Tot el que és bo i no vol Barcelona intentem que es quedi a L H

redacció: [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected] | administració: [email protected]

Cultura ^{pàg 18}

El novel·lista Jo Nesbø parla del seu últim llibre a la Bòbila

Entrevista a Núria Marín

Alcaldessa de l’Hospitalet

pàgs 8 i 9

“Tot el que és bo i no vol Barcelona intentem

que es quedi a L’H”

Polèmica

Els legionaris tornaran a desfilar a Sanfeliu aquest Dijous Sant

Reportatge

Un docent del Balmes corre la Marató per recollir fons per a una escola de Guinea Pubilla Cases

El barri s’omple de ‘pasos’ i

‘saetas’ de la mà de la 15+1 Bellvitge

Satisfacció al Bellsport per la condemna a l’excomptable Comerç

El consistori homenatja les 50 botigues més antigues Esports

La ciutat es prepara per a una nova Cursa Nocturna

línia Periòdic gratuït de l’Hospitalet · linialh.cat · Març 2016 · Núm. 33 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals l’H

Opinió ^{pàg 6}

Oriol Junqueras, vicepresident

del Govern: ‘La injusta realitat

de l’economia catalana’

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

| 2

línia l’H.cat

línia l’H.cat

Març 2016 3 |

Reportatge

Arribar el 8.791è a la línia de meta mai no ha estat tan especial i constructiu. I és que en aquesta ocasió, l’important sí que era par- ticipar. Eduard Plana, professor d’economia i emprenedoria al col·legi Jaume Balmes, va recórrer els 42,195 quilòmetres de la Ma- rató de Barcelona del 13 de març per una causa justa: recaptar di- ners per a l’escola que la fundació d’aquest centre està consolidant a Bata, una ciutat de Guinea Equa- torial, excolònia espanyola. Aquest és l’últim episodi d’una història de solidaritat i constància que va arrencar fa sis anys.

L’any 2010 el centre escolar ri- berenc –que és una cooperativa de professors– va aconseguir obrir una escola en aquesta ciutat africana a imatge i semblança seva, una iniciativa que es va fer mitjançant la Fundació Okume

AZ, vinculada a l’escola i de la qual Plana n’és el president. Sis anys més tard, els primers alumnes que van ingressar-hi han arribat a la secundària, i és per aquesta raó que des del Jaume Balmes bus- quen fons per poder arrencar aquest nou cicle educatiu.

UNIR L’H AMB BATA

La campanya, que seguirà oberta a okumeaz.orgun temps més per poder recollir més recursos, con- vida a fer aportacions econòmiques que converteixin en euros els 6.374 quilòmetres que separen l’Hospi- talet de Bata. A més, Plana va de- dicar cadascun dels 42 quilòmetres de la Marató barcelonina als pri- mers donants. De moment, la ini- ciativa està lluny dels 6.000 euros, tot i que supera amb escreix el mi- ler, una quantitat amb la qual “es poden fer moltes coses a Guinea”, assegura Plana.

Ara per ara, l’escola té uns 300 nens i nenes. Aquest detall

“és important”, destaca Plana, ja que el paper de la dona al país

africà és més aviat secundari.

“Allà parlem d’igualtat en una re- gió on la formació de les dones és desigual”, assegura Plana, el qual recorda que la directora del cen- tre germà és una dona, Mari Carmen Ensefumu.

El centre guineà es va consoli- dant gràcies a les aportacions que es fan des de l’Hospitalet i a les con- tribucions “simbòliques” que pa- guen les famílies dels alumnes.

“Aquesta quota garanteix que els in- fants assisteixin a classe i introdueix seriositat en el projecte”, argu- menta Plana. De fet, el pal de pa- ller de la iniciativa és “reproduir el sistema de cooperativa del Bal- mes a la ciutat a Bata”, explica el professor. Un sistema que ha de ga- rantir que “els alumnes guineans acabin tenint el nivell dels d’aquí”, afirma, i que l’escola “pugui fun- cionar autònomament en el futur”.

Tanmateix, aquesta “tasca es- gotadora”, tal com la descriu Pla- na –que va visitar l’escola l’any passat–, s’ha topat sovint amb di- ficultats, no només econòmiques,

sinó també culturals. Tot i ser un país amb mancances i subdesen- volupat, la situació a Guinea Equatorial no és límit, com sí que ho és a Somàlia o al Sudan.

Aquest fet els juga en contra, se- gons Plana, ja que no s’hi envien suficients recursos per millorar l’e- ducació o pal·liar la pobresa de la zona. “Guinea no és prioritària ni per a Espanya, que ha volgut gi- rar una pàgina delicada de la seva història”, lamenta. Tot i que no és l’únic projecte estatal que treballa actualment a l’antiga co- lònia, Plana recrimina el paper poc rellevant de la cooperació espanyola en un antic territori.

Precisament això deriva en una altra dificultat. “Alguns gui- neans encara es malfien del pro- jecte”, explica el professor, ja que creuen que els cooperativistes

“volen alguna cosa a canvi”. Uns recels, tanmateix, “comprensi- bles”, ja que s’expliquen a través de l’espoli que van patir els gui- neans per part de la metròpoli es- panyola durant dècades. “De ve-

gades allà no t’entenen, però és que tampoc aquí”, ironitza Plana.

CÓRRER PER FOMENTAR VALORS Aquest és un projecte, diu Plana, de cooperació internacional i lo- cal, ja que també involucra tota la comunitat educativa del Jaume Balmes. En aquesta voluntat de promoure els valors de la solida- ritat a casa nostra, la iniciativa de la Marató ha estat impulsada amb la col·laboració dels seus alumnes de secundària, batxille- rat i grau, que han ajudat a dis- senyar i promocionar la campan- ya a la xarxa. “Corro per ajudar els d’allà, però també els d’aquí”, as- segura Plana, el qual, tanmateix, deixa clar que “és la punta de llan- ça d’un projecte amb molta gent al darrere”, sense la qual “no hau- ria estat possible fer res”.

Unes persones, com els seus alumnes, que el van acompanyar durant la prova i que van creuar la meta amb ell portant una ban- dera guineana i un missatge de germanor i passió per l’educació.

42 quilòmetres de solidaritat

» Un docent del Balmes participa en la Marató de Barcelona per recollir fons per a una escola de Guinea

» El projecte educatiu, impulsat pel centre mitjançant la Fundació Okume AZ, va arrencar fa sis anys

F. Javier Rodríguez BELLVITGE

Plana (esquerra), després de córrer la Marató, amb una bandera de Guinea Equatorial conjuntament amb membres del projecte, en homenatge als alumnes de Bata (dreta). Fotos: EP i Okume AZ

| 4

línia l’H.cat

Agenda Nacional

Ja fa un parell de mesos que el “Govern de la postautonomia i la preindependència”, tal com l’anomena el president de la Genera- litat, Carles Puigdemont, va prendre pos- sessió. Seixanta dies i escaig que han evi- denciat que el camí de la “desconnexió” –un altre terme que ha fet fortuna en el vocabulari independentista– serà dur. De fet, i com ja va sent costum, aquestes primeres setma- nes del mandat han estat marcades, bàsi- cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. El debat polític, que és el que se suposa que hau- ria d’imperar en aquests moments, segueix relegat en un segon terme, a l’ombra dels re- cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni- present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi- cabaralla jurídica permanent, són molts els ciutadans –tant els que van votar partits in- dependentistes com els que van optar per altres forces– que desconeixen els passos que Junts pel Sí i la CUP han pactat per fer possible un Estat català independent. Un full de ruta que tot just ara s’ha començat a des- plegar amb l’impuls de les ponències de les lleis de transitorietat jurídica, de la Seguretat Social i de la Hisenda pròpia –la del procés constituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re- correguda al TC–. Aquestes són les prime- res accions d’un pla que ha de permetre arri- bar, segons els seus impulsors, a la inde- pendència d’una manera “segura” i més o menys ràpida. I és que sembla que els 18 me- sos dels quals es parlava a l’inici han deixat de ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir- se excessivament en un compte enrere que molts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleis de “desconnexió” han tirat endavant, així com la comissió del procés constituent, els següents passos que s’han de fer són l’inici d’un procés constituent participatiu i l’im- puls de les principals estructures d’Estat, sen- se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Ja en una segona fase s’han d’aprovar les lleis de ruptura per procedir a convocar les eleccions constituents. D’aquestes, i per a les quals l’objectiu de l’independentisme és tras- passar la barrera del 50% més 1 dels vots, n’ha de sortir una comissió redactora que ela- bori la nova Constitució per després ser ra- tificada en un referèndum que serveixi també per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele- brar un referèndum acordat amb Espanya.

I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a- treveix a descartar del tot aquesta via. D’o- brir-se finalment, els passos abans descrits podrien canviar substancialment. Queda clar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent

» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta, compartit a grans trets pels actors polítics del procés sobiranista, hi ha una batalla que de ben segur serà determinant per a l’èxit del mandat independentista: la de la cai- xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me- diàtics, però no per això menys actiu, el de- partament d’Economia i Hisenda, liderat pel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co- mençat a posar fil a l’agulla per intentar re- flotar l’autonomia financera de la Gene- ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro i De Guindos a banda, l’objectiu principal a curt termini de Junqueras és esprémer al màxim les competències que ja són de la Generalitat en aquest àmbit i que fins ara no s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me- sures com l’embargament. Sigui com sigui, el Govern actual vol acabar amb la cessió de l’execució i la liquidació efectiva dels pro- pis impostos de la Generalitat (un 10% dels que paguem els catalans), un servei pel qual l’any passat es van haver d’abonar 10 mi- lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25 més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques- tes funcions –cosa que ja s’ha començat a fer–i aconseguir així tenir totes les com- petències ja reconegudes efectivament desplegades és el primer i indispensable pas perquè quan arribi el moment –si fi- nalment arriba– es pugui assumir la ges- tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So- cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

Arnau Nadeu

L’HOSPITALET

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

línia l’H.cat

| 6

línia l’H.cat

Opinió

publicitat686 429 517

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected] Línia l’H no comparteix necessàriament les opinions que

els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected] administració: [email protected]

línial’H.cat

Dipòsit legal: B 12321-2013

amb el suport de:

Difusió controlada 10.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#ADeclarar

#Diàleg #Preconcurs

@KRLS (Carles Puigdemont): La reunió amb Pedro Sánchez demostra que les discrepàncies no impedeixen el diàleg cordial.

@cristinaribar: Unió reconeix un deute de 19 milions, encara més alt del que xifra el Tribunal de Comptes. Es veu abocada a un preconcurs de creditors.

@gerardotc: El juez ha llamado a de- clarar a Rita Barberá y ésta ha convocado una rueda de prensa para hablar de otras cosas.

Tribuna

Vivim un moment extrema- dament difícil per a bona part de la societat catalana, com s'ha fet notar aquests dies al Parlament de Catalunya durant el debat monogràfic sobre la pobresa. La demografia, les conseqüències de la llarga cri- si econòmica i el convuls con- text polític i econòmic mundial estan posant en perill els me- canismes socials de redistri- bució que ajuden a esmorteir la duresa d'una crisi que ha fet molt mal a desenes de milers de famílies.

Una realitat dura, doncs, que esdevé encara més injusta quan es posa de manifest que la societat catalana és capaç de generar recursos suficients per fer front a totes aquestes ne- cessitats socials però, en can- vi, no en pot disposar per im- plementar les solucions. Un fet que explica bona part d’a- questa contradicció entre dis- posar d’una economia que pre- senta símptomes molt positius –per sobre de la mitjana euro- pea– i, en canvi, unes defi- ciències socials terribles. Per posar només alguns exemples, el 2015 l’economia catalana va créixer un 3,4%, l’increment més alt de l’última dècada. I el darrer trimestre de l’any, el ritme de creixement va ser del 4,1%. A més, la reducció de l’a- tur del passat mes de febrer ha estat la més important dels darrers 20 anys en un mes de febrer. I, això, en bona part, és gràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia cata- lana, a l’increment de la re- captació provinent del turisme i a la captació d’inversió estra- ngera. I, al costat de tot això, el motor d’aquest dinamisme és també provocat per l’incre- ment de la demanda interna, malgrat les dificultats de les fa- mílies. És a dir, la despesa que fan els mateixos ciutadans.

Tot i aquest context positiu, els nivells d’atur continuen sent altíssims, tenim població

ocupada, que malgrat estar- ho, rep una retribució per sota del llindar de la pobresa, tenim un atur juvenil vergonyós, si- tuacions de falsos autònoms o persones aturades de llarga durada amb unes perspectives molt complicades. I malgrat generar els recursos, no po- dem disposar-ne, entre d’al- tres qüestions, pel conegut dè- ficit fiscal, per la manca d’una hisenda pròpia que ens permeti poder lluitar amb eficàcia con- tra el frau fiscal o per les nom- broses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. En aquest sentit, l’Estat espanyol ens deixa diners, que s’han re- captat a Catalunya, cobrant-nos un interès 16 vegades superior al que el Banc Central Europeu li presta a ell. Una estratègia que suposa per a l’economia ca- talana un cost de 380 milions d’euros en interessos, més del que costa el Pla de Xoc Social.

A més, ha recorregut qualsevol intent d’aconseguir nous in- gressos amb l’aplicació de no- ves taxes, ha incomplert siste- màticament el pagament de la llei de dependència, la disposi- ció addicional tercera o no vol fer efectiu el pagament de 1.400 milions d’euros fins a juliol d’aquest any de la liquidació de 2014, quan és un deute reco- negut pel mateix Estat.

Mentrestant, hem de segu- ir treballant, amb el ferm com- promís de blindar tota la des- pesa social i implementar un pla de xoc que ajudi a esmor- teir aquesta dura realitat que cal plasmar en els nous pres- supostos. Reduir la taxa d’atur i la precarietat laboral i im- pulsar la creació de llocs de tre- ball de qualitat és la millor ga- rantia per fer que el creixement existent sigui sostingut. Men- tre no disposem d'un Estat al nostre servei haurem d'opti- mitzar els recursos dels quals disposem, sempre insuficients, i per això mateix sempre, in- excusablement, al servei de la majoria i ajudant els que més ho necessiten a sortir-se'n.

L’Estat espanyol ens deixa diners que s’han

recaptat a Catalunya cobrant-nos un interès

que ens costa més que el Pla de Xoc Social

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

Un diari participatiu

4 La injusta realitat de l’economia catalana

4 El cambio en l’Hospitalet

per Miguel García (C’s l’Hospitalet) El cambio no ha llegado al go-

bierno de l’Hospitalet. En las pa- sadas elecciones municipales, el PSC quedó lejos de la mayoría absoluta. Desde C’s quisimos darle un margen para compro- bar si habían entendido estos tiempos de cambio en los que los ciudadanos no confían la mayoría absoluta a ningún par- tido y nos empujan a llegar a consensos. Pero el PSC de L’H, tras 36 años gobernando con có- modas mayorías, pretende se- guir en el poder como si todo si- guiese igual.

En C’s hemos tratado de acordar con el gobierno políticas por el bien de los hospitalenses, como por ejemplo la rebaja del IBI que, tras una subida del casi el 30% en los últimos años, ha generado el sinsentido de que en la ciudad tengamos impuestos de ricos para pisos de pobres. Cu- ando el PSC ha visto que las di- versas fuerzas de la oposición so- mos capaces de ponernos de acuerdo, ha optado por comprar la voluntad de dos concejales tránsfugas, que a cambio de dos

puestos bien pagados a 65.500 euros por cabeza al año, le ceden al PSC de L’H los votos que no le habían concedido las urnas.

El PSC está dispuesto a que nada cambie: tras más de 36 años gobernando, ha patrimo- nializado las instituciones y pro- piciado una tupida red clientelar a su servicio. No solo eso, está an- quilosado en viejas políticas cen- tradas en grandes obras que dudosamente revertirán en el conjunto de la población. La al- caldesa ya ha anunciado una in- versión de 30 millones en el Distrito Cultural y esto tras ha- ber subido el IBI casi un 30% en los últimos años. Aprendamos de derroches como la Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia o la Ciudad de la Cultura de San- tiago cuyos costes superaron 4 veces lo presupuestado. En C’s abogamos por la prudencia y creemos que ha llegado la hora de cambiar las prioridades: tras una larga crisis es momento de potenciar las políticas sociales y mejorar la calidad de vida en los barrios, de las personas.

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

línia l’H.cat

Un diari obert

En el 99,9% dels casos, quan algú par- la d'eixamplar la base independentista per assegurar la victòria del sí en un re- ferèndum, autoritzat o no per Madrid, pensa en l'òrbita de Podemos i les seves derivades. Diposita esperances en aques- ta esquerra sobiranista que aposta per una transició a l'Espanya plurinacional.

I és veritat que hi ha molt camp per cór- rer, perquè com a mínim a curt termi- ni no tenim indicis que el poder majo- ritari espanyol vulgui desfer-se de les es- tructures del règim del 78. Al contrari, va camí de reforçar-ne les costures. És obvi que el 'sí' creixerà per l'esquerra.

I la dreta? Cal anar a predicar-hi. Qui ho defensa és, sinó el que més, un dels diputats amb més pedigrí d'esquerres de Junts pel Sí, Lluís Llach: "A la dreta hi ha quedat gent despenjada que es pot re- cuperar", deia en una entrevista al pro- grama .Cat de TV3. Quantes vegades han sentit a dir a un diputat de JxSí que cal bastir ponts en aquesta direcció d'una forma tan desacomplexada? El president de la comissió d'estudi del Procés Cons- tituent apunta als 100.000 votants d'U- nió que en algun moment hauran de dir sí o no, però també als empresaris de pa- tronals de tradició catalanista que no han fet el pas obertament, com CECOT o Pi- mec, a alguns socis de Foment del Tre-

ball i del Cercle d'Economia i, per què no, alguns banquers. En Lluís Llach, un "ciu- tadà d'esquerres" que socialment encaixa al mil·límetre amb la CUP, defensa la in- clusió de la dreta en el full de ruta i dis- crepa obertament de la tesi d'una part d'aquesta formació, que creu que el projecte independentista és patrimoni exclusiu de les esquerres. En Llach té tota la raó del món volent sumar la dreta ca- talanista al procés.

Una defensa valenta. En Lluís Llach ha fugit de superioritats morals que en ocasions s'han atorgat les esquerres respecte a la dreta catalanista, totalment demonitzada. El diputat de Junts pel Sí, que ve del carrer i que no té intenció de viure d'un sou públic, vol sumar sense excloure. Justament, aquest és l'objec- tiu de la comissió parlamentària que pre- sideix, que de fet és la translació políti- ca de l'ADN de les entitats de la socie- tat civil en el procés.

La nova CDC pot encarregar-se de la seducció d'aquesta dreta catalanista.

Connecta amb les masses, arriba a l'úl- tim racó de cada poble i també a les elits del país. Però el nou partit -suposant que deixi enrere la vella política- haurà de pa- rar compte perquè aquesta seducció no l'acabi fent traïdor.

Publicat a El Món

4 La dreta i l’Ítaca de Lluís Llach

per Gemma Aguilera

4 La Caputxinada i el catolicisme

per Oriol Domingo

Unes cinc-centes persones (delegats estudiantils, professors, periodistes, convidats com Salvador Espriu, Joan Oliver, Jordi Rubió i Antoni Tàpies) es reuniren fa 50 anys, el 9 de març del 1966, en el convent dels Caputxins de Sarrià. L’objectiu fou constituir el Sin- dicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. La reunió clandestina als Caputxins és coneguda com la Caputxinada.

Les forces d’ordre públic assetjaren el convent i al cap de tres dies hi entra- ren sense manament judicial. La tanca- da i l’assetjament mostraven una de les grans contradiccions de la dictadura franquista. Un règim auto batejat de ca- tòlic atacava una institució catòlica.

També mostraven una greu contradic- ció interna del catolicisme. Amplis sec- tors de religiosos i laics del catolicisme català xocaven, en nom de l’Evangeli, amb el sector episcopal espanyolista afí al franquisme.

El règim nacional catòlic atacà amb la seva policia el convent de Sarrià per re- primir unes persones acollides per uns caputxins que actuaven segons l’esperit de l’Evangeli, de San Francesc d’Assis i del concili Vaticà II. La transmissió de l’E- vangeli inclou la defensa dels drets hu- mans com els de reunió i expressió, dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles sempre i arreu, sobretot en

períodes de dictadura o en règims d’es- cassa qualitat democràtica.

La Caputxinada de fa cinquanta anys és crucial en la vida política i eclesial ca- talana. D’aquells dies del març del 1966 sorgiren dues línies d’actuació que han incidit en el present i en el futur polític i eclesial de Catalunya. Políticament es constituí la Taula Rodona, organisme unitari de la lluita contra la dictadura.

Eclesialment, els abats i provincials de les ordes i congregacions religioses signaren un manifest de suport als Caputxins de Sarrià i aquest manifest es traduí en la creació de la Unió de Religiosos de Ca- talunya. La Caputxinada, entesa com l’Església acollidora de les persones i de les institucions que aspiren a viure de ma- nera lliure i solidaria, també cal ara i aquí.

Dos llibres expliquen aquest epi- sodi: La Caputxinada. Per la llibertat i una nova universitat (1987) de Joan Crexell (Edicions 62) i La Caputxina- da. Frares compromesos amb el país i la llibertat (2016) de Clara Fons Duo- castella (Ed Mediterrània). La Caput- xinada revela les conseqüències que va tenir per als frares la seva col·laboració amb la lluita antifranquista: amenaces i coaccions des dels sectors més in- transigents de l'Espanya dels seixanta, però també un corrent de solidaritat, fraternitat i obertura a la convulsa so- cietat catalana de mitjans del segle XX.

#SoLHidàris

#UnPasMés #HiTornen

@jaumegraells (regidor d’Educació i Cultura): Aprovem al Ple l’inici del procés de construcció de l’escola Ernest Lluch.

Felicitats!

@MiguelAGBatista: Los legionarios burlan la ley para desfilar en l’Hospitalet.

Alegan una manifestación en favor de la libertad religiosa.

@rosatauste: A la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, amb els refugiats. Justícia, acolliment i pau al món.

Opinió en 140 caràcters

| 8

línia l’H.cat

P

Bé, jo crec que ja no som la porta del darrere de Barcelona. Aquesta és una frase que va dir el president Pu- igdemont en la seva visita a la ciu- tat, la recordo bé.

Exacte.

Puc estar d’acord amb l’esperit de la frase, però fent el matís que ja no ens considerem la porta del darrere.

A l’inici de la democràcia érem una ciutat abocada a ser-ho, però amb el treball i l’esforç de tots hem acon- seguit ser la segona ciutat de Cata- lunya a tots els efectes. Aquesta prova ja l’hem superat.

Últimament han coincidit diver- ses vegades, amb el president Puigdemont, i sembla que tenen molt bona sintonia.

Sí. La darrera trobada a la ciutat va ser molt cordial i el president va mostrar la seva voluntat institucio- nal de començar a treballar d’una

manera diferent i específica amb l’Hospitalet, amb la creació d’una comissió mixta Ajuntament-Gene- ralitat per abordar els temes de ciu- tat que són competència seva.

I per fer front comú a Madrid pel que fa a les infraestructures.

També. Entre les quals una de les més prioritàries és el túnel ferroviari de l’Hospitalet.

Opten per fer pinya, vaja.

Sí, en aquests temes sí.

Des de fora es nota una química especial entre vostès. Pel passat d’alcalde del president, potser?

Bé, jo crec que és més fàcil entendre la realitat quan has tingut l’oportu- nitat de ser alcalde i d’estar a la trin- xera de la política municipal. Ell és molt conscient que la Generalitat, més enllà d’altres qüestions que ara no entraré a valorar, també ha de prioritzar l’agenda social. Fins ara els Ajuntaments ens hem sentit molt sols a l’hora de fer front a les conse- qüències de la crisi econòmica i això ha de canviar.

Mentre vostè ara aposta per la col·laboració, altres companys seus de partit, com l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, estu-

dien denunciar la Generalitat pel deute, per exemple.

En el nostre cas això són pantalles passades. Ja ho hem fet.

Per això mateix li volíem preguntar si, vist amb perspectiva, creu que aquesta és una via encertada o es poden obtenir millors resultats amb negociació i col·laboració?

El que és ideal és la col·laboració ins- titucional. Això és evident i és el que

intentem tots els alcaldes i alcaldes- ses. Però si fa anys vam optar per l’altra via és perquè la del diàleg no existia. No sé si és gaire efectiva, però en tot cas era l’única via que teníem. El diàleg no era possible.

Ara sí que ho és?

Ara s’ha obert un punt de trobada i crec que hi ha voluntat d’acord per part de tots per poder solucionar els deutes històrics amb la ciutat.

Un d’aquests deutes històrics, com vostè ha apuntat, és el soterra- ment de les vies. Creu que el nou govern que s’acabi conformant a Espanya farà realitat aquesta de- manda?

L’únic candidat que s’ha pronunciat sobre aquest tema ha estat Pedro Sánchez, que va expressar la seva voluntat de donar prioritat a aquesta qüestió si és president. Si ho acaba sent, estarem més a prop de tenir una infraestructura, el túnel ferroviari, imprescindible per fer de Rodalies una xarxa del segle XXI.

Les vies han estat envoltades de polèmica darrerament a causa del soroll i la brutícia que s’hi acu- mula. Línia l’H es va posar en con- tacte amb ADIF fa dies...

I què us va dir?

Que evitar abocaments a les vies no és competència seva.

[Somriu].

Això té tota la pinta d’acabar ma- lament.

El Ministeri ha de ser conscient que, com a propietari de les vies, ha de mantenir en perfectes con- dicions la zona. Nosaltres ja hem intentat fer-li entendre per la via del diàleg, però no hem obtingut

la resposta adequada. I no ho dic jo, ho diuen els veïns i ho pot veure tothom. A partir d’aquí, podríem utilitzar els tribunals per reclamar el que considerem necessari.

No creu que, en tot plegat, l’inci- visme també hi juga el seu paper?

L’Hospitalet té 260.000 habitants. El que fa el Ministeri és com si jo dei- xés de netejar un carrer. És evident que també hi ha certes actituds in- cíviques, però no és només un pro- blema d’això: si les vies no es netegen ni es mantenen, acaben brutes.

Parlant de trens, la inauguració de la Línia 9 ha vingut acompa- nyada de controvèrsia a la ciutat, ja que hi ha veïns de Collblanc que denuncien “sorolls insupor- tables” a dins de casa. Té solució?

Aquests veïns han estat atesos per l’Ajuntament des de l’inici i han rebut el suport de la Generalitat.

Se’ls ha promès solucions, però són problemes que no són fàcils de re- soldre en 24 hores.

Els trens també han estat notícia darrerament arran de les vagues a TMB coincidint amb el Mobile.

Creu que s’ha gestionat bé aquest conflicte?

És lògic que els treballadors aprofitin

Núria Marín

Alcaldessa de l’Hospitalet

Text: A. Nadeu / F.J. Rodríguez Fotografia: Neus Marmol

“S’ha obert un punt de trobada amb la

Generalitat per solucionar deutes històrics”

“Anys enrere Barcelona expulsava

coses negatives. Ara n’expulsa de positives”

Entrevista

línia l’H.cat

el congrés per pressionar l’empresa.

Però crec que la resposta de les ne- gociacions que requereixen resoldre aquesta situació ha arribat més tard del que hauria estat desitjable. La- mento profundament que s’hagin produït les vagues, no tant per l’orga- nització del Mobile, sinó pels proble- mes que han causat als ciutadans, que no en tenen cap culpa.

La preocupa que per polèmiques com aquesta el congrés pugui acabar marxant a mitjà termini?

John Hoffman, a qui coneix bé, se’l va veure força molest.

És evident que una vaga no afavo- reix que les coses vagin bé, però no tinc por. Hoffman va expressar el seu malestar durant l’inici del con- grés, però vaig parlar amb ell un cop acabat i crec que va quedar molt sa- tisfet de com va funcionar tot. No crec que hi hagi cap perill.

Hi ha qui, com el Gremi d’Hosta- leria local, no el preocupa tant la continuïtat del Mobile. De fet, diu que té “nul·la repercussió” al seu sector a la ciutat.

Aquestes declaracions les va fer abans del Mobile.

Però amb l’experiència d’altres anys.

Bé, nosaltres com a ciutat hem tre- ballat força per aprofitar el congrés de mòbils. Vam organitzar l’Hospita- let Experience per mostrar la nostra cultura i gastronomia i va ser tot un èxit: es van vendre 16.000 tapes i hi van passar 9.000 persones. A més, em consta que hi ha restauradors que amb el Mobile han notat un in- crement de la clientela.

Canviant de tema, la Generalitat s’ha compromès a aprovar en-

guany l’ampliació de la Gran Via fins al Llobregat, un dels grans projectes que vostè defensa. Per què és tan important?

Aquest és un projecte clau des del punt de vista del desenvolupament econòmic, ja que generarem llocs de treball i riquesa per distribuir entre els ciutadans. Aprofitarem un territori central per desenvolupar el sector biomèdic, ja que som una ciutat privilegiada en aquest àmbit perquè tenim hospitals, universitat i centres d’investigació. I, a més, crea- rem un pulmó verd de 26 hectàrees de parc urbà i guanyarem una en- trada al riu.

Col·lectius ecologistes i veïnals denuncien que el pla destruirà la zona de Can Trabal i farà augmen- tar l’especulació. Què en pensa?

Amb tot el respecte, crec que o estan mal informats o interpreten malament el projecte. Aquí no hi ha cap tipus d’especulació. També hi va haver moltes crítiques durant la pri- mera fase de la transformació de la Gran Via i hi havia gent que no veia el projecte de la plaça Europa. Però alguns dels crítics d’aleshores són els primers que avui destaquen la importància d’aquesta plaça. Amb tot, espero que, quan l’ampliació de la Gran Via fins al Llobregat finalitzi, molta gent pugui canviar d’opinió.

Parlant d’especulació, una altra gran decisió seva ha estat la d’o- bligar els bancs a cedir pisos buits per a lloguer social. Sembla que l’amenaça ha tingut efecte, per- què el BBVA ja ha accedit a cedir- ne els primers. Ens podria dir de quants pisos es tracta?

Encara no tenim tancat l’acord. El que sí que sabem és que a la ciutat hi ha més d’un miler de pisos buits

en mans d’entitats financeres. La cessió forçosa no és cap amenaça, és un advertiment: la farem servir en el cas de les entitats que no vul- guin negociar. Ara mateix tenim 39 expedients oberts amb dos bancs:

el Popular i el Santander. L’objectiu no és sancionar el banc, sinó acon- seguir una llar per a les 150 famílies que tenim en llista d’espera amb emergència habitacional.

També està decidida a impulsar el que anomena Districte Cultural. A peu de carrer, en què es traduirà tot plegat i en què beneficiarà els veïns?

Volem reconvertir i aprofitar part de les indústries i els espais que han quedat buits com a conseqüència

de la crisi. Per tant, aquest projecte generarà economia i llocs de treball.

El sector cultural té molt marge de maniobra per créixer.

Alguns ja parlen de l’Hospitalet com el Brooklyn català.

[Somriu]. Aquesta és una frase dels entesos en la matèria per visualitzar i explicar millor una actuació com aquesta.

També vol convertir l’Hospitalet en una “ciutat trilingüe”, reforçant l’anglès a les escoles. N’hi haurà

prou amb professors auxiliars per aconseguir-ho?

Segurament no. Per què ens hem d’enganyar.

[Silenci].

Aquesta és una aposta que, més enllà dels ajuntaments, ha de fer la Generalitat. Hem d’intentar que l’an- glès sigui una llengua que domini tothom. Nosaltres, modestament, hi volem contribuir des de l’Ajunta- ment, però cal una actuació de país.

És clar que l’anglès és una eina cabdal per beneficiar-se de les oportunitats del turisme, que aquí van a l’alça amb la projecció de nous hotels. On es farà exac- tament el que s’està negociant a la carretera de Collblanc?

Es farà al centre del que avui és el Collblanc comercial. Y hasta aquí puedo leer.

L’obertura de nous hotels, l’aco- llida de la pista de gel que abans tenia Barcelona... Sembla que el que no vol Ada Colau s’ho queda Núria Marín.

No, això no és veritat. Ho matiso: tot el que és bo i no vol Barcelona in- tentem que es quedi a l’Hospitalet.

Però no qualsevol cosa. De fet, n’hi ha hagut que tampoc hem volgut.

Dit això, Barcelona s’ha quedat pe- tita per a determinades activitats. I és per això que nosaltres també ens replantegem la nostra política i tenim la voluntat d’impulsar projec- tes com el del Districte Cultural que comentàvem fa un moment. Anys enrere Barcelona expulsava coses negatives. En aquests moments n’expulsa de positives. O almenys així ho veiem nosaltres.

Hi ha qui ja ha dit que s’està pro- duint una competició entre Bar- celona i l’Hospitalet.

Jo no veig Barcelona com una com- petidora de l’Hospitalet, com tam- poc Cornellà, ni Esplugues, ni el Prat... Jo no parlaria de competició.

Al contrari, crec que hem de col·la- borar i treballar conjuntament per millorar en tots els aspectes.

Sigui com sigui, l’Hospitalet s’està posant de moda. Fins i tot el pre- sident Puigdemont diu que la ciu- tat és clau per a la independència.

Què en pensa?

[Somriu]. Això li hauríeu de pre- guntar al president. No sé ben bé a què es refereix.

En tot cas, creu que l’Hospitalet pot jugar un paper clau en el pro- cés sobiranista?

L’Hospitalet té la seva personalitat.

Som la segona ciutat de Catalunya i molta gent mira què està passant aquí. Jo estic convençuda que l’Hos- pitalet, com ha fet sempre, treba- llarà pensant en la millora del dia a dia dels ciutadans i en resoldre els problemes que realment tenim.

Des del PP i C’s ja s’han afanyat a criticar que, quan Puigdemont va treure aquest tema en la seva vi- sita a la ciutat, vostè no va sortir al pas per “defensar Espanya”, diuen.

Què els respon?

Bé, podria dir ‘sense comentaris’.

[Somriu]. L’opinió de l’alcaldessa de l’Hospitalet en aquest sentit és coneguda. Crec que no haig de fer escarafalls amb aquesta qüestió.

Respecto les opinions de tothom, només faltaria. Però també recordo que el president va tancar l’acte i, per tant, crec que tampoc era ne- cessari corregir ni puntualitzar ab- solutament res del que va voler dir.

Aquí l’ataquen però a nivell espa- nyol C’s pacta amb el seu partit. Es fa difícil acceptar com a aliat a Es- panya l’adversari polític de més pes a la ciutat?

[Pensa] Jo tinc claríssim que les coses han canviat. Els ciutadans ja no aposten per majories absolutes:

volen pacte, negociació i acord.

Això és el que crec que s’ha de fer a Madrid i arreu: intentar prioritzar el que uneix. I si els partits no ho en- tenen, doncs...

Ens n’anirem a unes noves elec- cions. Creu que estem més a prop d’aquesta sortida que d’un pacte?

No ho sé. Però crec que els resul- tats d’unes hipotètiques noves eleccions serien molt similars als actuals. Per tant, no fem esperar.

Posem fil a l’agulla, pactem tot allò que cal tirar endavant i comencem a treballar. Jo crec que hi ha possi- bilitat d’acord.

Mirant cap a la dreta o cap a l’es- querra? Núria Parlon ja ha dit que si Sánchez acabés pactant amb Rajoy es donaria de baixa del par- tit. Què faria vostè?

Jo ni em plantejo aquesta opció perquè no es produirà. Ho hem dit per activa i per passiva... Fer supòsits que ja sabem que no passaran ho trobo... En fi, jo ni m’ho plantejo.

“El nou hotel es farà al centre del que avui

és el Collblanc comercial. Y hasta

aquí puedo leer”

– Col·lectius ecologistes i veïnals denuncien que l’ampliació de la Gran Via destruirà la zona de Can Trabal i farà augmentar

l’especulació. Què en pensa?

– Amb tot el respecte, crec que o estan mal informats o interpreten malament el pla.

Aquí no hi ha cap tipus d’especulació.

Entrevista

Ciutat

| 10

línia l’H.cat

Com el torró per Nadal, la polè- mica de les desfilades dels legio- naris a la ciutat torna per Setma- na Santa. L’any passat el consis- tori va denegar els permisos per- què la Germandat d’Antics Cava- llers Legionaris –amb seu al ba- rri de Sant Andreu de Barcelona–

desfilés a Sanfeliu per dur armes de foc durant les processons –els legionaris asseguren que no són autèntiques–. Aquesta decisió va provocar una manifestació en contra que va arribar fins a les portes de l’Ajuntament dema- nant “llibertat religiosa”, encap- çalada pel mossèn de la parròquia del barri, Custodio Ballester.

Doncs bé, un any més tard es repetirà la mateixa història. I és que de cara a la tarda de Dijous Sant, 24 de març, està prevista una mobilització similar al barri. Una nova manifestació en contra de la decisió municipal de no autoritzar les processons dels legionaris.

La marxa està organitzada per la plataforma Mas Libres i reco- rrerà alguns carrers de Sanfeliu.

Ballester, que participarà en la concentració “com qualsevol altre ciutadà que lluita per la llibertat re- ligiosa”, tal com explica a Línia l’H, emfatitza que no l’ha convocada ell i defensa la presència dels legio- naris al barri. “És una cosa que es fa a altres parts d’Espanya i no pas- sa res”, argumenta al respecte Ba- llester. Per la seva banda, la ger- mandat de legionaris ha anunciat la seva participació com a convi- dada en “manifestacions per la lli-

bertat religiosa amb forma de pro- cessó legionària” a la ciutat –dijous 24– i a Palafolls –l’endemà–. En conversa amb Línia l’H, des de la germandat han assegurat que hi participaran “com a bons confra- res” i que hi portaran tots els seus estris, tot i que no precisen si hi haurà armes o no. Fonts de l’A- juntament han explicat que esta- ran “vigilants” per actuar en cas que es faci una activitat que no compleixi la normativa.

“GAT PER LLEBRE”

Aquesta estranya fórmula de ma- nifestar-se és, segons la portaveu de Canviem, Ana González, una manera de “vendre gat per llebre”

i un “acte de provocació”.

Una postura que coincideix amb la d’ERC, des d’on reafirmen el seu suport al govern municipal pel que fa a la decisió de no donar permís a les processons de legio- naris. “No té res a veure amb la Setmana Santa i estan directa- ment vinculats amb el franquis- me”, etziba Antoni Garcia, cap de files republicà.

De fet, fa un any el Ple va apro- var una moció de rebuig a les pro- cessons legionàries a Sanfeliu, que va rebre el suport d’ICV-

EUiA, PSC i CiU, mentre que PP i PxC hi van votar en contra. La portaveu popular, Sonia Esplugas, ha expressat el seu “respecte ab- solut” a aquesta manifestació,

“tal com es fa amb altres”, i de- mana a l’Ajuntament “ser objec- tiu” amb totes les confessions, una postura similar a la que manté ara Ciutadans. El regidor taronja Je- sús Martín diu que “la Constitu- ció empara la concentració”, a la qual no s’oposen sempre i quan

“respecti la llei”.

En les antípodes hi ha la CUP, la qual critica que aquest acte té

“un alt perfil anticatalà”, que els seus participants “tenen vincles amb la ultradreta” i que “no té tra- dició a la ciutat”.

Amb tot, els partits han afegit que “no estan en contra de les pro- cessons” i posen com a exemple positiu les que fa 15+1.

SUPORT AL BARRI?

Segons explica Ballester, la pro- cessó gaudeix d’acceptació entre els veïns, els quals “la demanen”.

Un extrem que neguen des de la Federació d’Associació de Veïns.

El seu president, Manuel Piñar, as- segura que els veïns, “majorità- riament”, no hi estan a favor.

Els legionaris tornaran a

desfilar a Sanfeliu Dijous Sant

» Participaran en una manifestació demanant “llibertat religiosa”

» Partits polítics i veïns s’oposen a la seva presència a la ciutat

Daniel Ligero, autor del cartell de les Festes de Primavera

CELEBRACIÓ4Un fons verd d’on surt un espantasogres que trenca la superfície i que simu- la la llengua d’un drac. Aquesta és la simple descripció del cartell de les Festes de Primavera d’en- guany, elaborat per Daniel Li- gero, alumne de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abe- lla, que va guanyar el concurs convocat per l’Ajuntament.

El jurat del certamen va des- tacar la “qualitat de les obres pre- sentades” durant l’acte de lliu- rament del premi a Ligero, ce-

lebrat el dia 11 de març. El guan- yador va arribar a la final del concurs amb Sergi Gorgues i Ester Penalva.

Aquesta serà la cinquena edició de les Festes de Primave- ra que comptarà amb un cartell dissenyat per un alumne de l’es- mentada escola.

ELS CONCERTS

Les festes tindran lloc del 21 al 24 d’abril i oferiran concerts d’ar- tistes com Loquillo, Los Suaves, Hombres G o Antonio Orozco.

Consistori i Generalitat estrenyen la col·laboració

POLÍTICA4Si la visita del pre- sident Puigdemont a la ciutat a finals de febrer va inaugurar, de manera oficial, una nova etapa de les relacions entre el consis- tori i la Generalitat, aquesta va quedar refermada dies més tard amb el desembarcament a la ciutat de l’exregidora de CiU, Meritxell Borràs, com a conse- llera de Governació, Adminis- tracions Públiques i Habitatge.

Borràs es va reunir amb l’al- caldessa, Núria Marín, per abor- dar diferents qüestions, en es-

pecial pel que fa al tema de l’habitatge. En aquest sentit, les dues administracions van acor- dar estrènyer la seva col·labo- ració per agilitzar el lliurament de pisos protegits. A més, el Govern es va comprometre a ajudar en el procés de les ces- sions forçoses de pisos buits de bancs per a lloguer social.

A la reunió també es va de- cidir que la comissió bilateral Ajuntament-Generalitat per fer seguiment de diferents projectes es conformarà abans de l’estiu.

Successos | Localitzen sana a la ciutat una noia desapareguda a Extremadura

Una jove de 23 anys procedent d’Hoyos, a la província de Cáceres –Extremadura–, va ser localitzada a la ciutat el passat dia 10 de març en perfecte estat de salut, després d’haver estat una setmana desapareguda. La Guàrdia Civil va

difondre una imatge de la jove a les xarxes socials, que va ser vista per última vegada a l’estació d’autobusos de Cáce- res, des d’on hauria vingut de manera voluntària a l’Hospitalet. La jove va ser identificada a la ciutat pels Mossos.

F. Javier Rodríguez

SANFELIU

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

línia l’H.cat

| 12

línia l’H.cat

Centre

La pluja no va ser un impediment perquè més d’un centenar de persones participessin el passat dimecres 16 de març a la tarda en una concentració a la plaça de l’A- juntament –convocada per l’Es- pai de Ciutadania– per mostrar la solidaritat riberenca amb els refugiats. Els assistents van de- nunciar la crisi humanitària que s’està produint a les fronteres de diversos països de la Unió Euro- pea –com ara la de Grècia amb Macedònia–, on hi ha atrapades milers de persones que fugen de la guerra de Síria i altres conflic- tes a l’Orient Mitjà i Àsia.

A la mobilització també es va criticar el preacord de la Unió Europea amb Turquia per re- tornar refugiats al país otomà.

L’acte, que es va haver de tras- lladar al vestíbul del consistori per la pluja, va cloure amb la lec- tura d’un manifest per part d’un

membre de l’Espai de Ciutada- nia, Enric Roldán, molt crític amb l’actuació de la Unió davant la crisi dels refugiats. “Sentim vergonya de la Unió Europea”, va etzibar. El text també va sortir en defensa de la Declaració Uni- versal dels Drets Humans i es van encendre espelmes en record dels refugiats.

L’alcaldessa, Núria Marín, conjuntament amb membres de l’equip de govern i represen-

tants dels grups municipals, van estar presents a la concentració, durant la qual la bandera d’Eu- ropa va onejar a mig pal. A més, diversos Consells de Districte es van afegir a la protesta al llarg de la ciutat.

Aquesta mobilització es va celebrar de manera paral·lela a la que va tenir lloc a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i a al- tres ciutats de Catalunya i l’Es- tat espanyol.

Espelmes enceses en record dels refugiats. Foto: Twitter

La ciutat se solidaritza amb els refugiats amb una concentració

Cultura | Presenten el ‘Diccionari de la guerra, la pau i el desarmament’

La llibreria Abacus va acollir el passat dimarts 15 de març la presentació del llibre Diccionari de la guerra, la pau i el desarmament. L’acte va anar a càrrec de Pilar Massana, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CEL’H) i del professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Pere Brunet. També hi van intervenir Tica Font, director de l’Institut Català per la Pau, i Abel Rius, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Redacció CENTRE

Els horts socials de Can Buxeres celebren dos anys

SOLIDARITAT4Enguany es compleixen dos anys des que es va posar en marxa el projecte d’horts socials al parc de Can Bu- xeres. Per celebrar-ho, el passat dissabte 5 de març es va orga- nitzar un esmorzar amb els usuaris i usuàries dels horts.

Va començar a les 11 del matí, amb la participació de l’al- caldessa Núria Marín i la presi- denta de la Creu Roja de la ciu- tat, Dolors Ruiz, entre altres. Du- rant l’esmorzar els usuaris i usuàries dels horts van donar a

conèixer els productes que hi han conreat.

Els horts socials de Can Bu- xeres formen part d’una inicia- tiva conjunta de l’Ajuntament, l’Assemblea Local de la Creu Roja i la plataforma Espai de Ciutadania. Hi ha un total de 35 parcel·les destinades a diversos col·lectius vulnerables de la ciu- tat que se cedeixen per a un pe- ríode d’un any. Hi ha la possi- bilitat de prorrogar-ho fins a un màxim de cinc anys i la ces- sió es fa de manera gratuïta.

Posen en marxa un tractament contra la processionària

MEDI AMBIENT4L’Ajuntament ha decidit actuar davant l’aug- ment de la processionària en l’arbrat de la ciutat i des de finals de febrer ja està duent a terme tasques per lluitar contra aques- tes erugues.

La manca de pluja i la calor dels darrers mesos d’hivern ha fet que el cicle biològic d’aquests

animals s’alterés i que la seva presència s’iniciés abans.

Al gener ja es van començar a tallar i destruir les bosses d’e- rugues i a l’abril es preveu fer una segona tanda, a més de se- guir amb els tractaments habi- tuals. També s’han emprat sis- temes de baix impacte ambien- tal com les feromones sexuals.

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

línia l’H.cat

Sant Josep

| 14

línia l’H.cat

El Ple del mes de febrer va apro- var una moció a favor de la mo- dificació del Pla general metro- polità per tal d’ampliar els usos a diverses zones del barri on es vol desenvolupar el Districte Cultural de la ciutat.

En concret, es modificarà la qualificació de les àrees consi- derades “industrials”, situades entre l’avinguda del Carrilet, l’a- vinguda de la Fabregada, la tra- vessia Industrial i el carrer de Ro- salía de Castro, segons han in- format fonts municipals.

L’Ajuntament ha engegat aquesta proposta en el marc d’u- na “aposta estratègica per a la ciutat sorgida del procés partici- patiu L’Hospitalet on”. L’objec- tiu de la iniciativa és situar la cul- tura “com un dels eixos bàsics de desenvolupament social i eco- nòmic”, expliquen des de l’A- juntament.

El canvi consisteix a modifi- car, renovar i ampliar el tipus d’activitats industrials que s’in- clouen en l’àmbit del planeja- ment urbanístic de la zona. Per fer-ho, es tindran en compte les activitats relacionades amb la indústria cultural que es pre- veuen encabir-hi.

L’àrea on es preveu aplicar la modificació dels usos de les seves activitats ocupa una superfície de 261.221 metres quadrats. Se- gons remarquen fonts munici- pals, la modificació “no com-

porta transformació d’usos ur- banístics ni cap augment d’edi- ficabilitat”.

ES CREARÀ UN ‘CENTRAL STREET’

La nova ordenació preveu trac- tar el carrer del Cobalt com a cen- tral street i funcionaria com a eix articulador de la zona. El carrer de Miquel Romeu seria una via de prioritat invertida per facilitar- hi la creació de comerç i restau- ració. També s’ha proposat fer un

“parc de les arts” paral·lel a les vies del ferrocarril.

El carrer de Cobalt es projectarà com a ‘central street’. Foto: Google Maps

Pas endavant per fer

realitat el Districte Cultural

Cultura | Una exposició recorda Jiménez-Balaguer

El Centre d’Art Tecla Sala acull una mostra que recorda la figura del pintor riberenc Jiménez-Balaguer. L’exposició es podrà visitar fins al pròxim 19 de maig i recull una cinquantena d’obres de l’artista des del 1965 fins al 2014. Jiménez-Balaguer va morir el 16 d’abril de l’any passat.

Redacció SANT JOSEP

Sant Josep s’involucra en la Setmana Mundial del Cervell

SOCIETAT4El Centre Cultural Sant Josep ha estat un dels es- pais que ha acollit la celebració de la Setmana Mundial del Cer- vell, del 14 al 17 de març.

L’objectiu de les jornades ha estat donar a conèixer al públic general els estudis que es porten a terme en l’àmbit mundial so- bre el cervell humà. És una ini- ciativa dels organitzadors del programa Pessics de Ciència, que compta amb diversos in- vestigadors.

A Sant Josep, el passat di- mecres 16 de març es va oferir la conferència Memòria i cervell.

Som el que recordem?. L’acte va anar a càrrec de la neurocientí- fica María Martínez de Lagran, la qual va parlar sobre els diver- sos tipus de memòria: imme- diata, a curt termini i a llarg ter- mini, entre altres.

Les biblioteques Tecla Sala, Can Sumarro i Bellvitge i l’Au- ditori Barradas han acollit tam- bé altres activitats.

15|

Santa Eulàlia

línia l’H.cat

El passat 1 de març la Comissió d’Educació del Parlament va aprovar per unanimitat instar a la Generalitat a posar en marxa la construcció de l’escola Paco Candel, entre altres projectes educatius que afecten la ciutat.

En el cas de l’escola Paco Candel, concretament, es recla- ma al Govern “elaborar i posar en marxa un calendari per a la construcció del nou edifici de l’escola”.

A més d’aquesta proposta, el document incorpora reclama- cions en altres projectes que afecten la ciutat, com és el cas de l’escola Ernest Lluch, per la qual el Parlament insta a “iniciar la li- citació del projecte de construc- ció de l’edifici definitiu”.

Els grups parlamentaris tam- bé demanen “informar sobre la situació de l’escola Frederic Mis- tral i el calendari previst per re-

tirar les teulades d’uralita del centre” i “iniciar la seva retirada”.

El grup del PSC, a més, va afegir una esmena perquè el Govern informés també “sobre la situació de les escoles Milagros Consarnau, Busquets i Punset, Joaquim Ruyra i Bernat Metge”.

PARTIDISME?

La proposta aprovada per una- nimitat al Parlament va ser pre- sentada el novembre passat pel

grup parlamentari de Ciutadans.

La Xarxa Groga de l’Hospitalet ha emès recentment un comu- nicat agraint que Ciutadans hagi presentat aquesta moció. De tota manera, però, rebutja l’ús

“partidista” que, segons critica, la formació ha fet del cas. Segons el col·lectiu, Ciutadans s’ha apro- piat “de la lluita dels docents, pa- res i mares de les AMPA i AFA, les quals fa molts anys que llui- ten”, asseguren.

Protesta a l’escola per reclamar l’ampliació. Foto: AFA Paco Candel

El Parlament insta el Govern a construir l’escola Paco Candel

Redacció

SANTA EULÀLIA

Sis anys de presó per al líder de la banda Los Menores

JUDICI4El líder de la banda criminal Los Menores, que va ac- tuar en moltes ocasions al barri de Santa Eulàlia, ha estat con- demnat a sis anys i nou mesos de presó. Així ho va sentenciar fa uns dies el tribunal de l’Audièn- cia de Barcelona.

El cap de la banda, Malfre Rafael Sierra Méndez, era cone- gut com “El Jefe”, “Zero” o “el Rey”. Ha estat condemnat pels delictes d’organització criminal, amenaces, obstrucció a la justí- cia i tinença il·lícita d’armes.

Quatre membres més de la banda de Los Menores també han estat condemnats. Les seves penes oscil·len entre els dos anys i sis mesos i l’any de presó, se- gons el cas.

ESCISSIÓ DELS BLACK PANTHERS Los Menores està integrada per una vintena de joves d’origen sud-americà, tots ells adoles- cents. Va néixer l’any 2006, des- prés que s’escindissin de la ban- da dels Black Panthers, ja que aquesta no acceptava menors.

El judici s’ha celebrat a l’Audiència de Barcelona. Foto: Arxiu

Educació | Torna el projecte ‘Cultura emprenedora a l’escola’

Les escoles Milagros Consarnau, la Frederic Mistral, Bernat Desclot i Pompeu Fabra han participat un any més en el programa Cultura emprenedora a l’escola. El projecte consisteix que cada centre educatiu crea una cooperativa. El passat 10 de març totes van rebre el seu NIF corresponent i el pròxim 20 de maig presentaran els seus productes en un mercat a l’aire lliure.

Bellvitge

| 16

línia l’H.cat

Solidaritat | La Cursa Nocturna col·labora amb l’IDIBELL

L’IDIBELL és enguany la causa solidària de la setena edició de la Cursa Nocturna Sport de l’Hospita- let, la qual se celebrarà el pròxim 16 d’abril. Les donacions solidàries dels participants es destinaran

a projectes de biomedicina liderats per investigadors del centre. La cursa se celebra en el marc de les Festes de Primavera i hi participaran més de sis mil corredors [veure pàgina 22].

L’excap financer de l’AE Bells- port, Esteban Obes, ha estat con- demnat a un any i nou mesos de presó per haver falsificat docu- mentació mercantil del polies- portiu Sergio Manzano.

Així ho ha sencenciat el Jut- jat Penal número 14, el qual a més l’ha inhabilitat per a l’exer- cici del sufragi passiu durant el temps de la condemna. Obes també haurà de pagar sis euros al dia durant nou mesos i haurà de respondre a la responsabilitat civil subsidiària que es determi- ni un cop s’executi la sentència.

També haurà de fer-se càrrec dels costos processals.

L’AE Bellsport ha rebut amb satisfacció la condemna i fa uns dies va emetre un comunicat dient que “l’entitat, la seva jun- ta directiva i gerència resten lliu- res de culpabilitat”. “Desitgem poder recuperar la credibilitat en

el treball que hem estat realitzant durant els més de 30 anys d’e- xistència”, afegeixen.

Les irregularitats en la gestió del Sergio Manzano es van des- cobrir fa aproximadament dos anys. Aleshores es van detectar que algunes factures no concor- daven i que s’havien fet transfe- rències irregulars, falsificacions de documents i hi havia deutes amb Hisenda i la Seguretat So- cial. Davant d’això, l’AE Bellsport va denunciar Obes. Segons un in-

forme de la Intervenció General municipal, les desviacions pres- supostàries acumulades podrien superar els 100.000 euros.

UN NOU ESTUDI DE VIABILITAT Tot i l’escàndol, l’entitat ha seguit gestionant el poliesportiu però ha estat sotmesa a un pla de viabi- litat per garantir els serveis. De tota manera, el Ple del mes de ge- ner va acordar que es fes un nou estudi de viabilitat de la gestió del Sergio Manzano.

Satisfacció al Bellsport per la condemna al seu excap financer

Redacció BELLVITGE

L’IES Bellvitge celebra els 50 anys del barri amb un mural

EDUCACIÓ4Diversos alumnes de Batxillerat de l’Institut Bell- vitge han col·laborat amb l’as- sociació Contorno Urbano per realitzar un mural que comme- mora el cinquantè aniversari del barri. Ho van fer els passats dies 9 i 10 de març i va ser un en- càrrec de l’Associació de veïns i veïnes de Bellvitge.

Els alumnes participants cur- sen la modalitat artística del Batxillerat. En la realització del mural s’han encarregat de pin- tar el fons amb formes abstrac- tes de diversos colors. A sobre,

s’hi han pintat diverses paraules que formen un text reivindicatiu:

“Esforç i lluita, Bellvitge és Bell- vitge”, resa.

MURALISME I ART URBÀ L’associació Contorno Urbano està formada per diversos artis- tes de la ciutat, a més d’una in- tegradora social i una arquitec- ta. Les seves propostes giren entorn de l’art mural i el grafiti com a “elements actius per di- fondre la cultura i millorar la qualitat de vida de les persones”, segons diuen des de l’entitat.

El mural ha estat encarregat per l’AVV del barri. Foto: Institut Bellvitge Exterior del poliesportiu. Foto: Sergio Manzano

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

línia l’H.cat

Pubilla Cases

| 18

línia l’H.cat

Joventut | Activitats gratuïtes per fomentar l’anglès

El Centre de Creació Multimèdia de Torre Barrina ha reprès els cursos gratuïts per afavorir la pràctica d’anglès oral entre els joves de la ciutat. Hi ha dos programes, el PlayLH English, per a joves d’entre 12 i 18 anys, i l’Idiomatic, per a alumnes d’entre 19 i 35 anys. Els tallers començaran el pròxim 12 d’abril i acabaran el 23 de juny. El període d’inscripcions finalitza el 30 de març.

Les processons a la ciutat se- gueixen en marxa a càrrec de la Confraria 15+1. Els pròxims dies, la ciutat s’omplirà de confrares i penitents i rememorarà així “les tradicions andaluses”, tal com ex- pressa l’alcaldessa Núria Marín.

La pròxima processó se cele- brarà el divendres 25 de març amb Nuestra Señora de los Do- lores. El recorregut començarà a la plaça de la Bòbila i passarà per la plaça d’Eivissa, la plaça de la Mare de Déu del Pilar, la plaça de l’Alzina i l’avinguda de Severo Ochoa i acabarà a la plaça de la Bòbila. Es calcula que comenci a les nou del matí i finalitzi a dos quarts de tres de la tarda.

El mateix dia a dos quarts de nou del vespre se celebrarà la processó del Cristo de la Expira- ción. El recorregut començarà i finalitzarà al carrer del Molí i pas- sarà per l’avinguda de l’Electri-

citat, el carrer dels Tarongers i la plaça de la Bòbila, entre altres.

El dissabte 26 hi haurà dues processons simultànies, una amb el Santo Sepulcro –a les vuit del vespre i començarà a la plaça de la Bòbila– i una amb Nuestra Se- ñora de la Soledad –s’iniciarà a les vuit també a la plaça de la Bò- bila i farà el mateix recorregut que el Santo Sepulcro–.

El diumenge 17 se celebrarà

la darrera processó amb Nuestra Señora de los Remedios. Co- mençarà i acabarà a la plaça de la Bòbila. El tret de sortida es do- narà a un quart de set de la tar- da, aproximadament.

CARRERS ENGALANATS El president de la Confraria 15+1, Manuel Romera, ha dit que “en- galanaran cada centímetre dels carrers” de la ciutat.

Sortida de la Virgen de los Remedios de l’any passat. Foto: 15+1

Pubilla s’omple de ‘pasos’

i ‘saetas’ de la mà de la 15+1

Redacció

PUBILLA CASES

Jo Nesbø omple la Bòbila en una trobada del Club del Llibre

CULTURA4L’escriptor noruec Jo Nesbø va omplir la bibliote- ca la Bòbila el passat dijous 17 de març. Nesbø va ser el convidat del Club del Libre d’aquest mes i va conversar amb els lectors del club de lectura del centre sobre diverses qüestions i sobre la seva última obra, Policia.

Les localitats per assistir a l’esdeveniment es van exhaurir ràpidament, ja que Jo Nesbø és un dels referents actuals en l’àmbit de la novel·la negra.

Dies abans de la celebració de l’acte, a través de la Bibliote- ca Virtual els usuaris i usuàries

van poder participar en una en- trevista virtual amb l’autor. Els interessats van poder enviar-li una sèrie de preguntes a través d’un formulari. El pròxim dijous 31 de març se’n publicaran les respostes.

LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTOR Jo Nesbø va néixer a Oslo l’any 1960. El 1997 va publicar la seva primera novel·la, Flagger- musmannen, i va ser premiada amb el Riverton i el Grassnøk- kelen. És conegut principalment per les seves novel·les negres so- bre l’inspector Harry Hole.

L’autor conversant amb els assistents a l’acte. Foto: Twitter (@Roja_Negra)

19|

Collblanc-Torrassa

línia l’H.cat

Cultura | Una jornada de foment de la poesia juvenil

El Teatre Joventut va acollir dijous la setzena edició de la Jornada de Poesia Juvenil de l’Hospitalet. S’hi han presentat un centenar de poesies d’alumnes de Secundària, Batxillerat i cicles formatius de diversos instituts de la ciutat. Es van llegir 55 poemes finalistes i va haver-hi espectacles de dansa.

El Ple municipal va aprovar el passat divendres 18 de març la cessió a la Generalitat dels te- rrenys del carrer de Montseny per encabir-hi el nou edifici de l’escola Ernest Lluch.

Al nou espai es construirà l’escola d’educació infantil i pri- mària, les quals actualment estan instal·lades en barracons provi- sionals al carrer de Mas. En to- tal, hi ha 177 alumnes que des del curs 2011-2012 cursen els seus estudis en aquests mòduls pre- fabricats. Aquest anunci va ser re- but amb alegria per part de la Xarxa Groga.

L’alcaldessa Núria Marín ha dit que han aprovat la cessió dels terrenys “perquè la Gene- ralitat pugui engegar de forma immediata el projecte construc- tiu i l’execució de l’obra”. Des de la CUP, però, van assegurar al Ple que la construcció de l’Ernest

Lluch “és una victòria de la Xar- xa Groga”. Abans de l’aprovació, el passat 1 de març el Parla- ment, a través de la Comissió d’E- ducació, havia instat a la Gene- ralitat a dur a terme la licitació de l’edifici del centre educatiu.

LES AMPA FAN PINYA

Recentment es va anunciar la cre- ació d’una coordinadora d’AMPA de Collblanc-Torrassa per “crear un espai comú per tractar tots els temes que ens preocupin com a

pares i mares”, expliquen en un comunicat. L’entitat destaca que molts dels problemes que tenen les AMPA d’aquests barris estan vinculats a la “falta de mitjans, re- cursos, equipaments i espais per a compartir”.

A més, des de la nova plata- forma volen així “dinamitzar els barris a través d’activitats con- juntes”. Entre altres, per Setma- na Santa han organitzat una ses- sió d’skate i patins i un concurs de còmic.

Membres de l’AMPA al Parlament, l’1 de març. Foto: AMPA Ernest Lluch

L’H cedeix al Govern els terrenys per a l’escola Ernest Lluch

Redacció LA TORRASSA

Reclamen explicacions per les vibracions de l’L9 a Collblanc

COLLBLANC4El Partit Popular va presentar fa uns dies una ba- teria de preguntes al Parlament per reclamar explicacions sobre les vibracions detectades en la Lí- nia 9 del metro a Collblanc.

La portaveu del PP a la ciutat, Sonia Esplugas, va demanar ex- plicacions per “conèixer les raons tècniques” d’aquest fenomen. Es- plugas insta a la Generalitat a

“avaluar el nivell de risc que com- porta per als veïns”. El mes pas- sat, un dels afectats pel soroll va explicar a Línia l’H que tenien el

compromís per part de la Gene- ralitat de buscar solucions al pro- blema. A més, Esplugas ha recla- mat l’alcaldessa que mostri “la mateixa bel·ligerància en aquest assumpte que durant la cam- panya electoral a l’hora de recla- mar infraestructures a l’Estat”.

En l’entrevista a l’alcaldessa publicada en aquest número [veu- re pàgines 8 i 9], Núria Marín as- segura que els veïns “han estat ate- sos pel consistori des de l’inici” i ha explicat que estan tractant la qüestió amb la Generalitat.

L’actor Enric Majó repassa la seva trajectòria al Joventut

ESPECTACLES4 El Teatre Jo- ventut va acollir el passat diu- menge 13 de març un espectacle commemoratiu del cinquantè aniversari de l’actor Enric Majó sobre els escenaris.

L’obra porta per títol Una vida al teatrei està escrita pel re- conegut dramaturg i guionista David Mamet. Majó va escollir

aquest text per celebrar els seus cinquanta anys dedicant-se al te- atre. Aquesta va ser la primera representació de l’obra.

Majó va començar la seva ca- rrera amb l’obra Després de la caiguda, d’Arthur Miller. Ha treballat amb Bonnín, Pilar Miró i Sergi Belbel, entre altres, i ha treballat al cinema i a la televisió.