Gaseta municipal de Barcelona. Any 093, núm. 33 (20 des. 2006)

(1)

Internet: http://www.bcn.cat Núm. 33 / Any XCIII 20 de desembre de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia

Modificacions de crèdit ... 2310

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió 26-IX-2006 ... 2311 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació

i Coneixement. Acta sessió 26-IX-2006 .... 2322 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió 26-IX-2006 ... 2328 Comissió de Presidència, Hisenda i

Coordi-nació Territorial. Acta sessió 27-IX-2006 ... 2337 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habitatge. Acta sessió 27-IX-2006 ... 2360 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió

28-IX-2006 ... 2372

Acords

Acords de les sessions celebrades el mes de

novembre de 2006 ... 2381

Personal Concursos

Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 4 concursos per a la provisió de

4 llocs de treball ... 2383 Director/a de Centre de Serveis Socials ... 2384 Responsable de logística ... 2385 Responsable d'administració econòmica

(contractació) ... 2385 Director/a de Centre de Serveis Socials ... 2386

Anuncis

(2)

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006 (Transferències)

(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 17 de novembre de 2006)

Expedient núm3-94/2006

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

60279 9901 43240 MC7 Inversions Parcs i Jardins 5.111.000,00

65225 9901 45120 MC7 Inversions ICUB 4.818.520,00

65227 9901 43230 MC7 Inversions BSM 4.691.653,00

74922 9901 43230 MC8 Transferència de capital a BCN22@ 3.500.000,00 73902 9901 43240 MC8 Transferència de capital a Institut Municipal

de Parcs i Jardins 4.811.000,00

74918 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Bagursa 5.010.173,00 74926 9901 43230 MC8 Transferència de capital Agència Prom. Carmel 1.000.000,00 73018 9901 43240 MC8 Transferència de capital Institut Municipal

de Parcs i Jardins 300.000,00

14.621.173,00 14.621.173,00

DISPOSICIONS GENERALS

(3)

Acta de la sessió celebrada el dia 26 de setembre de 2006 i aprovada el dia 14 de novembre de 2006

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 26 de setembre de 2006, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Montserrat Ballarín i Es-puña, Sara Jaurrieta i Guarner, Carles Martí i Jufresa, Immaculada Moraleda i Pérez, Pilar Vallugera i Ba-lañà, Xavier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i San-glas, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, M. Caridad Mejías i Sánchez i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel se-cretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pa-llarès, que certifica.

S’obre la sessió a les deu hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 4 de juliol de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de gestió dels punts d’infor-mació i atenció a les dones (PIADS), per als exercicis 2006-2008, i per un import de 817.915,20 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de juliol de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de gestió dels habitatges amb serveis per a la gent gran Concili de Trento, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 128.107,31 euros.

De la gerent municipal, de data 26 de juliol de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca

con-curs, per adjudicar el contracte d’atenció i mediació al carrer del Pla per a l’abordatge integral del treball se-xual, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 124.220,11 euros.

De la gerent municipal, de data 26 de juliol de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte que té per ob-jecte els serveis de primer contacte, recepció, in-formació i derivació del Servei d’Atenció a Immi-grants Estrangers i Refugiats (SAIER), durant el termini comprès des de l’1 d’octubre de 2006 fins al 31 de desembre de 2008, i per un import de 673.342,70 euros.

De la gerent municipal, de data 26 de juliol de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió dels habitat-ges amb serveis per a la gent gran Joan Torras, per als exercicis 2006-2008, i per un import d'euros 357.203,96.

De la gerent municipal, de data 27 de juliol de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte que té per objecte la gestió integral, el funcionament i l’administració de la residència i centre de dia municipal Fortpienc, durant el termini comprès des de l’1 de gener de 2007 fins al 31 de desembre de 2008, i per un import d'euros 6.008.998,92.

7. Districte de Sants-Montjuïc

De la gerent municipal, de data 30 de juny de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte per a la gestió i explotació dels camps de futbol municipals del Districte de Sants-Montjuïc (Julià de Campmany, Eduard Aunós, Ibèria i la Satàlia), per als exercicis 2006-2008, i per un import de 267.800 euros.

8. Districte de Sant Andreu

De la gerent municipal, de data 17 de juliol de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió del projecte musical, bucs d’assaig i estudi de gravació digital del centre Garcilaso, per als exercicis 2006-2010, i per un import de 138.000 euros.

COMISSIONS DEL CONSELL

MUNICIPAL

(4)

9. (2077) Districte de Sant Andreu

De la gerent municipal, de data 25 de juliol de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de servei de cursos i tallers als centres cívics del Districte de Sant Andreu, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 66.000 euros.

10. Districte de Sant Martí

De la gerent municipal, de data 31 d’agost de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de la concessió de la gestió de serveis públics de la pista poliesportiva mu-nicipal la Palmera, per als exercicis 2007-2010, i per un import de 36.000 euros.

De la gerent municipal, de data 31 d’agost de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de gestió i explotació dels ser-veis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural, en el centre cívic Besòs, casal infantil el Vaixell i punt d’informació jove Sant Martí, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 636.736 euros.

De la gerent municipal, de data 13 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Ricoh España, SL el contracte de subministrament d’adopció del tipus de béns d’ús general de l’especialitat d’equips d’oficina per a la utilització comuna dels òrgans municipals i de designació d’empreses, per als exercicis 2006-2009, i per un import de 4.561,20 euros.

De la gerent municipal, de data 25 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Canon España, SA el contracte d’adopció del tipus de béns d’ús general de l’especialitat d’equips d’oficina per a la utilització co-muna dels òrgans municipals i de designació d’em-preses, pel lloguer durant un període de 41 mesos d’una màquina fotocopiadora, al Departament de Benestar Social, per als exercicis 2006-2009, i per un import de 6.777,30 euros.

De la gerent municipal, de data 25 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Canon España, SA el contracte d’adopció del tipus de béns d’ús general de l’especialitat d’equips d’oficina per a la utilització co-muna dels òrgans municipals i de designació d’em-preses, pel lloguer durant un període de 41 mesos d’una màquina fotocopiadora al Departament de Jo-ventut, per als exercicis 2006-2009, i per un import de 6.777,30 euros.

De la gerent municipal, de data 30 d’agost de 2006, que adjudica a la societat Sanitas Residencial, SL el contracte de suport tècnic per a l’estudi i orien-tació diagnòstica de les persones ateses al Servei d’Acolliment i Urgències per a la Vellesa (SAUV) de la ciutat de Barcelona i per als casos de maltracta-ments detectats per part de l’Atenció primària munici-pal, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 170.895,94 euros.

16. Districte de Ciutat Vella

De la gerent municipal, de data 17 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes Gestió Serveis Socials, SL el contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el centre cívic Con-vent de Sant Agustí, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 784.480 euros.

De la gerent municipal, de data 17 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes Gestió Serveis Socials, SL el contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el centre cívic Barceloneta, per als exercicis 2006-2008, i per un im-port de 871.489,54 euros.

De la gerent municipal, de data 17 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Transit Projectes, SL el contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i or-ganització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el centre cívic Pati Llimona, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 721.968 euros.

De la gerent municipal, de data 17 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes Gestió Serveis Socials, SL el contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el centre cívic Dras-sanes, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 936.941,61 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Progess Projectes Gestió Serveis Socials, SL el contracte de servei de prevenció i intervenció, en conflicte en medi obert, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 238.526,10 euros.

21. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

De la gerent municipal, de data 13 de juliol de 2006, que adjudica a la societat Calaix de Cultura, SL el contracte de gestió, organització i dinamització de l’espai cultural Pere Pruna, per als exercicis 2006-2009, i per un import de 396.168,93 euros.

22. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

(5)

23. Districte d’Horta-Guinardó

De la gerent municipal, de data 30 d’agost de 2006, que adjudica el contracte de suport a l’organit-zació, disseny i activitats d’animació de la cavalcada de Reis del Districte, any 2007, a la Cremallera Tea-tre, SL, i per un import de 27.000 euros.

24. Districte d’Horta-Guinardó

De la gerent municipal, de data 30 d’agost de 2006, que adjudica a Progess, Projec. Gestió Serveis Socials, SL el contracte de gestió i animació del pro-grama de dinamització sociocultural del centre cívic Matas i Ramis i dinamització de la seva sala de lectu-ra, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 104.642,06 euros.

De la gerent municipal, de data 13 de juliol de 2006, que resol, per mutu acord, el contracte de gestió del camp de futbol municipal Besonense, ad-judicat al Club Deportivo Besonense, que retorna la garantia i té per liquidat el contracte en tots els seus conceptes.

b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

1. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-na a la Xarxa de Cultura i Proximitat en els termes previstos en el protocol aprovat per la Junta de Go-vern de la Diputació de Barcelona el 30 de març de 2006, amb el compromís de complir les obligacions requerides en l’esmentat document; i facultar l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa per a la formalització dels trà-mits adients per a dur a terme l’efectivitat d’aquest acord.

El Sr. Martí explica que, des de fa uns anys, la Di-putació de Barcelona planteja, en el context de xarxa, els programes als quals els ajuntaments s’adhereixen i en l’àmbit cultural s’ha creat per reforçar les políti-ques que des dels municipis s’adrecen a la cultura de proximitat.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP.

2. Aprovar el Pla Director de la Política de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2006-2010, que consta en document adjunt, en el qual que-den recollides, a mode de línies d’actuació i mesures específiques, les necessitats i expectatives que té la gent jove de la ciutat.

El Sr. Florensa diu que amb aquest punt es propo-sa l’aprovació definitiva del Pla de Joventut de la Ciu-tat per al període 2006-2010, i finalitza un llarg procés de treball per elaborar-lo.

Explica que el treball es va iniciar el març de 2005 amb la presentació de l’informe d’actuacions munici-pals, que va ser el document base per a la fase de treball següent –entre abril de 2005 i març del 2006–;

un procés participatiu ampli amb la gent jove de la Ciutat dissenyat conjuntament amb el Consell de la Joventut de Barcelona, a qui agraeix la seva col·la-boració en tot el procés. La memòria participativa és el document que recull aquesta fase i ha servit per establir, amb els diferents departaments municipals, el text definitiu. El Pla recull la metodologia amb què s’ha fet; l’anàlisi de la realitat juvenil de la Ciutat; les línies estratègiques, –l’enfortiment de participació ju-venil, l’emancipació de la gent jove, la millora de la qualitat de vida dels joves, l’aprofundiment en drets i deures, la identitat com a eina d’integració–, que han de marcar les prioritats polítiques; i també recull els criteris d’actuació. El Pla consta de 414 mesures con-cretes i estableix el sistema de seguiment i avaluació que garanteix el seu compliment. Pensa que el Pla recull i consensua les línies mestres de les polítiques de joventut durant els propers anys, alhora que està obert a noves incorporacions i mesures. El pla és ri-gorós perquè recull tota la feina que des de molts àmbits de l’administració municipal s’adreça als joves i és ambiciós alhora que realista per executar cadas-cuna de les 414 mesures que conté.

La Sra. Fandos puntualitza que, atès que aquest és un acord que adoptarà el Plenari del Consell Muni-cipal, la seva intervenció no serà tant de valoració del document –el seu Grup ja ho farà en el Plenari–, sinó de preguntes i de reflexions.

A escala general, considera que l’elaboració del Pla ha trigat massa, ha transcorregut pràcticament tot el mandat i aquesta circumstància va lligada amb la primera pregunta que vol formular. Atès que el Pla s’aprovarà l’octubre i no el juliol, com estava previst inicialment, demana si també s’endarrereix el Con-grés Estratègic i la presentació pública del Pla, o es continuen mantenint aquests actes per al novembre.

(6)

ti-pus de servei com aquest. Li sobta que el regidor di-gui que es garantirà la gestió transparent en els pro-cessos de difusió, selecció i accés al conjunt de les ofertes de places de promoció d’habitatges, com si ara aquesta gestió no fos transparent. Esmenta que quan el document fa referència al Pla d’equipaments de la Ciutat cita el Pla 2005-2015, que encara no està ni aprovat, i entén que cal ser més curós en aquest aspecte. Diu que en el document del Consell de la Joventut de Barcelona hi ha un seguit d’aspectes com ara serveis gratuïts –culturals, esportius, etc.– fins als trenta anys o programes de cultura popular tradicional, que troba a faltar en aquest Pla, que no-més parla de serveis gratuïts fins als vint-i-cinc anys o que proposa més una cultura de creació tradicional popular. Quant a les qüestions del transport públic, lamenta que en el Pla sempre quedin condicionats al pressupost disponible. S’alegra que es recullin algu-nes propostes que CiU sempre ha defensat com ara crear una biblioteca de Districte oberta de dilluns a diumenge, i li sobta que apartats com el de les motos o de les pistes de skate siguin tan breus.

La Sra. Mejías diu que del Pla de joventut, que es va presentar com a acció principal de la Regidoria de Joventut per a aquest període, en vol destacar com a element principal el procés participatiu que entén ha estat important i interessant per les aportacions fetes, però torna a denunciar el temps excessiu de l’elabo-ració ja que quan queden sis mesos per finalitzar aquest mandat encara està pendent per poder imple-mentar les mesures del nou Pla de polítiques de jo-ventut, la celebració del Congrés Jove i la publicació de les seves conclusions.

Considera positiu que l’agenda política de la Regi-doria de Joventut inclogui com un element de prioritat fer una revisió general dels objectius i línies estratègi-ques a seguir en polítiestratègi-ques de joventut, però pensa que convertir l’elaboració del nou Pla en la seva acció estrella és poc ambiciós. Respecte al procés, valora positivament la participació del col·lectiu de joves amb l’aportació de les seves idees a l’hora de definir les línies estratègiques, però creu que l’anàlisi de la realitat ha de ser més dinàmic. Recorda que aquesta reflexió el seu Grup la va traslladar al regidor quan al principi del mandat va presentar el calendari d’elabo-ració del Pla i li va demanar també la creació de l’Ob-servatori de la joventut per saber a temps present les necessitats dels joves i poder-les solucionar. També es va demanar, i el PP ho continua considerant posi-tiu, la compareixença en aquesta mateixa Comissió del president del Consell de la Joventut de Barcelona. Pel que fa als resultats, considera que el Pla conté poques novetats; la majoria són mesures ja existents, que ara reben accions d’impuls i si es fa una anàlisi gramatical del text es comprova que les paraules desenvolupar, continuar i millorar són els termes més freqüentment utilitzats. Diu que hi ha mesures que fi-xen objectius sense concretar els mecanismes per aconseguir-los i afirma que després serà difícil avalu-ar quin ha estat el seu grau de compliment. Conside-ra especialment greu que apareguin mesures que plantegen la necessitat de millorar la coordinació en-tre departaments del mateix Ajuntament, perquè evi-dencia que l’equip de govern no ha estat capaç de crear els mecanismes de coordinació i demana que es faci un esforç en aquest sentit perquè la política de joventut necessita un impuls transversal. Finalment,

creu que moltes de les mesures van en la línia de re-alitzar, a més d’instruments comunicatius per fer arri-bar la informació als joves, campanyes publicitàries i per tant pensa que o bé s’ha detectat que els meca-nismes de comunicació han estat deficients o bé inte-ressa incrementar, en aquest últim període del man-dat, una publicitat de la Regidoria de Joventut que, des del PP, sempre ha estat criticada. Quant a mesu-res concretes, li sobta que moltes es plantegin per a joves fins a vint-i-cinc anys –descomptes a museus, a equipaments esportius, targeta jove, etc.– i considera que aquestes mesures s’haurien d’estendre fins als trenta anys establint dos trams diferenciats. Constata que la principal preocupació dels joves entre vint-i-cinc i vint-i-nou anys és trobar una bona feina, i que l’emancipació és un dels elements fonamentals que cal tenir en compte a l’hora de millorar les polítiques d’ocupació i habitatge. Creu que el Pla posa de relleu que calen mesures per potenciar la participació dels joves en l’associacionisme; recorda que el 62% són no associats i que la realitat que ells presenten hauria de tenir translació a les polítiques de joventut. Afirma que al PP li va semblar important plantejar una refor-ma del Consell de Cent Jove perquè tots els seus membres fossin escollits aleatòriament eliminant la quota reservada a joves associats, a entitats esporti-ves o juvenils perquè en el Consell s’hi sentissin re-presentats també els joves que no tenen una vincula-ció determinada a una associavincula-ció. Puntualitza que quan fa un any que es van modificar les normes del Consell, les esmenes del seu Grup en aquesta direc-ció es van rebutjar i ara es planteja una reforma en aquest sentit. Finalitza dient que el Pla és poc ambici-ós i continuïsta. Desitja que en aquest últim període es reflecteixi un major dinamisme i capacitat d’imple-mentar mesures que tinguin un veritable reflex en la vida dels joves de la Ciutat.

El Sr. Alcober dóna les gràcies a les regidores per les seves intervencions que, tal i com han dit en el Plenari del Consell Municipal, podran ampliar els con-tinguts exposats avui.

(7)

Pla Jove a la Ciutat i que els joves vegin els resultats, les aportacions i la seva participació. Pel que fa al traspàs de l’Oficina de l’habitatge jove, respon que s’està negociant amb la Secretaria General de la Jo-ventut i pensa que el traspàs serà efectiu a principis de 2007. Pel que fa a les enquestes, diu que el docu-ment recull una síntesi de l’enquesta de 2003 i altres estudis que s’han fet; aconsella a la regidora que les examini en tota la seva amplitud per poder contextualitzar moltes de les dades que s’han intentat resumir aquí. Quant al servei d’orientació laboral, que ja existeix, diu que es planteja la seva ampliació i es fa un replantejament en els punts d’informació juvenil per ordenar la xarxa d’equipaments d’informació juve-nil a la Ciutat i dotar-los de més serveis. Pel que fa al Servei d’habitatge jove, diu que inclou la borsa d’ha-bitatge juvenil que serà un equipament de ciutat per-què els joves puguin trobar habitatges de lloguer a un preu més assequible. Afirma que quan es parla de gestió transparent en l’habitatge no s’està posant en dubte res, sinó que es parla de millorar els canals de comunicació i que la informació arribi a tots els joves. Pel que fa al Pla d’equipaments, diu que quan s’apro-vi i entri en s’apro-vigor ja s’establiran quins han de ser els equipaments juvenils de la Ciutat. Explica que s’ha in-tentat establir criteris sobre a quina franja d’edat han d’anar orientades les polítiques de joventut i, en prin-cipi, l’interval d’edat que s’ha establert en el Pla és de quinze a vint-i-nou anys, però per exemple en les po-lítiques d’habitatge s’arriba fins als trenta-cinc anys i, per tant, depèn dels àmbits que es fixen en una o al-tra edat. Diu que en l’àmbit cultural, moltes vegades, els descomptes eren fins als vint-i-un anys i el que s’està intentant és perllongar fins als vint-i-cinc. Pel que fa a la cultura popular, afirma que no hi ha cap problema a incorporar aquest element si és que no ha quedat prou ben recollit en el Pla, però puntualitza que en parlar de cultura popular no s’està parlant no-més d’organitzacions juvenils ja que aquest no és un àmbit estrictament juvenil. Quant a transport públic, el que recull el Pla és la necessitat de fer un Pla especí-fic de la moto. Afirma que aquest Pla no es presenta com una mesura estrella, sinó que és un encàrrec que la Regidoria tenia a l’inici del mandat i que l’ha desenvolupat intentant establir el màxim consens amb el teixit associatiu juvenil i és evidentment una peça important en polítiques de joventut perquè coor-dina tot el que es fa en matèria juvenil. Afirma que la participació dels joves ha de ser dinàmica i repeteix que el Pla no es planteja com un document tancat i que pot incorporar i adaptar-se constantment a la rea-litat juvenil, que és canviant. Pel que fa als mecanis-mes de seguiment, puntualitza que una de les virtuts del pla de 1998 és que va fixar per primer cop també mesures d’avaluació i de seguiment del Pla i no està d’acord que es digui que no existeixen les mesures de seguiment. El present Pla planteja també molt bé com es mesuraran i avaluaran les accions. Finalment afirma que no s’introdueixen campanyes publicitàries; no recorda que durant el mandat se n’hagi fet cap i diu que l’únic que han intentat i continuaran fent és millorar els canals de comunicació amb la gent jove.

La Sra. Fandos avança la reserva de vot del seu Grup. Recorda que ja ha dit que avui el seu Grup no faria l’avaluació del Pla, però han volgut mencionar el calendari perquè tenen la sensació que el regidor ac-tua com si hagués entrat en un govern nou i haurà

estat quasi tot el mandat per fer el Pla, circumstància que haurien pogut entendre si haguessin hagut de partir de zero. Recorda que ella ha criticat molts cops en aquesta Comissió la manca de polítiques de jo-ventut i s’alegra que avui el regidor ho reconegui. Cri-tica el calendari perquè es va trigar més a iniciar el procés participatiu, cosa que CiU no ha criticat mai, i perquè durant els quatre anys en què s’ha elaborat el Pla no s’han dut a terme accions noves per a la jo-ventut. Reconeix que el regidor ha tingut una feina di-fícil perquè ha hagut de posar en ordre el que ha tro-bat, com per exemple arreglar el caos que hi ha amb els punts d’informació juvenil.

La Sra. Mejías avança també la reserva de vot del seu Grup i diu que faran una avaluació de les mesu-res durant el Plenari del Consell Municipal. Vol pun-tualitzar que el PP ha estat preocupat pel calendari i perquè no hi hagut cap aportació nova, les mesures que es presenten són de continuïtat i els preocupa que es digui que s’iniciaran campanyes publicitàries com s’ha fet amb la campanya Joves i nit. Puntualit-za que les campanyes publicitàries han d’aportar al-guna cosa positiva i donar a conèixer alal-guna de les mesures d’implementació del Pla i no buscar “auto-bombo” o publicitar coses que tenen poc sentit per als joves.

El Sr. Florensa insisteix que la regidora s’informi del que és la campanya Joves i nit perquè ell consi-dera que no es pot qualificar de campanya publicità-ria un procés de participació fet conjuntament entre la Regidoria, el Consell de la Joventut, la Federació d’Associacions de Veïns –en endavant la FAV– i la Fundació Bofill on el que es busca és conèixer l’opi-nió de la gent jove i les seves propostes en l’àmbit de la nit. No diu, quant al calendari, que sigui l’única críti-ca que fa CiU; les respecte totes, però puntualitza que aquest ha estat un dels elements que constant-ment s’ha anat repetint i insisteix que ell està molt sa-tisfet de com ha anat tot el procés. Quant a què sem-blava que entraven en un govern nou, repeteix que si es té aquest Pla és per la feina que prèviament s’ha-via fet i que sense els dos plans de joventut dels anys 1985 i 1998 segurament ara no s’hauria assolit el grau de polítiques de joventut que té la ciutat de Bar-celona. Afirma que no és certa la sensació que durant aquest mandat no s’ha fet res i torna a dir que una de les grans virtuts de l’elaboració d’aquest Pla és que ha permès fer un procés a fons de debat a l’hora que es continuaven fent polítiques de joventut, ja que 295 accions concretes s’han anat desenvolupant amb normalitat al llarg d’aquests tres anys.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

(8)

Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals en relació a l’apartat 3 del referit article.

El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu Grup perquè entén la necessitat de construir les escoles, tot i que, com ja ha dit en altres ocasions, es força un instrument que la llei preveu per a casos excepcio-nals. Fa constar que al Districte de Sarrià-Sant Gervasi encara està pendent l’aprovació del Pla d’equipaments i el compromís que s’havia pres era que no es prendria la decisió definitiva sobre la ubica-ció de l’escola bressol del carrer Canet, que ara se si-tua en les cases que l’Ajuntament va destinar a activi-tats d’artesania, fins que el Pla d’equipaments no estigués aprovat.

La Sra. Mejías avança el vot contrari del seu Grup perquè, com ha dit en reiterades ocasions, la modifi-cació dels percentatges de distribució de la despesa és jurídicament possible, però sempre en casos ex-cepcionals i en aquesta Comissió es presenten reite-radament propostes d’aquest tipus. Pensa que l’ex-pedient no justifica l’excepcionalitat i voldria que la regidora expliqués per quina raó s’ha de fer aquesta distribució establint una despesa mínima per al pri-mer any sobrecarregant la de la resta d’exercicis.

La Sra. Ballarin agraeix el vot favorable de CiU i explica que aquesta és una mesura concreta per avançar en el compliment del Pla d’escoles bressol, que conclourà el 2009 amb 5.399 places a la Ciutat. Fa constar que la llei permet aquesta distribució i ma-nifesta que gràcies al conveni amb la Generalitat, sig-nat recentment, s’han pogut activar aquests crèdits plurianuals per construir les escoles que estan situa-des dins dels CEIPS, circumstància important perquè permet el contacte amb nens més grans i una conti-nuïtat en els estudis.

El Sr. Ciurana precisa que dos dels cinc centres no estan vinculats a CEIPS i puntualitza que ara cal for-çar la situació, no gràcies al conveni i a les aportaci-ons de la Generalitat, sinó perquè aquestes no han arribat fins ara.

La Sra. Mejías remarca que hi ha hagut un endar-reriment en el compliment del projecte de creació de places d’escola bressol i que en aquest moment, d’acord amb el conveni 2005-2007, hi hauria d’haver catorze escoles construïdes i 1.200 places, quan no-més hi ha set escoles en funcionament i 559 places. Vol deixar constància que l’endarreriment és conse-qüència que no han arribat els recursos a l’hora.

El Sr. Alcober conclou dient que és evident l’acord de tots en tenir més places d’escola bressol i que avui s’avança en aquest sentit.

La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot contrari del PP. S’aprova.

Districte de Sant Martí

4. 1r) Modificar el plec de clàusules d’explotació de la gestió del Complex esportiu municipal de la Verne-da en el sentit de deixar sense efecte parcialment la clàusula 35.f.1) pel que fa a l’electricitat, aigua i gas, i la clàusula 7 pel que fa a la part variable del cànon. 2n) Revisar l’esmentada modificació en l’any 2010 d’acord amb l’evolució del número d’abonats,

l’infor-me d’auditoria de l’any 2009 i les millores en l’entorn urbanístic.

El Sr. Alcober explica que la gestió d’aquest com-plex es va adjudicar l’any 2000 a l’Associació ASME, d’important tradició esportiva al Districte; que té tam-bé la concessió d’altres equipaments esportius. Diu que hi ha una petició expressa de l’entitat, que formu-la un pformu-la de viabilitat per a l’explotació del complex esportiu fins al 2010, en què es demana la col·la-boració de l’Ajuntament i la revisió d’algun dels com-promisos establerts en el plec de clàusules.

La Sra. Fandos avança el vot favorable del seu Grup perquè no volen deixar l’Associació ASME en una situació més complicada de la que ja té i són conscients que sense aquest canvi en les clàusules del plec els seria difícil sortir de la situació actual, i no volen deixar sense suport una entitat amb tanta pre-sència al Districte i que gestiona altres equipaments importants. Li preocupa que el Pla de viabilitat és qualificat de risc alt pels auditors. Pensa que la situa-ció no és un fet aïllat i creu que s’hauria de fer una reflexió sobre els equipaments esportius del Districte de Sant Martí i revisar-ne la planificació esportiva per-què, probablement, els equipaments no estan ben ubicats o les previsions no han respost a la realitat.

La Sra. Esteller recorda que el PP ha manifestat, reiteradament, que els problemes en la gestió de poliesportius no tenen un caràcter només conjuntural, sinó estructural i aquest és el cas de l’equipament que avui es presenta.

Diu que la valoració objectiva d’aquest expedient mostra la necessitat de donar un ajut per la continuï-tat en la gestió de l’equipament, però el problema és que, a part del risc del Pla de viabilitat i que per part de la Intervenció municipal es facin un seguit d’obser-vacions respecte a la naturalesa de les modificacions, cal un replantejament conjunt de la gestió dels poliesportius perquè no hi ha una bona previsió d’in-crement de la demanda i per la sobresaturació d’al-guns equipaments del Districte. Avança l’abstenció del seu Grup perquè creuen que aquesta no és la so-lució idònia.

El Sr. Alcober, contràriament, pensa que aquesta és una solució idònia. Diu que els nous equipaments del Districte poden produir alguns desencontres i l’obligació de l’Ajuntament és estar atent en les co-missions de seguiment i buscar la viabilitat del mateix projecte que, finalment, pretén donar als ciutadans i ciutadanes serveis de qualitat en matèria esportiva.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

5. Estudiar conjuntament amb els diferents agents culturals públics i privats que operen a la ciutat de Barcelona, la constitució de la plataforma “Barcelona Exposició” per tal de promoure la ciutat com a centre de grans exposicions internacionals.

(9)

una bona oportunitat per començar a introduir el con-cepte de Barcelona com a ciutat d’exposicions en l’agenda de les polítiques culturals de la Ciutat. La proposta té com a objectiu intentar aprofitar l’enorme potència, poc reconeguda, que tenen les diferents ex-posicions que al llarg de l’any es fan a la Ciutat, en les quals participen per iniciativa pròpia molts agents públics i privats i que configuren un programa exposi-tiu d’alt nivell. Pensa que pagaria la pena, entre altres coses, per atraure un turisme cultural i establir algun tipus de plataforma per promoure la Ciutat com a centre de grans exposicions internacionals.

La Sra. Esteller avança el suport del seu Grup a la proposició. Considera que és una bona idea constituir aquesta plataforma perquè a la Ciutat se celebren ex-posicions de gran qualitat i el que manca és més pro-jecció a l’hora de donar-les a conèixer i atraure més públic.

El Sr. Martí recorda que aquesta idea la va exposar el Sr. Ciurana en la reunió del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura de Barcelona i allà, conjunta-ment, es va valorar com a una línia de treball interes-sant. Explica que a partir d’una realitat ara existent un seguit d’institucions de primer grau en el camp muse-ístic i de la producció d’exposicions permeten dotar cada any a la Ciutat com a mínim de dues o tres grans exposicions de les quals pagaria la pena refor-çar-ne el coneixement per part dels barcelonins i barcelonines i aprofitar-ho també com a plataforma perquè ciutadans i ciutadanes d’altres llocs de dins i fora del país poguessin arribar-hi. La proposta sem-bla coherent i li dóna suport.

El Sr. Ciurana agraeix el suport de tots els Grups. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

Del Grup Municipal PP:

6. Retirar el projecte per instal·lar un centre d’acolli-da de menors i un centre d’acollid’acolli-da de persones sen-se sostre al carrer Císter.

La Sra. Esteller formula la proposició que neix de la voluntat per part del Districte de traslladar el centre d’acollida de menors de Vilana al carrer Císter. El Districte està elaborant el Pla d’equipaments i no ha tingut cap coneixement d’aquest trasllat ni tampoc d’ubicar-hi un centre d’acollida de persones sense sostre. Diu que amb aquesta iniciativa el PP vol mani-festar la seva queixa davant el silenci de l’Ajuntament i de la poca informació quan decideix traslladar un centre d’aquesta naturalesa i característiques, que té un impacte important a la zona. Demana que es re-plantegi i es paralitzi el projecte del trasllat del centre juvenil i que se suspengui el del Centre dels sense sostre fins que es compleixin un seguit de requisits i de condicions perquè no es produeixi cap impacte negatiu a la zona. Fa constar que aquesta és una zona amb més de cent centres escolars amb més de 15.000 alumnes i, per tant, s’ha d’estudiar l’impacte sobre la convivència i la seguretat; per aquest motiu es proposa la retirada del projecte.

El Sr. Ciurana vol conèixer la resposta del regidor de Benestar Social per saber del cert si existeix un projecte retirat. Considera una mala idea el trasllat del Centre de Vilana al carrer Císter, però entén que la ubicació del Centre d’acollida de persones sense

sostre en aquest espai és assumible pel Districte, motiu pel qual avança l’abstenció del seu Grup a la proposta.

(10)

ubi-cats a tots els Districtes de la Ciutat. Afirma que per a l’equip de govern és molt important haver concretat l’ús per la inclusió social de persones en situació d’exclusió molt intensa d’un edifici que té un alt valor immobiliari i que està situat en un barri de rendes mit-janes i altes de la Ciutat. Diu que no li sorprèn la de-manda de la regidora, però sí que pugui pensar que l’equip de govern, que ha fet una aposta molt forta per polítiques de redistribució social i de reequilibri territorial, la pugui admetre. Rebutja la proposta.

La Sra. Esteller diu que aquests són dos equipa-ments de naturalesa diferent sobre els quals han plantejat mesures diferents. D’una banda demanen la retirada del projecte del Centre de menors perquè, el passat 18 de juliol es va comunicar en una reunió amb assistència de veïns i representants de les esco-les el probable trasllat del centre a aquesta zona, s’ha iniciat el projecte de planificació urbanística i ara, abans que es decideixi tirar-lo endavant, és el mo-ment de fer-ne el replantejamo-ment. Insisteix que el rer Císter no és una bona ubicació, i diu que si al car-rer Vilana, tot i estar a 200 metres d’un centre escolar, ja està causant alguns problemes, al carrer Císter, que estarà paret per paret amb altres escoles, crearà problemes de convivència i de seguretat. Fa constar que a menys de 300 metres de la seva ubica-ció al carrer Císter hi ha més de deu centres escolars amb més de 15.000 alumnes i torna a demanar que s’ubiqui en un altre lloc, dins o fora del Districte, que es facin els estudis d’impacte i que es retiri el projec-te. Fa constar que en el darrer Plenari del Districte no es va parlar d’aquest assumpte; que no consta tam-poc en el Pla d’equipaments que s’està tramitant i, per tant, denuncia una manca de transparència i de respecte a l’hora de tirar endavant equipaments, que encara que siguin de ciutat, tenen un impacte a la zona i s’han de consensuar. Quant al Centre d’acolli-da de persones sense sostre, diu que hi va haver un problema de transcripció de la proposició i el que re-alment es volia demanar era suspendre la seva activi-tat fins que s’adoptessin unes determinades mesu-res. Està d’acord amb què el Districte ha de tenir centres per acollir persones sense sostre als quals s’ha d’atendre amb qualitat procurant la seva reinserció i autonomia. El PP demana que, atès que el centre està envoltat d’escoles, es mantingui només com a centre d’acolliment nocturn i que les entrades i sortides no coincideixi amb les escolars i que, si es preveuen possibles problemes, es mantinguin mesu-res de reforç i de seguretat. Demana que es pmesu-resenti el mapa d’equipaments de ciutat, que s’està elabo-rant des de fa molt de temps.

El Sr. Ciurana puntualitza que el text parla de reti-rar els dos equipaments. Afirma que CiU no conside-ra idònia la nova ubicació del Centre de joves, però no només per l’existència dels centres escolars que, lògicament, són un element a considerar, sinó sobre-tot per la mateixa existència del centre d’acolliment de persones sense sostre. Recorda una conversa amb el Sr. Gomà en què es va plantejar fins a quin punt és idoni situar en la mateixa parcel·la aquests dos centres, no tant per l’entorn, sinó per les matei-xes dinàmiques de cada un d’ells. Demana quin és el criteri de la taula tècnica i quin és el criteri polític de l’Ajuntament davant d’aquest plantejament.

Al Sr. Alcober li sobta que es pugui dir que un cen-tre d’aquests tipus només aporti perjudicis perquè

creu que hi ha un seguit de beneficis que cal pre-veure.

El Sr. Gomà, en resposta al Sr. Ciurana, diu que li sembla que tècnicament es podrà treballar bé l’exis-tència dels dos equipaments perquè són fonamental-ment d’acollifonamental-ment nocturn, un és un CRAE ordinari de tipus residència i l’altre un equipament d’atenció a persones sense sostre també d’acolliment nocturn i, per tant, són compatibles.

Torna a dir que no dóna suport a la proposició, que li sembla molt greu que es demani la suspensió d’un equipament d’atenció a persones en situació d’exclu-sió social que està funcionant molt bé i que si ara s’acceptés la proposició, la regidora seria la respon-sable que seixanta persones sense sostre aquesta nit estiguessin desateses a la Ciutat i això li sembla molt greu perquè avui estan ben ateses i molt ben inseri-des en el territori. Pel que fa al Centre de menors, diu que li agradaria que els menors que estan en el CRAE poguessin ser escolaritzats en les escoles de la zona i es farà el possible per aconseguir-ho ja que seria molt bo per a ells, però especialment per a les escoles que deixarien de ser escoles ghetto i comen-çarien a ser escoles que assumeixen la diversitat de nens i nenes que viuen en el territori com la majoria d’escoles de la Ciutat. Diu a la regidora que més que perjudici el que té són prejudicis.

La Sra. Esteller demana intervenir per al·lusions. El Sr. Alcober diu que la regidora ha esgotat les seves dues intervencions.

El Sr. Alcober expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

7. Instar a explicar el procediment utilitzat pel no-menament del nou director del Museu Picasso i donar trasllat a tots els Grups municipals de l’expedient i del procés de selecció utilitzat.

La Sra. Esteller formula el prec. Diu que el dia 24 de juliol van sol·licitar per escrit accedir a l’expedient per conèixer les diferents propostes, els criteris de la selecció i quins van ser els motius per decidir que, entre tots els candidats, que el Sr. Serra era la perso-na més idònia per ocupar el lloc de director del Mu-seu Picasso. Fa constar que encara no han rebut cap resposta i demana al regidor que digui quins van ser els criteris emprats i quines són les propostes que es van descartar.

(11)

Museu Picasso, aquest ha aconseguit el grau que li correspon. Fa constar que no s’està davant d’un con-curs públic ni d’un procediment reglat, sinó davant d’un nomenament per lliure designació d’un funciona-ri eventual i que, per tant, els responsables polítics de l’Ajuntament poden lliurement nomenar per al càrrec la persona que vulguin. Diu que en aquest context l’Ajuntament decideix, quan es va saber que l’anterior directora havia guanyat la plaça de directora del Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya, excepcionalment, celebrar un concurs per obrir el procés de selecció a totes les persones que volguessin autoproposar-se per al càrrec i que no fos només el coneixement, ja de per si ampli, de l’Institut de Cultura el que busqués els candidats idonis. Fa constar que aquesta opció té l’avantatge d’incloure en la selecció persones que potser no hi serien i assegura que les que s’han pre-sentat tenen clara vocació, ganes i il·lusió de desen-volupar aquesta tasca. A partir d’aquest moment calia fer dues coses: una, donar la màxima publicitat per-què el més gran nombre de persones susceptibles de presentar-se al concurs s’assabentessin del procés i, dues, guardar el secret de les persones presentades perquè aquest no és un concurs per a funcionaris, on han de ser públics els noms dels presentats. Repe-teix que no s’estava davant d’un procés reglat, sinó que hi havia un conjunt de persones que mostraven la seva disponibilitat per ocupar el lloc i l’Institut s’obli-gava a mantenir la reserva de la seva identitat, tot i que les persones són molt lliures de dir que s’han presentat.

Les bases per la selecció es van publicar, es van difondre per Internet i es van comunicar en tots els àmbits on va semblar necessari, especialment en el món dels museòlegs i dels directors d’equipaments culturals i la prova de la seva àmplia difusió és la trentena de persones que es van presentar. A partir de la llista de persones presentades, els responsa-bles i un comitè de selecció, que repeteix que no és un tribunal, sinó un comitè assessor que a l’Institut de Cultura de Barcelona i a ell mateix els va semblar que podien ajudar a establir els criteris per decidir quines eren les persones més adequades, van fer una pree-lecció per currículum i coneixements previs. El comitè de selecció va entrevistar els preseleccionats, perso-nes amb currículums diferents per l’experiència, per la proposta presentada i pel coneixement de l’obra “picassiana” i es va arribar a unes conclusions, que són estricta responsabilitat del regidor de Cultura, qui va considerar convenient atorgar la confiança per tirar endavant el futur del Museu a dues de les persones presentades: el seu actual director creu que el Sr. Serra és la persona més adequada, entre els presen-tats, per a aquesta tasca i va considerar, també, que la Sra. Villegas podia complir els requisits per al càr-rec de conservadora en cap, que inicialment no esta-va previst cobrir amb aquest concurs. Explica que els motius per triar el Sr. Serra estan relacionats amb què en aquesta nova etapa del Museu l’aspecte “picassià”, o sigui el posicionament del Museu en la xarxa de museus Picasso està prou consolidada amb la qualitat i el grau que Barcelona mereix perquè l’an-terior directora, la Sra. Ocaña, l’havia cobert amb en-cert. Diu que ara s’obre una altra etapa perquè, sobre aquestes bases, el Museu millori la seva part de mu-seística i passi a tenir una dimensió de centre cultural modernitzant els seus serveis, el seu vessant

peda-gògic etc. i es va considerar que el director havia de ser una persona més experta en gestió cultural que no en obra de Picasso, però per si això podia tenir al-guna dificultat, es va decidir reforçar el vessant més estrictament “picassià” amb una segona persona, que ja estava en el Museu, que és hereva de l’obra de l’anterior directora i pot liderar aquesta part.

La Sra. Esteller diu que el regidor ha explicat el procés que es va seguir per seleccionar el Sr. Serra i demana que se’ls doni trasllat de l’expedient, que plasmi el procés perquè, si el procediment ha estat tan habitual i normal no entén per què no se’ls pot donar trasllat. Recorda que el PP ja va fer la petició pel procediment adequat el dia 24 de juliol i repeteix que vol saber quines persones es van presentar i els criteris de selecció que el regidor no ha definit. Tam-bé vol saber per què l’opció final va ser el nomena-ment del Sr. Serra, i posa de relleu la polèmica que ha suscitat el seu nomenament, que pel fet de ser ne-bot del president del Patronat del MNAC pot semblar que hagi tingut un determinat tracte de favor. Insisteix que vol conèixer el seu currículum, que pot ser sòlid, però que ella el desconeix, perquè no els ha donat trasllat de l’expedient. Manifesta que per a la majoria de les persones enteses en la matèria té un perfil més de gestor que d’investigador; el regidor reconeix el dèficit del nou director, tal com ha fet constar en la seva intervenció, en dir que s’ha hagut de nomenar una altra persona de reforç per completar el dèficit que té el nou director respecte al coneixement de l’obra de Picasso. Torna a reclamar el trasllat de l’ex-pedient perquè, tot i no ser imprescindible la convo-catòria de concurs, ja que s’ha fet, demana que els doni vista de l’expedient.

El Sr. Martí repeteix que no hi ha expedient; expli-ca que quan ell nomena, el expli-cap de gabinet de l’Institut de Cultura de Barcelona, el gerent o a altres funcio-naris eventuals no hi ha expedient i no entén que la Sra. Esteller insisteixi a demanar el que no existeix. Diu que ha intentat explicar el procés amb cortesia i torna a dir que és el nomenament d’un funcionari eventual i el que ha dit és que no ha estat un procés habitual perquè, excepcionalment i donades les con-dicions del Museu, s’ha utilitzat un sistema que no té res a veure amb l’habitual. Diu que ha explicat els cri-teris i que s’ha triat a un gestor cultural perquè el di-rector d’un museu és un gestor cultural.

Entén que el PP pugui tenir la tesi que el director del Museu Picasso ha de ser necessàriament un ex-pert en Picasso; és una formulació correcta que ell no comparteix perquè entén que en aquesta fase de desenvolupament del Museu convé tenir en la direc-ció del museu un gestor cultural. Recorda que el nou director era fins ara sotsdirector de Patrimoni de la Generalitat, que està perfectament capacitat i ofereix un programa i una confiança que el fan el més idoni per liderar aquesta nova etapa del Museu.

La Sra. Esteller, atès que el regidor ha dit que no hi ha expedient però que s’ha obert un concurs, insisteix que els permeti l’accés als documents del concurs, a la relació de persones que s’han presentat i als seus currículums per conèixer la idoneïtat de cadascun.

El Sr. Martí diu que no donarà els currículums per-què el compromís, que consta en les bases del con-curs, és de confidencialitat.

(12)

competèn-cia de fer aquest nomenament per lliure designació i que té el compromís de confidencialitat i, per tant, és coherent que no doni els noms de la resta de perso-nes que es van presentar.

Es dóna per tractat.

8. Que l’Ajuntament de Barcelona insti al Govern de la Generalitat a donar, de forma immediata, un lo-cal a la Fundació Banc dels Aliments, per tal que aquesta entitat pugui continuar portant a terme la seva activitat; i que en el seu defecte l’Ajuntament de Barcelona els cedeixi un local.

La Sra. Esteller formula el prec.

El Sr. Gomà diu que aquest assumpte està a punt de tenir una solució definitiva. Explica que entre l’Ajuntament i el Banc dels Aliments hi ha una trajec-tòria molt sòlida de col·laboració i recorda que l’octu-bre de 2003 es va signar, per un import de 145.000 euros, un conveni perquè el Banc pogués condicionar el local del carrer Motors, propietat del Consorci de la Zona Franca, cedit a la Generalitat i que el Consorci, a instància de l’Ajuntament, va autoritzar que fos ce-dit al Banc dels Aliments. Aquest local va significar un salt qualitatiu per al Banc i l’octubre del 2005 es va signar nou conveni entre l’Ajuntament i el Banc dels Aliments per import de 126.000 euros per donar su-port a les despeses de funcionament corrent de l’enti-tat, que després d’un any es valora molt positivament perquè el Banc ha consolidat la seva capacitat d’ope-rar a la xarxa de distribució social d’aliments a la Ciu-tat. Manifesta que hi ha un acord verbal entre el Banc dels Aliments i la Generalitat perquè aquesta cedís un local veí al que ara ocupen. Davant la no formalit-zació per escrit de l’acord, el Banc va insistir al go-vern de la Generalitat per aconseguir la formalització i l’Ajuntament ha estat en contacte amb la Gerència del Banc i amb la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i, segons una conversa d’ell mateix amb la Gerència del Banc, divendres de la setmana pas-sada, semblava que s’estava a punt d’arribar a un acord per formalitzar aquest compromís verbal de manera que d’aquí a poques setmanes el Banc dels Aliments també podrà utilitzar aquest local.

La Sra. Esteller celebra que s’estigui resolent aquest assumpte ateses les queixes reiterades del Banc dels Aliments perquè durant uns mesos ha tin-gut problemes i dificultats per manca d’espai suficient per fer la seva feina.

El Sr. Gomà fa constar que les queixes mai han estat adreçades a l’Ajuntament.

Es dóna per tractat.

b) Preguntes

9. 1r) Quantes usuàries del servei de localització GPS per a víctimes de la violència de gènere residei-xen a la ciutat de Barcelona?. 2n) En quina data es va lliurar el primer telèfon a una usuària de la ciutat de Barcelona. 3r) Quina és la implicació en aquest servei de l’Ajuntament de Barcelona?. 4t) Quins òr-gans municipals participen en aquest servei i de qui-na manera concreta?

La Sra. Fandos formula la pregunta perquè fa uns dies va sortir en un mitjà de comunicació que les di-putacions i els ajuntaments estaven posant en mar-xa un servei de telefonia mòbil per a víctimes de vio-lència, amb un localitzador GPS, que gestiona

majoritàriament la Creu Roja i permet saber on es troben les víctimes quan s’activen els aparells. El mitjà de comunicació parlava de 454 usuàries a prin-cipis d’agost de 2006, de les quals 278 vivien a l’àrea de Barcelona, però no especificava quantes eren de la ciutat de Barcelona. També formula la pregunta perquè en la presentació de l’informe del Consell de Dones del passat 2 de maig, quan es va parlar de les accions que s’havien fet en el pla ope-ratiu contra la violència de gènere, no va saber tro-bar aquesta acció.

La Sra. Vallugera respon que en l’informe lliurat no hi constava específicament aquesta acció, que cor-respon a la línia de treball de l’equip d’atenció a la dona, i diu que a partir del proper informe s’inclourà. Explica que aquest és un servei creat per l’Imserso juntament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i que a Catalunya es gestiona a través de la Creu Roja, sent l’equip d’atenció a la dona l’interlo-cutor amb la Creu Roja per prestar el servei a la Ciu-tat.

Diu que en parlar d’aquest servei, cal tenir present que a partir de l’1 de novembre qui té les competènci-es en aqucompetènci-est àmbit és el cos dels mossos d’competènci-esquadra i l’accés al servei, que a Barcelona es dóna a través de l’equip d’atenció a la dona, s’ofereix a les dones amb ordre de protecció a través dels mossos i del servei d’atenció a la víctima del Departament de Jus-tícia. L’Ajuntament coopera, col·labora i es coordina amb aquestes dues institucions i a l’octubre se cele-brarà la propera reunió de coordinació per analitzar el període juny-octubre 2006. Explica que es va donar el primer telèfon el desembre de 2005 i pel que fa al nombre d’usuàries confirma que hi ha 278 dones de l’àrea d’influència de Barcelona de les quals 36 són de Barcelona ciutat. Fa constar que l’equip d’atenció a la dona ha atès 649 dones, de les quals 236 han presentat denúncia, 115 tenen ordre de protecció i d’aquestes, que són les que compleixen els requisits per ser dipositàries d’aquest servei, 36 l’han acabat acceptant. Diu que per ser destinatària del servei cal tenir una ordre de protecció dictada, que s’estigui complint i que s’accepti el recurs; el servei es tanca quan finalitza l’ordre de protecció o bé quan es torna a conviure amb l’agressor. Insisteix que, tot i complir els requisits, moltes dones no accepten el recurs i un dels criteris principals a l’hora d’atendre dones en si-tuació de violència de gènere és respectar la seva autonomia i les seves decisions. Considera fonamen-tal que hi hagi la informació suficient perquè totes aquelles dones que compleixin els requisits puguin decidir si accepten o no el recurs. Per acabar, explica que el tràmit de lliurament del dispositiu requereix la presència d’una persona de la Creu Roja i d’una de l’equip d’atenció a la dona, i el telèfon es dóna en un termini de 48 a 72 hores.

La Sra. Fandos demana que els facin saber els re-sultats de la reunió que se celebrarà l’octubre perquè és important saber la valoració i l’eficàcia d’aquestes mesures.

(13)

Es dóna per tractada.

10. Quin és el capteniment de l’actual equip de go-vern municipal respecte el projecte museístic i les instal·lacions del futur Museu del Disseny, previst a la plaça de les Glòries?

El Sr. Ciurana formula la pregunta.

El Sr. Martí explica que el Museu del Disseny no serà estríctament un museu, sinó un centre del dis-seny, tot i que estarà fonamentat amb les col·lacions de l’actual Museu de les Arts Decoratives de l’Ajunta-ment, es treballa d’acord amb la Generalitat perquè el centre sigui un gran equipament de capitalitat i, per tant, assumit com a tal per la Generalitat de Catalunya. Es vol que sigui, sobretot, un centre de promoció del disseny a la Ciutat i cal treballar també en estreta col·laboració amb les institucions i entitats, no estríctament públiques, que vetllen per la qualitat i l’impuls del disseny a la Ciutat. Diu que BIMSA està redactant el projecte executiu, que es preveu que serà lliurat el gener de 2007 i a partir d’aquest punt es faran els ajustaments pressupostaris i de calendari, i hi ha un acord perquè la Generalitat financiï dues ter-ceres parts de les obres i l’Ajuntament, una tercera part del Centre que s’ubicarà en un solar de l’àrea de la plaça de les Glòries. Diu que aquest pot ser un pro-cés llarg, però que s’intentaran constituir, en un termi-ni breu, els òrgans de govern per començar a treba-llar amb el projecte virtual a la xarxa i anar construint progressivament el centre físic.

El Sr. Ciurana recorda que l’última vegada que va fer una pregunta sobre aquest assumpte va ser el 3 de novembre de 2005 i en aquell moment la ministra, Sra. Trujillo, va dir que la subseu del Museu d’Urba-nisme vindria a Barcelona i s’incorporaria també al Centre Cultural del Disseny; pregunta com estan les converses amb el Ministeri. Manifesta també que el novembre de 2005 es va dir que el projecte de BIMSA estaria fet en deu mesos i constata que ara es diu que estarà finalitzat pel gener i, per tant, té un

en-darreriment de quatre mesos. Entén que el projecte executiu es fa sobre el projecte que en el seu dia es va encarregar a l’arquitecte Oriol Bohigas, pel qual es va pagar un milió d’euros, i que estava vinculat a l’anell viari de Glòries; entén que aquest és un edifici molt a la mida d’una determinada ordenació urbanísti-ca d’aquest espai i vol saber si el projecte executiu preveu que l’anell viari de Glòries serà enderrocat. Recorda que en l’acord de cessió del Palau de Pedralbes a la Generalitat es deia que s’havia de cre-ar el Consorci per tircre-ar endavant el Centre i constata que ja s’ha superat en nou mesos el termini fixat per la seva creació. Demana que el regidor confirmi el nomenament del Sr. Prat com a comissari per tirar endavant el projecte. Diu que es coneix el projecte arquitectònic, però que se segueix sense conèixer el projecte museístic, i ara es parla d’un projecte virtual. Pregunta quin serà el projecte museístic, si inclourà els fons del Museu d’Arts Decoratives, si hi haurà mu-seu d’Urbanisme i quin paper tindran les entitats. Tro-ba a faltar una certa diligència de com tirar endavant el projecte i en la informació que es dóna.

El Sr. Martí no té cap inconvenient a explicar amb tot tipus de detall el projecte, i s’ofereix a convocar d’aquí a pocs dies una reunió, amb assistència del Sr. Prat, per explicar quin és el projecte museístic concret.

El Sr. Alcober creu que l’oferiment de reunió que fa el Sr. Martí és la millor manera de treballar i avançar en aquest projecte.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

(14)

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement

Acta de la sessió celebrada el dia 26 de setembre de 2006 i aprovada el dia 14 de novembre de 2006

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 26 de setembre de 2006, s’hi reuneix la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Conei-xement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Por-tabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Jaume Oliveras i Maristany, Ignasi Fina i Sanglas, Joana Ortega i Ale-many, Teresa M. Fandos i Payà, M. Caridad Mejías i Sánchez, i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel se-cretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pa-llarès, que certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Montserrat Ballarín i Espuña, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, i Sònia Recasens i Alsina.

S’obre la sessió a les setze hores i quaranta mi-nuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions

1. Instar al Govern de l’Estat a que creï un Consor-ci per la gestió de l’aeroport de Barcelona que li ga-ranteixi una autonomia suficient, a efectes de disse-nyar una estratègia comercial pròpia que li permeti posicionar-se adequadament amb els operadors i les grans aliances del sector. Aquest Consorci haurà de tenir una participació, amb capacitat decisiva, per part de les institucions públiques i econòmiques catala-nes, encapçalades per la Generalitat de Catalunya, que participarà en la seva gestió.

La Sra. Ortega, en relació als fets puntuals dels mesos de juliol i agost passats que van afectar milers de ciutadans a l’Aeroport del Prat, fa avinent la preo-cupació del seu Grup Municipal pels afectats, i creu que totes les Administracions haurien de garantir els mitjans necessaris per evitar que fets com aquests es

repeteixin. L’opinió pública demanava que s’assumis-sin responsabilitats polítiques, cosa que lamenta que no s’hagi produït, perquè ningú no va intervenir per evitar-ho o solucionar-ho. Seguidament, formula la proposició i aclareix que el que es plantegen és que l’Administració de l’Estat i AENA no tinguin el control aeroportuari de Barcelona, ja que els fets del juliol han demostrat que aquest model és ineficaç. Es compta amb el consens d’institucions econòmiques com la Cambra de Comerç i de les de forces políti-ques catalanes per superar apolíti-quest sistema desfasat i centralista i per garantir que Catalunya tingui la capa-citat decisiva a l’Aeroport del Prat amb la Generalitat al front, i, a tal fi, es va presentar una proposició al Congrés dels Diputats. El seu Grup entén que, el de Barcelona, ha de ser, no només l’aeroport de referèn-cia del sud de la Mediterrània, sinó també un aeroport transoceànic. El model ha de pivotar sobre Barcelona i no ha de dependre de Madrid, i és en aquest sentit que presenta aquesta proposició.

La Sra. Mejías avança que votaran en contra d’aquesta proposició perquè no comparteixen el ma-teix model de gestió per a l’aeroport de Barcelona, i també per coherència, atès que aquesta proposta és pràcticament idèntica a la que es va debatre en el Congrés de Diputats fa uns dies, on el Grup Popular va votar-hi en contra.

(15)

Per la seva part, el 8 d’agost passat i en dies suc-cessius, com a tinent d’alcalde de Promoció Econò-mica, va fer unes declaracions en el sentit que s’es-brinaria amb molta cura quin havia estat l’impacte econòmic negatiu de la vaga de l’aeroport de Barce-lona; i en dies posteriors va fer declaracions al voltant de la gestió de l’aeroport. Finalment, en la darrera sessió de Comissió de Govern es va acordar fer una mesura de govern en la qual es demanaria, d’una banda, una compensació a la ciutat de Barcelona per la mala imatge i el prestigi malmès de la ciutat i de l’eficàcia del seu aeroport, fruit del que havia apare-gut als mitjans de comunicació internacionals quantifi-cat en relació als mitjans de comunicació de la Unió Europea i els Estats Units, i, d’altra banda, que es deixi clar que l’Ajuntament de Barcelona vol una parti-cipació directa, no simbòlica, en els òrgans de decisió de gestió estratègiques de l’aeroport de Barcelona. Aquesta mesura de govern va ser aprovada la setma-na passada i, per tant, és usetma-na incomoditat per a l’equip de govern donar suport ara a una proposició que, tot i que té un discurs concordant amb tots els grups polítics, té uns matisos diferents i que, fins i tot a l’informe presentat abans de l’estiu, anaven més enllà de la proposició actual. Considera que, el fet de presentar la mateixa proposició a l’Ajuntament que la que es va presentar a les Corts, fa que no hi hagi una versió específica i pròpia barcelonina, que creu que hi hauria de ser. També s’hagués pogut presentar la que es va aprovar al Parlament de Catalunya, però creu que Barcelona té prou pes com per tenir una proposició centrada en ella mateixa i que reflecteixi els seus interessos i la seva voluntat. Creu que hi ha un denominador comú molt ampli en aquesta proposi-ció sobre el que es poden posar d’acord, però també hi ha algun punt difícilment salvable per part de tots els grups com perquè es converteixi en una declara-ció institucional. Finalment, manifesta que no dona-ran suport a aquesta proposició, si bé comparteixen una bona part de l’argumentació exposada per la re-presentat de CIU, i remarca que coincideix en gran mesura amb algunes de les propostes, però no amb totes, que ja ha fet el govern municipal.

La Sra. Ortega vol aclarir si tots el grups del govern municipal votaran en contra de la seva proposició.

El Sr. Portabella respon que és així, i que ha donat un argumentació exhaustiva del perquè hi voten en contra, especialment del fet que l’equip de govern s’ha dotat ja d’una proposició pròpia.

La Sra. Ortega té el convenciment que almenys ERC i IC-V comparteixen l’esperit de la proposició, si bé creia que també compartien el contingut concret, perquè, si és calcada a la presentada a Madrid, no ha estat per falta de creativitat, sinó per facilitar la tasca als Grups que van donar suport a la proposició de Madrid, ERC i IC-V, ja que considerava que farien el mateix discurs a Madrid que a l’Ajuntament de Barce-lona. En aquest sentit, es mostra sorpresa, si bé creu que realment l’esperit és compartit, però posa de ma-nifest que considera que és una manca de coherèn-cia política tenir discursos diferents en funció de les necessitats de l’equip de govern per no trencar el vot global.

La Sra. Mejías reitera el vot contrari del seu Grup perquè entén que, si bé és cert que l’Ajuntament de Barcelona pot demanar una participació en aquest nou model de gestió, considera que aquest no és el

lloc on demanar un nou model de gestió, que el debat s’ha de fer en una altra institució i, per tant, remeten el debat al lloc adient.

El Sr. Portabella reitera que, si el seu Grup votés ara aquesta proposició, el primer punt de la mesura de govern, que diu “sol·licitar i reclamar a AENA i a la companyia IBERIA que facin una campanya, per va-lor de 500.000 euros, que restauri la imatge de presti-gi i eficàcia de l’aeroport i la ciutat de Barcelona”, ja no hi tindria cabuda, perquè està englobat en un altre marc d’anàlisi. Segueix dient que creu que hi ha dife-rents denominadors comuns, però també algunes di-ferències, però, sobretot, creu que s’ha d’incorporar el punt de vista de l’afectació directa de l’aeroport so-bre la ciutat de Barcelona, i aquesta demanda directa no es troba ni en la declaració al Parlament ni en la de les Corts, i són elements que l’equip de govern ha d’incorporar en la declaració de l’Ajuntament.

La Sra. Ortega considera que està parlant de una moció que no coneixen, li sembla que no són coses contradictòries i, en tot cas ja seguiran el debat en el Plenari.

El Sr. Portabella destaca que el marc és diferent a Barcelona, i considera que aquesta proposició no re-flecteix en res el marc barceloní, sinó que tan sols transposa una proposició que van fer al Congrés dels Diputats. En canvi, l’equip de govern no ho ha fet, perquè té capacitat per crear-ne una de pròpia que parli de la ciutat de Barcelona.

La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Ortega expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot contrari del PP. Es rebutja.

2. 1r) Reprovar l’actuació dels gestors d’AENA a l’aeroport del Prat, davant els greus incidents del pas-sat 28 de juliol. 2n) Donar suport a les indemnitzaci-ons i compensaciindemnitzaci-ons econòmiques proporcionals i adequades als danys causats reclamades pels viat-gers perjudicats. 3r) Impulsar una campanya de pro-moció de Barcelona i del seu aeroport per tal de recu-perar la imatge malmesa durant els incidents, cost que ha d’assumir AENA. 4t) Reclamar un nou model de gestió de l’aeroport de Barcelona, que permeti mi-llorar la seva competitivitat.