Unitat 1. Les cèl lules i els organismes

Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Reconèixer l’existència de cèl·lules en tots els éssers vius i explicar-ne les funcions.

• Diferenciar entre organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, i reconèixer l’especialització cel·lular d’aquests últims.

• Identificar en un dibuix els orgànuls cel·lulars més importants i identificar-ne la funció.

• Assenyalar les diferències entre una cèl·lula animal i una de vegetal.

• Conèixer l’objectiu de la nutrició i de la respiració cel·lular.

• Conèixer les formes de relació de la cèl·lula amb el medi, i identificar els tipus de moviment que pot fer.

• Saber la finalitat de la reproducció en els diferents organismes.

• La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius Organismes unicel·lulars i pluricel·lulars La cèl·lula eucariota: aspectes generals. Les cèl·lules animal i vegetal. Orgànuls més

importants Nutrició cel·lular:

autòtrofa i heteròtrofa Funcions de relació cel·lular: respostes i

• Identificació de la cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

• Interpretació de la diversitat de formes i dimensions cel·lulars (procariota i eucariota).

• Identificació de les estructures cel·lulars bàsiques (paret cel·lular, nucli, vacúols, cloroplasts i inclusions) i el tipus de funció que duen a terme.

• Justificació de la necessitat cel·lular de nutrients i d’energia per al creixement, per al manteniment de la vida i per a la reproducció.

• Identificació, en microfotografies, de les diferents estructures que utilitza una cèl·lula per desplaçar-se.

• Elaboració i interpretació de gràfics.

• Maneig elemental del microscopi òptic i observació de cèl·lules al microscopi.

• Lectura crítica de textos amb contingut científic que mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació.

• Reconeixement del

descobriment progressiu de la cèl·lula.

• Valoració de la importància de

• Valorar les aplicacions responsables dels avenços científics.

• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diverses maneres d’interpretar els fenòmens.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les

conclusions mitjançant diferents modes comunicatius.

• Analitzar dades i interpretar dibuixos, taules i gràfics.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diverses fonts.

• Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables amb la salut pròpia i la comunitària, en l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana.

• Desenvolupar la imaginació i la creativitat.

• Realitzar mesuraments i canvis d’unitat.

• Reconèixer el grau d’incertesa en les afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de precaució a l’hora de prendre decisions.

• Plantejar preguntes a partir de l’observació, identificar les variables que possibiliten aprofundir en la descripció del fenomen o ésser viu.

• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes i dibuixos, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari científic.

• Argumentar les semblances i les diferències existents entre els diversos models cel·lulars.

• Relacionar les característiques, la diversitat de formes i mides cel·lulars amb les funcions que duen a terme en els organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

• Ser capaç d’identificar els tipus de moviment cel·lular.

• Identificar, a partir de

preparacions microscòpiques,

fotografies i diagrames, algunes

característiques de la cèl·lula,

relacionant la diversitat de

formes i mides amb les funcions

que duen a terme en

l’organisme.

moviments Reproducció cel·lular: finalitat i procés

la fotosíntesi com a principi de la cadena alimentària.

• Valoració de la importància dels avenços tecnològics en el descobriment de les estructures

cel·lulars

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT Per començar

• Utilització del diccionari.

• Identificació d’organismes formats per una o més cèl·lules. Interpretació d’imatges.

• Enumeració d’organismes unicel·lulars.

Activitats de la unitat

• Recerca de l’origen de la paraula cèl·lula./Aula Informàtica

• Recerca del significat dels termes orgànul i vesícula. Identificació dels orgànuls amb forma de vesícula.

• Identificació de l’origen de totes les cèl·lules segons la teoria cel·lular.

• Reconeixement que la cèl·lula està dotada de vida pròpia.

• Utilització del diccionari científic/Aula informàtica. Identificació de magnituds.

• Determinació de la mida de cèl·lules animal i vegetal representades en una observació microscòpica. Saliva, leucòcits i ceba. Laboratori

• Identificació de les diferències existents entre les cèl·lules dels organismes unicel·lulars i dels pluricel·lulars.

• Identificació de cèl·lules animals i vegetals a partir de microfotografies.

• Reconeixement de les diferències entre la cèl·lula animal i la vegetal.

• Localització i reconeixement de la funció de les cèl·lules de l’organisme humà.

• Realització d’un esquema d’una cèl·lula animal i una altra de vegetal i identificació de les seves parts.

• Reconeixement de la diferència entre la nutrició de les cèl·lules animals i la de les cèl·lules vegetals.

• Enumeració de les funcions d’algunes parts d’una cèl·lula.

• Identificació de les substàncies que els diferents tipus cel·lulars incorporen de l’exterior.

• Redacció d’una frase a partir de la utilització de diferents termes referits a la respiració cel·lular.

• Reconeixement que les cèl·lules es relacionen amb el medi.

• Recerca del significat del terme pseudopodi i reconeixement del tipus de moviment amb què es relaciona.

• Compleció d’unes frases referents al moviment cel·lular.

• Reconeixement del procés de reproducció cel·lular.

• Identificació dels dos processos fonamentals que la cèl·lula duu a terme per reproduir-se.

• Reconeixement de la diferència entre la divisió de la cèl·lula animal i la vegetal.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats.

• Identificació de la característica diferenciadora entre els procariotes i els eucariotes.

• Identificació dels éssers vius que ingereixen aliments elaborats per altres organismes.

• Enumeració de les funcions vitals dels éssers vius.

Fem ciència

• Compleció d’un gràfic a partir de les dades donades en una taula.

• Interpretació dels canvis que tenen lloc en un gràfic referit a la població d’un organisme unicel·lular.

• Reconeixement de l’augment limitat en una població al llarg del temps.

• Descripció de les parts d’una cèl·lula representades en un dibuix d’una observació microscòpica.

• Determinació dels augments amb què es realitza una observació microscòpica sabent els augment de l’ocular i els de l’objectiu.

• Reconeixement que, perquè puguin ser observades al microscopi, les mostres han de ser transparents.

Activitats d’aplicació i relació

• Compleció d’un quadre referent a les diferències entre els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars.

• Reconeixement que la forma de les cèl·lules està relacionada amb les funcions que realitzen.

• Definició dels conceptes de cèl·lula eucariota, microorganisme i especialització.

• Reconeixement de les parts de la cèl·lula on es realitzen les diverses funcions.

• Identificació dels orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals.

• Identificació de les estructures indicades en dibuixos d’una cèl·lula animal i una de vegetal.

• Reconeixement de la funció de diferents estructures de la cèl·lula animal i la vegetal.

• Identificació de l’orgànul vegetal que permet realitzar la fotosíntesi i descripció d’aquest procés.

• Identificació, a partir de microfotografies, del tipus de moviment de diferents microorganismes i de les estructures que permeten realitzar aquest moviment.

• Compleció d’un quadre referent a les diferències entre la nutrició de les cèl·lules animals i la de les cèl·lules vegetals.

• Descripció del procés reproductiu d’una cèl·lula.

• Anàlisi d’un text referent a la cèl·lula.

• Càlcul del nombre de bacteris a partir de la interpretació d’un esquema de la seva divisió cel·lular.

Activitats d’aprofundiment

• Identificació de les parts fonamentals de diferents cèl·lules eucariotes.

• Reconeixement de l’existència de diverses formes cel·lulars.

• Enumeració de les diferències existents entre una cèl·lula vegetal i una d’humana.

• Reconeixement de l’existència d’organismes unicel·lulars. (0) Autoavaluació

• Reconeixement de la unitat que s’utilitza per mesurar la mida de les cèl·lules.

• Identificació de les funcions bàsiques de les cèl·lules.

• Compleció d’una frase referent a les parts cel·lulars i les seves funcions.

• Reconeixement dels orgànuls qualificats com a centrals energètiques i identificació dels tipus de cèl·lules eucariotes on es presenten.

• Identificació de la diferència principal entre cèl·lules animals i vegetals.

• Classificació d’una sèrie de característiques segons si es refereixen a les cèl·lules animals o a les vegetals.

• Relació entre termes de dues columnes referits al moviment cel·lular.

• Descripció del procés de divisió cel·lular en les cèl·lules animals i en les vegetals. (1) Revista de ciència

• Utilització del diccionari i redacció de frases.

• Anàlisi d’un text referent a la diversitat d’hàbitats.

• Reconeixement dels problemes ètics que pot plantejar l’estudi amb cèl·lules mare procedents d’embrions.

• Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (2)

TEMPORALITZACIÓ

Sessió Activitats

* Durant el desenvolupament d’aquesta unitat han de realitzar en 3D una cèl·lula.

1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Explicació oganismes unicel·lulars i pluricel·lulars, estructura de la cèl·lula. Activitats : 1 al 8

3. Correcció d’exercicis. Explicació de les cèl·lules animal i vegetal. Activitats: 9 al 13.

4. Correcció d’exercicis. Observació al microscopi d’ambdues cèl·lules. Full de l’experiència.

5. Dubtes a l’hora de realitzar l’activitat del laboratori. Explicació Nutrició, relació. Exercicis: 14 a 19.

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora.

Fem ciència. Exercicis 30 al 36.

8. Correcció. Exercicis per a realitzar durant la classe 37 al 44.

9. Correcció i Revista de ciència./Aula d’informàtica.

10. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

11. P Prova escrita. Presentació de dossier de tema.

12. Correcció de proves. Presentació de la cèl·lula en 3D

Unitat 2. La nutrició dels éssers vius

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES AVALUACIÓ

• Diferenciar la nutrició autòtrofa de l’heteròtrofa.

• Distingir les característiques més importants de la fotosíntesi.

• Explicar els processos més importants relacionats amb la nutrició animal.

• Explicar les característiques més importants de la respiració en els animals i en els vegetals.

• Definir el concepte de respiració cel·lular i conèixer els elements que hi intervenen.

• Identificació del règim alimentari d’un ésser viu per mitjà de les seves estructures de captació d’aliment.

• Nutricions autòtrofa i heteròtrofa com a processos cel·lulars.

• Caracterització de la fotosíntesi com a procés d’utilització de matèria

inorgànica del medi i l’energia solar per elaborar les seves estructures.

• Caracterització de la nutrició

heteròtrofa com a procés d’utilització de matèria orgànica i oxigen del medi per obtenir energia i elaborar les seves estructures.

• Caracterització de la respiració com a procés de transferència d’energia a la cèl·lula.

• Definició i interpretació del paper de diferents variables a partir de la realització d’experiments senzills.

• Lectura crítica de textos amb contingut científic que mostrin

aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació.

Valoració de les plantes com a depuradores de l’aire i de l’aigua.

Estimació del valor de l’emissió d’hipòtesis adequades per al

desenvolupament d’experiments senzills.

• Aplicar el mètode científic per donar resposta a problemes contextualitzats.

• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diverses maneres d’interpretar els fenòmens.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius.

• Tenir en compte punts de vista diferents del propi i reconèixer les limitacions de les pròpies idees.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diverses fonts.

• Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics.

• Fer-se preguntes i imaginar respostes sobre el que succeeix en l’entorn.

• Reconèixer el grau d’incertesa en les afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de precaució a l’hora de prendre decisions.

• Elaborar informes del treball experimental dut a terme i autoavaluar- los a partir de criteris consensuats.

• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes i dibuixos, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari científic.

• Argumentar les semblances i les diferències existents entre els diferents models de nutrició.

• Aportar evidències (experimentals o simulades) que provin que un organisme determinat és autòtrof o heteròtrof segons que obtinguin la matèria orgànica del medi o se l’elaborin ells mateixos.

• Interpretar i comprovar l’efecte que tenen determinades variables en els processos de nutrició.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DE L’ALUMNE

Per començar

• Utilització del diccionari.

• Reconeixement, per part dels éssers vius, de la matèria orgànica i de l’energia obtingudes en la nutrició.

• Recerca del significat dels termes autòtrof i heteròtrof. Reconeixement de la diferència en la nutrició entre plantes i animals, i entre diferents animals.

Activitats de la unitat

• Identificació de les substàncies que incorporen al medi els organismes autòtrofs i els heteròtrofs.

• Identificació del tipus de nutrició que presenten diverses classes d’organismes.

• Compleció d’un esquema de la reacció química que resumeix el procés de la fotosíntesi (fase fosca i lluminosa).

• Reconeixement del lloc d’on obtenen les plantes els elements necessaris (C, H, O

per fabricar el midó.

• Determinació de la falsedat o la veracitat de determinades afirmacions referides a la fotosíntesi.

• Recerca de l’origen de la matèria necessària perquè visquin els herbívors i els omnívors.

• Reconeixement de la diferència entre organismes carnívors i depredadors.

• Relació entre els aparells que participen en la nutrició dels éssers vius i la seva funció.

• Compleció d’un text sobre el procés de nutrició.

• Diferenciació entre l’aire inspirat i l’expirat.

• Reconeixement que l’oxigen també es troba dissolt en l’aigua.

• Compleció d’uns dibuixos sobre l’entrada i la sortida de gasos en les plantes.

• Reconeixement de l’ús del terme respiració tant des d’un punt de vista genèric com cel·lular.

• Construcció d’una frase en què apareguin relacionats els conceptes: matèria orgànica, energia i oxigen.

• Compleció d’un text sobre el procés de respiració.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats.

• Reconeixement de la realització, per part dels éssers vius, del procés de nutrició.

• Descripció del procés de nutrició autòtrofa i de nutrició heteròtrofa.

• Determinació del tipus d‘energia que permet elaborar matèria orgànica en la nutrició autòtrofa.

• Identificació de l’orgànul cel·lular que permet la degradació de la matèria orgànica, del procés associat i del resultat obtingut.

• Recerca de l’origen de l’energia utilitzada per elaborar matèria orgànica en la nutrició heteròtrofa.

Fem ciència

• Reconeixement de la importància del manteniment de determinades variables en un procés experimental.

• Reconeixement de la importància de la llum en el procés fotosintètic.

• Comprovació d’una hipòtesi a partir dels resultats obtinguts en un experiment.

• Elaboració de les conclusions extretes en una experiència simulada.

• Determinació dels problemes i de les hipòtesis corresponents a dues activitats.

• Determinació de les condicions que s’han mantingut constants en un procés experimental.

• Comparació dels resultats obtinguts entre diferents pots en els quals s’ha experimentat el procés respiratori.

• Compleció d‘un text relacionat amb els resultats obtinguts en una experiència simulada sobre l’intercanvi de gasos.

• Reconeixement que l‘aigua de calç enterbolida significa presència de diòxid de carboni.

• Reconeixement que els resultats d’una experiència poden o no confirmar la hipòtesi formulada.

Activitats d’aplicació i relació

• Classificació de diferents éssers vius segons la seva nutrició.

• Descripció d’una experiència referent a la detecció de midó en una planta.

• Reconeixement de la fabricació de matèria orgànica per part de les plantes a partir del procés fotosintètic.

• Realització d’un dibuix d’una fulla d’heura.

• Reconeixement del color verd de les plantes.

• Identificació del lloc on s’elabora la matèria orgànica que permet a una planta nodrir-se.

• Determinació de les matèries primeres que utilitzen les fulles en la seva nutrició.

• Determinació dels productes que s’obtenen, i també la seva destinació, en el procés de nutrició vegetal.

• Identificació de la substància de rebuig que s’origina en les fulles una vegada feta la fotosíntesi.

• Reconeixement que la llum és necessària per realitzar la fotosíntesi. (0)

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes relacionats amb el règim alimentari dels animals.

• Reconeixement de l’existència de diferents règims alimentaris en dos ocells.

• Identificació de la hipòtesi en una experiència sobre l’intercanvi de gasos respiratoris en una planta.

• Reconeixement que l’aigua de calç enterbolida significa presència de diòxid de carboni.

• Descripció dels intercanvis de gasos respiratoris entre una planta i el medi. (1)

• Reconeixement dels intercanvis de gasos que es produeixen en el muntatge d’una experiència simulada. (2)

• Reconeixement que les granotes tenen respiració cutània, a més de respiració pulmonar.

• Descripció i justificació dels canvis observats en una gràfica realitzada a partir d’una experiència formulada.

• Reconeixement de la importància que es mantinguin constants determinades variables en una experiència.

• Reconeixement de l’intercanvi de gasos que realitza una planta, un animal i una persona en la foscor.

• Determinació del consum d’oxigen nocturn en una planta, en un animal i en una persona.

• Comparació del consum d’oxigen cel·lular en un situació de fred i en una de calor. (3) Activitats d’aprofundiment

• Reconeixement del tipus de nutrició que tenen els llevats.

• Comprovació del balanç energètic en la reproducció de llevats en un temps determinat.

• Determinació de l’ús de la glucosa consumida pels llevats en el seu procés reproductiu.

• Determinació de l’ús de l’oxigen produït pels llevats en el seu procés reproductiu.

• Reconeixement de la utilitat de l’oxigen en l’expiració.

• Reconeixement de la relació existent entre l’activitat d’un ratolí i el consum d’oxigen per part de les seves cèl·lules.

• Relació de la importància de l’oxigen en la respiració com a responsable de la degradació de substàncies orgàniques. (4) Autoavaluació

• Determinació de l’ús que fan les cèl·lules de les substàncies orgàniques.

• Determinació de l’origen de les substàncies orgàniques per part dels organismes autòtrofs i dels heteròtrofs.

• Compleció de diferents frases amb els termes autòtrofs i heteròtrofs.

• Identificació del procés que fan servir les plantes per a la seva nutrició.

• Enumeració dels aparells que intervenen en la nutrició dels animals.

• Determinació i justificació de l’existència d’aire inspirat i aire expirat.

• Determinació de la diferència entre fotosíntesi i respiració.

• Compleció d’unes frases que fan referència a la respiració cel·lular.

• Identificació de l’orgànul cel·lular on es realitza la respiració cel·lular en animals i vegetals. (5) Revista de ciència

• Utilització del diccionari i redacció de frases.

• Anàlisi d’un text referent a les plantes que s’utilitzen per a l’alimentació humana.

• Reconeixement de la importància de l’ús de les plantes per a l’alimentació humana i de les dificultats perquè determinades persones hi tinguin accés, amb l’aparició de la fam, un problema que permet plantejar una pluja d’idees per conscienciar els alumnes de la importància que té i de la necessitat de pal·liar-la.

• Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (6)

Sessió Activitats

1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Correcció.Explicació Formes de nutrició i principi de fotosíntesi. Exercicis: 1 al 3. 30, 31.32

3. Correcció d’exercicis. Explicació de la fotosíntesi, fase lluminosa i fosca. Diferenciació entre ambdues. Activitats: 4 al 5; 33, 34.

4. Correcció d’exercicis. Nutrició animals, en els animals i les plantes. Exercicis: 6 al 12; 35, 36.

5. Explicació respiració, un procés cel·lular. Exercicis: 13 al 15; 37

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22; 37 al 40.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora.

Exercicis 16 al 21.

8. Correcció. Fem ciència. Exercicis per a realitzar durant la classe 22 al 25.

9. Correcció. Fem ciència. Exercicis 26 al 29.

10. Correcció. Revista de Ciència. Exercicis 1 al 6. Aula d’informàtica (apartat TIC) Cal presentar-ho al bloc. A més a més.

11. Correcció i apartat “A més a més”.

12. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

13. P Prova escrita.

Unitat 3. Funció de relació

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES AVALUACIÓ

• Explicar com es relacionen els éssers vius en relació amb el medi on viuen.

• Descriure el comportament i les respostes de les plantes.

• Descriure els principals tipus de receptors d’estímuls en els animals.

• Diferenciar la comunicació nerviosa de l’hormonal.

• Caracterització de la funció de relació com la capacitat de les cèl·lules de captar estímuls i generar respostes.

• Descripció dels estímuls i les respostes que es generen en les plantes.

• Identificació dels receptors, dels coordinadors i dels efectors en els animals.

• Identificació dels estímuls externs i interns dels animals.

• Identificació, descripció i

diferenciació dels sistemes que permeten relacionar l’estímul amb la resposta corresponent.

• Interpretació dels canvis que s’esdevenen en el medi i en els éssers vius a conseqüència de la funció de relació.

• Valoració de la importància que tenen les funcions de relació per a la

supervivència.

• Reconeixement que les plantes responen, com qualsevol ésser viu, utilitzant uns mecanismes diferents dels emprats pels animals.

• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts.

• Analitzar dades, interpretar dibuixos i construir i interpretar gràfics.

• Reconèixer les limitacions de les pròpies idees i contrastar-les amb les dels altres.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

• Treballar en equip.

• Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta.

• Interpretar alguns canvis que s’observen en el medi a conseqüència de la funció de relació.

• Reconeixement de la presència d’estímuls i de les seves respostes tant en el regne vegetal com en l’animal.

• Interpretar i comprovar l’efecte que tenen determinades variables en el procés de relació.

• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes i dibuixos, i descriure-les emprant amb rigor el vocabulari científic.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DE L’ALUMNE

Per començar

• Recerca del significat del terme estímul. (Tropisme i nàstia) Identificació de l’estímul que fa moure les flors de gira-sol.

• Descripció d’un comportament d’acció i resposta entre una òliba i un ratolí.

• Reconeixement de l’existència d’un moviment, encara que sigui reduït, en les plantes i identificació d’aquest mateix cas en el món animal.

Activitats de la unitat

• Identificació en un cargol de l’estímul desencadenat per un comportament determinat i per respondre a diferents canvis.

• Relació d’una sèrie d’òrgans, les seves secrecions i les possibles respostes.

• Reconeixement de les diferències entre diferents termes relacionats amb la relació en les plantes.

• Identificació de la resposta associada al moviment de les flors de gira-sol.

• Classificació d’una sèrie de receptors segons el tipus d’estímul a què són sensibles.

• Explicació de la similitud entre els ulls dels vertebrats i una càmera fotogràfica.

• Determinació d’un exemple per a un estímul químic que actuï a distància, d’un receptor que estigui distribuït per la superfície del cos dels animals i d’un animal que tingui una mena d’oïda i que no sigui un vertebrat.

• Explicació de la falsedat de dues afirmacions relacionades amb els sentits en els animals.

• Diferenciació entre un nervi motriu i un nervi sensitiu.

• Reconeixement de la pèrdua total o parcial de les funcions d’un òrgan quan el nervi associat es danya.

• Descripció del funcionament dels estímuls, dels receptors i dels òrgans efectors associat a una punxada amb una agulla.

• Elaboració d’un esquema del recorregut que segueixen els estímuls i les respostes en un acte controlat pel sistema nerviós.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats.

• Identificació dels òrgans que agrupen els receptors d’estímuls.

• Identificació dels dos tipus de resposta a conseqüència de l’arribada d’un estímul en l’organisme.

• Reconeixement de la comunicació entre efectors i receptors.

Fem ciència

• Utilització del diccionari científic.

• Descripció del comportament d’un cranc a partir de la lectura i anàlisi d’un text científic.

• Reconeixement que, de vegades, no es poden fer experiments per contrastar hipòtesis i cal utilitzar altres procediments, com ara l’observació dels processos.

• Identificació de les hipòtesis que permeten confirmar les observacions efectuades en l’estudi del comportament d’un cranc.

• Reconeixement de la importància de realitzar determinats passos en un procés d’investigació.

• Explicació dels recorreguts que s’han produït en el procés de creixement d’unes llavors de blat de moro.

• Descripció de la posició que han de tenir les llavors de blat de moro en el moment de la seva sembra.

Activitats d’aplicació i relació

• Identificació de l’estímul desencadenat per un comportament determinat.

• Compleció d’unes frases a partir dels estímuls que en provoquen la resposta, després d’haver-ne cercat informació.

• Identificació de l’estímul i de la resposta desencadenada a partir de la interpretació d’un gràfic.

• Valoració del comportament desencadenat per un estímul determinat.

• Determinació de l’estímul i de la resposta desencadenada a partir de la realització d’un experiment amb paramecis.

• Reconeixement dels canvis en les respostes per part dels paramecis en relació amb un canvi en el medi.

• Identificació de la resposta de les plantes davant la llum.

• Descripció i valoració del comportament d’una planta que presenta fototropisme.

• Identificació de la part que s’ha allargat més segons la inclinació de la llum rebuda.

• Descripció del creixement d’una planta segons la llum que li arriba.

• Identificació de la resposta de les plantes davant la gravetat.

• Descripció i valoració del comportament d’una planta que presenta geotropisme.

• Identificació dels estímuls que reben les llavors de fesols segons els canvis que s’esdevenen en el medi on germinen.

• Identificació dels tropismes implicats en el procés de germinació de les llavors de fesols.

• Identificació dels estímuls externs que actuen en un animal determinat.

• Reconeixement de la situació dels receptors sensibles a certs estímuls en un animal determinat.

• Reconeixement de la relació entre els estímuls i els receptors en una acció determinada.

• Descripció del sistema de comunicació que enllaça els receptors i els efectors.

• Reconeixement de la utilitat de la línia lateral dels peixos.

• Reconeixement de l’existència de la major part de centres nerviosos en la zona cefàlica de la majoria dels animals.

• Reconeixement de l’estímul que desencadena un cert comportament a partir de la informació recollida en una taula.

• Compleció d’una taula referent a la situació en determinats animals dels receptors capaços de detectar diferents tipus d’estímuls. (0) Activitats d’aprofundiment

• Determinació de la resposta davant un estímul a partir de les dades recollides en una taula.

• Identificació del tipus de comportament a partir de respostes a determinats canvis.

• Interpretació de les dades d’una taula referent a la velocitat de resposta davant un estímul determinat. (1) Autoavaluació

• Identificació dels estímuls externs que actuen quan alguna cosa «fa venir aigua a la boca».

• Identificació, com a externs o interns, de determinats estímuls.

• Relació de dues columnes que permeten relacionar l’ull d’un vertebrat amb el funcionament d’una càmera fotogràfica.

• Compleció d’unes frases sobre els receptors i els sentits.

• Identificació dels sentits que actuen a distància i localització dels seus receptors.

• Identificació de la falsedat o la veracitat de determinades afirmacions relacionades amb la funció de relació.

• Compleció de frases referides als diferents tropismes de les plantes. (2) Revista de ciència

• Utilització del diccionari i redacció de frases.

• Anàlisi d’un text referit a les drogues legals i il·legals.

• Reconeixement de la diferència entre una «droga legal», una «droga il·legal» en relació amb el seu origen, la seva classificació i les conseqüències que poden presentar sobre l’organisme.

• Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (3) Temporalització

Sessió Activitats

1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Correcció.Explicació Formes de nutrició i principi de fotosíntesi. Exercicis: 1 al 3. 30, 31.32

3. Correcció d’exercicis. Explicació de la fotosíntesi, fase lluminosa i fosca. Diferenciació entre ambdues. Activitats: 4 al 5; 33, 34.

4. Correcció d’exercicis. Nutrició animals, en els animals i les plantes. Exercicis: 6 al 12; 35, 36.

5. Explicació respiració, un procés cel·lular. Exercicis: 13 al 15; 37

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22; 37 al 40.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora.

Exercicis 16 al 21.

8. Correcció. Fem ciència. Exercicis per a realitzar durant la classe 22 al 25.

9. Correcció. Fem ciència. Exercicis 26 al 29.

10. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

11. P Prova escrita.

Unitat 4. La reproducció

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES AVALUACIÓ

• Explicar en què consisteix la reproducció asexual i quins tipus n’hi ha.

• Descriure les diverses etapes de la reproducció sexual en els animals.

• Descriure les diverses etapes de la reproducció sexual de les plantes amb llavors.

• Reconèixer el significat de la reproducció.

• Diferenciació entre la reproducció sexual i la asexual, en l’individu, emfatitzant especialment si els descendents són genèticament idèntics o diferents del seu progenitor o progenitors.

• Identificació, a partir de fotografies i diagrames, d’algunes

característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb la funció de reproducció.

• Reconeixement, en diapositives i esquemes, dels tipus de reproducció asexual.

• Interpretació de vídeos didàctics sobre la reproducció sexual dels animals.

• Identificació de les diferències en les etapes de la reproducció sexual dels animals.

• Diferenciació de les diverses etapes de la reproducció de les plantes amb llavors.

• Anàlisi d’algun cicle biològic representatiu a partir de la identificació d’evidències de les diverses fases.

• Observació i descripció científica de canvis en els éssers vius utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.

• Estimació dels avantatges que significa la reproducció sexual per al foment de la diversitat en les

• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes

socialment rellevants.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius.

• Tenir en compte punts de vista diferents del propi, reconèixer les limitacions de les pròpies idees i contrastar-les amb les dels altres.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diverses fonts.

• Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

• Analitzar críticament la informació obtinguda de diverses fonts.

• Comunicar la informació

obtinguda de diverses fonts utilitzant tot tipus de suports.

• Fer-se preguntes i imaginar respostes sobre el que succeeix en l’entorn.

• Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o asexual) d’un organisme a partir de les

característiques del seu cicle biològic.

• Interpretació d’alguns canvis que s’observen en el medi a

conseqüència de les funcions de reproducció.

• Comprovació de l’efecte que tenen determinades variables en el procés de reproducció.

• Elaborar informes del treball

experimental dut a terme i

autoavaluar-los a partir de criteris

consensuats.

poblacions.

• Valoració de la importància que té el disseny d’experiments adequats per a la contrastació d’hipòtesis.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DE L’ALUMNE Per començar

• Identificació del procés pel qual un ésser viu genera altres éssers vius semblants.

• Identificació del sistema que fa servir l’ànega i els pixallits per reproduir-se.

• Recerca dels termes progenitor i descendent. Utilització del diccionari científic./Aula informàtica.

Activitats de la unitat

• Reconeixement que, en la reproducció asexual, un únic progenitor genera descendents idèntics a si mateix.

• Identificació d’una sèrie de processos segons si tenen lloc per bipartició, gemmació o esporulació.

• Identificació de les diferències existents entre tubercle i bulb.

• Identificació del tipus de reproducció asexual que presenten els organismes representats.

• Reconeixement que la reproducció sexual afavoreix la diversitat d’individus.

• Reconeixement que els mamífers marins tenen fecundació interna.

• Definició de l’expressió dimorfisme sexual a partir de l’observació de diverses fotografies de mamífers.

• Descripció del procés de metamorfosi de les granotes.

• Justificació de les diferències entre l’òvul, el zigot i l’embrió.

• Raonament dels avantatges de la reproducció vivípara i de l’ovovivípara sobre l’ovípara.

• Diferenciació entre la metamorfosi senzilla i la complexa.

• Determinació del tipus de fecundació del cuc de seda.

• Identificació del lloc on es desenvolupa l’embrió en el cuc de seda.

• Identificació del nom que rep la larva del cuc de seda i de la seva alimentació.

• Determinació del tipus de desenvolupament del cuc de seda.

• Justificació del tipus de metamorfosi que presenta el cuc de seda.

• Ordenació dels processos de la reproducció de les plantes amb llavors.

• Descripció de la funció que tenen el tub pol·línic i l’albumen.

• Reconeixement dels avantatges i els inconvenients de la reproducció sexual.

• Reconeixement de l’avantatge de la diversitat d’individus d’una espècie o raça davant l’homogeneïtat d’individus de les preteses «races pures».

• Determinació del paper no reproductor de les larves mòbils dels animals que viuen fixos.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats.

• Reconeixement de la diferenciació entre reproducció asexual i sexual.

• Descripció dels descendents obtinguts en la reproducció asexual i en la sexual.

• Identificació dels éssers vius i dels mecanismes que fan servir quan es reprodueixen asexualment.

Fem ciència

• Justificació de les causes que fan que un fragment de gerani continuï viu després de tallar-lo.

• Raonament de la formació d’arrels a partir d’un fragment de gerani.

• Reconeixement que la reproducció vegetativa és un exemple de reproducció asexual.

• Descripció dels avantatges que té la reproducció asexual dels geranis respecte de la sexual.

• Confirmació o rebuig d’una hipòtesi a partir de la realització d’un experiment senzill.

• Descripció dels processos que s’esdevenen en la germinació de diferents tipus de llavors.

• Determinació de la continuïtat o no que tindrien les llavors segons les condicions de creixement.

• Disseny de dos experiments per comprovar la influència de la llum i de la temperatura en la germinació de llavors.

Activitats d’aplicació i relació

• Identificació del tipus de reproducció asexual que presenten els organismes representats.

• Reconeixement del tipus de reproducció dels bacteris.

• Justificació de l’augment ràpid que tenen els bacteris.

• Reconeixement que les baixes temperatures retarden la multiplicació dels bacteris, i que aquest fet té aplicació en la conservació dels aliments.

• Càlcul de la quantitat d’espores que pot produir una fulla de polipodi.

• Reconeixement que el cost energètic de la producció d’un nombre tan elevat d’espores es compensa per la possibilitat de la supervivència de l’espècie.

• Recerca sobre l’ús de la multiplicació vegetativa en l’agricultura.

• Identificació del tipus de desenvolupament de l’embrió en una sèrie d’organismes donats.

• Compleció d’una taula referent a la possibilitat o no que determinats processos s’esdevinguin en els diferents tipus de reproducció.

• Identificació del tipus de fecundació que tenen una sèrie d’organismes donats.

• Reconeixement de la no-conveniència de l’autofecundació en animals i en plantes.

• Determinació del mecanisme que tenen les plantes per evitar l’autofecundació. (0)

• Relació entre diferents termes i el tipus de reproducció.

• Identificació del tipus de desenvolupament que tindran les cries que neixen d’ous amb escasses reserves nutritives. Determinació del tipus de desenvolupament.

• Reconeixement de l’origen i de la gran quantitat de pol·len a la primavera.

• Identificació del tipus de flor segons una sèrie de característiques donades.

• Reconeixement de la producció de nèctar per part de determinades flors.

• Identificació del tipus de pol·linització que tenen les plantes les flors de les quals produeixen nèctar.

• Justificació dels avantatges mutus entre les plantes entomòfiles i els insectes pol·linitzadors. (1)

• Descripció de la formació de la llavor i justificació del perquè emmagatzema substàncies de reserva.

• Determinació de les conseqüències que tindran lloc sobre una població idèntica quan es produeixi un canvi brusc en les condicions del medi on viuen.

• Reconeixement que la reproducció sexual afavoreix la supervivència.

• Justificació de la presència de determinats apèndixs voladors en algunes llavors.

• Compleció d’una taula referent als avantatges i els inconvenients de la reproducció asexual i de la reproducció sexual.

• Justificació que la reproducció sexual conserva els caràcters generals de l’espècie i afavoreix la diversitat. (2) Activitats d’aprofundiment

• Reconeixement que determinats organismes tenen una reproducció alternant.

• Identificació del tipus de reproducció que tenen els pòlips i les meduses i el resultat d’aquest procés.

• Descripció del cicle biològic d’un cnidari. (3) Autoavaluació

• Identificació dels gàmetes femenins dels animals.

• Identificació dels gàmetes masculins dels animals.

• Determinació del lloc on es produeixen els gàmetes femenins dels animals.

• Determinació del lloc on es produeixen els gàmetes masculins dels animals.

• Identificació del tipus de reproducció dels organismes unicel·lulars.

• Identificació de les característiques típiques dels animals amb reproducció sexual.

• Redacció d’una frase relacionada amb el cicle reproductiu.

• Reconeixement de la classificació dels animals segons el desenvolupament de l’embrió.

• Determinació del tipus de fecundació i reproducció dels ocells.

• Compleció d’un text referit al cicle biològic d’una planta. (4) Revista de ciència

• Utilització del diccionari i redacció de frases.

• Anàlisi d’un text referent a la diversitat dels organismes.

• Determinació de l’origen de la reproducció sexual i del tipus de reproducció present en els primers éssers vius. Reconeixement de la importància de la reproducció sexual, la seva diferenciació respecte de la asexual i de l’avantatge que la sexual té en relació amb la homogeneïtat que dóna la segona.

• Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (5)

Sessió Activitats

1. Correcció de la prova. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen

l’Avaluació Inicial. Es realitza a l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Correcció.Explicació Formes de nutrició i principi de fotosíntesi. Exercicis: 1 al 3. 30, 31.32

3. Correcció d’exercicis. Explicació de la fotosíntesi, fase lluminosa i fosca. Diferenciació entre ambdues. Activitats: 4 al 5; 33, 34.

4. Correcció d’exercicis. Nutrició animals, en els animals i les plantes. Exercicis: 6 al 12; 35, 36.

5. Explicació respiració, un procés cel·lular. Exercicis: 13 al 15; 37

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22; 37 al 40.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora.

Exercicis 16 al 21.

8. Correcció. Fem ciència. Exercicis per a realitzar durant la classe 22 al 25.

9. Correcció. Fem ciència. Exercicis 26 al 29.

10. Correcció. Revista de Ciència. Exercicis 1 al 6. Aula d’informàtica (apartat TIC) Cal presentar-ho al bloc. A més a més.

11. Correcció i apartat “A més a més”.

12. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

13. P Prova escrita.

Unitat 5. Els ecosistemes. Relacions tròfiques

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES AVALUACIÓ

• Explicar, amb exemples, el concepte d’ecosistema.

• Reconèixer els components d’un ecosistema.

• Classificar els organismes d’un ecosistema segons la funció alimentària que fan.

• Saber la diferència entre la circulació de la matèria i la de l’energia per l’ecosistema.

• Comprendre la importància de l’equilibri en els ecosistemes.

• Reconèixer el caràcter dinàmic dels ecosistemes i la influència humana sobre aquests.

• Descriure els tipus d’energia que utilitzen els humans.

• Anàlisi i caracterització d’un ecosistema proper tot identificant el paper de cadascun dels elements que el configuren.

• Diferenciació de nivells tròfics i elaboració de cadenes i xarxes tròfiques.

• Diferenciació de la circulació de matèria i energia en l’ecosistema.

• Reconeixement d’interaccions d’autoregulació en els ecosistemes.

• Identificació de semblances i diferències entre ecosistemes.

• Valoració de les possibles

conseqüències de la modificació dels ecosistemes, en termes de

transferència de matèria i energia.

• Estimació dels avantatges de l’ús de la biomassa com a font d’energia.

• Valoració de la importància que té per a la nostra salut la bioacumulació de contaminants.

• Valorar la utilització del mètode científic.

• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes

socialment rellevants.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions per mitjà de diferents modes comunicatius.

• Tenir en compte punts de vista diferents del propi.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

• Utilitzar els coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans d’actuació orientats a estalviar l’energia i preservar ecosistemes naturals.

• Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta i fomentar les opinions i l’actuació responsable.

• Plantejar preguntes

investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta.

• Identificar els components d’un ecosistema.

• Interpretar alguns canvis que s’observen en el medi a

conseqüència de la seva evolució natural o per l’acció humana.

• Identificar el paper dels

productors en els ecosistemes com a reguladors de l’energia disponible per tots els altres nivells tròfics a partir de l’anàlisi d’una situació problema.

• Justificar la funció dels components biòtics i abiòtics d’un ecosistema proper i valorar-ne la diversitat.

• Representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius d’un ecosistema proper, així com deduir-ne possibles conseqüències d’algun canvi.

• Analitzar la incidència de l’ús dels combustibles fòssils sobre els ecosistemes.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DE L’ALUMNE

Per començar

• Recerca del terme ecosistema. Reconeixement de l’escull coral·lí com un ecosistema.

• Determinació de l’origen de l’energia que necessiten els éssers vius per poder viure.

• Reconeixement de la importància de les plantes a la Terra.

Activitats de la unitat

• Identificació de les parts de la biosfera i de les seves funcions.

• Anotació de l’altura màxima a la qual poden viure alguns éssers vius.

• Explicació de la diferència entre ecosistema i biòtop.

• Identificació dels factors del medi que determinen el tipus d’organismes que hi poden habitar.

• Ordenació i definició dels conceptes ecosistema, població, comunitat i ecosfera de més a menys amplitud.

• Reconeixement de la relació entre els factors ambientals i les adaptacions dels éssers vius.

• Indicació del factor ambiental, biòtic i abiòtic, que provoquen una sèrie d’adaptacions donades.

• Classificació, segons el tipus d’alimentació, d’una sèrie d’éssers vius.

• Determinació si un carnívor pot ser consumidor secundari i terciari a la vegada.

• Identificació de les cadenes tròfiques que s’esdevenen en una xarxa tròfica.

• Identificació i representació de cadenes tròfiques a partir d’una xarxa tròfica donada.

• Reconeixement de la importància que té cada una de les baules d’una cadena tròfica.

• Reconeixement de la importància de la fotosíntesi per a la vida.

• Reconeixement de la importància dels productors en un ecosistema.

• Determinació del paper dels descomponedors en el reciclatge de la matèria en un ecosistema.

• Identificació i determinació de la relació existent entre els productes inicials i els finals en els processos de respiració i de fotosíntesi.

• Identificació de l’afecció sobre el creixement de la població de la natalitat, la mortalitat, l’emigració i la immigració.

• Reconeixement que al final d’una successió ecològica, en formar-se un bosc, aquest ja no evoluciona

• Raonament dels efectes que tindria sobre un bosc un any de sequera.

• Reconeixement de la importància dels incendis forestals sobre les persones i sobre el medi natural.

• Determinació de la repercussió de l’emissió de gasos provinents de la combustió del carbó i del petroli sobre l’equilibri de gasos atmosfèrics.

• Indicació d’un exemple de l’ús de la biomassa com a font d’energia en les societats humanes primitives.

• Ordenació de les fonts energètiques segons la importància que tenen en els països desenvolupats.

• Ordenació de les fonts energètiques donades segons si són renovables o no. Determinació de la seva importància quantitativa.

• Reconeixement de la importància de les fonts energètiques renovables.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats.

• Reconeixement de la diferenciació entre biòtop i comunitat.

• Determinació de l’origen de l’energia que finalment utilitzen els organismes d’un ecosistema.

• Classificació dels factors ambientals d’un ecosistema.

Fem ciència

• Determinació de la mesura real d’una mosca observada al microscopi a diferents augments.

• Reconeixement de l’existència d’una fauna microscòpica en mostres de sòl.

• Determinació dels sistemes d’observació més adequats per observar una mostra de sòl.

• Raonament dels efectes que té la llum sobre els organismes que viuen en el sòl.

• Representació gràfica dels diferents organismes observats en una mostra de sòl.

Activitats d’aplicació i relació

• Explicació de la diferència entre biosfera i ecosfera.

• Identificació dels components vius i no vius que apareixen en una fotografia.

• Identificació dels factors abiòtics que caracteritzen un ecosistema marí.

• Reconeixement de la importància de la forma en un insecte pal.

• Raonament del perquè de l’adquisició de la forma en un insecte pal al llarg del temps.

• Determinació del nivell tròfic corresponent als organismes omnívors.

• Classificació d’organismes en productors, consumidors i descomponedors.

• Representació de cadenes tròfiques.

• Representació d’una xarxa tròfica senzilla.

• Reconeixement del que passaria en un ecosistema si en desaparegués algun dels components.

• Justificació de la importància dels productors i dels descomponedors en l’ecosistema.

• Justificació de la importància de la llum solar per al funcionament de l’ecosistema.

• Reconeixement del procés que utilitzen els éssers vius per alliberar l’energia dels aliments mitjançant l’oxigen.

• Reconeixement de la importància d’adobar els camps de conreu.

• Determinació del procés pel qual els éssers vius capten l’energia lluminosa.

• Justificació de la importància de la llum solar per al funcionament de l’ecosistema.

• Reconeixement del procés que utilitzen els éssers vius per alliberar l’energia dels aliments mitjançant l’oxigen.

• Identificació de la causa que fa pujar la temperatura corporal en fer exercici.

• Reconeixement que el flux d’energia en l’ecosistema no és cíclic.

• Descripció d’un dels recorreguts que pot efectuar un àtom de carboni pels éssers vius d’un ecosistema.

• Reconeixement que el flux de matèria en l’ecosistema és cíclic.

• Justificació de la importància dels descomponedors en l’ecosistema.

• Determinació del nivell tròfic corresponent a les diverses fases de la metamorfosi d’una granota.

• Reconeixement dels avantatges que pot suposar el fet que dos organismes de la mateixa espècie, però en diferents estadis de desenvolupament, es nodreixin d’aliments diferents.

• Reconeixement del paper que fan les espècies invasores sobre els ecosistemes.

• Determinació dels sistemes d’autoregulació de les poblacions en un ecosistema.

• Interpretació d’una gràfica referent a l’evolució del nombre d’individus de dues poblacions al llarg del temps en un ecosistema.

• Reconeixement que la caça desmesurada d’un organisme pot afectar-ne d’altres en el mateix ecosistema.

• Reconeixement de les conseqüències diferents que tenen sobre l’atmosfera la utilització de les energies renovables respecte de les no renovables.

(0)

Activitats d’aprofundiment

• Justificació del perquè de l’acumulació dels contaminants tòxics en els diferents organismes d’una cadena tròfica.

• Reconeixement que la bioacumulació pot produir efectes nocius en les persones. (1) Autoavaluació

• Relació d’una sèrie de definicions amb el seu terme corresponent.

• Compleció d’unes frases relacionades amb l’ecosistema.

• Compleció d’una taula amb exemples de factors abiòtics i biòtics.

• Identificació de les adaptacions corresponents a plantes que viuen en llocs secs.

• Determinació de la veracitat o la falsedat d’una sèrie d’afirmacions.

• Determinació de les condicions que permeten que un ecosistema estigui en equilibri.

• Enumeració de tres activitats humanes que poden causar alteracions en l’ecosistema i degradar-lo.

• Ordenació seqüencial dels elements d’una successió ecològica.

• Identificació de l’afirmació correcta corresponent als combustibles fòssils. (2) Revista de ciència

• Utilització del diccionari i redacció de frases.

• Anàlisi d’un text referent a les espècies invasores.

• Definició del concepte espècie invasora i determinació dels mecanismes d’entrada en un nou espai que fan que aquesta espècie pugui produir efectes negatius sobre les espècies autòctones. Identificació de possibles mecanismes de control a aquesta entrada.

• Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (3)

Sessió Activitats

1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a

l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Explicació oganismes unicel·lulars i pluricel·lulars, estructura de la cèl·lula. Activitats : 1 al 8

3. Correcció d’exercicis. Explicació de les cèl·lules animal i vegetal. Activitats: 9 al 13.

4. Correcció d’exercicis. Observació al microscopi d’ambdues cèl·lules. Full de l’experiència.

5. Dubtes a l’hora de realitzar l’activitat del laboratori. Explicació Nutrició, relació. Exercicis: 14 a 19.

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora.

Fem ciència. Exercicis 30 al 36.

8. Correcció. Exercicis per a realitzar durant la classe 37 al 44.

9. Correcció i Revista de ciència./Aula d’informàtica.

10. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

11. P Prova escrita.

Sessió Activitats

12. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

13. Explicació oganismes unicel·lulars i pluricel·lulars, estructura de la cèl·lula. Activitats : 1 al 8

14. Correcció d’exercicis. Explicació de les cèl·lules animal i vegetal. Activitats: 9 al 13.

15. Correcció d’exercicis. Observació al microscopi d’ambdues cèl·lules. Full de l’experiència.

16. Dubtes a l’hora de realitzar l’activitat del laboratori. Explicació Nutrició, relació. Exercicis: 14 a 19.

17. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22.

18. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora.

Fem ciència. Exercicis 30 al 36.

19. Correcció. Exercicis per a realitzar durant la classe 37 al 44.

20. Correcció i Revista de ciència./Aula d’informàtica.

21. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

22. P Prova escrita.

Unitat 6. La diversitat d’ecosistemes

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES AVALUACIÓ

• Descriure els diferents biomes presents a la Terra segons la seva distribució climàtica.

• Identificació de les masses forestals més

característiques presents a Catalunya, així com dels seus elements més característics.

• Reconèixer els diferents biomes aquàtics presents tant en aigües dolces com salades, i també els seus elements més característics.

• Comprendre la importància de l’existència dels espais naturals i de la seva conservació.

CONTINGUTS

• Anàlisi i caracterització dels diferents biomes terrestres.

• Identificació de semblances i diferències entre les

principals masses forestals catalanes.

• Diferenciació dels biomes aquàtics a partir de la interacció de les variables més significatives que els constitueixen.

• Reconeixement de la importància de l’existència dels espais protegits.

• Estimació per la biodiversitat resultant de l’existència dels diferents biomes terrestres.

• Reconeixement de la importància de les masses forestals com a pulmons verds.

• Valoració de les possibles conseqüències de l’alteració dels ecosistemes.

• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts.

• Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

• Utilitzar els coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans d’actuació orientats a la preservació dels ecosistemes naturals.

• Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta i fomentar les opinions i l’actuació responsable.

• Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta.

• Identificar els diferents biomes, tant terrestres com aquàtics.

• Identificar les semblances i les diferències entre els diferents biomes, i també entre els seus components.

• Identificar les variables més característiques dels diferents biomes.

• Reconèixer l’existència i la

importància dels espais

protegits i dels seus

components biòtics.