LA PRIVATITZACIÓ D’ATLL
LA CONTINUÏTAT LA CONTINUÏTAT LA CONTINUÏTAT LA CONTINUÏTAT
DE L’ESPOLI DE L’ESPOLI DE L’ESPOLI DE L’ESPOLI
DEL TER
DEL TER DEL TER
DEL TER
EL TRANSVASAMENT DEL TER EL TRANSVASAMENT DEL TER EL TRANSVASAMENT DEL TER EL TRANSVASAMENT DEL TER
Històricament el Ter és un dels rius més castigats de Catalunya. Des del Paste- ral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i que provoca que en molts dels trams la conca no arribi al seu cabal ecològic.
La llei de 1959 preveu que el cabal ecològic circulant del Ter ha de ser de 3m³/s que per a l’abastament de Girona i la Costa Brava hi ha d’haver, com a mínim, 1m³/s i que per als regadius del baix Ter hi ha d’haver un volum de 150 km³/any.
La normativa recull que, un cop s’han garantit aquestes quantitats per a les comarques gironines, l’aigua es pot transvasar cap a l’àrea metroplitana de Barcelona, fins un màxim de 8m³/s.
L’incompliment reiterat d’aquesta norma ha fet que s’invertissin les condicions, és a dir, en els darrers anys , en moltes ocasions no s’han complert els requisits mínims per a dur a terme el transvasament, però aquest ha estat executat sense tenir en compte les necessitats socials, econòmiques i ambientals dels municipis de la conca del Ter.
Aquesta situació esdevé alarmant en situacions de sequera i de difícil seguiment a causa de la manca de funcionament dels mesuradors d’aforament del riu que es reprodueixen ocasionalment.
El resultat és un riu sobre explotat a causa del transvasament continu d’aigua cap a l’àrea de Barcelona i el poc rigorós compliment dels cabals mínims fixats per a l’àrea de Girona.
Un exemple de la manca de compliment dels cabals assignats a les comarques gironines, en aquest cas extret dels aforaments de l’any 2006 (Font: Plataforma de Defensa del Riu Ter)
ELS COMPROMISOS DEL GOVERN CATALÀ AMB EL TER ELS COMPROMISOS DEL GOVERN CATALÀ AMB EL TER ELS COMPROMISOS DEL GOVERN CATALÀ AMB EL TER ELS COMPROMISOS DEL GOVERN CATALÀ AMB EL TER
La greu situació produïda amb la sequera de 2007 va posar clarament sobre la taula la necessitat de garantir el cabal del Ter a les comarques gironines. Fruit d’això l’anterior Govern de la Generalitat va projectar un seguit d’inversions i mesures que havien de permetre aquest retorn i es comprometia a arribar a es comprometia a arribar a es comprometia a arribar a es comprometia a arribar a reduir a la meitat el volum d’aigua transvasada , fixant un volum màxim de reduir a la meitat el volum d’aigua transvasada , fixant un volum màxim de reduir a la meitat el volum d’aigua transvasada , fixant un volum màxim de reduir a la meitat el volum d’aigua transvasada , fixant un volum màxim de 115 hm³/any d’aigua portada a l’àrea de Barcelona en el 2015.
115 hm³/any d’aigua portada a l’àrea de Barcelona en el 2015.115 hm³/any d’aigua portada a l’àrea de Barcelona en el 2015.
115 hm³/any d’aigua portada a l’àrea de Barcelona en el 2015.
Les mesures que ho havien de permetre eren l’obtenció de 200 hm³/any proce- dent de les dessaladores del Prat i la Tordera, 75 de reutilització i millora de xar- xes i 25 de recuperació d’aqüífers.
Aquest compromís va quedar reiterat , per part de tots els partits polítics Aquest compromís va quedar reiterat , per part de tots els partits polítics Aquest compromís va quedar reiterat , per part de tots els partits polítics Aquest compromís va quedar reiterat , per part de tots els partits polítics del Parlament de Catalunya, amb l’aprovació el 14 de setembre de 2011 de del Parlament de Catalunya, amb l’aprovació el 14 de setembre de 2011 de del Parlament de Catalunya, amb l’aprovació el 14 de setembre de 2011 de del Parlament de Catalunya, amb l’aprovació el 14 de setembre de 2011 de la proposta de resolució presentada per Esquerra
la proposta de resolució presentada per Esquerra la proposta de resolució presentada per Esquerra la proposta de resolució presentada per Esquerra
Aquest compromís, reafirmat com diem per tots els partits polítics catalans , ha quedat en suspens a causa de la privatització de l’empresa pública Aigües Ter - Llobregat que està duent a terme el Govern de la Generalitat.
LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES TER LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES TER LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES TER
LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES TER ---- LLOBREGAT LLOBREGAT LLOBREGAT LLOBREGAT
La Llei òmnibus 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, va comportar la modificació del Decret legislatiu 3/2003 d’aprovació del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya i va obrir la porta a la privatització de l’empresa pública Aigües Ter - Llobregat.
Amb posterioritat el Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat l’Avant- projecte d’explotació de la xarxa d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat que té com a objecte avaluar la viabilitat econòmica i financera de la privatització i posar-la en licitació.
Aquest avant - projecte avança i defineix amb claredat el volum d’aigua que es preveu continuar transvasant a l’àrea de Barcelona i de la qual podrà disposar l’adjudicatari de la concessió.
Aquest volum transvasat des de l’ETAP del Ter es preveu que sigui , durant Aquest volum transvasat des de l’ETAP del Ter es preveu que sigui , durant Aquest volum transvasat des de l’ETAP del Ter es preveu que sigui , durant Aquest volum transvasat des de l’ETAP del Ter es preveu que sigui , durant el període de concessió de cinquanta anys, d’entre 125 i 166 hm³/any, su- el període de concessió de cinquanta anys, d’entre 125 i 166 hm³/any, su-el període de concessió de cinquanta anys, d’entre 125 i 166 hm³/any, su- el període de concessió de cinquanta anys, d’entre 125 i 166 hm³/any, su- perior per tant a l’objectiu de 115 hm³/any compromesos.
perior per tant a l’objectiu de 115 hm³/any compromesos.perior per tant a l’objectiu de 115 hm³/any compromesos.
perior per tant a l’objectiu de 115 hm³/any compromesos.
Per la seva banda , desapareix tota previsió de subministrament habitual proce- dent de les dessaladores (la del Prat sols subministraria un volum màxim de 40 hm³ en alguna de les anualitats i la de Tordera es deixaria inactiva per a funcio- nar sols en casos d’urgència). Per tant, s’elimina del tot l’objectiu d’arribar a Per tant, s’elimina del tot l’objectiu d’arribar a Per tant, s’elimina del tot l’objectiu d’arribar a Per tant, s’elimina del tot l’objectiu d’arribar a subministrar 200 hm³/any a l’àrea de Barcelona amb aigua dessalada.
subministrar 200 hm³/any a l’àrea de Barcelona amb aigua dessalada.subministrar 200 hm³/any a l’àrea de Barcelona amb aigua dessalada.
subministrar 200 hm³/any a l’àrea de Barcelona amb aigua dessalada.
Això vol dir continuar amb l’espoli de l’aigua del Ter.
ELS EFECTES DE LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES TER ELS EFECTES DE LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES TER ELS EFECTES DE LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES TER
ELS EFECTES DE LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES TER— — — —LLOBREGAT LLOBREGAT LLOBREGAT LLOBREGAT
CONTINUARAN ELS PROBLEMES A LES COMARQUES GIRONINES CONTINUARAN ELS PROBLEMES A LES COMARQUES GIRONINESCONTINUARAN ELS PROBLEMES A LES COMARQUES GIRONINES CONTINUARAN ELS PROBLEMES A LES COMARQUES GIRONINES
De la informació analitzada es dedueix que si la captació d’ATLL es reduís a 4m³/
segon i es reservessin els altres 4 m³/segon per a les comarques gironines es podria garantir el compliment del pla de Cabals de Manteniment aprovat en el seu moment per l’ACA, fins i tot en els anys més secs.
Això implicaria transvasar fins a un màxim de 120 hm³/any. La quantitat que es preveu portar a l’àrea de Barcelona—fins a 166 hm³- supera en totes les anuali- tats aquesta xifra i , per tant, assegura nous problemes futurs de quantitat i qua- litat de l’aigua del Ter a les comarques gironines.
L’EMPRESA OBTINDRÀ BENEFICIS DE LA PART MÉS BARATA L’EMPRESA OBTINDRÀ BENEFICIS DE LA PART MÉS BARATAL’EMPRESA OBTINDRÀ BENEFICIS DE LA PART MÉS BARATA L’EMPRESA OBTINDRÀ BENEFICIS DE LA PART MÉS BARATA
L’avant-projecte d’explotació privatitzada d’ATLL preveu un increment de la tarifa de l’aigua que hauran de pagar els abonats des del primer any d’explotació. La tarifa per al 2012 es situaria en 0,85 €/m³. Actualment la tarifa mitjana és de 0,39 €/m³. Això suposa un percentatge d’augment del 118% en un sol any i que ha d’arribar a un 267% al final de la concessió.
I aquest augment tarifari no prové del major cost de l’aigua (com podria ser en el supòsit de subministrar-la a partir de les dessaladores) .
El resultat és que l’empresa privada adjudicatària estarà obtenint beneficis a partir de l’ús privatiu de l’element més barat objecte de la concessió: l’aigua.
EL MONOPOLI SOBRE L’AIGUA EL MONOPOLI SOBRE L’AIGUAEL MONOPOLI SOBRE L’AIGUA EL MONOPOLI SOBRE L’AIGUA
La privatització d’ATLL pot comportar una situació de quasi monopoli de la gestió del cicle integral de l’aigua que, sense suficients eines de control, regulació i fis- calització per part de l’Administració concedent (els exemples de mancances en aquesta funció estan a l’ordre del dia en serveis públics com la llum o la telefo- nia) pot portar a una posició dominant d’una empresa o grup d’empreses, amb opacitat en la gestió.
El resultat pot portar a perjudicis als consumidors , però també al territori gironí abastat pel que queda de l’aigua del Ter , el qual queda afectat per unes conces- sions d’aigua que ja incompleixen els compromisos del Govern i que es poden agreujar en un futur si es relaxa el control del transvasament que ara es posa a mans privades.
QUÈ HA FET ESQUERRA QUÈ HA FET ESQUERRA QUÈ HA FET ESQUERRA QUÈ HA FET ESQUERRA
El retorn del cabal del Ter a les comarques gironines ha estat sempre una prioritat dins l’agenda política dels diputats gironins d’Esquerra.
L’any 2008 reclamàvem la fixació d’un ca- lendari per al retorn progressiu del cabal.
L’any 2010 donàvem suport a la programa de l’anterior Govern de la Generalitat per a la reducció del transvasament a la meitat i la fixació dels 115 hm³/anys en l’horitzó 2015.
En la tramitació de la llei òmnibus
10/2011 vam posicionar-nos en contra de la privatització d’ATLL.
El setembre de 2011 vam intentar, sense èxit, que el Govern incorporés represen- tants del territori gironí en els òrgans d’ATLL.
El setembre de 2011 ham presentar la proposta de resolució per demanar el com- pliment dels compromisos de retorn del cabal del Ter.
Aquest any hem demanat la posada en funcionament de la dessaladora de la Tor- dera per a inicial el subministrament a l’àrea de Barcelona.
Moció als ajuntaments contra la privatitza- ció d’ATLL i per al compliment dels com- promisos de retorn de l’aigua al Ter.
QUÈ FARÀ ESQUERRA QUÈ FARÀ ESQUERRA QUÈ FARÀ ESQUERRA QUÈ FARÀ ESQUERRA
• Continuarem exigint que el Govern compleixi el compromís adquirit per al re- torn del cabal del Ter a les comarques gironines, fins assolir la garantia d’un subministrament no inferior als 120 hm³/any per al nostre territori.
• Proposarem la inclusió dels representants del territori gironí en el Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat .
• Vetllarem per a que s’adoptin i es compleixin les mesures previstes per al re- torn del cabal al Ter : reutilització, noves captacions i posada en funcionament de les dessaladores.
• Demanarem que s’impulsi des del Govern un projecte que , des d’una visió àmplia i generosa, de reequilibri territorial i amb una perspectiva de conjunt de país, contempli la interconnexió de conques hidrogràfiques per a tenir un subministrament garantit a tots els territoris.
• Ens continuarem oposant a la privatització d’ATLL , mentre aquesta sols vin- gui motivada per una simple necessitat financera de la Generalitat i no per criteris de millora de la gestió del cicle de l’aigua.
