GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 4-XII-1987 42
Acta sessió extraordinària 4-XII-1987 60
Acta sessió 23-XII-1987 61
Acords sessió 2-11-1988 73
Comissió de Govern
Acta sessió 13-1-1988 77
Acordssessió 27-1-1988 80
Disposicions Generals
Acords dels òrgansdegovern
Reglament de Règim Interior del Conservatori
Superiorde Música 84
Correcció d'errades 86
Decrets de l'Alcaldia
Denominació carrerJosep Irla i Bosch 87
Denominació plaça d'Isidre Nonell 87
Cartipàs
Nomenament Director de Serveis de Museus i
Exposicions 88
Nomenament membres del Patronat de la Fun¬ dació Pública Escola Avillar Chavorros 88
Nomenament membres delConsell Municipal del
Districte 6. Gràcia 88
Nomenament CoordinadordeServeisdeProtec¬
ció Ciutadana 88
'CIÓ:
;a
,NiapAi Num. 4 /AnyLXXV
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió del 4 de desembre de 1987 aprovada el 23 de desembre de
1987.
Al Saló de la ReinaRegent de la
Casa
de laCiutat,
elquatre de desembre de mil nou-cents vuitanta-set es
reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la
presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall
i
Mirai hiconcorren els ll·lms.Srs.Tinentsd'Alcalde, Lluís
Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia
Vintró i Castells, els ll·lms. Srs.Regidors, Josep M. Serra
i Martí, Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos iMatheu, Mercè Sala iSchnorkowsky, XavierValls i
Serra, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i
Famés,
RaimonMartínez
i Fraile, Guerau Ruiz i Pena, Jordi Parpal i Marfà, Antoni
Santiburcio i Moreno, EnricTruñó i Lagares, Francesca Masgoret i Llardent, Josep M. Cullell i Nadal, Antoni
Comas i Baldellou, Josep M. Ainaud de Lasarte, Enric
Vila iAndreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas
i Falp, Pere Miró i Sellarés, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas iGavarró, JosepBueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí,
Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente,
Enric Lacalle iColl, Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto
Fernández i Díaz, i Antoni Lucchetti iFarré; assistitsper l'lllm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí
Pagonabarraga i Garro.
Constatadal'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessióa les deu hores i disset minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior cele¬
brada el 23 d'octubre de 1987,l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'a¬ prova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat iratificar, constituït en Junta Ge¬
neral de la Societat Privada Municipal d'Aparcaments i
Serveis, SA, el Decret de l'Alcaldia, de 15 d'octubre de
1987 (NC-210), que nomena membres de l'esmentada
Societat, els Srs. Joan Anton Acebillo i Marín, Joan Laporta iArgelí, Alfred Morales i González,
Àngel
Abad iSilvestre i Francesc Rafart i Estela.
Quedar assabentat i ratificar, constituït en Junta Ge¬
neral de la Societat Privada Municipal Anella Olímpica deMontjuïc, SA, el Decret de l'Alcaldia, de 15 d'octubre de 1987 (NC-211), que nomena membres del Consell d'Administració de l'esmentada Societat, els ll·lms. Srs. Frederic Prieto i Caballé i Joan Rangel i Tarrés, i els Srs.
SebastiàGallego i Rovira, Josep Miquel Abad i
Silvestre
i Joan Anton Acebillo i Marín.
Quedar assabentat iratificar, constituïten Junta Ge¬
neral de la Societat Privada Municipal Ferrocarril Metro¬
polità de Barcelona, SA, els Decrets de l'Alcaldia, de 10
de novembre de 1987(NC-212 i 213), que, respectiva¬ ment, designen membre de l'esmentat Consell, el Coor¬
dinador de Serveis de Transports de l'Ajuntament, Sr.
Alfred Morales i González, i observador en aquest
Consell el Sr. Francesc Rafart i Estela.
El Sr. Alcalde fa avinent queel GrupdeConvergència
i Unió manté una discrepància quant a la forma de les
designacions dels membres dels Consell de les Socie¬
tats PrivadesMunicipals puix, a juí de tal Grup, han de
partir de propostes d'acord al Consell Plenari mentre
que en opinió de la majoria s'han de conformar com a ratificacions de Decrets de l'Alcaldia.
El Sr. Comas matisal'opinió del seu Grup dientque,
ajuí seu, el contingut dels quatre puntsanteriors no
és
legal perquè l'Alcaldiano
té competències
per designarels Consellsd'Administracióde lesSocietatsMunicipals
sinó queésla Junta General, convocadaa l'efecte, qui
ha de elegir-los.
A requeriment de la Presidència, el Secretari General informa quelaqüestió plantejada pel Sr. Comas incideix
novamenten la discussiótinguda a la sessió extraordi¬
nària del 22 de juliol; que, per una banda, la Llei de
Societats Anònimes atribueix els nomenaments dels
Consells d'Administració a la Junta General, però, per
l'altra, la Llei Especial de Barcelona els considerava la Comissió Municipal Executiva, demanera que, suprimi¬
da aquesta i la Comissió Municipal Permanent, tals
competències han passat residualment a l'Alcaldia; i
que, conseqüentment després de l'entrada en vigor de
la nova normativa reguladora del Règim local, tots
els
nomenaments dels Consells d'Administració de les So¬cietats Privades Municipals, s'han efectuat per la via
d'un Decret de l'Alcaldia, ratificat posteriorment pel
Consell Plenari.
El Sr. Comas insisteix que pertractar-se deSocietats
Anònimes amb personalitat jurídica independent, els anteriors nomenaments corresponen ala JuntaGeneral
ambunaconvocatòria i ordre del diaespecífics, puix es tracta d'unaqüestió subjecta al Dret Mercantil i no pas
al Dret Administratiu.
El Secretari General recorda que en les JuntesGene¬
rals preval el Dret Administratiu i que a les sessions
del
22 dejuliol i 23 d'octubre tambées produïrennomena¬
ments de membres del Consell d'Administració de les
Societats Privades Municipals seguint els mateixos
cri¬
teris i procediments que avui.
Queden ratificats els tres primers punts del despatx d'ofici amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno,
Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona i
Fa¬
bregat.El Sr. Alcalde precisaque s'encarregaràundictamen jurídicsobre laqüestió plantejada pel Grup
convergent.
Quedarassabentatdel Decret de l'Alcaldia, i l'acord
de la Comissió de Govern, de 28 d'octubre de 1987 (NC-172), que estableix el nivell de comandament
tèc¬
nic i políticdel'Administració municipal
descentralitzada
dels Coordinadors de Serveis de Districte i suprimeixla
figura del Director de Serveis del Districte.de 10 de novembre de 1987 (NC-181), que constitueix
laComissió deDescentralització Municipal i Participació Ciutadana com a comissió informativa del Consell Ple¬
nari per a assumptes
dels Districtes municipals i
en nomena els membres.Quedarassabentat i ratificar el Decret de l'Alcaldia,
de 9 de novembre de 1987 (NC-180), que nomena membres del Consell Econòmic Assessor de l'Alcaldia: com a Vice-president, I'll lm.
Sr. Francesc Raventós
iTorras, Segon Tinent
d'Alcalde; i
com aVocals, l'Excm.
Sr. Rafael Suñol i Trepat, President del Banc de Crèdit
Industrial, els ll·lms. Srs. Carlos Ponsa i Ballart, Degà del Col·legi d'Enginyers
de
Catalunya,
Josep Miquel
Abad
i
Silvestre, ConsellerDelegat del COOB'92, Enric Crous i Millet, Director General de la Fira de Barcelona, RamonMas i.Sumalla, Delegat del Govern al Consorci de la
Zona Franca, Josep Munné i Costa, President del Port Autònom de Barcelona, Joaquim de Nadal i Caparà, Regidor Delegat de
Promoció
Financera, Francesc
San-tacana i Martorell, Degà del Col·legi d'Economistes de
Catalunya, Ramon
Seró
i Esteve, Director Gerent de laCambra de Comerç, Indústria i
Navegació;
i Joan Moli¬na i Vivas, President d'ENASA.
Quedar assabentat del Decret del'Alcaldia, de 10 de
novembre de 1987 (NC-175), que delega en el Regidor Delegat d'Hisenda i
Promoció
Financera lacondonació
graciable de sancionstributàries
i estableix les reglesper altràmit dels expedients de condonació.
Quedar assabentat dels Decrets de l'Alcaldia de 10
de novembre de 1987 (NC-178 i 179), que designen
membres del Consell General del PAMEM enrepresen¬
tació: del personal afiliat, els Srs. Manuel Arrocha i
Pérez, Desiderio De la Fuente i Domínguez, Boi Fusté i
Carbonell, Núria Pons i Giralt i Fernando Rodés i Estra¬ da; i dels pensionistes municipals afiliats, el Sr. Antoni
Ballesteros i Moron.
Quedar assabentat i ratificar els Decrets del'Alcaldia,
de 30 de novembre de 1987 (NC-191 al 204), que,
respectivament, nomenen: a) Coordinadors de Serveis
els senyors, Fernando Navarro i González, de Suport i
Avaluació de Gestió, Francesc Rafart i Estela, d'Econo¬ mia i Empreses, Guillem Sánchez i Juliachs, de Finan¬
ces, Manuel De Forn i De Foxà, d'Organització i Infor¬
mació, Francisco Longo i Martínez, de Personal, Alfred
Morales i González, de Transports i Circulació, Adolf
Cabruja i Martínez, de Proveïments i Consum, Lluís
Fontanals i Jaumà, de Manteniment i Serveis, Manuel
Ibern iAlcalde, de
l'Àrea
d'Esports, i Miquel Lumbierres i Méndez, del'Àrea
de Joventut; i b) Directors deServeis, la senyora Carme Sanmiguel i Ruibal, d'Infor¬
mació, i els senyors Felip Díaz i Capmany, de Gestió
Tributària, Joan Fuster i Sobrepere, de Difusió i Rela¬ cions Culturals, i Andreu Morte iTerés, d'Espai Escènic del Mercat de les Flors.
Quedar assabentat i ratificar el Decret de l'Alcaldia,
de 6 de novembre de 1987 (NC-173), que nomena el Sr. Oriol Morillo i Cuscó, Coordinador de Serveis del
Districtede Sant Martí.
Quedarassabentat i ratificar els Decrets del'Alcaldia,
d'1 de desembre de 1987 (NC-207, 208 i 209), que
nomenen Coordinador de Serveis dels Districtes: de
Gràcia, la Sra. M. Pilar Marsan i
Àlvarez;
deSants-Montjui'c,el Sr. Josep Espinàsi Xivillé; i de l'Eixample, el
Sr.
Santiago
Costa i Orfila;i el Decret de l'Alcaldia de 2
dedesembre de 1987
(P-1145), que nomenaConseller Tècnic de la Presidència del Districte de l'Eixample, el Sr. Jordi Oliveras i Prats.
El Sr. Comas palesa la seva tristesa i oposició al
Decret de nomenament, «manu militari», del Coordina¬
dor de Serveis del Districte de l'Eixample, perquè supo¬
sa un nou pasendarreraen la descentralització i el seu
Grup no n'ha estat assabentat fins a aquest mateix matí, tot anunciantque el seuGrup difícilmentcontinua¬
rà en la «farsa» de la descentralització que si no és
democràtica no és res.
El Sr. Alcalde demana al Sr. Comas que retiri les
expressions «manu militari» i «farsa», tot puntualitzant
que ell mai nofa ús dels Reglaments i normes d'actua¬
ció sense consultar abans les persones, principi que
també haseguitenelcasesmentatpel Regidorconver¬
gent.
Queda ratificatl'anteriorpunt del despatx d'ofici amb
el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila,
Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona i Fabregat, quanta la designació del Coordinador de Serveis del Districte de l'Eixample.
Quedarassabentat dels Decrets de l'Alcaldia de 12,
19 i 20 de novembre de 1987(NC-174, 183 i 184), pels
quals, respectivament, es nomenael Sr. RamonGaldón i García, Gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge;
es modifica el Decret de l'Alcaldia de 23 de juliol
d'enguany sobre delegació de competències en el
Coordinador de Proveïments i Consum; i es comple¬
menta el Decret de l'Alcaldia, de 29 de setembre de 1987, assignant lescomeses principalsa desenvolupar
pel Sr. JosepSubiros i Puig com Assessor de l'Alcaldia
per a temes de caràctercultural.
Quedar assabentat dels Decrets de l'Alcaldia: de 6 denovembre de 1987(NC-188), quedelega atribucions
a l·ll·lm. Sr. Jordi Parpal i Marfà, Regidor Delegat de Promoció Urbanística i Jocs Olímpics 1992; de 27 de novembre (NC-190), que nomena representant de l'A¬
juntament de Barcelona en el Comitè Executiu del COOB'92, l·ll·lm. Sr. Joan Majó i Crúzate; de 30 de
novembre (NC-206), que nomena el Sr. Josep Subiros i
Puig, membre del Patronat de la Fundació Antoni Tà¬
pies, en representació de l'Ajuntament; i de 30 de
novembre (NC-189), assignaals Presidents dels Grups
polítics, amb representació en el Consell Plenari, una retribució equivalent a la de Regidor
d'Àrea.
Quedarassabentat del Decret del'Alcaldia, de 18de
novembre de 1987 (NC-182), que designa represen¬ tants de l'Ajuntament de Barcelona com aVocalsen la Comissió Coordinadora del Transport Metropolità, els ll·lms. Srs. Regidors Mercè Sala i Schnorkowsky, i Joan
Torres i Carol.
Quedarassabentat iratificarels dosConvenis, forma¬
litzats el 30 d'octubre de 1987, un amb el Ministeri
d'ObresPúbliques, i l'altre amb la Generalitat deCatalu¬ nya per al finançament d'obres de la xarxa arterial de
Barcelona.
El Sr. Alcalde destaca la transcendència de l'anterior Conveni relatiu als Cinturons i també la del següent sobre la telematització del Vallès.
Quedarassabentat i ratificar el Conveni, formalitzat el
4 de novembre de 1987, entre laDiputació de Barcelo¬
na, la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya, la
Mancomunitat Sabadell-Terrassa i l'Ajuntament de Bar¬
celona, percol·laboraren l'estudidel conjuntde serveis
telemàticsa desenvolupar a
l'Àrea
del Vallès.Quedar assabentat i ratificar el Conveni formalitzat el 22 d'octubre de 1987, entrel'Ajuntamentde Barcelona i
tasques de
col·laboració
per ala
prestació d'un millor
servei públic d'interès
ciutadà.
Quedar assabentat i ratificar els dos Convenis de
col·laboració formalitzats el 9 d'octubre de 1987 entre
els Ajuntaments de
Barcelona i
Montpeller,
un per sostenir d'una manera activa les polítiques decoopera¬ció entre les Universitats de l'Acadèmia de Montpelleri
les deBarcelona, i l'altreperorganitzar conjuntament
el
Gran Premi Ciclista Montpeller-Barcelonaa la primaverade 1988.
Quedar assabentatde l'informedels ServeisJurídics,
de 13 de novembre de 1987, sobre el procediment
referent a la Divisió Comarcal de Catalunya; i aprovar
tots els seus pronunciaments.
El Sr. Alcalde comenta que segons s'ha tingut
conei¬
xement per notícies publicades alapremsa,
la
Generali¬
tat no considerava tramesa dins de termini la resposta d'aquest Ajuntament sobre la
divisió
comarcal,
motiu
pel qual l'Alcaldia
demanà
al'Assessoria Jurídica el
dictamen del qual avui el Consell Plenari s'ha
assaben¬
tat i n'aprova els pronunciaments on es
considera
notificat dins de termini l'acord municipal. Afegeix que avui mateixes donarà trasllata la Generalitat de l'acordque ara s'adopta als efectes
pertinents
quesón els
següents: si bé, segons la
Llei
deBases del
Règim
local, no es poden aprovar Comarques amb
l'oposició
de- les dues cinquenes parts dels Municipis sempre
i
quan representin la majoria de lapoblació,
envirtut de
la disposició addicional quarta de
la mateixa
Llei,
a Catalunya, perhaver tingutimplantada abans
unadivi¬
sió comarcal, quan amb tal requisit
s'impedeixi de
forma parcial i minoritària,
l'organització comarcal del
conjunt del territori, el Parlament, per
majoria absoluta,
potacordar la
creació
de lesComarques
queresten
perestendre l'organització comarcal a tot
el
seuàmbit
territorial demaneraque, si tal acordestà
notificatdintre
de termini, el Parlament haurà de decidir per majoria
absoluta la implantació de la comarca del
Barcelonès
en els termes establerts el 1937; tanmateix, vol expres¬
sar també certs dubtes quanta l'abast de la frase «de
forma parcial i minoritària», recollida en
l'esmentada
disposició, si els Municipis disconformes
amb
ladivisió
comarcal arribessin a representarla majoria de la pobla¬
ció de Catalunya.
Quedar assabentat del Decret de l'Alcaldia, d'1 de
desembre de 1987 (0-324), que aprova el
Plec de
Bases Tècnico-administratives per a la
realització
delPla especial de clavegueram de
Barcelona,
per37.992.752 pessetes; declara
l'excepció
licitatòria
i
con¬tracta directament els treballs amb l'empresa«ADASA»
perl'esmentat import.
S'entra, tot seguit, en el debat de l'ordre del dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords adoptats per la Comissió de
Govern el 28 d'octubre de 1987, pels quals, respectiva¬
ment: A) s'aprova: 1) l'Estudi de detall per a
la
precisió
de les condicions d'edificació de la finca núm. 9 delpasseig de Gràcia; 2) el Projecte de
reparcel·lació física
dela unitatd'actuació «A» compresadins el Pla especial
dedefinició devolums, reequipament i millora del sector
delimitat perl'avinguda de la Zona Franca i pelscarrers
de la Fundició, de la Mare de Déu de Port, i dels Alts
Forns, i B) se suspèn pel termini d'un any l'atorgament
de llicències de parcel·lació de terrenys,
d'edificació,
d'enderrocament id'implantacióde novesactivitats ala
semi-illa delimitada pel passatge de Joaquim
Rita i
pelscarrersde Concepció Arenal i de
Sócrates.
Ratificar els acords adoptats per la
Comissió
deGovern el 25 de novembre de 1987, pelsquals, respec¬
tivament, s'aprova: A) inicialment: 1) el Pla
especial
d'ordenació i concreció del tipus d'equipament a
què
es destina la finca, de propietat municipal, qualificada
pel Pla General
Metropolità
d'equipamentscomunitaris i
dotacions de novacreació a nivell local (7-b), situadaal
xamfrà del passeig de Santa Coloma
amb el
carrerdel
CoronelÀngel
Monasterio;2)
el Plaespecial de
definició
d'alineacions i ordenació de les parcel·les situadesentre el torrent d'Estadella i el passeig de la Verneda (línia del ferrocarril,
enllaç Poble
Nou-Sant Andreu);
B)
provisionalment: 1 ) el Pla especial
de
requalificació
com aequipamentcomunitari idotació actual (7-a)
de
titulari-tatprivada, de la finca
núm. 23 del
carrerJaume
Piquet,
en laqual hi ha l'Escola
Orlandai; i C) definitivament: 1)
l'Estudi de Detall d'ajustament d'alineacions
del
carrerMajor de Sarrià, de Bonaplata i de
Senillosa.
Ratificar els acords adoptats per la
Comissió
deGovern el 25 denovembre de 1987, pelsquals, respec¬ tivament: A) s'aproven: 1) el Projecte,
d'iniciativa priva¬
da d'execució de la urbanització del carrer de SorEulàlia d'Anzizu; i B) se suspèn, pel termini
d'un
anyl'atorgament de
llicències
deparcel·lació, edificació
i
demolició, en tot l'àmbit del Pla especial
d'ordenació
i estructuració del sector industrial de Sant Andreu, deli¬mitat pels carrers de Santander, de Fra
Juniper
Serra,
de la Formiga, de Ciutatd'Asunción,
perla
prolongació
del de Tucumán i per la línia del ferrocarril.El Sr. Albesa observa que l'expedient del Pla de
precisió de les condicions
d'edificació de la finca
núm.
9 del passeig de Gràcia, no
conté
capinforme
tècnic,
raó perlaqual creu que hauria de quedar sobrela taula;
recomanaque es procuri enllestir el planejament de les zones afectades per suspensió de
llicències
dinsel
període de la
suspensió
a fid'evitar perjudicis als
propietaris; quantal Pla especial de
concreció
del tipus
d'equipament a què es
destinarà
lafinca situada
enel
xamfrà del passeig de Santa Coloma amb el carrer
del
Coronel
Àngel
Monasterio, demana aclarimentssobre la
possible afectació de tal
immoble
perla
xarxaviària
bàsica; i finalment tampoc veu clar que no
estigui
afectadatambé de vial unapetitaporciócompresadins
el Pla especial de
definició
d'alineacions deles
par¬ cel·les situades entre el torrent d'Estadella i el passeigde la Verneda.
El Regidor d'Urbanisme i
Serveis Municipals,
Sr. Serra
i Martí, puntualitza que cal rectificarel termini de
sus¬pensió de llicències en
l'àmbit
delPla especial
d'orde¬
nació i reestructuració del sector industrial de SantAndreu que, segons fou acordat per
la
Comissió de
Govern no erad'un any sinóde dos; que l'exemple
del
Plaespecial de
definició
d'alineacions iordenació
de
les
parcel·les situades entre el torrent de
l'Estadella
i el
passeig de la Verneda -on es respecten
plenament,
segons els plànols que
té
a les seves mans,les
afectacions per a laxarxaviària
bàsica-
demostracomels Serveis tècnics acceleren la tasca de planejament
quan poden assolir acords amb els
propietaris
arabé,
comque el primer expedient que ha esmentat
contem¬
plaunsector industrialon l'acord amb elspropietaris
espreveu difícil, ha semblat prudent aplicar el
termini de
suspensió màxim previst perla
legislació
vigent.Indica
núm. 9 del passeig-de
Gràcia,
iguala, en altura i profun¬ ditat, tal fincaamb les adjacents i respecta la façanajaconstruïda; i que no creu convenient demorar-ne l'apro¬ vació sense perjudici d'incloure a l'expedient l'informe
tècnic que el
Sr.
Albesa reclama.El Sr. Albesa constata que a l'expedient relatiu al sectorindustrial de Sant Andreu, esparla, efectivament,
d'un termini de dos anys.
Es ratifiquenels trespunts en debat, amb la rectifica¬
ció, indicada pel Sr. Serra i Martí, que el termini de
suspensió
dellicències
enel
sectorindustrial de Sant
Andreu és de dos anys i no d'un com diu l'ordre del
dia.
ALCALDIA
ÀREADECULTURA
SecretariaTècnica de l'Àreade Cultura
Aprovarla incorporació del Museu d'Art de Catalunya
i del Museu Picasso al «Sistema Español de Museos»
d'acord amb el projecte de Conveni entre aquest Ajun¬
tament i el «Ministerio de Cultura» com ainstrument de
cooperacióentre els Museus i Serveis museologies afi
dereforçar l'activitat de les institucions que l'integren; i
autoritzar la seva formalització.
Aprovar la incorporació de l'Ajuntament de Barcelo¬ na, en qualitat de patró vitalici, a la Fundació privada
Museu d'Art Contemporani, constituïda en Cartafunda¬ cional el dia 30 de març de 1987 davant el Notari de
I'll Itre. Col·legi de Barcelona Sr.JosepM. Puig i Salellas; i acordar l'aportació a la Fundació d'una subvenció
anual, la quantia de la qual quedarà determinada a les previsions pressupostàries de cada exercici, vinculant
l'atorgamental fetque l'import d'aquellasiguidestinata la realització de la finalitat fundacional que principalment
consisteix en la inversió en béns artístics destinats assortir d'obra els Museus d'Art de Catalunya i, molt
principalment, el Museu d'Art Contemporanide la ciutat
de Barcelona.
Aprovar laincorporació del MuseuTàpies al «Sistema
Español de Museos», d'acord amb el projecte deCon¬
veni entre aquest Ajuntament, la «Dirección General de Bellas Artes y Archivos» i la Fundació Privada Antoni
Tàpies, com ainstrument de cooperació afide reforçar l'activitat de la Institució que s'hi integra; i autoritzar la
seva formalitzacióde conformitat amb el document ad¬ junt.
El Sr. Alcalde fa avinent que amb la incorporació del
Museu d'Art de Catalunya, del Museu Picasso i del
Museu Tàpies al Sistema Espanyol de Museus es
pretén obtenir uns ajuts -dels quals no es té, però,
l'absoluta garantia- de l'ordre d'uns 20 milions de pessetes per al Museu Tàpies i de 30 milions per al Museu d'Art de
Catalunya,
mentre que en el cas delMuseu Picasso suposarien unaimportant contribució al
finançament
del seu sistema de seguretat. Remarca,per altra banda, que tal incorporació no comporta cap
compromís addicional sobre els que es practiquen
habitualment d'intercanvi de peces per cortesia.
El Sr. Ainaud manifesta que, després de fer-ne un estudi atent, veu amb
preocupació aquestes incorpora¬
cions al Sistema Espanyol de Museus,
que posen en
perill decedir la llibertatd'actuació del'Ajuntamentenel
camp museístic (perill en el qual no van caure els
Ajuntaments precedents ni els temps pitjors del fran¬ quisme quant es produïren intents per part del Govern
de l'Estat de fer-se càrrec dels nostres Museus) davant la temptació d'unes quantitats molt petites, l'obtenció de les quals no assegura ique sónuna forma indirecta
d'obviar el problema dels serveis de capitalitat. Agrega que el Museu d'Art de Catalunya, com el seu mateix nom indica, no és de titularitat de l'Ajuntament, puix
tothom sap què succeí el 1939 i com una beneurada
Junta de Museus salvà la situació; que els Museus de
Barcelona es troben en un estat que no permet pas presentar-los com un orgull de laCiutat; que el Pla de Museus, aprovat fa uns anys, no preveia pasl'adscrip¬ ció dels nostres Museus al Sistema Espanyol de Mu¬ seus; que la Llei del Patrimoni Històrico-artístic ha estat recorreguda perlaGeneralitat perquèvulnera les seves
competències exclusivesen matèria de Cultura; queels membres del seuGrup no poden donar laseva aprova¬ ció, ni com a ciutadans ni com a catalans, a uns
Convenis que suposen buidar de contingut l'Estatut,
que no solucionaran res i que imposen una colla de condicions -com per exemple tenir oberts els Museus
quan estan tancats per obres o ni menys existeixen, cas del Museu Tàpies- que no es poden complir; que quan va plantejar aquestes qüestions en el Consell Municipal Permanent no va trobar un interlocutor per¬
què no hi havia cap Regidor o Regidora que pugués
contestar-li; que el Sr. Mascarell que l'ha atès perfecta¬
ment, pateix per la penosa situació dels nostres Mu¬ seus, laqual noés pot resoldre amb petites ajudes sinó
que s'ha d'enfocar amb més valentia, amb més rigor i
amb més profunditat perquè Barcelona, no ja com a ciutat olímpica sinó simplementcom a ciutat normal, no
pot presentar un conjunt de Museus que fa vergonya; que els Ajuntaments precedents es preocuparen del contingut dels nostres Museus i, en canvi, des de fa unsanys l'Ajuntamentno fares en tal sentit: no se n'ha
inaugurat cap i es corre el perill d'haver de tancar els
actualmentexistents; quetroba enormement pintoresca
la referència al Museu Tàpies perquè, si bé coneix la
Fundació Tàpies i valora l'obra i la persona d'Antoni
Tàpies, company seù a qui admira profundament, des¬
coneix l'existència del MuseuTàpies puix elgran esforç per rescatar l'edifici de l'Editorial Muntaner i Simon
només és una bona intenció i l'Ajuntament no es pot
comprometre atenir obert un Museu encara inexistent.
Anuncia que, conseqüentment, uns acords, com els
que ara es proposen sense una negociació amb la
Generalitat -que també forma part de la Fundació
Tàpies- no poden tenir el vot favorable del seu Grup i suposen un plantejament greu per a la Ciutat, per als
Museus i per ala Cultura a Catalunya.
La Sra.Capmany, donada lasevacondiciód'anterior
responsable dels Museus municipals, significa que
aquest Ajuntament, al llarg de la Història, ha assumit
amb valentiaunes responsabilitats que no li pertanyien;
que per als iniciadors dels nostres Museus era ben
palesa la necessitat de comptarper a regir-los amb una Entitat que aplegués realment el Pensamenti la Cultura
de Barcelona, objectiu que complí la Junta de Museus,
després paralitzada per vicissituds històriques que no
es poden oblidar; que no desitja recordar la situació
tristíssima que visqueren els nostres Museus després
de la Guerra civil, els tresors dels quals varen ésser defensats gràcies a la gran vocació i tenacitat de la
gent que els tenia al seu càrrec, però, no obstant això,
que es
confeccionà el
Pla
de
Museus;
quel'Ajuntament
ha estat sempre obert a una
corresponsabilitat
enels
Museus; que, així, quan
el Sr. Max
Canher presentà la
Llei de Museus, els Grups socialista i comunista
del
Parlament hiformularenesmenes sense negarlaneces¬ sitat de taldisposició; que posteriorment el
Pacte cultu¬
ral propiciat pel Sr. Rigol,
feia
esperarla
resurrecció de
la Junta de Museus-dissolta, percert, perunDecret de
la Generalitat- que des de l'arribada dels
Consistoris
democràtics, s'ha treballat constantmentenels Museus
com ho proven les consignacions
pressupostàries
ques'hi han dedicat; queels Convenis proposats
implicaran
l'arribada d'uns diners sense hipotecar res,
és
a dir,sense descatalanitzar els nostres Museus com ja es
constatà a l'hora de constituir el Consorci del Gran
Teatre del Liceu; ique noconsidera justa ni
documenta¬
da la reconvensió del Sr. Ainaud sobre latasca desen¬
volupada perl'Ajuntamenten
els
nostresMuseus.
El Sr. Ainaud, evocant el títol d'un llibre recentment
publicat per la
Sra. Capmany, replica
quel'esmentada
Regidora té realment
mala
memòria
ja
quedir
que en quaranta anys nos'havia fet
res enels nostres
Museus
quan en tal
període
s'inaugurà
el Museu
Picasso,
esreformà lapresentació de la pintura
romànica del Museu
d'Art de Catalunya i s'inaugurà el MuseuClarà, és faltar
d'una manera certa a la veritat històrica. Cita també,
amb el mateixpropòsit, lagran
Exposició
d'ArtRomànic
organitzada conjuntament
amb el
Consell d'Europa
enel Palau Nacional, i la situació penosa i tronada que
s'arrossega des de fa uns anys, tot
reivindicant la
memòria del seu germà, Director
General dels Museus
Municipals en uns momentsmolt
difícils
d'incompren¬
sió.La Sra. Capmany replica que ha deixat
constància
que en uns moments demanca
de
gestió clara
perpart
de les Institucions, els tresors dels nostres Museus
s'havien salvat gràcies a la capacitat de
treball i
ala
vocació dels homes que hi treballaven.
El Sr. Batlle puntualitza que, després de les
reticèn¬
cies expressades pel
Sr.
Ainaud en elsi del
Consell
Municipal Permanent, ha demanat una
sèrie de
preci¬
sions sobre les obligacions imposades
pels
Convenis
en discussió; que tals obligacions
són
mantenir obertsels Museus un mínim de trenta hores setmanals i
participar en la
difusió
de la vidadels Museus;
quetals
Convenis poden reportar 20 milions al Museu
Tàpies
i
30 al Museu d'Art de Catalunya, al qual els Pressupos¬
tos de la Generalitat de 1988 dedicaran 8 milions de
pessetes; que malhauradament
la Generalitat
noestà
en condiciones de subvenir les necessitats dels seus
propis Museus puix el Museu de la
Tècnica necessitava
150 milions de pessetes l'any vinent i el Projecte de
pressupostos de la
Generalitat n'hi assigna
10; cal,
doncs, deixar que aquest Ajuntament pugui
subvenir
les necessitats de la seva xarxa museística a través
d'uns Convenis que no hipotequenpas el futur cultural
del nostre País.
El Sr. Ainaud subratlla que la Llei del Patrimoni
Històrico-artístic, a més de la gratuïtat -que troba molt positiva- no imposa
únicament
lesobligacions
esmen¬tades pel Sr. Batlle sinó tot un sistema
assistencial;
quel'exemple delLiceunoté validesa
perquè
aquest Teatreno queda pas integrat en cap sistema i
el Consorci
noméscomporta l'arribada d'una
subvenció
de l'Estati
la correlativa atribució d'unaVice-presidència; que mésendavant demanarà quines són les inversions
munici¬
pals que s'han fet en els nostres Museus; queels
30
milions peralPalau Nacional no
resoldran
pràcticament
res perquè les obres que s'hi han
de realitzar importen
molts milers de milions; que els responsables dels
Museus no es limitaren a defensar elstresors existents com ha dit la Sra. Capmany sinó que crearen
moltes
coses vencent enormes dificultats: així, la inauguraciódel Museu Picasso es portà a terme a pesar d'un
telegrama del Ministeri de la
Governació arribat el
ma¬teix dia que la prohibia.
El Sr. de Nadal observa que quan s'han reclamat de
la Generalitat ajudes pels serveis de capitalitat,
la
res¬posta ha estat
indefectiblement
quela Generalitat
notenia prou recursos,
però
ara l'intentd'aconseguir
unapetita part de tals despeses per
via estatal
ensopegaambun problemanacional de
Catalunya;
quetanmateix
no es pot fer entrar aquest Ajuntament en unatzucac
en el qual laGeneralitat es nega a pagarles despeses
decapitalitatperò cada vegadaque
se'ls troba
unafont
de finançament s'invoquen
els interessos
nacionals de
Catalunya i els privilegis de la ciutat
de
Barcelona.
El Sr. Cullell recorda que quan enla
sessió
d'abril de la Comissió Mixta de Valoracions esplantejà la qüestiódels costos de capitalitat de Barcelona, el seu
Presi¬
dent, el Sr. Borrell, contestà que serien inclosos en el Fons Nacional de Cooperació amb les Hisendes locals;i precisaque el seu
Grup entén
lesdificultats
econòmi¬
quesde l'Ajuntament i labúsqueda
de
fórmules alterna¬
tives per sufragar els serveis de capitalitat
i
nos'oposa
a l'arribada d'una subvencióespecífica del Ministeri de
Cultura perals nostres Museus
sinó
alfet
que, perculpa
de nohaver-sepromulgatencarala Llei de
Finançament
local i de no haver-se contemplat d'una formagenèrica
les despeses de capitalitat, s'hagi de posar un
pedaç
que confirma l'adagi «acada bugadaes
perd
unllençol»
i que implica la cessió d'unes
competències
quel'Esta¬
tut atribueix de forma exclusiva a la Generalitat de
Catalunya: pertant, el seu Grup no pot acceptar
jurídi¬
cament l'adscripció al Sistema Espanyol de Museus,
posant en entredit unes
competències
que, segonsl'Estatut, són exclusives del Poble de Catalunya.
La Sra. Capmany replicaque des del Decret
de Nova
Planta, es van posant pedaços; que el projectecultural
del Sr. Rigol preveia la
inclusió
enels Pressupostos
de
la Generalitat de 400 milions per als nostres Museus; i
que ja és hora de fer net encara que en
la bugada
espugui perdre un llençol.
El Sr. Valls no comprèn per què el President de
la
Generalitat accepta éssernomenat «Espanyol de l'any»
i, en canvi, l'Ajuntament no pot adscriure els seus
Centres al Sistema Espanyol de Museus.
El Sr. Martínez i Fraile puntualitzaque malgrat
haver-seconvingutamb el Conseller de Cultura
l'aportació de
400 milions per al Museu d'Art de
Catalunya i de
125
peral Centre Cultural d'Art
Contemporani de
la Casa de
Caritat, els Pressupostos de la Generalitat no contenen
cap dotació per a la primera finalitat
i només
preveuen9.817.316 pessetes per ala segona, apart una
partida
de 1.000 pessetes, per a la
creació
delConsorci
corresponent, aturada des de fa tres anys; que
si
s'hagués materialitzat el Pacte cultural, potser
serien
aratots els Museus catalans els adscrits al Sistema Espa¬
nyol de Museus, que s'inscriu a la seva
vegada
dins el
Sistema europeuique no retalla
competències
sinó
quecoordina accions mentre que, en canvi, la Llei
de
Museus, en tràmitenel Parlament de Catalunya, intentaprendre a les Institucions el seu
patrimoni
museístic.
d'ence-tar unapolèmica, que la
crítica, perfectament vàlida,
alProjectede
Llei
de Museus
nojustifica
anardarrera d'un
sistema quepermeti unamajor llibertat de moviments, i
que no censura
la política de pedaços perquè ell n'ha
posat
molts,
insisteix
que acanvi d'un plat de llenties
no es podenprendre
unescompetències
que pertanyenal
Poble català puix altrament el Govern de l'Estat s'ado¬
narà que negant-se a pagar
els
costosde capitalitat i
els serrells pels serveis de la Generalitat pot, amb Convenis específics, arribar al federalisme cooperatiu
que, enel
fons,
nosignifica altra
cosa que passarde les
competènciesexclusives
ales
compartides, iaixò és
precisamentl'aspecte
quetroba malament
enles
pro¬postes en
debat.
El Sr. Armet, havent advertit que aquest Ajuntament
no espotvendre ni per unplat de llenties niperunapila
de milions, precisa que amb les propostes en debat
l'Ajuntament
pretén fonamentalment,
mantenir la sevacapacitat de
gestió
id'incidència
en el camp de la cultura, particularment en el dels Museus; que aquest Ajuntamentnovoluna Lleique,«de facto», comporti, demanera directa o indirecta, una incautació del seu
patrimoni museístic però desitja, en canvi, una col·labo¬
ració estreta amb els dos nivells d'administració -Estat i Generalitat- que disposen de més recursos pressupos¬ taris en relació amb la cultura puix els grans equipa¬
ments i els grans reptes culturals del futur només es
poden emprendre comptant amb unasintonia entre tots
tres nivells d'administració; que les competències ex¬ clusives de l'Estatut tenen caràcter legislatiu i les sen¬ tències del Tribunal Constitucional reconeixen que la
gestió cultural correspon als ciutadans, a les associa¬ cions, als Ajuntaments i a les Comunitats Autònomes;
que de la mateixamanera que, per exemple, el Festival
de Salsburg s'organitza amb lacol·laboració de tots els nivells de l'Administració austríaca, quan es pretén rea¬ litzar qualsevol equipament cultural aBarcelona, capital de Catalunya i bicapital de l'Estat, cal també la inversió d'uns fons de l'Estat, altrament Madrid gaudiria d'unes aportacionsperalCentreCultural Reina Sofia i Barcelona no en tindria per a la Casa de Caritat; que conseqüent
amb la doctrina d'en Cambó que deia «Creem els mecanismes de cooperació i manem nosaltres», el seu
grup sempre ha defensat l'obtenció, per solucionar els reptes del futur, de les màximesaportacions de l'Estat i
de la Generalitat,en unalògica
quebeneficianotansols aaquestAjuntamenti la Ciutat
que escapital de Catalu¬
nya sinótot Catalunya i els seus ciutadans.
El Sr. Albesa indica que en cap lloc dels dos Conve¬
nis en discusió hi veu una vulneració de les competèn¬
cies de l'Estat ni cap venda del patrimoni de Catalunya,
cosa que ningú dels presents a la Sala no consentiria,
sinó que hi constatatan sols l'intent d'aconseguirunes
aportacions per alsnostres Museus que s'estan degra¬
dant: conseqüentment el seu
grup elsdónasuport sibé
palesa la necessitat de concretar-hi les quanties dels ajuts ques'obtindran i, àdhuc, el seu increment al llarg
dels anys.
El Sr. Ainaud demana que la problemàtica dels nos¬
tres Museus es tracti un dia amb més coneixement i
rigor perquè ell la coneix bé però les altres persones que l'han tractada no la coneixen tan a fons; i puntua¬
litza que l'única quantificació que hi ha en els expe¬
dients en discussió són 15 milions per a
la instal·lació
d aire condicionat del Museu
Tàpies.
El Sr. Alcalderemarca
quela memòria ha traicionat el
Sr. Ainaud perquè no ha tingut
presents els esforços,
molt meritoris, desenvolupats en els darrers vuit anys i
que no desitja detallar; que no li agrada que cap
Regidores cregui millor informat que els altres; i que el
debat ha palesat dues concepcions diferents de la forma de conduir la Ciutat des del punt de vista de les
seves relacions amb Catalunya, amb Espanya i amb la resta d'Europa que l'adscripció del Museu d'Art de
Catalunya, del Museu Picasso i del Museu Tàpies al
Sistema Espanyol de Museus pretén aconseguir-hi un diners sense renunciar a una engruna de la nostra autonomia; que la incorporació d'aquest Ajuntament a la Fundació Privada Museu d'Art Contemporani -presi¬ didapel Sr. Leopold Rodés i Castanyeri constituïdaper trenta empresaris- vetlla perenriquir els fons dipositats
en els nostres Museus i situar-los a l'alçada de les
nostres aspiracions, propòsit ben difícil donada l'exis¬ tència del Museu Picasso i la proximitat del Museu
Dalí.
El Sr. AinaudpuntualitzaqueelseuGrup dóna suport a les iniciatives que estimen favorables als interessos
de la Ciutat i, pertant, votaranfavorablementla incorpo¬
ració d'aquest Ajuntament a la Fundació Privada del Museu d'Art Contemporani, perquè Barcelona pugui esdevenir una de les capitals de l'art contemporani.
S'aprovenles tres propostes en debat amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi,
Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet,
Puigdollers, Marcet, Cardona i Fabregat, quant a les
propostes núms. 4 i 6 de l'ordre del dia relatives a la
incorporació del Museu d'Art de Catalunya, del Museu
Picasso i del Museu Tàpies al «Sistema Español de Mu¬
seos».
PRIMERA TINÈNCIA D'ALCALDIA
Aprovaciódel Pla i Programa d'Actuació municipal. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la següent proposta:
Aprovar el Programa d'Actuació municipal
1988-1991; sotmetre'la informació pública pel termini de 30
dies; i en cas de no presentar-se reclamacions, tenir-lo
peraprovat definitivament.
El Sr. Alcalde en defensa de l'anterior proposta diu que closa l'etapa històrica de sanejament, reforma i
posada al dia dels instruments administratius i finan¬ cers, és posible la producció de projectes i serveis engrescadors; que la Ciutat està llençada i mira no només cap a 1992 sinó més enllà puix quan el 1991
s'acabi l'actual mandatcorporatiu s'ha depoder dirque estan ben previstosno solament els Jocs de 1992 sinó també l'endemà dels Jocs, i quan es tanquin els Esta¬
dis, els Jocs hagin servitperquè lasituació sigui signifi¬
cativament millor actuant com a catalitzadors del salt endavant que la Ciutat ha de fer i perquè la generació
dels nostres fills no s'hagi de gastar, com hem de fer
nosaltres ara, molts diners a refer palaus, construïts a cops d'il·lusió i d'entusiasme(les Exposicions de 1888i
1929 o el Congrés Eucarístic de 1952, en menor
escala) que tingueren la virtut de fer vibrar la Ciutat i
promoure una colla d'iniciatives, tanmateix, avui aixòja
no es pot acceptarcom asistema regular de funciona¬
ment i cal evitar que al 1994, s'hagi d'injectar, com es fa ara en el Palau Nacional, formigó en els basaments
d'ésser la gran oportunitat per ala
pujada d'uns
quansgraons en l'escala,
difícil però més duradora, de la
qualitat de vida de la nostra
Ciutat,
ques'ho ha hagut
de fer tot perquè ha hagut de viure sense
Estat i
amb
tots els avantatgesi inconvenients queaixò
comporta.Segueix dient que
és
arael
momentd'iniciar
el salt
endavant, realista i concret, que es proposa per als propers anys i d'encetar
els problemes de
qualitat de
vida, conflictius i complexos, amb un esperit de pacte -que des d'ara ofereix a tots els
Grups del
Consistori-encara que entén perfectament la recança a
entrar-hi
perquè avui predomina el
criteri contrari
que, unamica
cansat del pactisme històric,
pretén
una collad'afirma¬
cions del País mirant el futur com si cadacosa depen¬gués de la voluntat
i
vehemència amb què hom
és
capaç de formular-la,
actitud amb
la qual el
seuGrup
noestà d'acord sibé éscomprensiu respectea les obliga¬
cions respecte a un
País
que haviscut dos-cents
cinquanta anys sense autogovern,
circumstància
que imposa uns simbolismes i uns gests; arabé,
nocal
oblidar que aquesta Ciutat ha estat la barca que
ha
permèsque totesmantingués
durantmolts
segles i
pertant, s'ha de cercar qualitat de vida i benestar social, i
s'ha de mantenir l'eina i l'instrument bàsic que ha
permès que Barcelona, i
Catalunya
en granpart,
fossin
allò que són i arribin a ser
allò
que podenarribar
a ser:l'esperit de ciutadania dels nostres
ciutadans,
per man¬tenir el qual creu convenient unir tot el
Consistori
deixant ben clar però, que la responsabilitatés,
en definitiva, de l'equip de govern queés
qui seriacriticat
si les coses fallessin.Recorda que ala darrera
sessió
tinguda perl'anterior
Consistori, el Cap de la minoria formulà una oferta de
pacte en els campsde la gran
Cultura (on el
veudifícil
d'assolirdesprés del debat anterior), de
promoció
exte¬ rior de la Ciutat i de la lluita contrael terrorisme; que ellara insisteix en els dos primers vessants
perquè
en la sevaopinió el sistema anglès derepresentació
exteriorde les ciutats amb el líderde lamajoria i de laminoria és
un bon model, i amplia l'oferiment al problema de les
drogues perquè, si
bé
hi ha escoles diversessobre la
forma d'enfocar-lo, és un tema de civilització que dé¬ passa els governs de totes les ciutats i, dissenyat
el
camp de confrontació dialèctica, tot i que el
problema
no potquedar resolten quatre anys per les
dimensions
que ha adquirit, cal anar tant lluny com sigui
possible
superant les dificultats i contradiccions internes, que
s'ha d'expressarsempreamb el respecte que mereix la
magnitud del problema puix aquells qui hi
són
més
aprop -no solament els que els viuen
dramàticament
llurs famílies sinó aquells que hi tenen responsabilitats polítiques- tendeixen areaccionar d'una forma
apassio¬
nada i, fins i tot, passionalment i aquesta actitud s'ha
d'evitar mantenint el cap clarperquè no hiha unaúnica
solució vàlida i definitiva i cal unagran circumspecció i
eclecticisme, recomanacions aquestes també vàlides
en el camp de la seguretat, en el qual s'han de
descartar les fórmules fàcils i, per això també, tot el
Consistori s'ha d'escarrassar a trobar un llenguatge comú, a partir del qual es puguin confrontar opinions.
Agrega que
també
ofereix un pacte enmatèria
de
promoció
econòmica, de la qual jahi
ha alguns exem¬ples de col·laboracióa
través
de la Fira de Mostres,i del
Consorci de la Zona Franca -on li agradaria veure
representades totes les Institucions catalanes comen¬
çant per la
Generalitat-
i en el vessantde la
projecció
econòmica de la Ciutat i de Catalunya arreu d'Europa,
d'Àsiai d'Amèrica comjaha fetenalgunes ocasions, si
bé tot això encaras'ha de potenciar més.
Remarca, acontinuació, que en el Programapresen¬ tathi viu unapreocupació -que li agradaria foscompar¬
tida per tothom- per l'entorn
metropolità des de la
solidaritat perquè el creixement i el manteniment de
la
ciutat central ha estat la causaque ha convertit l'entorn metropolità en la misèria queés
avuii
peraixò
cal
sentir-se responsable de la seva
reconstitució
com ateixit urbà, cosa que difícilment es
podrà
aconseguirsense l'ajut de tots els elements que han provocat
la
situació actual i que es trobenen elcentrede l'aglome¬
ració: d'així, la voluntat d'ésser solidaris fent tot el possible (dins l'escenari institucional donat per
l'opinió
majoritària dels ciutadans de
Catalunya, representada
legítimament pel seu Parlament)perquè
totl'escreix
econòmic, humà i tècnic de «know-how» existenten la
ciutat de Barcelona, s'esmerci no tan sols dins les
nostres muralles -en els 90 km2 miserables que conte¬ nen els nostres habitants les nostres il·lusions, idees i projectes- sinó en tot el conjunt que a vegades
s'ha
anomenat ciutat metropolitana.
Significa, després, que el Programa
conté
també
una preocupació (ben palesa entots elscompromisos elec¬
torals) no només per la Barcelona enfora
sinó
també
perla Barcelonaendins, perla Barcelona
interior
que nopodia quedar oblidada en uns moments de
projecció
exterior i cap al futur; que anar Barcelona endins
signifi¬
ca, per una banda, la
rehabilitació
de laCiutat Vella i
l'enfortiment de l'Eixample -on no tot
està
garantit ical
no perdre de vista que altres ciutats europees
han
perdutelsseuseixamples-però
especialmentla rehabi¬
litació de la Ciutat Vella on les societats barcelonina,
catalana i espanyola dipositen una part dels seus pro¬
blemes i cal reaccionar davant de tal situació basant-se
en una ciutadania enormement combativa que reivindi¬ ca obstinadament la seva qualitat de vida i uns canvis
de població provocats que equilibrin
el conjunt;
que també és anar Barcelona endins procurar acostar l'A¬juntament a la ciutadania aproximant
els serveis
als
ciutadans i enfortint la descentralització amb mitjans
humans i amb recursosperquè no basta amb la perfec¬
ció tècnica de les Àrees centrals (on hi ha hagutgrans figures com el Doctor
Turró,
Duran iReináis
oJoan
Ainaud) sinó que cal tenir els gransfuncionaris
no sota l'aixopluc de la Casa Gransinó
en els petits Ajunta¬ments que són els Districtes on esprodueix el
90 % de
les relacions entrel'Ajuntament i laciutadania, on majo¬ ria i minoriaesjuguen laseva credibilitat i el seu
prestigi
com a classe política, i on cal mostrar a laciutadania
l'existència d'uns serveis que no coneixcom esdemos¬
trà en el cas de les devolucions de la contribució
urbana, canalitzades bàsicament a través dels serveis
centralsperquè la ciutadaniano ésencaraconscient
de
l'existència dels deu petits Ajuntaments, des delsquals
es poden resoldre la majoria de les gestions
municipals:
cal, doncs, donar als Presidents de Districte, els mitjansi recursos per quedar bé davant la ciutadania
i
donat
que, per exemple, els temes del benestar social
poden
quedar perfectament dissenyats en un
llibre
però
l'as¬
pecte més valuós és la xarxa actuant sobre el
territori
en contacte amb la població.
Indica, per últim, que el Programa presentat
desitja
també millorar l'habitatge i les expectatives de
les
parelles joves de poder trobar casa a la Ciutat; que
la
solució dels problemes del benestar i
marginació i
els
des-centralització i la participació ciutadana perquè a l'hora
de la veritat es produeix al carrer; i acaba expressant la
confiança que
tenint ben
presentsles idees
queha
exposat,els Jocs
Olímpics de 1992 siguin quelcom
més que quinze dies
memorables.
El Sr. Albesa, després de congratular-se de l'optimis¬ me del Sr. Alcalde perquè notothom veu lescoses tan
clares i ladescentralització no ha arribatencara a ésser una realitat plena com el seu Grup ha pogut constatar aquestsdarrers
dies,
entrantja
enl'anàlisi
del Programa
d'Actuació per al proper quadrienni, diu que en les
darreres Eleccions Municipals d'un cens (amb sospito¬
sos errors que arribaven al 4 % segons les seves
dades) d'1.347.244 electors,
només
en votaren925.117, dels quals 447.686, és a dir, el 53 % hovaren fer afavor de l'actualCoalició que governael Municipi i 384.888, osia, el 47 % ho varen fer afavor dels Grups
de
l'oposició;
que, conseqüentment, el Programa d'Ac¬ tuació per al proper quadrienni no s'havia d'haverredactat prescindint, com s'ha fet, de l'opinió dels representants del Grup de l'oposició, que representen quasi la meitat delsvotants perquè si bé la responsabili¬
tat d'executar-lo correspon a l'equip de govern, l'apro¬ vació competeix al Plenari i el mètodeseguit suposa un menyspreuevidentper aquasi la meitat dels ciutadans, que no haestatni escoltada ni consultada; que calia,en
canvi, haver discutit i consensuat tal Programa perquè
fos l'expressió de la voluntat de tots els ciutadans de Barcelona perquè si bé la responsabilitat de govern
pertoca a la majoria, l'aportació de diverses opinions pot enriquir l'actuacióde l'executiu: és, doncs, inconce¬
bible que se sotmeti a l'aprovació corporativa un Pro¬
gramadel qual unaimportant part del Consistori non'ha tingut coneixement fins fa setanta-dues hores i que ell
mateix hahagut d'estudiar acorre-cuïtaperquè no n'ha
obtingut un exemplar fins després de la reunió dels
Consell Municipal Permanent.
Analitza, a continuació el contingut dels diferents capítols del Programa, tot comentant:
a) Quantala presentació: que no esprecisael model
de ciutat que es propugna si bése'l considera aprovat
per tercera vegada majoritàriament a les Eleccions
Municipals, quan ell ja ha indicat abans com era de justa la majoria; que tampoc es concretaquin ha estat
el nivell de compliment del Programa anterior i dubta molt que pugui qualificar-se realment de satisfactori,
ateses les mancances de la infrastructura municipal;
que les campanyes de propaganda, amb costos pa¬
gats pertots, poden haver despertat alguns ciutadans
però la majoria mai no havien perdut la il·lusió, l'espe¬
rança i l'orgull de viure a Barcelona a pesar que la
nostra població ha disminuït els últims cinc anys, en
50.000 persones -procés que continuarà els propers anys per l'augment de la pressió fiscal, sobretot a
conseqüència de la divisió cadastral que incrementarà
no tan sols la contribució urbana sinó també
l'impost
general sobre la renda sinó també l'impost sobre el
patrimoni, motius pels quals no veu com les noves
famílies podran trobar llar a la nostra Ciutat- en una
ciutat onles persones més
gransde 65 anys represen¬ ten avui el 15 % de la població i arribaran la propera
dècada al 18,6 %i són, enla
gran majoria, pensionistes
queveuencom progressivamentesredueix el seunivell adquisitiu mentre que la pressió fiscal els asfixia; que
lesdificultatsi eventuals fracassosen
el compliment del
Programa
anterior s'imputen avacil·lacions i comporta¬ ments d'altres Administracionspúbliques oblidant que
l'Ajuntament compta amb uns ingressos consolidats
que, ben administrats, podrien ésser suficients per atendre les obligacions de la sevacompetència que ha
de complir abans de comprometre's en qüestions prò¬
pies d'altres Administracions o de la iniciativa privada.
b) Quant a la situació actual de la Ciutat: que es reconeix la brusca disminució de la natalitat, en part imputable, a juí seu, a la política socialista que no ha
sabut resoldre el problema de l'atur; i que s'analitza el nivell i la qualitat de vida, la salut, l'assistènciahospitalà¬
ria, el medi ambient, l'educació, l'escolarització i la
cultura amb una auto-complaença que desitjaria que
pogués éssercompartida pertots perquè fos real. c) Quant al balanç del Programa 1984-1987: que el considera un impressionant elogi de l'actuació del go¬ vern municipal; i s'hi comptabilitzen actuacions inicia¬
des amb anterioritat i d'altresencara no acabades i això el porta a preguntar: si el servei de recollida d'escom¬ braries ha millorat realment amb la col·locació d'uns antiestètics i pudents contenidors que comporten la
realització d'una part del servei a càrrec de l'usuari, si
realment ha millorat l'estat dels nostres cementiris, si és
motiu de vanaglòria que a més del 50 % dels avorta¬
ments de Catalunya s'hagin practicat en els Hospitals
municipals, i com pot haver millorat la conservació del
nostre Patrimoni Artístic quan un insigne periodista es lamentava fa pocs dies per les declaracions d'un alt dirigent municipal sobre la necessitat de tancar alguns
Museus i Biblioteques per mala conservació.
d)Quanta les prioritats:que es dediquencinc planesa destacar els èxits de lapolíticamunicipal, alfinançamenta la solidaritat metropolitana i a la descentralització però no hi ha trobat cap referènciaa la redacció de la novaCarta municipal; i que els objectius enumerats tenen més aviat
el caràcter d'idees -en bona part compartides pel Grup
popular- o de simples especulacions.
e) Quantal marc pressupostari o financer: que no es donen xifres concretes però el preocupen, per una
banda, l'anunci de latendència a gravar menys l'activi¬ tat econòmica i, una vegada revisats els valors cadas¬ trals, a fer créixer la contribució urbana, i per l'altra, la dinàmica paternalista que pretén substituir la societat amb inversions o promocions que ultrapassen les fun¬
cions de l'Ajuntament si bé ha de puntualitzar que el
seu Grup no troba malament la col·laboració de l'Ajun¬
tament enel creixement econòmic de la Ciutat sempre i
quan no se suplanti la iniciativa privada, es compleixin
prèviament les obligacions pròpiament municipals i tal
col·laboració no serveixi de pretext perincrementar els
pressupostos i l'endeutament municipals.
f) Quanta les vint-i-cinc mesures més significativesa executar en el proper quadrienni: que algunes seran
realitzades amb col·laboració amb altres Administra¬
cions, i que per a determinar-Ies l'equip de govern no ha escoltat ni consultat els Grups de l'oposició quan tots podien haver aportat suggeriments.
Opinaque el Programa presentat sembla la partitura
d'un cant coral sobre l'excel·lència de l'acció de govern
desenvolupada, quan hauria de contenir una anàlisi de
la situació de cadascun dels serveis municipals -co¬
mençant pels obligatoris i continuant amb els voluntaris
i després amb els compartits-, amb indicació de les deficiències a corregir per satisfer les necessitats i les aspiracions de la població, unestudi del cost previsible
de les accions a emprendre i de les disponibilitats financeres, i un ordre de prelació entre les diferents