Núm. 9 / Any XCV 20 de març de 2008 Consell Municipal
Acta sessió 1-II-2008 ... 940
Acords sessió 29-II-2008 ... 968
Comissió de Govern Acords sessió 22-II-2008 ... 972
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit ... 973
Convenis Convenis de col·laboració i autorització paisatgística ... 974
Personal Concursos Convocatòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de l'Institut Barcelona Esports ... 1008
Cap de Projectes i Obres d'Instal·lacions Esportives ... 1009
Concurs de mèrits per a la selecció del direc-tor o direcdirec-tora dels centres docents públics dependents de l’IMEB en què hagi de que-dar vacant aquest càrrec ... 1010
Anuncis Subhastes ... 1015
Concursos ... 1016
Notificacions ... 1018
Acta de la sessió celebrada el dia 1 de febrer de 2008 i aprovada el dia 29 de febrer de 2008
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia u de febrer de dos mil vuit, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Imma Mayol i Beltran, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Ricard Josep Gomà i Car-mona, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Re-gidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Nar-váez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ba-llarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joa-quim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vi-ves i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Cal-vete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Alberto Villa-grasa Gil.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 21 de desembre de 2007, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Con-sistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 23 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 5748), que modifica la denominació de la Gerència de Serveis Generals per la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, li adscriu els òrgans que es detallen en informe adjunt, crea la Secretaria Executiva, el Departament d’Internet, la Direcció de Programa de Relacions Internes i la
Di-recció Tècnica d’Anàlisi Estratègica i amortitza la Direcció del Gabinet d’Alcaldia, el Comissionat d’In-fraestructures i Urbanisme, la Direcció de Serveis de Comunicació i Atenció al Ciutadà, i la Direcció Adjun-ta a la Gerència Municipal per Relacions Internes.
2. Decret de l’Alcaldia, de 14 de desembre de 2007 (S1/D/2007 5940), que designa l’Im. Sr. Jordi Por-tabella i Calvete vocal del Comitè Executiu del Con-sorci de Turisme de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona.
3. Decret de l’Alcaldia, de data 17 de desembre de 2007 (S1/D/2007 5749), que crea els Departaments d’Infància i Famílies, de Gent Gran i d’Atenció a Per-sones Vulnerables i els adscriu a la Direcció de Serveis d’Acció Social, modifica la denominació del Servei d’Atenció Primària per la de Departament d’Atenció Primària i amortitza el Servei d’Atenció Especialitzada i el Servei de Promoció Social i Aten-ció Comunitària.
4. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2007 (S1/D/2007 5776), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Nou Barris el Sr. Gabriel García i Duarte en substitució del Sr. Mario Garcia i Gómez.
5. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2007 (S1/D/2007 5792), que designa membres de la Co-missió Interdepartamental del Call de Barcelona.
6. Decret de l’Alcaldia, de 19 de desembre de 2007 (S1/D/2007 5891), que designa el Sr. Jaume Raven-tós i Monjo membre del Consell d’Administració de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS) en substitució del Sr. Jordi Varela i Pedragosa.
7. Decret de l’Alcaldia, de 19 de desembre de 2007 (S1/D/2007 5916), que designa membres de la Co-missió per a l’atorgament de subvencions de l’Institut de Cultura de Barcelona, com a representants de reconeguda vàlua del món cultural.
8. Decret de l’Alcaldia, de 24 de desembre de 2007 (S1/D/2007 6017), que designa el Sr. Antoni Sorolla i Edo responsable del Pla de l’Habitatge de Barcelona i li atribueix funcions.
9. Decret de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2008 (S1/ D/2008 190), que aplica, des de l’1 de gener de 2008, a les retribucions del personal funcionari i laboral de la Corporació l’increment autoritzat del 2% establert per la Llei 51/2007, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2008.
10. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2008 (S1/D/2008 72), que designa membre de la Comissió d’Ordenances Fiscals la Sra. Inés Olóndriz i de Mo-ragas en substitució del Sr. Joan Raurich i Llach.
11. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2008 (S1/D/2008 74), que designa la Sra. Inés Olóndriz i de Moragas membre del Consell Rector de l’Institut Mu-nicipal d’Informàtica, en substitució del Sr. Joan Rau-rich i Llach.
12. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2008 (S1/D/2008 75), que designa la Sra. Pilar Solans i
Huguet membre del Consell d’Administració de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal en subs-titució del Sr. Joan Raurich i Llach.
13. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2008 (S1/D/2008 77), que designa el Sr. Ramon Carrera i Segués membre del Consell Rector de l’Institut Muni-cipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida en subs-titució del Sr. Joan Raurich i Llach.
14. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2008 (S1/D/2008 76), que designa la Sra. Pilar Solans i Huguet membre del Consell d’Administració del Pa-tronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona en subs-titució del Sr. Joan Raurich i Llach.
15. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2008 (S1/D/2008 69), que proposa al Consell d’Adminis-tració de Barcelona Infraestructures Municipals, SA, la designació del Sr. Ramon Carrera i Segués com a membre del Consell d’Administració de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, en substitució del Sr. Joan Raurich i Llach.
16. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2008 (S1/D/2008 57), que actualitza la composició del Plenari del Consell Municipal de Cooperació Interna-cional per al Desenvolupament.
17. Decret de l’Alcaldia, de data 17 de gener de 2008 (S1/D/2008 99), que nomena membre del Con-sell Municipal del Districte de l’Eixample la Sra. Isabel Giralt i Sampedro en substitució de la Sra. Núria Tusset i Zamora.
18. Decret de l’Alcaldia, de data 17 de gener de 2008 (S1/D/2008 184), que crea les Direccions de Serveis: del Cicle de l’Aigua, d’Espais Verds, d’Ener-gia i Qualitat Ambiental, d’Educació Ambiental, de Gestió del Coneixement i d’Inversions i Espai Vial, adscrites a la Gerència de Medi Ambient; i amortitza les Direccions de Serveis: d’Infraestructures Urbanes, de Comunicació i Programes Ambientals i de Qualitat Operativa dels Serveis Urbans, adscrites també a l’esmentada Gerència.
19. Decret de l’Alcaldia, de 18 de gener de 2008 (S1/D/2008 185), que proposa al Consell d’Adminis-tració de Barcelona Infraestructures Municipals, SA, la designació del Sr. Carles Moliner i Bernabé com a membre del Consell d’Administració de la Societat Pro Nou Barris, SA, en substitució de la Ima. Sra. Mercè Homs i Molist.
20. Decret de l’Alcaldia, de 18 de gener de 2008 (S1/D/2008 186), que delega en el gerent de Serveis Generals i Coordinació Territorial l’atribució d’auto-ritzar o denegar la col·locació de banderoles i pan-cartes a la via pública.
21. Decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2008 (S1/D/2008 199), que adscriu a la Gerència Municipal diversos òrgans que es detallen als annexos, crea la Direcció de Sistemes d’Informació i la Direcció Exe-cutiva d’e-Administració, l’Oficina de Telecomunica-cions, i l’Oficina de Projectes Estratègics i amortitza la Gerència Adjunta d’Empreses i Inversions.
22. Decret de l’Alcaldia, de 24 de gener de 2008 (S1/D/2008 230), que estableix el règim de tramitació dels expedients per a l’aprovació d’operacions de finançament dels organismes i entitats depenents de l’Ajuntament de Barcelona.
23. Decret de l’Alcaldia, de 24 de gener de 2008 (S1/D/2008 212), que estableix un sistema d’infor-mació comptable de l’Ajuntament de Barcelona i els seus Ens depenents.
b) Mesures de govern
Mg 1. Respecte a la construcció, rehabilitació i millora de centres educatius de la ciutat de Barcelona en el període 2008-2011.
La regidora d’Educació, Sra. Ballarín, presenta aquesta mesura de govern dient que els aspectes logístics de manteniment dels centres educatius s’identifiquen avui com a factors de qualitat del servei públic d’educació i la dignificació dels espais escolars és necessària perquè professorat, alumnes i famílies se sentin ben acollits i experimentin un alt grau de satisfacció per la feina que s’hi duu a terme; que Bar-celona disposa avui d’una xarxa pública de 371 edificis educatius i l’adequada escolarització d’infants i joves requereix una acurada previsió de les ac-tuacions d’ampliació i rehabilitació dels centres es-colars, actuacions que cal coordinar amb el des-plegament del Mapa d’ensenyaments obligatoris, aprovat el 2006; que, en aquest línia, la Generalitat de Catalunya i aquest Ajuntament signaren, el proppassat 24 de gener, un protocol de col·laboració per a la construcció, rehabilitació i millora de centres educatius on s’acorda destinar un mínim de 400 milions d’euros per a la realització de les obres previstes en el Pla director d’inversions en edificis escolars 2008-2011 a finançar en el 60% per la Generalitat i en el 40% restant per part d’aquest Ajuntament per tal de dotar els edificis escolars de Barcelona de la qualitat necessària perquè puguin desenvolupar la seva tasca educativa i pedagògica; i que, en compliment d’aquesta voluntat, la mesura de govern que presenta preveu:
a) Establir els mecanismes administratius oportuns per a desenvolupar l’esmentat protocol de col·la-boració.
b) Destinar la quantitat de 150 milions d’euros del Pla d’inversions municipals 2008-2011 per a fer front als compromisos derivats de l’esmentat protocol.
c) Col·laborar estretament amb la Generalitat en el si del Consorci d’Educació per tal d’executar ade-quadament les obres i construccions previstes en tal protocol.
El Sr. Ardanuy considera que la mesura de govern en debat és positiva, tanmateix el govern municipal està acostumat a presentar mesures que pequen d’ambicioses, però que després acaben punxant en la seva execució pràctica i, així, el balanç de com-pliment del Conveni per a la construcció de centres i equipaments sanitaris és ben minso, perquè quatre anys després d’haver estat signat només hi ha construïts dos equipaments nous i en el moment de la seva expiració no s’ha arribat ni tan sols a tenir feta la cessió de sols necessaris per a la construcció dels equipaments que s’hi havien previst, ni tampoc la definició dels avantprojectes i projectes, raó que el porta a preguntar si no seria millor la realització de re-formes constants i continuades sense evidenciar dèficits històrics que no es deuen tan sols a l’actuació de l’altra Administració, sinó també a la cessió dels solars necessaris per part d’aquest Ajuntament.
tancar l’IES Bosch i Gimpera sense haver fixat encara la data de construcció del nou IES Vallcarca que l’ha de substituir, motiu pel qual els pares i mares dels alumnes de tal centre estan vivint en una situació d’inseguretat; que els reptes de la qualitat de l’edu-cació passen també per la inversió en la formació continuada i la motivació dels mestres de les escoles, i per línies de finançament per als ajuts en menjadors escolars, en llibres de text, etcètera; que la mesura de govern presentada no fa cap referència a les escoles bressol, a pesar que haurien de ser una prioritat vista la mancança de places necessàries per a poder atendre la demanda de les famílies; i que a l’hora de presentar mesures de govern d’aquestes caracte-rístiques, l’equip de govern té algunes obsessions com dir mitges veritats invocant la lleialtat institucional o la col·laboració institucional entre Generalitat i Ajuntament.
La Sra. Esteller opina que aquesta mesura de go-vern és poc seriosa i rigorosa perquè aporta infor-mació mitjançant una nota de premsa i un conveni absolutament generalista, dintre del qual es parla de l’elaboració d’un pla d’equipaments educatius que el seu Grup vol conèixer per tal de poder saber quines actuacions es faran, com es periodificaran i quins re-cursos tindran assignats.
Sosté que tot això va acompanyat, a juí seu, d’una manca de credibilitat quant al compliment dels com-promisos assumits amb els convenis signats amb la Generalitat i els anuncis que fa, que en molts casos queden pendents perquè, per exemple, en el conveni signat per als anys 2004-2007 es preveia invertir 177 milions d’euros, però la mesura de govern indica que només se n’han invertit 150 milions, de manera que gairebé n’ha quedat per complir un 20%, i pel que fa al conveni sobre les escoles bressol hi ha hagut un incompliment de quasi el 50% dels compromisos assumits perquè només s’han construït 697 places, de manera que els convenis solen fixar uns objectius molt ambiciosos que s’incompleixen perquè no contenen ni periodificació, ni un calendari i això ma-teix ha succeït també de forma flagrant en el conveni sobre els equipaments sanitaris ja que només s’han construït tres dels deu centres d’atenció primària que s’hi preveien. Afegeix que, a juí del seu Grup, el protocol en debat és de mínims perquè resulta in-suficient per a atendre la demanda actual i la poten-cial de 2010, però, a més, contradiu la planificació establerta en el Mapa escolar de 2007 que, tot i ser insuficient, comportava la construcció de 29 escoles i, tanmateix, ara només es preveu construir-ne 17 –i encara 5 es periodifiquen a partir de 2011–, de mane-ra que s’han perdut 8 escoles; que no s’hi inclouen tampoc les escoles bressol, la construcció de les quals hauria de tenir caràcter prioritari atès que la de-manda no atesa és d’un 57%; que malgrat el com-promís de situar una escola de música en cada dis-tricte, només es preveu construir-ne quatre i per tant, un cop acabat el pla avui presentat, els districtes de Ciutat Vella, les Corts, Sants-Montjuïc i Gràcia encara no podran disposar d’una escola de música; i que, en definitiva, una vegada més es posa de manifest que el govern municipal fa unes previsions de màxims, però, en canvi, després a l’hora de fer-les realitat, el seu compliment sempre és de mínims.
El Sr. Martínez significa que qualsevol inversió en educació, sobretot si és pública, sempre és ben
re-buda i, per tant, el seu Grup dóna la benvinguda a aquestes inversions per a fer escoles i instituts a la nostra ciutat i voldria donar també la benvinguda a la relativa al compliment del Mapa escolar de 2006, aprovat el 23 de juny d’aquell any, moment en què ell ja advertí de la dificultat que comportava trobar 29 solars per a edificar-hi centres escolars com ha deixat ben palès el fet que dels 29 centres que comprenia, només se n’han construït quatre o, més ben dit, tres, perquè un és encara per construir. Agrega que tal mapa fixava el calendari 2006-2011 i, per tant, com-porta un any de decalatge, però, a més, inclou l’IES Angeleta Ferrer i el CEIP Àngel Baixeres que, malgrat no ser encara una realitat, són ja dos projectes històrics de tantes vegades com s’han promès, tot i que en el darrer cas ja es compta amb un edifici abandonat des del 2006; i que davant la dificultat de trobar solars la proposta torna als clàssics recollint el solar situat als carrers de Bailén i de Quevedo com preconitza el Districte de Gràcia des de fa quatre anys, de manera que d’aleshores ençà només ha canviat el preu de tal solar que ara potser ja costa 1.000 milions de pessetes més: no li sembla, doncs, adequat el model de gestió que se segueix per a do-tar la Ciutat d’equipaments escolars, amb el qual qui surt perdent és l’escola pública, i no li sembla tampoc creïble perquè hi ha centres, com el Fructuós Ge-labert, que encara s’estan construint quan ja haurien d’estar construïts, i centres licitats per Gisa el 2006 que ara es presenten per estar acabats el 2011.
Pregunta a l’equip de govern si troba de rebut que centres programats el 2005 o el 2006 no s’acabin fins al 2011, si la programació de construccions escolars s’ajusta a les necessitats de Barcelona i si l’Ajun-tament s’ha posat al capdavant de la comunitat edu-cativa per a exigir allò que la Ciutat necessita per a cobrir el dèficit de sis escoles de primària i de vuit instituts que encara quedarà després de la proposta ara es presenta; i, per tant, li demana que sigui més rigorós, que acabi ja les escoles en construcció, que es posi a programar i que superi les dificultats que poden comportar les expropiacions i les requalifica-cions de solars perquè en el cas de l’IES de Vallcarca no succeeixi com en el de l’IES Fructuós Gelabert en què entre tràmit i tràmit han passat tres anys.
acabaven convertint-se amb el temps en obres de majors dimensions, és a dir, en noves obres RAM, i es queia així en un cercle fatal que semblava no tenir sortida: per tant, l’anterior conveni comportà el trencament d’aquest cercle fatal i l’actual continua indiscutiblement el camí de futur que inclou edificis de nova construcció tant per a la creació de noves escoles, com per a la reubicació d’escoles antigues en el marc del Mapa escolar que cal anar imple-mentant amb les eines i l’esforç necessari de l’equip municipal, i no només municipal, mentre que el paquet relatiu a les escoles bressol és objecte d’un nou conveni que serà tractat com cal en un altre moment.
Posa en relleu que per fer tot això que està exposant, només cal creure i apostar per l’ensenya-ment públic com ho ha fet i fa, ara molt més ben acompanyat que abans, l’equip de govern, tot i ser conscient que cal continuar avançant perquè la feina no s’acaba amb dos convenis: per tant, el seu Grup es congratula d’aquesta mesura de govern.
La Sra. Ballarín contesta les intervencions anteriors dient que l’oposició ha fet honor al seu nom en oposar-se a tot, malgrat haver-se presentat una me-sura de govern que respon d’una manera molt adequada a les necessitats de la nostra ciutat i és l’expressió d’un govern que governa, que té claríssim el model de ciutat i també les prioritats necessàries per a avançar cap aquest model; i que la cohesió so-cial requereix diverses coses, però de manera primor-dial una educació de qualitat i amb equitat.
Entén que es vulguin córrer cortines de fum per a amagar la realitat i les evidències següents:
a) Que mai no s’havia invertit tant en els centres educatius de la nostra ciutat, concretament 411 mili-ons d’euros que representen un increment del 700% respecte al mandat 1999-2003, i del 275% respecte al mandat 2003-2007, i que equivalen al pressupost d’enguany de la ciutat de Palma de Mallorca i a una tercera part del pressupost també d’enguany de la Comunitat autònoma de La Rioja.
b) Que mai no s’havia construït tant i no s’havia actuat sobre tants centres educatius perquè de 2009 al 2011 es construiran dotze centres nous, se’n subs-tituiran tres i es faran tres noves escoles de formació d’adults i quatre escoles de música, i a tot això encara cal afegir-hi quatre CEIP que s’inauguraran entre 2008 i 2009 i cinc projectes que s’encarregaran el 2011, però, a més, s’actuarà en 328 centres escolars que representen el 85% dels 371 existents a la Ciutat, amb una inversió de 344 milions d’euros.
c) Que el govern municipal comparteix la preocu-pació per l’escola bressol i, per això, en el protocol en debat s’hi anuncia la signatura d’un altre sobre aquesta matèria que serà debatut en el seu moment en aquest Plenari.
d) Que s’avança com mai no s’havia fet cap al compliment del Mapa escolar i el protocol en debat deixa fora els centres escolars que s’han d’ubicar en nous barris perquè la seva construcció no es pot anti-cipar pas a la dels habitatges d’aquests barris.
e) Que en la mesura en debat hi ha rigorositat perquè es coneixen perfectament quines són les de-mandes i les necessitats existents en els centres escolars públics de la nostra ciutat i això ha permès fer el Pla d’equipaments escolars 2008-2011, que és seriós i rigorós, en el qual només queda per
determi-nar l’ordre i el calendari de les diverses actuacions, cosa que es farà després d’haver-les parlat i con-sensuat amb els directors i directores dels centres a partir d’aquest mes de febrer.
El Sr. Ardanuy puntualitza que en la seva inter-venció inicial ja ha expressat l’acord del seu Grup amb qualsevol mesura tendent a incrementar els pressupostos en matèria d’educació, i els seus co-mentaris tenien més aviat una dimensió qualitativa, perquè el govern municipal ha de tenir rigor ja que un conveni és només paper que s’ha de transformar en fets reals i, per tant, li sembla una incongruència que el govern municipal es declari rigorós en la seva actuació, però alhora no marqui un calendari.
Li sap també greu que tal rigor no hagi portat a reconèixer que en el passat també hi hagué in-versions i col·laboració institucional, encara que el govern municipal no hi hagués contribuït gaire amb la cessió de solars.
La Sra. Esteller fa notar que no tots els CEIP que no es construiran corresponen a barris de nova creació, perquè n’hi ha un d’ubicat a l’Esquerra de l’Eixample, un altre a Sant Gervasi –on, per cert, hi ha un gran dèficit de places escolars públiques–, i l’ampliació del CEIP Mestre Morera a Nou Barris; que la Sra. Ballarín parla d’inversions quan en realitat es tracta de previsions d’inversions, envers les quals el seu Grup té una certa desconfiança a la vista de l’incompliment d’altres previsions que s’havien fet anteriorment; i que s’han anunciat obres de reforma, ampliació i millora en 325 centres, però sense concre-tar quins seran, ni quin serà el calendari i, per tant, l’anunci no li sembla creïble.
El Sr. Martínez recalca que en la seva intervenció anterior ha celebrat aquesta inversió de 411 milions en els centres educatius públics de la Ciutat, però ha significat que s’havia seguit un procés que no res-ponia a la manera de fer les coses que té el seu Grup, el qual hauria preferit un work in progress a partir de la presentació del Mapa escolar de 2006, i la con-secució d’acords solar per solar, en comptes de pre-sentar un paquet amb moltes incoherències respecte al Mapa escolar.
La Sra. Ballarín replica que no hi ha cap incoherència; que la mesura de govern deixa molt clar el compromís amb l’educació i la correspon-sabilitat de l’Ajuntament amb la Generalitat perquè el protocol i la mesura de govern que ha presentat es faci realitat; que l’Ajuntament està realitzant un esforç molt superior a allò que li correspon per llei, perquè aporta els solars –que confia que després no quedin pendents de ser edificats durant uns quants anys com succeïa en el passat–, però, a més, assumeix el 40% del cost total i destina 150 milions d’euros del seu pla d’inversions municipals i participarà en el seguiment de l’execució de les obres a través del Consorci d’Educació, que és una magnífica garantia del com-pliment de l’acord assolit.
Mg 2. Ampliació dels ajuts de menjador pels es-colars de Barcelona.
per a gestionar els recursos que aporten, fins al punt que, com s’ha vist en el punt anterior, el 70% de les obres previstes en aquell conveni seran gestionades directament pel Consorci d’Educació que també gestionarà els ajuts que tot seguit explicarà, i també garanteix la corresponsabilitat que Barcelona sempre ha exercit en aquestes matèries portant-la més enllà de les seves pròpies competències; que aquesta me-sura en concret preveu l’increment dels ajuts de menjador per als escolars dedicant-hi 2,4 milions d’euros suplementaris que igualaran l’aportació de la Generalitat i que són fruit de l’experiència realitzada al Districte de Ciutat Vella, on el suplement de l’aportació municipal ha permès donar resposta al cent per cent de les demandes d’ajuts de menjador, de manera que això es pugui estendre al conjunt de la Ciutat; que la concessió de tals ajuts es farà mitjan-çant una convocatòria única de les dues Admi-nistracions, a través del Consorci esmentat, per a tots els centres educatius, i amb mesures complemen-tàries per facilitar l’accés a tals ajuts i combatre possibles fraus; i que, en definitiva, l’Ajuntament vol que cap demanda en aquesta qüestió, que és abso-lutament vital en termes d’educació i d’alimentació per a moltes famílies, no quedi desatesa donant així resposta, amb més recursos, als canvis de la realitat social ben coneguts pels membres del Consistori, tal com fan possible la bona salut de les finances municipals i les prioritats clares de l’equip de govern.
El Sr. Ardanuy considera que l’augment en el 50% dels ajuts de menjador és una bona notícia ja que en aquest terreny hi havia un dèficit històric i la resposta dels darrers anys ha estat orientada a atendre les necessitats específiques del Districte de Ciutat Vella; que destinar un màxim de 2,4 milions d’euros per a cobrir la demanda fins ara no atesa permetrà també introduir millores en la gestió de tals ajuts, la qual ha estat un dels problemes que han tingut; i que el Pacte nacional per l’educació parla d’incrementar fins al cent per cent en quatre anys aquesta acció.
Demana que tals ajuts de menjador s’estenguin a tota la Ciutat, tot fent notar que 7.869 ajuts d’aquest tipus són una quantitat molt insuficient i fins i tot ridícu-la en reridícu-lació a una pobridícu-lació escoridícu-lar de 220.000 alumnes d’un teixit social molt divers on hi ha famílies que passen moltes dificultats econòmiques encara que no es trobin al llindar de la pobresa i, per tant, cal pro-curar estendre els beneficis de tals ajuts a les famílies, sovint ignorades, de perfil de classe mitjana baixa.
La Sra. Esteller subratlla la importància dels ajuts de menjador tenint en compte les dificultats de moltes famílies per a poder afrontar el cost del servei de menjador dels seus fills i, per tant, creu també que l’increment anunciat és una bona notícia ja que permetrà estendre tals ajuts a 4.000 nens més amb els quals la cobertura arribarà a un 5% de la població escolar, encara que el seu Grup no pot donar-se per satisfet perquè necessitaria conèixer quina és la de-manda no atesa i quina part ho serà amb aquest increment que pot semblar gran en termes absoluts i, tanmateix, ser petit en termes relatius.
Troba positiu que s’unifiquin les baremacions i hi hagi una convocatòria única, ja que pot clarificar l’accés a tals ajuts; i reclama que la renda se situï en el nivell més alt de 4.500 euros, atès que, efec-tivament, hi ha famílies de renda baixa que no poden atendre tal despesa, però també hi ha famílies de
ren-da mitjana baixa que tot i passar dificultats eco-nòmiques, no poden accedir a aquests ajuts perquè els criteris d’accés són molt limitats i, per tant, s’haurien d’ampliar; i que es faci un major esforç per tal d’avançar vers l’objectiu de cobrir el cent per cent de la demanda, tal com constava al programa electo-ral i en el Pacte per l’educació.
El Sr. Florensa indica que el seu Grup comparteix la importància d’aquesta ajuts de menjador escolar com a eina bàsica de suport a les famílies, sobretot aquelles que tenen rendes més baixes, per a com-batre les desigualtats socials existents a la Ciutat i, per tant, es congratula de l’increment del 50% que es proposa i que troba necessari per a atendre una de-manda que ha anat augmentant d’acord amb els canvis que s’han produït a la Ciutat; i que, alhora, també troba positiu el traspàs d’aquesta tasca al Consorci d’Educació de Barcelona, que ha de com-portar la millora i l’agilitació de la gestió de tals ajuts, però li agradaria conèixer el paper que es reserva als districtes en la gestió d’aquest procés i, concreta-ment, si continuaran actuant com a finestreta a l’hora de presentar les sol·licituds d’aquests ajuts, perquè en valora positivament la gestió centralitzada, però també valora molt la relació que fins ara s’establia en-tre les famílies i el districte ja que implicava proximitat i un millor coneixement de la realitat social de les famílies de cada territori.
El Sr. Gomà expressa el suport sincer i convençut del seu Grup a aquesta mesura de govern, la qual significa el compromís de l’Ajuntament a garantir la plena cobertura de necessitats pel que fa als ajuts de menjador escolar sobre la base d’uns criteris unificats de baremació social a la Ciutat, de manera que es presenta un salt qualitatiu en una política que no és nova, sinó que té una llarga trajectòria a Barcelona, en la qual en el curs 2007-2008 hi ha hagut un increment pressupostari que ha permès incrementar ja en un 22% el nombre d’ajuts concedits i, tanmateix, aquesta mesura de govern la situa encara en un escenari de salt qualitatiu a partir del curs 2008-2009 per tot allò que significa d’increment en el nombre d’ajuts i de recursos –un 50%–, de manera que en si-tuar-se el seu pressupost global per damunt dels 7 milions d’euros, el nombre d’ajuts es podrà aug-mentar dels 7.000 als 12.000, però, a més, la taxa de cobertura es podrà incrementar en un 40% i garantir així que cap família que compleixi els criteris de baremació establerts pel Consorci d’Educació quedi exclosa del sistema i aquest és el gran salt endavant que fa aquesta mesura de govern que es fonamenta en molts motius entre els quals destaca:
a) Que és una mesura que vincula clarament edu-cació i igualtat social donat que avui existeixen enca-ra desigualtats reals en l’accés al sistema públic educatiu en totes les seves dimensions, també la de l’alimentació, i aquesta mesura contribueix a remou-re-les i a generar igualtat real i efectiva en l’accés a l’educació i a l’alimentació en el marc escolar.
c) Que és un exemple que posa en valor l’aposta pel Consorci d’Educació ja que la Generalitat i l’Ajun-tament el doten de competències per a regular i ges-tionar els menjadors escolars, i la primera decisió estratègica és aquest increment que, a més, es pro-posa sobre la base d’uns criteris de baremació que seran compartits i hauran d’abastar el conjunt de les dimensions socials: la de renda i la del model de família.
d) Que és també, en definitiva, un exemple de la prioritat que es dóna a les polítiques d’atenció a les persones i de com aquestes polítiques de cohesió do-ten d’identitat el model de ciutat inclusiva i solidària que es pot construir amb l’acció de govern.
El Sr. Martí, després d’agrair el suport de tots els Grups a aquesta mesura de govern que implica el compliment d’una demanda explícita formulada per la Síndica de Greuges de Barcelona en aquest hemi-cicle i que el Sr. Alcalde es va comprometre a complir en el termini més breu possible, comenta que, com ha dit ja el Sr. Gomà, aquest increment del 50% en els ajuts donarà peu a la cobertura del cent per cent de la demanda expressada en el present curs ja que els ajuts previstos passaran dels 7.000 als 12.000; que més enllà d’aquest esforç, correspon al país, a l’Ad-ministració educativa i al conjunt de Catalunya decidir si, en compliment del Pacte nacional per l’educació, tals ajuts s’estenen a noves franges de població no estrictament necessitades i, si es decidia així, l’Ajun-tament de Barcelona actuarà en conseqüència d’acord amb els compromisos que abans ha expressat; i que la convocatòria, que es farà pública el mes de març, serà certament única, però no pas estrictament cen-tralitzada, perquè es continuarà mantenint el criteri que la proximitat és un valor que permet recollir matisos dels territoris i del centre i fer millor les coses arribant al detall.
El Sr. Ardanuy observa que un salt endavant impli-ca que aquest Ajuntament, tenint en compte les limitacions legislatives i administratives d’altres Admi-nistracions, s’avanci a tirar del carro sense esperar que altres li diguin allò que ha de fer, i procuri es-tendre al màxim aquests ajuts que actualment tenen un efecte més aviat pal·liatiu que no pas de suport general a les famílies, perquè s’adrecen a cobrir unes necessitats molt concretes i imperioses de situacions de marginalitat i, tanmateix, s’hauria d’intentar oferir a les famílies més suport perquè puguin tirar endavant. Anima a trencar la barrera burocràtica insalvable que significava la tramitació d’aquests ajuts que feia en molts casos que els ajuts fossin ineficaços i no poguessin arribar a prou gent, i a millorar els circuits i a ajudar els pares i els centres a superar aquestes barreres.
El Sr. Martí posa en relleu que l’Ajuntament està aportant per a la concessió d’aquests ajuts 3 milions i escaig d’euros i iguala l’aportació de la Generalitat de Catalunya, a pesar que no li correspon aportar-hi res, de manera que el compromís municipal amb aquests ajuts és ben palès a l’estil català posant, més enllà de les paraules, els diners per endavant.
El Sr. Alcalde interromp el Sr. Martí per cridar a l’ordre unes persones presents a la tribuna del públic que, amb veus, pertorben el normal desenvolupament de la sessió.
El Sr. Martí, reprenent l’ús de la paraula, reitera que l’esforç que fa aquest Ajuntament és manifest i va
per davant del d’altres municipis; i que si el país vol anar més enllà, Barcelona no tan sols el seguirà, sinó que es tornarà a posar al capdavant.
El Sr. Ardanuy indica que hi ha molts àmbits en els quals l’Ajuntament inverteix molts diners i té un lideratge malgrat no tenir-hi aparentment competèn-cies; per tant, també en aquest cas pot anar més enllà.
El Sr. Martí creu que el Sr. Ardanuy pretén des-cafeïnar el valor de la mesura de govern en debat.
El Sr. Alcalde remarca que en aquesta sessió s’han presentat dues mesures de govern que, com reco-neixia el conseller d’Educació, reflecteixen l’aposta que fa aquest Ajuntament en el terreny de l’educació tant pel que fa a la millora d’infraestructures i a la creació de nous centres educatius –amb un esforç que multiplica per set el que feia vuit anys enrere– com pel que fa als menjadors escolars, àmbit en el qual va molt més enllà de les seves competències perquè en el marc del Consorci d’Educació, en el qual camina conjuntament amb un govern del país que també aposta per l’educació, sempre optarà per fer salts endavant: agraeix, doncs, el suport que els Grups han expressat a ambdues mesures de govern i els demana que ajudin a fer el seguiment d’aquestes mesures que s’han de traduir en realitat, i assegura que així podrà ser en els propers mesos i anys perquè aquests compromisos tenen darrera estudis molt seriosos.
c) Informes
1. Pla d’inversions 2004-2007.
pre-senten accions inversores que pressupostàriament pertanyen a l’exercici de 2007, però que es troben en curs i, per tant, es finalitzaran en aquest primer any del nou mandat, en el qual l’Ajuntament continua executant el seu programa inversor tot i haver-hi hagut un procés electoral enmig; que en el balanç que presenta destaca la gestió del sòl tant a través d’adquisicions patrimonials com a través de gestió ur-banística i de les reparcel·lacions; que en fer l’anàlisi del Pla en debat cal combinar tant els seus elements quantitatius, com els qualitatius relatius a la capacitat de gestió municipal en haver estat executat en unes proporcions bastant adequades pels Districtes –en un 15%–, pels Sectors Centrals –en un 12%–, pels Ins-tituts municipals –en un 10%–, per les Empreses municipals –en un 29%–, pel Patronat Municipal de l’Habitatge i per Barcelona de Serveis Municipals, SA, –en un 12%– i per operadors externs –en un altre 22%–; i que les inversions executades s’han expandit per tota la Ciutat fins al punt que un 70% de les 1.430 actuacions que comprèn, té un pressupost inferior als 3 milions d’euros.
Exposa, a continuació, que en el capítol d’urbanit-zació, s’han fet 502 actuacions, per 531 milions ros, en vialitat, 112 actuacions, per 215 milions d’eu-ros, en zones verdes (que s’han dedicat a 11 grans parcs, 40 noves hectàrees de zona verda, 46 interiors d’illa, 7 horts urbans i 10 àrees de joc) i s’han dedicat 115 milions al Pla de manteniment integral, amb el qual s’ha actuat sobre 789 carrers i places, 395.000 metres quadrats d’aglomerat asfàltic, 470.000 metres quadrats de voreres, i 10.550 guals i s’han renovat 12.720 lluminàries; que pel que fa als equipaments i serveis, s’han fet 74 actuacions, per 131 milions d’euros, en els de caràcter social (concretament 30 centres cívics i casals de barri i 11 centres de serveis socials), 46 actuacions, per 148 milions, en els de caràcter cultural (amb les quals s’han aconseguit 2,5 milions de nous usuaris de biblioteques, 20.000 me-tres quadrats de noves biblioteques i s’han realitzat 8 actuacions en museus), 70 actuacions, per 83 milions d’euros, en els de caràcter educatiu i esportiu, i 70 actuacions, per 82 milions d’euros, en els de caràcter administratiu, i s’han dedicat 50 milions d’euros a actuacions en 12 mercats municipals.
Detalla, després, la distribució, per districtes, de les inversions realitzades en urbanització i equipaments que és, respectivament, la següent: a Ciutat Vella, 78 milions (en 39 actuacions) i 47 milions (en 110 actua-cions); a l’Eixample 43,7 milions (en 107 actuacions) i 46,6 milions (en 19 actuacions); a Sants-Montjuïc, 63 i 46 milions; a les Corts, 27 i 6 milions; a Sarrià-Sant Gervasi, 45,4 i 23 milions; a Gràcia, 44 i 39 milions; a Horta-Guinardó, 40,9 i 39 milions; a Nou Barris, 102 i 20,9 milions; a Sant Andreu, 41 i 17 milions; i a Sant Martí, 302 i 135 milions.
Creu, doncs, que acaba de presentar un balanç complet del qual el Consistori es pot congratular.
El Sr. Vives considera que s’acaba de fer una exposició irrellevant, la qual, com deia fa unes hores el Sr. Portabella, li sembla més aviat un publi-re-portatge que contribueix a confondre una mica més l’opinió pública donat que el 22 de desembre de 2006 ja es presentà un informe amb un contingut pràc-ticament similar; i que com el Pla d’inversions és una eina al servei dels objectius establerts en el Programa d’actuació municipal, que tenen caràcter bàsicament
polític i defineixen cap a on es vol fer anar la Ciutat, el seu Grup pot ara fer-ne l’anàlisi a partir de les se-güents dades objectives: en els darrers quatre anys el producte interior brut de la Ciutat ha caigut mig punt respecte al del conjunt de Catalunya, la renda familiar disponible del conjunt dels barcelonins ha caigut tres punts respecte a la del conjunt dels habitants del país, l’índex d’escolarització de Barcelona de 2007 ha caigut un punt i mig respecte al de 2004, el nombre de morts per accidents de trànsit ha augmentat un 14% entre 2004 i 2007, i el verd urbà ha crescut en aquest període tan sols un 1%.
Significa que tot això denota que les inversions que s’han fet a la Ciutat segurament només responen molt parcialment a les necessitats de Barcelona; que encara que les inversions puguin haver crescut un 23%, la Ciutat necessita encara molta més inversió que, per cert, recau sobre les espatlles dels bar-celonins perquè entre 2004 i 2007 l’esforç fiscal que se’ls exigeix s’incrementà en un 20%; i que, en defini-tiva, el balanç del Pla d’inversions que s’acaba de presentar respon a un model de ciutat esgotat.
El Sr. Fernández Díaz observa que aquesta és la tercera vegada –i confia que sigui la darrera– que el govern municipal presenta un balanç del grau d’exe-cució del Pla d’inversions municipals 2004-2007 en un intent de dissimular la seva inacció, perquè fa un any ja se’n presentà un i en cada sessió anterior a les eleccions municipals s’anà presentant un informe detallat sobre les inversions que s’havien dut a terme en cada districte, i encara el mes d’abril anterior a les eleccions la Comissió de Govern presentà un balanç de les inversions municipals i, tanmateix, ara es torna a presentar el mateix balanç amb algunes ma-tisacions que després comentarà; i que, en tot cas, ell desitja preguntar al Sr. Alcalde quan es portarà a aprovació el Programa d’actuació municipal aquest mandat, del qual s’ha de derivar el Pla d’inversions municipals 2008-2011, que fou presentat en una roda de premsa, però que ha de ser aprovat per aquest Plenari tal com ho determina la Carta Municipal i ho exigeix la lògica, perquè aquest Plenari en aquesta qüestió és també òrgan de govern.
La Sra. Capella, després d’admetre que, efectiva-ment, aquest document ja es presentà en la sessió plenària de 22 de desembre de 2006, si bé aleshores anava acompanyat de l’estat de compliment del Pro-grama d’actuació municipal 2004-2007 i dels Progra-mes d’actuació de cada districte, comenta que el balanç que s’ha exposat avui ofereix poques dades diferents de les presentades aleshores; que s’hi re-cullen unes inversions de 2.868 milions d’euros, dels quals 2.229 són inversió directa i 639 inversió indirec-ta; que s’hi pot constatar la incorporació d’inversions no previstes inicialment en el moment en què s’apro-và el Pla d’inversions de manera que la despesa total en inversions ha acabat incrementant-se en un 23%; i que no hi consta un detall del conjunt d’actuacions previstes en l’esmentat pla, ni un detall d’aquelles finalitzades i de les encara en curs d’execució.
Posa en relleu que el seu Grup valora positivament el document presentat ja que se sent corresponsable de les accions que s’hi recullen, i se sent content de l’acció desenvolupada mentre formà part de l’equip de govern d’aquest Ajuntament i reivindica totes aquelles actuacions que es varen fer, com ara els 45 interiors d’illa recuperats, el pla de remodelació dels mercats municipals –especialment els de Santa Ca-terina, de la Unió, de la Barceloneta i de la Mare de Déu del Port–, el Pla operatiu contra la violència envers les dones, el Pla d’abordatge integral del treball sexual, els deu punts d’informació i atenció a les dones, la recuperació dels edificis de la Violeta, el de l’antiga escola OSI, el Projecte Jove, l’adquisició de l’Archemica, de les casernes del carrer de les Na-vas i de Sant Andreu, el pol d’equipaments de les cotxeres de l’avinguda de Borbó, la finalització de la recuperació del front marítim amb la zona del Fòrum, i tot un llarg etcètera; però pensa que el govern muni-cipal s’emmiralla en un passat i en un projecte que ja hauria d’estar acabat perquè pertany al mandat ante-rior, i crea una il·lusió òptica, perquè a hores d’ara hauria d’estar presentant el Programa d’actuació mu-nicipal i el Pla d’inversions mumu-nicipals que l’ha de desenvolupar.
Pregunta per què no s’ha presentat un balanç del Programa d’actuació municipal i dels Programes d’actuació dels districtes corresponents al mandat an-terior que permeti valorar realment tot allò que encara està pendent. Afegeix que no s’ha presentat tampoc un detall d’aquell 47% d’actuacions de l’anterior Pla d’inversions municipals que estaven en curs d’exe-cució, ni del 4% que estava en tràmit, aspectes que caldria precisar, igual com també ho hauria de ser l’estat en què es troben aquell 6% d’actuacions del Programa d’actuació municipal que fa un any estaven pendents d’inici immediat i aquell altre 10% d’ac-tuacions dels Programes d’actuació dels districtes que aleshores encara no s’havien iniciat.
Diu, en conclusió, que té la sensació que la casa sempre es comença per la teulada i, per això, després passa allò que passa.
El Sr. Mestre subratlla:
1r) Que en el període 2004-2007 s’ha produït un volum d’inversions, continu i creixent, molt important com es pot comprovar si es comparen amb les dels períodes anteriors, si s’agafen les xifres en si ma-teixes –2.868 milions d’euros d’inversions directes i indirectes–, i si es té present que s’ha aplicat a inversions un 25% dels recursos municipals.
2n) Que només passant les pàgines del document que s’ha facilitat i examinant-ne el contingut, es pot constatar que s’han prioritzat les inversions en urba-nització, equipaments i serveis, i en habitatge, que re-presenten una mica més del 80% del total, i con-cretament les relatives a equipaments i serveis i a habitatges en representen el 55%; que s’han aplicat 131 milions als equipaments i serveis socials (amb els quals s’han fet, entre altres coses, 11 centres de serveis socials), 148 milions d’euros en equipaments i serveis culturals (amb els quals s’han aconseguit 20.000 metres quadrats de noves biblioteques), 172 milions en actuacions del Patronat Municipal de l’Ha-bitatge (amb els quals s’han construït 3.759 habi-tatges), 556 milions, en gran part d’operadors públics, a inversió indirecta en habitatges que han servit per a crear-ne 8.149, 215 milions d’euros a noves zones verdes (les quals s’han incrementat en 40 noves hectàrees), i 115 milions al pla de manteniment inte-gral que ha incidit sobre 789 carrers i places: en conseqüència, vol preguntar si el Sr. Vives no creu que totes aquestes actuacions responen a les ne-cessitats que els ciutadans i ciutadanes demanen que faci aquest Ajuntament, i que s’han expressat també en les seves propostes sobre el proper Programa d’actuació municipal, ja que la resposta, en la seva opinió, és clara, perquè totes elles tenen per denomi-nador comú la inversió en polítiques de cohesió social i de millora de l’espai urbà.
3r) Que les inversions efectuades representen un gran pas endavant, perquè s’ha fet molt, però encara queda molt per fer i, per tant, tenen un fil de con-tinuïtat amb aquelles que el govern municipal preveu fer en aquest mandat i que col·loquen les prioritats socials i la cohesió social en el centre de la seva acció de govern.
El Sr. Vives admet que l’objectiu de qualsevol pla d’inversions municipals ha de ser donar resposta a les necessitats de la Ciutat i, per tant, és lògic que allò que s’hi abordi sigui l’habitatge, els equipaments i serveis i la urbanització.
Fa notar, després, que el Programa d’actuació mu-nicipal del present mandat encara no s’ha discutit ni aprovat, però el subconscient traeix l’equip de govern, que té la voluntat de sostraure al debat públic tant el Programa d’actuació municipal com el Pla d’inver-sions presentant-los com ja aprovats, si bé això com-porta un afebliment del sistema democràtic local, perquè la ciutat és la primera escola de ciutadania i, en paraules del Sr. Ferran Mascarell, si el govern de l’escola no respecta les normes, serà difícil poder exi-gir que es respectin fora; i que, en definitiva, ara tocava discutir sobre el Programa d’actuació munici-pal i el Pla d’inversions d’aquest mandat.
El Sr. Fernández Díaz demana que el govern muni-cipal deixi d’actuar des de la nostàlgia presentant, per triplicat, informes de passat i que presenti projectes de futur que interessen la Ciutat, com ara el Pla d’inversions municipals 2008-2011, i que superi, doncs, la seva catalèpsia i la seva paràlisi perquè no s’acaba de moure.
La Sra. Capella observa que anteriorment el Sr. Ca-sas ja havia dit que s’havia complert un 118% del Pro-grama d’actuació municipal i, per tant, voldria conèixer què s’ha fet i què no s’ha fet d’aleshores ençà; insisteix que valia la pena haver fet avui una reflexió sobre allò que es presentà el desembre de 2006, és a dir, una valoració del Programa d’actuació municipal, dels Pro-grames d’actuació dels districtes i del Pla d’inversions i, en comptes d’emmirallar-se en el passat, haver presentat, mirant cap al futur, aquests mateixos docu-ments, però referits al present mandat.
El Sr. García-Bragado replica que el govern munici-pal no s’emmiralla pas en passat, sinó que només està retent comptes d’un pla d’inversions executat de manera brillant; i que el Programa d’actuació munici-pal i el Pla d’inversions d’aquest quadrienni seran discutits, sens dubte, en aquest Plenari i aleshores els resultats dels anteriors serviran per a acreditar allò que es farà en el futur.
El Sr. Alcalde subratlla que li sembla força racional i escaient que el gener de 2008, un cop acabat el seu període d’execució, es faci balanç del Pla d’inversions 2004-2007, perquè ja fa un any es presentà un infor-me d’avenç.
2. Actuacions de l’Ajuntament per a proveir el sub-ministrament d’aigua a Barcelona i promoure’n l’ús ra-cional.
La tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Sra. Mayol, comença l’exposició d’aquest informe dient que el subministrament d’aigua està vivint una situació ex-cepcional per causa de la manca de pluja, perquè passem per un dels períodes de menys entrada d’aigua en els seixanta anys que fa que s’acumulen les reserves de les conques; però també, i això és menys conegut però també important, perquè durant els trenta anys que fa des que es completà l’aportació de les aigües del Ter a Barcelona, no s’han fet ac-tuacions estructurals significatives per a portar nous cabdals d’aigua, a pesar que la població de Catalunya ha augmentat en 2.000.000 d’habitants.
Felicita, després, la ciutadania de Barcelona, i en part de la seva Àrea metropolitana, pel seu
com-portament exemplar en relació al consum d’aigua ja que actualment, segons les dades preliminars al seu abast, el seu consum no solament durant els dos darrers mesos de novembre i desembre, sinó durant tot el 2007 ha estat de 110 litres per persona i dia, de manera que Barcelona ha estat una de les ciutats europees amb menys consum d’aigua gràcies al comportament de les famílies, de les indústries i empreses, i dels serveis municipals.
Explica, seguidament, que l’Ajuntament està des-plegant el Pla municipal per a risc de sequera que, amb mesures d’excepcionalitat I, ha comportat un 15% d’estalvi dels recursos d’aigua que consumeix i estan detallades les mesures adients per al cas d’entrar en la situació d’excepcionalitat II; que el document que ha facilitat preveu noves inversions municipals de captació de les aigües del freàtic per al rec de jardins i la neteja de carrers, i de regeneració de les aigües procedents de la Depuradora del Llo-bregat per a utilitzar-la a Montjuïc; que s’està tre-ballant amb l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i el Tractament de Residus i amb Aigües de Barcelona, empresa subministradora; i que alhora que reconeix la dificultat de la situació actual, ha d’expressar la confiança que malgrat que en els propers mesos i anys la pluja no sigui gaire generosa, les obres es-tructurals que està fent el Govern de la Generalitat en el marc del nou Pla hidrològic nacional garantiran que el municipi de Barcelona i la seva Àrea metropolitana tinguin d’aquí un any un nivell de subministrament d’aigua garantit que els permetin no haver de patir com ho estan fent en aquest moment.
El Sr. Puigdollers manifesta que els dèficits hídrics de Barcelona no són cap descobriment, perquè són característics de l’àmbit geogràfic mediterrani en què està situada, però ara estan agreujats pel fenomen del canvi climàtic, del qual sembla que el govern mu-nicipal no es vulgui adonar; que un període de se-quera com l’actual abans es patia cada deu anys i, tanmateix, en els darrers cinc anys s’ha produït ja tres cops; que, efectivament, els ciutadans s’estan com-portant amb un grau de civisme davant aquesta situació, però, en canvi, aquest Ajuntament i el seu govern no estan aprofitant totes les oportunitats al seu abast per afrontar-la i, així, només s’està utilitzant entre un 5 i un 9 per 100, segons els càlculs que es faci de les diverses fonts, de les aigües existents en el subalvi que es podrien aprofitar i, per tant, aquest Ajuntament no està fent els seus deures; i que l’opinió pública de Barcelona ha de tenir ben clar que per a garantir l’aigua a les aixetes de casa seva, no basta estalviar i reutilitzar, sinó que es necessiten apor-tacions de cabdals externs al Ter i al Llobregat.
pro-moure diverses alternatives, planificant noves infra-estructures i inversions que garantissin el subminis-trament d’aigua a Barcelona i, tanmateix, malaura-dament, no s’ha fet res d’això. Agrega que l’afirmació que ha fet la Sra. Mayol sobre el consum racional de l’aigua denota que els ciutadans han fet com sempre els seus deures, però els governs de la Ciutat, de Catalunya i d’Espanya no han complert, en canvi, les seves obligacions, perquè el subministrament no es pot garantir només amb estalvi, sinó que exigeix altres actuacions urgents, sense improvisacions, a part de l’esperpent de portar aigua amb vaixells des d’Almeria i, així, concretament, cal connexió de les xarxes de distribució de Tarragona i del Ter-Llobre-gat.
Demana, doncs, que se sigui realista i s’assumeixin les conseqüències de la política que s’ha dut a terme en aquest terreny; i formula a la Sra. Mayol aquestes tres preguntes: si es pot garantir que les properes setmanes Barcelona no patirà tall en el subminis-trament d’aigua; si els barcelonins continuaran tenint l’aigua més cara de tot Espanya; i de què ha servit que un 50% de l’impost del rebut de l’aigua corres-pongui a impostos i taxes que teòricament haurien de servir per a promoure inversions que millorin la qualitat de l’aigua i en garanteixin el subministrament. El Sr. Florensa comenta que la nostra ciutat i el país es troben en una situació de sequera que recla-ma que els governs de la Ciutat i de la Generalitat adoptin mesures i tinguin un paper actiu; i que també ell vol reconèixer la col·laboració i el sentit de res-ponsabilitat que davant tal situació han demostrat els ciutadans i ciutadanes de Barcelona reduint pro-gressivament el seu consum d’aigua els darrers mesos i també les accions d’estalvi d’aigua que han fet molts dels serveis municipals, però també vol des-tacar que el problema de la sequera no és nou i se n’ha parlat en diverses ocasions els darrers anys i, això no obstant, veu poca innovació en les mesures plantejades pel govern municipal per a afrontar aquesta situació i, així, en la sessió de 23 de març de 2007 es presentà una mesura de govern per a impul-sar l’ús racional de l’aigua i incentivar-ne l’estalvi, me-sura que el seu Grup valorà positivament, tot apun-tant la conveniència de desenvolupar campanyes informatives amb tal propòsit, de realitzar millores en els infraestructures i, sobretot, en la xarxa de dis-tribució –per tal d’evitar les fuites d’aigua–, de plantar a la Ciutat plantes autòctones per tal d’aconseguir estalvi en el rec i, tanmateix, no s’ha explicat com s’han materialitzat tals suggeriments, especialment pel que fa a les campanyes de sensibilització ciuta-dana que ja figurava en el Pla municipal aprovat l’abril de l’any passat, en la declaració institucional promo-guda pel seu Grup el proppassat mes de desembre, i en l’informe presentat per la Sra. Mayol en la darrera sessió de la Comissió del Plenari.
Creu, en conclusió, que el Govern de la Generalitat està fent els seus deures davant l’actual situació de sequera com es desprèn de l’actuació de l’Agència Catalana de l’Aigua i de les alternatives que ha formulat al Pla hidrològic nacional promogut pel Partit Popular quan governava l’Estat, i que era nefast tant per al país com per a la gestió d’un recurs tan primor-dial com és l’aigua; per tant, caldria que el govern municipal també tingués un paper més actiu en aquest terreny.
El Sr. Narváez expressa el suport del Grup Socia-lista a l’informe que s’acaba d’exposar i, alhora, la sensació, després de sentir-ne les intervencions, que els Grups de l’oposició ni tan sols s’han llegit el document que s’ha lliurat perquè, altrament, no hau-rien fet unes afirmacions que contradiuen allò que consta en tal document.
Recalca que l’equip de govern planteja una actu-ació absolutament racional, de cara a aquest Plenari i a tota la Ciutat, davant una situació excepcional pro-vocada pel fet que la meteorologia no aporta el volum d’aigua suficient, però cal tenir present que l’Ajun-tament procura promoure en tot moment, encara que no s’hagués produït tal situació, un ús racional de l’aigua, capteniment que no se segueix pas en altres parts de l’Estat; i que aquesta política municipal d’estalvi no respon tan sols a una preocupació per la manca d’aigua, sinó per la sostenibilitat. Afegeix que el document distribuït demostra que els serveis mu-nicipals apliquen totes les mesures que es varen anunciar en el seu moment i estan preparats per adaptar-se a aquelles altres que es puguin prendre pel que fa a la neteja, a les fonts ornamentals, als equipaments públics i privats, per tal de millorar l’ús de l’aigua; i aporta la novetat de la utilització de l’aigua tractada en la Depuradora, novetat que se suma a la que comportà en el seu dia la utilització de les aigües freàtiques.
La Sra. Mayol diu, en resposta a les intervencions anteriors, que les dades sobre el consum d’aigua del freàtic que esmenta el Sr. Puigdollers no quadren pas amb les seves, però, en tot cas, es procurarà utilitzar-ne tanta com sigui possible; que aquest Ajuntament ha disminuït el seu consum d’aigua en un 50% els darrers vuit anys, i en un 38% els darrers deu anys i la tendència a la baixa encara continua a pesar d’haver augmentat la població i el verd urbà; que, efectivament, falta aportació d’aigua, entres altres causes, perquè el Govern de la Generalitat no féu les obres estructurals necessàries durant vint-i-tres anys en què estigué en mans de Convergència i Unió, mentre que, en canvi, el nou Pla hidrològic nacional permetrà a l’Àrea metropolitana disposar el 2020 de 220 hectòmetres cúbics quan el seu consum total és de 262, i d’aquí un any ja es podrà disposar de 60 hectòmetres cúbics més que equivalen a la meitat del consum de Barcelona; que no pot estar lògicament d’acord amb la política d’aigua del Partit Popular ja que en l’anterior Pla hidrològic nacional pretenia satisfer indefinidament la demanda mitjançant uns transvasaments de conca que són molt insuficients, deixant de banda les possibilitats d’estalvi, de reu-tilització i de dessalació; que per primera vegada el decret sobre la sequera s’ha aprofitat per a fer obres d’emergència, per import de 105 milions d’euros, la majoria de les quals ja estan executades, i això ha permès posposar al juliol la situació d’emergència en-cara que no hagi plogut; i que no es preveuen talls en el subministrament gràcies a les obres estructurals i pal·liatives que s’estan portant a terme.
pres-supost municipal, de manera que la ineficàcia dels grans consumidors va a càrrec dels consumidors individuals, cosa que és injusta i antiecològica, men-tre que la incorporació d’aquests conceptes en el rebut de l’aigua és progressista i sostenible; que la preocupació per introduir mesures innovadores que afavoreixin l’estalvi d’aigua ha portat a plantar plantes autòctones, des de fa vuit o nou anys, a plantar gespa que consumeixi menys aigua, a presentar una pro-posta de canalització de l’aigua reutilitzada als deu dies d’haver-se promulgat el decret que n’autoritza la utilització, de manera que d’aquí a menys d’un any Montjuïc en tindrà un bon cabal, a fer una experiència pilot de recuperació de l’aigua de pluja en algun edifici simbòlic; que, en tot cas, les campanyes informatives no han de duplicar aquelles que facin l’Agència Cata-lana de l’Aigua o l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i el Tractament de Residus, amb les quals aquest Ajuntament col·labora treballant intensament amb els grans consumidors com són els hotels, les grans oficines i els poliesportius perquè procurin reduir els seus consums; i que, en definitiva, la situació és molt difícil, però tothom s’ha posat les piles i gràcies a això no estem encara pitjor.
El Sr. Puigdollers observa, primer, que en els vint-i-tres anys que Convergència i Unió governà la Ge-neralitat de Catalunya a Barcelona no hi hagué mai restriccions d’aigua potable, cosa que confia que també pugui assolir l’actual govern tripartit; que en aquell temps tampoc no s’hagué de portar mai aigua amb vaixells; i que gràcies a les obres fetes en els anys de govern de Convergència i Unió, els territoris de Tarragona tenen avui aigua potable dolça sense que se’ls n’hagi de portar amb vaixells.
Li sembla, en segon lloc, kafkià i intolerable que en la present situació d’excepcionalitat, Barcelona estigui netejant encara els seus carrers amb un 45% d’aigua potable de xarxa, i que això no es digui.
Puntualitza, en tercer lloc, que les propostes del Grup de Convergència i Unió per a resoldre la si-tuació actual són: 1a) continuar l’estalvi i la reuti-lització i utilitzar bé les possibilitats que ofereix el subalvi de Barcelona, cosa que no s’està fent; 2a) interconnectar les xarxes; 3a) estudiar l’opció del ca-nal Segarra-Garrigues com a font d’aigua potable per al nostre àmbit metropolità; 4a) no oblidar la portada d’aigües del Roine, però no pas amb vaixells, opció que només és vàlida per a les illes, circumstància aquesta de la insularitat que, per cert, explica que l’aigua sigui més cara en les poblacions que la Sra. Mayol ha esmentat.
El Sr. Fernández Díaz significa que Barcelona, pel que fa al seu subministrament d’aigua, necessita una triple garantia: de qualitat, perquè l’aigua subminis-trada és manifestament millorable; de preu, perquè aquí és més cara que a les altres ciutats amb les quals és vàlid comparar-la, que no poden ser pas ni l’illa de Gran Canària, ni tampoc el Sàhara, si encara fos una província espanyola, però, a més, cal tenir present que la meitat d’aquest preu correspon a impostos que teòricament s’haurien de destinar a fer actuacions que millorin la qualitat de l’aigua i en garanteixin el subministrament; de subministrament, aspecte en el qual fa notar que la Sra. Mayol no ha contestat si podia o no descartar els talls en el subministrament. Afegeix que a pesar que quan es derogà el Pla hidrològic nacional, la ministra Sra.
Narbona digué que hi hauria més aigua, en menys temps i més barata, la realitat actual és, quatre anys després, el contrari de tot això; que el 2005 el conseller Sr. Milà digué que el 2008 estaria garantit el subministrament a la Ciutat, cosa que no s’ha complert; i que davant tot això, ha de demanar que es portin a terme actuacions urgents i que es deixi de banda el discurs demagògic que se sol fer.
El Sr. Florensa indica que per a garantir el sub-ministrament d’aigua, calen infraestructures i també el desenvolupament de les mesures alternatives previstes en el Pla hidrològic nacional que està des-envolupant el Govern de la Generalitat i també, el de l’Estat, encara que no sap si el projecte que es pensa dur a terme a Los Monegros lliga gaire amb la nova cultura de l’aigua; i creu que les mesures que s’estan aplicant són les establertes per la normativa des de fa anys i, per tant, calen mesures innovadores tenint molt present que el canvi climàtic empitjorarà encara més la pluviometria; i que el govern municipal no ha de renunciar a fer pedagogia sobre l’estalvi d’aigua entre els ciutadans.
La Sra. Mayol diu que en l’època en què Con-vergència i Unió governà la Generalitat, no hi hagué restriccions perquè va ploure més, fins i tot en els cinc períodes de sequera que hi hagué, en cap dels quals el corresponent decret anà, per cert, acompanyat d’inversions d’emergència per a fer front a la sequera, mentre que l’actual govern progressista de la Gene-ralitat ha aprovat en el decret sobre la sequera 105 milions d’euros per mesures d’emergència per a fer front a la situació; i que no discuteix les obres que quan Convergència i Unió governava la Generalitat es varen fer a Tarragona, però a l’Àrea metropolitana de Barcelona no se’n varen fer; i que la portada d’aigües amb vaixells és una mesura absolutament excepcional que només s’aplicarà en una situació ex-trema.
seu consum d’aigua, de manera que qui malbarata aigua ha de pagar més, i que és també pedagògica perquè fa conèixer el valor que té l’aigua.
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Acord de Cartipàs
3. Designar la Ima. Sra. Itziar González i Virós membre de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement, i la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner membre de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, en substitució, res-pectivament, de les Imes. Sres. Sara Jaurrieta i Guar-ner i Itziar González i Virós.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
b) Acords sobre societats, consorcis i entitats
4. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades a l’Ajuntament com a soci únic de Barcelona Activa, SA, Societat Privada Municipal, els acords següents: 1r) Designar el Sr. Ricard Frigola i Pérez membre del Consell d’Administració de la Societat, en substitució de la Sra. Inés Olóndriz de Moragas. 2n) Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l’establert en els Estatuts socials, sense perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indis-tintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari.
5. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades a l’Ajuntament com a soci únic de la So-cietat Barcelona de Gestió Urbanística, SA, els acords següents: 1r) Designar el Sr. Carles Esquerra i Corominas membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució de la Sra. Ariad-na Cabot i Armargòs. 2n) Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l’es-tablert en els Estatuts socials, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per compa-rèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Re-gistre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta en la part que exclusivament afecta a l’adopció dels dos punts precedents per tal de possibilitar-ne la ins-cripció en el Registre Mercantil.
c) Ratificacions
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia que incrementa en un 2% les retribucions anuals i les indemnitzacions dels membres de la Corporació per a l’exercici 2008; i
ratificar, així mateix els decrets d’Alcaldia que es-tableixen per als càrrecs directius de l’Administració municipal i de les seves Empreses i Organismes autònoms que es detallen en relació adjunta les retribucions íntegres que, amb caràcter anual per a l’exercici 2008 i per tots els conceptes, es fixen per a cadascun d’ells, i incrementen en un 2% les retri-bucions de tots els restants alts càrrecs municipals i de les seves Empreses i Organismes autònoms amb efectes d’1 de gener de 2008.
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 18 de gener de 2008, que designa la Comissió encarregada d’efec-tuar el sorteig entre els electors per al nomenament dels presidents i vocals que hauran de constituir les Meses electorals de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, i fixa el dia 9 de febrer per a cele-brar-lo.
8. Ratificar la resolució de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2008, que disposa: Acordar la declaració d’interès i utilitat municipal de les obres efectuades pel Departament de Benestar i Família per a la refor-ma integral de l’antiga Estació terminal de ferrocarrils de Magòria per tal d’adequar l’edifici i destinar-lo a Casal cívic pel barri a la Gran Via Corts Catalanes, núm. 181; i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2004, concedir la bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, el 26 d’octubre de 2004, per les obres efectuades per a la reforma integral de l’antiga Estació terminal de ferro-carrils de Magòria per tal d’adequar l’edifici i destinar-lo a Casal cívic pel barri, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres es duen a terme en una parcel·la qualificada d’equipament (clau 7-p 7/6), que el titular reporta beneficis a la Ciutat i és un dels equipaments contemplats en l’article 212 de les Normes Urba-nístiques del Pla General Metropolità com a equi-pament cultural i, per últim, que les obres són iniciati-va d’una entitat pública, com és el Departament de Benestar i Família. Donar-ne trasllat a l’Institut Muni-cipal d’Hisenda als efectes pertinents.
