Educació i immigració a les Illes Balears: cap a una dualització escolar i social?

(1)

Educació i immigració a les Illes Balears:

cap a una dualització escolar i social?

Martí X. March Cerdà

Carme Orte Socias

(2)

RESUM

L'objectiu d'aquest treball és analitzar un dels fenòmens més significatius dels darrers anys del segle XX i primers del segle XXI a Espanya i a les Illes Balears: la immigració escolar a la comunitat autònoma de les Illes Balears i els seus efectes més importants.Així, d'una banda, s'analitza l'evolució del procés d'immi-gració escolar a les Balears, a partir de l'anàlisi de diverses dades, com el nombre d'estudiants per nivells, per illes, per tipus de centre o per procedència, i, d'altra banda, es fa una valoració d'aquestes dades, amb una especial referència a la possibilitat d'entrar en una dinàmica de dualització escolar i social en funció de la forma com es duu a terme el procés d'escolarització a les Illes Balears.

RESUMEN

El objetivo de este trabajo es analizar uno de los fenómenos mas significativos de los últimos anos del siglo XX y los primeros del siglo XXI en Espana y en las Islas Baleares: la inmigración escolar en la comunidad autónoma de las Islas Baleares y sus efectos mas importantes.Así, por una parte, se analiza la evolución del proceso inmigratorio escolar en las Baleares, a partir del analisis de los diversos datos, tales como el número de estudiantes por niveles, por islas, por tipo de centro o por procedencia, y, por otra parte, se hace una valoración de estos datos, haciendo una especial referencia a la posibilidad de entrar en una dinami-ca de dualización escolar y social, en función de la forma como se lleva a dinami-cabo el proceso de escolariza-ción en las Islas Baleares.

E L F E N O M E N D E L A I M M I G R A C I Ó A L E S I L L E S B A L E A R S

És e v i d e n t que la i m m i g r a c i ó és un dels f e n ò m e n s més significatius a m b què s ' e n f r o n t e n els països més desenvolupats i, s o b r e t o t , els països de la U n i ó Europea que t e n e n un nivell de riquesa més alt (França,Anglaterra,Alemanya, Itàlia o Espanya); es t r a c t a d'un dels reptes a què s'haurà de f e r f r o n t a m b la finalitat de possibilitar que el d i t f e n o m e n n o p r o v o q u i p r o b l e m e s d'exclusió social, de x e n o fòbia i de racisme, sinó que suposi una o p o r t u n i t a t p e r f e r una política d'inclusió social i que r e f o r -ci els mecanismes de cohesió so-cial de les so-cietats r e c e p t o r e s d'aquests f l u x o s i m m i g r a t o r i s .

Tanmateix, la realitat actual, lluny d'ésser o p t i m i s t a , és plena d ' o m b r e s que p o d e n p r o d u i r efectes negatius en els processos de c o n s t r u i r un t e i x i t social v e r t e b r a t , i en el qual la s o s t e n i b i l i t a t social sigui un e l e m e n t f o n a m e n t a l , t a n t des de la p e r s p e c t i v a dels països desenvolupats c o m en els paï¬ sos del t e r c e r i del q u a r t m ó n . Efectivament, és un f e t c e r t que la i m m i g r a c i ó ha d'ésser aborda¬ da en el marc del procés de globalització e c o n ò m i c a que s'està desenvolupant, i c o m una conse-qüència d'aquesta globalització. I aquest f e t implica respostes globals dins cada z o n a g e o p o l í t i c a d e t e r m i n a d a .

Espanya, fa un seguit d'anys, era un país d'emigrants que, c o m a conseqüència d'una situació políti¬ ca i e c o n ò m i c a d e t e r m i n a d a , tenia els països més desenvolupats d'Europa — A l e m a n y a i França, f o n a m e n t a l m e n t — c o m a destinacions de la mà d ' o b r a que el n o s t r e m e r c a t de t r e b a l l n o podia absorbir. En aquest c o n t e x t s'ha d'assenyalar que les remeses de divises que els emigrants espan¬ yols enviaven f o r e n un f a c t o r f o n a m e n t a l de d e s e n v o l u p a m e n t e c o n ò m i c d'Espanya. A c t u a l m e n t , i des de fa un seguit d'anys, Espanya — i s o b r e t o t algunes c o m u n i t a t s a u t ò n o m e s c o m M a d r i d , Catalunya, el PaísValencià, les Illes Balears o A n d a l u s i a — s'ha c o n v e r t i t en una t e r r a r e c e p t o r a d ' i m

(3)

-migrants p r o c e d e n t s , bàsicament, del n o r d d ' À f r i c a , de l'est d ' E u r o p a i de l ' A m è r i c a del Sud. I aquest f e t està p r o v o c a n t una visibilitat real d'aquest f e n o m e n , a m b t o t e s les conseqüències des de les perspectives e c o n ò m i c a , social, c u l t u r a l , educativa, religiosa, policíaca o judicial.

En aquest c o n t e x t de canvis demogràfics i socials, les Illes Balears, pel seu c r e i x e m e n t e c o n ò m i c , pel seu nivell de vida, p e r les seves característiques geogràfiques i insulars, pel seu p o d e r d'atracció i p e r la seva situad'atracció estratègica dins la M e d i t e r r à n i a , p r e s e n t e n unes característiques d e m o g r à -fiques m o l t c o n c r e t e s , i es destaca de f o r m a específica la q ü e s t i ó de la i m m i g r a c i ó ; i en aquest sent i sent s'ha d'assenyalar que la c o m u n i sent a sent a u sent ò n o m a de les Illes Balears i n c o r p o r a v a un a l sent r e sentipus d ' i m -migració, que s'afegia a la que s'havia r e b u t de les diverses regions espanyoles i la que procedia d ' A l e m a n y a i d ' A n g l a t e r r a , f o n a m e n t a l m e n t . U n a realitat que c o m e n ç a a p r o v o c a r debats socials i polítics m o l t c o n c r e t s , i la necessitat de posar en m a r x a , j u n t a m e n t a m b mesures judicials i policí¬ aques, polítiques socials dins l'àmbit de l'educació, de la salut, dels serveis socials o de l'habitatge, a través de plans integrals s o b r e aquest f e n o m e n .

N o hi ha cap dubte, doncs, que la immigració a les Illes Balears és un f e n o m e n cada vegada més trans¬ cendent, t a n t des d'una perspectiva social, econòmica, política i urbanística, c o m des d'una perspectiva cultural, lingüística, ciutadana o escolar. Es t r a c t a d'un r e c o n e i x e m e n t d'una realitat que de cop i volta, de f o r m a progressiva, de f o r m a quasi imperceptible, s'ha f e t visible, s'ha fet real, tal c o m va succeir fa uns anys a la majoria dels països del nostre e n t o r n e u r o p e u . Fins i t o t es p o t afirmar que les Illes Balears, en t e r m e s relatius, són una de les primeres comunitats a u t ò n o m e s en la recepció d'immigrants.

Q u i n a és la realitat demogràfica de les Illes Balears? U n p r i m e r e l e m e n t que resulta necessari t e n i r en c o m p t e és el f e t que la població balear en els d a r r e r s cinquanta anys s'ha duplicat i les Illes Balears, tal c o m h e m manifestat a n t e r i o r m e n t , han passat d'ésser una t e r r a d'emigració a ésser una z o n a d'acollida d ' i m m i g r a n t s , p r o c e d e n t s de diversos països i de perfils diferencials.Així, s'ha d'as-senyalar que s'ha passat d'una població de 419.628 habitants als anys cinquanta a 847.293 l'any 2001 ( M a r í 2002). Fins i t o t les dades de l'Institut N a c i o n a l d'Estadística ( C o n s e l l Econòmic i Social 2003, 370) ens diuen que la x i f r a d'habitants l'any 2 0 0 2 arribava a 916.968; a més, segons algunes dades fetes c o n è i x e r d a r r e r a m e n t s o b r e la població de l'any 2 0 0 3 , arriba, gairebé, al m i l i ó d'habitants, la qual cosa d e m o s t r a que el procés de c r e i x e m e n t c o n t i n u a , malgrat l'alentiment e c o n ò m i c dels d a r r e r s anys. Fins i t o t s'ha d'assenyalar que el c r e i x e m e n t demogràfic que hi ha hagut d u r a n t la dècada dels anys n o r a n t a ha superat el c r e i x e m e n t que hi va haver d u r a n t els anys setanta. I en aquest procés de c r e i x e m e n t demogràfic, la i m m i g r a c i ó ha t i n g u t i t é un pes f o n a m e n t a l . A i x í , s'ha de f e r referència, segons dades de P. Salvà (2002, 3 2 0 - 3 2 4 ) al c r e i x e m e n t absolut de la població d u r a n t l'any 2 0 0 1 , en un percentatge s u p e r i o r al 9 4 % en relació a m b el saldo i m m i g r a t o r i , m e n t r e que el c r e i x e m e n t vegetatiu, malgrat un c e r t i n c r e m e n t , n o m é s r e p r e s e n t a el 5'3%, t o t i que una p a r t d'aquest c r e i x e m e n t es deu a l'aportació de la i m m i g r a c i ó . En aquesta m a t e i x a perspectiva s'ha d'assenyalar que, segons dades de l'any 2 0 0 2 de l'INE de l'IBAE ( C o n s e l l E c o n ò m i c i Social 2 0 0 3 , 370), el c r e i x e m e n t a b s o l u t de la població f o u de 38.341 habitants, essent el guany p r o c e d e n t de la i m m i g r a c i ó de 35.410 habitants, la qual cosa r e p r e s e n t a més del 9 0 % del c r e i x e m e n t t o t a l .

U n segon e l e m e n t que s'ha de t e n i r en c o m p t e és la diversitat geogràfica i c u l t u r a l de la immigra¬ ció, d ' a c o r d a m b l'evolució demogràfica de les Illes Balears.Així, el b o o m del t u r i s m e d u r a n t la dèca¬ da dels anys seixanta i setanta va p r o v o c a r l'existència de c o r r e n t s m i g r a t o r i s p r o c e d e n t s de les

(4)

zones d'Espanya més d e p r i m i d e s e c o n ò m i c a m e n t , c o m Andalusia, M ú r c i a o E x t r e m a d u r a . D u r a n t la dècada dels anys vuitanta, la c o n s o l i d a c i ó i l'especialització en el t u r i s m e va c o n t i n u a r a m b aquests m o v i m e n t s m i g r a t o r i s i l'inici d'una i m m i g r a c i ó , p r o c e d e n t dels països de la U n i ó Europea, bàsica¬ m e n t de caire residencial.Així doncs, p o d e m assenyalar un d o b l e tipus de c o r r e n t m i g r a t o r i : u n de p r o c e d e n t de d e t e r m i n a d e s regions de la península Ibèrica, f o r m a t p e r t r e b a l l a d o r s que es dirigei¬ x e n a l'hoteleria i a la restauració, i a la i n d ú s t r i a de la c o n s t r u c c i ó , i un a l t r e de c a r à c t e r residen¬ cial p r o c e d e n t , bàsicament, d'Alemanya i d ' A n g l a t e r r a . D u r a n t , d'altra banda, la dècada dels anys n o r a n t a , el c o n t i n u a t c r e i x e m e n t de les Balears, malgrat les oscil lacions, possibilita, s o b r e t o t a par¬ t i r de la segona m e i t a t d'aquesta dècada, nous m o v i m e n t s m i g r a t o r i s laborals e x t r a c o m u n i t a r i s , p r o c e d e n t s d ' À f r i c a i de l ' A m è r i c a del Sud, f o n a m e n t a l m e n t , i la c o n s o l i d a c i ó de la presència de residents i de t r e b a l l a d o r s de d i f e r e n t qualificació p r o c e d e n t s de la U n i ó Europea.Així, tal c o m indi¬ ca P. Salvà (Amengual e t al. 2002), les Illes Balears d u r a n t el segle X X I s'han c o n v e r t i t en un espai de cruïlla, d'elevada m o b i l i t a t i n t e r c o n t i n e n t a l de la població, amb uns f l u x o s m i g r a t o r i s d ' o r i g e n , d i r e c c i ó i característiques diversos, t a n t des de la perspectiva c u l t u r a l c o m des de la perspectiva m o t i v a c i o n a l i de les causes i f a c t o r s que la p r o v o q u e n .

A i x í , i d ' a c o r d a m b el que s'ha plantejat, és interessant f e r referència a unes dades que resulten p r o u significatives ( C o n s e l l E c o n ò m i c i Social 2 0 0 3 , 3 7 7 - 3 7 8 ) :

«Per adonar-nos de la i m p o r t à n c i a dels f e n ò m e n s m i g r a t o r i s a les Illes Balears, n'hi ha p r o u a m b analitzar la població segons lloc de naixement. A i x í , segons les dades del p a d r ó del 2 0 0 1 , a p r o x i m a d a m e n t el 3 9 % de la població ha nas-c u t f o r a de les Illes; un 27,42%, en una a l t r a nas-c o m u n i t a t a u t ò n o m a , i un 10,46% a l'estranger.

» H i ha unes diferències i m p o r t a n t s e n t r e les illes. A i x í , m e n t r e que M e n o r c a és l'illa menys afectada pels f l u x o s i m m i g r a t o r i s i gairebé el 7 0 % de la pobla¬ ció hi ha nascut, a l'altre e x t r e m t r o b a m Eivissa i F o r m e n t e r a , que t e n e n e n t o r n d'un 5 0 % de població forana.»

En aquest m a t e i x aspecte, i c o m p a r a n t dades del p a d r ó de 1996 i de 2 0 0 1 , s'ha d'assenyalar el següent ( C o n s e l l E c o n ò m i c i Social 2 0 0 3 , 378):

1. H i ha l'any 2001 més h e t e r o g e n e ï t a t que l'any 1996. I aquesta h e t e r o g e n e ï t a t de nacionalitats s ' i n c r e m e n t a actualment.

2. El col lectiu de forans ha a u g m e n t a t un 35,68% d u r a n t aquests dos períodes, la qual cosa resul¬ t a r e a l m e n t significativa d'un procés.

3. El c r e i x e m e n t relatiu és m a j o r e n t r e els nascuts a països estrangers.

U n t e r c e r e l e m e n t que és necessari t e n i r en c o m p t e és el canvi que a p a r t i r de l'any 1998, fona¬ m e n t a l m e n t , s'està d o n a n t en el perfil i les característiques de la població estrangera de les Balears (Amengual e t al. 2001); així, p o d e m r e f e r i r - n o s a les característiques següents:

a) El canvi més significatiu és que les p r o p o r c i o n s de c o m u n i t a r i s i d ' e x t r a c o m u n i t a r i s han can¬ viat de f o r m a i m p o r t a n t i significativa.Així, s'ha d'assenyalar que a c t u a l m e n t quasi la m e i t a t de

(5)

la població estrangera p r o c e d e i x de països e x t e r n s a la U n i ó Europea, i que destaquen els pro¬ cedents de països de l ' A m è r i c a del Sud, d ' À f r i c a , de l'Europa de l'Est i d ' À s i a . A i x í , i segons les dades del p a d r ó de l'any 2 0 0 1 , els percentatges de població, segons la procedència, presenten les característiques següents ( C o n s e l l E c o n ò m i c i Social 2 0 0 3 , 379):

«Els països de n a i x e m e n t a m b una presència m a j o r l'any 2001 són A l e m a n y a (19.401), el Regne U n i t (11.845), el M a r r o c (8.611), França (7.136), l'Argentina (6.415) C o l ò m b i a (2.928) i l'Equador (2.919).»

b) La d i s t r i b u c i ó de la població p e r illes r e f l e c t e i x q u e , si bé en n o m b r e s absoluts Mallorca t é la p r o p o r c i ó més alta d'estrangers, en t e r m e s relatius la població estrangera és p r o p o r c i o n a l m e n t més alta a les Pitiüses, encara que el c r e i x e m e n t d'aquesta població és mes ràpid a Mallorca.

c) U n a l t r e e l e m e n t destacable és que la població africana es c o n c e n t r a , a m b relació a la variable edat, e n t r e els v i n t i els quaranta anys, la qual cosa implica una població de característiques laborals clares i en edat de p r o c r e a c i ó . M e n t r e , la població e u r o p e a r e f l e c t e i x una d o b l e carac¬ terística: d'una banda els que es t r o b e n e n t r e els t r e n t a - c i n c i els q u a r a n t a - q u a t r e anys, que es p o d e n classificar en població t r e b a l l a d o r a i en edat, t a m b é , de p r o c r e a c i ó , i, d'altra banda, e n t r e els seixanta i els setanta anys, que es c a r a c t e r i t z e n pel f e t d'ésser població jubilada. D'aquestes característiques resulta evident que l'impacte escolar és m o l t i m p o r t a n t i significatiu.

d) Finalment s'ha d'assenyalar el p r e d o m i n i de la població f e m e n i n a e n t r e els e u r o p e u s i de la població masculina e n t r e els africans, encara que es t r a c t a d'unes característiques, en el cas dels africans, bàsicament en procés de canvi.

U n q u a r t e l e m e n t que és necessari assenyalar, en f u n c i ó del seu impacte s o b r e la població escolar, és la ubicació d'aquesta població estrangera en els diferents municipis de les Balears. A i x í , i segons dades d'I. M a r í (2002, 16), aquesta població estrangera, c o m u n i t à r i a i e x t r a c o m u n i t à r i a , es c o n c e n -t r a en uns percen-ta-tges m o l -t i m p o r -t a n -t s en els municipis següen-ts: A l c ú d i a , A n d r a -t x , Calvià, F o r m e n t e r a , Eivissa, Felanitx, Inca, Llucmajor, Manacor, Maó, Palma, Pollença, sa Pobla, Santanyí, Sant A n t o n i de Portmany, Sant Josep, Sant Llorenç, Santa Eulària des Riu, Santa Margalida, Sóller i Son Servera. És a dir, la població i m m i g r a n t s'estableix, lògicament, en els municipis que t e n e n en el t u r i s m e i en els serveis la seva o c u p a c i ó e c o n ò m i c a més i m p o r t a n t , a m b algunes excepcions c o m sa Pobla o Inca.A la m a j o r i a d'aquests municipis la pressió escolar resulta m o l t i m p o r t a n t i a i x ò t é conseqüències t a n t en la c o n s t r u c c i ó o l'ampliació dels centres escolars c o m en la realització de p r o g r a m e s específics d'acollida a les escoles d'aquests estudiants.

D e t o t a i x ò p o d e m d e d u i r que, des de la perspectiva escolar, l'impacte de la i m m i g r a c i ó és, en els d a r r e r s anys, m o l t i m p o r t a n t i significatiu, i que a i x ò planteja, d'una banda, necessitats d'escolarit¬ zació en d e t e r m i n a d e s zones i centres educatius i, d'altra banda, necessitats de c a r à c t e r pedagògic i social, que és necessari a b o r d a r de f o r m a integral i clara; la diversitat s'ha i n t r o d u ï t encara més dins els centres escolars.

A i x í doncs, t o t i les dificultats p e r identificar i p e r c o n è i x e r la realitat t o t a l de la població immi¬ grant, p e r raons legals i d'altre tipus, és e v i d e n t que les Illes Balears presenten unes característi¬ ques p o u i m p o r t a n t s s o b r e les xifres d ' i m m i g r a c i ó : ésser en t e r m e s relatius la c o m u n i t a t a u t ò n o

(6)

-ma d'Espanya a m b uns percentatges més alts de població i m m i g r a n t . U n a realitat que es p o t con¬ v e r t i r en un p r o b l e m a , si n o s o m capaços de d o n a r resposta a t o t s els p r o b l e m e s plantejats p e r aquest n o u f e n o m e n del segle de la globalització.

L ' E S C O L A R I T Z A C I Ó D E L ' A L U M N A T E S T R A N G E R N O U N I V E R S I T A R I I U N I V E R S I T A R I

En el marc de l'anàlisi de l'estat de l'educació a les Illes Balears ( O r t e i Ballester 2002), és impor¬ t a n t f e r una referència específica a un f e t que s'ha de c o n s i d e r a r c o m un f e n o m e n social n o u , que t é implicacions c o m a p r o b l e m a , p e r ò , al m a t e i x t e m p s , c o m a r e p t e i c o m a o p o r t u n i t a t . Es trac¬ ta, doncs, de l'escolarització de l'alumnat estranger a les Illes Balears, que presenta el matís de l'es¬ colarització d'estudiants de la U n i ó Europea, j u n t a m e n t , p e r ò , a m b estudiants e x t r a c o m u n i t a r i s de procedències diverses, de cultures diferents, de creences religioses distintes; s'ha de t e n i r en comp¬ t e que les darreres dades s o b r e l'escolarització d'alumnes estrangers a la C A I B ens p r o p o r c i o n e n uns n o m b r e s espectaculars: més de v u i t a n t a llengües i més de 160 nacionalitats. Es t r a c t a , doncs, d'una realitat objectiva que ens m o s t r a l'existència d'un procés d'escolarització c o m p l e x , n o u i que necessita recursos, canvis d'actituds, c o m p o r t a m e n t s escolars i socials distints, innovacions peda¬ gògiques, f o r m a c i o n s específiques p e r p a r t del professorat, etc.

N o hi ha cap d u b t e , d o n c s , que els c o r r e n t s m i g r a t o r i s a les Illes Balears estan t r a n s f o r m a n t n o sols les realitats socials dels n o s t r e s municipis, sinó, i s o b r e t o t t e n i n t en c o m p t e la influència de l'escola c o m a m i c r o c o s m o s social que aglutina o b l i g a t ò r i a m e n t t o t a aquesta diversitat, l'escenari escolar, a m b un canvi q u e , en d e t e r m i n a t s c e n t r e s , p r o d u e i x canvis de t o t t i p u s i que necessiten respostes noves. Efectivament, aquest i m p o r t a n t n o m b r e d'alumnes estrangers que s'està incor¬ p o r a n t a les escoles de les Illes Balears t é i m p o r t a n t s conseqüències en el si de les escoles, en els processos d'escolarització, en les relacions i n t e r n e s , en la i n t r o d u c c i ó de noves m e t o d o l o g i e s pedagògiques, en la posada en m a r x a de noves f o r m e s organitzatives d ' e n f r o n t a r - s e a aquesta rea¬ litat escolar, etc.

A més, aquest f e t i m m i g r a t o r i , relacionat a m b el f o r t c r e i x e m e n t e c o n ò m i c que ha t i n g u t i t é la C A I B , malgrat l'alentiment actual, està implicant un canvi, des de fa un seguit d'anys, en la tendèn¬ cia a la baixa que es donava a les Illes Balears a m b relació a l'escolarització; es t r a c t a d'un f e t que implica — a p a r t i r de l'any 2 0 0 0 — la necessitat de posar en m a r x a la c o n s t r u c c i ó de noves infraes-t r u c infraes-t u r e s educainfraes-tives, la c o n infraes-t r a c infraes-t a c i ó de nous professors i el replaninfraes-tejameninfraes-t, e n infraes-t r e alinfraes-tres mesures, de les ràtios escolars en f u n c i ó de la i n t r o d u c c i ó de la diversitat; en aquest s e n t i t s'ha de t e n i r en c o m p t e que l'escolarització d'alumnes estrangers s'ha de correlacionar, a m b t o t s els efectes que implica, a m b l'escolarització d'alumnes d ' i n c o r p o r a c i ó tardana. Els plans de c o n s t r u c c i ó de nous centres educatius, que va iniciar el g o v e r n del pacte de progrés i que està c o n t i n u a n t el g o v e r n del P a r t i t Popular, són la d e m o s t r a c i ó de les conseqüències d'un f e n o m e n s o b r e la planificació educa¬ tiva; p e r ò n o sols s o b r e la c o n s t r u c c i ó de nous centres, sinó s o b r e t o t s o b r e les mentalitats, les acti¬ t u d s dels diversos c o m p o n e n t s de la c o m u n i t a t e d u c a t i v a . A m b t o t , aquest c r e i x e m e n t de l'escola¬ r i t z a c i ó afecta, bàsicament, l'educació obligatòria, p e r ò és previsible que a mitjan t e r m i n i afectarà, a m b més o menys intensitat, l'educació p o s t o b l i g a t ò r i a : batxillerat, f o r m a c i ó professional o, fins i t o t , la mateixa U n i v e r s i t a t .

(7)

A i x í , i tal c o m es recull en el quadre 1, l'evolució del n o m b r e d'alumnes estrangers en la d a r r e r a dècada a les Illes Balears presenta un i n c r e m e n t progressiu que c o m e n ç a a ésser i m p o r t a n t a par¬ t i r del curs 1996-1997, p e r ò que s'accelera, s o b r e t o t , a p a r t i r del curs 1998-1999. A més, aquesta e v o l u c i ó del n o m b r e d'alumnes estrangers a les Illes Balears resulta més i m p o r t a n t , en t e r m e s rela¬ tius. Les Balears són, j u n t a m e n t a m b M a d r i d , la c o m u n i t a t a u t ò n o m a o n se supera el 5% d'alumnat estranger, segons dades elaborades pel C I D E (2002 i 2003) a p a r t i r de les Estadísticas de la Educación en Espana 2 0 0 0 - 2 0 0 1 y 2 0 0 1 - 2 0 0 2 . D a t o s Avance de l'Oficina d'Estadística del M E C D .

Q U A D R E 1. EVOLUCIÓ) D

S

L'ALUMNAT ESTRANGER

Cursos

A LES ILLES BALEARS

Cursos 91-92 92-93 93-94 94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02

Total 1.417 1.472 1.240 1.625 1.976 2.207 2.956 3.510 4.740 6.107 8.693

Públics — — — — 871 2.409 2.908 3.921 4.961 7.148 —

Privats — — — — 336 547 602 819 1.146 1.545 —

Font: Elaboració p r ò p i a a p a r t i r de dades del M i n i s t e r i d'Educació, C u l t u r a i Esports

A q u e s t i n c r e m e n t , a més, tal c o m recull el quadre 2, es p r o d u e i x s o b r e t o t en els centres públics. Els centres privats c o n c e r t a t s , p e r diverses raons, n o m é s escolaritzen e n t o r n al 2 0 % de l'alumnat estranger.Tanmateix, una anàlisi més p r o f u n d a del t e m a implicaria t e n i r en c o m p t e la ubicació dels centres, l'existència, en el m a t e i x municipi o z o n a d'escola pública o privada, etc. Fins i t o t , i a m b vista al futur, caldrà analitzar l'impacte que p o t t e n i r el n o u d e c r e t d'escolarització que ha a p r o v a t el G o v e r n de les Illes Balears p e r al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 , amb relació a la capacitat que t i n d r à cada cen¬ t r e c o n c e r t a t p e r aplicar el p u n t que la n o r m a t i v a a u t o n ò m i c a li ha d o n a t .

Q U A D R E 2. PERCENTATGE D'ALUMNAT ESTRANGER

ESCOLARITZAT EN CENTRES PÚBLICS

9 6 - 9 7 9 7 - 9 8 9 8 - 9 9 9 9 - 0 0 0 0 - 0 1 0 1 - 0 2

Espanya 73,4 74,5 73,8 75,8 77,8 80,9

Illes Balears 84,8 81,5 82,0 82,6 85,6 82,8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports

A m b t o t , i al curs 2 0 0 3 - 2 0 0 4 , l'escola pública de les Illes Balears escolaritza, en t o t s els nivells edu¬ catius — r è g i m general, r è g i m especial i educació d ' a d u l t s — el 8 7 % dels estudiants estrangers de les Illes Balears, segons dades de la D i r e c c i ó G e n e r a l de Planificació i C e n t r e s de la C o n s e l l e r i a d'Educació i C u l t u r a del G o v e r n de les Illes Balears i a través d'una e l a b o r a c i ó p r ò p i a . A q u e s t incre¬ m e n t és d e g u t f o n a m e n t a l m e n t a dos f a c t o r s : en p r i m e r lloc a l ' i n c r e m e n t del n o m b r e d'estudiants estrangers a les zones o n hi ha una presència més i m p o r t a n t d ' i m m i g r a n t s i, en segon lloc, al f e t que, t a m b é , c o m p t a b i l i t z a m els estudiants adults. Per t a n t , n o es t r a c t a n o m é s de c o n s t a t a r el

(8)

pre-d o m i n i pre-de l'escola pública s o b r e l'escola c o n c e r t a pre-d a , sinó t a m b é que aquesta realitat es va incre¬ m e n t a n t progressivament. U n a dualització escolar i social que t a m b é està augmentant.

L'escolarització d'alumnat estranger a les Illes Balears, tal c o m es r e f l e c t e i x en el quadre 3, es pro¬ d u e i x s o b r e t o t a Mallorca i a Eivissa i F o r m e n t e r a , essent les Pitiüses les que presenten un creixe¬ m e n t relatiu més i m p o r t a n t en el c o n j u n t de les Illes Balears. L'escolarització es dóna, p r i n c i p a l m e n t i lògicament, en educació infantil i p r i m à r i a , p e r ò t a m b é s'ha de t e n i r en c o m p t e l'escolarització a l'ESO, que va c r e i x e n t , i en m e n o r q u a n t i t a t en el b a t x i l l e r a t i la f o r m a c i ó professional.

Q U A D R E 3 . A L U M N A T ESTRANGER PER ILLES

I

K M \ /

E

I I

E D U C A T I U

( 2 0 0 1

-

2 0 0 2 )

N i v e l l e d u c a t i u N i v e l l e d u c a t i u Illes B a l e a r s M a l l o r c a M e n o r c a Eivissa F o r m e n t e r a Educació infantil l . 8 l 7 l . 3 6 4 l 5 9 2 6 7 2 7 Educació p r i m à r i a 3.988 3.092 272 583 41 Educació especial 16 12 0 4 0 BUP 0 0 0 0 0 C O U 1 1 0 0 0 ESO l r cicle 1.141 8 9 0 95 149 9 ESO 2n cicle 942 7 2 7 73 132 8 Batxillerat (LOGSE) 281 2 0 7 13 59 2 FP I 0 0 0 0 0 FP II 0 0 0 0 0

Cicles grau mitjà 5 7 41 9 7 0

Cicles grau s u p e r i o r 35 28 3 4 0

Total 8.278 6.362 6 2 4 1.205 8 7

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears

Però la realitat del n o m b r e d'alumnes estrangers de les Illes Balears n o és un f e n o m e n estàtic, sinó que c o n t i n u a el seu c r e i x e m e n t de f o r m a c o n t i n u a d a i evolutiva. En aquest c o n t e x t , les dades del n o m b r e d'estudiants estrangers al curs 2 0 0 3 - 2 0 0 4 presenten les característiques següents t a n t en el r è g i m general c o m en el r è g i m especial o en l'educació d'adults:

(9)

Q U A D R E 4. DADES DE L'ALUMNAT ESTRANGER

DEL RÈGIM ORDINARI.CURS 2 0 0 3 - 2 0 0 4

N i v e l l e d u c a t i u Educació infantil B a l e a r s M a l l o r c a M e n o r c a Eivissa F o r m e n t e r a 3.000 2.268 278 445 l l Educació p r i m à r i a 6.544 5 . l 2 0 522 8 7 7 25 Educació especial 22 ESO 3 . l 8 5 2.396 2 9 4 465 30 Batxillerat (LOGSE) 373 289 22 6 0

CF grau mitjà i sup. l 9 0 l 4 3 2 l 26

Garantia social 35 2 0 7

Total l 3 . 3 4 9 l 0 . 2 5 6 l . l 4 5 l . 8 8 0 68

Font: Dades de la Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears

Illes 0 0 0 0 2 0 8 0 N i v e l l e d u c a t i u E. O . Idiomes

Q U A D R E 5. DADES DE L'ALUMNAT ESTRANGER

DEL RÈGIM ESPECIAL. CURS 2 0 0 3 - 2 0 0 4

B a l e a r s M a l l o r c a M e n o r c a Eivissa F o r m e n t e r a

5 9 l 569 l 2 l 0

A r t Disseny 63 l 7 4 2

C o n s e r v a t o r i 35 25

Total 689 6 l l 2 l 4 7 l 0

Illes

0

4 0

0

5 5

Q U A D R E 6. DADES DE L'ALUMNAT ESTRANGER

D'EDUCACIÓ D'ADULTS. CURS 2 0 0 3 - 2 0 0 4

Illes

B a l e a r s M a l l o r c a M e n o r c a Eivissa F o r m e n t e r a

1.318 773 2 3 2 313 0

(10)

Q U A D R E 7. DADES DE L'ALUMNAT ESTRANGER.

RESUM GENERAL.CURS 2 0 0 3 - 2 0 0 4

R è g i m g e n e r a l 13.349 R è g i m E s p e c i a l 689 A d u l t s 1.318 T o t a l 15.356

D e l'anàlisi de les dades que s'han p r e s e n t a t a n t e r i o r m e n t , p o d e m assenyalar les conclusions següents:

1. El n o m b r e d'estudiants estrangers matriculats als diversos nivells educatius n o universitaris és de 15.356, la qual cosa representa gairebé un 10% del t o t a l d'alumnes matriculats al sistema escolar de les Illes Balears. I segons i n f o r m a c i ó de la Conselleria, aquesta x i f r a segueix pujant, malgrat l'alentiment que s'està c o n s t a t a n t en relació a m b l'evolució e c o n ò m i c a i un c e r t reflux de la immigració. En t o t cas, i segons dades de la mateixa Conselleria, aquest n o m b r e d'estu¬ diants suposa un i n c r e m e n t de gairebé el 17% en relació a m b el curs anterior.Tanmateix, el que resulta més significatiu és l'increment que es p r o d u e i x en els d a r r e r s cursos, si c o m p a r a m les diverses taules estadístiques; així, a p a r t i r del 2 0 0 1 , el c r e i x e m e n t quantitatiu s'accelera de f o r m a m o l t i m p o r t a n t . Seguirà aquest i n c r e m e n t del n o m b r e d'estudiants estrangers? Pot s u p o r t a r aquest i n c r e m e n t el sistema escolar de les Illes Balears, i s o b r e t o t el sistema educatiu públic?...

2. És i m p o r t a n t assenyalar que el n o m b r e d'estudiants estrangers matriculats a les escoles de les Illes Balears és i m p o r t a n t a l'educació p r i m à r i a , a l'ESO i a l'educació infantil; a més, l ' i n c r e m e n t en aquests nivells resulta r e a l m e n t i m p o r t a n t i significatiu, ja que gairebé se'n d o b l a el n o m b r e en dos cursos, la qual cosa n o sols implica la necessitat de més places en d e t e r m i n a d e s zones, sinó t a m b é de més recursos p e r al t r a c t a m e n t de la diversitat.

3. També és i m p o r t a n t el c r e i x e m e n t , malgrat sigui en un percentatge més petit, als nivells del bat¬ x i l l e r a t i de la f o r m a c i ó professional, la qual cosa t i n d r à c o n t i n u ï t a t si es t é en c o m p t e el nom¬ bre d'estudiants existents a p r i m à r i a i a l'ESO. En aquest c o n t e x t t a m b é cal assenyalar la pre¬ sència d'estudiants dins els ensenyaments especials i a l'educació d'adults; la presència d'estu¬ diants estrangers en aquests nivells és una d e m o s t r a c i ó de la progressiva integració escolar i social.Així, el f e t que a l'Escola Oficial d'Idiomes la presència sigui tan i m p o r t a n t és la d e m o s -t r a c i ó d'una progressiva in-tegració, -t a m b é , de les persones a d u l -t e s . A i x í doncs, a l ' i n c r e m e n -t del n o m b r e d'estudiants s'hi ha d'afegir la diversificació dels nivells en què s'escolaritzen.

4. T o t i que Mallorca és l'illa que presenta una presència més i m p o r t a n t d'estudiants estrangers, cal assenyalar que, en t e r m e s relatius, la presència d'estudiants estrangers a Eivissa és més i m p o r t a n t . A m b t o t , a M e n o r c a la presència d'estudiants estrangers és menys i m p o r t a n t , mal¬ g r a t el c r e i x e m e n t que s'observa en aquests dos d a r r e r s anys.

A i x í m a t e i x , i tal c o m es r e f l e c t e i x en el quadre n ú m e r o 8, pel que fa als i n c r e m e n t s interanuals d'a¬ l u m n a t estranger a Espanya i a les Illes Balears, si bé p r e s e n t e n algunes diferències, s'ha

(11)

d'assenya-lar la t e n d è n c i a a l'alça que s'observa t a n t a t o t Espanya c o m a les Illes Balears. A m b t o t , aquest i n c r e m e n t és, encara, a les Illes Balears més i m p o r t a n t i significatiu en els d a r r e r s anys, tal c o m és posat de manifest en els quadres a n t e r i o r s s o b r e l'evolució del n o m b r e d'estudiants estrangers.

Q U A D R E 8 . INCREMENTS INTERANUALS

D'ALUMNAT ESTRANGER ( 1 9 9 7 - 2 0 0 2 )

9 7 - 9 8 9 8 - 9 9 9 9 - 0 0 0 0 - 0 1 0 1 - 0 2 N o m . % N o m . % N o m . % N o m . % N o m . % Espanya 9.656 15,4 11.563 11,5 26.614 33 34.133 31,8 60.084 42,5 Illes Balears 749 33,9 5 5 4 18,7 1.230 35 1367 28,8 2.686 42,3

En t o t el que es refereix a l'alumnat d ' i n c o r p o r a c i ó tardana, i t e n i n t en c o m p t e que n o sols es refe-reix a l'alumnat estranger, s'ha d'assenyalar que aquest representa un percentatge i m p o r t a n t d'aquest tipus d'alumnat.Aquest fet, que es p r o d u e i x al llarg de t o t el curs escolar, t é c o m a conseqüència, tal c o m queda reflectit als quadres 9 i 10, una i m p o r t a n t m o b i l i t a t d'aquest alumnat, la qual cosa p r o -d u e i x problemes i m p o r t a n t s -de tipus organitzatiu, -de tipus pe-dagògic i, fins i t o t , -de convivència en els centres educatius. Una m o b i l i t a t que resulta més i m p o r t a n t en els centres públics que en els centres concertats, la qual cosa t é i m p o r t a n t s conseqüències de t o t tipus, fins i t o t en relació amb la percep¬ ció no positiva dels centres públics amb m a j o r mobilitat. D e l'anàlisi del quadre 6 es p o t o b s e r v a r una disminució de la m o b i l i t a t de l'alumnat, la qual cosa s'ha de c o r r e l a c i o n a r amb la desacceleració eco¬ nòmica de les Illes Balears en els darrers anys, a causa del r e f r e d a m e n t de l'economia alemanya.

Q U A D R E 9 . MOBILITAT DE L'ALUMNAT D'INCORPORACIÓ

TARDANA PER MESOS (CURS 2 0 0 1 - 2 0 0 2 )

T O T A L I L L E S B A L E A R S M e s A l t e s B a i x e s D i f e r è n c i a O c t u b r e 951 1.168 - 2 1 7 N o v e m b r e 481 526 -45 D e s e m b r e 329 2 9 7 32 G e n e r 8 0 4 4 8 9 315 F e b r e r 539 4 1 0 129 Març 465 276 189 A b r i l 6 4 0 336 304 Maig 242 2 9 0 -48 Total 4.451 3.792 659 Total sense o c t u b r e 3.500 2.624 876

(12)

Q U A D R E 1 0 . MOBILITAT DE L'ALUMNAT D'INCORPORACIÓ

TARDANA PER MESOS (CURS 2 0 0 2 - 2 0 0 3 )

T O T A L I L L E S B A L E A R S M e s A l t e s B a i x e s D i f e r è n c i a O c t u b r e 7 8 7 1.040 -253 N o v e m b r e 5 0 0 575 -75 D e s e m b r e 283 3 0 7 - 2 4 G e n e r 815 608 2 0 7 Febrer 506 4 0 0 106 Març 606 4 4 6 160 Total 3.497 3.376 121 Total sense o c t u b r e 2.710 2.336 374

Font: Direcció General de Planificació i Centres. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears

La p r o c e d è n c i a d'aquest alumnat, d ' a c o r d a m b les dades consultades del M i n i s t e r i d'Educació, C u l t u r a i Esports i la D i r e c c i ó G e n e r a l de Planificació i C e n t r e s de la C o n s e l l e r i a d'Educació i C u l t u r a , és, d'una banda, de països de la U n i ó Europea — A l e m a n y a i A n g l a t e r r a , p r i n c i p a l m e n t — i, d'altra banda, de països del n o r d d ' À f r i c a — i c o n c r e t a m e n t del M a r r o c — i de països s u d a m e r i -cans — C o l ò m b i a , l'Argentina i l'Equador f o n a m e n t a l m e n t . A m b t o t , t a m b é s'ha d'assenyalar que en els d a r r e r s anys s'ha i n c o r p o r a t a l u m n a t de països del c e n t r e d ' E u r o p a i d'Àsia.

Q U A D R E 1 1 . T A U L A DE NACIONALITATS D'ALUMNES

D'INCORPORACIÓ TARDANA ( 2 0 0 3 - 2 0 0 4 )

Pais T o t a l Pais T o t a l A l e m a n y a 13 A r g e n t i n a 61 Bolívia 14 Brasil ₁₁ Bulgària 33 C o l ò m b i a 46 C u b a 11 D o m i n i c a 11 Equador 81 M a r r o c 120 Regne U n i t 45 Romania 13 Uruguai 3 7 X i l e 19 X i n a 21 A l t r e s 125 T O T A L 6 6 1

(13)

A q u e s t e s dades ratifiquen el que s'ha c o m e n t a t a n t e r i o r m e n t en relació a m b la p r o c e d è n c i a dels alumnes estrangers; en aquest s e n t i t s'ha d'assenyalar que ens t r o b a m davant uns fets que cal assen¬ yalar, c o m l ' i n c r e m e n t dels estudiants p r o c e d e n t s de l ' A m è r i c a del Sud ( l ' A r g e n t i n a , l'Equador, C o l ò m b i a , l'Uruguai), el p r e d o m i n i dels p r o c e d e n t s del M a r r o c , la d i s m i n u c i ó dels p r o c e d e n t s d'Alemanya, j u n t a m e n t a m b l ' i n c r e m e n t dels anglesos, i f i n a l m e n t cal destacar la presència significa¬ t i v a dels estudiants p r o c e d e n t s de la X i n a i dels països de l'est d ' E u r o p a (Bulgària o Romania).

A i x í mateix, s'ha d'assenyalar que aquesta d i s t r i b u c i ó de l'alumnat estranger n o és u n i f o r m e , a m b relació a la procedència, e n t r e l'escola pública i l'escola privada. En aquest s e n t i t s'ha d'assenyalar que a les Illes Balears, c o m a conseqüència de l ' e c o n o m i a turística, la p r o c e d è n c i a d'estudiants de la U n i ó Europea resulta s u p e r i o r a la que e x i s t e i x p e r al c o n j u n t de l'Estat, m e n t r e que els estu¬ diants p r o c e d e n t s de l ' A m è r i c a del Sud a les Balears i en el c o n j u n t d'Espanya presenten unes característiques similars; la diferència d'estudiants p r o c e d e n t s d ' À f r i c a resulta poc significativa des del p u n t de vista q u a n t i t a t i u .

Es t r a c t a , doncs, d'un f e n o m e n n o u a les Illes Balears que t é conseqüències i m p o r t a n t s en t o t s els sentits: escolarització, nous plantejaments pedagògics, nova a t e n c i ó a la diversitat, plans d'acollida específics, p r o b l e m à t i c a escola pública-escola privada, segregació escolar, etc.

Q U A D R E 12. DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE L'ALUMNAT

ESTRANGER PER ÀREA GEOGRÀFICA DE PROCEDÈNCIA

( 2 0 0 1 - 2 0 0 2 )

E u r o p a A m è r i c a

TOTAL total UE Resta Àfrica Nord Central Sud Àsia Oceania

Espanya 201.518 100% 15,8% 9,8% 24,2% 1,7% 5,3% 37,6% 5,6% 0,1%

I. Balears 8.693 100% 34,7% 6,0% 19,2% 0,8% 3,4% 32,3% 3,5% 0,1%

La d i s t r i b u c i ó d'aquest a l u m n a t estranger, en f u n c i ó de la p r o c e d è n c i a geogràfica i de la t i t u l a r i t a t del c e n t r e , presenta unes característiques similars a les que a n t e r i o r m e n t h e m plantejat s o b r e la i m p o r t à n c i a de l'escola pública en l'escolarització d'aquests estudiants; una t e n d è n c i a que s'obser¬ va t a n t a les Illes Balears c o m en el c o n j u n t d'Espanya, i en t o t s els c o l lectius, sigui quina sigui la p r o c e d è n c i a geogràfica, a m b algunes diferències que n o canvien significativament la t e n d è n c i a gene¬ ral observada.

(14)

Q U A D R E 1 3 . DISTRIBUCIÓ DE L'ALUMNAT ESTRANGER PER

ÀREA GEOGRÀFICA DE PROCEDÈNCIA I TITULARITAT

DEL CENTRE ( 2 0 0 1 - 2 0 0 2 )

Espanya

E u r o p a A m è r i c a

Espanya

TOTAL UE Resta Àfrica Nord Central Sud Àsia Oceania N.C.

Espanya 201.518 31.455 19.463 48.239 3.299 10.620 74.940 11.214 151 2.137 Pública 162.958 23.068 15.975 43.371 1.914 8.552 60.528 7.863 96 1.591 Privada 38.560 8.387 3.488 4.868 1.385 2.068 14.412 3.351 55 546 Balears 8.693 2.882 497 1.595 63 284 2.687 295 11 379 Pública 7.148 2.305 397 1.382 35 202 2.209 234 5 379 Privada 1.545 577 100 213 28 82 478 61 6 0

A q u e s t a m a t e i x a dada s o b r e la d i s t r i b u c i ó de l'alumnat estranger p e r nacionalitat i p e r illa, d u r a n t el curs 2 0 0 3 - 2 0 0 4 a les Illes Balears, és la següent, p a r t i n t del f e t que a la C A I B hi ha una presèn¬ cia d'estudiants de més de c e n t nacionalitats diferents:

Q U A D R E 14. DISTRIBUCIÓ DE L'ALUMNAT ESTRANGER PER ÀREA

GEOGRÀFICA DE PROCEDÈNCIA I PER ILLA ( 2 0 0 3 - 2 0 0 4 )

M A L L O R C A M E N O R C A E I V I S S A F O R M E N T E R A

•

País T o t a l País T o t a l País T o t a l País T o t a l

A l e m a n y a l . 3 0 7 A l e m a n y a 66 A l e m a n y a 238 A l e m a n y a l 3

A r g e n t i n a l . 3 8 4 A r g e n t i n a 7 7 A r g e n t i n a l 4 l A r g e n t i n a l 2

Bolívia l 0 4 Bolívia 5 0 C o l ò m b i a l l 3 C o l ò m b i a l 9

Brasil l l 3 C o l ò m b i a 7 2 Equador 4 8 0 M a r r o c l l

Bulgària 299 Equador 305 Filipines 75 A l t r e s 23

C o l ò m b i a 982 M a r r o c 2 0 0 França 52 Total 78

C u b a l 3 5 R e g n e U n i t 3 4 7 Itàlia 7 0

Equador l . 7 8 4 A l t r e s 281 M a r r o c 4 8 l

França l 2 0 Total 1.398 Regne U n i t l 3 4

Itàlia l 7 7 Romania 5 7

M a r r o c l.869 Uruguai 66

Perú l l 0 A l t r e s 333

Polònia 99 Total 2.240

(15)

M A L L O R C A M E N O R C A E I V I S S A F O R M E N T E R A

País T o t a l País T o t a l País T o t a l País T o t a l

Regne U n i t 733 Rep. Dominicana 157 Romania 142 Rússia 132 Ucraïna 107 Uruguai 331 Veneçuela 109 X i l e 2 4 7 X i n a 251 A l t r e s 1.128 T o t a l 11.640

Font: Direcció general de Planificació i Centres. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears

Q U A D R E 15. DISTRIBUCIÓ DE L'ALUMNAT ESTRANGER PER

ÀREA GEOGRÀFICA DE PROCEDÈNCIA I PER ILLES ( 2 0 0 3 - 2 0 0 4 )

Pais T o t a l^ ^ ^ ^ H Pais A l e m a n y a 1.624 A r g e n t i n a 1.614 Bolívia 155 Brasil 155 Bulgària 311 C o l ò m b i a 1.186 C u b a 167 Equador 2.569 Filipines 152 França 193 Holanda 115 Itàlia 293 M a r r o c 2.381 Perú 134 Polònia 106 Regne U n i t 1.218 Rep. D o m i n i c a n a 193 Romania 211 Rússia 148 Ucraïna 107 Uruguai 413 Veneçuela 115 X i l e 279 X i n a 285 A l t r e s 1.232 T o t a l 1 5 . 3 5 6

(16)

L'anàlisi d'aquestes dades posa de manifest, en p r i m e r lloc, la d i v e r s i t a t i pluralitat de nacionalitats — l a qual cosa c o m p l i c a la gestió pedagògica i s o c i a l — ; en segon lloc, la i m p o r t à n c i a de la i m m i g r a -ció escolar p r o c e d e n t de la U n i ó Europea, del n o r d d ' À f r i c a o de l ' A m è r i c a del Sud; en aquest sen-t i sen-t és i m p o r sen-t a n sen-t assenyalar que en els d a r r e r s anys la i m m i g r a c i ó p r o c e d e n sen-t de l ' A m è r i c a del Sud c r e i x de f o r m a significativa; en t e r c e r lloc s'ha d'assenyalar que la i m m i g r a c i ó p r o c e d e n t dels paï¬ sos de l'Est c o m e n ç a a e x p e r i m e n t a r un c r e i x e m e n t sostingut. I f i n a l m e n t cal assenyalar la impor¬ tància n u m è r i c a de la i m m i g r a c i ó a Eivissa i la seva diversitat de procedència.

A i x í mateix, i a pesar d'ésser un f e t encara anecdòtic, s'ha de f e r referència a l'escolarització d'es¬ t u d i a n t s estrangers a la U n i v e r s i t a t de les Illes Balears. Les dades existents s o b r e l'escolarització universitària, segons l'ínforme econòmic i social de les Illes Balears (2002, 3 3 7 - 3 3 8 ) , reflecteixen que els estudiants universitaris estrangers a la U I B f o r e n dos-cents d u r a n t el curs 2 0 0 1 - 2 0 0 2 , la qual cosa r e p r e s e n t a l ' l , 7 % del t o t a l d'alumnat m a t r i c u l a t a la U n i v e r s i t a t . La p r o c e d è n c i a d'aquests estudiants és plural, p e r ò destaquen els alemanys, a m b un 14%, els francesos, els argentins, els bri¬ tànics, els peruans i els italians. Per t a n t , resulta clar que la U n i ó Europea i l ' A m è r i c a del Sud són la p r o c e d è n c i a m a j o r i t à r i a d'aquests estudiants. Els estudiants p r o c e d e n t s d ' À f r i c a o d'Àsia són poc i m p o r t a n t s , i t e n e n un c o m p o n e n t de c a r à c t e r residual. Q u a n t als estudis més cursats, s'ha d'assen-yalar que són els de Ciències Empresarials,Turisme, D r e t i Filologia Hispànica.

A m b relació al curs 2003-2004, i segons dades de la UIB, el n o m b r e d'estudiants estrangers és de 388, la qual cosa constata que ens t r o b a m davant un procés progressiu d ' i n c r e m e n t del n o m b r e d'univer¬ sitaris, i destaca la procedència d'Alemanya ( 7 l ) , de l'Argentina (44), d'Itàlia ( 4 l ) , de la G r a n Bretanya ( l 7 ) o de França ( l 7 ) , i, c o m a dada anecdòtica, s'ha d'assenyalar que el curs 2003-2004 hi havia matri¬ culats sis alumnes del M a r r o c i setze dels Estats Units. D e la distribució d'aquests estudiants per titu¬ lacions s'ha d'assenyalar que es matriculen a Turisme, Filologia Hispànica, D r e t i A d m i n i s t r a c i ó d'Empreses o H i s t ò r i a de l ' A r t ; amb t o t s'ha d'assenyalar que les preferències dels estudis varia, en part, segons la procedència dels països. Per tant, p o d e m assenyalar q u e , m a l g r a t l'increment progres¬ siu del n o m b r e d'estudiants estrangers a la UIB, aquests segueixen poc representats.

D'aquestes dades p o d e m d e d u i r que l'escolarització d'estudiants universitaris resulta sensiblement m o l t inferior, t a n t en n o m b r e s absoluts c o m en percentatges, a la que es dóna dins l'ensenyança n o universitària.Tanmateix, es t r a c t a d'una dada l'evolució de la qual s'haurà d'observar en el t e m p s , ja que la integració progressiva del col lectiu d'estrangers i l'augment de l'escolarització d'aquest col lec-t i u p o lec-t implicar,a milec-tjan i a llarg lec-t e r m i n i , u n i n c r e m e n lec-t de l'escolarilec-tzació universilec-tària,la qual cosa ha de t e n i r un c o m p o n e n t de normalitat, diferent al que es d ó n a actualment a l'escolarització n o univer¬ sitària, que necessita un t r a c t a m e n t diferencial específic.A més, la c o n s t r u c c i ó de l'espai e u r o p e u d'en¬ senyament s u p e r i o r i la progressiva convergència europea p o t implicar, t a m b é , un i n c r e m e n t d'aquest col lectiu, amb l'increment de l'intercanvi d'estudiants i de la seva m o b i l i t a t real.

D e t o t a i x ò p o d e m assenyalar que l'escolarització d'universitaris n o r e p r e s e n t a cap p r o b l e m à t i c a específica, s o b r e t o t si es c o m p a r a a m b la que e x i s t e i x en els nivells n o universitaris. Per t a n t la nor¬ malitat és clau en el t r a c t a m e n t d'aquesta p r o b l e m à t i c a en el nivell universitari des de l'òptica peda¬ gògica; una a l t r a cosa d i f e r e n t serà el n o m b r e d'estudiants immigrants, la seva p r o c e d è n c i a geogrà¬ fica i social. P e r ò aquesta ja és una altra p r o b l e m à t i c a . En qualsevol cas, es t r a c t a d'un f e t educatiu que s'observarà en el futur.

(17)

Tanmateix el que es posa de manifest per p a r t dels e x p e r t s s o b r e la p r o b l e m à t i c a de la m u l t i c u l -t u r a l i -t a -t a les escoles i a la s o c i e -t a -t és la necessi-ta-t que la U n i v e r s i -t a -t r e f l e x i o n i s o b r e aques-ta qües¬ t i ó , que a p o r t i elements significatius s o b r e aquesta nova realitat que facilitin la integració d'aquests col lectius en el si de la societat. La U n i v e r s i t a t ha de p a r t i c i p a r en el c o n e i x e m e n t del f e n o m e n de la i m m i g r a c i ó , en la p r o m o c i ó de l'educació i n t e r c u l t u r a l , en la f o r m a c i ó del professorat, en l'incre¬ m e n t de la internacionalització universitària, en el d e s e n v o l u p a m e n t d'autèntics p r o g r a m e s de coo¬ peració e x t e r i o r , que vagin més enllà de la signatura de convenis, d'actuacions anecdòtiques i de p r o p o s t e s dirigides al c o n s u m i n t e r n de les universitats.

P R O G R A M E S D ' I N T E R V E N C I Ó E D U C A T I V A P E R A L ' A L U M N A T E S T R A N G E R D e t o t el que h e m plantejat fins ara, a m b l'anàlisi de les diverses dades s o b r e el f e n o m e n de la immi¬ g r a c i ó des de la perspectiva demogràfica i educativa, resulta evident que el f e n o m e n i m m i g r a t o r i està obligant les administracions públiques i la s o c i e t a t en el seu c o n j u n t a d o n a r respostes a aques¬ t a problemàtica. A i x í , p r i m e r a m e n t , s'ha d'assenyalar que el G o v e r n de les Illes Balears, p e r d o n a r resposta a aquesta p r o b l e m à t i c a , va a p r o v a r el Pla d ' a t e n c i ó a la població i m m i g r a n t el s e t e m b r e de 2000. Fou una p r i m e r a resposta integral a aquest f e n o m e n , basada s o b r e el principi universal pel qual t o t s els ciutadans t e n e n d r e t a r e b r e els r e c u r s o s , les accions o les prestacions socials que garanteixin el principi d'igualtat. Per p o d e r aconseguir aquests objectius, el pla — q u e es planteja des de la c o n c e p c i ó i n t e r d e p a r t a m e n t a l , la qual cosa implica la participació de t o t e s les conselle¬ ries implicades en el t e m a — es desenvolupa a p a r t i r d'actuacions en n o u àrees essencials: d r e t s i llibertats d e m o c r à t i c s , serveis socials, habitatge, f o r m a c i ó , t r e b a l l , educació, salut, c u l t u r a i convivèn¬ cia i c o o p e r a c i ó .

A i x í mateix, s'ha d'assenyalar el t r e b a l l que estan desenvolupant altres administracions de c a r à c t e r insular o municipal, que, j u n t a m e n t amb les O N G , estan d o n a n t una resposta i m p o r t a n t , encara que sigui d'urgència, als i m p o r t a n t s p r o b l e m e s que el f e n o m e n i m m i g r a t o r i està plantejant en la socie¬ t a t balear, f o n a m e n t a l m e n t a les zones urbanes i turístiques de les Illes.

En qualsevol cas, els objectius dins l'àrea de f o r m a c i ó del Pla integral d'atenció a la població immi¬ g r a n t — u n a àrea i m p o r t a n t des de la perspectiva de la integració laboral de la població immi¬ g r a n t — són els següents:

a) A f a v o r i r la inserció en el m e r c a t de treball dels t r e b a l l a d o r s immigrants. b) F o r m a r els professionals que t r e b a l l e n a m b la població i m m i g r a n t . c) Facilitar cursos de f o r m a c i ó i de capacitació professional.

d) I n f o r m a r la població i m m i g r a n t .

e) Possibilitar una f o r m a c i ó adequada de l ' A d m i n i s t r a c i ó p e r a t e n d r e la diversitat s o c i o c u l t u r a l dels immigrants.

A q u e s t s objectius de f o r m a c i ó , que t e n e n una implicació dins l'àmbit f o n a m e n t a l m e n t laboral i pro¬ fessional, es c o n c r e t e n dins l'àrea d'educació a través dels objectius següents:

a) G a r a n t i r als i m m i g r a n t s l'accés al sistema educatiu.

(18)

c) A f a v o r i r la integració i la participació dels pares dins l'àmbit escolar.

d) A f a v o r i r l'accés de la població i m m i g r a n t als p r o g r a m e s d'educació d'adults.

e) Potenciar els cursos p e r als i m m i g r a n t s de llengua catalana, c o m a llengua p r ò p i a i oficial de la c o m u n i t a t a u t ò n o m a de les Illes Balears.

Els objectius de l'àrea d'educació són els que impliquen l'aplicació en els centres escolars d'un seguit de p r o g r a m e s que t e n e n c o m a finalitat bàsica la integració d'aquesta població escolar d'una f o r m a clara i específica. A i x í , i en aquest sentit, s'han d'assenyalar, de f o r m a succinta, un seguit de p r o g r a m e s i de mesures dirigits a l'alumnat i m m i g r a n t , i que són o b j e c t e d'aplicació fins ara, ja que, si bé f o r e n iniciats, f o n a m e n t a l m e n t , p e r l ' a n t e r i o r g o v e r n del pacte de progrés, el g o v e r n actual t a m b é en c o n t i n u a l'aplicació, a m b la i n t r o d u c c i ó d'altres mesures que van en la d i r e c c i ó del trac¬ t a m e n t de la diversitat.

a) Els plans d ' a c o l l i d a : a c t u a l m e n t , i t e n i n t en c o m p t e la sensibilització e x i s t e n t davant l'arribada d'alumnes i m m i g r a n t s , diversos c e n t r e s que p r e s e n t e n aquesta p r o b l e m à t i c a de f o r m a signifi¬ cativa estan posant en m a r x a plans específics d'acollida; aquests plans suposen un c o n j u n t d'actuacions que un c e n t r e educatiu realitza p e r facilitar l'adaptació de l'alumnat que s'hi i n c o r p o r a . A més, aquests plans p r e t e n e n treballar, j u n t a m e n t a m b els serveis socials del muni¬ cipi, a m b les famílies dels nins i m m i g r a n t s a m b l'objectiu d'afavorir-ne, al m à x i m , la i n t e g r a c i ó . En definitiva, els plans d'acollida p r e t e n e n , d'una banda, facilitar el s e n t i m e n t de p e r t i n è n c i a a una nova c o m u n i t a t , a m b la finalitat de facilitar la convivència i, d'altra banda, i m p l i c a r t o t a la c o m u n i t a t educativa en l'anàlisi de la nova situació i la r e c e r c a de les solucions més adequa¬ des c o m a resposta als i n t e r r o g a n t s que es p r e s e n t e n en relació a m b la r e o r g a n i t z a c i ó dels r e c u r s o s humans i materials p e r a t e n d r e aquests alumnes, el disseny d'estratègies de comu¬ nicació, el procés d ' i n s e r c i ó i socialització al grup-classe, la planificació i la c o o r d i n a c i ó dels i t i n e r a r i s individualitzats p e r a la f o r m a c i ó i n s t r u m e n t a l bàsica, la d e t e r m i n a c i ó de les actua¬ cions c u r r i c u l a r s necessàries, etc.

b) S u p o r t lingüístic: es t r a c t a d'una actuació de s u p o r t des del p u n t de vista lingüístic i comunica¬ t i u en consonància a m b els objectius didàctics i pedagògics que es v o l e n assolir d ' a c o r d a m b la legislació vigent. El que es p r e t é n , doncs, és que l'alumne tingui la c o m p e t è n c i a comunicati¬ va p e r relacionar-se a m b el seu e n t o r n més i m m e d i a t i que li p e r m e t i , a c u r t t e r m i n i , incorpo¬ rar-se al procés o r d i n a r i d'escolarització a m b el m à x i m de possibilitats i a m b la m a t e i x a igual¬ t a t de d r e t s que la resta de l'alumnat.

c) Tallers de llengua i c u l t u r a : aquests tallers estan dirigits als alumnes d ' i n c o r p o r a c i ó tardana i s'ubiquen en els centres d'educació secundària obligatòria. A més, es t r a c t a de tallers dirigits, bàsicament, als estudiants de llengües n o r o m à n i q u e s , al quals es p r e t é n p r o p o r c i o n a r compe¬ tències lingüístiques bàsiques s o b r e la llengua p r ò p i a de les Balears. Per t a n t , aquests tallers t e n e n c o m a finalitat bàsica p r o p o r c i o n a r la c o m p e t è n c i a lingüística c o r r e s p o n e n t al nivell m í n i m de la llengua p r ò p i a de l'ensenyança i t a m b é el vocabulari bàsic i científic de les mate-màtiques i de c o n e i x e m e n t del m e d i social i natural, mitjançant les c o r r e s p o n e n t s adaptacions c u r r i c u l a r s . I t o t a i x ò j u n t a m e n t al c o n e i x e m e n t de les característiques culturals, lingüístiques i històriques de les Illes Balears. En qualsevol cas, aquests estudiants que acudeixen a aquests tallers de llengua i c u l t u r a c o n t i n u a r a n r e b e n t s u p o r t lingüístic el t e m p s que sigui necessari. d) Els p r o g r a m e s de mediació c u l t u r a l : aquests p r o g r a m e s p r e t e n e n facilitar la c o m u n i c a c i ó e n t r e

(19)

situacions de c o n f l i c t e o bé d ' a p r o x i m a c i ó de les parts p e r a la r e s o l u c i ó dels conflictes que p o d e n e x i s t i r . A m b t o t , aquesta mediació cultural ha d'implicar t o t e s les institucions comunità¬ ries: escoles, serveis socials, serveis sanitaris, associacions veïnals, culturals i cíviques, policies municipals, etc. A c t u a l m e n t hi ha a les Balears gairebé una v i n t e n a de m e d i a d o r s culturals que t r e b a l l e n a diferents municipis de les Illes Balears, e n t r e els quals destaquen els que se situen en les zones t u r í s t i q u e s i en les zones a m b i m p o r t a n t presència d ' i m m i g r a n t s . La c o n t r a c t a c i ó de m e d i a d o r s culturals p e r p a r t d'ajuntaments i de m a n c o m u n i t a t s implica l'existència de comissions de seguiment f o r m a d e s pels d i r e c t o r s dels centres, representants dels ajuntaments i dels serveis socials, r e p r e s e n t a n t de la C o n s e l l e r i a d'Educació, r e p r e s e n t a n t de la c o m u n i t a t a u t ò n o m a , a través de la D i r e c c i ó G e n e r a l de Serveis Socials, etc.

Les funcions més habituals que desenvolupen els m e d i a d o r s culturals són les següents:

- La i n t e r p r e t a c i ó lingüística. - La i n t e r p r e t a c i ó c u l t u r a l .

- La facilitació de la c o m u n i c a c i ó e n t r e els professionals i els usuaris en t e m e s d ' i m m i g r a c i ó i i n t e r c u l t u r a l i t a t .

- La r e s o l u c i ó de conflictes e n t r e c o m u n i t a t s diverses i s u p o r t personal als usuaris. - La p r o m o c i ó de l'atenció a la població i m m i g r a d a en igualtat de condicions. - La dinamització c o m u n i t à r i a .

- La c o o r d i n a c i ó amb els serveis responsables dels diferents àmbits o n es desenvolupa la seva tasca de mediació.

e) Programes de f o r m a c i ó del p r o f e s s o r a t a q u e s t s p r o g r a m e s inclouen cursos de f o r m a c i ó per¬ m a n e n t i fan referència a la n o r m a t i v a existent, a la qüestió de la i n t e r c u l t u r a l i t a t , a la media¬ ció c u l t u r a l , al t r a c t a m e n t lingüístic, a la i n t e r v e n c i ó s o b r e famílies o a les respostes organitza-tives en relació a m b aquest f e n o m e n ; t a m b é inclouen viatges d'estudis al M a r r o c p e r c o n è i x e r les característiques culturals de la zona, o les t r o b a d e s de treball e n t r e diferents professionals que t r e b a l l e n aquesta situació.

f) Elaboració i recull de material: es t r a c t a d'una iniciativa de la C o n s e l l e r i a que p r e t é n p r o p o r ¬ c i o n a r material, bibliografia, i n f o r m a c i ó , plans, d o c u m e n t s , projectes, etc., s o b r e la q ü e s t i ó de la i m m i g r a c i ó .

g) A l t r e s p r o j e c t e s específics: p r o j e c t e C o n è i x e r (atenció educativa i familiar a l'alumnat i m m i -g r a n t i a la seva família),Vivim Ple-gats ( p r o -g r a m a i n t e r c u l t u r a l p e r la pau i la c o o p e r a c i ó ) , pro¬ j e c t e Madrassa ( r e c e p c i ó de nins i nines saharauis en a c o l l i m e n t familiar p e r cursar estudis a Mallorca), etc.

És evident, doncs, que el f e n o m e n de la i m m i g r a c i ó n o sols ha possibilitat l'existència de plans d'es¬ colarització d'aquests alumnes, a m b la c o n s t r u c c i ó de nous centres educatius, t a m b é està possibi¬ litant la posada en m a r x a de p r o g r a m e s específics de caire pedagògic que des del t r a c t a m e n t de la diversitat d o n i n resposta a aquesta p r o b l e m à t i c a , p e r ò a m b un caire social i familiar, a través d'un e n f o c a m e n t de caire socioeducatiu. A més, cal t e n i r en c o m p t e que el f e n o m e n de la i m m i g r a c i ó està c o n t r i b u i n t a l ' i n c r e m e n t del personal d o c e n t que es dedica a aquest t r e b a l l , t a n t de f o r m a d i r e c t a c o m de f o r m a indirecta.

(20)

A i x í doncs, és una realitat que el f e n o m e n de la i m m i g r a c i ó n o sols està implicant l ' i n c r e m e n t de places escolars, l'augment del n o m b r e de personal d o c e n t , la posada en m a r x a de p r o g r a m e s de t r a c t a m e n t de la diversitat, etc., sinó que, a més, està suposant i m p o r t a n t s canvis en els centres edu¬ catius pel que fa a imatge, organització, a g r u p a m e n t dels estudiants, etc. N o es t r a c t a , doncs, d'un f e n o m e n marginal, ja que t o t el sistema educatiu i social n'està r e b e n t les conseqüències.

R E F L E X I O N S P E R A L ' I M P U L S D E L E S R E L A C I O N S I N T E R C U L T U R A L S I L A C O H E S I Ó S O C I A L

D e t o t el que h e m plantejat, p o d e m c o n c l o u r e plantejant els punts més significatius de la realitat de la i m m i g r a c i ó a les Illes Balears, i del paper que p o d e n t e n i r i han de t e n i r l'escola, l'educació social i t o t s els p r o g r a m e s que des de les administracions i la societat civil s'estan posant en m a r x a , a m b la perspectiva de p o d e r aconseguir una s o c i e t a t cohesionada i inclusiva:

1. N o hi ha cap d u b t e que la i m m i g r a c i ó és un dels f e n ò m e n s més i m p o r t a n t s i significatius que s'estan d o n a n t a Espanya i a les Illes Balears en els d a r r e r s anys del segle X X i en els p r i m e r s anys del segle X X I . En aquest sentit s'ha d'assenyalar que Espanya és el país o n més ha crescut la i m m i g r a c i ó en els d a r r e r s anys, i que les Illes Balears són una de les c o m u n i t a t s que t e n e n un percentatge més i m p o r t a n t d ' i m m i g r a n t s . A q u e s t f e t t é un impacte en m o l t s d ' à m b i t s : e n la Seguretat Social i l'economia, a l'àmbit urbanístic i t e r r i t o r i a l , en els serveis de salut i els ser¬ veis socials, a l'àmbit educatiu i c u l t u r a l , a l'àmbit religiós i d'actitud... A m b t o t , la gran q ü e s t i ó és, sens cap d u b t e , la integració dels diversos col·lectius d'immigrants. L'aposta p e r l'educació i n t e r c u l t u r a l , a p a r t i r de la defensa dels d r e t s humans i dels d r e t s constitucionals, és el camí p e r aconseguir aquesta integració.

2. La i m m i g r a c i ó és un f e n o m e n c o m p l e x i n o p o t ésser analitzat ni t r a c t a t des de la homoge¬ neïtat i l ' u n i f o r m i s m e . Efectivament, tal c o m s'ha p o g u t constatar, els estudiants i m m i g r a n t s n o p r e s e n t e n unes mateixes característiques, ni des de la p e r s p e c t i v a de la p r o c e d è n c i a geogrà¬ fica, ni des de la p e r s p e c t i v a de la c u l t u r a escolar del seu país ni del nivell escolar, ni del conei¬ x e m e n t de les llengües oficials de la C A I B , etc. Per t a n t , el t r a c t a m e n t de la i m m i g r a c i ó n'ha de t e n i r en c o m p t e la d i v e r s i t a t i aquest f e t ha de r e p e r c u t i r en el tipus de p r o p o s t e s educa¬ tives, en el tipus d ' e s c o l a r i t z a c i ó i en la seva d i s t r i b u c i ó e n t r e escoles públiques i escoles pri¬ vades c o n c e r t a d e s .

3. L'escolarització dels immigrants a les Illes Balears c o n s t i t u e i x una de les noves realitats emer¬ gents, essent la c o m u n i t a t a u t ò n o m a la que en t e r m e s relatius més immigrants rep. Es t r a c t a , en qualsevol cas, d'un n o u tipus immigració, p r o c e d e n t de la U n i ó Europea, del n o r d d'Àfrica, de l ' A m è r i c a del Sud i dels països de l'est d'Europa. En qualsevol cas, el que resulta evident és que l'educació i l'escola són uns dels àmbits més sensibles quant a l'entrada d'immigrants; i les dades, en aquest sentit, són r e a l m e n t significatives d'aquesta nova realitat que està t e n i n t un f o r t impac¬ t e educatiu, t a n t pel que fa al sistema escolar c o m a cada una de les escoles que reben aquest f l u x d'escolars immigrants. Tanmateix, aquest i m p o r t a n t percentatge d'estudiants immigrants dins les escoles de les Illes Balears exigeix una atenció i m p o r t a n t i significativa per p a r t de les a u t o r i t a t s a u t o n ò m i q u e s , municipals i estatals, p e r la seva i m p o r t à n c i a quantitativa, p e r la t r a n s

(21)

-cendència qualitativa a nivell pedagògic i per les conseqüències socials, culturals, e c o n ò m i q u e s i polítiques. A més, i tal c o m hem posat de manifest, aquest i n c r e m e n t del n o m b r e d'estudiants estrangers es posa de manifest a t o t s els nivells del sistema educatiu, fins i t o t a l'universitari, malgrat que amb uns percentatges més baixos i amb una població de procedència diferent.

4. A q u e s t procés d ' i m m i g r a c i ó escolar t é diversos impactes educatius: així, el p r i m e r impacte a què cal f e r referència, des d'una perspectiva e s t r u c t u r a l , és, sens cap d u b t e , l ' i n c r e m e n t del n o m b r e d'estudiants immigrants, any r e r e any i de f o r m a espectacular. Es t r a c t a d'un dels crei¬ x e m e n t s més alts de t o t l'Estat, que està incidint d'una f o r m a d i r e c t a en la necessitat de cons¬ t r u i r nous centres a les zones urbanes i turístiques de les Illes Balears, s o b r e t o t de Mallorca i d'Eivissa, i d ' i n c r e m e n t a r les despeses educatives en i n f r a e s t r u c t u r e s , personal d o c e n t , serveis i equipaments; un i n c r e m e n t que està r e p e r c u t i n t s o b r e t o t en l'educació infantil i en l'educa¬ ció p r i m à r i a , i que c o m e n ç a r à a repercutir, d'aquí a uns cursos, s o b r e l'educació secundària. En aquest c o n t e x t cal demanar-se si la C A I B t é el f i n a n ç a m e n t adequat p e r d o n a r resposta a aquesta allau d ' i m m i g r a n t s des de la perspectiva escolar, sanitària o social.Tot i que la respos¬ t a és òbvia, les perspectives, malgrat els d a r r e r s canvis d ' o p i n i ó s o b r e la insuficiència del nos¬ t r e f i n a n ç a m e n t a u t o n ò m i c , n o són gaire o p t i m i s t e s . A m b t o t , i t e n i n t en c o m p t e l'alentiment e c o n ò m i c que estan s o f r i n t les Illes Balears en els d a r r e r s anys, es c o m e n ç a a p r o d u i r , segons els e x p e r t s , una d i s m i n u c i ó d'aquests f e n o m e n i, fins i t o t , un r e t o r n de col lectius d'immigrants a altres zones a m b més necessitat de mà d ' o b r a . Si aquest f e t es consolida t i n d r à un reflex en el sistema educatiu, almenys q u a n t i t a t i v a m e n t .

El segon d'aquests impactes és l ' i n c r e m e n t de les ràtios professor/alumnes en els diversos nivells educatius, en d e t e r m i n a t s centres i, s o b r e t o t , en diverses escoles públiques. Per t a n t , a pesar de les declaracions «legals» s o b r e l'objectiu de la qualitat de l'educació, anam en un camí c o n t r a r i al de l'esmentada qualitat i excel lència educativa. U n a situació, aquesta, que p o t f e r a u g m e n t a r el «fracàs escolar», l'absentisme escolar, la desescolarització dels estudiants, la des¬ m o r a l i t z a c i ó del p r o f e s s o r a t o el d e s c o n c e r t de t o t a la c o m u n i t a t educativa, i que afectarà, s o b r e t o t , d e t e r m i n a t s s e c t o r s socials i culturals.

El t e r c e r dels impactes més significatius fa referència a la desigual escolarització dels immi¬ grants e n t r e l'escola pública i l'escola c o n c e r t a d a . A q u e s t a dualització de l'escolarització dels estudiants i m m i g r a n t s e n t r e centres públics i centres c o n c e r t a t s p o t produir, en d e t e r m i n a d e s zones i escoles, i m p o r t a n t s p r o b l e m e s d ' i n t e g r a c i ó i de c o h e s i ó social, a m b una d i c o t o m i a peri¬ llosa e n t r e els qui o p t e n p e r l'escola c o n c e r t a d a i els qui h o fan p e r l'escola pública. I t o t a i x ò p o t t e n i r efectes indesitjables des de la perspectiva de la segregació social d'aquests c o l lec-tius, de l'existència de centres « n o m é s » p e r a i m m i g r a n t s i de la c o n s t r u c c i ó d'una imatge i d'una p e r c e p c i ó «negatives» de l'escola pública.

A i x í , en un estudi sociològic r e c e n t realitzat a A m s t e r d a m s o b r e aquesta q ü e s t i ó , es va posar de manifest n o sols la segregació social i ètnica de la m a j o r i a d'estudiants i m m i g r a n t s de pri¬ mària i, fins i t o t , de secundària, sinó t a m b é l'existència d'escoles blanques i d'escoles negres, en f u n c i ó de l'escolarització dels diversos grups d ' i m m i g r a n t s i de la seva ubicació t e r r i t o r i a l . U n a situació, aquesta, que si en els anys v u i t a n t a i n o r a n t a es preocupava pel fracàs escolar, a c t u a l m e n t es p r e o c u p a , i m o l t , p e r la repercussió social, c u l t u r a l i política de la segregació.