barcelona liniasantandreu.cat Núm.57 Difusió controlada per OJD-PGD: exemplars mensuals

barcelona

línia santandreu

liniasantandreu.cat · 21-04 -2015 · Núm.57 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Patrimoni ^{pàg 6}

Es recuperarà part del Rec Comtal i de l’aqüeducte romà amb un parc arqueològic

Entrevista a Ada Colau ^{pàg 8 i 9}

“Estan en joc dos models de ciutat: el de la desigualtat o el de la justícia social”

Consternats

Institut Joan Fuster

Navas · 20/04/2015

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88

| 2

^{línia santandreu .cat} 21

líniasantandreu

En Portada 21

^{línia santandreu .cat}

Un professor mort i quatre per- sones -dues professores i dos alumnes- ferits. Aquest és el trà- gic balanç dels fets que van ocó- rrer ahir a l’institut Joan Fuster del barri de Navas, quan un alumne del centre de només 13 anys va irrompre armat amb una ballesta i un ganivet en una aula de segon d’ESO on s’estava fent la classe de llengua castellana.

Tal com van explicar alguns alumnes del centre a diversos mitjans, el presumpte autor del crim hauria agredit la professo- ra de castellà a la cara amb la ba- llesta i posteriorment l’hauria atacat a l’espatlla amb un gani- vet. Després d’haver-la ferit do- blement, el noi s’hauria dirigit cap a la filla de la professora, a qui també hauria atacat amb el ganivet. Tot seguit l’agressor s’hauria desplaçat cap a una al- tra aula del mateix curs, on hau- ria ferit un altre alumne amb el mateix ganivet.

Alertat per tot el soroll que s’estava produint, el professor de l’assignatura d’Història, que feia de substitut, es va dirigir cap a les

classes on l’agressor ja havia ac- tuat. Tots dos s’haurien trobat al passadís, on el menor hauria matat el docent.

Pel que fa als quatre ferits, una de les professores va ser atesa i donada d’alta al mateix lloc dels fets, mentre que els tres restants van ser traslladats a l’Hospital de Sant Pau, on van ser atesos i estan estables. Es tracta de la professora de castellà, amb contusions a la cara, la seva filla

de 13 anys, amb ferides en una cama, i un noi de 14 anys, ferit al tòrax amb arma blanca.

POSSIBLE TRASTORN MENTAL Segons fonts properes a la in- vestigació citades pel diari La Vanguardia, els Mossos d’Es- quadra contemplen l’opció que el presumpte autor dels fets pogués estar patint un brot psicòtic en el moment que va decidir armar-se

per posteriorment dirigir-se cap a l’escola. Un cop ja havia comès totes les agressions, el menor, se- gons va explicar El Periódico, va ser retingut pel professor d’E- ducació Física, després que aquest el sorprengués sol en el passadís intentant preparar un còctel molotov, en un estat molt nerviós i dient “escolto veus, vull acabar amb totes les veus”.

Després dels fets, un cop el menor va ser retingut i identificat pels Mossos d’Esquadra a l’inte- rior de l’institut, se’l va traslladar a l’hospital Sant Joan de Déu, on va ser ingressat a urgències. En companyia dels seus pares, i d’u- na parella de policies de paisà, va ser atès pels serveis mèdics de l’hospital. Un cop feta l’explora- ció mèdica -a l’hora del tanca- ment d’aquesta edició encara no se’n coneixien els detalls-, els seus resultats s’incorporaran a la causa judicial oberta.

D’altra banda, segons el tes- timoni de diversos companys que van recollir ahir diferents mitjans, l’agressor era aficionat a les armes, recentment havia as- segurat que algun dia volia co- metre algun crim a l’institut i te- nia una llista negra amb 25 noms d’alumnes i professors que volia atacar.

Un nen de només 13 anys

» Un alumne de segon d’ESO de l’institut Joan Fuster mata un professor i fereix quatre persones més

» El presumpte autor del crim, que havia avisat de les seves intencions, anava armat amb una ballesta

Albert Ribas NAVAS

Imatges de diversos moments viscuts a les portes de l’institut Joan Fuster després de la tragèdia. Fotos: Línia Sant Andreu, Twitter i Ajuntament

El professor mort era substitut i impartia classes

d’Història

SOCIETAT4El presumpte agres- sor de l’institut Joan Fuster no tindrà cap responsabilitat penal pels fets, ja que el Codi Penal es- tableix que, en aquests casos, els menors de 14 anys no poden ser imputats.

Segons la llei orgànica 5/2000 del Codi Penal, només és a partir de quan un menor té 14 anys que se’l pot fer respon- sable penal dels seus actes.

Aquesta realitat legal però, no significa que els fets no tinguin conseqüències. El que pot pas- sar ara és que se suspengui la pàtria potestat als pares i la tu-

tela del menor passi a la Gene- ralitat, concretament sota la responsabilitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

Si es confirma la suspensió de la pàtria potestat, la DGAIA farà un seguiment de l’entorn fa- miliar del menor per tal de co- nèixer ben a prop la seva reali- tat social. És a partir d’aquí quan l’entitat pública decidirà què cal fer amb el menor i, fins i tot, ho pot fer amb l’ajuda dels pares. Una de les opcions podria ser un internament tem- poral en un centre de protecció.

Un crim que no tindrà

responsabilitats penals

| 4

^{línia santandreu .cat} 21

Opinió

publicitat619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected] Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected] administració: [email protected]

línia santandreu .cat

Dipòsit legal: B 11298-2010 amb el suport de:

Difusió controlada 15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Eugeni D’Ors, Xènius, en un dels seus escrits va fer un seguit de conceptes en contraposició els uns amb els altres, entre els quals n’hi havia dos que m’han quedat gravats a la memòria: Contra el trabuc, el somriure i Contra la barbàrie ibèrica, la civilització mediterrània. Això ho escriví Xè- nius, al que se’l va tractar de tra- ïdor a Catalunya, per haver optat en alguns moments per escriure en castellà i especialment per ha- ver estat anomenat pel dictador Francisco Franco com a Cap Na- cional de Belles Arts i ser mili- tant de la FET i de les JONS.

Però, malgrat tot, com deia ell mateix, no es neix en va, vora el Mare Nostrum.

Seguin l’exemple de Xènius es pot fer una nova relació de conceptes oposats: Contra la dis- gregació, l'esforç per a la unitat/

Contra el puny, la mà estesa/

Contra l’autoritarisme, la lliber- tat/ Contra la mentida, la veritat/

Contra la mediocritat, l’excel·lèn- cia/ Contra el desànim, el co- ratge/ Contra la submissió, la re- bel·lió/Contra l’insult, l’educació/

Contra la ignorància, el coneixe- ment/ Contra la corrupció, l’ho- nestedat / Contra l’immobilisme centralista, l’acció de la perifèria/

Contra el tancament, l’obertura/

Contra l’obscuritat, la llum/ Con- tra la cobdícia, la generositat/

Contra el got mig buit, el got mig ple/ Contra el soroll de la ca- verna, el silenci indiferent/ Con- tra tot el que és negatiu pel nos- tre país, oposem-hi allò que és positiu, i amb aquest capteni- ment podrem fer foc nou, en con- tra de cap poble ni nació, però sí en contra de qui es vulgui impo- sar sobre la nostra pàtria.

4 El somriure

per Jordi Lleal

#ProcésEnÀrab

#QueixaMossos #ConfetiAtac

4 200 niñas y muchos olvidos

per David Creus

Segons un estudi de la Plata- forma per la Llengua, quatre grans empreses de l’Estat es- panyol –Banco Santander, Coca-Cola, Nestlé i Danone–

es neguen a etiquetar i a fer ser- vir la llengua catalana en els seus productes i serveis perquè afirmen acollir-se a 340 dis- posicions i normatives lingü- ístiques que obliguen les em- preses a fer servir, exclusiva- ment, a Catalunya la llengua de Cervantes.

La discriminació de la nos- tra llengua pròpia és especta- cularment injusta. Jo em pre- gunto: què hi diuen a tot això tots aquells que defensen el federalisme i el confederalisme, i argumenten que la indepen- dència no és necessària? Per què aquestes empreses no es fi- xen, per un moment, en la le- gislació lingüística de Suïssa o

Bèlgica? Davant d’aquesta re- alitat tan arbitrària, colpidora i genocida és necessari, d’en- trada, deixar ben clar que no existeix una igualtat d’oportu- nitat entre el català i el castellà a casa nostra.

Ara i aquí tenim 340 nor- matives que ens impedeixen, a Catalunya, fer servir la llengua de Pompeu i Fabra. La demo- cràcia lingüística encara ha d’arribar a Catalunya. Si us plau, només demano que aquests senyors tan ufans i tan superbs –alguns autènti- cament amb mentalitat molt feixista– no al·leguin mai més que el castellà és una llengua discriminada a Catalunya: és tot el contrari.

En síntesi, que la hipocresia i el cinisme contra la llengua catalana està arribant a uns lí- mits insuportables.

per Josep Loste

4 Normatives del català

Esta semana me arde el alma, pido como simple ciudadano las más sinceras disculpas a 200 ni- ñas que hoy hace un año fueron secuestradas y todos lo sabía- mos y nadie hizo ni hace nada de nada. Mis disculpas, peques.

200 Niñas en Nigeria hace un año fueron secuestras y si- guen secuestradas.

Perdonar al mundo, peques, estamos programados para ol- vidar todo aquello que deja de ser noticia y nos produce dolor, sea lo que sea. El dolor ajeno se olvida en cuanto se convierte en nuestro propio dolor y se nos hace difícil de digerir.

Tenemos la magia de los malos magos, los cuáles con un solo botón pueden apagar ese dolor de nuestra alma cam- biando de canal hacia algo más llevadero.

Hace un año que secuestra- ron a casi 200 niñas en Nigeria.

Televisiones y medios de todo tipo olvidaron pronto ese secu- estro, y esta semana celebran este primer aniversario gritan- do durante un instante: ¿Dón- de están? Hipócritas.

Los medios son quien pue- den presionar a los gobernan- tes para que se busquen a estas chicas. ¿Por qué no se hace?

Porque tal vez no interese a nadie y les venda mucho más un resultado futbolístico o depor- tivo o bien una pelea política o un programa llamado de en- tretenimiento de la televisión.

Este mundo no es como debe- ría ser. Yo solo soy un loco que lo que puedo hacer es gritar en los medios que deseen publi- carme lo que siento. Se llama granito de arena.

@JaumeBarberà: El cap dels Mossos de- nuncia que la policia estatal no comparteix informació que afecta la seguretat de Catalunya.

@ShezardRG: "Brutal" agresión al presi- dente del BCE, Draghi, a cargo de una mu- jer. Los demócratas pedirán años de cárcel para ella por tirarle confeti.

@Zurine3: Si lees al revés y en sánscrito el

artículo de Alfonso Ussía verás que se

alerta de que Mas quiere tirar homosexu-

ales desde la estatua de Colón.

Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 21

^{línia santandreu .cat}

@LibrodeNotas: Anda que cuando Felipe VI se siente a ver Juego de Tronos y vea que los DVD contienen todos los discursos de Maduro...

@encampanya: A veure quins jihadistes independentistes s’inventen ara al Partit Popular per tapar la detenció de Rodrigo Rato.

@marta_ef4: No ens podrem queixar pas, ara que en Jérémy Mathieu fa gols.

Sigui a la porteria que toca o en pròpia porta, tant és!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

De vegades hom té la sensació que allò que hem decidit anomenar "el procés ca- talà" pateix d'un excés de cofoïsme ma- nifestament poc resilient davant les en- vestides que tot sovint, i en augment, ens fa arribar l'unionisme.

Sabut és, almenys teòricament, que fer l'Estat català és una tasca dura i fei- xuga, que requereix molta dosi de con- vicció i dedicació amb un enorme pa- raigua que tot ho aixoplugui de gran de- terminació. Si algú podia creure's que amb quatre multitudinàries manifesta- cions i recollida de signatures la fita ja era reeixida o almenys molt ben enca- rada ara, espero se'n adoni, que cal molt més que tot això, que també és ne- cessari per fer possible un canvi tan brusc en les nostres vides.

L'adversari unionista és potent, més que no pas molts es pensaven, i ara se'ls comencen a obrir els ulls i refredar les cames, i més que ho serà i demostrarà ser-ho a mesura que ens anem acostant a dates significatives com, primer, les eleccions municipals i després les cata- lanes, amb aquest caire suposadament plebiscitari que ara, ves per on, ens nega l’ínclit i, cada cop, més desenmascarat Pablo Iglesias. És clar, menystenir Es- panya, com Estat, i el seu particular pro- jecte nacional és el pitjor mal que s'ha fet al sobiranisme català i que caldrà posar- hi remei si, de veritat, volem continuar fent avançar el "procés" més enllà de la retòrica benintencionada.

Corregint la frase de Churchill, hau- rem de convenir que la independència és massa important com per deixar-la en mans merament d'activistes, que essent necessaris, no poden ni deuen substituir un clar, contundent i visionari liderat- ge polític. Hi ha lideratges pels temps de pau i d'altres per moments de convulsió.

Seguint amb Churchill, ell fou "l'home"

cridat a liderar els, fins aquell moment, decaiguts esperits britànics i guanyar la guerra; però el mateix Churchill fou una autèntica calamitat com a primer mi- nistre, exemple de pèssim i excèntric ges- tor i malson de ministres i assessors, du- rant el període de postguerra.

He dit en moltes ocasions que formar

part d'Espanya, i de l'Espanya autonò- mica i democràtica en particular, ha em- petitit enormement i terrible les nostres mires i inquietuds com a poble, al ma- teix temps que reduïa, les nostres am- bicions nacionals i globals. Alguns dels debats que tota nació ha de participar ac- tivament com el debat de la seguretat, les aliances diplomàtiques o els grans reptes econòmics globals eren volgu- dament o inconscientment foragitats dels nostres interessos intel·lectuals particulars. Presentar-se al món com a més progressistes que estats que n’han fet gala dins un ordre, no només redu- eix les nostres possibilitats de reconei- xement internacional, també ens deixa en evidència davant d’un món, cada cop més global, on l’univers de Walt Disney poc té a veure amb les relacions inter- nacionals i entre estats.

Fins no fa gaire, els grans temes d’al- ta política que ens recordava De Gaulle formaven part únicament de l’agenda dels polítics professionals de l'estat i no pas de les nostres institucions i dels nos- tres polítics que, per contra, havien de vetllar per la defensa de la llengua, de la nostra cultura i el nostre teixit produc- tiu. Un fet natural però totalment com- plementari amb pensar en gran i fer po- lítiques d'estat i no pas de regió.

Si volem, i ens creiem la indepen- dència de Catalunya, haurem de fer un gran exercici de realisme polític i esde- venir plenament creïbles davant les instàncies internacionals que ens ho ex- igiran. Altres, en circumstàncies dife- rents o similars, ho han fet i, a fe dels es- deveniments, que no se n’han penedit.

Renegar d'unes forces armades pròpies, dels compromisos euroatlàntics o del ca- pitalisme és un passaport a una tendra i perenne adolescència.

Espanya ho sap, ho conrea i espe- rona entre propis i estranys, i se n'a- profita. Fa de la nostra debilitat que, en part porta per nom ingenuïtat i incon- sistència, la seva fortalesa i salvaguar- da nacional. Suposo que saben del que parlo i no és això el que volem si del que es tracta és de veure algun dia l’Estat ca- talà independent.

4 Ingenuïtat i procés

per Marc Gafarot

Hi ha un paratge que visito sovint. Hi descansa un roure enorme, amb un tronc tan ample que una persona sola no pot abastar-lo i dues encara si tenen els braços prou llargs. Passejant fins a ar- ribar-hi un sent els seus passos da- munt la terra, les olors del bosc i dels camps de l’entorn, el cant dels ocells, la remor dels insectes i de l’aire que corre.

Tot convida sempre a la serenor.

L’edat d’aquell roure no és fàcil de calcular –ha de tenir més de 150 anys, va dir-me un pagès de la zona–. Vaig quedar parat, estava davant d’un ésser viu que ja era viu abans que qualsevol de nosaltres hagués nascut i que és ben pos- sible que segueixi viu després que tots nosaltres haguem mort.

La reflexió que aquest arbre m’evo- ca és sempre la mateixa: Som una peti- ta part d’un món que ens supera, però allò que han fet aquells que ens han pre- cedit ha determinat les nostres vides i allò que nosaltres fem –o deixem de fer–

determinarà la vida dels qui ens segu- eixen. Només per això ja val la pena llui- tar i comprometre’s per intentar fer del nostre un món millor.

Tantmateix, comparteixo amb mol- ta gent amb qui converso la sensació que malgrat viure en democràcia, malgrat viure en un règim de drets i llibertats, hi ha una intenció manifesta dels de sem- pre de fer-nos creure: com el gos a qui es mana jeure, com a la canalla a qui es mana callar. Ens volen fer creure que no tenim dret a canviar tot allò que cregu- em necessari canviar, ens volen fer creure que només els de sempre poden decidir i manar, fer i desfer per tal que

tot segueixi igual. Resulta a més a més ben curiós que aquesta negativa al can- vi prové tant de dretes com d’esquerres.

Quan a Catalunya es proposa un refe- rèndum sobre el dret a decidir dels ca- talans i catalanes, tant el PP com el PSOE s’apressen a negar-nos aquest dret a de- cidir. Fins i tot el líder de Podemos ens nega tal possibilitat i ens diu: Ajudeu-nos a reformar Espanya i així arreglarem Ca- talunya. Aquest negoci ja ens el conei- xem, ja ens ho vam empassar quan Za- patero va prometre allò de “aprobaré el Estatuto que salga del Parlamento de Ca- taluña”. Mentia Zapatero i ara passa el mateix amb Pablo Iglesias respecte a Ca- talunya. No creuen que tinguem dret a decidir res sense ells.

Però tenim dret a canviar-ho tot i per això volem una Catalunya lliure i una Barcelona millor. Una Barcelona que no sigui pensada en tot moment pels tu- ristes, on el ciutadà sigui el centre de po- lítiques pensades per totes i per a totes, referent del nou model social europeu, amb un millor grau de seguretat de les persones, que potenciï el comerç de pro- ximitat i l’accés a la cultura i a l’esport com a font de qualitat en els nostres bar- ris, que sigui conscient que per poder re- partir la riquesa primer cal crear-la, un Ajuntament obert al ciutadà i governat per persones amb un alt compromís de- mocràtic i de servei.

No seran pas els de sempre els qui governaran ara diferent. No són els de sempre els qui ens faran tornar a creu- re en el respecte dels nostres drets com a ciutadans. No ens els creiem, cal gent nova.

4 Ens volen fer creure

per Ignasi Planas, alcaldable de Reagrupament-Solidaritat

21

| 6

línia santandreu .cat

El projecte del Parc del Rec Comtal es farà realitat al solar que hi ha entre els carrers de Fernando Pessoa i de l’Andana de l’Estació. La zona, actual- ment plena de males herbes, es convertirà en un parc arqueo- lògic on es recuperaran algunes de les antigues restes del Rec Comtal i de l’aqüeducte romà.

El projecte, que està previst que s’acabi entre finals del 2016 i principis del 2017, permetrà que aquest indret, que és l’únic de tota la ciutat on hi ha restes del rec i l’aqüeducte i també del Molí de Sant Andreu, que- di protegit i es blindi el seu pa- trimoni. Aquesta troballa va te- nir lloc l’any 2004, després d’u- na tasca de reivindicació de l’es- pai del Centre d’Estudis Ignasi

Iglésias, que des dels anys 80 ha lluitat per la conservació del Molí de Sant Andreu, al mateix temps que ha denunciat la de- gradació del solar.

PROCÉS DE RECUPERACIÓ El parc arqueològic és un dels tres punts del procés de recu-

peració del Rec Comtal. El pri- mer, en el qual ja s’està treba- llant, és el del barri de Vallbona, al districte de Nou Barris, men- tre que el restant és a la plaça de les Glòries, on està previst re- cuperar 400 metres del canal durant la transformació que està vivint la plaça.

Actualment el solar està ple de vegetació. Foto: Google Maps

Un parc arqueològic permetrà recuperar part del Rec Comtal

» Estarà ubicat al solar entre Fernando Pessoa i Andana de l’Estació

» També es podran conservar les restes del Molí de Sant Andreu

Aprovat el pla per protegir el carrer Gran de Sant Andreu

URBANISME4El Plenari de l’A- juntament va aprovar a finals de març el Pla Especial de Protec- ció del Carrer Gran del nucli an- tic de Sant Andreu.

Aquest pla permetrà pre- servar el teixit i el paisatge urbà d’aquest històric carrer del ba- rri, ple d’edificis representatius i que ha actuat al llarg dels anys com a eix vertebrador. Així doncs, el pla estableix tres tipus de proteccions especials: per a les façanes de 87 finques, per a

nou finques de forma individual i, finalment, tres finques que contenen la placa commemo- rativa dels fundadors de la Fa- bra i Coats, finestres i elements decoratius de l’antiga masia de Can Pena i una altra placa com- memorativa situada entre els números 311 i 315 del carrer.

Segons el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, amb aquest pla “es protegeix i preserva la identitat del nucli antic de Sant Andreu”.

CULTURA4El Sant Andreu Tea- tre va ser entre els passats dies 9 i 12 d’abril l’escenari del festival de dansa Dansat!, que va tenir una magnífica acollida entre un públic que va omplir l’espai escènic san- tandreuenc.

Enguany el festival inaugura- va un nou projecte, l’AlianSAT, una aliança entre les companyies de dansa CobosMika Company, Increpación Danza, Kulbik Dan- ce Company, La Veronal, Rober- to Olivan & Enclave Arts del Mo-

viment i Thomas Noone Dance i el SAT! Espai Dansat que busca crear sinèrgies, corrents, inter- canvis i complicitats per afavorir la difusió i la creació de la dansa i enriquir les activitats de dansa programades al SAT! de manera regular.

Al llarg dels quatre dies el festival va programar quatre ses- sions, sis espectacles i dos tallers de dansa. Una de les sessions més aplaudides va ser la que va pro- tanitzar La Veronal, la compan-

yia que lidera Marcos Mora, un dels coreògrafs espanyols més de moda a Europa. El seu duo Ze- lenstva, interpretada per les ba- llarines Laia Durán i Lorena No- gal va enlluernar al públic.

Una altra de les interpreta- cions més destacades va ser la de la companyia Increpación Danza amb l’espectacle Ángulo muerto, on el duo format per Lucía Álva- rez i José Manuel Álvarez van fu- sionar magistralment el flamenc i la dansa contemporània.

Redacció SANT ANDREU

El carrer Gran de Sant Andreu és l’eix vertebrador del barri. Foto: Arxiu

El Dansat! omple el SAT!

Sant Andreu Comunicació | La revista ‘De cap a peus’ publica el número 600

La revista De Cap a Peus, que edita l’Associació de Veïns Sant Andreu de Palomar, ha publicat recentment el seu número 600. L’Associació de Veïns va publicar el primer número de l’exemplar

l’octubre del 1980 i al llarg de la seva història ha servit per informar de les principals reivindica- cions dels veïns del barri. La revista es publica mensualment i té una tirada de 2.000 exemplars

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 21

^{línia santandreu .cat}

| 8

^{línia santandreu .cat} 21

^Entrevista

Ada Colau

Candidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia

“Nosaltres apostem per una gran obra, la més gran de totes: cohesionar la ciutat”

D

Sí, em sento perfectament prepara- da, sobretot perquè formo part d’un projecte col·lectiu en el qual s’han im- plicat centenars de persones exper- tes en les diferents matèries i barris de la ciutat. De fet, la fortalesa de Bar- celona En Comú és que comptem amb la implicació de moltíssima gent que de forma desinteressada i generosa s’ha corresponsabilitzat del projecte. Suposo que això és el que reflecteixen les enquestes.

Se les creu, les enquestes?

Bé, les enquestes sempre s’han d’agafar amb prudència. Però més enllà dels resultats concrets que pronostiquen, crec que el més im- portant és que expressen una ten- dència molt clara: els barcelonins i barcelonines ens visualitzen com l’alternativa al govern de Conver- gència i Unió. I també queda clar

que el que està en joc són dos mo- dels de ciutat.

Quins?

El primer és el de la desigualtat, li- derat actualment per CiU amb el su- port habitual del PP, i que passa per la privatització, per un turisme fora de control, per les diferències entre barris... I l’alternativa és el de la justí- cia social que abandera Barcelona En Comú, que aposta per una ciutat més justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una renda municipal complementària.

Sí, per assegurar que no hi hagi cap veí ni veïna amb una renda inferior a la mitjana de la ciutat, que se situa als 600 euros. Cal deixar clar, però, que no és una renda bàsica, sinó un ajut extra que complementaria els que ja presta actualment l’Ajunta- ment. No estem parlant de repartir xecs, sinó de garantir uns mínims de subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es fi- nançarà aquesta renda?

Creiem que necessitarem uns 25 milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es pot permetre mantenir a mitjà o llarg

termini un tipus de mesura com aquesta?

L’Ajuntament té un pressupost anual d’uns 2.500 milions d’euros amb una capacitat d’inversió d’entre 300 i 400 milions. Per tant, si cal ens ho podríem permetre, sí. El que segur que no ens podem permetre és que a Barcelona hi hagi persones que no tinguin els recursos sufi- cients per poder tenir un habitatge,

per poder menjar o per poder aten- dre les necessitats dels seus fills, perquè som una ciutat amb recur- sos on es mouen molts diners.

Una part important dels quals provinents del turisme. Recent- ment s’han fet públiques les bases per al Pacte Local de Tu- risme. Les comparteix?

No comparteixo la forma d’abordar una problemàtica com aquesta. Crec

que no es pot fer de forma precipi- tada per intentar aprovar a corre- cuita mesures electoralistes, que és el que està fent el senyor Trias amb aquest i altres temes. És vergonyós que un mes i mig abans de les elec- cions es vulgui fer veure que s’estan fent les coses que no s’han fet du- rant quatre anys.

Més enllà de les formes, compar- teix el fons, però?

Comparteixo que Barcelona té tots els elements per resoldre aquesta problemàtica en positiu. Evident- ment, el turisme és un gran recurs de la ciutat i és una molt bona no- tícia que siguem un centre d’atrac- ció tan important, però el que hem de fer és governar aquest model, democratitzar-lo i posar-lo al servei de la ciutat perquè beneficiï el seu conjunt i no només una part.

Com?

Fent que sigui una font d’ingressos justa que redistribueixi els benefi- cis i que sigui sostenible, perquè ara mateix no ho és. I per aconse- guir-ho cal, primer de tot, fer una moratòria immediata de tots els allotjaments turístics per fer un cens ben fet i poder saber en quina situació ens trobem. I, a partir d’a-

quí, analitzar amb tots els actors de la ciutat les diferents realitats dels barris i el camí a seguir en cada un d’ells. Perquè no tot s’acaba amb els pisos turístics.

Però sí que són un dels focus més importants dels problemes de convivència veïnal. Quina és la solució definitiva per a aquesta problemàtica?

Bé, no hi ha una única solució. Hi ha alguns barris que no poden supor- tar cap allotjament més, ni legal ni il·legal, i altres que potser sí. Cal es- tudiar-ho bé, però, en general, el que hem d’aconseguir és que els habitatges de la ciutat siguin per viure-hi en lloc de destinar-se a usos turístics. Perquè el problema dels pisos turístics no és només de convivència i incivisme, sinó que també fomenten l’especulació im- mobiliària i l’augment del preu de l’habitatge a Barcelona, que a la ve- gada és una de les ciutats líders en desnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos tu- rístics tal com els coneixem avui?

Depèn. Barcelona ha de decidir quines són les seves prioritats i per això volem analitzar-ho profunda- ment de la mà de tots els actors de

Text: Arnau Nadeu

Fotografia: F. Javier Rodríguez

“No estem parlant de repartir xecs, sinó de garantir uns mínims

de subsistència”

21

^{línia santandreu .cat}

la ciutat un cop feta la moratòria que li explicava anteriorment. Però el que tinc clar és que els pisos no es poden destinar il·limitadament a apartaments turístics perquè ales- hores acabarem expulsant els veïns i veïnes dels barris com ha passat, per exemple, a Venècia, que és una ciutat preciosa però on ja no hi ha venecians. I això fa molts anys que ho alerten aquí els veïns de Ciutat Vella, però des de l’Ajuntament no se’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governs anteriors, on hi havia Iniciativa, ara soci seu...

Tampoc. I així ho he criticat públi- cament. Però en el que ens cen- trem ara nosaltres és en quina ciutat volem per al futur, no en el passat. I si Iniciativa creu que cal un canvi de model i aposta per una candidatura que ho vol fer possi- ble, amb protagonisme ciutadà i deixant les sigles de banda, ben- vinguda sigui. Tenim molta feina al davant com per perdre’ns en re- trets del passat.

Canviant de tema, darrerament també ha sobrevolat la ciutat l’ombra del jihadisme. Alberto Fernández Díaz (PP) ja ha dema- nat més “exigència” amb els im- migrants... Quina seria la seva política envers aquesta qüestió?

S’ha de ser molt curós amb aquest tipus de qüestions, perquè gene- ren molta alarma social. I crec que és imprescindible separar una cosa de l’altra. És una barbaritat intentar barrejar immigració i jihadisme o qualsevol altre tipus de fanatisme.

Dit això, i pel que fa al jihadisme,

evidentment tolerància zero. Cal dedicar-hi tots els esforços a com- batre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també ha promès que, si és alcalde, ender- rocarà Can Vies. Què farà vostè en aquest cas?

A Can Vies, el que cal fer és recupe- rar la situació originària d’abans de la intervenció violenta per part del go- vern de Convergència i Unió, que ha provocat el problema actual. Perquè abans no hi havia problema. S’esta- ven fent les obres de cobertura de les vies sense que l’existència de Can Vies fos un obstacle. Per tant, cal re- cuperar la situació anterior i repren- dre el diàleg amb Can Vies i tot el barri, fixant-nos amb casos d’èxit molt propers com Can Batlló, per poder resoldre un problema que, in- sisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però hi ha una sentència judicial que n'ordena l'enderroc...

La sentència és conseqüència de la petició del propi consistori. Tal com el mateix Trias ha reconegut públi- cament, l'enderroc depèn de la vo- luntat de l'Ajuntament, així que sempre som a temps d'aturar la via judicial i reprendre el diàleg.

Un altre tema de debat a la ciu- tat és el preu del transport pú- blic. Jaume Collboni (PSC) ha tret pit pel descens que ha aconse- guit en el cas de la T-10. Si vostè és alcaldessa, abaixarà les tarifes significativament?

Sí. Creiem que cal, sens dubte, una baixada significativa dels preus i en- caminar-nos cap a una política tari- faria que ens acosti més a Europa.

Però no només per una qüestió so- cial, sinó perquè això faria molt més atractiu el transport públic i tot ple- gat acabaria revertint en un aug- ment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més in- gressos. Sembla una paradoxa, tenint en compte, a més, l’impor- tant deute acumulat que té TMB.

Doncs no ho és. Perquè una millor política tarifària, amb més abona- ments anuals, per exemple, serviria

per promocionar més el transport públic i, finalment, això acabaria generant molts més ingressos. Si millores el servei i el fas més atrac- tiu, estàs fent una inversió que aca- barà generant un millor retorn del que hi ha actualment.

També li volia parlar d’urbanisme.

Alfred Bosch (ERC) proposa soter- rar les rondes i convertir-les en es- pais d’ús ciutadà. És viable?

Ho ha pressupostat? Oi que no?

Bé, jo no sé si el senyor Bosch té algun as a la màniga que no ens ha explicat, però crec que propostes d’aquest tipus només s’haurien de fer seriosament i acompanyades d’un pressupost. I una cosa així, sa-

bent el que costa fer soterraments o cobertures d’aquest tipus, és ab- solutament inassumible amb el pressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?

Nosaltres apostem per una gran obra, la més gran de totes: cohesio- nar la ciutat. La nostra prioritat serà cosir les ferides obertes que la bom- bolla immobiliària ens ha deixat, com les obres de la Sagrera o la L9 de metro, per exemple. El que cal fer és solucionar tot això. I si per ara no es pot acabar tot un projecte sencer perquè era desorbitat, com el de la Sagrera, doncs almenys fer-hi ac- tuacions quirúrgiques per millorar la vida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?

Impulsarem nous equipaments, per- què n’hi ha molts de pendents. Per exemple, en aquest mandat no s’han fet escoles bressol noves. Se n’han in- augurat cinc però que ja estaven projectades per l’anterior govern. I, en canvi, sí que s’han prioritzat altres obres que no eren urgents ni im- prescindibles, com ara la reforma de la Diagonal o del Passeig de Gràcia, o altres actuacions en zones benes- tants de la ciutat.

Precisament els veïns d’aquestes zones ens diuen que durant molts anys han estat oblidats. Recorden, per exemple des de Sarrià-Sant Gervasi, que no tenen ni un sol habitatge públic tutelat per a gent gran. No tenen dret a rebre inver- sions, també?

Per descomptat, però la qüestió són les prioritats. El que està clar és que ha augmentat un 40% la diferència entre el 10% més benestant de la població i el 10% més pobre. I aquesta diferència, que és una bar- baritat, és clarament territorial: hi ha barris molt empobrits i altres on la renda s’ha disparat. Per tant, això és el que ens ha de marcar les priori- tats. Però fer-ho no vol dir posar uns

barris en contra d’uns altres. Vol dir atendre totes les necessitats de tots els veïns i veïnes de la ciutat, però sabent que algunes són més ur- gents que altres. I això és el que no ha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polí- tiques més socials que les dels úl- tims 32 anys...

El senyor Trias confon la caritat amb una política de drets. Aquesta és la gran diferència entre el seu model i el que defensem nosaltres.

No tinc cap mena de dubte que ha donat molts ajuts. De fet, com més s’han anat apropant les eleccions, més n’ha donat. Però això és una política erràtica. Anar a cop d’ajut no arregla res.

Què caldria fer?

Polítiques redistributives i prevenir les situacions d’emergència. El se- nyor Trias s’ha limitat a augmentar els ajuts socials a alguns barris, però no les inversions. I aquí és on es veu la diferència entre la política de drets i l’assistencialisme. La gent no vol ca- ritat, vol poder-se valdre per ella ma- teixa. I nosaltres, com li deia tot just començar, volem fer de Barcelona un referent mundial de ciutat justa i democràtica.

Parlant de referents internacio- nals, em pot aclarir la seva posició respecte a grans congressos que tenen lloc a la ciutat, com el Mo- bile World Congress?

Nosaltres apostem totalment pel Mobile World Congress i altres grans congressos, malgrat que se m’han atribuït posicionaments al respecte que mai no he defensat.

El que sí que he dit és que crec que l’actual Ajuntament no aprofita prou aquests grans esdeveni- ments i que s’haurien de reorien- tar perquè la ciutat se’n beneficiés molt més.

En quin sentit?

Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 50% o fins i tot el 70% de la pobla- ció no té accés a internet, per ex- emple. Per tant, ens sembla que cal aprofitar millor aquest esdeve- niment per generalitzar l’accés a internet a tots els barris. Hem de tenir una política d’aposta real per les noves tecnologies que vagi més enllà dels anuncis televisius sota el títol d’Smart City.

Entrevista

“Som la ciutat del

Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet”

“Els pisos de la ciutat han de ser per

viure-hi en lloc de destinar-se a usos turístics”

“Creiem que cal, sens dubte, una baixada significativa

dels preus del

transport públic”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88

| 10

^{línia santandreu .cat} 21

21

línia santandreu .cat

Foto de família dels assistents a l’acte de presentació. Foto: Ajuntament

SOCIETAT4El Tribunal Suprem ha avalat l’ordenança municipal de l’any 2011 que prohibeix anar despullat per la ciutat.

Segons l’alt tribunal, que s’ha hagut de pronunciar des- prés d’un recurs de l’Associació per a la Defensa del Dret a la Nuesa i per la Federació Es- panyola del Naturisme, la pro- hibició no vulnera el principi de llibertat ideològica, tal com ar- gumentaven els recurrents con- tra una decisió prèvia del Tri- bunal Superior de Justícia de Catalunya.

En canvi, el que sí que ha tombat el Suprem és la part de l’ordenança que també prohibia anar “gairebé nu” o “amb roba similar al banyador”, en consi- derar que caldria “un major esforç per acotar aquest inde- terminat concepte”. En aquest sentit, el primer tinent d’alcal- de i portaveu del govern muni- cipal, Joaquim Forn, ha assen- yat que ja ha encarregat als serveis jurídics de l’Ajuntament que treballin una proposta ade- quada.

La prohibició d’anar “gaire- bé despullat o despullada” es va impulsar per evitar que la gent anés sense samarreta pel carrer.

El Suprem avala la prohibició d’anar despullat

Barcelona vol ser Ciutat de la Literatura de la UNESCO

Barcelona ja ha començat a recó- rrer el camí per optar a convertir- se en Ciutat de la Literatura dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. El Saló de Cent de l’A- juntament va acollir recentment la presentació del consell pro- motor de la candidatura.

Durant l’acte de presenta- ció, el periodista cultural Oscar López, encarregat de conduir la cerimònia, va recordar que Bar- celona és “la capital mundial de l’edició en dues llengües”, al mateix temps que va reivindicar les figures “Mercè Rodoreda, Foix, Marsé, Mendoza i Váz- quez Montalbán”. És precisa- ment el pòsit cultural i literari de la ciutat el que ha d’ajudar que Barcelona s’afegeixi a la llista for-

mada, fins ara, per Edimburg, Melbourne, Dublín, Praga, Iowa City, Reykjavik, Norwich, Cra- còvia, Heidelberg, Dunedin i Granada.

Durant l’acte, l’alcalde Xavier Trias va reivindicar que “Barce- lona és una important capital editorial, de nivell internacional, en dues llengües, i amb un pa- trimoni molt ric”, i va destacar que la iniciativa té el suport de tots els representants del sector.

Redacció BARCELONA

Ciutat ^{Política |} L’ANC escull la Meridiana per a la mobilització de la Diada

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat recentment que la mobilització independentista de la pròxima Diada tindrà com a objectiu omplir la Meridiana. Aquesta avinguda creua els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Segons explica la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la Meridiana simbolitza algunes de les zones on l’entitat no ha aconseguit fer créixer el seu missatge.

21

Comerç

| 12

línia santandreu .cat

Amb l’arribada de la nova tem- porada de primavera-estiu, els comerciants andreuencs mos- traran les seves propostes de moda en el marc de la vuitena passarel·la de moda de l’Eix Sant Andreu, que tindrà lloc el pròxim 9 de maig a dos quarts de 9 del vespre a la Rambla de Fabra i Puig amb Concepció Arenal.

El segment de comerç bar- celoní dedicat a la moda i els complements representa gaire- bé el 40% dels negocis. Per tant, esdeveniments com aquest aju- den perquè “la botiga rebi un re- torn comercial molt bo”, segons asseguren des de l’Eix Sant An- dreu, ja que la gent “va l’endemà de la desfilada a la botiga a com- prar la peça que li ha agradat”, afegeixen.

L’acte també comptarà amb alguna actuació que amenitzarà el vespre. Entre els participants que mostraran les seves propos- tes a la passarel·la hi haurà fins i tot una botiga d’audiòfons.

Aquesta desfilada de moda s’emmarca en el programa BCN Moda al Carrer, una iniciativa impulsada des del 2006 per la Fundació Barcelona Comerç i els

seus 18 eixos comercials adhe- rits. Amb aquesta iniciativa, els comerciants poden exhibir les se- ves mercaderies amb un format al qual difícilment podrien ac- cedir de manera individual.

A més, els visitants tenen la possibilitat d’adquirir les peces de roba a establiments propers al lloc on s’estigui celebrant la desfilada.

La passarel·la també oferirà alguna actuació. Foto: Arxiu

L’Eix Sant Andreu escalfa

motors per a la seva passarel·la

» El 9 de maig la Rambla Fabra i Puig acollirà una desfilada de moda

» Aquest acte s’emmarca en el programa BCN Moda al Carrer

La ruta ‘Atrapa la Tapa’ torna el pròxim dijous 7 de maig

GASTRONOMIA4L’Atrapa la Tapa, la ruta culinària del dis- tricte de Sant Andreu, tornarà el pròxim dijous 7 de maig amb una major oferta d’establiments participants, en concret 11. D’a- questa manera, la ruta de tapes passarà dels 40 establiments que van participar en la prime- ra edició –que va finalitzar a fi- nals de març– als 51 que pren- dran part en la nova.

Pel que fa a la primera edició, celebrada entre octubre de l’any passat i el març, des de l’asso- ciació comercial Sant Andreu

Nord, una de les participants en la iniciativa, es fa un balanç

“positiu” de la ruta. De la ma- teixa manera s’expressen des de l’Eix Sant Andreu, que posen èmfasi en el fet que amb aques- ta iniciativa “es dóna més vida al barri durant les nits”.

Com a novetat de la nova edi- ció, l’horari de la ruta s’amplia- rà una hora més. Si en la primera edició l’Atrapa la Tapa tenia lloc els dijous de 7 a 10 del vespre, ara serà a les 11 quan finalitzi la promoció, que ofereix una tapa i una beguda per 1,95 euros.

Redacció SANT ANDREU

La primera edició de la ruta ha deixat bones sensacions. Foto: Arxiu

PROJECTE4Del 9 al 16 de maig, la Cambra de Comerç, conjun- tament amb l’Ajuntament, or- ganitzarà un viatge a Tòquio, Japó, adreçat als comerciants de la ciutat que vulguin “conèixer nous conceptes comercials”.

Durant el viatge, els partici- pants recorreran els millors ca- rrers comercials de la capital ja- ponesa i es visitaran els mercats de referència de la ciutat. Acom- panyant als visitants hi haurà es- pecialistes en la matèria, que as-

sessoraran en tot moment els participants.

La iniciativa vol ajudar els botiguers barcelonins a acon- seguir nous clients objectiu com ara els adolescents o els ho- mes, dos mercats poc desenvo- lupats al món occidental. A més, els comerciants participants en el tour comercial podran “ex- perimentar les sensacions que transmet una botiga quan es vi- sita des del punt de vista del con- sumidor”.

Tòquio és una ciutat que acull les últimes tendències en diversos sectors, com ara la moda i els complements, i els es- pais comercials i de restauració es caracteritzen per comptar amb un disseny innovador, so- bri i minimalista, que fusiona l’estil propi del Japó amb l’oc- cidental. Les rutes de Retail que organitza la Cambra de Comerç al llarg de l’any porten els boti- guers a ciutats com París, Lon- dres o Nova York.

Descobrir el comerç de Tòquio

El viatge a Tòquio tindrà lloc del 9 al 16 de maig. Foto: Arxiu

Sant Jordi | Punts de llibre per a tots els eixos

En el marc de les accions del programa El Comerç i les escoles, de cara a Sant Jordi es repartiran un total de 500.000 punts de llibre entre les botigues associades als diferents eixos de la ciutat. Aquests punts han estat elaborats pels escolars que participen en el programa, i consten de 12 dissenys diferents amb temàtica de Sant Jordi.

21

Esports

línia santandreu .cat

La UE Sant Andreu es va com- plicar, i molt, les seves opcions de continuar a la Segona Divisió B.

Diumenge passat els quadriba- rrats van caure contra un rival di- recte, el Mallorca B (3-2). Quan queden quatre partits per acabar la temporada regular, són di- vuitens a la classificació, a set punts de la plaça de promoció, que ocupa el Cornellà, i a deu de la salvació, que marca precisa- ment el filial balear.

El gran protagonista del par- tit va ser el davanter nigerià Ce- dric Omoigui, autor dels tres gols dels balears. El primer va arribar al primer minut, aprofitant un re- fús i afusellant des de l’àrea peti- ta. Però lluny d’abaixar els braços, els de Miguel Álvarez van reac- cionar i Chaco, al minut 16, i el

brasiler Bruno al 47 van donar la volta al marcador.

Però tot i la bona reacció del Sant Andreu, va tornar a aparèi- xer Cedric, que amb un xut im- parable des de fora de l’àrea va batre Morales. El gol va ser un cop molt dur per als quadribarrats,

que 5 minuts més tard tornaven a veure com Cedric, sol des del punt de penal, anotava el tercer gol i resolia el partit.

El pròxim partit del Sant An- dreu serà a casa, aquest diu- menge a les 5 de la tarda contra l’Eldense, un rival directe.

Els quadribarrats no van poder puntuar a Mallorca. Foto: UESA

El Sant Andreu cau a Mallorca i es complica la permanència

» Un ‘hat trick’ del local Cedric va donar la victòria als balears

» La derrota deixa els de Miguel Álvarez a 10 punts de la salvació

Nova gespa artificial per al camp de futbol Baró de Viver

FUTBOL4Des de finals del mes de març, el camp de futbol de Baró de Viver, situat al carrer de Tiana, compta amb una nova superfície de gespa artificial.

Amb aquest nou tapet verd es busca evitar haver de suspendre els entrenaments de l’AD Baró de Viver, l’equip de futbol que més fa servir la instal·lació. Abans d’aquest canvi, el club havia de suspendre aproximadament el 40% dels seus entrenaments a

causa de la humitat o de la plu- ja. A més, l’antiga superfície de la pista feia que els esportistes del club rellisquessin molt. Les re- formes en el recinte esportiu es completaran amb la instal·lació de proteccions a les columnes metàl·liques de la tanca que en- volta la pista, per evitar que els nens prenguin mal si hi xoquen.

Actualment, el club compta amb una cinquantena d’espor- tistes d’entre 4 i 14 anys.

El CN Sant Andreu es juga la seva presència al play-off

WATERPOLO4El sènior mas- culí del CN Sant Andreu afron- tarà demà un partit transcen- dental de cara a entrar als play- off pel títol de la Divisió d’Honor de waterpolo. Els homes de Xa- vier Julià visitaran la sempre difícil piscina de l’Atlètic-Barce- loneta coneixent els resultats dels seus rivals directes, que van jugar el passat cap de setmana.

Els mariners són segons a la classificació i ja tenen garantida la seva presència a la fase final, mentre que els Sant Andreu és novè, empatat a punts amb el Ca-

talunya. Si els andreuencs pun- tuen a la piscina de Sant Sebas- tià, dependran d’ells mateixos a la darrera jornada, en la qual re- bran el CE Mediterrani.

Per la seva banda, el primer equip femení de l’entitat no va jugar aquest passat cap de set- mana, ja que la competició do- mèstica s’ha aturat a l’espera de la final de l’Eurolliga femenina que disputarà el Sabadell aquest cap de setmana. Les noies de Ja- vier Aznar i Dani Ballart ocupen la quarta posició a la lliga, i dis- putaran el play-off.

Cent anys d’esport i formació de la mà del CE Sagrerenc

ANIVERSARI4Enguany s’està celebrant el centenari del Club Esportiu Sagrerenc, una entitat poliesportiva que va néixer el 1915 com a Club Deportivo Uni- versal, de la mà de Ramon Farret Malivern i un grup d’amics. En els anys posteriors, el club tam- bé es va dir Agrupación Depor- tiva Sagrerense, Club Deportivo Sagrerense i Juventud Sagre- rense abans de prendre la seva nomenclatura actual.

Coincidint amb el seu 90è aniversari, el Districte va reco- nèixer la tasca del club, guardo- nant-lo amb la Creu de Sant An- dreu al mèrit esportiu. I és que el que va començar com un club de futbol ha anat evolucionant i s’ha convertit en una institució poliesportiva i formativa on es pot practicar bàsquet o patinat- ge. Actualment, l’entitat té escola de futbol i equips de futbol 7 i futbol 11.

Pau Arriaga SANT ANDREU

La nova imatge del camp de Baró de Viver. Foto: Districte

Estudi | L’esport dóna feina a prop de 28.000 persones a la ciutat

La setmana passada es van fer públics els resultats d’un estudi amb el qual s’ha valorat l’impacte de l’esport a la ciutat, en aspectes econòmics, socials i laborals. Les seves xifres més destacades revelen que gairebé 28.000 persones treballen vinculats a aquest sector a la ciutat. A més, l’estudi assegura que l’esport mou més de 2.000 milions d’euros a l’any.

| 14

^{línia santandreu .cat} 21

Agenda

[email protected]

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat

Barcelona · Badalona · Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Línia

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Línia

Línia Línia Línia Línia Línia

Línia

Línia

Periodicitat

Mensual

Eixample Nou Barris

Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó

Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà

Tres (Esplugues i entorn) Nord (Martorell i entorn) l’Hospitalet

Quinzenal

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts Badalona

Setmanal

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.350

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

150.250

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025

36.000

9.000

Total 366.600

14 mensuals 5 quinzenals 1 setmanal

180.350 150.250 36.000

[email protected]

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

366.600 _exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIA DE SANT JORDI

19:00 Concert de Sant Jordi amb el grup Mar- cel·lí Bayer Trio, una cantada d’havaneres i al- tres cançons populars. Aquest és un grup for- mat per afeccionats al cant. / Centre cívic la Sagrera.

DEMÀ DIMECRES 22 D’ABRIL 19:30 Conferència Les pianistes oblidades, a cà-

rrec de Feride Durna, historiadora i filòloga.

Una xerrada sobre tres pianistes entre el se- gle IX i XX. / Centre cívic Navas.

DIMECRES 6 DE MAIG

Matí-Tarda Conferència La vida emocional in- tel·ligent, a càrrec de Maria Bandin, terapeuta de Flors de Bach i Shiatsu, una xerrada per co- nèixer d’on provenen les emocions. / Centre cívic Navas.

FINS AL 29 D’ABRIL

Matí-Tarda Mirades. Exposició de dibuix i pin- tura i sobre la fusió de diverses tècniques, a la recerca de l’originalitat i el moviment. A cà- rrec de Chimelis. / Centre cívic Navas.

FINS AL 29 D’ABRIL

Matí-Tarda Exposició Mirades de Bon Pastor, un recull de fotografies de diferents èpoques del barri de Bon Pastor i del Centre cívic del Bon Pastor. Instantànies cedides per Fernando Bla- ya. / Centre cívic del Bon Pastor.

DILLUNS 27 D’ABRIL

18:00 Taller de descoberta. El rap de la biblio- teca. La biblioteca Trinitat Vella vol tenir el seu rap particular, i vol l’ajuda dels més petits per poder-lo fer. A càrrec d’Adri i Crespo.

DIJOUS 7 DE MAIG

17:30 Lletra petita. Club de lectura infantil Atre- veix-te, una activitat de foment de lectura a càrrec de Mon Mas. Cal inscripció prèvia. / Bi- blioteca Trinitat Vella.

DISSABTE 25 D’ABRIL

12:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant An- dreu i el CE Mediterrani, corresponent a la 22a jornada de competició de Divisió d’Honor. / Piscina Pere Serrat.

CULTURA TALLERS EXPOSICIONS INFANTIL ESPORTS

Per la Diada de Sant Jordi, l’Escola Pont del Dragó fa la presentació i el lliura- ment dels premis dels Jocs Florals d’enguany. / Sala d’actes de la biblio- teca La Sagrera.

Premis dels Jocs Florals de l’Escola Pont de Dragó

Dj, dia de Sant Jordi a les 12:00

Els participants podran escriure, entre tots, un paràgraf de la llegenda en un llibre de grans dimensions que s’ani- rà completant entre tots els participants any rere any. L’entrada és gratuïta, i es- tarà disponible fins dijous.

La llegenda infinita de Sant Jordi

Fins a aquest dijous

La col·laboració entre l’Escola Superior de Música de Catalunya i la Xarxa de centres cívics de Barcelona convida a gaudir dels concerts del Música>BCN, un cicle de concerts comentats i oberts a tothom. / Centre cívic Navas.

Concert EnsEmble La Ferlandina

Dj. 30 d’abril

Partit de futbol entre el Sant Andreu i l’Eldense corresponent a la 35a jor- nada de lliga del grup 3 de Segona di- visió B. / Narcís Sala.

Partit de futbol Sant Andreu-CD Eldense

Dg. 26 d’abril

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 21

^{línia santandreu .cat}

| 16

^{línia santandreu .cat} 21

Pròxima edició: 15 de maig