M 04
Memòria 2004
Sector de
Serveis Personals
Aquesta memòria del Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona dels anys 2003 i 2004
ofe-reix una visió detallada del conjunt de polítiques municipals adreçades a l’atenció a les persones,
impul-sades des dels diversos àmbits del Sector a la nostra ciutat.
Precisament l’any 2004 va fer vint-i-cinc anys de la constitució dels ajuntaments democràtics, i per tant
també vint-i-cinc anys de la creació dels Serveis Personals a l’Ajuntament de Barcelona. Durant aquest
període la ciutat ha fet un canvi extraordinari en tots els sentits, i la Barcelona de 1979 té poc a veure amb
l’actual.
El Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona ha participat activament en aquesta acció
transformadora de la ciutat, centralitzant el conjunt de polítiques municipals de caràcter social que afecten
de manera més directa el benestar de la ciutadania.
El que més impressiona quan es repassa aquesta memòria és l’enorme desenvolupament que s’ha produït
dels serveis d’atenció a les persones al llarg d’aquests anys, en una àrea en la qual les competències
muni-cipals són més aviat limitades. Aquest Ajuntament va apostar des d’un principi per donar resposta a unes
necessitats que considerava de primer ordre i que exigien l’impuls d’un conjunt de polítiques adreçades a
les persones. Aquest esforç es va fer des d’una perspectiva progressista i innovadora, buscant fórmules que
permetessin reduir les desigualtats socials, afavorir la igualtat d’oportunitats i garantir la cohesió social.
Alguns exemples que ajuden a visualitzar clarament aquest esforç són el creixement dels serveis d’atenció
domiciliària per a la gent gran o el d’escoles bressol; la creació de nous serveis d’atenció a la dona o
l’evolu-ció del pla de biblioteques.
D’altra banda, és necessari emmarcar l’acció municipal durant aquests vint-i-cinc anys en el context de
creixement econòmic i de desenvolupament de l’estat de benestar que ha tingut lloc al nostre país a partir
de la dècada dels anys vuitanta. Aquest procés ha suposat un increment important de les oportunitats
indi-viduals i dels mecanismes de protecció social que en definitiva ha derivat en un augment notable del nivell
de benestar i de la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania.
Però paral·lelament a aquest procés de creixement també està augmentant la complexitat social vinculada
en part al procés de globalització, de la qual deriven noves oportunitats però també alguns riscs i noves
formes de desigualtat social. Aquest procés està tenint lloc i es visualitza bàsicament a les ciutats, fet que
s’ha traduït en un augment de la pressió que reben els governs municipals per donar respostes locals a
fenòmens globals que generen necessitats i demandes cada vegada més diverses i complexes.
Aquesta situació ha portat els governs locals a demanar un augment dels recursos i es competències
necessà-ries per poder fer front a les noves realitats. Ara ens trobem en un context polític favorable que facilita els
pac-tes i la col·laboració entre les diferents administracions, tal com ha quedat demostrat, entre altres exemples
Malgrat tot, és important que tinguem molt present que gran part de les polítiques que més poden influir
en els factors estructurals que incideixen en el benestar de les persones depenen i continuaran depenent
majoritàriament d’altres administracions. Dit això, aquest ajuntament vol seguir demostrant la seva
volun-tat de cooperació, assumint les seves responsabilivolun-tats i, si convé, incrementant-les per tal de garantir la
implantació de polítiques que permetin millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes i
afa-vorir la cohesió social de la ciutat.
Creiem que de la lectura d’aquesta memòria es desprèn l’esforç del Sector de Serveis Personals per donar
resposta als nous reptes que planteja la societat actual i que ens obliga a ser més creatius en la definició
de les nostres polítiques. Un exemple d’això és l’esforç que estem fent en aquells serveis com el d’Atenció
a les Persones Immigrants, Estrangeres i Refugiades (SAIER), o en la mediació intercultural, que ens han
de permetre gestionar la creixent diversitat de la població garantint la necessària cohesió social, no només
de la ciutat en general, sinó de cada barri en particular.
També volem destacar l’aposta decidida del sector per aprofundir en el treball en xarxa, tant dins del mateix
sector i amb la resta de departaments municipals, com en la col·laboració amb el conjunt d’actors socials
de la ciutat a fi d’assolir uns objectius globals compartits, conscients que la ciutat de les persones l’hem
de construir cada dia entre tots i totes, sense excepcions.
Finalment, i amb vista als propers vint-i-cinc anys, és important que paral·lelament a la tasca del dia a dia,
que és molta, dediquem part dels nostres esforços a imaginar-nos la Barcelona de 2020. Només si som
capaços d’anticipar-nos al futur a partir de l’anàlisi dels processos de transformació social de la ciutat,
podrem convertir els reptes en oportunitats i desenvolupar avui les polítiques necessàries per garantir que
la Barcelona del futur sigui més creativa, autònoma, solidària i cívica.
Joan Clos, alcalde de Barcelona
pàg. 7
pàg. 13
pàg. 19
pàg. 43
pàg. 51
pàg. 71
pàg. 81
pàg. 95
pàg. 111
pàg. 121
pàg. 127
pàg. 131
pàg. 137
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Informe de gestió
Organització del Sector de Serveis Personals
Educació
Salut pública
Benestar social
Serveis per a persones amb discapacitat
Cultura
Esports
Joventut
Dona
Drets civils
Centres cívics
Participació social
Aquesta memòria de gestió tècnica vol donar llum i arguments al treball ingent de molts equips de
persones que orienten tot el seu saber, capacitat i esforç a l’atenció, des de la vessant més social i
afectiva, a les persones que viuen i conviuen a la nostra ciutat durant el període 2003 i 2004, que en clau
política ve marcat per la finalització d’un mandat i l’inici d’un de nou, i pel desenvolupament de la gran
aposta de la ciutat: el Fòrum de les Cultures.
Certament, el Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 ha esdevingut la gran cita internacional amb la cultura i
el diàleg entre els pobles del món com a eix vertebrador, i amb la ciutadania com a veritable protagonista.
En aquesta memòria de gestió trobareu exemples concrets de com aquest esdeveniment ha estat participat
en intensitats diverses des de tots i cadascun dels serveis dels diferents àmbits del nostre sector.
La conducció del Sector en aquest període crític de canvi ha anat de la mà del gerent Eduard Spagnolo
i de la Torre, al qual hem de reconèixer i agrair, ja des d’aquestes primeres línies, un treball extraordinari i
enriquidor que ha permès abordar amb rigor i garanties els nous reptes de futur establerts al Pacte de
Govern i traduïts en fets concrets al Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2004-07.
A començament de 2004 em vaig fer càrrec d’aquesta gerència amb els objectius clars d’enfortir
l’organització per assolir els nous reptes del Sector descrits al PAM, comandar el conjunt de
transformacions i modernitzacions previstes a la Carta Municipal, vetllar en tot moment pel posicionament
correcte de l’estructura municipal respecte a les altres administracions públiques responsables, i,
finalment, consolidar la coordinació i la coresponsabilització entre els equips del territori i els de les unitats
centralitzades per fer del Sector una eina molt més visible i poderosa del que fins aleshores havia estat.
En aquest sentit, la Carta Municipal és la llei que orienta l’organització municipal vers la universalització dels
serveis i les prestacions socials bàsiques, en perspectiva de proximitat, on els serveis socials d’atenció
primària i especialitzada prenen una rellevància cabdal ja que emergeixen com el quart pilar del benestar.
Posicionar els serveis socials en relació amb la nova complexitat social (fragilitat, dependència i
discapacitat de la població sobreenvellida; noves estructures familiars; nova diversitat cultural a les nostres
comunitats fruit del fenomen de la immigració) ha estat una línia de treball important d’aquest Sector
durant aquest període de temps.
En tan sols tres anys, aquests elements —que començàvem definint com a emergents— han passat
a ser clau en la gestió del dia a dia de molts dels nostres serveis. Fent palesa la transversalitat que ha
caracteritzat sempre el nostre sector, hem treballat per posar en comú els actius del conjunt dels nostres
àmbits d’actuació (Educació, Esports, Cultura, Salut, etc.) i per lluitar plegats contra tots els elements de
risc presents a l’estratègia prioritària de la inclusió social.
La complexitat organitzativa del Sector dels Serveis Personals —amb direccions, instituts (Cultura,
possible abordar el conjunt de competències que ens són pròpies. Voldria destacar com a impuls en la
modernització de la nostra organització durant aquest període diversos elements: la constitució i posada
en marxa del Consorci d’Educació; la creació de la Direcció de Benestar Social, aglutinadora de la direcció
i gestió dels serveis socials d’atenció primària i especialitzada amb competències traspassades al
municipi, així com els serveis de promoció social i de desenvolupament comunitari, per mirar de conduir la
futura constitució del Consorci de Serveis Socials definit a la Carta Municipal; la ubicació de la Direcció de
Drets Civils dins del Sector de Serveis Personals, i la reordenació dels serveis de recerca i anàlisi
prospectiva cap als serveis finalistes per mirar de reforçar la línia d’investigació i les metodologies d’anàlisi
de la realitat des de cada àmbit del Sector, i així planificar amb prou garanties tot consolidant una petita
unitat de treball, el nou Departament de Recerca i Coneixement, que vetllarà per la coordinació dels
projectes d’investigació i per la seva producció compartida per fer que el coneixement esdevingui
l’element fonamental en l’arquitectura del Sector que tots esperem.
Finalment, només destacar que l’any 2004 es va enfortir l’eix singularitzat de treball al voltant dels centres
cívics de la ciutat seguint el procés establert els anys 2002 i 2003 al voltant dels plans directors de centre, amb
la finalitat de visibilitzar més l’acció i l’impacte de les seves activitats des d’una lògica de xarxa, i impulsar
aquesta tipologia d’equipament com un veritable aparador al territori de les polítiques municipals de proximitat.
Tot seguit destacaré i comentaré de forma breu i sintètica alguns aspectes de la gestió des de cadascun
dels àmbits del Sector que considero més rellevants i referencials en la nostra trajectòria al llarg d’aquests
dos anys.
Obrim amb l’àmbit de la Cultura, que a través del Fòrum (de maig a setembre de 2004) ha vist
redimensionada la seva intervenció a la ciutat amb una projecció europea extraordinària en tots els eixos
de l’activitat: museus, exposicions, música i arts escèniques, festes i tradicions, foment de la lectura
i la literatura, el cinema, les ciències, etc.
En la línia d’impuls al desenvolupament del Pla estratègic dels sectors culturals de la ciutat, el 2004 han
estat declarats Museus d’Interès Nacional el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró i el Museu d’Art
Contemporani de Barcelona; i s’ha reobert el Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb la inauguració de
les sales que el completen.
Destaquem que l’any 2004 Barcelona va ser Capital del Cinema Europeu (10-12 de desembre), i es va fer
el lliurament dels XVII Premis de Cinema Europeu, organitzats per l’European Film Academy, que ha fet de
Barcelona una ciutat més visible i atractiva; això s’ha traduït en un increment anual del 30% en les
produccions cinematogràfiques gestionades des de Barcelona Plató Film Comission.
Destacarem aquí dos aspectes clau per entendre l’extraordinària actuació des de l’àmbit de l’Educació a la
nostra ciutat, que va més enllà de la gestió de les 86 escoles municipals, amb 1.258 professionals i 14.461
d’Educació (competències, traspassos de recursos i responsabilitats, nous escenaris de coordinació,
etc.); i un altre aspecte clau és l’aposta decidida per l’oferta escolar pública en el primer cicle de
l’educació infantil (0 a 3 anys), l’escola bressol de qualitat, que en aquest període ha suposat posar en
funcionament tres centres nous (209 places noves) fruit d’un conveni amb el Departament d’Educació de
la Generalitat de Catalunya.
Des de la perspectiva de la Salut pública, volem destacar tres aspectes clau: des de 2004 el cribratge del
càncer de mama, iniciat l’any 2001, ja cobreix tota la ciutat, i 31 ABS han citat més de 85.000 dones; el
Pla de vacunació continuada està contribuint a la pràctica eliminació del xarampió, la rubèola i la malaltia
invasiva per Haemophilus Influenzaetipus B a la ciutat; i, finalment, cal destacar que la Xarxa d’Atenció a
les Drogodependències està consolidada pel que fa a la seva capacitat assistencial i la qualitat de servei
(centres d’atenció i seguiment, i tractament de persones amb dependència de l’alcohol).
En l’àmbit dels Esports, destaquem que l’any 2003 es va concloure el procés d’elaboració del Pla
estratègic de l’esport de Barcelona, iniciat l’any 2000, amb més de 600 propostes de millora i innovació
provinents del conjunt d’actors (públics, privats i associacions) de la ciutat. Durant tot el 2004 s’ha
treballat per dissenyar les bases del futur Institut Barcelona Esports.
Entre la gestió esportiva cal remarcar que dels 121 centres esportius públics multiequipaments
(complexos esportius o poliesportius) gestionats a través d’empreses especialitzades de què disposa la
ciutat, 5 centres ja tenen més de 10.000 abonats.
Des de l’àmbit de Benestar social, i en el camí configurat per aprovar i posar en marxa el futur Pla
municipal per a la inclusió social, caldria destacar el nou model que representa el Servei d’Atenció Social
Domiciliària posat en marxa l’any 2004, amb un increment pressupostari molt destacable (un augment
efectiu del 7,3% en les hores facturades de treballadores familiars entre 2003 i 2004).
En aquest mateix apartat destacaré l’augment d’un 19% del servei de teleassistència, capaç de gestionar
fins a un 168% més d’avisos a l’operador.
Dintre de l’acció per a la Inclusió social —des d’on destaquem l’augment significatiu del 8,4% de les
persones beneficiàries de la renda mínima d’inserció—, hem augmentat en un 43% els contractes signats
des del Servei de Suport per a l’Accés a l’Habitatge.
El 2003, amb motiu de l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, es van organitzar un seguit
d’activitats destinades a mostrar la dinàmica quotidiana de treball i les noves iniciatives, entre les quals
destacava l’exposició “Barcelona, ciutat per a totes les persones”.
Més enllà del seguiment del Pla municipal d’accessibilitat 1997-2006, des del Grup de Treball per a la
reduïda greu (de l’Entitat Metropolitana del Transport i l’Institut Municipal de Persones Discapacitades)
ha vist augmentar el nombre de viatges en un 19% (entre esporàdics i fixos) a causa de l’esforç
d’universalització i extensió del servei, l’augment de l’abast territorial del servei (primera corona de l’Àrea
Metropolitana), i l’increment de les persones grans amb certificat de discapacitat usuàries del servei.
Des dels serveis d’acollida i integració a les persones nouvingudes al nostre país, l’acció del Servei de
Mediació Intercultural de caire comunitari (iniciat l’any 2002) va adquirint la dimensió que li correspon, i
s’ha incrementat en el període 2003-04 en prop d’un 58%, tot i l’increment moderat d’usuaris i usuàries
atesos des del Servei d’Atenció a les Persones Immigrants, Estrangeres i Refugiades (SAIER) (un 7% en
el període 2003-04, que en el període 2002-03 havia estat de prop del 90%).
En clau de Drets civils, el període 2003-04 ha significat la consolidació dels serveis de l’Oficina per la
No-Discriminació, on destaquem que l’activitat del Servei de Mediació i Assessorament Jurídic va créixer
un 17,7% significatiu.
Aquest inici de mandat ha estat especialment rellevant en l’àmbit de Joventut, atès que s’ha dut a terme la
redefinició i l’actualització del Pla jove de Barcelona, pla director de les polítiques municipals de joventut
que el febrer de 2004 es va tancar oficialment per iniciar la fase de participació en un sentit ampli i obert.
També destaquem que durant l’any 2004, amb la Diputació de Barcelona, es va dur a terme l’organització
a Barcelona de la trobada anual de l’Observatori Europeu de la Joventut (EYO).
En l’àmbit de les Dones volem destacar l’impuls a noves fórmules per abordar l’atenció a les necessitats
d’informació i assessorament de les dones de la ciutat, des de la proximitat, a través dels Punts
d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD). En el camí de constitució de la xarxa de ciutat, amb un centre
per districte, s’han posat en marxa dos nous PIAD (sis en total).
Aquest informe de gestió vol ser una pinzellada que destaqui, des d’un sentit positiu i exigent, els
elements més significatius en la gestió d’un conjunt important de serveis i programes públics que, si bé
són de naturalesa molt diversa, estan molt vinculats entre ells. A continuació trobareu molta informació
que us servirà per saber més de la nostra acció al territori, que en ocasions han donat els bons resultats
esperats i que en d’altres no ha estat així. El balanç final d’aquest dos anys que ara revisem és
extraordinàriament positiu, en termes d’eficàcia, qualitat, innovació i impacte. Però no voldria acabar
aquest informe sense agrair a totes les persones de la nostra organització i als nostres col·laboradors i
col·laboradores més propers el treball incansable que ha permès assolir els reptes i objectius que ens
havíem marcat.
1
Organització
del Sector de
Serveis Personals
Recursos humans
Despeses i inversions
Cooperació i suport a les entitats
ORGANITZACIÓ DEL SECTOR
DE SERVEIS PERSONALS
El Sector de Serveis Personals és l’organització
tècnica municipal per a la planificació, la gestió i el
control del conjunt de programes i serveis adreçats
a les persones en el marc de les polítiques públiques
descrites al Programa d’Actuació Municipal i
promogudes per la Comissió de Cultura, Educació i
Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.
Així, el Sector de Serveis Personals aglutina àmbits
temàtics de gestió de serveis i prestacions tan
rellevants per a les persones com el de la salut
pública, l’educació, els serveis socials, la cultura,
l’esport i els drets civils, i d’àmbits d’actuació
directa sobre col·lectius especialment sensibles o
més vulnerables com el de la gent gran, la infància,
les persones amb discapacitat, les dones, els joves
i les persones immigrades nouvingudes.
Per desplegar amb més eficàcia i eficiència
aquesta important complexitat en la gestió, el
Sector de Serveis Personals ha trobat per a cada
àmbit una estructura organitzativa singular entre
direccions, instituts, consorcis i agències que
gestionen el conjunt de les seves competències
municipals.
Direccions:
• Direcció de Benestar Social
(atenció social primària i especialitzada, i promoció
social)
• Direcció d’Esports
• Direcció de Dona i Drets Civils
• Direcció de Joventut
Instituts:
• Institut Municipal de Cultura de Barcelona
• Institut Municipal d’Educació de Barcelona (en
procés d’esdevenir consorci)
• Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Consorci:
• Consorci de Biblioteques de Barcelona
Agències:
• Agència de Salut Pública de Barcelona
Serà a partir de 2005 que s’aprofundirà en la
definició dels nous consorcis (el de Serveis Socials)
i instituts (com el d’Esports), i en la transformació a
entitats públiques empresarials (Cultura, Esports).
La direcció del Sector, més enllà de donar suport a
les direccions de cada àmbit per garantir
l’assoliment dels compromisos polítics generals i el
seu impacte al territori, vetlla pel desenvolupament
correcte de processos transversals entre tots els
àmbits, que redimensioni el conjunt de serveis per
fer-los més propers, més accessibles, més integrals
i més entenedors per a la ciutadania.
Per reforçar aquest paper de suport efectiu a les
direccions de cada àmbit d’actuació, la gerència del
Sector disposa d’equips especialitzats en
administració econòmica, comunicació corporativa,
participació social, recerca i coneixement,
assessorament jurídic i legal, i en gestió
d’infraestructures.
L’instrumental tècnic del qual es dota el Sector per
preparar l’organització per a l’assoliment d’aquests
objectius està descrit al Procés de Millora
Organitzativa, definit i consensuat per la Direcció
l’any 2004, en el qual es concreta el conjunt
d’instruments tècnics que caldrà establir i amb els
quals caldrà avançar durant el mandat a fi de
millorar en la planificació, la gestió, la coordinació i
la presa de decisions (actualitzar el Catàleg de
Serveis i el Quadre de Comandament, elaborar el
Pla d’Equipaments de Barcelona 2005-15,
municipals, i enfortir la Taula de Coordinació
Territorial amb els districtes, entre altres temes
estratègics).
RECURSOS HUMANS
L’equip humà que integra el Sector de Serveis
Personals de l’Ajuntament de Barcelona està
compost pels professionals que treballen en els
diferents serveis de les direccions, els instituts i els
Serveis Personals dels deu districtes de la ciutat.
Al final de l’any 2004 el conjunt total de la plantilla
de personal del Sector estava integrat per 3.302
persones, un 1,7% més que l’any 2003, que eren
3.247 (taules 1 a 6).
El 2003 la plantilla estava integrada per 851
persones, que representa una disminució del
22,09%. Aquesta disminució es deu
majoritàriament al fet que el personal subaltern
assignat a les escoles dels districtes ha passat a
l’Institut Municipal d’Educació.
Taula 1. Plantilla del Sector de Serveis Personals. Barcelona, 2003-2004
Persones a Persones a
31.12.2003 31.12.2004 Variació
Representació política 37 35 – 2
Gerència1 93 80 – 13
Direcció de Benestar Social 95 97 2
Direcció de Dona i Drets Civils2 2 25 23
Direcció d’Esports 29 26 – 3
Direcció de Joventut 4 5 1
Direcció de Participació 12 10 – 2
Subtotal 272 278 6
Institut de Cultura de Barcelona 470 499 29 Institut Municipal d’Educació 1.581 1.788 207 Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat de Barcelona 73 74 1
Subtotal 2.124 2.361 237
Districtes 851 663 – 188
TOTAL 3.247 3.302 55
1 Inclou Administració, Personal, Secretaria Jurídica, Recerca i Coneixement, Consergeria, Suport obligatori a escoles i Suport a museus.
2 L’any 2003 la Direcció de Dona i Drets Civils no estava integrada en el Sector de Serveis Personals, hi havia dues persones assignades des de Benestar Social.
Taula 2. Personal de les direccions, la Gerència i les regidories. Barcelona, 2004
Persones a 31.12.2004
Personal tècnic superior 71
Personal tècnic mitjà 72
Personal administratiu 23
Personal tècnic auxiliar 10
Personal auxiliar administratiu i pràctic 25
Comeses especials i personal d’oficis 5
Guàrdia urbana i SPEIS 27
Personal subaltern 4
Càrrecs electes i designats 23
TOTAL PLANTILLA 278
SPEIS: Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament.
Taula 3. Personal de les direccions, la Gerència i les regidories, segons l'edat i el sexe. Barcelona, 2004
Edat Homes Dones Total
De 18 a 25 anys 1 0 1
De 26 a 30 anys 2 5 7
De 31 a 35 anys 3 6 9
De 36 a 40 anys 10 31 41
De 41 a 45 anys 16 50 66
De 46 a 50 anys 15 33 48
De 51 a 55 anys 23 26 49
De 56 a 60 anys 17 18 35
De 61 a 65 anys 11 11 22
TOTAL 98 180 278
Taula 4. Personal del Sector de Serveis Personals als districtes. Barcelona, 2004
Districtes Persones a 31.12.2004
Ciutat Vella 83
Eixample 60
Sants-Montjuïc 82
Les Corts 31
Sarrià – Sant Gervasi 31
Gràcia 41
Horta-Guinardó 87
Nou Barris 83
Sant Andreu 72
Sant Martí 93
TOTAL 663
Taula 5. Personal del Sector de Serveis Personals als districtes per categories laborals. Barcelona, 2004
Persones a 31.12.2004
Personal tècnic superior 58
Personal tècnic mitjà 352
Personal administratiu 16
Personal tècnic auxiliar 26
Personal auxiliar administratiu i pràctic 59
Comeses especials i personal d’oficis 30
Guàrdia urbana i SPEIS 3
Personal subaltern 68
Sense classificar 51
TOTAL 663
SPEIS: Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament.
Taula 6. Personal del Sector de Serveis Personals als districtes per edat i sexe. Barcelona, 2004
Edat Homes Dones Total
De 18 a 25 anys 7 0 7
De 26 a 30 anys 45 2 47
De 31 a 35 anys 47 6 53
De 36 a 40 anys 103 23 126
De 41 a 45 anys 79 24 103
De 46 a 50 anys 82 30 112
De 51 a 55 anys 58 15 73
De 56 a 60 anys 72 25 97
De 61 a 65 anys 34 9 43
De 66 a 75 anys 1 1 2
TOTAL 528 135 663
Dades a 31 de desembre de 2004.
11 18 26 33 50 31 6 5 1 3 2 10 16 15 23 17 11
Nombre de persones
Homes Dones Grups d’edat 66-75 61-65 55-60 51-55 46-50 41-45 36-40 31-35 26-30 18-25
Plantilla del Sector de Serveis Personals a 31 de desembre. Barcelona, 2004
DESPESES I INVERSIONS
Inclou les partides corresponents a les
despeses de personal, les despeses corrents i
els serveis i les transferències del Sector i els
districtes (taula 7).
El total de despeses del Sector i els districtes
de l’any 2004 ha estat de 284.735.568,50 €,
que suposa un increment d’un 6,16% respecte
a l’any 2003.
No hi consten les inversions imputades a
habitatge i urbanisme per part dels districtes, ja
que no afecten únicament Serveis Personals
COOPERACIÓ I SUPORT
A LES ENTITATS
Les línies d’actuació municipal de benestar social
tenen un dels principals eixos d’actuació en el
foment de la cooperació entre l’Ajuntament i les
entitats que treballen quotidianament per contribuir
a fer una ciutat més igualitària i cohesionada.
En aquest sentit, les entitats ciutadanes i les
associacions de Barcelona tenen un paper cada
cop més important en la cohesió de la ciutat, amb
les seves iniciatives de dinamització comunitària,
els programes i serveis adreçats a les persones i el
seu compromís col·lectiu.
La cooperació amb les entitats i el suport per al
desenvolupament de les seves activitats d’interès
comunitari són les dues línies d’actuació municipal
en relació amb el teixit social de la ciutat.
La concessió de subvencions per part del Sector
de Serveis Personals és una forma efectiva de
donar un suport necessari a les entitats socials i
cíviques que desenvolupen serveis, programes o
projectes d’interès públic, tant globalment a la
ciutat com als districtes o barris (taules 9, 10 i 11).
La provisió d’aquests recursos econòmics des del
Sector de Serveis Personals es destina bàsicament
als àmbits següents:
• Serveis socials: atenció social i promoció
• Educació física i esport
• Salut pública
• Drets civils
Objectius
• Donar suport a entitats i grups que treballen en
l’àmbit dels serveis a les persones de manera que
es potenciïn serveis d’interès general per a la
Taula 8. Inversions del Sector de Serveis Personals. Barcelona, 2004
Sector Districtes
Població general
Infància, joventut i família
Cultura 3.792.554,42
Educació 1.947,52
Habitatge i urbanisme 1.031.859,07
Govern i administració 66.647,00 447.734,88
TOTAL 1.098.506,07 4.242.236,82
Total del Sector i els districtes 5.340.742,89
En euros.
Taula 7. Pressupost del Sector de Serveis Personals. Barcelona, 2004
Despeses (€)
Sector Districtes
Població general 7.770.762,63 44.106.246,74
Gent gran 7.394.380,81 2.642.390,10
Dones 1.408.419,58 78.535,29
Infància, joventut i família 4.477.814,32 5.924.245,18
Pobresa 5.126.591,18
Immigració, estrangeria i minories 2.216.183,16 176.859,98
Persones amb disminució 3.116.636,12 1.974,91
Esports 4.055.956,33 774.177,15
Cultura 68.448.057,91 4.813.051,20
Educació 78.731.241,39 11.466.690,86
Salut 25.499.299,18 49.110,83
Habitatge i urbanisme 10.777,79
-Govern i administració1 6.446.165,86
TOTAL 214.702.286,26 70.033.282,24
1. No s'hi inclou la despesa en govern i administració dels districtes, ja que no afecta únicament Serveis Personals, si bé una part li seria imputable.
Taula 9. Subvencions atorgades pel Sector de Serveis Personals. Barcelona, 2003-2004
2004 2003 Variació (%)
Subvencions atorgades 439 508 - 13,58
Subvencions atorgades/sol·licitades (%) 52,57 71,24 18,67
col·lectivitat complementaris a la intervenció de la
xarxa pública i d’iniciativa social.
• Promoure una participació ciutadana superior en
la dinàmica social mitjançant el foment de
l’associacionisme com a element per a la cohesió
social.
• Promoure les iniciatives del teixit associatiu i la
cooperació entre el sector públic i el privat en la
prestació de serveis a les persones i en la creació
de xarxes de serveis.
• Donar suport a les entitats i associacions que
presten serveis i desenvolupen una programació
estable en l’àmbit dels serveis a les persones. Taula 10. Subvencions atorgades pel Sector de Serveis Personals.
Distribució per subsectors. Ajuntament de Barcelona, 2003-2004
Subsector i programes 2003 2004
Drets civils
Drets civils 300.506,00 300.620,00
Total 300.506,00 300.620,00
Educació física i esports
Esdeveniments esportius d'interès ciutadà 185.916,42 127.496,88 Esport per a col·lectius específics (gent gran) 33.002,72 31.501,20 Persones amb disminució 57.158,00 58.650,00 Promoció esportiva en general 171.474,26 234.287,29 Trofeu Ciutat de Barcelona 157.582,13 215.151,24
Aprèn a nedar 139.763,65
Total 605.133,53 806.850,26
Serveis socials: atenció social i promoció
Dones 101.642,00 96.762,95
Gent gran 50.334,00 54.692,10
Infància 100.520,00 102.172,06
Interculturalitat 84.838,66 82.338,66
Joventut 96.215,00 118.428,00
Població general i comunitat 29.726,00 22.537,95 Pobresa i exclusió 103.600,00 103.674,59
Total 566.875,66 580.606,31
Salut pública
Prevenció i promoció de la salut en malalties
emergents i cròniques 94.595,00 93.631,00 Prevenció, atenció i reinserció en el camp
de les toxicomanies 94.058,40 82.800,00
Total 188.653,40 186.431,00
TOTAL 1.661.168,59 1.874.507,57
En euros.
Taula 11. Subvencions atorgades pel Sector de Serveis Personals. Distribució percentual per subsectors. Barcelona, 2003-2004
Subsectors %
Salut pública 10
Drets civils 16
Esports 43
Serveis socials 31
2
Educació
Institut d’Educació de Barcelona
Acció educativa als centres municipals
Manteniment dels centres educatius
Formació professional i transició al món del treball
Participació
Projecte Educatiu de Ciutat
Serveis educatius
Consorci d’Educació de Barcelona
INSTITUT D’EDUCACIÓ
DE BARCELONA (IMEB)
Les principals actuacions en educació responen
als objectius que el Programa d’actuació municipal
(PAM) prioritza en l’àmbit de l’educació per al
període 2004-07, que són:
• Impulsar el funcionament correcte del Consorci
d’Educació.
• Integrar l’educació en la nova societat del
coneixement.
• Millorar la distribució de l’oferta educativa
i augmentar la proporció de l’ensenyament
públic.
• Estendre l’oferta escolar pública al primer cicle
de l’educació infantil.
• Potenciar la relació entre educació i entorn
productiu.
• Promoure hàbits, valors i capacitats que ajudin a
construir una ciutadania basada en el compromís
ètic i la solidaritat.
• Potenciar l’acolliment i l’atenció a la població
escolar nouvinguda.
• Millorar el suport als professionals de l’educació.
• Promoure la participació de la comunitat
educativa com a agent de canvi.
• Potenciar i planificar l’oferta cultural i formativa
dels deu districtes.
ACCIÓ EDUCATIVA
ALS CENTRES MUNICIPALS
La posada en marxa de tres noves escoles
bressol consolida l’oferta municipal d’educació
infantil, amb un total de 52 escoles municipals.
En total, el curs 2004-2005 l’IMEB compta amb
86 centres docents que atenen un total de
14.461 alumnes i compten amb 1.258
professionals.
Les taules 12 i 13 mostren les principals dades
relatives als centres educatius municipals.
Escola bressol
Les escoles bressol imparteixen el primer cicle
d’educació infantil, de caràcter no obligatori,
adreçat a nens i nenes d’edats entre els quatre
mesos i els tres anys. S’ofereixen 3.209 places
escolars organitzades en cinc grups, i en alguns
casos en sis grups diferenciats d’edat, que
contribueixen en gran manera a pal·liar el dèficit
educatiu que presenta la ciutat en aquest tram
d’edat.
Un dels trets que ha caracteritzat l’actuació en el
primer cicle d’educació infantil durant el 2004 ha
estat l’ampliació de l’oferta de places. Això ha
estat possible gràcies a la posada en funcionament
de tres escoles bressol noves, fruit del conveni
amb el Departament d’Ensenyament, cosa que ha
representat en total un augment de 237 places
(taula 14).
Educació infantil i primària
Als centres d’educació infantil i primària municipal
(CEIPM) s’imparteixen dues etapes educatives:
el segon cicle de l’etapa d’educació infantil
(parvulari), en el qual s’escolaritzen les criatures
de tres a sis anys, i l’etapa d’educació primària,
que atén nens i nenes de sis a dotze anys. Aquesta
darrera és la primera etapa de l’ensenyament
obligatori.
Durant l’any 2004 es va tancar el CEIP Municipal
Avillar Chavorros, situat al barri de Can Tunis, de
manera que al final de l’any la xarxa de CEIP
municipals ha quedat constituïda per tretze escoles
Taula 12. Alumnat matriculat als centres educatius municipals. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Educació infantil de primer cicle (fins a 3 anys) 3.209 2.972 2.790 2.276
Educació infantil de segon cicle i educació primària (de 3 a 12 anys) 2.747 2.781 2.782 2.581
Parvulari (de 3 a 6 anys) 934 941 936 866
Educació primària (de 6 a 12 anys) 1.813 1.840 1.846 1.715
Educació secundària (des dels 12 anys) 3.557 3.442 3.306 2.440
Educació secundària obligatòria (de 12 a 16 anys) 1.098 1.084 990 698
Batxillerat (de 16 a 18 anys) 633 643 638 465
Formació professional (des dels 16 anys) 1.619 1.581 1.543 1.247
Grau mitjà 598 603 623 467
Grau superior 1.092 978 920 780
Especialització i perfeccionament d'audiovisuals 69
Preparació per a les proves d'accés a FP de grau superior 138 134 135 30
Educació especial 230 209 196 132
Educació especial 119 110 109 49
Formació professional adaptada 40 65 87 83
Programes adaptats de garantia social 71 34
Ensenyaments artístics i musicals 2.730 3.000 3.076 3.201
Arts plàstiques 1.136 1.372 1.394 1.378
Arts plàstiques i disseny de grau mitjà 28 25 21
Arts plàstiques i disseny de grau superior 655 493 492 424
Massana permanent 453 573 567 680
Música 1.594 1.556 1.639 1.833
Escoles de música 1.095 1.078 1.062 1.059
Grau mitjà 499 478 477 442
Grau mitjà (Pla 66) 17
Grau superior (Pla 66) 100 315
Ensenyaments vinculats amb la universitat 333 309 314 274
Graduat universitari en Art i disseny 307 281 314 274
Màster de comunicació audiovisual interactiva 26 28
Educació permanent d'adults 1.104 813 689 653
Ensenyaments inicials d'adults 553 411 264 126
Formació instrumental 115 78
Preparació a proves d'accés 71 59 83 49
Programes recreatius de lleure i culturals 365 343 342 400
Altres ensenyaments 551 533 552 482
Programes de garantia social 119 153 185 157
Serveis complementaris d'educació infantil 432 380 367 325
TOTAL 14.461 14.059 13.705 11.765
A més, al curs 2004-2005, l'IESM Bonanova, gestionat per l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, disposa d'una matrícula de 261 alumnes de formació professional.
Curs 2004-2005
Curs 2003-2004
Curs 2002-2003
Taula 14. Evolució de l’alumnat d’educació infantil de primer cicle. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Alumnat d’educació infantil
de primer cicle (fins a 3 anys) 3.209 2.972 2.790 2.276
d’alumnat escolaritzat és de 2.747 persones
(dades de setembre de 2004), la qual cosa
representa un 94,82% d’ocupació (taula 15).
Educació secundària
La xarxa municipal de centres de secundària inclou
nou instituts. Aquests centres ofereixen una àmplia
oferta de formació en totes les etapes de l’educació
secundària a més d’altres ofertes complementàries.
L’oferta comprèn l’educació secundària obligatòria,
el batxillerat i la formació professional. Es tracta
d’una oferta de qualitat que atén 3.557 alumnes en
un total de 133 grups.
Educació secundària obligatòria
Als instituts d’educació secundària, l’alumnat
comprès entre els dotze i els setze anys cursa
l’educació secundària obligatòria, és a dir, els
ensenyaments corresponents a la segona etapa
d’ensenyament obligatori. A Barcelona hi ha cinc
instituts de titularitat municipal que desenvolupen
aquesta etapa educativa, i atenen de forma
específica la pluralitat de capacitats, motivacions i
interessos de l’alumnat. Es presta especial atenció
a l’orientació professional i acadèmica de l’alumnat.
Educació secundària postobligatòria
Els instituts d’educació secundària imparteixen
també ensenyaments postobligatoris, que
comprenen les etapes de batxillerat i formació
professional. Els instituts municipals ofereixen les
modalitats de batxillerat de Ciències de la natura i
medi ambient, Humanitats i ciències socials, i
Tecnologia. Els centres fomenten la participació de
l’alumnat en treballs d’investigació.
La formació professional impartida als instituts
municipals proporciona la formació polivalent
necessària per capacitar l’alumnat per al món
laboral. S’ofereix una àmplia oferta
professionalitzadora amb 38 grups de cicles
formatius de grau superior, 25 cicles formatius de
grau mitjà, i 4 cursos de preparació per a les
proves d’accés a cicles formatius de grau superior.
Per complementar la formació tècnica impartida, el
currículum inclou una fase de formació pràctica
que es du a terme directament en empreses del
sector.
Ensenyaments vinculats a la universitat
L’oferta inclosa en aquest apartat recull el Graduat
en arts i disseny, que imparteix l’Escola Massana i
que està vinculat a la Universitat Autònoma de
Barcelona (taula 16).
Curs 2004-2005
Curs 2003-2004
Curs 2002-2003
Curs 2001-2002
Taula 13. Centres educatius municipals. Evolució del nombre de centres per ensenyament. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Educació infantil de primer cicle
(fins a 3 anys) 52 49 47 39
Educació infantil de segon cicle
i educació primària (de 3 a 12 anys) 13 14 14 13
Educació secundària (des dels 12 anys) 9 9 10 9
Educació especial 4 4 4 3
Ensenyaments artístics 6 6 6 5
Arts plàstiques 2 2 2 1
Música 4 4 4 4
Escoles de música 3 3 3 3
Conservatori de música 1 1 1 1
Educació permanent d'adults 2 2 2 2
TOTAL 86 84 83 71
A més a més, l'Institut d'Assistència Sanitària disposa d'un centre docent de secundària, l'IES M Bonanova.
Curs 2004-2005
Curs 2003-2004
Curs 2002-2003
També cal considerar el Màster en comunicació
audiovisual interactiva que s’imparteix a l’Escola
de Mitjans Audiovisuals (EMAV) com a resultat de
la col·laboració amb la Universitat de Barcelona. La
durada d’aquest màster és de dos anys. La
primera promoció va començar el curs 2003-04, i
l’oferta actual és de 26 alumnes (taula 17).
Ensenyaments artístics i musicals
Ensenyaments artístics
En l’apartat dels ensenyaments d’arts plàstiques
s’inclouen els impartits per l’Escola d’Art del
Treball i per l’Escola Massana. L’oferta educativa
d’aquests centres comprèn els estudis de
batxillerat en la modalitat d’art i cicles formatius.
En el cas de l’Escola d’Art del Treball s’hi imparteix
el cicle formatiu de grau mitjà en Decoració
ceràmica i el cicle formatiu de grau superior en
Joieria artística. L’Escola Massana imparteix vuit
cicles formatius de grau superior (Gràfica
publicitària, Projectes i direcció d’obres de
decoració, Modelisme industrial, Arts aplicades a
l’escultura, Il·lustració, Arts aplicades al mur, Art
tèxtil i Joieria artística). Cal fer esment també de
l’oferta dels cursos de Massana Permanent,
adreçats a adquirir i/o millorar el nivell
d’especialització. L’oferta d’aquests centres atén
956 alumnes de batxillerat i cicles formatius, i
1.409 alumnes si s’hi inclou l’oferta de Massana
Permanent (taula 18).
Ensenyaments musicals
Conservatori Municipal de Música
La missió del Conservatori és oferir ensenyaments
musicals als alumnes que per les seves especials
aptituds i voluntat vulguin obtenir el Títol
Professional de Música, o bé aprofundir en la seva
formació.
Taula 15. Evolució de l’alumnat d’educació infantil de segon cicle i primària (de 3 a 12 anys). Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Alumnat 2.747 2.781 2.782 2.581
Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002
Taula 16. Evolució de l’alumnat del Graduat en arts i disseny. Escola Massana (Universitat Autònoma de Barcelona). Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Barcelona, 2001/02-2004-05
Alumnat 307 370 270 250
Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002
Taula 17. Evolució de l’alumnat d’educació secundària (des dels 12 anys). Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Alumnat d’educació secundària 3.557 3.442 3.306 2.440
Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002
Taula 18. Evolució de l’alumnat d’Arts plàstiques a batxillerat i cicles formatius. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Alumnat 956 847 690 670
Curs 2004-2005 Curs 2003-2004 Curs 2002-2003 Curs 2001-2002
Finalitzats els processos de tancament de
Pla d’estudis de 1966 i el traspàs del grau
superior a l’Escola Superior de Música de
Catalunya, el centre inicia una nova època
com el centre públic de Barcelona
responsable dels ensenyaments musicals de
grau mitjà. Això comporta el canvi de nom del
centre a Conservatori Municipal de Música de
Barcelona. L’oferta d’estudis actual comprèn
únicament els estudis de grau mitjà que
desenvolupa la LOGSE (format per tres cicles
de dos cursos acadèmics cadascun) (taules
Escoles de música
Les escoles de música ofereixen a la ciutadania la
possibilitat d’accedir a una educació musical
pràctica des dels cinc anys. A través de diverses
ofertes educatives, el ventall d’instruments i estils
musicals s’eixampla progressivament per tal
d’adaptar-se a les expectatives dels seus usuaris:
• Respectant en tot moment els criteris de qualitat
atribuïts a les escoles de música.
• Estabilitzant el nombre d’agrupacions, a fi que
això permeti una pràctica instrumental de grup que
faci revertir també a la resta de la ciutadania els
beneficis de comptar amb escoles de música
municipals (taula 21).
Educació especial
L’any 2004 ha estat el primer del servei d’educació
especial, on s’aglutinen les actuacions generals
transversals que recauen en la xarxa dels quatre
centres municipals, així com també la
centralització de les actuacions adreçades a
diferents centres municipals de diverses etapes
educatives (primera etapa d’educació infantil o
EBM, educació infantil i primària, i educació
secundària obligatòria) (taula 22).
Impuls de l’escola inclusiva
Actuacions adreçades a les EBM.
Al llarg de l’any 2004 (cursos 2003-04 i 2004-05)
s’ha continuat el treball d’atenció sistemàtica a les
criatures discapacitades i amb necessitats
educatives especials (NEE) o amb aquelles que en
algun moment de la seva escolarització plantegen
problemes que preocupen els professionals de
l’educació o les famílies. Des de l’IMEB s’ha dut a
terme l’observació i l’orientació de 89 criatures.
Professionals del CEEM Vil·la Joana han atès
regularment un cop a la setmana, i directament a
l’escola, 26 criatures d’EBM. Professionals del CEEM
Pont del Dragó han fet el seguiment de l’ús de
materials afavoridors de l’autonomia en 34 criatures
de mobilitat reduïda d’aquesta etapa educativa.
Actuacions adreçades als CEIPM i als IESM
Amb l’objectiu l’impulsar nivells d’inclusió
superiors de l’alumnat amb necessitats especials
durant l’escolaritat obligatòria, s’han potenciat
dues grans línies de treball de tipus qualitatiu.
D’una banda, la constitució de comissions de
seguiment i valoració regulars a l’interior d’alguns
centres en els quals estan escolaritzats un nombre
substancialment important d’alumnat amb
aquestes característiques o bé alumnat de
complexitat especial. S’han posat en marxa
comissions als CEIP municipals Pau Vila i Tres
Pins, i als IES municipals Serrat i Bonastre i Zafra.
D’altra banda, s’ha dotat recursos humans de
suport complementari per atendre cinc alumnes de
CEIP municipal, i també s’ha gestionat que nens
de CEIPM rebessin atenció especialitzada per part
de professionals del CEEM Pont del Dragó (tres
infants) i Vil·la Joana (quatre infants). Taula 19. Evolució de la plantilla del Conservatori Municipal de Música.
Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Professorat 76 78 86 98
Curs 2004-2005
Curs 2003-2004
Curs 2002-2003
Curs 2001-2002
Taula 20. Evolució de l’alumnat del Conservatori Municipal de Música. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Alumnat del Pla de 1966 0 100 332
Alumnat de grau mitjà 499 478 477 442
TOTAL 499 478 577 774
Curs 2004-2005
Curs 2003-2004
Curs 2002-2003
Actuacions principals
Centre d’Educació Especial Municipal La Ginesta
• Participació en el projecte de biblioteca BIBES.
• Cerca dels perfils professionals més idonis per al
centre i, en concret, per als interinatges de
suplències.
• Anàlisi de necessitats, adquisició i dotació dels
equipament informàtics necessaris amb la finalitat
de substituir els equipaments obsolets procedents
de la Diputació.
• Regulació de la col·laboració entre la Diputació i
l’IMEB pel que fa al servei de temps de migdia.
Centre d’Educació Especial Municipal Vil·la Joana
• Consolidació de l’estructura organitzativa i de
funcionament del centre concretada en tres
serveis.
• Millora de les instal·lacions amb la finalitat
d’atendre les noves demandes d’atenció a
criatures més petites al centre de dia.
• Continuïtat d’experiències conjuntes amb
alumnat ordinari d’un CEIPM proper a la seu
provisional actual.
• Avenç en les línies definitòries del centre
mitjançant l’elaboració de nous documents de
consens.
Centre Municipal Pont del Dragó
• Millora de la qualitat.
• Reorganització dels processos administratius
interns.
• Desenvolupament del projecte curricular de
centre.
• Col·laboració amb entitats públiques i privades.
• Continuïtat de la cessió de la gestió dels gots
reutilitzables del Districte de Sant Andreu (Agenda 21).
• El centre ha prestat suport a la xarxa de centres
municipals en matèria d’assessorament a l’alumnat
amb necessitats motòriques específiques.
Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix
• Incorporació del suport del psicòleg clínic del
CEEM Vil·la Joana al centre (hi assisteix un dia
quinzenalment).
• Continuïtat en la col·laboració amb la Fundació
Trinijove per al manteniment del Parc Cervantes.
• Relacionat amb l’Agenda 21, s’ha creat una nova
àrea de compostatge.
• S’ha ampliat la participació en el projecte
“Recuperem els jardins escolars”, dins del Projecte
d’educació en valors de l’Institut d’Educació
conjuntament amb l’IESM Rubió i Tudurí.
• Visita a les instal·lacions de jardineria de 730
alumnes d’escoles d’educació infantil i primària.
Educació de les persones adultes
L’oferta educativa adreçada a les persones
adultes per a l’adquisició, actualització o
ampliació de coneixements i aptituds, i la millora
del seu desenvolupament personal i professional,
comprèn actuacions d’alfabetització, d’obtenció
del certificat de formació instrumental, idiomes
(català, castellà i anglès), atenció a la població
immigrada (coneixement de l’entorn i de l’idioma)
i/o preparació de proves d’accés a cicles
formatius de grau mitjà.
Taula 21. Evolució de l’alumnat de les escoles de música municipals. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Alumnat 1.095 1.078 1.062 1.059
Curs 2004-2005
Curs 2003-2004
Curs 2002-2003
Curs 2001-2002
Taula 22. Evolució de l’alumnat d’educació especial. Barcelona, cursos 2001-02 a 2004-05
Alumnat 230 209 196 132
Curs 2004-2005
Curs 2003-2004
Curs 2002-2003
MANTENIMENT DELS CENTRES
EDUCATIUS
La ciutat disposa d’uns equipaments escolars que
cal anar adequant i en els quals és necessari
intervenir per tal que puguin respondre a les noves
exigències del sistema educatiu.
Durant l’exercici 2004 els serveis de manteniment i
vigilància dels centres públics d’educació primària
de la Generalitat han estat assumits per l’IMEB.
Aquests serveis també es presten per al conjunt
dels centres públics de titularitat municipal. Per
tant, l’Ajuntament, a través dels districtes, en
aquest exercici ha gestionat als centres públics
d’educació primària de la Generalitat
exclusivament les competències obligatòries de
neteja, subministraments i lloguer dels edificis
(taula 25).
FORMACIÓ PROFESSIONAL
I TRANSICIÓ AL MÓN
DEL TREBALL
Les tasques realitzades durant l’any 2004 s’han
dirigit a fomentar la relació entre la formació
professional i l’entorn productiu, amb l’objectiu de
potenciar una formació adequada i compatible
amb les necessitats canviants del sistema
productiu, i facilitar la transició al món del treball i
la plena integració laboral.
Observatori de la formació professional
i transició al món del treball a Barcelona
El Consell de la Formació Professional de
Barcelona, conscient de la importància de
l’educació, la innovació i la participació per mitjà
de la professionalització dels joves, ha impulsat Taula 23. Evolució de l’alumnat d’educació permanent d’adults. Barcelona,
cursos 2001-02 a 2004-05
Alumnat 1.104 813 689 653
Curs 2004-2005
Curs 2003-2004
Curs 2002-2003
Curs 2001-2002
Cal destacar que des del mes de maig de 2004, el
Departament d’Educació ha assumit les
competències i les funcions en matèria de
formació de persones adultes que tenia atribuïdes
anteriorment el Departament de Benestar i Família,
així com els recursos humans i materials
directament o indirectament afectats. Les funcions
i l’estructura de la Direcció General de Formació
d’Adults passa a denominar-se Direcció General de
Formació Professional i Educació Permanent, en la
qual s’integra la Direcció General de Formació
d’Adults (taula 23).
Alumnat en pràctiques als centres
i serveis educatius de l’Institut
Municipal d’Educació
És voluntat de l’Institut Municipal d’Educació oferir a
les universitats i altres institucions educatives de la
ciutat la possibilitat que els estudiants desenvolupin
les pràctiques en els centres i serveis educatius
municipals. La finalitat de les pràctiques és enllaçar
els continguts teòrics amb la pràctica docent, és a
dir, posar en contacte l’alumnat amb el món
laboral. L’any 2004 s’han establert convenis per fer
pràctiques amb les institucions següents (taula 24):
• Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
• Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
(INEFC)
• Escola Superior de Música de Catalunya
(ESMUC)
• Escola Universitària de Ciències de la Salut de
Manresa (EUCS-FUB)
un procés de treball a través d’un observatori
permanent de la formació professional i de la
transició al món del treball. Aquesta observació
permanent serveix per posar sobre la taula
aspectes com ara les necessitats formatives que
es detecten a la regió metropolitana, la valoració
que fan les empreses de la formació professional,
la relació entre les competències que ha d’adquirir
l’alumnat de formació professional i les seves
estades en pràctiques a les empreses, i també la
situació de l’alumnat un cop acabats els estudis.
Dispositiu d’inserció
Aquest servei té l’objectiu de donar resposta a les
ofertes de treball que sorgeixen a les empreses
associades al Consell, i a la vegada dóna la
possibilitat, al jovent que ha participat en accions de
formació a través dels diferents actors que formen
part del Consell de la Formació Professional de
Barcelona, d’accedir a les demandes de treball que
sorgeixen de les empreses associades al Consell.
Formació del professorat a les empreses
El Consell de la Formació Professional de
Barcelona impulsa un procés de reciclatge del
professorat de formació professional per mitjà
d’estades a empreses associades al Consell. La
finalitat d’aquest servei és facilitar al professorat la
possibilitat de realitzar la tasca docent d’acord amb
les noves tecnologies que actualment
desenvolupen les empreses, i que això els ajudi a
conèixer la situació real del món empresarial actual.
Transició escola-empresa a través
de les pràctiques a les empreses
La secretaria del Consell de la Formació
Professional de Barcelona s’adreça a les
Taula 24. Alumnes en pràctiques als centres i serveis educatius municipals. Barcelona, 2004
Centres i dependències UB UAB U RLL U Vic ESMUC IES Total
Escola bressol 3 27 16 4 31 81
Primària 31 2 12 2 4 51
Secundària i adults 3 1 4
Escoles de música 9 9
Serveis educatius 2 2
Espais familiars 5 2 1 8
Direccions de l’IMEB 6 6
TOTAL 48 33 28 6 9 37 161
UB: Universitat de Barcelona, UAB: Universitat Autònoma de Barcelona URLL: Universitat Ramon Llull UVic: Universitat de Vic
ESMUC: Escola Superior de Música de Catalunya IES: Instituts d’ensenyament secundari
Taula 25. Manteniment dels centres educatius públics. Barcelona, 2004
Ciutat Vella 21 1.870 259
Eixample 17 1.042 256
Sants-Montjuïc 33 1.134 440
Les Corts 10 523 112
Sarrià - Sant Gervasi 13 49 187
Gràcia 14 729 232
Horta-Guinardó 35 1.441 382
Nou Barris 35 1.510 480
Sant Andreu 22 1.151 295
Sant Martí 34 1.733 626
TOTAL 234 11.182 3.269
* En milers d’euros.
La despesa en conserges durant l’exercici 2004 assumida per l’IMEB ascendeix a 5.915 milers d’euros.
Districtes Escoles
Despeses de neteja, subministraments,
lloguers i d’altres*
Despesa de manteniment
de l’IMEB*
empreses associades per planificar les pràctiques
a l’empresa de l’alumnat de formació professional,
ocupacional i de garantia social. Des de la
intranet, es lliura a totes les empreses del Consell
unes fitxes dossier on es consideren totes les
professionals, i a continuació es dóna resposta a
les demandes formulades per les empreses a
través dels centres de formació associats al
Consell.
Pla jove formació-ocupació
El Pla jove formació-ocupació, creat per afavorir
els processos de transició escola-treball del jovent
que ha finalitzat l’etapa d’educació secundària
obligatòria i abandona el sistema educatiu sense
haver acreditat aquest nivell acadèmic, ha tingut
els objectius següents:
• Facilitar la transició a la vida professional activa
d’aproximadament mil joves, principalment d’entre
16 i 18 anys, mitjançant un sistema d’acolliment,
orientació professional, accés als recursos de
formació, suport al seu itinerari personal d’inserció,
amb un procés de tutoria individualitzada.
• Consolidar la connexió amb els centres públics
per treballar conjuntament la transició
escola-treball dels joves.
• Crear una connexió regular amb els centres
d’ensenyament de secundària concertats i privats
per afavorir una transició escola-treball més lligada
al moment en què els joves acaben la secundària
obligatòria.
Evolució del Pla jove formació-ocupació durant l’any 2004
En el conjunt del Pla jove formació-ocupació a la
ciutat, durant el 2004 s’hi han adscrit 2.626 joves,
no de forma simultània: 1.337 venien de l’etapa
anterior i 1.289 s’hi han incorporat durant aquests
dotze mesos. El més de juliol ha tingut el màxim
nombre de persones inscrites simultàniament,
1.957 joves. Durant aquest any, dels 2.626 joves,
1.355 han finalitzat el programa. En l’inici del
període següent, el gener de 2005, continuen
1.271 joves.
Distribució territorial i característiques
D’acord amb l’informe corresponent a l’etapa
setembre-desembre de 2004, hi ha 1.752
persones inscrites, de les quals 351 són al
districte de Sant Martí, que representen el
20,03%. A continuació hi ha Nou Barris amb 267
joves, el 15,50%. El districte de Les Corts aporta
28 joves, el 1,60% del total. El 63,84% són homes
i el 36,16% són dones. En aquesta etapa, el
36,75% té 17 anys, el 31,65% en té 16, i el
19,98% ha arribat als 18 anys.
Situacions i derivacions a recursos durant el període
Durant l’etapa analitzada, el jovent, de forma
majoritària (928 persones que representen un
52,97%), ha estat adreçat a recursos de formació
no reglada, especialment a la formació
ocupacional (385), i als programes de garantia
social (404).
Gent jove que han acabat el Pla entre setembre i desembre de 2004
De les 1.752 persones inscrites, 481 han finalitzat
la seva estada al Pla jove formació-ocupació al
final de desembre; d’aquestes, el 35,14% ha sortit
en fase d’inserció o ja inserides en una primera
feina; més del 17% s’ha reintegrat al sistema
educatiu i continua la formació reglada, especialment
a 4t curs de l’ESO. Més del 26% han consolidat el
seu itinerari de formació no reglada, que continuarà
sense el seguiment del Pla jove, especialment
aquelles persones que amb 18 anys estudien el
graduat de l’ESO a les escoles d’adults i les que
entren en el segon any de les escoles taller.
Tipus de feines de la gent jove en fase d’inserció o inserida en una primera feina
Dels 418 joves que han acabat el Pla, 159 surten
d’empleat o empleada de comerç i grans superfícies,
que representa el 28,30% del total. També n’hi ha
al sector de l’hoteleria-restauració (cambrers i
cambreres), amb el 7,55%, i el
d’electricistes-lampistes, amb el 4,93%, entre d’altres.
Accions als instituts i als centres concertats d’educació secundària
El personal tècnic del Pla jove desenvolupa durant
el curs escolar dos tipus de feina amb els centres
de secundària: en primer lloc, prepara amb els
responsables de tutoria i psicopedagogia la fase
de traspàs de les persones joves a final de curs
(procés, fitxes, sessions d’acollida i derivació a un
recurs); en segon lloc, a petició del centre
desenvolupen sessions amb un conjunt ampli
d’alumnes, normalment de tercer i quart curs, per
informar-los sobre les sortides professionals i
d’estudis, especialment sobre les possibles
sortides per a aquelles persones que no superen
l’ESO.
Durant el curs 2003-2004, el Pla jove ha treballat
amb 64 IES i 45 centres concertats; com a fruit de
la campanya, al final del curs han estat acollits 732
joves, entre l’abril i el setembre de 2004. Pel que fa
a les sessions generals desenvolupades durant el
curs, als IES hi han participat 2.064 alumnes, i 310
als centres concertats.
Projectes a les empreses
Els projectes a les empreses són l’aplicació d’una
metodologia que possibilita treballar de manera
conjunta els crèdits de formació als centres de
treball i els de síntesi als cicles formatius de grau
superior, sota la perspectiva d’un projecte que
s’haurà de desenvolupar a l’empresa i que per
dur-lo a terme requerirà aplicar les competències més
significatives del cicle formatiu corresponent.
Pràctiques del jovent en formació
professional a empreses ubicades
en ciutats de la Unió Europea
La projecció de les pràctiques en empreses i
institucions emplaçades en altres ciutats de la Unió
Europea s’ha fet a través de l’Associació Xarxa FP
i amb la col·laboració de vint-i-dues ciutats que en
formen part (Anvers, Barcelona, Berlín, Bolonya,
Dénia, Gandia, Ginebra, Göteborg, Colònia,
Kristiansund, La Rochelle, Leeds, Lió, Madrid,
Munic, Pargas, Roma, Rovaniemi, Seta, Torí i
Tolosa de Llenguadoc), amb l’objectiu de
desenvolupar en altres països i en altres llengües
les capacitats i les experiències que
s’aconsegueixen en la formació en alternança
a les empreses.
PARTICIPACIÓ
L’Ajuntament promou la participació directa de la
ciutadania, i en especial de la comunitat educativa,
en els diferents àmbits d’actuació educativa com a
garantia de qualitat i de millora contínua del
sistema educatiu de la ciutat.
El Consell Escolar Municipal
i els consells escolars municipals
de districte
El Consell Escolar Municipal (CEM) de Barcelona i
els consells escolars municipals de districte són
organismes de consulta i participació dels diferents
sectors de la comunitat educativa de la ciutat. Els
consells escolars municipals estan integrats per
representants d’entitats i associacions del món
educatiu i per una representació dels consells
escolars de centres educatius sostinguts amb fons
