INDEX
1. Teoria
2. Exposar el cas
3. Conseqüències
4. Possibles Solucions
5. Intervencions
6. Reportatge fotogràfic
1
8
15
16
17
1. Teoria
En aquest apartat explicarem els conceptes teòrics que ens han ballat pel cap durant el procés de comprensió del problema al que ens hem enfrontat. Com es l’assentament diferencial, la compressió i les accions higrotèrmiques. Per tal de comprendre millor les causes i conseqüències de la fissura o esquerda a tractar.
Lo primer seria saber diferenciar entre una esquerda o una fissura en un mur de fabrica.
La esquerda i la fissura son lesions mecàniques produïdes per esforços mecànics, com moviments, obertures, separacions entre materials y elements.
L’esquerda es l’obertura longitudinal d’un elements constructiu, estructural o de tancament que afecta a tot el seu espessor. Aquesta pot ser per excés de carrega o per dilatació i contracció a causa de no crear juntes de dilatació.
La fissura en canvi es una obertura longitudinal que afecta a la cara superficial de l’element constructiu o del seu acabat.
En fabrica si la fissura es veu per el dos costats ( exterior edifici – interior) es tractarà d‘una esquerda.
Assentaments diferencials
Els terres argilosos varien la seva resistència a la compressió segons el seu contingut en aigua.
Amb una humitat natural (18%) tenen molt bona resistència però a mesura que augmenta el contingut d’aigua, també augmenta el seu volum alhora que disminueix la seva resistència arribant al valor límit del 26% d’humitat on es troba el límit plàstic. Després va disminuint el volum i es liqua a partir del 35%. En el nostre cas varem suposar que l’assentament es devia a la inclinació per les aigües del terrat.
Compressió
Les peces constructives presenten una resistència a compressió natural que depèn dels materials dels que estigui formada. El nostre cas ens interessen els maons i el morter. Hi han maons de diferents resistències a compressió 20, 15, 12,5, 10, 7,5 KN/cm2. El morter supera al maó, per tant la nostra
preocupació es de centrava en la capacitat dels maons.
Amb l’aplicació d’un axil, comencen a aparèixer tensions internes que ha de superar el material, però si se sobrepassa la capacitat resistent de l’element a compressió, apareixen fissures o esquerdes en la direcció paral·lela a la càrrega.
Accions higrotèrmiques
Afecten mes als tancaments de façanes orientades al Oest i al Sud . La dilatació de les peces esta en funció del seu coeficient de dilatació y de la tècnica constructiva utilitzada. Poden provocar dilatacions horitzontals, les verticals queden contrarestades pel pes propi de la unitat constructiva, en façanes. Es per això que les esquerdes es formen allà on no hi ha càrregues, com a les baranes de fàbrica de maó dels àtics. De forma general, podem dir que les esquerdes verticals es formen, en les façanes, en punts pròxims a punts d’ancoratge amb l’estructura o tancament..
· Esquerdes horitzontals coincidents amb una filada de tancament situada a l’extrem (inferior o superior) del forjat que empeny segons la construcció de la trobada
· Esquerdes verticals bastant netes en el tancament que rodeja els pilars de les cantonades segons dos possibilitats:
- Que l’esquerda estigui en el pla perpendicular a la dilatació
- Que l’esquerda estigui en el mateix pla de dilatació per la aparició d’esforços a tracció horitzontal importants al estar excessivament rigiditzat el tancament amb l’estructura.
-Fissures, al mur interior, horitzontals, produïdes pel gir del tancament al voltant d’un eix horitzontal.
Apareixeran fissures en l’acabat si el moviment de dilatació - contracció no es excessiu . Els moviments per dilatació poden afectar també als forjats y fals sostre.
Humitats
El treball com diu el títol es d’esquerdes o fissures en un mur de fabrica de maó, però com que les conseqüències d’aquestes fissures son possibles humitats com hi veurem mes tard.
Una humitat és una patologia produïda per una filtració d’aigua de l’exterior (atmosfera).
Existeixen 5 tipus d‘humitat:
- d’obra
- per capitalitat - de filtració - per condensació - accidental
2. Exposar cas
Ens hem trobat unes petites fissures a les cantonades de l’ampit d’un finestral d’un àtic del carrer Calatrava nº 68 , a Barcelona.
La situació de l’edifici es important per a després poder analitzar be el perquè o les causes de la fissura. Ja que cada lloc te unes condicions diferents de humitat, de temperatura mitjana durant les diferents èpoques de l’any i del grau d’incidència del sol. Per concretar més es pot dir que al ser una zona principalment residencial els edificis estan molt separats l’un de l’altre i son més o menys de les mateixes altures. Això implica que els àtics de la zona no reben en cap moment del dia ombres d’altres edificis, tot lo contrari que ens podríem trobar en altres zones de la ciutat on els edificis estan un al costat de l’altre amb molta diferencia d’altura entre ells.
Una altra cosa important a saber, es que les fissures es troben en l’exterior d’una zona de la casa que es va fer posterior a la construcció de l’edifici, per tant els paraments no son continus.
2.1 Com son les fissures:
Les fissures que tenim son curioses, ja que a primera vista no pots deduir a que es deuen. Hi ha parts en que sembla que fossin obliqües i en zones que sembla que son verticals. I son continues en tot el parament. Sense tenir en compte els materials que troba (en aquest cas tractant-se d’una fabrica de maó i morter).
Les fissures estan situades a dues de les cantonades del terrat. Aquestes estan en les dues cares de la cantonada.
A la fotografia es pot observa una de les cantonades del terrat amb fissures
2.2 Causes
Les possibles causes per aquestes fissures tenint en compte l’emplaçament, la situació dins del terrat i que es de construcció posterior a la del edifici son:
- Podríem considerar l’assentament diferencial per varies raons: la primera es perquè les fissures trobades en el mur son inclinades formant una “V”, en la cantonada, on la part estreta esta en la part inferior del mur. I segons la teoria exposada amb anterioritat aquest tipus de fissures son per assentaments en una banda del mur. La segona raó per a justificar podria ser que tenint en compte que estem parlant d’un terrat, per tant d’una coberta plana amb una pendent aproximadament del 1%, i que el mur s’ha fet posterior a la construcció de l’edifici, la construcció d’aquest s’hagués fet malament i un cop fet hagués tingut petit assentament.
En els dibuixos següents podem observar com son les fissures en un mur, si aquest a experimentat un assentament diferencial.
El que nosaltres varem pensar en un primer moment va ser:
Si hi ha assentament diferencial, apareixen fissures obliqües amb direcció ascendent al punt assentat.
Després d’un estudi exhaustiu d’aquestes causes les hem hagut de descartar per diferents motius, com :
- Per assentament no pot ser perquè un cop estudiat el funcionament del mur i el sistema constructiu utilitzat per realitzar-lo, aquest es va construir posant una capa de formigó d’anivellació, per tal d’evitar un assentament no desitjat. A dames aquest mur no rep suficient carga per a poder flexionar lo necessari per a crear aquestes fissures.
- Per excés de càrrega tampoc pot ser, perquè els pilars que descarreguen en el mur no tenen cap forjat a sobre, per tant no reben cap carga de l’edifici, només reben les forces de la mini coberta inclinada que hi ha a sobra.
Detall de la secció de la zona
La insolació als terrats provoquen una gran dilatació del diferents materials que conformen l’ampit. El morter i els maons tenen diferents coeficients de dilatació; cosa que podria ser la causa de la fissuració. Els maons son menys flexibles que el morter, per tant els primers en tenir fissures quan hi ha tensions.
En aquest cas tant el morter com els maons tenen fissures, això ens porta a deduir que fa bastant temps que el mur esta tenint aquestes tensions i per tant que les fissures dels maons s’han acabat ajuntat mitjançant el morter, ja que el morter tampoc es un material molt flexible.
Les fissures estan en les cantonades; creiem que és lògic que apareguin aquí ja que es on rep els esforços.
En la figura anterior es pot observar com el pilar metàl·lic que es molt més flexible que el morter i que els maons, aquest es dilata i transmet esforços al mur, provocant les fissures. Aquest esforços son quasi insignificants però si hi sumen la poca flexibilitat dels altres materials, i per tant els coeficients de dilatació, en aquest mur es creen fissures.
Aquest tipus de fissura les solem trobar en las parts altes dels edificis, ja que en les parts més baixes aquesta dilatació, que em explicat dels materials, es veu contrarestada si la paret de fabrica de maó rep el pes de la unitat constructiva. Lo mes segur es que en els pisos inferiors no hagin cap mena de fissures similars.
3 Conseqüències
A primera vista es pot pensar que les fissures de l’exterior son superficials, pel poc pes o esforços que rep el mur. Però si anem a l’interior de l’habitatge ens donem compte que molt a prop de la cantonada hi han humitats que estan desprenent la pintura i sòcol. Tal com es veu a la següent fotografia.
Just a la cantonada no podem observar si hi han humitats, ja que hi ha una llibreria. Però si trèiem alguns llibres i observem la fusta de l’interior de la llibreria observem que la fusta també esta danyada (amb un color fosc, com de podrit). Per tant podem dir que les humitats que esta experimentant l’interior de l’habitatge provenen de la cantonada.
Aquestes humitats comencen a ser importants i s’haurien d’arreglar, però avanç s’hauria d’arreglar les fissures les exterior. Per resoldre el problema hem d’eradicar la causa inicial.
Podrició de
la fusta i
aixecament
de la pintura
Esquerdes
Filtració
d’aigua
4. Possibles solucions
Avanç de començar el procés d’intervenció per reparar les esquerdes, creiem oportú comentar que aquestes no afecten a la capacitat portant de l’edifici. Però ja han començat a deixar filtrar l’aigua dins de l’habitatge, produint humitats molt a prop de l’origen de les fissures.
Donat que el nostre problema radica en la dilatació, cal intervenir per arreglar-les.
Hi podem trobar diferents solucions dependent de la del temps del que disposem per realitzar el treball; es pot fer bé i amb temps, o bé i ràpid.
- Si el problema greu s’ha de solucionar urgentment, la millor solució per aquest cas seria:
Ampliar la fissura- esquerda de tal manera que es faci gran i així es podria ensellar. D’aquesta manera aconseguim tapar la fissura y impedim que continuí entrant aigua a l’interior del parament.
Aquesta solució només ens treu de sobre el problema de les humitats, però si no fem cap canvi en el mur, aquest tornarà a esta igual d’aquí un parell d’anys quan tornin les fissures per la insolació solar i per les dilatacions dels materials.
- Una altre solució per aquest problema seria fer unes juntes de dilatació a X cm de la cantonada en els dos costats. Així aconseguiríem eliminar des de l’origen els petits moviments de les peces ceràmiques produïdes per les dilatacions tèrmiques diferents dels diferents materials (maons, morter, fusteria d’alumini).
Intervenció:
La solució que proposem per solucionar aquest problema és realitzar juntes de dilatació a X cm de la cantonada en els dos costats fent servir una talladora radial. D’aquesta manera aconseguiríem absorbir els diferents augments de volum de les peces ceràmiques i el morter a causa de les accions higrotèrmiques.
Donat que la construcció actual no disposa de cambra d’aire i la fusteria interior s’ha deteriorat bastant, procedirem a treure-la, posar una cambra d’aire dotada d’aïllament tèrmic de espumes rígides de poliuretà aplicada “in situ”.
El procés començà prenent les mesures de la llibreria interior i procedir a arrancar-la per deixar a la vista la paret amb humitats. Mentre el fuster fabrica la nova llibreria, es procedirà a rascar la pintura aixecada per les humitats de la paret.
Tot seguit es procedirà al reomplert de les esquerdes amb X per evitar noves filtracions. Amb la radial farem les juntes de dilatació i les omplirem amb un sellant elàstic. Ara es moment de replantejar l’espai de la cambra d’aire on tindrem en compte 4 cm de aïllant i el 0.5 cm del cartró-guix.
Un cop finalitzat tot aquest procés, el fuster col·locarà la nova llibreria.
Els detalls i seccions de la possible solució estan a continuació en el reportatge fotogràfic.
En aquest detall s’observa la solució
