Especial La Vuelta a Espanya 2018 arriba a Andorra La Vuelta
Andorra decideix la Vuelta a Espanya Pàgina 3 Des de 1965 vinculada al país Pàgina 5 Territori ciclista Pàgina 6 Naturlandia com a avís del que vindrà Pàgina 8 De nou la Comella i la Gallina al final Pàgina 9
Una carrera de tres setmanes Pàgina 10 Els números de la Vuelta Pàgina 12 El cicloturisme guanya terreny Pàgina 14
J
ust fa un any que la Vuelta a Espanya va ser a Andorra.És una història d’amor la re- lació entre la carrera espa- nyola i el Principat, i en els últims anys aquesta ha agafat molt d’impuls. Al 2017 es van viure du- es jornades de ciclisme al país, i van ser durant la primera setmana de competició. Un espectacle que va arribar massa aviat perquè eren aquells dies en què no hi ha res per decidir, sinó per anar fent, per deixar a cadascú en el seu lloc i anar analit- zant qui està en condicions de llui- tar pel triomf de la general final i qui no. Aquest any la història és ben di- ferent. Andorra serà clau.
L’edició 2018 ja ha començat i ho ha fet amb la intensitat habitu- al. La carrera arriba en condicions d’aportar sorpreses si s’analitza el recorregut que passarà per An- dorra. El Principat acull les dues etapes finals més decisives i això, segons estan les coses, és un pre- mi extraordinari que s’ha de gau- dir al cent per cent.
La 19ª i la 20ª etapa són de les que atreuen aficionats i, fins i tot, de les que enganxen al ciclisme a mol- ta gent, moltíssima, que de normal no coneix aquest esport ni el se- gueix. Les carreteres estaran a ves- sar de ciclistes, d’autocaravanes i pancartes, senyeres i missatges
UNA DOBLE JORNADA QUE DICTARÀ SENTÈNCIA AQUEST 2018
La història d’amor amb el Principat continua. La Vuelta a Espanya no només torna al país, sinó que ho fa sent decisiva. Dues etapes que acabaran per deixar clar el podi final que arribarà a Madrid. Una aposta per l’espectacle, que Andorra ha de viure com una autèntica festa esportiva i social.
Andorra decideix la Vuelta a Espanya
d’ànims als corredors que, desr- prés de milers de quilòmetres pe- dalant i competint per la geografia espanyola, es jugaran la carrera al país dels Pirineus.
La 19ª etapa sortirà de Lleida.
Serà una jornada intensa però es- pecialment al final, perquè apunta a etapa de traca final. Cert que la pri- mera part de la carrera serà més su- au. Suau, tot sigui dit, per l’especta- dor, perquè els ciclistes es dedica- ran a buscar l’escapada bona. I és aquí on hi haurà batalla. Des de Llei- da la cursa viatjarà ràpida cap a An- dorra per la C-14, un recorregut co- negut per als andorrans. Una zona plana en constant pujada d’aques-
tes que no es noten, però que fan mal. Després vindrà l’entrada al Principat i el pas per Sant Julià de Lòria, per buscar el final a Naturlan- dia, a dalt del tot, després dels 17 quilòmetres de port.
I al dia següent... la cirereta del pastís, la jornada que decidirà la classificació general. Amb eixida a Escaldes-Engordany i arribada al Santuari de Canòlich al Coll de la Gallina, seran 105 quilòmetres ínte- gres pel Principat amb doble puja- da a la Comella, doble pujada a Bei- xalís, una ascensió al Coll d’Ordino i l’arribada al Coll de la Gallina on es coneixerà el guanyador final que es passejarà triomfador a Madrid.
MARICEL BLANCH
C/ baixada del molí núm 7, 9, 1 1 AD500 - Andorra la Vella +376 618 191 +376 605 230 elite_fitness_and_coaching Elite fitness and coaching
Entrenament personal Classes dirigides Gimnàs 24 hores
Nutrició I molt més
Som l’empresa de serveis i entrenaments personals líder en el sector. Amb una àmplia experiència en el món del Fitness i el coaching personal i esportiu, els
professionals d’Elite tenen el ferm propòsit d’ajudar als seus clients per a poder aconseguir tots els seus objectius
Col·labora amb:
10% DE DESCOMPTE
*amb aquest retall
CODI: ELITE
Sempre t’has fixat objectius físics i o bé per desconeixement,
o bé per falta de motivació els has abandonat?
Necessites alguna persona pro- fessional i a l’hora propera al teu
costat?
Sigui quina sigui la teva edat, necessitat o disponibilitat, estarem encantats de poder ajudar-te a complir amb tots els teus objectius
Vine a conèixer el nostre equip
d’entrenadors o contacta’ns!
La capital ha viscut la majoria de visites de la carrera. Els protagonistes, però, sempre han estat els finals en alt. Chava Jiménez, Valverde, Gastón o Ballan són noms ja històrics
Des de 1965 vinculada al país
L
a Vuelta i Andorra van de la mà des de fa dècades. Se- gons l’arxiu de la carrera, la primera vegada que la car- rera espanyola va arribar al Principar va ser el 1965, quan la cur- sa va arribar des de Barcelona en l’11ª etapa, amb victòria de l’espa- nyol Esteban Martín i lideratge de l’alemany Rolf Wolfshohl. Al dia se- güent, la carrerava sortir del Prin- cipat per marxar a Lleida. En tot cas, la relació d’amor és un idil·li prolon- gat en el temps, però intermitent perquè sempre ha estat marcat, com és normal, per les exigències del calendari.
Dos anys des- p ré s d ’ a q u e l l 1965, la cursa va
tornar a Andorra i amb similar for- mat. És a dir, una arribada i una sor- tida. I a més, també des de Barce- lona a Andorra
la Vella, amb tri- omf de l’espa- nyol Mariano Dí- az i lideratge del francès Jean Pi- erre Ducasse.
2001, 2012 i 2013 van ser a n y s e n q u è també la Vuelta va tenir etapa a Andorra però te- nint el país com
a sortida, tot i que també va rebre molts finals. Un dels més recordats és el del 2012, amb triomf d’Alejan- dro Valverde i lideratge per a Purito Rodríguez, que va ser qui va ‘desco- brir’ a la carrera espanyola el Santu-
ari de Canòlich. Va ser l’any del pri- mer gran impuls de la carrera i la se- va prolongació de la història d’amor amb el país dels Pirineus. L’any se- güent, sota un diluvi i en idèntic es- cenari, va vèncer l’italià Daniele Rat- to en una jornada de molt de pati- ment per als corredors.
Així mateix, Escaldes-Engor- dany serà seu de la sortida de la
2 0 ª e t a p a d’aquest any, però ja ho va ser al 1985 -any que va arribar a Pal, a m b t r i o m f del colombià Francisco Ro- dríguez-, així com el 2008 i 2017. Ordi- no va acollir el 2001 la sortida de l’etapa que acabava a Ar- calís, amb victòria del Chava Jimé- nez, que sumava una nova victòria personal per a ell al país.
Però és la capital la que ha estat més vegades pro- tagonista. An- dorra la Vella ha estat arri- bada o sortida de la carrera el 1967, 1985, 1988, 1991, 1994, 1998, 1999, 2003, 2005, 2010, 2015 i 2017. Ha tingut guanyadors com Iñaki Gastón, Mariano Díaz, Guido Bontempi o Vincenzo Niba- li l’any passat.
Precisament en la jornada 11 del 2015, amb sortida de la capital, va
MARICEL BLANCH
Nibali ha estat l’últim corredor en deixar el seu nom inscrit com a vencedor d’etapa a Andorra.
LA PRIMERA VEGADA QUE LA VUELTA VA
ARRIBAR A ANDORRA VA
SER AL 1965 AMB SORTIDA A
BARCELONA
L’ÚLTIM VENCEDOR AL PRINCIPAT ÉS VINCENZO NIBALI, QUE ES
VA IMPOSAR L’ANY PASSAT
vèncer als Cortals d’Encamp Mikel Landa, o l’esmentat Gastón va ser el primer a Grau Roig al 1987. Són tots noms de corredors que van marcar el ciclisme, sobretot l’espanyol. Per exemple Igor Gonzáles de Galdea- no va guanyar a Arcalís el 1999, i allà ho va fer també el colombià Alberto Luis Camargo el 1994.
L’altre gran cim d’Andorra, el port d’Envalira -és la carretera as- faltada més alta dels Pirineus, amb més de 2.400m d’altitud-, va tenir
un final d’etapa. Era l’any 2003, i la carrera arribava des de Vielha. Es va imposar Valverde i Isidro Nozal va sortir de líder.
Canviant de vall, a les Valls del Nord hi ha noms destacats que van signar pàgines de glòria en la Vuelta.
A l’estació de Pal van inscriure el seu nom Francisco Rodríguez (1985), el Chava Jiménez (dos anys: 1998 i 2001), i Igor Antón (2010). A Arcalís, al 2007, també es va imposar el rus Denis Menchov, que era líder.
Per altra part, una mica més al sud, però també ben alt, la Vuelta va apostar al 2008 per acabar a la Rabassa. Allà es va imposar l’ita- lià Alessandro Ballan, que va aga- far el lideratge.
Han estat anys de batalla, al- gunes més destacades que altres, perquè sempre depèn de molts fac- tors. El temps, el disseny de l’etapa o les forces dels corredors. En els úl- tims anys, però, l’espectacle ha es- tat protagonista.
Les marxes cicloturistes omplen Andorra. Cada vegada hi ha més consciència i respecte a la bicicleta. Es fan campanyes per atreure públic i visitants, amb un espai natural únic
Territori ciclista
D
es de fa anys que a An- dorra es viu el món de la bicicleta d’una altra ma- nera. Ben cert és que hi ha molt camí per recórrer. No és això Holanda ni Bèlgica, ni molt menys una Dinamarca on plogui o nevi la gent es mou en dues rodes.No, no és així. Però sí que es treba- lla perquè el ciclisme tingui protago- nisme. S’ha vist que és un reclam turístic. I funciona.
S’han iniciat campanyes de cons- cienciació per part de les autoritats per poder lluitar contra el mal endè- mic que suposa un atropellament d’un ciclista en qualsevol via urbana o interurbana. Es tracta de fer veure els conductors -que en moltes ocasi- ons també són usuaris de la bicicleta- que a sobre de les dues rodes va una vida, una família. Aquesta manera de defensar el ciclista es fa des d’un punt de vista turistic. És a dir, Andorra dó- na suport a l’ús de la bicicleta, fa una crisa a utilitzar-la, però aposta per una
visita turística. El que es coneix com a cicloturisme. Per això la campanya de Territori Ciclista.
Està clar que el Principat lluita per la desestacionalització de l’oferta tu- rística. No només de neu es vol viu- re. En estiu, l’oferta està més diversi- ficada. Tant que el ciclisme té un pes molt gran. No són poques les apos- tes que es fan al voltanrt d’aquest es-
port, i en això col·laboren estacions com Vallnord i la seva aposta per la Copa del Món de BTT.
Però es va més enllà. S’ha fomen- tat l’arribada de corredors professio- nals. El primer que va obrir la porta va ser Joaquim ‘Purito’ Rodríguez, ja re- tirat, però que continua vivint al país i segueix sent un dels grans ambaixa- dors del Principat. Arrel d’aquesta ar- ribada, d’altres van seguir el seu ca- mí. Per exemple, van arribar a Andor- ra corredors com Carlos Verona, Luis León Sánchez, Egan Bernal, Jack Haig, Dan Martin, Jonathan Castro- viejo, Imanol Erviti o José Joaquín Ro- jas, entre altres. Andorra és per ells un lloc especial per poder entrenar tot l’any, aprofitant les seves muntanyes i sobretot un entorn que els beneficia per l’alçada, per la tranquil·litat i segu- retat amb què ho fan.
Però Andorra i el ciclisme és molt més que això. Ara mateix hi ha diver- ses proves cicloturistes. La més anti- ga, la que té més tradició és la Volta
TONY LARA
Alguns dels participants en les proves que es disputen al Principat i que atreuen milers de cicloturistes.
LA VOLTA ALS PORTS, LA PURITO, EL CAMPIONAT D’ANDORRA, LA TRES NACIONS...
CICLOTURISME PER TOT ARREU
als Ports que supera les 40 edicions i que any rere any es manté en nombre de participació, quan no augmenta la seva qualitat. De fet, la seva aposta per diversificar recorreguts i distànci- es ha suposat un augment d’atractiu que els i les cicloturistes ho agraeixen.
A més de la Volta als Ports, Andor- ra acull la Purito, que és la marxa de l’exciclista professional i que va su-
ELS PORTS DE MUNTANYA DEL PRINCIPAT SÓN EL SEU GRAN ATRACTIU PER LES SEVES VISTES I LA SEVA DURESA
posar un gran impacte en el calenda- ri de proves cicloturistes tant a Fran- ça com, especialment, a Espanya.
Al país veí va tenir tanta repercussió que en poc temps es va posar a l’al- çada de proves mítiques i històriques com la Quebrantahuesos. A més, el fet que la Vuelta a Espanya fes des- prés una etapa idèntica, amb victòria de Mikel Landa, li va donar un impuls extra. Tot i que el seu atractiu és inne- gable, la seva duresa i exigència la fan una prova que obliga a la lluita con- tra tot per part dels participants. I en- tre aquest ‘tot’, uns ports de munta- nya que altres proves no poden tenir.
Més enllà de la Volta als Ports i la Purito, Andorra té també el seu ca- lendari de proves nacionals que for- men part del Campionat del país, en format crono, i també és zona de pas de la marxa de les Tres Nacions, amb sortida des de Puigcerdà i que passa per Andorra, França i Espa- nya. El Principat és, d’aquesta ma- nera, un atractiu per si sol.
«Seran previsibles els intents d’escapada; els
líders hauran d’estar atents»
L’arribada del pilot a Andorra serà selectiva. Des de Lleida fins els 2.025 metres d’altitud de la Rabassa
Naturlandia com a avís del que vindrà
L
a jornada 19 de la Vuel- ta és un avís. Una presa de contacte. Una mena de prova de foc que ser- virà per deixar clar que a Andorra el pilot arribarà per aca- bar de gastar les forces que els hi quedin. Vist el perfil de l‘etapa, sembla fàcil, però té trampa. Se- ran 154 quilòmetres en constant ascens, tot i que es cataloga de gairebé una etapa plana, amb ar- ribada al cim de la Rabassa, és a dir a Naturlandia. Es passaran dels 170 metres d’altitud de la ca-pital lleidatana, als 2.025 de l’es- tació andorrana.
Se sortirà de Lleida a les 13:30 hores, i el pilot marxarà di- recció Balaguer, Cubells, Arte- sa de Segre, Ponts, Oliana... la pujada que qualsevol persona agafa amb el seu vehicle per ar- ribar al Principat. El pas per Coll de Nargó serà al voltant de les 16:00 hores, i a Organyà hi seran menys de 10 minuts més tard.
Després el Pla de Sant Tirs so- bre les 16.30 hores com a millor horari previst, o les 16:48 hores
Lleida / Naturlandia
Fernando Escartín
DIRECTOR TÈCNIC DE LA VUELTA
LLEIDA
Lleida 0.0 154.4 13h30 13h30 13h30
Lleida 0.0 154.4 13h30 13h30 13h30
Balaguer 20.1 134.3 14h04 14h02 14h00
Cubélls 36 118.4 14h31 14h28 14h25
Artesa de Segre 45.5 109 14h77 14h43 14h39
Ponts 59 95.4 15h11 15h05 15h00
Oliana 83.5 70.9 15h53 15h45 15h38
Coll de Nargó 96.8 57.6 16h15 16h06 15h58
Organyà 102 52.4 16h24 16h15 16h06
El Pla de Sant Tirs 116 38.4 16h48 16h38 16h28
Adrall 117.5 36.9 16h51 16h40 16h30
Montferrer 120 34.4 16h55 16h44 16h34
Castellciutat 122 32.4 16h59 16h47 16h37
La Seu d’Urgell 124 30.4 16h40 16h51 17h02
ANDORRA
Sant Julià de Lòria 136.7 17.7 17h24 17h11 17h00 CS-131 CS-131. Port 137.4 17 17h25 17h12 17h01
Juberri 142 12.4 17h33 17h20 17h08
Naturlandia 146 8.4 17h40 17h26 17h14
Coll de la Rabassa. 154.4 0 17h54 17h40 17h27
ITINERARI KILÒMETRES HORARIS
( H o r e s l o c a l s ) de
l’arribada de la
sortida 35
km/h 37
km/h 39
km/h
com a molt tard, segons indica el llibre de ruta de la Vuelta.
A partir d’aquí, l’arribada a la Seu d’Urgell serà immediata. L’or- ganització calcula que per la roton- da de la Seu que gira camí d’An- dorra es passarà al voltant de les 16:45 hores, per travessar la fron- tera amb el Principat i creuar el po- ble de Sant Julià de Lòria entre les 17:00 i les 17:24. L’arribada dels primers corredors a la meta de Na- turlandia és prevista per a les 17:27 hores segons l’horari més ràpid.
«Curta però duríssima. Si el líder arriba just de forces, pot perdre la Vuelta»
La Comella, Beixalís, Ordino, Beixalís, de nou la Comella i la Gallina al final. Gairebé 4.000 metres de desnivell acumulat. Una jornada duríssima que pot fer trontollar tot
Etapa íntegra per decidir el podi final
H
i ha etapes que mar-quen i altres que pas- sen per la vida sense pena ni glòria. La jor- nada 20 de la Vuelta 2018 serà de les que es recordin en els llibres d’història del ciclis- me mundial. Seran 105 quilòme- tres, que per a ser una etapa en lí- nia són pocs, però de tan durs com es plantegen, millor així. Els ciclis- tes acumularan gairebé 4.000 me- tres de desnivell. Sis ports. Una bestiesa.
La sortida està prevista per a les 14:54 hores des d’Escaldes-En- gordany. A partir d’aquí, els passos aproximats de la carrera pels dife- rents punts estan establerts amb la carrera a una mitjana de velocitat des dels 33km/h als 37km/h. De- penent de les forces i les ganes que
li posi el pilot. La previsió és que, estan en joc el podi de la cursa, hi hagi batalla. Això vol dir velocitat.
Des d’Escaldes el pilot baixarà per pujar la Comella per la cara sud.
Aquest primer port es coronarà al voltant de les 15:00 hores, per tor- nar a baixar a Escaldes i buscar di- recció Encamp. A la parròquia en- campadana, a les 15:15 hores el pilot serà a la base del port de Bei- xalís i, una vegada coronat, la baixa- da portarà la carrera a Anyòs (15:39 hores), la Massana (15:42) i Ordino (15:46) per pujar el Coll i passar a la banda de Canillo (16:17), Encamp (16:27) i de nou Beixalís, per baixar novament per la cara d’Anyòs i rà- pids fins Escaldes, el segon pas per la Comella (cara nord ara), i cap a l’ascensió final a la Gallina amb final a Canòlich (17:31 hores).
Escaldes-Engordany / Coll de la Gallina- Santuari de Canòlich
ANDORRA ESCALDES
Escaldes-Engordany 0.0 97.3 14h54 14h54 14h54 CS-101 CS-101
Dirección la Comella 1.3 96 14h56 14h56 14h56 Coll de la Comella 5.6 91.7 15h04 15h03 15h03 Escaldes- Engordany 9.6 87.7 15h11 15h10 15h09
Encamp 12.6 84.7 15h16 15h15 15h14
Coll de Beixalis 19.7 77.6 15h29 15h27 15h25
Anyós 28.2 69.1 15h45 15h42 15h39
La Massana 30.2 67.1 15h48 15h45 15h42
Ordino 32.5 64.8 15h53 15h49 15h46
ITINERARI KILÒMETRES HORARIS ITINERARI KILÒMETRES HORARIS
( H o r e s l o c a l s ) ( H o r e s l o c a l s )
de
l’arribada de
l’arribada de la
sortida de la
sortida
km/h40 40
42 km/h
km/h 42
44 km/h
km/h 44
km/h
Coll d’Ordino 42.3 55 16h10 16h06 16h02
Canillo 51.3 46 16h27 16h21 16h17
Encamp 57.4 39.9 16h38 16h32 16h27
Coll de Beixalis 64.5 32.8 16h51 16h44 16h38 Escaldes- Engordany 77.6 19.7 17h15 17h07 16h59 Coll de la Comella 81.2 16.1 17h21 17h13 17h05 Andorra la Vella 86.8 10.2 17h31 17h22 17h14 Sant Esteve de Bixessarri 93.7 3.6 17h44 17h34 17h25
CS-111 CS-111 93.8 3.5 17h44 17h34 17h26
Coll de la Gallina
Santuari de Canolich 138.0 60.2 17h50 17h40 17h31
Fernando Escartín
DIRECTOR TÈCNIC DE LA VUELTA
La intensitat d’una
carrera de tres
setmanes
E
s tracta d’una carrera llar- ga. No es decideix en un dia ni en dos ni en una set- mana, sinó en tres. 21 etapes que han anat de menys a més, en una carrera que fins l’arribada a Andorra han estat emocionant en la seva majoria. Si l’any passat la primera setmana era on se situaven les jornades andor- ranes, aquesta edició 2018 és tot el contrari: a la tercera setmana. Això ho canvia absolutament tot.Es parla doncs d’una competi- ció que arriba a Andorra per decidir.
Perquè els corredors tenen en ment
espanyola va caure de mans d’Ale- jandro Valverde a la segona etapa, amb arribada al Caminito del Rey, i ja la cursa va respirar tranquil·la.
Amb un de ‘ca- sa’ triomfant, c a l i a e s p e - rar ja els movi- ments de la ge- neral. Aquests van arribar poc a poc, amb al- guns amb el fre de mà esperant la seva oportunitat.
Que l’esperen a Andorra quan s’ho juguin tot a una carta magistral.
LA LLUITA PER LA GENERAL VA AMB
CALMA, PERQUÈ ANDORRA SERÀ
CLAU
ETAPA TIPUS DATA SORTIDA I ARRIBADA DISTÀNCIA
1 Crono individual Dissabte 25 agost MÁLAGA / MÁLAGA 8 km
2 Plana Diumenge 26 agost MARBELLA / CAMINITO DEL REY 163.5 km
3 Mitja Muntanya Dilluns 27 agost MIJAS / ALHAURÍN DE LA TORRE 178.2 km
4 Mitja Muntanya Dimarts 28 agost EVÉLEZ-MÁLAGA / ALFACAR. SIERRA DE LA ALFAGUARA 161.4 km
5 Mitja Muntanya Dimecres 29 agost GRANADA / ROQUETAS DE MAR 188.7 km
6 Plana Dijous 30 agost HUÉRCAL-OVERA / SAN JAVIER. MAR MENOR 155.7 km
7 Plana Divendres 31 agost PUERTO-LUMBRERAS / POZO ALCÓN 185.7km
8 Plana Dissabte 1 setembre LINARES / ALMADÉN 195.1 km
9 Muntanya Diumenge 2 setembre TALAVERA DE LA REINA / LA COVATILLA 200.8 km
- Dia de descans Dilluns 3 setembre SALAMANCA
10 Plana Dimarts 4 setembre VIII CENTENARIO UNIV. DE SALAMANCA / FERMOSELLE. BERMILLO DE SAYAGO 177 km
11 Accidentada Dimecres 5 setembre MOMBUEY / RIBEIRA SACRA. LUINTRA 207.8 km
12 Accidentada Dijous 6 setembre MONDOÑEDO / FARO DE ESTACA DE BARES. MAÑÓN 181.1 km
13 Muntanya Divendres 7 setembre CANDÁS. CARREÑO / VALLE DE SABERO. LA CAMPERONA 174.8 km
14 Muntanya Dissabte 8 setembre CISTIERNA / LES PRAERES. NAVA 171 km
15 Muntanya Diumenge 9 setembre RIBERA DE ARRIBA / LAGOS DE COVADONGA. CENTENARIOS 178.2 km
- Dia de descans Dilluns 10 setembre SANTANDER
16 Crono individual Dimarts 11 setembre SANTILLANA DEL MAR / TORRELAVEGA 32 km
17 Accidentada Dimecres 12 setembre GETXO / BALCÓN DE BIZKAIA 157 km
18 Plana Dijous 13 setembre EJEA DE LOS CABALLEROS / LLEIDA 186.1 km
19 Plana Divendres 14 setembre LLEIDA / ANDORRA. NATURLANDIA 154.4 km
20 Muntanya Dissabte 15 setembre ANDORRA. ESCALDES-ENGORDANY / COLL DE LA GALLINA. SANT. DE CANOLICH 97.3 km
21 Plana Diumenge 16 setembre ALCORCÓN / MADRID 100.9 km
que aquestes dues etapes andor- ranes han de ser les claus, les que, si arriben justos de forces, poden ser la seva sentència, o les que, per contra, si arriben
amb energia, les opcions de gua- nyar posicions o sentenciar depèn què classificaci- ons pot ser fona- mental.
És el tot o el
nores. Tan senzill com això. La car- rera va començar a Andalusia amb una mica de tot. La primera victòria
L’edició 2018 va de menys a més.
Hi ha molt en joc i més tenint el
Principat al final. Els favorits s’han
deixat veure en moments puntuals
Els números de la Vuelta
Q
uantificar la feina de tan- ta gent que és al vol- tant d’una carrera com la Vuelta a Espanya és ben difícil. Però hi ha al- gunes dades, números en definitiva, que parlen molt clar de l’impacte que suposa, del que significa l’esdeve- niment.L’edició d’aquest 2018 compta amb el número d’etapes habitual. Ai- xò són les clàssiques 21 jornades,
amb dos dies de descans. En total els corredors completaran 3.254,7 quilòmetres, una distància que com- pleix els números normals d’una ci- ta esportiva de ciclisme de tres set- manes.
El recorregut, que s’estudia i es prepara durant mesos, i fins i tot en moltes ocasions durant anys en què es van fent gestions perquè locali- tats grans i petites siguin seu de la carrera, ha d’arribar sempre a un
equilibri. Una mena de puzzle per encaixar etapes més suaus amb d’altres més dures perquè es va- gi seleccionant la carrera. Per això, aquest 2018 hi ha sis etapes planes, dues de planes però que acaben en alt -la que arriba de Lleida a Natur- landia és una d’elles-, sis jornades de mitja muntanya i cinc etapes de muntanya -l’íntegra a Andorra n’és una-, a més de dues cronos indivi- duals que sumen 40,7 quilòmetres.
En total, la carrera sumarà, i compte amb aquesta dada, 46 ports de muntanya. Una xifra que parla a les clares de la duresa de la carrera. Ara bé, n’hi han hagut amb més ports, com la del 2017, que en va sumar 50. Tot plegat és una unió de jornades en què es pretèn que l’espectacle sigui l’essència. A An- dorra, aquest any, sense dubte n’hi haurà. Perquè el territori ho permet i perquè són etapes a un dia del final.
21 ETAPES 6 ETAPES
PLANES
46 PORTS DE MUNTANYA
2 ETAPES DE CONTRARELLOTGE
INDIVIDUAL
3.254,7 KM
Del dissabte 25 d’agost setembre
2 DIES
DE DESCANS
Un port de muntanya és una aventura. Andorra en té tants i de tan variats que coronar-los es converteix en tot un repte. Cada vegada es veuen més ciclistes suant cap amunt... És un atractiu consolidat
El cicloturisme guanya terreny
M
olt poc temps hanecessitat Andorra per consolidar-se com a paradís del ciclisme. Ho és al cent per cent. És cert, això sí, que potser no durant tot l’any, perquè quan cau l’hivern és un país gè- lid, on la pràctica del ciclisme no és tan fàcil, però durant la prima- vera i l’estiu, l’oferta és, senzilla- ment, espectacular. El ciclotu- risme està guanyant terreny. Ho fa des de fa temps. Els ports de muntanya del Principat en tenen gran part de culpa, perquè l’ofer- ta és tan gran que permet gesti- onar una bona jornada.
Està consolidat. És ara mateix una marca, un senyal d’identitat, una manera de contactar amb els cicloturistes d’arreu i dir-los, ey, que aquí teniu el que busqueu.
El terreny que aporta el Principart és difícil, complicat en el sentit fí- sic. L’exigència és alta i d’això la gent n’és conscient, però el bo- ca a boca, l’experiència viscuda per cadascú i el tractament que es rep per part del país, perme- ten que cada vegada hi hagi més.
Perquè agrada.
Les raons de tot això són fàcils.
Els ports de muntanya, la tranquil- litat que experimenta el ciclista ca- da vegada que es troba pedalant, sol, ell i la seva màquina, cap amunt entre aquells boscos i amb aque- lles vistes del que va deixant al dar- rera i a baix. És l’aparador andorrà, el seu territori, el privilegi de poder mostrar-lo i fer-lo bé.
Andorra compta amb molts ports de muntanya i cadascú té la seva idiosincràsia. No hi ha cap igual. No tenen res a veure els 9 quilòmetres del Coll d’Ordino des de la cara ordinenca, que els de pu- jada des de la part de Canillo. Un és més constant pel que fa al seu pendent, i l’altre més suau i fins i tot amb un descans. El primer és un bosc tancat. El segon és un cel obert. I tots dos acaben a 1.890 metres d’altitud, enmig del camí que puja a indrets alhora tan inte- ressants com el Casamanya o el Bony de les Neres.
I és només un exemple. Perquè es pot parlar del Coll de la Galli- na, que des de fa relativament poc és asfaltat en la seva totalitat per la part de Fontaneda, i que té tres
Canillo - El Forn
(1.915 m)CARRETERA GENERAL 2 · CS-251 · CTRA. DEL FORN (CANILLO) 5 , 2 k m
3 8 8 m
7 , 5 %
%
Canillo
El Forn
2.000 m
1.915
1.894
1.812
1.660
1.527 Canillo 1.589 1.728
1.900 m 1.800 m 1.700 m 1.600 m 1.500 m
0 1 2 3 4 5 5,2
6,2%
7,1%
6,8%
8,4%
8,2%
9,9%
2a
Canillo - Coll d’Ordino
(1.980 m)CTRA. GENERAL 2 · CS-240 · CTRA. MONTAUP (CANILLO) Coll d’Ordino
Canillo
1.523 Canillo
2.000 m 1.900 m 1.800 m 1.700 m 1.600 m 1.500 m
0 1 21.665 31.741 41.802 1.8475 61.914 71.938 1.9258 8,91.980
1.591
6,8%
7,4%
7,6%
6,1%
4,5%
6,7%
2,4% -1,3%
6,1%
8 , 9 k m 4 5 7 m 5 , 1 %
%
2a
Anyós - Collada de Beixalís
(1.796 m)CTRA. GENERAL 3 · ANYÓS · CTRA. D’ANYÓS (LA MASSANA) Anyós
Collada de Beixalís
1.201 Anyós
3,6%
7,1%
8,5%
7,9%
8,8%
7,3%
7%
5,8%
4,9%
0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,7
1.800 m 1.700 m 1.600 m 1.500 m 1.400 m 1.300 m 1.200 m 1.100 m
1.237 1.308 1.393 1.472 1.560 1.633 1.703 1.761 1.795
8 , 7 k m
5 9 4 m 6 , 8 %
%
1a
Erts - Port de Cabús
(2.302 m)CTRA. GENERAL 4 · ERTS (LA MASSANA) Port de Cabús
Erts
1 5 , 6 k m
9 6 2 m 6 , 2 %
% 1.900 m2.000 m
2.100 m 2.200 m 2.300 m 2.400 m
1.800 m 1.700 m 1.600 m 1.500 m 1.400 m 1.300 m
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 1515,6 4,4%
6,4%
6,9%
7,5%
5,8%
8,2%
8,2%
5,7%
2,5% 1,5%
6,3% 6,1% 2%
8,3%
9%
8,2%
1.340 Erts 1.384 1.448 1.530 1.599 1.674 1.764 1.822 1.904 1.987 2.069 2.126 2.151 2.166 2.229 2.290 2.302
+i
CICLOTURISME ÉS UNA DE
LES VIES BUSCADES PER
DIVERSIFICAR L’OFERTA TURÍSTICA EL CICLISTA TROBA A LA CARRETERA
QUE PUJA UN LLOC DE
CALMA ON NOMÉS ÉS ELL
CONTRA TOT
parts diferenciades. Una més ur- bana, una altra en què no se sent el soroll del poble de Sant Julià, i al- tra on canvia l’asfalt, es fa més es- tret i més dur el desnivell, i corones fent equilibris per veure l’escultura dedicada al Purito al seu cim. Per l’altre vessant, una constant tortu- ra entre camps de tabac fins a Ca- nòlich, i un camí directe entre bosc pirinenc fins el cim, sense cap so- roll, només la respiració del valent i la valenta que està decidit a coro- nar. I ho farà.
És això Andorra, un espai na- tural on només dues, tres carre- teres, formen part de l’eix verte- brador i, aquestes sí, s’omplen de cotxes que semblen tenir sempre molta pressa. La resta és el pa- radís del ciclista. El Principat ha treballat per intentar aconseguir una entesa entre vehicles a motor i els pedals. S’han fetr campanyes i s’hi han afegit nombrosos carrils bici. I sí, encara queda molt per fer, però es tracta de pensar en què tothom guanya. El país necessita fer seva la desestacionalització, creure en ella al cent per cent, i en el cicloturisme hi ha la porta ober- ta a aconseguir-ho. D’elements per aconseguir-ho n’hi ha.