Transformacions econòmiques i socials en el primer terç del segle XX

Transformacions econòmiques i

socials en el primer terç del segle XX

Transformacions demogràfiques, econòmiques i socials.  Creixement demogràfic i migracions.

 La crisi agrària del cereal i la viticultura (la fil·loxera). El conflicte rabassaire.

 Mesures proteccionistes.  La indústria siderúrgica.

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

-Durant el primer terç del s. XX creixement sostingut de la població espanyola

-La població augmenta, la natalitat disminueix i la mortalitat encara més: tendència règim demogràfic contemporani

- A Catalunya creixement superior al conjunt d’Espanya. - Mortaldat puntual per epidèmies: Tifus (1914) i Grip (1918)

- Malalties com la verola i el xarampió experimenten un retrocés - Taxa de mortalitat infantil disminueix menys de la meitat

-Hi havia més dones

-Les dones tenien més esperança de vida que els homes.

-L’esperança de vida va augmentar per la reducció de les epidèmies, la disminució a la meitat de la mortalitat infantil (retrocés del xarampió i la verola)

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

• Altres països (1890 -1930 -> 3.000.000 persones)

•Galícia i Canàries Amèrica (Argentina i Brasil) •Llevant peninsular França i Nord d’Àfrica (Algèria)

• Cap a les ciutats industrials (3.000.000 persones)

• Galícia, Castella, Canàries, Aragó, Navarra, Andalusia

cap a Madrid, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga.

ESPANYA

LA IMMIGRACIÓ

CATALUNYA

-Fins 1914 saldo migratori reduït, molts marxaven cap a Amèrica. -Esclat Gran Guerra 1914 cau emigració a ultramar i la immigració creix espectacularment.

-Conseqüències:

.- rejoveniment població zones industrials i urbanes

.- envelliment a les regions agràries

-Procedència: Aragó, País Valencià, Múrcia i Andalusia (províncies orientals) atrets per:

• llocs treball industrial

•Construcció de centrals hidroelèctriques i línia de metro

EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS

-De les ciutats

catalanes Badalona ja formava part de l’aglomeració de Barcelona i les altres eren a la seva àrea d’influència (excepte Lleida).

ELS CANVIS URBANÍSTICS

- A l’absorbir bona part del creixement demogràfic del primer terç del s. XX, les ciutats van experimentar una profunda transformació.

Dèficit d’habitatges pels nouvinguts

Barraquisme

Rellogats

-Serveis municipals no creixen al ritme de l’arribada dels nous immigrants i no cobrien les necessitats bàsiques de la població. -Fàbriques i noves activitats econòmiques van modificar la

morfologia urbana Construcció de Barriades Obreres lluny de la ciutat (cases barates)

BARCELONA, UN EXEMPLE PARADIGMÀTIC

-A més de viure un fort creixement demogràfic, va viure una expansió comercial i industrial:

•Centre més important de distribució de mercaderies •Centre direcció de negocis

•Seu principals institucions financeres i econòmiques •Capital cultural de Catalunya

-El territori de la ciutat va créixer físicament amb l’annexió dels municipis propers (Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí etc.)

-Política urbanística de modernització i ordenació del creixement (Xarxa clavegueram Eixample).

-Extensió de la Xarxa de transport públic-> METRO El 1921 es crea la Companyia del Gran Metroplità de BCN per la construcció del Metro (permet

CANVIS I CONTINUÏTATS

-Dualisme 1er terç s.XX-> ciutats i indústria creixen -> PERÒ: MAJORIA de la població espanyola continua vivint al camp

-Agricultura i ramaderia-> ocupen la major part de la població activa. % Població Activa

Sector Primari 1900 1930

Espanya 61,50% 40,40%

Catalunya 50,90% 27,20%

-Catalunya té un procés industrial i de creixement urbà més intens que la resta d’Espanya

-L’economia i la societat s’estaven industrialitzant però el camp tenia un fort protagonisme

1.- Explica les diferents fases de l’evolució de la fil·loxera 2.- Quines són les conseqüències econòmiques d’aquesta plaga. Consultar pp.103 i 196 del llibre de text

LA CRISI AGRÀRIA

• Crisi cerealista per la competència dels cereals

estrangers (Argentina, EUA i Canadà)  Liga Agrària



grup de pressió per l’aranzel protector

– Disminució de beneficis i dels salaris dels jornalers  agitacions pageses 1r 1/3 s. Xx.

• Crisi de la viticultura  plaga de la fil·loxera des de

França (1879-1910)

– Conseqüències:

• Mort vinyes autòctones • Pèrdua de les collites

• Esfondrament econòmic (propietaris i conreadors –rabasaires) • Replantació de les vinyes (nou cep importat de Califòrnia)

• Conflicte entre rabassaires i propietaris  nous contractes d’arrendament de garanties més limitades

AGRICULTURA

-1910: CAUSES augment producció agrícola:

• Introducció maquinària moderna • Generalització adobs químics • Extensió canals regadiu

-Malgrat aquestes millores...ESTANCAMENT:

• Producció agrària té estructura tradicional (vinya, cereals, oliveres, petits horts i camps fruiters)

• Les feines agrícoles no generen nous llocs de treballs • Preus dels productes agraris estan estancats

• Sectors dinàmics exportadors (vi) coexisteixen amb l’agricultura

tradicional (mercat local)

• Associanisme pagesos: COOPERATIVES (comercialització de l’oli i vi)

• Estructura de la propietat de la terra, no ha variat. Masovers,

parcers i mitgers treballen terres que no són seves > desig d’accedir a la propietat ocasiona grans tensions.

1922-> Pagesos arrendataris constitueixen el sindicat agrari Unió de Rabassaires i Altres cultivadors del Camp de Catalunya (UR)

-Finals s.XIX – 1er terç s.XX en algunes zones d’Espanya es va produir la

Segona Revolució Industrial

Noves fonts d’energia: electricitat i petroli

-Característica principal: L’ELECTRICITAT com a font d’energia.

-La utilització de l’electricitat d’origen hidràulic, més barata que el carbó, es va anar estenent.

-Construcció Línies d’alta tensió permet que

l’energia recorri llargues distàncies a un cost reduït.

CATALUNYA

-Creació de grans empreses per obtenir i explotar l’energia elèctrica, 1911 -Societat General de Forces Hidroelèctriques

-Energia Elèctrica de Catalunya

-

Barcelona Traction, Light and Power Co. “La Canadiense”

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• 1r 1/3 s. xx augmenta considerablement el pes de la indústria i minva la importància del món rural

CATALUNYA

-Anys 20-> Empreses Grup Canadenca controlen bona part de la

producció i distribució de l’electricitat a Catalunya, així com l’explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

ESPANYA

-També es creen grans companyies:

-Sociedad General de Fuerzas Hidroeléctricas -Hidroeléctrica Ibérica

CONSEQÜÈNCIES GLOBALS:

-Millora d’aspectes de la vida quotidiana:

-Enllumenat (fàbriques, via pública, habitatges)

-Motor elèctric (apareixen ascensors per habitatges) -Millora del sistema productiu.

-L’electricitat va suposar un impuls al DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL

NOVES EMPRESES

Augment i diversificació de la indústria catalana

-Tèxtil (sector més important, fàbriques àrea BCN, colònies industrials prop rius)

-Indústria Química (adobs, medicaments, pintures etc). Ex.Cros, Electroquímica Flix

-Siderometal·lúrgiques (Alts forns de Catalunya) -Alimentàries

-Papereres

NOVES EMPRESES

ESPANYA

-Siderúrgia -> Biscaia (empresa

Altos Hornos de Vizcaya

Finals 1930 -> Utilització de derivats del petroli, com a

ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS

-1er terç s.XX -> difusió dels automòbils: cotxes, motos, camions i autobusos modifiquen el sistema de transport

ENERGIA UTILITZADA: Derivats del petroli (gasoil i gasolina)

FÀBRIQUES: Hispano Suïssa, General Motors, Ford, Elizalde

-Tramvia i metro-> Desplaçaments ràpids i multitudinaris

-Avió-> revoluciona el concepte de la distància

-Cotxe-> augmenten kms de carretera, substitució cotxes de cavalls per automòbils

-Autobusos-> estableixen diverses línies

-Vaixells-> construcció nous molls, senyalització fars

TELECOMUNICACIONS: innovacions

EL COMERÇ

-Comerç Interior: Espanya es consolida com a Mercat Integrat, causes:

•Augment i diversificació de la producció agrària i industrial. •Creixement de les ciutats (augmenta demanda)

•Pèrdua colònies (1898)-> repatriació de capitals

EXPORTACIONS a FR, GB

Minerals prenen el lloc als productes agraris.

IMPORTACIONS dels EUA, FR, GB, ARG

Maquinària, prod. químics i acer desbanquen cotó i blat.

-Comerç Exterior

-Molt dependent de les conjuntures internacionals:

-Primera Guerra Mundial (1914-1918) -> augmenta dda. productes per la neutralitat espanyola i les exportacions creixen, però preus també

-Recessions anys 30-> exportacions espanyoles disminueixen -Balança comercial deficitària (compensada remeses emigrants)

EL CAPITALISME FINANCER: LA BANCA

-Creació d’un sistema bancari modern: Banc d’Espanya comença a

desenvolupar funcions de Banc Central.

-Sorgeixen nous bancs de dipòsits i de negocis comercials i industrials:

necessitats de finançament de les indústries de la 2na Rev. Ind.

-Banca catalana relegada en un 2n terme, en canvi gran expansió banca madrilenya i basca:

•Banco Hispano Americano, Banco de Vizcaya

Banco Español de crédito y Banco de Bilbao.

-Després de la Gran Guerra molts bancs van fer fallida, només restaren com a bancs a Catalunya el Banco

Hispano Colonial i el Banc Sabadell

-Es produeix la concentració del mercat financer: uns quants grans bancs es van mantenir durant les dècades següents-> xarxa financera espanyola controlada per

LA BURGESIA i EL PROLETARIAT

BURGESIA PROLETARIAT

SITUACIÓ ECONÒMICA

Benestant. Ostentació d’estatus social i riquesa. Propietaris.

Preus creixen més que salaris, supervivència. En cas de malaltia,

no podia pagar assistència. HABITATGES Espaiosos i amb servei domèstic Petits amb condicions precàries

CONDICIONS LABORALS

Favorables. Poden estiuejar a fora i tenen segones residències.

Si no treballa, no cobra. Descans dominical es generalitza el 1904. Jornades laborals de més de 10h TEMPS

LLIURE

Hipòdroms, clubs marítims i

òpera Taverna (majoritàriament)

LA BURGESIA i EL PROLETARIAT

-MUTUALISME: Els obrers s’organitzen: creen Societats de Socors Mutus Afiliats pagaven unes quotes per obtenir serveis

mèdics i ajuts en cas de malaltia, viduïtat i orfandat.

-Sorgiment Caixes d’estalvis: deixen diners a interessos més baixos, molts treballadors hi dipositen els estalvis.

Resposta OBRERA davant de les desigualtats:

La VIDA URBANA comportarà:

•Alfabetització progressiva (necessitat d’informació-> diaris)

•Condicions Higièniques-> malalties-> creació dispensaris i hospitals •Nucli familiar és una peça bàsica, així com també les institucions de

Població alfabetitzada: 1900: 45 %