3 dies de novel·la
Barcelona de la mà de
Carmen Laforet
Estudiants de
ba-txillerat, sabem que
ha estat un curs
difícil ple de
tre-balls, exàmens,
lec-tures... Però volem
ensenyar-vos que
també aprendre pot
ser divertit. Heu
lle-git el llibre “Nada”
de Carmen Laforet?
A tots aquells que
heu respost “no”...
Correu! És un llibre
obligatori a la
Se-lectivitat. Si
vosal-tres sou bons
estu-diants i ja us l’heu
llegit, ara us
propo-sem ara
convertir-vos en els
protago-nistes de la novel·la.
Aquesta guia us
permetrà recórrer la
ciutat de Barcelona
seguint les passes
de l’Andrea, reviviu
les seves aventures
i deixeu-vos
capti-var per la màgia de
la capital catalana.
Seran tres dies de
novel·la!
Dia 1
Carrer Aribau
El carrer on vivia l’Andrea és un dels més coneguts de la ciutat de Barcelona. El pis de la protagonista de Nada es trobava al número 36 del carrer, aprop de la Ronda Sant Antoni. El carrer Aribau, però, és molt més llarg: la via neix a la Ronda Sant Antoni, al costat de la Universitat de Barce-lona, i segueix en lí-nea recta fins arribar a la Via Agusta, al barri de Sant Gervasi - Gal-vany. Recórer el carrer és una bona manera de conèixer aquest barri i també el mític Eixam-ple Esquerre. D’acord, no hi trobareu capmo-nument, però les faça-nes dels edificis segur que us criden l’atenció.
“La calle Aribau crecía. Casas tan altas como aquella y mas altas aún formaron las espesas y anchas manzanas”.
Això sí, procureu fer el trajecte de dalt cap a baix! El carrer és qui-lomètric i la pujada es pot fer feixuga. Pels més mandrosos, heu de saber que davant dels Cinemes Aribau hi ha la parada del bus V13, que us portarà fins a Via Augusta recorrent tot el carrer.
Pels amants del men-jar oriental, al número 44 hi trobareu el res-taurant Miss Sushi, on podreu gaudir de la gastronomia japonesa i prendre una copa a bon preu.
Ah, abans d’acabar,
heu de saber que el nom del carrer és en honor a Bonaventu-ra Carles Aribau, que, com Carmen Laforet, era escriptor.
Carrer Muntaner
El carrer Muntaner és paral·lel al carrer Ari-bau, tot i que és una mica més llarg. Aquest comença a la cruïlla amb el Passeig de la Bonanova i baixa en sentit únic, també, fins a la Ronda Sant Anto-ni. Com Aribau, és una via per on val la pena passejar. L’Andrea de Nada deia que “a veces
daba rodeos por la calle Muntaner”, i nosaltres
us proposem que feu el mateix. Una bona idea, segurament, seria pu-jar pel carrer Aribau i baixar per Muntaner. Com dèiem abans, la ruta del bus V13 fa exactament aquest tra-jecte.
Al número 239, passa-da just passa-davant de la pa-rada Muntaner-Diago-nal, hi ha el restaurant La Casa Bianca, on po-dreu gaudir de cuina italiana a un preu rao-nable. Si passegeu per aquesta zona, veureu que està ple de pubs i discoteques. Compte! si voleu entrar haureu de tenir 18 anys. Però bé, això no és cap pro-blema, no? Heu vingut a Barcelona a estudiar!
Universitat de
Barcelona
Preseteu atenció i es-tigueu ben atents, na-nos. Esteu davant d’un edifici que té 616 anys d’història. La univer-sitat es va construir el 1401, tot i que no va començar a utilitzar-se com a universitat fins el 1450, quan el rei Al-fons el Magnànim va fundar l’Estudi Gene-ral de Barcelona. L’any
1715 se li va retirar la condició d’universitat (coses de la Guerra de Successió i del Decret de Nova Planta, nois), i no va ser fins el 1839 que va recuperar el seu estatus. Bastants anys més tard, Car-men Laforet hi situa-ria la seva protagonis-ta. “Ella me arrastraba
todos los días al bar -el único sitio caliente que yo recuerdo,a par-te del sol del jardín, en aquella universidad de piedra-.” Com podeu
veure, l’Andrea, com gairabé tots els univer-sitaris, també era un amant del bar de la fa-cultat.
Però bé, deixem-nos d’història per un mo-ment. Què hi podeu fer, aquí? En primer lloc, estudiar un carrera de lletres. A mode turístic, podeu anar a veure el claustre, imponent, i la biblioteca, on s’hi res-pira història de la ciu-tat.
Si us heu saltat els pas-sos que indiquem en aquesta guia i no veniu de Muntaner-Aribau, heu de saber que el mètode més ràpid per arribar-hi és a través de les línies L1 (verme-lla) i L2 (lila) del metro.
Carrer Pelai
Un dels carrers comer-cials més importants de Barcelona, és l’enllaç entre Ciutat Vella i l’Eixample. Si veniu de Plaça Universitat, no-més l’heu de seguir per arribar a Plaça Cata-lunya. L’Andrea s’hi referia com ”una calle
formada por un río de luces que iban de arri-ba a arri-bajo”. Pelai
comu-nica amb els carrers de Gravina i de Jovella-nós. Si els seguiu aca-bareu al Carrer Tallers, l’entrada del Raval. Des d’aqui uns reco-manem que no tingueu prejudicis i us hi endi-neseu. A dia d’avui, és un barri absolutament segur, i a dins hi veu-reu la Barcelona més autèntica. A més, hi trobareu diversos bars i restaurants brillants, com la Rosa del Raval, de cuina mexicana, o el Veggie Garden, per a persones vegetarianes. També reconem una vi-sita al MACBA, on viu-reu la cultura barcelo-nina tant a dins com a fora del museu.
Dia 2
Plaça Urquinaona
Avui us proposem se-guir els passos de l’Andrea pel barri Gòtic i pel Born. Comença-rem la ruta des de la Plaça Urquinaona. Hi podeu arribar amb les línies de metro L1 i L4. La Plaça és l’inici de la Via Laietana, on vivia l’Ena, la millor amiga de l’Andrea. “La Vía
Layetana, tan ancha, grande y nueva, cruza-ba el corazón del cruza-barrio viejo”, explica la nostra
protagonista.
Via Laietana
La Via Laietana es va començar a construir el 1907, amb la in-tenció de comunicar l’Eixample amb el mard’una manera fàcil i ràpida. Si observeu les cases del carrer, hi veure art Modernista, art Noveau i art Déco. Al principi del carrer, tocant al mar, hi ha l’edifici de Correus. “La
misma Vía Layetana, con su suave declive desde la plaza Urqui-naona, donde el cielo se deslustraba con el color rojo de la luz artificial, hasta el gran edificio de Correos y el puerto, bañados en sombras, argentados por la luz estelar sobre las llamas blancas de los faroles aumentaban mi perple-jidad.”
Catedral de
Barcelona
Abans d’endinsar-nos al Born, farem una parada al Gòtic, a la Catedral de Barcelo-na. L’Andrea hi arriba després d’estar a casa de l’Ena, i quan veu
l’edifici queda fasci-nada: “La catedral se
levantaba en una armo-nía severa, estilizada en formas casi vegeta-les, hasta la altura del limpio cielo mediterrá-neo.Una paz, una im-ponente claridad, se derramaba de la arqui-tectura maravillosa. En derredor de sus trazos oscuros resaltaba la no-che brillante, rodando lentamente al compás de las horas. Dejé que aquel profundo hechizo de las formas me pene-trara durante unos mi-nutos.” El nom oficial
és Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, es va construir durant els segles XIII i XV i el seu estil és clarament gòtic.
Santa Maria del
Mar
a l’esquerra pel carrer Montcada. En aquest carrer és on Guíxols hi tenia el seu estudi de pintura. Allà l’Andrea és on té el contacte amb el món bohemi, dels ar-tistes, dels escriptors, dels pintors. Aquest carrer, malgrat no ser gaire ample, és un dels més transitats del ba-rri, i connecta el carrer de la Princesa amb el passeig del Born, i s’hi troba un dels museus més visitats de la ciu-tat, el Museu Picasso.
Estació de França
Per acabar el dia d’avui, us recomanem que feu una visita a l’Estació de França, a tocar del barri del Born. És pro-bable que ja hi hagueu estat alguna vegada que us hagueu hagut de desplaçar desde o fins a Barcelona, peò a vegades la por a perdre el tren i les presses fan que no estiguem atents al que hi ha al nostre voltant. . “La sangre, después del viaje lar-go y cansado, me em-pezaba a circular en
las piernas entumeci-das y con una sonrisa de asombro miraba la gran Estación de Fran-cia y los grupos que se formaban entre las personas que estaban aguardando el expreso y los que llegábamos con tres horas de retra-so”. Entre al vestíbul, que us rebrà amb aires noucentistes. Passeu a la zona de vies i admi-reu la majestuositat de l’arquitectura. La gran estructura metàl·lica del sostre, que deix passar la llum natural i il·lumina les 12 vies. A ambdós costats hi ha edificis amb ornaments de marbre i bronze i vi-dreres decoratives. Tot plegat té un aire pari-senc, no trobeu? Per tornar al centre, po-deu agafar el metro a la Barceloneta (L4).
Al barri del Born us proposem fer un àpat al restaurant König, al carrer de la Fusina num.3, al costat del Born Centre Cultural i Memòria. Hi podreu trobar una gran selec-ció d’entrepans, amani-des, tapes i plats com-binats a un preu molt assequible que ronda els 10€ per persona. Tornem a la Via
Laie-tana, la travesseu i enfileu el carrer de l’Argenteria. Esteu en-trant al barri del Born. Arribareu davant de la Basílica de Santa Ma-ria del Mar. Pons l’hi ensenya a l’Andrea de camí a l’estudi de Guíxols. “Santa María del Mar apareció a mis ojos adornada de un singular encanto, con sus peculiares torres y su pequeña plaza, ama-zacotada de casas vie-jas enfrente”. L’església va ser construïda pels fidels veïns del port i del barri de la Ribe-ra. Es va començar a construir el 1329 i està considerada un dels exemples més clars del gòtic català. Entreu-hi, feu silenci, i feu com l’Andrea: admireu la seva majestuositat i bellesa. Veureu que és una església sòbria i molt alta, amb unes co-lumnes molt esbeltes. La basílica va inspirar Ildefonso Falcones a escriure “La Catedral del Mar”.
Carrer de
Montcada
Després de visitar la basílica, us proposem que aneu direcció al passeig del Born i gireu
Dia 3
La Rambla
“Cruzamos la Rambla conmovidas de anima-ción y de luces, y su-bimos por la calle de Pelayo hasta la Plaza de la Universidad.” La
vitalitat de la Rambla de Barcelona fascina a locals i turistes, ni tan sols l’Andrea va poder resistir-se als seus en-cants. Sentiu-vos pro-tagonistes de la novel·la Nada amb un dinar a la Boqueria seguit d’un bon passeig. Tranquils, la Rambla amb prou feines supera el kilò-metre però veureu com aquí, entre la plaça de Catalunya i el Monu-ment Colom, s’hi
con-centra tota l’essència de la ciutat. Arribar-hi és molt fàcil, ja que hi ha fins a 3 parades de metro: Drassanes i Li-ceu amb línia verda i Catalunya amb línia verda y vermella.
Feu com l’Andrea i dineu al mercat d’alimentació més an-tic de Barcelona, un es-pai ple d’història, vida i arquitectura. Us reco-manem el Pinotxo Bar i el Quim de la Boqueria.
El Raval
Recordeu quan l’Andrea fuig de casa de la seva
tieta en plena nit se-guint a Juan? “Me di cuenta de que esto era el principio del ba-rrio chino. “El brillo del
diablo”, de que me ha-bía hablado Angustias, aparecía empobrecido y chillón, en una gran abundancia de carte-les con retratos de bai-larinas y bailadores. ” Què no s’espanti ningú!
Avui dia El Raval pre-senta un altre aspec-te molt diferent, de fet es considerat un dels barris amb més oferta cultural de tota Euro-pa. Tot i així, amb una mica d’imaginació, po-dreu reviure l’excursió nocturna de l’Andrea, ja que El Raval encara conté nombroses res-tes del seu passat que el fan un lloc autèntic i amb personalitat prò-pia dins de Barcelona. Però aquí les antigui-tats conviuen amb la modernitat, així que per arribar-hi podeu utilit-zar el metro, ja que la
línia lila i la verda amb parada al Paral·lel us deixaran al costat.
El Port
“Estaba en el puerto. El mar encajonado pre-sentaba sus brillantes manchas de aceite a mis ojos; el olor a brea, a cuerdas, penetraba hondo dentro de mi.”
Així descriu l’Andrea El Port de Barcelona. Us recomanem que feu com ella i us detingueu uns minuts al moll del Port. Seieu, esteu da-vant la porta d’accés a Europa i el Mediterra-ni. Potser va ser això el que va fer que allà l’Andrea decidís que era el moment de marxar de la ciutat, tancar la porta de Barcelona. De moment, la porta per la qual haureu de passar vosaltres si voleu arri-bar al Port de Barcelo-na, serà la de l’estació del metro Dressanes amb la línia verda.
Av. Miramar
Aneu als Jardins de Miramar a prendre un refresc, aquest era el pla que a l’Andrea li agradava fer amb com-panyia de la seva millor amiga l’Ena i el xicot d’ella, Juan. De ben se-gur que, si van escollir aquest lloc, era per les magnífiques vistes que es tenen des d’allà. No podeu marxar de la ciu-tat sense apropar-vos al mirador de Miramar, la línia verda y verme-lla del metro amb pa-rada a Trinitat Nova us hi portaran. Si hi aneu, entendreu el perquè del seu nom: les fascinants vistes que s’observen del mar des d’allà.
“Fuimos hacia Miramar y nos acordamos de la terraza de un restau-rante para ver el Medi-terráneo, que en el cre-púsculo tenía reflejos de color vino.” L’Andrea no
ho diu però segur que
es referia al restaurant Miramar, ja que el més deliciós d’aquest men-jador són les vistes que tindreu mentres dineu o sopeu.
Montjuic
“Me preguntó que si prefería ir al Puerto o al Parque de Montjuich.”
A l’Andrea li van fer escollir entre un dels dos llocs però vosaltres teniu la sort de poder anar a tots dos. Ara és moment de visitar la Montjuïc, un dels es-pais més emblemàtics de Barcelona. Després de tres dies frenètics visitant la ciutat, toca relaxar-se al castell de Montjuïc o als parcs i museus que el rodegen. ¿Hi pugeu? Per arribar-hi podeu agafar en fu-nicular a l’estació del Paral·lel. Un cop allà si encara voleu pujar més amunt, el Telefèric que trobareu allà mateix us portarà a sucar el cel de Barcelona.
Tornada a casa
Enhorabona
Si heu arribat fins aquí, ja sou tots uns experts en la novel·la de Car-men Laforet Nada. Ara és hora de tornar a casa i preparar la Se-lectivitat amb les ma-teixes ganes i il·lusió que heu viscut aquesta setmana.
“Els viatges es
viuen tres cops:
quan es
plane-gen, quan es
viuen i quan es
recorden.”
Per tal que pugueu re-cordar els bons mo-ments viscuts al llarg d’aquesta ruta us dei-xem amb un llistat dels llocs pels quals heu passat o passareu en cas que hàgiu fet trampes i esteu llegint l’última pàgina abans de començar:
Dia 1:
- Carrer d’Aribau 36 - Uni. de Barcelona - Carrer Pelai - Carrer de MuntanerDia 2:
- Urquinaona - Via Laietana - Catedral de Barcelona - Carrer Montcada - Basílica St.Mª del Mar - L’Estació de FrançaDia 3:
- La Rambla
- Mercat de la Boqueria - El Raval (o barri Xinès) - Port de Barcelona - Avinguda Miramar - Montjuic
