Així mateix, li és aplicable la legislació específica sobre incompatibilitats dels membres del Govern i alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
2. En tot cas, el càrrec de president és compatible amb les activitats següents: a) El desenvolupament de les funcions pròpies de la condició de parlamentari i les
de caràcter representatiu en institucions, organismes o entitats de caràcter públic quan derivin de la condició de president.
b) Les activitats corresponents a l’administració del patrimoni personal i familiar. c) L’exercici de càrrecs representatius, sense remuneració, en un partit polític. d) L’exercici de càrrecs honorífics en institucions, organismes o entitats de caràcter
social, assistencial o no lucratiu. Article 5. Del fur processal
1. El president, durant el seu mandat, i per la comissió d’actes delictius en el territori de les Illes Balears, no pot ser detingut ni retingut, llevat del cas de delicte
2
flagrant i, en tot cas, pertoca decidir-ne la inculpació, l’empresonament, el processament i el judici al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
2. Fora de l’àmbit territorial de les Illes Balears, la responsabilitat penal del president serà exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
Article 6. Del cessament
1. El president cessa per alguna de les causes següents:
a) L’elecció de nou president després d’eleccions autonòmiques. b) L’aprovació de la moció de censura.
c) La denegació de la qüestió de confiança.
d) La dimissió comunicada per escrit al president del Parlament.
e) La incapacitat física o psíquica permanent que l’impossibiliti per a l’exercici del càrrec.
f) La sentència ferma dels tribunals que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec. g) La pèrdua de la condició de diputat del Parlament.
h) La incompatibilitat declarada i publicada, d’acord amb la normativa específica d’aplicació.
2. En les causes previstes en els apartats a), b), c) i d) del número 1 d’aquest article, el president ha de continuar en l’exercici del càrrec fins que el successor n’hagi pres possessió.
3. La incapacitat a què fa referència l’apartat e) del número 1 d’aquest article ha de ser apreciada motivadament pel Consell de Govern, per acord, com a mínim, de les tres cinquenes parts dels seus membres, i proposada al Parlament, el qual, en cas que l’estimi, l’ha de declarar per majoria absoluta dels seus membres.
Article 7. De la vacant del càrrec
1. Si el càrrec de president queda vacant perquè se n’ha produït el cessament per alguna de les causes establertes als apartats e), f), g) i h) del número 1 de l’article anterior, i en el cas de defunció, el Govern serà presidit interinament, fins a la presa de possessió del nou president, pel vicepresident, si n’hi ha, sempre que aquest tingui la condició de diputat del Parlament de les Illes Balears, i, si no n’hi ha, pel conseller que, sent també diputat, tingui atribuïda la secretaria del Consell de Govern.
2. Si cap conseller no compleix els requisits esmentats abans, el Govern serà presidit interinament pel conseller més antic en el càrrec, que també ha de ser diputat del Parlament, i si cap dels consellers no ho és, pel més antic en el càrrec de conseller i, finalment, en igualtat entre ells, pel de més edat.
4. Quan el cessament del president es produeixi per qualcuna de les causes establertes en els apartats d), e), f), g) i h) del número 1 de l’article anterior i en el cas de defunció, el president del Parlament en el termini màxim de dos mesos reunirà la Cambra per a l’elecció d’un nou president.
Article 8. De les suplències i absències temporals
1. En els casos d’absència, malaltia o altre impediment temporal del president, el substituirà el vicepresident, o, si no n’hi ha, el membre del Govern que el president hagi designat expressament. En defecte de designació expressa, el president serà substituït pel conseller a qui correspongui d’acord amb el ordre de precedències de les conselleries establert per decret de la Presidència.
2. El suplent del president, en els casos prevists a aquest article, només pot exercir les atribucions que siguin necessàries per al despatx ordinari dels assumptes.
Article 9. De la representació de les Illes Balears
Durant el temps en què el càrrec de president estigui vacant o en què el president sigui substituït temporalment, i independentment de qui el substitueixi al capdavant del Govern, el president del Parlament exercirà la representació de les Illes Balears.
CAPÍTOL II
DE LES ATRIBUCIONS DEL PRESIDENT
Article 10. De les atribucions de representació
1. Correspon al president, com a més alt representant de la comunitat autònoma: a) Exercir la representació de les Illes Balears en les relacions amb les institucions
de l’Estat i les altres administracions públiques.
b) Convocar a eleccions al Parlament de les Illes Balears, en els termes regulats per la llei.
2. Correspon al president, com a representant ordinari de l’Estat a la comunitat autònoma:
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis i els decrets legislatius i ordenar-ne la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el Boletín Oficial del
Estado, en el termini de quinze dies comptadors des del dia en què s’hagin
aprovat.
b) Ordenar la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears del nomenament del president del Tribunal Superior de Justícia, d’acord amb el que estableix l’article 53 de l’Estatut d’autonomia.
Article 11. De les atribucions de direcció
Correspon al president, com a responsable de la direcció del Govern:
b) Mantenir la unitat de direcció política i administrativa i coordinar les accions de les diferents conselleries.
c) Crear i extingir les conselleries, així com establir-ne la denominació i les competències.
d) Nomenar i separar els consellers i el vicepresident, si n’hi ha. e) Resoldre els conflictes d’atribucions entre les conselleries.
f) Determinar, mitjançant decret, les suplències dels consellers i del vicepresident, si n’hi ha, en cas d’absència, malaltia o en els casos d’abstenció obligada.
g) Encomanar transitòriament, en cas de vacant, la titularitat d’una conselleria a un altre membre del Govern.
h) Subscriure els convenis de col·laboració i els acords de cooperació amb l’Estat i altres comunitats autònomes.
i) Convocar les reunions del Consell de Govern, fixar-ne l’ordre del dia, presidir-les, suspendre-les i aixecar-ne les sessions, i dirigir els debats i les deliberacions que s’hi produeixin.
j) Plantejar la qüestió de confiança davant el Parlament de les Illes Balears, amb la deliberació prèvia del Consell de Govern.
k) Firmar els decrets aprovats pel Govern i ordenar-ne la publicació en el Butlletí
Oficial de les Illes Balears.
l) Firmar els acords del Consell de Govern.
m) Sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears, en els supòsits prevists en la legislació vigent.
n) Sotmetre a deliberació i a acord del Consell de Govern la interposició del recurs d’inconstitucionalitat, així com el plantejament de conflictes de competències davant el Tribunal Constitucional.
o) Exercir accions judicials i administratives, en cas d’urgència, i informar-ne el Consell de Govern en la primera reunió que dugui a terme.
p) Designar el representant de les Illes Balears en el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
q) Exercir la resta de funcions que li atribueixi l’ordenament jurídic. Article 12. De la delegació de competències
El president podrà delegar en el vicepresident, si n’hi ha, o en un conseller les funcions i les competències previstes en els apartats b), e), h), m) i o) de l’article 11.
CAPÍTOL III
DE LA RESPONSABILITAT I DEL CONTROL PARLAMENTARI
Article 13. De la responsabilitat política
2. La delegació de funcions executives del president en el vicepresident o en un conseller no l’eximeix de la responsabilitat política davant el Parlament.
Article 14. De la moció de censura i la qüestió de confiança
El plantejament de la qüestió de confiança i l’adopció de la moció de censura s’han de dur a terme d’acord amb el que disposen l’Estatut d’autonomia i el Reglament del Parlament.
TÍTOL II
DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS
CAPÍTOL I RÈGIM GENERAL
Article 15. De la seva naturalesa i composició
1. El Govern, d’acord amb les directrius del president, estableix la política general i dirigeix l’Administració de la comunitat autònoma. Així mateix, exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària en el marc de la Constitució, de l’Estatut d’autonomia i d’aquesta llei.
2. El Govern és integrat pel president, pel vicepresident, si n’és el cas, i pels consellers. Cada conseller estarà al capdavant d’una conselleria, sense perjudici de l’existència dels consellers sense cartera.
3. El Govern reunit per a l’exercici de les seves funcions constitueix el Consell de Govern.
Article 16. Del funcionament del Consell de Govern
El funcionament del Consell de Govern s’ha d’ajustar a les regles següents:
a) Les sessions del Consell de Govern són convocades pel president i s’hi han d’adjuntar l’ordre del dia i la documentació corresponent als assumptes de què s’hi tractarà.
b) La constitució del Consell de Govern serà vàlida si hi assisteixen el president, o la persona que el substitueixi, i la meitat, com a mínim, dels consellers.
c) Els documents que es presentin a les reunions del Consell de Govern tenen caràcter reservat i secret, llevat que el mateix Consell de Govern acordi fer-los públics. El mateix caràcter tenen les deliberacions del Consell de Govern, així com les opinions i els vots que s’hi emetin, i els seus membres estan obligats a mantenir el deure de reserva, fins i tot quan hagin deixat de pertànyer al Govern.
e) Només poden adoptar-se acords sobre els assumptes que figurin en l’ordre del dia. No obstant això, i per raons d’urgència, el Consell de Govern pot deliberar i, si s’escau, adoptar acords, sobre altres assumptes no inclosos en l’ordre del dia. f) A les reunions del Consell de Govern, el president pot convocar-hi alts càrrecs,
funcionaris de l’Administració i experts, el parer dels quals es consideri necessari. La intervenció d’aquests es limitarà a l’assumpte sobre el qual hagin d’informar. En qualsevol cas, els és d’aplicació el deure de reserva aplicable als membres del Consell de Govern.
Article 17. De la Secretaria del Consell de Govern
1. De les sessions del Consell de Govern se n’ha d’estendre una acta en la qual han de constar, com a mínim, a més de les circumstàncies relatives al temps, al lloc i als assistents, les decisions i els acords adoptats.
2. Per decret de la Presidència es determinarà el conseller que ha d’exercir com a secretari del Consell de Govern i el règim de suplència d’aquest.
Article 18. Del cessament del Govern
1. El cessament del president determina el del Govern.
2. El Govern cessant ha de continuar en funcions fins a la presa de possessió del que el succeeixi, amb les limitacions establertes en aquesta llei.
3. El Govern en funcions ha de facilitar el normal desenvolupament del procés de formació del nou govern i el traspàs de poders a aquest.
4. El Govern en funcions no pot adoptar decisions que excedeixin de la gestió ordinària, llevat dels supòsits de necessitat urgent i, en conseqüència, no pot fer ús de les delegacions legislatives atorgades pel Parlament, ni aprovar el projecte de llei de pressuposts generals.
CAPÍTOL II
DE LES ATRIBUCIONS DEL CONSELL DE GOVERN
Article 19. De les atribucions del Consell de Govern Correspon al Consell de Govern:
1. Establir la política general de la comunitat autònoma, d’acord amb el programa polític definit pel president, i dirigir l ‘Administració.
2. Aprovar els projectes de llei i trametre’ls al Parlament perquè els tramiti, com també determinar-ne la retirada en els termes que estableix el Reglament de la cambra.
3. Aprovar el projecte de llei de pressuposts de la comunitat autònoma.
5. Aprovar, amb el dictamen previ del Consell Consultiu, els reglaments per al desenvolupament i l’execució de les lleis, així com la resta de disposicions reglamentàries que li correspon dictar.
6. Prestar o denegar la conformitat a la tramitació de les proposicions de llei que suposin increment de les despeses o disminució dels ingressos pressupostaris. 7. Deliberar sobre la qüestió de confiança que el president s’hagi proposat de
presentar davant el Parlament de les Illes Balears.
8. Acordar la interposició del recurs d’inconstitucionalitat i totes aquelles altres actuacions davant del Tribunal Constitucional que corresponguin al Govern de les Illes Balears.
9. Proposar al Parlament de les Illes Balears la incapacitació del president en els termes que estableix l’article 6.1 e) d’aquesta llei.
10. Sol·licitar que el Parlament de les Illes Balears es reuneixi en sessió extraordinària.
11. Autoritzar la firma de convenis i acords de col·laboració i cooperació amb l’Estat i altres comunitats autònomes.
12. Nomenar i separar mitjançant decret els alts càrrecs de l’Administració de la comunitat autònoma.
13. Adoptar les mesures necessàries per a l’execució, dins el propi territori, dels tractats i els convenis internacionals i dels actes normatius en allò que afecti les competències de la comunitat autònoma.
14. Exercir les facultats de control i coordinació dels consells insulars dins el marc de la llei.
15. Concedir honors i distincions, d’acord amb la normativa específica.
16. Exercitar accions judicials i desistir-ne d’acord amb la legislació específica aplicable.
17. Exercir totes aquelles altres facultats que li atribueixin les disposicions vigents. Article 20. De les comissions delegades
1. El Govern de les Illes Balears pot constituir comissions delegades sobre matèries específiques, integrades pel president o el vicepresident i per dos o més consellers.
CAPÍTOL III
ÒRGANS DE SUPORT I DE COL·LABORACIÓ DEL GOVERN
Article 21. De la Comissió de secretaris generals [tècnics]3
El Govern podrà crear la Comissió de secretaris generals [tècnics] com a l’òrgan col·legiat encarregat de preparar les deliberacions i els acords del Consell de Govern. Un decret en regularà el funcionament, la composició, la presidència i la secretaria. Article 22. Dels gabinets
1. Els gabinets són els òrgans de suport polític i tècnic dels membres del Govern. Acompleixen tasques de confiança i d’assessorament qualificat i, en cap cas, no poden executar actes o adoptar resolucions que corresponguin als òrgans de l’Administració de la comunitat autònoma ni desenvolupar tasques pròpies d’aquests.
2. Els responsables dels gabinets tenen la consideració de personal eventual, d’acord amb el que disposa la legislació sobre funció pública.
Article 23. Dels comissionats autonòmics
1. Els comissionats autonòmics són persones de prestigi reconegut que desenvolupen amb caràcter temporal funcions concretes de representació de la comunitat autònoma en els àmbits i els fòrums que es determinin.
2. El decret de nomenament ha de regular la durada i l’abast específic del mandat de representació.
Article 24. El portaveu del Govern
El president pot nomenar un portaveu del Govern que, en el cas que no sigui membre del Govern, tindrà rang de director general, podrà assistir a les reunions del Consell de Govern i quedarà obligat a mantenir el deure de reserva en relació a les deliberacions d’aquest.
TÍTOL III
DELS MEMBRES DEL GOVERN
CAPÍTOL I DEL VICEPRESIDENT
Article 25. Del vicepresident
1. Correspon al vicepresident l’exercici de les funcions que li encomani o li delegui el president del Govern. Així mateix, li pertoca substituir-lo en els casos prevists en aquesta llei.
3
2. El vicepresident, quan així ho disposi el president, pot assumir també la titularitat d’una conselleria.
3. L’estatut personal, el nomenament i el cessament del vicepresident s’han de regir pel que disposa aquesta llei per als consellers.
CAPÍTOL II DELS CONSELLERS
Article 26. Dels consellers
1. Els consellers són membres del Govern i titulars de la conselleria que tinguin assignada. No obstant això, hi pot haver consellers sense cartera.
2. Per ser conseller es requereix tenir la nacionalitat espanyola, ser major d’edat, gaudir dels drets de sufragi actiu i passiu, així com no estar inhabilitat per exercir càrrec o ocupació públics per sentència judicial ferma.
3. Els consellers o les conselleres reben el tractament de senyor o senyora i tenen
dret als honors que els corresponen per raó del càrrec.4
Article 27. Del nomenament
1. Els consellers són nomenats i separats lliurement pel president del Govern i inicien el seu mandat en el moment de la presa de possessió.
2. En el decret de nomenament, s’ha de consignar la conselleria la titularitat de la qual els assigna. Quan es tracti del vicepresident o d’un conseller sense cartera, el nomenament especificarà l’àmbit de funcions conferit, que en cap cas no suposarà l’existència de responsabilitat executiva.
3. Els decrets de nomenament s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes
Balears.
Article 28. Del cessament
1. Els consellers cessen per qualsevol de les causes següents:
a) El cessament o la defunció del president, si bé han de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou govern.
b) La incompatibilitat declarada i publicada, d’acord amb el que disposa la legislació específica aplicable.
c) La incapacitat i inhabilitació en l’exercici del seu càrrec declarada per sentència ferma.
d) La dimissió acceptada pel president. e) La decisió del president.
2. El cessament produeix efectes des del moment de la publicació del corresponent decret del president en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
4
Article 29. De les vacants i les suplències
1. En cas de vacant del càrrec de conseller, i mentre no n’hagi pres possessió el nou titular, el president encomanarà transitòriament a un altre membre del Govern el despatx dels assumptes de la conselleria.
2. En cas d’absència, malaltia o d’altre impediment temporal d’un conseller, aquest serà suplert pel conseller que designi el president mitjançant decret.
3. Els decrets relatius a vacants i suplències dels consellers s’han de publicar en el
Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Article 30. De les incompatibilitats
1. Els membres del Govern no poden exercir altres funcions que les que derivin del seu càrrec, ni cap activitat professional o mercantil, llevat de la mera administració del seu propi patrimoni, personal o familiar.
2. En tot cas, els és aplicable el que disposa la legislació sobre incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Article 31. Del fur processal
D’acord amb l’Estatut d’autonomia, la responsabilitat penal dels membres del Govern és exigible en els mateixos termes que s’estableixi per als diputats del Parlament de les Illes Balears.
Article 32. De la responsabilitat
Sense perjudici de la responsabilitat política solidària del Govern davant el Parlament de les Illes Balears, el vicepresident i els consellers responen directament de la seva gestió.
Article 33. De les atribucions dels consellers
Correspon als consellers, com a membres del Govern:
1. Desenvolupar l’acció de govern en la seva àrea de responsabilitat.
2. Preparar i presentar al Govern els avantprojectes de llei i projectes de decret, relatius a les qüestions pròpies de la seva conselleria.
3. Dictar ordres en les matèries pròpies de la seva conselleria.
4. Formular els programes d’actuació i fixar els objectius de la conselleria, als efectes de l’elaboració de l’avantprojecte de pressuposts generals de la comunitat autònoma.
5. Proposar al Consell de Govern el nomenament i el cessament d’alts càrrecs dependents de la seva conselleria.
6. Exercir totes les competències que els atribueixi la legislació vigent. Article 34. De la representació del Govern davant del Parlament
2. No obstant això, el despatx ordinari d’assumptes entre el Govern i el Parlament s’ha de canalitzar a través del secretari del Consell de Govern i del representant del Govern davant de la Junta de Portaveus.
TÍTOL IV
DE LA INICIATIVA LEGISLATIVA
I DE LES POTESTATS NORMATIVES DEL GOVERN
CAPÍTOL I
DE LA INICIATIVA LEGISLATIVA
Article 35. De la iniciativa legislativa
El Govern exerceix la iniciativa legislativa prevista a l’article 26 de l’Estatut d’autonomia, mitjançant l’elaboració, l’aprovació i la tramesa posterior dels projectes de llei al Parlament.
Article 36. Del procediment de la iniciativa
1. El procediment d’elaboració dels projectes de llei, sense perjudici dels tràmits que legalment tenen caràcter preceptiu, s’inicia en la conselleria competent mitjançant la redacció d’una proposta d’avantprojecte, a la qual s’han d’adjuntar els estudis, els informes i la documentació que es considerin oportuns.
En particular, s’hauran d’adjuntar, com a mínim, els informes següents:5
a) En cas d’introduir un silenci administratiu amb un efecte desestimatori, un informe que motivi les raons imperioses d’interès general que el justifiquen. b) En el supòsit d’establiment d’un règim d’autorització per accedir o exercir una
activitat de serveis, motivació suficient sobre la concurrència dels requisits de no-discriminació, necessitat i proporcionalitat d’aquest règim en el marc del que disposa la Llei bàsica estatal 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
2. El conseller competent ha d’elevar l’avantprojecte al Consell de Govern perquè, si s’escau, l’aprovi com a projecte de llei o decideixi la realització de nous tràmits. El text aprovat ha d’incloure una exposició de motius.
3. Una vegada aprovat el projecte de llei, el Govern n’acordarà la tramesa al Parlament, juntament amb una memòria i els antecedents necessaris per pronunciar-s’hi.
5
CAPÍTOL II
DELS DECRETS LEGISLATIUS
Article 37. Dels decrets legislatius
En el cas previst a l’article 27 de l’Estatut d’autonomia, el Govern pot dictar normes amb rang de llei que rebran el nom de decrets legislatius. Per elaborar-los, se seguiran, com a mínim, els tràmits prevists als articles 42 i 46 d’aquesta llei.
CAPÍTOL III
DE LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA
SECCIÓ 1a PRINCIPIS GENERALS Article 38. Dels titulars de la potestat reglamentària
1. La potestat reglamentària de l’Administració de la comunitat autònoma correspon al Govern de les Illes Balears.
2. Això no obstant, els consellers poden dictar disposicions reglamentàries en les matèries pròpies dels seus departaments, en el casos següents:
a) Quan aquests reglaments tinguin per objecte regular l’organització i el funcionament dels serveis de la conselleria.
b) Quan ho autoritzi una llei o un decret del Govern.
3. El president de la comunitat autònoma pot dictar reglaments només en els casos següents:
a) Creació i extinció de conselleries, inclosa la modificació de la denominació i de les competències que els corresponen.
b) Determinació del règim de suplències dels consellers i de la secretaria del Consell de Govern.
c) Qualsevol altre de previst en una norma amb rang de llei. Article 39. De la forma de les disposicions administratives
1. Les disposicions generals adoptaran la forma de decret si són aprovades pel Govern o pel president, i d’ordre, si són aprovades pels consellers.
2. Els decrets són signats pel president, o pel president i pel conseller o consellers competents en la matèria.
3. Les ordres són signades pel conseller competent. Les ordres que afecten més d’una conselleria són signades pel conseller encarregat de la secretaria del Consell de Govern.
Article 40. De la jerarquia normativa
Les disposicions administratives s’ajusten a la jerarquia següent:
1. En primer lloc, els decrets aprovats pel Consell de Govern o pel president. 2. En segon lloc, les ordres dels consellers.
Article 41. De l’eficàcia
Perquè produeixin efectes jurídics, les disposicions administratives s’han de publicar íntegrament al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Entren en vigor als vint dies d’ençà de la publicació, llevat que s’hi estableixi un termini diferent.
SECCIÓ 2a
PROCEDIMENT GENERAL D’ELABORACIÓ6 Article 42. De l’inici
1. L’elaboració de disposicions administratives és iniciada pel conseller competent, el qual ha de designar l’òrgan responsable del procediment. Per fer-ne la tramitació, s’ha d’adjuntar a l’avantprojecte una memòria i, si s’escau, un estudi econòmic.
2. En la memòria s’han de justificar l’oportunitat de la regulació i l’adequació de les mesures proposades als fins perseguits. També s’hi ha d’expressar el marc normatiu en què s’insereix la proposta i s’hi ha d’incloure en tot cas una relació de les disposicions afectades i la taula de vigències de disposicions anteriors sobre la mateixa matèria.
Així mateix, es durà a terme un estudi de les càrregues administratives, en relació amb l’administració i les persones interessades, que inclogui la nova regulació, si escau, amb la finalitat de fomentar la simplificació administrativa i evitar que s’incloguin tràmits o càrregues innecessàries.7
3. En els casos de creació de nous serveis o de modificació dels existents, s’hi ha d’adjuntar la proposta d’un estudi del cost i del finançament de la nova organització.
4. Queden excloses de l’aplicació d’aquest procediment les disposicions regulades als apartats a) i b) del punt 3 de l’article 38.
Article 43. De l’audiència i la participació
1. El projecte s’ha de sotmetre a l’audiència dels ciutadans, directament o per mitjà de les entitats reconegudes per la llei que els agrupin o els representin, sempre que els seus fins estiguin relacionats amb l’objecte de regulació, en els casos següents:
a) Quan ho exigeixi una norma amb rang de llei.
b) Quan la disposició hagi d’afectar els drets i els interessos legítims dels ciutadans. c) Quan el Consell de Govern, o el conseller competent, ho decideixi
motivadament.
6 Epígraf d’aquesta secció modificat per la Llei 5/2015, de 23 de març, esmentada en la nota 1. 7
2. No serà exigible el tràmit previst al punt anterior respecte de les entitats esmentades si han estat consultades en el procediment d’elaboració o hi ha participat mitjançant informes.
3. L’audiència no serà exigible en relació als projectes de disposicions que regulin l’organització del Govern, de l’Administració de la comunitat autònoma o de les entitats públiques que en depenguin. Així mateix, es podrà prescindir d’aquest tràmit quan ho exigeixin raons greus d’interès públic apreciades per resolució del conseller competent, les quals hauran de posar-se de manifest a l’expedient.
4. El termini de l’audiència ha de ser adequat a la naturalesa de la disposició, i no inferior a quinze dies. Per raons justificades, i mitjançant acord o resolució degudament motivat, aquest termini pot reduir-se a set dies.
Article 44. De la informació pública
Quan ho exigeixi la naturalesa de la disposició o ho decideixi el Consell de Govern o el conseller competent, el projecte serà sotmès a informació pública, d’acord amb el que disposa el punt 4 de l’article anterior.
Article 45. De la intervenció dels ens territorials
1. L’òrgan responsable de la tramitació adoptarà les mesures que facin possible la participació dels ajuntaments i dels consells insulars en el procediment quan el projecte de disposició afecti les competències d’aquests ens.
2. Quan la naturalesa de la disposició ho aconselli, aquesta consulta pot materialitzar-se mitjançant una sol·licitud d’informe a les organitzacions representatives d’aquestes entitats.
Article 46. Dels informes i dels dictàmens
Els projectes de disposicions hauran de ser sotmesos preceptivament als següents informes i dictàmens:
1. L’informe dels serveis jurídics competents.
2. L’informe de la Secretaria General [Tècnica] competent, el qual ha de referir-se, com a mínim, a la correcció del procediment seguit i a la valoració de les al·legacions presentades.
3. Els dictàmens del Consell Consultiu i els d’altres òrgans de consulta i assessorament, en els casos prevists en la legislació que els regula.
Article 47. De l’expedient
SECCIÓ 3a
PROCEDIMENT SIMPLIFICAT8
Article 47 bis. Procediment simplificat d’elaboració de texts consolidats 9
1. Els texts consolidats de reglaments s’han d’aprovar seguint els tràmits del procediment simplificat que regula aquest article.
Als efectes d’aquest procediment, s’entén per text consolidat d’un reglament el que es limita a reunir en una única versió el text inicial del reglament, substituint les disposicions modificades, eliminant les derogades expressament i incorporant les addicionades, sempre que hagin estat aprovades seguint el procediment reglamentari general i publicades en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Aquest procediment simplificat no es pot fer servir quan la nova norma pretengui incorporar modificacions que no hagin estat objecte d’aprovació i publicació oficial, llevat que es tracti de modificacions estrictament gramaticals, terminològiques o d’estil per raons de correcció lingüística.
2. L’elaboració dels texts consolidats a què es refereix l’apartat anterior, l’ha d’iniciar la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria, la qual ha de designar l’òrgan responsable de tramitar el procediment i ha de justificar la necessitat de dur a terme la consolidació.
3. Els projectes de texts consolidats únicament s’han de sotmetre als tràmits i als informes següents:
a) Informe de l’Institut Balear de la Dona, en els casos en què les normes objecte de consolidació no hagin estat objecte d’aquest informe en el moment en què es tramitaren. Aquest informe s’ha d’emetre en el termini de deu dies hàbils. b) Informe de la secretaria general de la conselleria corresponent, el qual ha de
valorar els suggeriments que faci l’Institut Balear de la Dona i s’ha de referir a l’adequació del procediment seguit, d’acord amb les limitacions substantives i els tràmits procedimentals que estableix aquest article.
c) Dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears, si pertoca, d’acord amb la legislació reguladora d’aquest òrgan consultiu.
4. Els reglaments que s’aprovin per mitjà d’aquest procediment han d’incloure la denominació “text consolidat” en el títol de la disposició i s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
8 Secció afegida per la Llei 5/2015, de 23 de març, esmentada en la nota 1. 9
TÍTOL V
DEL CONTROL DELS ACTES DEL GOVERN Article 48. Dels tipus de control
1. El Govern de les Illes Balears actua d’acord amb la Constitució, l’Estatut d’autonomia i la resta de l’ordenament jurídic.
2. El control polític de tota l’actuació del Govern és exercit pel Parlament de les Illes Balears, d’acord amb aquesta llei i el Reglament de la cambra.
3. L’actuació del Govern es pot impugnar davant les jurisdiccions competents, d’acord amb les seves lleis reguladores
DISPOSICIONS ADDICIONALS Disposició addicional primera10
Les persones que hagin ocupat el càrrec de president o presidenta de les Illes Balears tenen dret a rebre, amb caràcter permanent, les atencions honorífiques i protocol·làries corresponents, sempre que no hagin cessat per alguna de les causes establertes en les lletres f) i h) del punt 1 de l’article 6 d’aquesta llei, ni per sentència ferma amb declaració de culpabilitat per qualsevol delicte.
Disposició addicional segona
Derogada11
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Disposició derogatòria
1. Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que es disposa en aquesta llei, ho contradiguin o hi siguin incompatibles.
2. Queden derogats els articles 3; 4; 5; 6; 7; 8; 9; 10; 11; 12; 13; 14; 15; 16; 17; 18;19, punts 3 i 4; 20; 21; 22; 23; 24; 25; 26, punts 2, 5 i 8; 27, primer incís; 29; 32; 35; 36; 37, punt 2; 39 i 41; així com les disposicions addicionals i transitòria de la Llei 5/1984, de 24 d’octubre, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de las Illes Balears.
10
Disposició modificada per la Llei 4/2011, de 31 de març, esmentada en la nota 1.
11
DISPOSICIONS FINALS Disposició final primera
En el termini d’un any des que comenci a vigir aquesta llei, el Govern de les Illes Balears ha de presentar al Parlament de les Illes Balears un projecte de llei regulador del règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Disposició final segona
S’habilita el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions administratives necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta llei.
Disposició final tercera
Aquesta llei comença a vigir l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les
