Com respecte i em respecte?

Els carrers estan plens de g

rafitis. Una simple pa ret pot convertir-se en un llenç

on fer art.

Però, està bé

pintar les paret s?

Com respecte

i em respecte?

Per a

superar

el repte

...

investigue i aprenc

el deure de respectar els béns dels altres.

Per a

demostrar

...

participe

en un concurs de grafitis

1

2

3

4

5

6

un repte

Ens coneixem per a organitzar-nos

Les habilitats socials ens permeten millorar les nostres relaci-ons amb qui convivim. Ens poden ajudar a sentir-nos millor, a obtindre el que volem o a aconseguir que altres persones no ens impedisquen aconseguir els nostres objectius. Com? Per exemple, millorant algunes estratègies comunicatives o fent un esforç per tractar de conéixer millor els qui ens envolten.

1 Copia i completa en el teu quadern aquesta taula. Cada resposta ha de ser d’un company o d’una companya diferent.

2 A partir de les respostes de la taula, tria cinc companys o compa-nyes que tinguen coses en comú amb tu. Redacta un paràgraf per a proposar al professor o a la professora qui podria formar part del teu grup.

Formem un equip

Prova de trobar algú que... Què li diries?

... li agrade molt cantar.

... toque un instrument musical (quin és?).

... haja sentit orgull per alguna raó (que explique per què). ... parle bé una altra llengua (quina és?).

... li agrade expressar les seues idees. ... manege bé l’ordinador.

... s’haja enfadat fa poc.

... done la seua opinió, encara que siga diferent de la dels altres. ... s’haja alegrat molt últimament.

... conte bé els acudits.

... defense i cuide els que necessiten ajuda.

... haja aprés alguna cosa nova la setmana passada (què va aprendre?).

Copi

a i completa

Copia y completa

EN EL QUA

3 Anota en el teu quadern els noms dels companys i de les companyes del teu grup. Dialogueu sobre els drets i els deures a partir de les afirmacions següents:

Tinc dret a anar a escola.

SÍ NO _{Les xiquetes tenim} més drets que

els xiquets. SÍ NO

SÍ NO Tots els xiquets i xiquetes del món tenim

els mateixos drets.

Zona rol

Reporter o reportera

Pregunta i pren idees que la classe i altres classes volen expressar.

Redactora o redactor

Pren les idees del reporter o de la reportera i les manifesta amb eslògans i expressions cridaneres. Dissenyador

o dissenyadora Dissenya les lletres amb l’estil del grafiti. Grafitera

o grafiter

Aconseguix els materials necessaris per a fer el grafiti.

Dialogueu i decidiu els vostres rols. Totes les persones del grup po-dreu aportar les vostres idees en cada tasca i pintar.

1

1 Aquestes persones han sigut seleccionades per a participar en un anun-ci de televisió. Abans tindran una entrevista personal amb el direc-tor o amb la direcdirec-tora. En parelles, imagineu que sou el director o la directora del pro-grama i que heu de fer preguntes a aquestes persones per a conéi-xer-les millor. Què pre-guntaríeu?

2 Qui creus que acabarà sent la persona selecci-onada? Per què?

Tots els dies ens creuem amb persones que tenen idees, gustos i somnis diferents dels nostres.

Hi ha persones que somriuen contínuament, algunes caminen molt ràpid, d’altres pareixen distretes…; totes tenen una història per a contar encara que no s’aprecie a simple vista. T’agradaria conéixer-la?

Som especials

Som diferents

La nostra personalitat

Segur que alguna vegada has sentit frases com «Aquesta es-portista és única!» o «M’encanta la seua forma de ser!».

Cada persona té una forma de pensar, de sentir i d’actuar dis-tinta de la de les altres. Això que ens fa especials és la nostra personalitat. No hi ha ningú al món que siga igual a una altra persona.

Fes una ullada al teu voltant i pensa en les persones que co-neixes: com pensen?, com es comporten?… La cosa més pro-bable és que t’hages adonat que algunes són divertides; altres tímides i, fins i tot, hauràs reconegut aquelles que s’enfaden ràpidament.

Com veus, hi ha persones amb característiques molt diverses.

1 Copia en el quadern i unix les paraules del requadre amb aquelles paraules col·locades al seu voltant que tinguen el mateix significat o un significat paregut (paraules sinònimes).

2 Pensa en dues persones que coneixes i descriu com són. Pots usar algunes de les paraules de l’activitat anterior.

En equip

1 Retalla un full en blanc en forma ovalada. Imagina que es un espill en el qual es pot veure el teu interi-or. Escriu adjectius per a descriure com ets.

2 Per grups, intercanvieu els vostres espills per-què els companys i les companyes hi anoten per darrere com us veuen.

3 Què et diu l’espill?

4 Decora l’espill al teu gust perquè brille tant como tu! obertura puntualitat amistat sociabilitat inseguretat cortesia agressivitat loquacitat espontaneïtat indecisió timidesa atenció comunicació ordre tristesa depressió extraversió violència amabilitat perfeccionisme dubte melancolia

El meu nom és Toni. Tinc una amiga fotògrafa i em fa fotos quan menys m’ho espere.

Aquestes me les ha fetes la setmana passada i en totes isc gua-píssim, però en cada una parec una persona diferent. Podries ajudar-me a entendre què em va passar?

1 Observeu cada retrat. Com creieu que se sen-tia Toni cada un dels dies? En què devia estar pensant? Què li devia haver passat? Comen-ta-ho amb un company o amb una companya.

2 Has posat tu algunes d’aquestes cares alguna vegada? Quina? Què et va passar? Com et vas sentir? Què vas fer? Dilluns Dimecres Diumenge Dijous _Divendres Dissabte Dimarts

2

Emocions

Tertúlia

Què em passa? El meu cos parla i actua

Les nostres emocions

Les emocions tenen una gran importància i utilitat en les nostres vides, ja que ens ajuden a respondre a allò que ens succeïx i a prendre decisions. També ens ajuden a superar el record de successos desagradables i ens faciliten les relacions amb les altres persones. No obstant això, també poden fer-nos mal quan succeïxen en un moment que no és adequat o amb la intensitat inapropiada.

1 Copia en el quadern i completa el quadre amb l’emoció que et suscite cada situació: alegria, tristesa, ira, sorpresa, etcè-tera.

2 Creus que podries haver actuat d’una altra manera en les situa-cions anteriors? Podem controlar les nostres emositua-cions?

1 Dibuixem emocions. Trieu una emoció i penseu. – Busqueu el color que us suggerix l’emoció elegida. – Trieu un símbol que represente aquesta emoció.

– Representeu en una imatge el sentiment que genera l’emo-ció.

– Feu un mural amb totes les emocions representades i pen-geu-lo a l’aula.

Situació Emoció

Perds un partit de futbol i el públic escridassa el teu equip.

Ton pare et marmola per no endreçar la teua habitació.

Arribes a casa i et trobes amb una festa sorpresa. Aproves un examen per al qual havies estudiat molt.

Es mor la teua mascota.

Copi a i completa Copia y completa EN EL QUA DERN

En equip

3

Com podràs apreciar, aquests invents són senzills i originals. Tan sols són una mínima mostra del que la creativitat humana pot arribar a fer. Alguns grans invents, tot i que ara ja ens pareixen coses comunes, han sigut la roda, el paper, el bolígraf, la televi-sió, Internet, etc.

Tenim molta creativitat

Tertúlia

1 Quin és per a tu el millor invent que existix? Debateu en grup, defenseu el vostre invent i decidiu qui oferix millors raons.

2 Què et pareixen els originals invents de les fotografies? Per a què servix cada un d’aquests? Quin et pareix més útil?

3 Creeu un invent paregut en parelles.

Fomentar la creativitat

Si et donaren un foli en blanc i et demanaren que dibuixares les teues idees, què dibuixaries?

Imagina’t que hui has de fer-te el dinar, què et faries per a dinar?

Si anares a un parc en el qual no hi haguera gronxadors ni arbres, sinó només una gran plana de gespa, a què jugaries?

Tindre creativitat consistix a buscar alternatives, noves possibilitats davant de la situació que se’ns presenta. Totes les persones naixen amb una capacitat creativa que després han d’anar desenvolupant. La creativitat requerix temps i esforç. Para atenció a la imatge de la dreta. En publicitat solen agafar dues idees i les mesclen per a crear-ne una de nova.

1 Observa les imatges següents. Dissenya en el teu quadern una altra imatge mesclant dues idees o objectes.

En equip

1 Participem en un con-curs creatiu. Elegiu el jutge o a la jutgessa del concurs. A partir d’un objecte senzill, què se us ocorre?

Observeu l’exemple i di-buixeu la vostra creació.

Teresa Perales és una atleta paralímpica amb 26 medalles olím-piques i tot un exemple de superació.

Quan tenia 19 anys, i després d’una greu malaltia, Teresa va per-dre la capacitat de caminar. Va passar mesos molt durs. Un any després va començar a competir.

1 Imagina que ets perio-dista esportiu i has de fer una entrevista a Te-resa. Quines preguntes li faries?

2 Tria un company o una companya per a fer-li les preguntes. Què cre-ieu que contestaria Te-resa?

1 Coneixes altres casos de superació com el de Teresa?

4

Resiliència

Tertúlia

Caure, alçar-se i tornar a començar

Les teues xicotetes heroïcitats

Teresa Perales és un cas excepcional i un exemple per a tot el món. Igual que ella, les altres persones que heu anomenat i que coneixeu han superat grans dificultats.

Però tu també pots fer grans coses i, amb entrenament, arribar a fer-les encara més grans. Com? Per què?

Cada vegada que entropesses i t’alces, que comets un xicotet error i proves de millorar, que t’equivoques i rectifiques, estàs demostrant que et superes, que vols millorar, que et refàs, aprens i seguixes avant…

1 Copia en el quadern el següent exemple i escriu un llistat amb nou casos més.

Demostre que sé superar-me… quan no faig bé una activi-tat de l’escola i la corregisc.

2 Pensa en les paraules que t’ajuden a seguir avant. Probable-ment, quan «caus», t’equivoques o les coses no et van tan bé com desitjaries, hi ha una veu interior que t’anima a seguir avant per a intentar-ho de nou. Quines són aquestes parau-les? En què penses o què et dius per a animar-te a continuar

intentant-ho? _{1 Imagineu que algú que}

coneixeu necessita es-coltar paraules d’ànim per a seguir avant, per a superar-se i per a con-tinuar fent alguna cosa que pareix que no li ix bé. Quines paraules d’ànim li donaríeu?

2 Trieu les paraules d’ànim que més us agra-den i escriviu-les amb lletres grans de colors per a tota la classe. Po-deu decorar el mural amb aquestes paraules d’ànim perquè us aju-den a superar les dificul-tats.

Marc té 10 anys i l’apassiona el futbol. Com cada dia, estava jugant al pati de l’escola amb les seues millors amigues i amics. De sobte, se li acosta Joan, un company de classe que sempre li fa punyeta. Aquest l’insulta i el deixa en ridícul davant dels altres. Marc corre cap a ell i l’espenta. Joan cau a terra i es lesiona el canell.

El tutor de Marc telefona a la seua família, la qual, en assaben-tar-se del succeït, prohibix a Marc que assistisca als entrena-ments de futbol fins que el seu company Joan estiga totalment recuperat.

1 En grups de quatre, com els amics i les amigues de la història, algú serà Marc; els altres mem-bres del grup haureu de preguntar-li: Com et vas sentir? Quines con-seqüències ha tingut la teua forma d’actuar?

2 Cesc, Laura i Joan: Quins consells li donaríeu a Marc?

3 Ara, imagineu que sou Marc i que Joan us in-sulta. Com creieu que actuaríeu? Compartiu en el grup les vostres distintes formes de so-lucionar la situació.

Joan: Marc, jugant al gua ets tan roín com jugant al futbol? Ha, ha! Ets pa-tètic!

Tutor: Sr. Sánchez, el seu fill Marc ha espentat un company i aquest s’ha lesionat un canell. Els pregue que passen per l’escola quan pu-guen.

Marc: Ara veuràs!

Mare: Et quedes sense jugar al futbol fins que el teu company estiga bé! Marc: Però mamà...!

Pare: Haver-ho pensat abans.

5

Qui té el control?

Tertúlia

Tot pot canviar en un segon

Parar-se, pensar i actuar

Les persones necessitem expressar l’alegria, l’enuig, la tristesa, la sorpresa o la por que sentim. A pesar d’això, hem de cuidar la manera de fer-ho per a no danyar-nos ni danyar les altres persones.

Marc no va saber controlar els seus impulsos quan Joan el va insultar i va actuar d’una forma violenta. Marc no va tindre «au-tocontrol». Sabeu què significa aquesta paraula?

L’autocontrol és una habilitat que hem d’anar aprenent des de molt prompte per a ser capaços de resoldre de forma adequa-da les situacions que se’ns presenten en la viadequa-da. Parar-te, pensar i actuar quan ja t’has tranquil·litzat et pot ajudar.

1 Copia i completa en el quadern les següents oracions, per a demostrar que pots controlar-te.

Estic trist. Soc un desastre amb les _{matemàtiques, però…} Em sent malament.

No puc suportar a Maria. La pròxima vegada que es burle de mi…

Tinc por.

Pere em pega colps de peu quan juguem al futbol al pati. Demà…

M’he enfadat. El meu germà m’amaga _{els joguets a posta i…}

En equip

1 És el moment de crear el vostre «semàfor de l’autocontrol». Penseu i escriviu.

LLUM ROJA (Parar): Coses que he de deixar de pensar, de fer o de dir quan em trobe en una situació que no m’agrada. LLUM GROGA (Pensar): Coses que puc millorar o a les quals he de buscar una possible solució.

LLUM VERDA (Seguir): Coses que pense, que faig o que dic bé i que he de continuar fent.

Tots els estius veiem anuncis com aquest. Hi ha persones que abandonen les seues mascotes quan se’n van de vacances. Per què ho fan?

1 Imagineu que sou una família i que no podeu estar amb la vostra mascota durant un mes: Què faríeu? Penseu diverses solucions i arribeu a un acord sobre la millor.

2 Observeu la imatge del gatet i digueu què us inspira. Des-prés, escriviu un text per a convéncer les persones perquè no abandonen les seues mascotes.

6

Assumisc la responsabilitat

No

m’abandones!

Ser responsables

Si tenim una mascota, hem de cuidar-la, hem de ser responsa-bles. Les famílies que abandonen les seues mascotes no ho són. Ser responsable significa complir amb el teu deure, és a dir, fer les coses que et correspon fer. Per exemple, quan et demanen que ordenes la teua habitació, aquesta és la teua responsabili-tat, la tasca que has de fer. Si no ho fas, n’has d’assumir les conseqüències.

Les persones que agranen els carrers, les que conduïxen l’autobús escolar o les que t’atenen en un restaurant, totes tenen tasques pròpies del seu treball que han de complir perquè tot funcione bé. Si no les feren, els carrers estarien bruts, arribaríem tard a l’escola o hauríem d’alçar-nos de la taula constantment al restaurant.

1 Copia en el teu quadern les accions següents i assenyala les que no són responsables: ajudar altres persones, arribar tard a l’escola, parlar pel mòbil mentre es conduïx, atendre en classe, menjar moltes llepolies, mirar a tota hora la televisió, entrenar-me amb el meu equip, trencar les coses.

2 Escriu en el quadern quines són les responsabilitats de les persones següents: bombera, professor, cuiner, doctora.

3 Per què és important que aquestes persones siguen respon-sables?

1 I ara tu. Quines accions o tasques responsables fas a casa? I a escola? I al carrer?

2 Dialoga amb els teus companys i companyes i anoteu totes les accions que se us ocórreguen en un paper. A continuació, escriviu cada tasca o ac-ció en una tira de paper. Acoloriu-les al vostre gust i uniu-les fent cade-netes de la casa, de l’es-cola i del carrer.

3 Podeu unir les vostres cadenetes amb les dels altres grups i fer tres enormes cadenetes!

En equip

Jo puc fer-ho i tu també

A mi m’agrada córrer, i al meu barri hi haurà una cursa solidària. Jo hi aniré, a pesar que els meus amics i amigues pensen que és una ximpleria.

1 Qui creus que convoca la cursa solidària? Per a què la convoquen? Hi participaries? A què pot ajudar aquesta cursa?

2 Se t’ocorre algun motiu per a convocar una cur-sa com la de l’exemple? Com la convocaries? Com seria la cursa? En què consistiria?

7

Jo hi vaig, i tu?

Tinc iniciativa o no en tinc?

Tindre iniciativa és convertir el nostre pensament en acció, és posar les nostres idees en moviment i compartir-les amb altres persones. Algú té iniciativa quan està convençut d’alguna cosa i busca la manera d’exposar-la i de defensar-la.

Moltes persones compromeses amb la societat impulsen també iniciatives per a fer que el nostre món siga una mica millor. Com sorgix una iniciativa? Quan veiem la necessitat de donar res-posta a situacions personals o socials.

Qualsevol pot participar en aquestes iniciatives quan sent que ha de col·laborar amb la causa que perseguixen.

1 Fixa’t en aquestes iniciatives: Què volen aconseguir els qui les promouen? T’hi apuntaries? Per què?

2 Compara les teues respostes amb les de la resta de la classe i troba aquells companys i aquelles companyes que compar-tixen el teu interés.

1 A què t’apuntes? For-meu un grup, penseu en una iniciativa i dissenyeu un cartell per a donar-li publicitat.

A continuació, mos-treu-lo en classe i pre-gunteu qui s’hi vol apun-tar. Anoteu quina iniciati-va té més èxit.

Potser la podreu realit-zar en un futur!

En equip

Jo tinc iniciativa, i tu?

1 La cançó continua: «Però vull que tam-bé tots els xiquets del món tinguen tot el que vull». Quines coses vol el protagonista de la cançó? Les tens tu? Per què creus que vol totes aquestes coses? Quines són més impor-tants per a tu? Per què? Tria un company o una companya per a dialo-gar.

2 Al final de la cançó diu: «Tots hem d’aju-dar, tots els xiquets del món mereixem un lloc». Què podem fer per a ajudar?

Jo vull

Jo vull que a mi em vulguen, jo vull tindre un nom,

jo vull que a mi em cuiden si emmalaltisc o estic trist perquè jo vull créixer. Jo vull saber-ho tot,

jo vull que a mi m’ensenyen la meua família i la meua mestra a comptar i a fer les lletres, i em vull divertir.

A jugar, a cantar,

que m’ensenyen a ser lliure i em diguen la veritat. A jugar, a cantar,

que m’escolten quan parle i que no em facen plorar.

Traducció d’un fragment de la cançó «Yo quiero», de Leonardo Croatto

Tots els xiquets i totes les xiquetes del món diuen «Jo vull», però moltes vegades no són escoltats. No hi ha dret!

8

Els drets de la infància

Jo vull

Tertúlia

Els meus

drets

Molt abans que nasquéreu, un grup de persones de diferents països es van reunir per a pensar què necessitaven tots els xi-quets i totes les xiquetes del món. Al conjunt de totes aquestes necessitats els van dir «Drets del Xiquet» i ningú pot ignorar aquests drets. Son com regles o normes que cal complir, i si algú no les complix, ho has de dir.

Un dels drets és el d’ajuda i protecció. Les persones majors tenen l’obligació de voler-nos, cuidar-nos, alimentar-nos i vet-lar per la nostra salut. També, d’ajudar-nos a créixer, de defen-sar-nos de qualsevol perill i d’impedir que ens insulten o mal-tracten.

1 Identifica les imatges on no s’ajuda ni es protegix els xiquets i les xiquetes, i descriu-les en el teu quadern.

2 Com pots ajudar i protegir els teus amics i amigues?

1 Hi ha molts països al món on els xiquets i les xiquetes no reben ajuda ni protecció, i per això moltes organitzacions denuncien aquesta situ-ació.

Ajudeu aquestes orga-nitzacions i creeu una pancarta perquè en aquests països canvien d’opinió. Penseu en pa-raules, frases, símbols o dibuixos atractius que criden la seua atenció.

En equip

Dret a l’ajuda i a la protecció

1 Per a comprovar que no hi ha rols de xics i xiques, fem un intercanvi d’idees. Formeu parelles compostes per xic i xica.

Imagineu que els xics sou xiques i les xiques sou xics. Després, dialogueu sobre quines

coses us agraden, i compareu si aquestes coses han canviat o no després d’haver-vos imaginat amb un gènere diferent del vostre.

2 Què penseu sobre l’intercanvi? Us ha sem-blat interessant? Debateu-ho en classe

1 Creus que els xics i les xiques poden fer les mateixes coses? Per què?

9

La diferència està en la igualtat

Fem les mateixes coses?

El món seria avorridíssim si totes les persones foren iguals. Afor-tunadament no és així, cada persona té característiques que la fan diferent i especial. Hem nascut en llocs diferents, tenim gus-tos, creences i costums molt variats.

És un fet que som diferents quant al nostre gènere, però tant els xiquets com les xiquetes tenim els mateixos drets. Què vol dir això? Doncs que no és cert que hi haja colors, actituds o jocs que siguen sols per als xiquets o sols per a les xiquetes. Tampoc que, en créixer, pugueu fer un tipus de treball o un altre per ser home o dona.

1 Llig aquestes oracions. Com pots observar, no mostren igual-tat. Escriu-les de nou en el teu quadern corregides.

Xics!, com que no se us dóna molt bé el ball, us done temps lliure.

Marc, trau tu el fem que ets més fort que la teua germa-na.

Anna, tu juga amb el cércol, i tu, Marc, amb la pilota! No plores com una xiqueta!

2 Llig l’exemple que apareix en la taula i, després, dibuixa en el teu quadern una taula en la qual es reflectisca cada una de les tasques del requadre inferior i qui les fa a ta casa i per què.

1 Fabriquem la polsera de la igualtat. Poseu-vos en parelles de xic i xica. Entre els dos:

a) Dissenyeu i decoreu una polsera en paper per a cada membre de la parella.

b) Penseu una frase per a escriure en la polse-ra.

A partir d’aquest moment, quedeu agermanats. La vostra missió serà fer el dia a dia més fàcil al vostre «germà» o «ger-mana».

Tasques Qui la fa i per què

Arreglar endolls Mamà, perquè entén més _{d’aquestes coses.}

Estendre la roba / Fer el llit / Traure el fem Atendre i cuidar els fills i les filles

Netejar casa / Netejar el bany / Parar i desparar taula / Cuinar / Planxar / Ocupar-se del cotxe

Copia

i completa

Copia i completa

EN EL QUADERN

En equip

Diferents, però iguals

Som igua

ls però difer_en ts

Indicar les possibles temàtiques i els formats.

Decidir quins criteris es prendran per a triar el grafiti vencedor: tema o assumpte abordat, aspectes gràfics, ús del llenguatge, missatge transmés...

Invitar a participar l’alumnat d’altres classes del centre.

Per començar, pensa en com vols que siga el teu grafiti. Per a això reflexiona sobre:

Què vols expressar o denunciar? Per què?

Quins elements ha de tindre perquè ajude a manifestar allò que vols?

Quins colors seran els millors per a mostrar-ho?

Quin tipus de lletra és la millor per a aconseguir l’efecte buscat? Fes en un foli un esbós o dibuix previ de com serà aproximada-ment el teu grafiti.

Ara expressareu tot allò que heu treballat durant el repte a través de grafitis. Heu de fer el vostre i, alhora, juntament amb tota la classe, organitzar un concurs en el qual podrien participar altres companys i altres companyes del centre.

Producte final

Un concurs de grafitis

Prepareu el concurs entre tota la classe. Per a preparar-lo heu de fer açò:

1

anteriors i anoteu en els vostres quaderns les decisions que pren-dreu.

Elaboreu el vostre grafiti en plecs grans de paper enrotllat amb els materials que preferiu: témpera, aerosol, cera, etc.

Si voleu, podeu treballar amb plantilles de cartolina de di-ferents formes, lletres i grandàries.

Exposeu els vostres grafitis i decidiu, mitjançant una vota-ció, quin és el millor.

6

En què es pareix el teu esbós al resultat final? En què se’n diferencia?

Per què creus que ha canviat o evolucionat?

4

Sentir-nos especials

Descobrir la nostra millor versió

1 De totes les activitats que hem fet, quina t’ha agradat més? Per què? Què has aprés amb ella?

2 Al llarg d’aquestes sessions hem parlat de tu, de les teues emocions, de la responsabilitat i de tindre iniciativa i creativitat, i, també, dels teus drets i dels teus deures. En el teu quadern, escriu en una línia en què t’ha ajudat parlar i conéixer millor aquests aspectes.

Conéixer-me millor. La meua personalitat. Conéixer i controlar les meues emocions. Controlar-me i pensar abans d'actuar. Ser responsable.

Tindre iniciativa.

Desenvolupar la creativitat.

Conéixer i respectar els drets i els deures. Copi a i completa Copia i comple ta EN EL QUA DERN

Com ho he aprés

Actue amb responsabilit

at

Sé que soc especial

He complit els meus reptes M’he proposat reptes ...? ...? ...?

Respectar actuant

3 Has iniciat un camí cap a la responsabilitat: de primer, coneixent-te bé, i, després, reptant-te i coneixent els drets i les obligacions de tot el món.

Observa el dibuix i veuràs que ja hem recorregut una part d’aquest camí...

a) Comparteix amb un company o amb una companya per què creus que ja has passat les quatre primeres etapes.

b) Quins altres passos hauràs de fer per a arribar al cim?

Faig coses especials

anayaeducacion.es

Per a elaborar el teu dossi-er d’aprenentatge, pots guardar activitats, curiosi-tats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de cada sessió. Trobaràs orientacions sobre com fer-ho i la versió imprimible d’aquesta pàgi-na en l’apartat «Dossier d’aprenentatge» del banc de recursos.