L'ensenyament del gal·lès i el sistema d'educació bilingüe a Gal·les
Patrick Carlin
Ysgol y Gymraeg / Escola del Gal·lès Prifysgol Caerdydd / Cardiff University
València 06 juliol 2017
llengües goidèliques
llengües britòniques
https://en.wikipedia.org/wiki/Votadini
Edinburgh o Din Eidyn … ? El gal·lès antic
Cymry < *combrogi (gent del mateix paratge)
Welsh < * Wealas (estranger)
La llengua ens delata …
Llei gal·lesa: les lleis de Hywel Dda, s.10
Els ‘Mabinogi’ (contes medievals del segle XI i XII )
La sintaxi gal·lesa:
verb-subjecte-objecte
Rhoddais i gar coch i fodryb Carme heddiw
Donat he un cotxe vermell a tia Carme avui
Les Mutacions: Anar a / Mynd i ...
Treforys T>D Caerdydd C> G Pontypridd P > B Bangor B >F Gwynedd G>
Dinas Powys D > Dd Llanelli Ll > L Machynlleth M > F Rhuthun Rh > R
i Dreforys i Gaerdydd i Bontypridd i Fangor
i Wynedd
i Ddinas Powys i Lanelli
i Fachynlleth
i Ruthun
Mynwch yr yscrythur lan yn ych iaith!
Demaneu el llibre sagrat en el vostre idioma!
1567
L’estat autonòmic al Regne Unit es creà al 1999 …
Recordeu-vos-en
de la data!!
% de la població gal·lesoparlant per grup d’edat
% de gal·lesoparlants: persones amb menys de 25
anys
% de gal·lesoparlants: persones amb 25 anys o més
Comparant el nombre de gal·lesoparlants per grup d’edat
El moviment a favor del gal·lès: 3 fases 1910-60: reconeixement de la ciutadania; impulsat per elits
1960-80: mobilització més estesa per a establir un sistema d’educació
La normalització del gal·lès; impacte geolingüístic (1980+)
Els rètols, la
administració
pública
No sóc a la oficina en aquests
moments.
Envieu qualsevol
encàrrec perquè es
tradueixi !!
O, quan un cim és un cim
i quan és una cimera!!
La política lingüística a Gal·les existeix arran de la serendipitat?
“Els alumnes s’instruiran
d’acord amb els desitjos
dels seus pares”
Nombre d’escoles de primària, per categoria d’idioma
1993-2011
Nombre d’escoles de secundària, per categoria d’idioma
Les administracions locals a Gal·les
Gwynedd era i
encara és diferent!!
Welsh medium Primary schools (a) Welsh medium Secondary schools (b)
Schools Pupils Schools Pupils
Isle of Anglesey 49 5,074 4 3,433
Gw ynedd 101 9,587 14 7,494
Conw y 26 2,199 2 1,428
Denbighshire 19 2,097 3 3,262
Flintshire 5 808 1 560
Wrexham 7 1,321 1 802
Pow ys 23 2,813 5 3,233
Ceredigion 54 4,048 6 3,422
Pembrokeshire 19 2,872 1 967
Carmarthenshire 79 9,109 6 5,603
Sw ansea 9 2,643 2 1,413
Neath Port Talbot 13 2,187 1 975
Bridgend 4 1,069 1 336
The Vale of Glamorgan 5 1,431 1 856
Rhondda Cynon Taf 16 4,792 4 3,365
Merthyr Tydfil 2 554 0 0
Caerphilly 11 2,535 1 1,369
Blaenau Gw ent 1 287 0 0
Torfaen 3 661 1 958
Monmouthshire 2 273 0 0
New port 2 500 0 0
Cardiff 17 4,213 2 2,289
Wales 467 61,073 56 41,765
Wales – January 2010 476 60,318 58 43,432
Wales – January 2009 487 59,989 55 41,916
Table 2: Welsh medium schools and pupils, by local authority, January 2011
Font: Ystadegau Gwladol/National Statistics (2011)
Distintes temàtiques
Alumnes amb capacitats lingüístiques distintes en gal·lès arreu del territori
Assistència lingüística en diferents tipus d’escoles
Promoure habilitats lingüístiques respecte als exámens i el lloc de treball
El paper creixent del gal·lès a l’educació superior
La creació de capacitats, la sensibilització envers el
gal·lès, la capacitació al lloc de treball
Quatre períodes a l’educació
1948-71: l’opció en les mans dels pares, principalment en primària; els alumnes ja parlen el gal·lès a casa
1971-88: confederació d’escoles bressol; més pares no-
gal·lesoparlant; les escoles secundàries en augment; més creativitat com per exemple els mestres ambulants
La Llei d’Educació de 1988: ara tots els alumnes poden rebre coneixements en gal·lès
1999: La Assamblea Nacional de Gal·les es fa responsable de polítiques educatives …
Llei de la Llengua Gal·lesa de 1993
Consell de la Llengua Gal·lesa
Plans d’acció de Llengua Gal·lesa: serveis bilingües al públic
Marc legal per tractar l’anglès i el gal·lès sobre la base d’igualtat …
… ‘en la mesura que sigui tant adecuat com raonable i
factible’
Objectius: Consell de la Llengua Gal·lesa augmentar el nombre de gal·lesoparlants
proporcionar més oportunitats perquè es faci servir l’idioma
canvi de costums respecte a l’ús del gal·lès
enfortir el gal·lès com a llengua a les comarques gal·lesoparlants
Ha incrementat el percentatge de gal·lesoparlants?
Els habits lingüístics han canviat?
Esdeveniments significatius respecte l’autonomia gal·lesa i la PL
S4C: Canal de televisió gal·lès (1982)
Currículum Nacional de Gal·les: Llei d’Educació de 1988 (feta a Westminster)
Llei de la Llengua Gal·lesa 1993 (feta a Westminster)
Assemblea Nacional de Gal·les (1999) Llei de la Llengua Gal·lesa 2011 (Cardiff)
I després …
Abans …
“Iaith Pawb / La llengua de tots”
“El Govern de l'Assemblea de Gal·les farà el que calgui perquè es creïn les
condicions adequades i es proporcionin els recursos que sustentin la llengua gal·lesa i
permetin que creixi.”
2010
Cinc objectius del govern gal·lès
Millorar la planificació de la prestació (abans i durant l’educació obligataria)
Desenvolupar les capacitats lingüístiques i la continuïtat
Assegurar que hi hagi tant el nombre suficient d’alumnes com professionals de la formació
Suport per a millorar les qualificacions i els recursos
Contribuir a l’ús informal de la llengua
Un moment … qui porta
la política lingüística ara?
Recomendacions (2016) pel govern gal·lès després de 6 anys
Hi ha hagut variacions en la prestació per part de segons quines autoritats locals i proveïdors.
Hi ha hagut manca de planificació per part de les autoritats locals
Fins ara, les mesures per fomentar l' ‘estrategia`del govern gal·lès no s'han fetes realitat
El repte davant del govern gal·lès es que es volquin tots els ‘associats’
respecte la visió per al gal·lès dins del sistema d’educació
El govern ha de implicar-se més en convèncer els ciutadans respecte l’ensenyament en gal·lès
Font: Govern de Gal·les (2016). Evaluation of the Welsh-medium Education Strategy
