• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 075, núm. 04 (10 febr. 1988)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 075, núm. 04 (10 febr. 1988)"

Copied!
48
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Acta sessió 4-XII-1987 42

Acta sessió extraordinària 4-XII-1987 60

Acta sessió 23-XII-1987 61

Acords sessió 2-11-1988 73

Comissió de Govern

Acta sessió 13-1-1988 77

Acordssessió 27-1-1988 80

Disposicions Generals

Acords dels òrgansdegovern

Reglament de Règim Interior del Conservatori

Superiorde Música 84

Correcció d'errades 86

Decrets de l'Alcaldia

Denominació carrerJosep Irla i Bosch 87

Denominació plaça d'Isidre Nonell 87

Cartipàs

Nomenament Director de Serveis de Museus i

Exposicions 88

Nomenament membres del Patronat de la Fun¬ dació Pública Escola Avillar Chavorros 88

Nomenament membres delConsell Municipal del

Districte 6. Gràcia 88

Nomenament CoordinadordeServeisdeProtec¬

ció Ciutadana 88

'CIÓ:

;a

,NiapAi Num. 4 /AnyLXXV

(2)

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió del 4 de desembre de 1987 aprovada el 23 de desembre de

1987.

Al Saló de la ReinaRegent de la

Casa

de la

Ciutat,

el

quatre de desembre de mil nou-cents vuitanta-set es

reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la

presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall

i

Mirai hiconcorren els ll·lms.Srs.Tinentsd'Alcalde, Lluís

Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia

Vintró i Castells, els ll·lms. Srs.Regidors, Josep M. Serra

i Martí, Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos iMatheu, Mercè Sala iSchnorkowsky, XavierValls i

Serra, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i

Famés,

Raimon

Martínez

i Fraile, Guerau Ruiz i Pena, Jordi Parpal i Marfà, Antoni

Santiburcio i Moreno, EnricTruñó i Lagares, Francesca Masgoret i Llardent, Josep M. Cullell i Nadal, Antoni

Comas i Baldellou, Josep M. Ainaud de Lasarte, Enric

Vila iAndreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas

i Falp, Pere Miró i Sellarés, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas iGavarró, JosepBueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí,

Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente,

Enric Lacalle iColl, Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto

Fernández i Díaz, i Antoni Lucchetti iFarré; assistitsper l'lllm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí

Pagonabarraga i Garro.

Constatadal'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessióa les deu hores i disset minuts.

Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior cele¬

brada el 23 d'octubre de 1987,l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'a¬ prova.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:

Quedar assabentat iratificar, constituït en Junta Ge¬

neral de la Societat Privada Municipal d'Aparcaments i

Serveis, SA, el Decret de l'Alcaldia, de 15 d'octubre de

1987 (NC-210), que nomena membres de l'esmentada

Societat, els Srs. Joan Anton Acebillo i Marín, Joan Laporta iArgelí, Alfred Morales i González,

Àngel

Abad i

Silvestre i Francesc Rafart i Estela.

Quedar assabentat i ratificar, constituït en Junta Ge¬

neral de la Societat Privada Municipal Anella Olímpica deMontjuïc, SA, el Decret de l'Alcaldia, de 15 d'octubre de 1987 (NC-211), que nomena membres del Consell d'Administració de l'esmentada Societat, els ll·lms. Srs. Frederic Prieto i Caballé i Joan Rangel i Tarrés, i els Srs.

SebastiàGallego i Rovira, Josep Miquel Abad i

Silvestre

i Joan Anton Acebillo i Marín.

Quedar assabentat iratificar, constituïten Junta Ge¬

neral de la Societat Privada Municipal Ferrocarril Metro¬

polità de Barcelona, SA, els Decrets de l'Alcaldia, de 10

de novembre de 1987(NC-212 i 213), que, respectiva¬ ment, designen membre de l'esmentat Consell, el Coor¬

dinador de Serveis de Transports de l'Ajuntament, Sr.

Alfred Morales i González, i observador en aquest

Consell el Sr. Francesc Rafart i Estela.

El Sr. Alcalde fa avinent queel GrupdeConvergència

i Unió manté una discrepància quant a la forma de les

designacions dels membres dels Consell de les Socie¬

tats PrivadesMunicipals puix, a juí de tal Grup, han de

partir de propostes d'acord al Consell Plenari mentre

que en opinió de la majoria s'han de conformar com a ratificacions de Decrets de l'Alcaldia.

El Sr. Comas matisal'opinió del seu Grup dientque,

ajuí seu, el contingut dels quatre puntsanteriors no

és

legal perquè l'Alcaldiano

té competències

per designar

els Consellsd'Administracióde lesSocietatsMunicipals

sinó queésla Junta General, convocadaa l'efecte, qui

ha de elegir-los.

A requeriment de la Presidència, el Secretari General informa quelaqüestió plantejada pel Sr. Comas incideix

novamenten la discussiótinguda a la sessió extraordi¬

nària del 22 de juliol; que, per una banda, la Llei de

Societats Anònimes atribueix els nomenaments dels

Consells d'Administració a la Junta General, però, per

l'altra, la Llei Especial de Barcelona els considerava la Comissió Municipal Executiva, demanera que, suprimi¬

da aquesta i la Comissió Municipal Permanent, tals

competències han passat residualment a l'Alcaldia; i

que, conseqüentment després de l'entrada en vigor de

la nova normativa reguladora del Règim local, tots

els

nomenaments dels Consells d'Administració de les So¬

cietats Privades Municipals, s'han efectuat per la via

d'un Decret de l'Alcaldia, ratificat posteriorment pel

Consell Plenari.

El Sr. Comas insisteix que pertractar-se deSocietats

Anònimes amb personalitat jurídica independent, els anteriors nomenaments corresponen ala JuntaGeneral

ambunaconvocatòria i ordre del diaespecífics, puix es tracta d'unaqüestió subjecta al Dret Mercantil i no pas

al Dret Administratiu.

El Secretari General recorda que en les JuntesGene¬

rals preval el Dret Administratiu i que a les sessions

del

22 dejuliol i 23 d'octubre tambées produïrennomena¬

ments de membres del Consell d'Administració de les

Societats Privades Municipals seguint els mateixos

cri¬

teris i procediments que avui.

Queden ratificats els tres primers punts del despatx d'ofici amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno,

Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona i

Fa¬

bregat.

El Sr. Alcalde precisaque s'encarregaràundictamen jurídicsobre laqüestió plantejada pel Grup

convergent.

Quedarassabentatdel Decret de l'Alcaldia, i l'acord

de la Comissió de Govern, de 28 d'octubre de 1987 (NC-172), que estableix el nivell de comandament

tèc¬

nic i políticdel'Administració municipal

descentralitzada

dels Coordinadors de Serveis de Districte i suprimeix

la

figura del Director de Serveis del Districte.

(3)

de 10 de novembre de 1987 (NC-181), que constitueix

laComissió deDescentralització Municipal i Participació Ciutadana com a comissió informativa del Consell Ple¬

nari per a assumptes

dels Districtes municipals i

en nomena els membres.

Quedarassabentat i ratificar el Decret de l'Alcaldia,

de 9 de novembre de 1987 (NC-180), que nomena membres del Consell Econòmic Assessor de l'Alcaldia: com a Vice-president, I'll lm.

Sr. Francesc Raventós

i

Torras, Segon Tinent

d'Alcalde; i

com a

Vocals, l'Excm.

Sr. Rafael Suñol i Trepat, President del Banc de Crèdit

Industrial, els ll·lms. Srs. Carlos Ponsa i Ballart, Degà del Col·legi d'Enginyers

de

Catalunya,

Josep Miquel

Abad

i

Silvestre, ConsellerDelegat del COOB'92, Enric Crous i Millet, Director General de la Fira de Barcelona, Ramon

Mas i.Sumalla, Delegat del Govern al Consorci de la

Zona Franca, Josep Munné i Costa, President del Port Autònom de Barcelona, Joaquim de Nadal i Caparà, Regidor Delegat de

Promoció

Financera, Francesc

San-tacana i Martorell, Degà del Col·legi d'Economistes de

Catalunya, Ramon

Seró

i Esteve, Director Gerent de la

Cambra de Comerç, Indústria i

Navegació;

i Joan Moli¬

na i Vivas, President d'ENASA.

Quedar assabentat del Decret del'Alcaldia, de 10 de

novembre de 1987 (NC-175), que delega en el Regidor Delegat d'Hisenda i

Promoció

Financera la

condonació

graciable de sancions

tributàries

i estableix les regles

per altràmit dels expedients de condonació.

Quedar assabentat dels Decrets de l'Alcaldia de 10

de novembre de 1987 (NC-178 i 179), que designen

membres del Consell General del PAMEM enrepresen¬

tació: del personal afiliat, els Srs. Manuel Arrocha i

Pérez, Desiderio De la Fuente i Domínguez, Boi Fusté i

Carbonell, Núria Pons i Giralt i Fernando Rodés i Estra¬ da; i dels pensionistes municipals afiliats, el Sr. Antoni

Ballesteros i Moron.

Quedar assabentat i ratificar els Decrets del'Alcaldia,

de 30 de novembre de 1987 (NC-191 al 204), que,

respectivament, nomenen: a) Coordinadors de Serveis

els senyors, Fernando Navarro i González, de Suport i

Avaluació de Gestió, Francesc Rafart i Estela, d'Econo¬ mia i Empreses, Guillem Sánchez i Juliachs, de Finan¬

ces, Manuel De Forn i De Foxà, d'Organització i Infor¬

mació, Francisco Longo i Martínez, de Personal, Alfred

Morales i González, de Transports i Circulació, Adolf

Cabruja i Martínez, de Proveïments i Consum, Lluís

Fontanals i Jaumà, de Manteniment i Serveis, Manuel

Ibern iAlcalde, de

l'Àrea

d'Esports, i Miquel Lumbierres i Méndez, de

l'Àrea

de Joventut; i b) Directors de

Serveis, la senyora Carme Sanmiguel i Ruibal, d'Infor¬

mació, i els senyors Felip Díaz i Capmany, de Gestió

Tributària, Joan Fuster i Sobrepere, de Difusió i Rela¬ cions Culturals, i Andreu Morte iTerés, d'Espai Escènic del Mercat de les Flors.

Quedar assabentat i ratificar el Decret de l'Alcaldia,

de 6 de novembre de 1987 (NC-173), que nomena el Sr. Oriol Morillo i Cuscó, Coordinador de Serveis del

Districtede Sant Martí.

Quedarassabentat i ratificar els Decrets del'Alcaldia,

d'1 de desembre de 1987 (NC-207, 208 i 209), que

nomenen Coordinador de Serveis dels Districtes: de

Gràcia, la Sra. M. Pilar Marsan i

Àlvarez;

de

Sants-Montjui'c,el Sr. Josep Espinàsi Xivillé; i de l'Eixample, el

Sr.

Santiago

Costa i Orfila;

i el Decret de l'Alcaldia de 2

dedesembre de 1987

(P-1145), que nomenaConseller Tècnic de la Presidència del Districte de l'Eixample, el Sr. Jordi Oliveras i Prats.

El Sr. Comas palesa la seva tristesa i oposició al

Decret de nomenament, «manu militari», del Coordina¬

dor de Serveis del Districte de l'Eixample, perquè supo¬

sa un nou pasendarreraen la descentralització i el seu

Grup no n'ha estat assabentat fins a aquest mateix matí, tot anunciantque el seuGrup difícilmentcontinua¬

rà en la «farsa» de la descentralització que si no és

democràtica no és res.

El Sr. Alcalde demana al Sr. Comas que retiri les

expressions «manu militari» i «farsa», tot puntualitzant

que ell mai nofa ús dels Reglaments i normes d'actua¬

ció sense consultar abans les persones, principi que

també haseguitenelcasesmentatpel Regidorconver¬

gent.

Queda ratificatl'anteriorpunt del despatx d'ofici amb

el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila,

Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona i Fabregat, quanta la designació del Coordinador de Serveis del Districte de l'Eixample.

Quedarassabentat dels Decrets de l'Alcaldia de 12,

19 i 20 de novembre de 1987(NC-174, 183 i 184), pels

quals, respectivament, es nomenael Sr. RamonGaldón i García, Gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge;

es modifica el Decret de l'Alcaldia de 23 de juliol

d'enguany sobre delegació de competències en el

Coordinador de Proveïments i Consum; i es comple¬

menta el Decret de l'Alcaldia, de 29 de setembre de 1987, assignant lescomeses principalsa desenvolupar

pel Sr. JosepSubiros i Puig com Assessor de l'Alcaldia

per a temes de caràctercultural.

Quedar assabentat dels Decrets de l'Alcaldia: de 6 denovembre de 1987(NC-188), quedelega atribucions

a l·ll·lm. Sr. Jordi Parpal i Marfà, Regidor Delegat de Promoció Urbanística i Jocs Olímpics 1992; de 27 de novembre (NC-190), que nomena representant de l'A¬

juntament de Barcelona en el Comitè Executiu del COOB'92, l·ll·lm. Sr. Joan Majó i Crúzate; de 30 de

novembre (NC-206), que nomena el Sr. Josep Subiros i

Puig, membre del Patronat de la Fundació Antoni Tà¬

pies, en representació de l'Ajuntament; i de 30 de

novembre (NC-189), assignaals Presidents dels Grups

polítics, amb representació en el Consell Plenari, una retribució equivalent a la de Regidor

d'Àrea.

Quedarassabentat del Decret del'Alcaldia, de 18de

novembre de 1987 (NC-182), que designa represen¬ tants de l'Ajuntament de Barcelona com aVocalsen la Comissió Coordinadora del Transport Metropolità, els ll·lms. Srs. Regidors Mercè Sala i Schnorkowsky, i Joan

Torres i Carol.

Quedarassabentat iratificarels dosConvenis, forma¬

litzats el 30 d'octubre de 1987, un amb el Ministeri

d'ObresPúbliques, i l'altre amb la Generalitat deCatalu¬ nya per al finançament d'obres de la xarxa arterial de

Barcelona.

El Sr. Alcalde destaca la transcendència de l'anterior Conveni relatiu als Cinturons i també la del següent sobre la telematització del Vallès.

Quedarassabentat i ratificar el Conveni, formalitzat el

4 de novembre de 1987, entre laDiputació de Barcelo¬

na, la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya, la

Mancomunitat Sabadell-Terrassa i l'Ajuntament de Bar¬

celona, percol·laboraren l'estudidel conjuntde serveis

telemàticsa desenvolupar a

l'Àrea

del Vallès.

Quedar assabentat i ratificar el Conveni formalitzat el 22 d'octubre de 1987, entrel'Ajuntamentde Barcelona i

(4)

tasques de

col·laboració

per a

la

prestació d'un millor

servei públic d'interès

ciutadà.

Quedar assabentat i ratificar els dos Convenis de

col·laboració formalitzats el 9 d'octubre de 1987 entre

els Ajuntaments de

Barcelona i

Montpeller,

un per sostenir d'una manera activa les polítiques decoopera¬

ció entre les Universitats de l'Acadèmia de Montpelleri

les deBarcelona, i l'altreperorganitzar conjuntament

el

Gran Premi Ciclista Montpeller-Barcelonaa la primavera

de 1988.

Quedar assabentatde l'informedels ServeisJurídics,

de 13 de novembre de 1987, sobre el procediment

referent a la Divisió Comarcal de Catalunya; i aprovar

tots els seus pronunciaments.

El Sr. Alcalde comenta que segons s'ha tingut

conei¬

xement per notícies publicades alapremsa,

la

Generali¬

tat no considerava tramesa dins de termini la resposta d'aquest Ajuntament sobre la

divisió

comarcal,

motiu

pel qual l'Alcaldia

demanà

a

l'Assessoria Jurídica el

dictamen del qual avui el Consell Plenari s'ha

assaben¬

tat i n'aprova els pronunciaments on es

considera

notificat dins de termini l'acord municipal. Afegeix que avui mateixes donarà trasllata la Generalitat de l'acord

que ara s'adopta als efectes

pertinents

que

són els

següents: si bé, segons la

Llei

de

Bases del

Règim

local, no es poden aprovar Comarques amb

l'oposició

de- les dues cinquenes parts dels Municipis sempre

i

quan representin la majoria de la

població,

en

virtut de

la disposició addicional quarta de

la mateixa

Llei,

a Catalunya, perhaver tingut

implantada abans

una

divi¬

sió comarcal, quan amb tal requisit

s'impedeixi de

forma parcial i minoritària,

l'organització comarcal del

conjunt del territori, el Parlament, per

majoria absoluta,

potacordar la

creació

de les

Comarques

que

resten

per

estendre l'organització comarcal a tot

el

seu

àmbit

territorial demaneraque, si tal acord

està

notificat

dintre

de termini, el Parlament haurà de decidir per majoria

absoluta la implantació de la comarca del

Barcelonès

en els termes establerts el 1937; tanmateix, vol expres¬

sar també certs dubtes quanta l'abast de la frase «de

forma parcial i minoritària», recollida en

l'esmentada

disposició, si els Municipis disconformes

amb

la

divisió

comarcal arribessin a representarla majoria de la pobla¬

ció de Catalunya.

Quedar assabentat del Decret de l'Alcaldia, d'1 de

desembre de 1987 (0-324), que aprova el

Plec de

Bases Tècnico-administratives per a la

realització

del

Pla especial de clavegueram de

Barcelona,

per

37.992.752 pessetes; declara

l'excepció

licitatòria

i

con¬

tracta directament els treballs amb l'empresa«ADASA»

perl'esmentat import.

S'entra, tot seguit, en el debat de l'ordre del dia.

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar els acords adoptats per la Comissió de

Govern el 28 d'octubre de 1987, pels quals, respectiva¬

ment: A) s'aprova: 1) l'Estudi de detall per a

la

precisió

de les condicions d'edificació de la finca núm. 9 del

passeig de Gràcia; 2) el Projecte de

reparcel·lació física

dela unitatd'actuació «A» compresadins el Pla especial

dedefinició devolums, reequipament i millora del sector

delimitat perl'avinguda de la Zona Franca i pelscarrers

de la Fundició, de la Mare de Déu de Port, i dels Alts

Forns, i B) se suspèn pel termini d'un any l'atorgament

de llicències de parcel·lació de terrenys,

d'edificació,

d'enderrocament id'implantacióde novesactivitats ala

semi-illa delimitada pel passatge de Joaquim

Rita i

pels

carrersde Concepció Arenal i de

Sócrates.

Ratificar els acords adoptats per la

Comissió

de

Govern el 25 de novembre de 1987, pelsquals, respec¬

tivament, s'aprova: A) inicialment: 1) el Pla

especial

d'ordenació i concreció del tipus d'equipament a

què

es destina la finca, de propietat municipal, qualificada

pel Pla General

Metropolità

d'equipaments

comunitaris i

dotacions de novacreació a nivell local (7-b), situadaal

xamfrà del passeig de Santa Coloma

amb el

carrer

del

Coronel

Àngel

Monasterio;

2)

el Pla

especial de

definició

d'alineacions i ordenació de les parcel·les situades

entre el torrent d'Estadella i el passeig de la Verneda (línia del ferrocarril,

enllaç Poble

Nou-Sant Andreu);

B)

provisionalment: 1 ) el Pla especial

de

requalificació

com aequipamentcomunitari i

dotació actual (7-a)

de

titulari-tatprivada, de la finca

núm. 23 del

carrer

Jaume

Piquet,

en laqual hi ha l'Escola

Orlandai; i C) definitivament: 1)

l'Estudi de Detall d'ajustament d'alineacions

del

carrer

Major de Sarrià, de Bonaplata i de

Senillosa.

Ratificar els acords adoptats per la

Comissió

de

Govern el 25 denovembre de 1987, pelsquals, respec¬ tivament: A) s'aproven: 1) el Projecte,

d'iniciativa priva¬

da d'execució de la urbanització del carrer de Sor

Eulàlia d'Anzizu; i B) se suspèn, pel termini

d'un

any

l'atorgament de

llicències

de

parcel·lació, edificació

i

demolició, en tot l'àmbit del Pla especial

d'ordenació

i estructuració del sector industrial de Sant Andreu, deli¬

mitat pels carrers de Santander, de Fra

Juniper

Serra,

de la Formiga, de Ciutat

d'Asunción,

per

la

prolongació

del de Tucumán i per la línia del ferrocarril.

El Sr. Albesa observa que l'expedient del Pla de

precisió de les condicions

d'edificació de la finca

núm.

9 del passeig de Gràcia, no

conté

cap

informe

tècnic,

raó perlaqual creu que hauria de quedar sobre

la taula;

recomanaque es procuri enllestir el planejament de les zones afectades per suspensió de

llicències

dins

el

període de la

suspensió

a fi

d'evitar perjudicis als

propietaris; quantal Pla especial de

concreció

del tipus

d'equipament a què es

destinarà

la

finca situada

en

el

xamfrà del passeig de Santa Coloma amb el carrer

del

Coronel

Àngel

Monasterio, demana aclariments

sobre la

possible afectació de tal

immoble

per

la

xarxa

viària

bàsica; i finalment tampoc veu clar que no

estigui

afectadatambé de vial unapetitaporciócompresadins

el Pla especial de

definició

d'alineacions de

les

par¬ cel·les situades entre el torrent d'Estadella i el passeig

de la Verneda.

El Regidor d'Urbanisme i

Serveis Municipals,

Sr. Serra

i Martí, puntualitza que cal rectificar

el termini de

sus¬

pensió de llicències en

l'àmbit

del

Pla especial

d'orde¬

nació i reestructuració del sector industrial de Sant

Andreu que, segons fou acordat per

la

Comissió de

Govern no erad'un any sinóde dos; que l'exemple

del

Plaespecial de

definició

d'alineacions i

ordenació

de

les

parcel·les situades entre el torrent de

l'Estadella

i el

passeig de la Verneda -on es respecten

plenament,

segons els plànols que

a les seves mans,

les

afectacions per a laxarxaviària

bàsica-

demostracom

els Serveis tècnics acceleren la tasca de planejament

quan poden assolir acords amb els

propietaris

ara

bé,

comque el primer expedient que ha esmentat

contem¬

plaunsector industrialon l'acord amb els

propietaris

es

preveu difícil, ha semblat prudent aplicar el

termini de

suspensió màxim previst perla

legislació

vigent.

Indica

(5)

núm. 9 del passeig-de

Gràcia,

iguala, en altura i profun¬ ditat, tal fincaamb les adjacents i respecta la façanaja

construïda; i que no creu convenient demorar-ne l'apro¬ vació sense perjudici d'incloure a l'expedient l'informe

tècnic que el

Sr.

Albesa reclama.

El Sr. Albesa constata que a l'expedient relatiu al sectorindustrial de Sant Andreu, esparla, efectivament,

d'un termini de dos anys.

Es ratifiquenels trespunts en debat, amb la rectifica¬

ció, indicada pel Sr. Serra i Martí, que el termini de

suspensió

de

llicències

en

el

sector

industrial de Sant

Andreu és de dos anys i no d'un com diu l'ordre del

dia.

ALCALDIA

ÀREADECULTURA

SecretariaTècnica de l'Àreade Cultura

Aprovarla incorporació del Museu d'Art de Catalunya

i del Museu Picasso al «Sistema Español de Museos»

d'acord amb el projecte de Conveni entre aquest Ajun¬

tament i el «Ministerio de Cultura» com ainstrument de

cooperacióentre els Museus i Serveis museologies afi

dereforçar l'activitat de les institucions que l'integren; i

autoritzar la seva formalització.

Aprovar la incorporació de l'Ajuntament de Barcelo¬ na, en qualitat de patró vitalici, a la Fundació privada

Museu d'Art Contemporani, constituïda en Cartafunda¬ cional el dia 30 de març de 1987 davant el Notari de

I'll Itre. Col·legi de Barcelona Sr.JosepM. Puig i Salellas; i acordar l'aportació a la Fundació d'una subvenció

anual, la quantia de la qual quedarà determinada a les previsions pressupostàries de cada exercici, vinculant

l'atorgamental fetque l'import d'aquellasiguidestinata la realització de la finalitat fundacional que principalment

consisteix en la inversió en béns artístics destinats assortir d'obra els Museus d'Art de Catalunya i, molt

principalment, el Museu d'Art Contemporanide la ciutat

de Barcelona.

Aprovar laincorporació del MuseuTàpies al «Sistema

Español de Museos», d'acord amb el projecte deCon¬

veni entre aquest Ajuntament, la «Dirección General de Bellas Artes y Archivos» i la Fundació Privada Antoni

Tàpies, com ainstrument de cooperació afide reforçar l'activitat de la Institució que s'hi integra; i autoritzar la

seva formalitzacióde conformitat amb el document ad¬ junt.

El Sr. Alcalde fa avinent que amb la incorporació del

Museu d'Art de Catalunya, del Museu Picasso i del

Museu Tàpies al Sistema Espanyol de Museus es

pretén obtenir uns ajuts -dels quals no es té, però,

l'absoluta garantia- de l'ordre d'uns 20 milions de pessetes per al Museu Tàpies i de 30 milions per al Museu d'Art de

Catalunya,

mentre que en el cas del

Museu Picasso suposarien unaimportant contribució al

finançament

del seu sistema de seguretat. Remarca,

per altra banda, que tal incorporació no comporta cap

compromís addicional sobre els que es practiquen

habitualment d'intercanvi de peces per cortesia.

El Sr. Ainaud manifesta que, després de fer-ne un estudi atent, veu amb

preocupació aquestes incorpora¬

cions al Sistema Espanyol de Museus,

que posen en

perill decedir la llibertatd'actuació del'Ajuntamentenel

camp museístic (perill en el qual no van caure els

Ajuntaments precedents ni els temps pitjors del fran¬ quisme quant es produïren intents per part del Govern

de l'Estat de fer-se càrrec dels nostres Museus) davant la temptació d'unes quantitats molt petites, l'obtenció de les quals no assegura ique sónuna forma indirecta

d'obviar el problema dels serveis de capitalitat. Agrega que el Museu d'Art de Catalunya, com el seu mateix nom indica, no és de titularitat de l'Ajuntament, puix

tothom sap què succeí el 1939 i com una beneurada

Junta de Museus salvà la situació; que els Museus de

Barcelona es troben en un estat que no permet pas presentar-los com un orgull de laCiutat; que el Pla de Museus, aprovat fa uns anys, no preveia pasl'adscrip¬ ció dels nostres Museus al Sistema Espanyol de Mu¬ seus; que la Llei del Patrimoni Històrico-artístic ha estat recorreguda perlaGeneralitat perquèvulnera les seves

competències exclusivesen matèria de Cultura; queels membres del seuGrup no poden donar laseva aprova¬ ció, ni com a ciutadans ni com a catalans, a uns

Convenis que suposen buidar de contingut l'Estatut,

que no solucionaran res i que imposen una colla de condicions -com per exemple tenir oberts els Museus

quan estan tancats per obres o ni menys existeixen, cas del Museu Tàpies- que no es poden complir; que quan va plantejar aquestes qüestions en el Consell Municipal Permanent no va trobar un interlocutor per¬

què no hi havia cap Regidor o Regidora que pugués

contestar-li; que el Sr. Mascarell que l'ha atès perfecta¬

ment, pateix per la penosa situació dels nostres Mu¬ seus, laqual noés pot resoldre amb petites ajudes sinó

que s'ha d'enfocar amb més valentia, amb més rigor i

amb més profunditat perquè Barcelona, no ja com a ciutat olímpica sinó simplementcom a ciutat normal, no

pot presentar un conjunt de Museus que fa vergonya; que els Ajuntaments precedents es preocuparen del contingut dels nostres Museus i, en canvi, des de fa unsanys l'Ajuntamentno fares en tal sentit: no se n'ha

inaugurat cap i es corre el perill d'haver de tancar els

actualmentexistents; quetroba enormement pintoresca

la referència al Museu Tàpies perquè, si bé coneix la

Fundació Tàpies i valora l'obra i la persona d'Antoni

Tàpies, company seù a qui admira profundament, des¬

coneix l'existència del MuseuTàpies puix elgran esforç per rescatar l'edifici de l'Editorial Muntaner i Simon

només és una bona intenció i l'Ajuntament no es pot

comprometre atenir obert un Museu encara inexistent.

Anuncia que, conseqüentment, uns acords, com els

que ara es proposen sense una negociació amb la

Generalitat -que també forma part de la Fundació

Tàpies- no poden tenir el vot favorable del seu Grup i suposen un plantejament greu per a la Ciutat, per als

Museus i per ala Cultura a Catalunya.

La Sra.Capmany, donada lasevacondiciód'anterior

responsable dels Museus municipals, significa que

aquest Ajuntament, al llarg de la Història, ha assumit

amb valentiaunes responsabilitats que no li pertanyien;

que per als iniciadors dels nostres Museus era ben

palesa la necessitat de comptarper a regir-los amb una Entitat que aplegués realment el Pensamenti la Cultura

de Barcelona, objectiu que complí la Junta de Museus,

després paralitzada per vicissituds històriques que no

es poden oblidar; que no desitja recordar la situació

tristíssima que visqueren els nostres Museus després

de la Guerra civil, els tresors dels quals varen ésser defensats gràcies a la gran vocació i tenacitat de la

gent que els tenia al seu càrrec, però, no obstant això,

(6)

que es

confeccionà el

Pla

de

Museus;

que

l'Ajuntament

ha estat sempre obert a una

corresponsabilitat

en

els

Museus; que, així, quan

el Sr. Max

Canher presentà la

Llei de Museus, els Grups socialista i comunista

del

Parlament hiformularenesmenes sense negarlaneces¬ sitat de taldisposició; que posteriorment el

Pacte cultu¬

ral propiciat pel Sr. Rigol,

feia

esperar

la

resurrecció de

la Junta de Museus-dissolta, percert, perunDecret de

la Generalitat- que des de l'arribada dels

Consistoris

democràtics, s'ha treballat constantmentenels Museus

com ho proven les consignacions

pressupostàries

que

s'hi han dedicat; queels Convenis proposats

implicaran

l'arribada d'uns diners sense hipotecar res,

és

a dir,

sense descatalanitzar els nostres Museus com ja es

constatà a l'hora de constituir el Consorci del Gran

Teatre del Liceu; ique noconsidera justa ni

documenta¬

da la reconvensió del Sr. Ainaud sobre latasca desen¬

volupada perl'Ajuntamenten

els

nostres

Museus.

El Sr. Ainaud, evocant el títol d'un llibre recentment

publicat per la

Sra. Capmany, replica

que

l'esmentada

Regidora té realment

mala

memòria

ja

que

dir

que en quaranta anys no

s'havia fet

res en

els nostres

Museus

quan en tal

període

s'inaugurà

el Museu

Picasso,

es

reformà lapresentació de la pintura

romànica del Museu

d'Art de Catalunya i s'inaugurà el Museu

Clarà, és faltar

d'una manera certa a la veritat històrica. Cita també,

amb el mateixpropòsit, lagran

Exposició

d'Art

Romànic

organitzada conjuntament

amb el

Consell d'Europa

en

el Palau Nacional, i la situació penosa i tronada que

s'arrossega des de fa uns anys, tot

reivindicant la

memòria del seu germà, Director

General dels Museus

Municipals en uns moments

molt

difícils

d'incompren¬

sió.

La Sra. Capmany replica que ha deixat

constància

que en uns moments demanca

de

gestió clara

per

part

de les Institucions, els tresors dels nostres Museus

s'havien salvat gràcies a la capacitat de

treball i

a

la

vocació dels homes que hi treballaven.

El Sr. Batlle puntualitza que, després de les

reticèn¬

cies expressades pel

Sr.

Ainaud en el

si del

Consell

Municipal Permanent, ha demanat una

sèrie de

preci¬

sions sobre les obligacions imposades

pels

Convenis

en discussió; que tals obligacions

són

mantenir oberts

els Museus un mínim de trenta hores setmanals i

participar en la

difusió

de la vida

dels Museus;

que

tals

Convenis poden reportar 20 milions al Museu

Tàpies

i

30 al Museu d'Art de Catalunya, al qual els Pressupos¬

tos de la Generalitat de 1988 dedicaran 8 milions de

pessetes; que malhauradament

la Generalitat

no

està

en condiciones de subvenir les necessitats dels seus

propis Museus puix el Museu de la

Tècnica necessitava

150 milions de pessetes l'any vinent i el Projecte de

pressupostos de la

Generalitat n'hi assigna

10; cal,

doncs, deixar que aquest Ajuntament pugui

subvenir

les necessitats de la seva xarxa museística a través

d'uns Convenis que no hipotequenpas el futur cultural

del nostre País.

El Sr. Ainaud subratlla que la Llei del Patrimoni

Històrico-artístic, a més de la gratuïtat -que troba molt positiva- no imposa

únicament

les

obligacions

esmen¬

tades pel Sr. Batlle sinó tot un sistema

assistencial;

que

l'exemple delLiceunoté validesa

perquè

aquest Teatre

no queda pas integrat en cap sistema i

el Consorci

noméscomporta l'arribada d'una

subvenció

de l'Estat

i

la correlativa atribució d'unaVice-presidència; que més

endavant demanarà quines són les inversions

munici¬

pals que s'han fet en els nostres Museus; que

els

30

milions peralPalau Nacional no

resoldran

pràcticament

res perquè les obres que s'hi han

de realitzar importen

molts milers de milions; que els responsables dels

Museus no es limitaren a defensar elstresors existents com ha dit la Sra. Capmany sinó que crearen

moltes

coses vencent enormes dificultats: així, la inauguració

del Museu Picasso es portà a terme a pesar d'un

telegrama del Ministeri de la

Governació arribat el

ma¬

teix dia que la prohibia.

El Sr. de Nadal observa que quan s'han reclamat de

la Generalitat ajudes pels serveis de capitalitat,

la

res¬

posta ha estat

indefectiblement

que

la Generalitat

no

tenia prou recursos,

però

ara l'intent

d'aconseguir

una

petita part de tals despeses per

via estatal

ensopega

ambun problemanacional de

Catalunya;

que

tanmateix

no es pot fer entrar aquest Ajuntament en un

atzucac

en el qual laGeneralitat es nega a pagar

les despeses

decapitalitatperò cada vegadaque

se'ls troba

una

font

de finançament s'invoquen

els interessos

nacionals de

Catalunya i els privilegis de la ciutat

de

Barcelona.

El Sr. Cullell recorda que quan enla

sessió

d'abril de la Comissió Mixta de Valoracions esplantejà la qüestió

dels costos de capitalitat de Barcelona, el seu

Presi¬

dent, el Sr. Borrell, contestà que serien inclosos en el Fons Nacional de Cooperació amb les Hisendes locals;

i precisaque el seu

Grup entén

les

dificultats

econòmi¬

quesde l'Ajuntament i la

búsqueda

de

fórmules alterna¬

tives per sufragar els serveis de capitalitat

i

no

s'oposa

a l'arribada d'una subvencióespecífica del Ministeri de

Cultura perals nostres Museus

sinó

al

fet

que, per

culpa

de nohaver-sepromulgatencarala Llei de

Finançament

local i de no haver-se contemplat d'una forma

genèrica

les despeses de capitalitat, s'hagi de posar un

pedaç

que confirma l'adagi «acada bugadaes

perd

un

llençol»

i que implica la cessió d'unes

competències

que

l'Esta¬

tut atribueix de forma exclusiva a la Generalitat de

Catalunya: pertant, el seu Grup no pot acceptar

jurídi¬

cament l'adscripció al Sistema Espanyol de Museus,

posant en entredit unes

competències

que, segons

l'Estatut, són exclusives del Poble de Catalunya.

La Sra. Capmany replicaque des del Decret

de Nova

Planta, es van posant pedaços; que el projecte

cultural

del Sr. Rigol preveia la

inclusió

en

els Pressupostos

de

la Generalitat de 400 milions per als nostres Museus; i

que ja és hora de fer net encara que en

la bugada

es

pugui perdre un llençol.

El Sr. Valls no comprèn per què el President de

la

Generalitat accepta éssernomenat «Espanyol de l'any»

i, en canvi, l'Ajuntament no pot adscriure els seus

Centres al Sistema Espanyol de Museus.

El Sr. Martínez i Fraile puntualitzaque malgrat

haver-seconvingutamb el Conseller de Cultura

l'aportació de

400 milions per al Museu d'Art de

Catalunya i de

125

peral Centre Cultural d'Art

Contemporani de

la Casa de

Caritat, els Pressupostos de la Generalitat no contenen

cap dotació per a la primera finalitat

i només

preveuen

9.817.316 pessetes per ala segona, apart una

partida

de 1.000 pessetes, per a la

creació

del

Consorci

corresponent, aturada des de fa tres anys; que

si

s'hagués materialitzat el Pacte cultural, potser

serien

ara

tots els Museus catalans els adscrits al Sistema Espa¬

nyol de Museus, que s'inscriu a la seva

vegada

dins el

Sistema europeuique no retalla

competències

sinó

que

coordina accions mentre que, en canvi, la Llei

de

Museus, en tràmitenel Parlament de Catalunya, intenta

prendre a les Institucions el seu

patrimoni

museístic.

(7)

d'ence-tar unapolèmica, que la

crítica, perfectament vàlida,

al

Projectede

Llei

de Museus

no

justifica

anar

darrera d'un

sistema quepermeti unamajor llibertat de moviments, i

que no censura

la política de pedaços perquè ell n'ha

posat

molts,

insisteix

que a

canvi d'un plat de llenties

no es poden

prendre

unes

competències

que pertanyen

al

Poble català puix altrament el Govern de l'Estat s'ado¬

narà que negant-se a pagar

els

costos

de capitalitat i

els serrells pels serveis de la Generalitat pot, amb Convenis específics, arribar al federalisme cooperatiu

que, enel

fons,

no

significa altra

cosa que passar

de les

competències

exclusives

a

les

compartides, i

això és

precisament

l'aspecte

que

troba malament

en

les

pro¬

postes en

debat.

El Sr. Armet, havent advertit que aquest Ajuntament

no espotvendre ni per unplat de llenties niperunapila

de milions, precisa que amb les propostes en debat

l'Ajuntament

pretén fonamentalment,

mantenir la seva

capacitat de

gestió

i

d'incidència

en el camp de la cultura, particularment en el dels Museus; que aquest Ajuntamentnovoluna Lleique,«de facto», comporti, de

manera directa o indirecta, una incautació del seu

patrimoni museístic però desitja, en canvi, una col·labo¬

ració estreta amb els dos nivells d'administració -Estat i Generalitat- que disposen de més recursos pressupos¬ taris en relació amb la cultura puix els grans equipa¬

ments i els grans reptes culturals del futur només es

poden emprendre comptant amb unasintonia entre tots

tres nivells d'administració; que les competències ex¬ clusives de l'Estatut tenen caràcter legislatiu i les sen¬ tències del Tribunal Constitucional reconeixen que la

gestió cultural correspon als ciutadans, a les associa¬ cions, als Ajuntaments i a les Comunitats Autònomes;

que de la mateixamanera que, per exemple, el Festival

de Salsburg s'organitza amb lacol·laboració de tots els nivells de l'Administració austríaca, quan es pretén rea¬ litzar qualsevol equipament cultural aBarcelona, capital de Catalunya i bicapital de l'Estat, cal també la inversió d'uns fons de l'Estat, altrament Madrid gaudiria d'unes aportacionsperalCentreCultural Reina Sofia i Barcelona no en tindria per a la Casa de Caritat; que conseqüent

amb la doctrina d'en Cambó que deia «Creem els mecanismes de cooperació i manem nosaltres», el seu

grup sempre ha defensat l'obtenció, per solucionar els reptes del futur, de les màximesaportacions de l'Estat i

de la Generalitat,en unalògica

quebeneficianotansols aaquestAjuntamenti la Ciutat

que escapital de Catalu¬

nya sinótot Catalunya i els seus ciutadans.

El Sr. Albesa indica que en cap lloc dels dos Conve¬

nis en discusió hi veu una vulneració de les competèn¬

cies de l'Estat ni cap venda del patrimoni de Catalunya,

cosa que ningú dels presents a la Sala no consentiria,

sinó que hi constatatan sols l'intent d'aconseguirunes

aportacions per alsnostres Museus que s'estan degra¬

dant: conseqüentment el seu

grup elsdónasuport sibé

palesa la necessitat de concretar-hi les quanties dels ajuts ques'obtindran i, àdhuc, el seu increment al llarg

dels anys.

El Sr. Ainaud demana que la problemàtica dels nos¬

tres Museus es tracti un dia amb més coneixement i

rigor perquè ell la coneix bé però les altres persones que l'han tractada no la coneixen tan a fons; i puntua¬

litza que l'única quantificació que hi ha en els expe¬

dients en discussió són 15 milions per a

la instal·lació

d aire condicionat del Museu

Tàpies.

El Sr. Alcalderemarca

quela memòria ha traicionat el

Sr. Ainaud perquè no ha tingut

presents els esforços,

molt meritoris, desenvolupats en els darrers vuit anys i

que no desitja detallar; que no li agrada que cap

Regidores cregui millor informat que els altres; i que el

debat ha palesat dues concepcions diferents de la forma de conduir la Ciutat des del punt de vista de les

seves relacions amb Catalunya, amb Espanya i amb la resta d'Europa que l'adscripció del Museu d'Art de

Catalunya, del Museu Picasso i del Museu Tàpies al

Sistema Espanyol de Museus pretén aconseguir-hi un diners sense renunciar a una engruna de la nostra autonomia; que la incorporació d'aquest Ajuntament a la Fundació Privada Museu d'Art Contemporani -presi¬ didapel Sr. Leopold Rodés i Castanyeri constituïdaper trenta empresaris- vetlla perenriquir els fons dipositats

en els nostres Museus i situar-los a l'alçada de les

nostres aspiracions, propòsit ben difícil donada l'exis¬ tència del Museu Picasso i la proximitat del Museu

Dalí.

El Sr. AinaudpuntualitzaqueelseuGrup dóna suport a les iniciatives que estimen favorables als interessos

de la Ciutat i, pertant, votaranfavorablementla incorpo¬

ració d'aquest Ajuntament a la Fundació Privada del Museu d'Art Contemporani, perquè Barcelona pugui esdevenir una de les capitals de l'art contemporani.

S'aprovenles tres propostes en debat amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi,

Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet,

Puigdollers, Marcet, Cardona i Fabregat, quant a les

propostes núms. 4 i 6 de l'ordre del dia relatives a la

incorporació del Museu d'Art de Catalunya, del Museu

Picasso i del Museu Tàpies al «Sistema Español de Mu¬

seos».

PRIMERA TINÈNCIA D'ALCALDIA

Aprovaciódel Pla i Programa d'Actuació municipal. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la següent proposta:

Aprovar el Programa d'Actuació municipal

1988-1991; sotmetre'la informació pública pel termini de 30

dies; i en cas de no presentar-se reclamacions, tenir-lo

peraprovat definitivament.

El Sr. Alcalde en defensa de l'anterior proposta diu que closa l'etapa històrica de sanejament, reforma i

posada al dia dels instruments administratius i finan¬ cers, és posible la producció de projectes i serveis engrescadors; que la Ciutat està llençada i mira no només cap a 1992 sinó més enllà puix quan el 1991

s'acabi l'actual mandatcorporatiu s'ha depoder dirque estan ben previstosno solament els Jocs de 1992 sinó també l'endemà dels Jocs, i quan es tanquin els Esta¬

dis, els Jocs hagin servitperquè lasituació sigui signifi¬

cativament millor actuant com a catalitzadors del salt endavant que la Ciutat ha de fer i perquè la generació

dels nostres fills no s'hagi de gastar, com hem de fer

nosaltres ara, molts diners a refer palaus, construïts a cops d'il·lusió i d'entusiasme(les Exposicions de 1888i

1929 o el Congrés Eucarístic de 1952, en menor

escala) que tingueren la virtut de fer vibrar la Ciutat i

promoure una colla d'iniciatives, tanmateix, avui aixòja

no es pot acceptarcom asistema regular de funciona¬

ment i cal evitar que al 1994, s'hagi d'injectar, com es fa ara en el Palau Nacional, formigó en els basaments

(8)

d'ésser la gran oportunitat per ala

pujada d'uns

quans

graons en l'escala,

difícil però més duradora, de la

qualitat de vida de la nostra

Ciutat,

que

s'ho ha hagut

de fer tot perquè ha hagut de viure sense

Estat i

amb

tots els avantatgesi inconvenients que

això

comporta.

Segueix dient que

és

ara

el

moment

d'iniciar

el salt

endavant, realista i concret, que es proposa per als propers anys i d'encetar

els problemes de

qualitat de

vida, conflictius i complexos, amb un esperit de pacte -que des d'ara ofereix a tots els

Grups del

Consistori-encara que entén perfectament la recança a

entrar-hi

perquè avui predomina el

criteri contrari

que, una

mica

cansat del pactisme històric,

pretén

una colla

d'afirma¬

cions del País mirant el futur com si cadacosa depen¬

gués de la voluntat

i

vehemència amb què hom

és

capaç de formular-la,

actitud amb

la qual el

seu

Grup

no

està d'acord sibé éscomprensiu respectea les obliga¬

cions respecte a un

País

que ha

viscut dos-cents

cinquanta anys sense autogovern,

circumstància

que imposa uns simbolismes i uns gests; ara

bé,

no

cal

oblidar que aquesta Ciutat ha estat la barca que

ha

permèsque totes

mantingués

durant

molts

segles i

per

tant, s'ha de cercar qualitat de vida i benestar social, i

s'ha de mantenir l'eina i l'instrument bàsic que ha

permès que Barcelona, i

Catalunya

en gran

part,

fossin

allò que són i arribin a ser

allò

que poden

arribar

a ser:

l'esperit de ciutadania dels nostres

ciutadans,

per man¬

tenir el qual creu convenient unir tot el

Consistori

deixant ben clar però, que la responsabilitat

és,

en definitiva, de l'equip de govern que

és

qui seria

criticat

si les coses fallessin.

Recorda que ala darrera

sessió

tinguda per

l'anterior

Consistori, el Cap de la minoria formulà una oferta de

pacte en els campsde la gran

Cultura (on el

veu

difícil

d'assolirdesprés del debat anterior), de

promoció

exte¬ rior de la Ciutat i de la lluita contrael terrorisme; que ell

ara insisteix en els dos primers vessants

perquè

en la sevaopinió el sistema anglès de

representació

exterior

de les ciutats amb el líderde lamajoria i de laminoria és

un bon model, i amplia l'oferiment al problema de les

drogues perquè, si

hi ha escoles diverses

sobre la

forma d'enfocar-lo, és un tema de civilització que dé¬ passa els governs de totes les ciutats i, dissenyat

el

camp de confrontació dialèctica, tot i que el

problema

no potquedar resolten quatre anys per les

dimensions

que ha adquirit, cal anar tant lluny com sigui

possible

superant les dificultats i contradiccions internes, que

s'ha d'expressarsempreamb el respecte que mereix la

magnitud del problema puix aquells qui hi

són

més

a

prop -no solament els que els viuen

dramàticament

llurs famílies sinó aquells que hi tenen responsabilitats polítiques- tendeixen areaccionar d'una forma

apassio¬

nada i, fins i tot, passionalment i aquesta actitud s'ha

d'evitar mantenint el cap clarperquè no hiha unaúnica

solució vàlida i definitiva i cal unagran circumspecció i

eclecticisme, recomanacions aquestes també vàlides

en el camp de la seguretat, en el qual s'han de

descartar les fórmules fàcils i, per això també, tot el

Consistori s'ha d'escarrassar a trobar un llenguatge comú, a partir del qual es puguin confrontar opinions.

Agrega que

també

ofereix un pacte en

matèria

de

promoció

econòmica, de la qual ja

hi

ha alguns exem¬

ples de col·laboracióa

través

de la Fira de Mostres,

i del

Consorci de la Zona Franca -on li agradaria veure

representades totes les Institucions catalanes comen¬

çant per la

Generalitat-

i en el vessant

de la

projecció

econòmica de la Ciutat i de Catalunya arreu d'Europa,

d'Àsiai d'Amèrica comjaha fetenalgunes ocasions, si

bé tot això encaras'ha de potenciar més.

Remarca, acontinuació, que en el Programapresen¬ tathi viu unapreocupació -que li agradaria foscompar¬

tida per tothom- per l'entorn

metropolità des de la

solidaritat perquè el creixement i el manteniment de

la

ciutat central ha estat la causaque ha convertit l'entorn metropolità en la misèria que

és

avui

i

per

això

cal

sentir-se responsable de la seva

reconstitució

com a

teixit urbà, cosa que difícilment es

podrà

aconseguir

sense l'ajut de tots els elements que han provocat

la

situació actual i que es trobenen elcentrede l'aglome¬

ració: d'així, la voluntat d'ésser solidaris fent tot el possible (dins l'escenari institucional donat per

l'opinió

majoritària dels ciutadans de

Catalunya, representada

legítimament pel seu Parlament)

perquè

tot

l'escreix

econòmic, humà i tècnic de «know-how» existenten la

ciutat de Barcelona, s'esmerci no tan sols dins les

nostres muralles -en els 90 km2 miserables que conte¬ nen els nostres habitants les nostres il·lusions, idees i projectes- sinó en tot el conjunt que a vegades

s'ha

anomenat ciutat metropolitana.

Significa, després, que el Programa

conté

també

una preocupació (ben palesa entots els

compromisos elec¬

torals) no només per la Barcelona enfora

sinó

també

perla Barcelonaendins, perla Barcelona

interior

que no

podia quedar oblidada en uns moments de

projecció

exterior i cap al futur; que anar Barcelona endins

signifi¬

ca, per una banda, la

rehabilitació

de la

Ciutat Vella i

l'enfortiment de l'Eixample -on no tot

està

garantit i

cal

no perdre de vista que altres ciutats europees

han

perdutelsseuseixamples-

però

especialment

la rehabi¬

litació de la Ciutat Vella on les societats barcelonina,

catalana i espanyola dipositen una part dels seus pro¬

blemes i cal reaccionar davant de tal situació basant-se

en una ciutadania enormement combativa que reivindi¬ ca obstinadament la seva qualitat de vida i uns canvis

de població provocats que equilibrin

el conjunt;

que també és anar Barcelona endins procurar acostar l'A¬

juntament a la ciutadania aproximant

els serveis

als

ciutadans i enfortint la descentralització amb mitjans

humans i amb recursosperquè no basta amb la perfec¬

ció tècnica de les Àrees centrals (on hi ha hagutgrans figures com el Doctor

Turró,

Duran i

Reináis

o

Joan

Ainaud) sinó que cal tenir els grans

funcionaris

no sota l'aixopluc de la Casa Gran

sinó

en els petits Ajunta¬

ments que són els Districtes on esprodueix el

90 % de

les relacions entrel'Ajuntament i laciutadania, on majo¬ ria i minoriaesjuguen laseva credibilitat i el seu

prestigi

com a classe política, i on cal mostrar a la

ciutadania

l'existència d'uns serveis que no coneixcom esdemos¬

trà en el cas de les devolucions de la contribució

urbana, canalitzades bàsicament a través dels serveis

centralsperquè la ciutadaniano ésencaraconscient

de

l'existència dels deu petits Ajuntaments, des dels

quals

es poden resoldre la majoria de les gestions

municipals:

cal, doncs, donar als Presidents de Districte, els mitjans

i recursos per quedar bé davant la ciutadania

i

donat

que, per exemple, els temes del benestar social

poden

quedar perfectament dissenyats en un

llibre

però

l'as¬

pecte més valuós és la xarxa actuant sobre el

territori

en contacte amb la població.

Indica, per últim, que el Programa presentat

desitja

també millorar l'habitatge i les expectatives de

les

parelles joves de poder trobar casa a la Ciutat; que

la

solució dels problemes del benestar i

marginació i

els

(9)

des-centralització i la participació ciutadana perquè a l'hora

de la veritat es produeix al carrer; i acaba expressant la

confiança que

tenint ben

presents

les idees

que

ha

exposat,

els Jocs

Olímpics de 1992 siguin quelcom

més que quinze dies

memorables.

El Sr. Albesa, després de congratular-se de l'optimis¬ me del Sr. Alcalde perquè notothom veu lescoses tan

clares i ladescentralització no ha arribatencara a ésser una realitat plena com el seu Grup ha pogut constatar aquestsdarrers

dies,

entrant

ja

en

l'anàlisi

del Programa

d'Actuació per al proper quadrienni, diu que en les

darreres Eleccions Municipals d'un cens (amb sospito¬

sos errors que arribaven al 4 % segons les seves

dades) d'1.347.244 electors,

només

en votaren

925.117, dels quals 447.686, és a dir, el 53 % hovaren fer afavor de l'actualCoalició que governael Municipi i 384.888, osia, el 47 % ho varen fer afavor dels Grups

de

l'oposició;

que, conseqüentment, el Programa d'Ac¬ tuació per al proper quadrienni no s'havia d'haver

redactat prescindint, com s'ha fet, de l'opinió dels representants del Grup de l'oposició, que representen quasi la meitat delsvotants perquè si bé la responsabili¬

tat d'executar-lo correspon a l'equip de govern, l'apro¬ vació competeix al Plenari i el mètodeseguit suposa un menyspreuevidentper aquasi la meitat dels ciutadans, que no haestatni escoltada ni consultada; que calia,en

canvi, haver discutit i consensuat tal Programa perquè

fos l'expressió de la voluntat de tots els ciutadans de Barcelona perquè si bé la responsabilitat de govern

pertoca a la majoria, l'aportació de diverses opinions pot enriquir l'actuacióde l'executiu: és, doncs, inconce¬

bible que se sotmeti a l'aprovació corporativa un Pro¬

gramadel qual unaimportant part del Consistori non'ha tingut coneixement fins fa setanta-dues hores i que ell

mateix hahagut d'estudiar acorre-cuïtaperquè no n'ha

obtingut un exemplar fins després de la reunió dels

Consell Municipal Permanent.

Analitza, a continuació el contingut dels diferents capítols del Programa, tot comentant:

a) Quantala presentació: que no esprecisael model

de ciutat que es propugna si bése'l considera aprovat

per tercera vegada majoritàriament a les Eleccions

Municipals, quan ell ja ha indicat abans com era de justa la majoria; que tampoc es concretaquin ha estat

el nivell de compliment del Programa anterior i dubta molt que pugui qualificar-se realment de satisfactori,

ateses les mancances de la infrastructura municipal;

que les campanyes de propaganda, amb costos pa¬

gats pertots, poden haver despertat alguns ciutadans

però la majoria mai no havien perdut la il·lusió, l'espe¬

rança i l'orgull de viure a Barcelona a pesar que la

nostra població ha disminuït els últims cinc anys, en

50.000 persones -procés que continuarà els propers anys per l'augment de la pressió fiscal, sobretot a

conseqüència de la divisió cadastral que incrementarà

no tan sols la contribució urbana sinó també

l'impost

general sobre la renda sinó també l'impost sobre el

patrimoni, motius pels quals no veu com les noves

famílies podran trobar llar a la nostra Ciutat- en una

ciutat onles persones més

gransde 65 anys represen¬ ten avui el 15 % de la població i arribaran la propera

dècada al 18,6 %i són, enla

gran majoria, pensionistes

queveuencom progressivamentesredueix el seunivell adquisitiu mentre que la pressió fiscal els asfixia; que

lesdificultatsi eventuals fracassosen

el compliment del

Programa

anterior s'imputen avacil·lacions i comporta¬ ments d'altres Administracions

públiques oblidant que

l'Ajuntament compta amb uns ingressos consolidats

que, ben administrats, podrien ésser suficients per atendre les obligacions de la sevacompetència que ha

de complir abans de comprometre's en qüestions prò¬

pies d'altres Administracions o de la iniciativa privada.

b) Quant a la situació actual de la Ciutat: que es reconeix la brusca disminució de la natalitat, en part imputable, a juí seu, a la política socialista que no ha

sabut resoldre el problema de l'atur; i que s'analitza el nivell i la qualitat de vida, la salut, l'assistènciahospitalà¬

ria, el medi ambient, l'educació, l'escolarització i la

cultura amb una auto-complaença que desitjaria que

pogués éssercompartida pertots perquè fos real. c) Quant al balanç del Programa 1984-1987: que el considera un impressionant elogi de l'actuació del go¬ vern municipal; i s'hi comptabilitzen actuacions inicia¬

des amb anterioritat i d'altresencara no acabades i això el porta a preguntar: si el servei de recollida d'escom¬ braries ha millorat realment amb la col·locació d'uns antiestètics i pudents contenidors que comporten la

realització d'una part del servei a càrrec de l'usuari, si

realment ha millorat l'estat dels nostres cementiris, si és

motiu de vanaglòria que a més del 50 % dels avorta¬

ments de Catalunya s'hagin practicat en els Hospitals

municipals, i com pot haver millorat la conservació del

nostre Patrimoni Artístic quan un insigne periodista es lamentava fa pocs dies per les declaracions d'un alt dirigent municipal sobre la necessitat de tancar alguns

Museus i Biblioteques per mala conservació.

d)Quanta les prioritats:que es dediquencinc planesa destacar els èxits de lapolíticamunicipal, alfinançamenta la solidaritat metropolitana i a la descentralització però no hi ha trobat cap referènciaa la redacció de la novaCarta municipal; i que els objectius enumerats tenen més aviat

el caràcter d'idees -en bona part compartides pel Grup

popular- o de simples especulacions.

e) Quantal marc pressupostari o financer: que no es donen xifres concretes però el preocupen, per una

banda, l'anunci de latendència a gravar menys l'activi¬ tat econòmica i, una vegada revisats els valors cadas¬ trals, a fer créixer la contribució urbana, i per l'altra, la dinàmica paternalista que pretén substituir la societat amb inversions o promocions que ultrapassen les fun¬

cions de l'Ajuntament si bé ha de puntualitzar que el

seu Grup no troba malament la col·laboració de l'Ajun¬

tament enel creixement econòmic de la Ciutat sempre i

quan no se suplanti la iniciativa privada, es compleixin

prèviament les obligacions pròpiament municipals i tal

col·laboració no serveixi de pretext perincrementar els

pressupostos i l'endeutament municipals.

f) Quanta les vint-i-cinc mesures més significativesa executar en el proper quadrienni: que algunes seran

realitzades amb col·laboració amb altres Administra¬

cions, i que per a determinar-Ies l'equip de govern no ha escoltat ni consultat els Grups de l'oposició quan tots podien haver aportat suggeriments.

Opinaque el Programa presentat sembla la partitura

d'un cant coral sobre l'excel·lència de l'acció de govern

desenvolupada, quan hauria de contenir una anàlisi de

la situació de cadascun dels serveis municipals -co¬

mençant pels obligatoris i continuant amb els voluntaris

i després amb els compartits-, amb indicació de les deficiències a corregir per satisfer les necessitats i les aspiracions de la població, unestudi del cost previsible

de les accions a emprendre i de les disponibilitats financeres, i un ordre de prelació entre les diferents

Referencias

Documento similar

o esperar la resolución expresa" (artículo 94 de la Ley de procedimiento administrativo). Luego si opta por esperar la resolución expresa, todo queda supeditado a que se

1. LAS GARANTÍAS CONSTITUCIONALES.—2. C) La reforma constitucional de 1994. D) Las tres etapas del amparo argentino. F) Las vías previas al amparo. H) La acción es judicial en

D) El equipamiento constitucional para la recepción de las Comisiones Reguladoras: a) La estructura de la administración nacional, b) La su- prema autoridad administrativa

b) El Tribunal Constitucional se encuadra dentro de una organiza- ción jurídico constitucional que asume la supremacía de los dere- chos fundamentales y que reconoce la separación

 La enseñanza, el aprendizaje y la difusión de la ciencia son procesos que determinan el desarrollo científico y tecnológico de un país; vivimos en una sociedad donde la ciencia

Volviendo a la jurisprudencia del Tribunal de Justicia, conviene recor- dar que, con el tiempo, este órgano se vio en la necesidad de determinar si los actos de los Estados

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de

El Museo Juan Manuel Blanes (o Museo Blanes) está situado en la ciudad de Montevideo, albergando una colección de arte moderno y contemporáneo de carácter tridimensi- onal que