Programa d’Educació per a la Salut: Ensenyant als mestres sobre el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)

Escola Universitària d’Infermeria

Gimbernat

Treball final de Grau

Curs acadèmic 2013 - 2014

Programa d’Educació per a la

Salut: Ensenyant als mestres

sobre el trastorn de dèficit

d’atenció i hiperactivitat (TDAH)

Andrea Cruz i Forn

Tutora: Mercè Prat

2

ÍNDEX

pàg.

Abstract ... 5

1- Introducció ... 7

1.1- Justificació ... 7

1.2- Marc teòric ... 16

1.2.1- Introducció ... 16

1.2.2- Etiologia del TDAH ... 16

1.2.3- Tipus de TDAH ... 18

1.2.4- Criteris diagnòstics ... 19

1.2.5- Procés del diagnòstic del TDAH ... 21

1.2.6- La vida amb TDAH ... 22

1.2.7- Afectació del TDAH: trastorns comòrbids ... 23

1.2.7.1- Comorbiditat associada als trastorns de comportament ... 24

1.2.7.2- Comorbiditat associada als trastorns del l’aprenentatge ... 24

1.2.7.3- Comorbiditat associada als trastorns del descans ... 26

1.2.8- Pla terapèutic del TDAH ... 26

1.2.9- El TDAH a altres cultures ... 34

1.2.10- El fracàs escolarassociat al TDAH... 35

3

2- Metodologia ... 38

2.1- Fase preliminar ... 38

2.1.1- Perfil epidemiològic ... 38

2.1.2- Perfil comunitari ... 41

2.1.2.1- Enclavament ... 41

2.1.2.2- Història ... 43

2.1.2.3- Població i economia actual ... 44

2.1.2.4- Serveis i equipaments ... 46

2.1.2.5- Entitats ... 47

2.1.2.6- Tradicions, festes i fires ... 48

2.1.3- Factors associats al comportament dels mestres davant de nens amb TDAH ... 51

2.1.4- Anàlisi dades i priorització ... 53

2.2- Fase de desenvolupament ... 55

2.2.1- Objectius ... 55

2.2.2- Intervencions ... 57

2.3- Previsió dels recursos ... 64

2.4- Temporització de les intervencions ... 67

2.5- Avaluació ... 69

2.5.1- De procés ... 69

2.5.2- De resultat ... 71

2.5.3- D’impacte ... 71

4

4- Discussió i conclusió ... 75

5- Bibliografia ... 79

6- Annexos ... 91

6.1- Entrevista a experts de sanitat ... 91

5

ABSTRACT

El trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) està caracteritzat per la impulsivitat, la manca d’atenció i la hiperactivitat donant complicacions a l’àmbit acadèmic i portant a un possible fracàs escolar. La seva prevalença en edat infantil és del 3 al 5% però estudis recents marquen un augment fins al 10% en quinze anys. D’aquí s’extreu la necessitat de què els mestres sàpiguen detectar signes i símptomes d’alarma susceptibles a ser estudiats, i un cop l’infant estigui diagnosticat amb el trastorn, sàpiguen tractar-lo mitjançant unes pautes i normes generals que disminueixen la simptomatologia. Un de cada quatre casos de fracàs escolar, probablement sigui un TDAH no diagnosticat i, per tant, no tractat per a millorar el rendiment escolar. Per a disminuir el fracàs escolar en alumnes amb TDAH, es proposa realitzar un programa d’educació per a la salut dirigit als mestres de Primària que treballen amb infants de 6 a 12 anys, edat on es percep més el trastorn, de Sant Quirze del Vallès per a què tinguin més coneixements i experiència en relació al TDAH. L’objectiu general que es pretén aconseguir és disminuir la prevalença d’alumnes amb el trastorn a Primària de Sant Quirze del Vallès que presenten fracàs escolar. Per a assolir l’objectiu, s’han dissenyat activitats teòriques i pràctiques dirigides al professorat per tal de donar resposta a les necessitats de manca de formació i experiència dels mestres mitjançant seminaris realitzats per un infermer, un psicòleg i un mestre.

Paraules clau: trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, TDAH, fracàs escolar, Primària, mestres, Sant Quirze del Vallès.

6

should to know dealing them by general guidelines and rules which decrease the symptomatology. One of four cases of scholastic failure, probably be a child with no diagnosed ADHD and, therefore, does not treated for improve the scholastic performance. For a decrease the scholastic failure in students with ADHD, it is proposed done a health education program directed to the teachers of Elementary school who work with children between 6 and 12 years ago, ages whose perceive better the disorder, of Sant Quirze del Vallès for having more knowledge and experience of ADHD. The general objective that it is expected to get is decrease the prevalence of students with the disorder in Elementary School of Sant Quirze del Vallès who presents scholastic failure. To achieve this objective, it is been designed theoretical and practical activities directed to the teachers for giving answer to the needs of the deficit of training and experience of the teachers by seminars done for a nurse, a psychologist and a teacher.

7

1- INTRODUCCIÓ

1.1- JUSTIFICACIÓ

D’un 3 al 5% dels nens en edat escolar pateixen el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)(1) però estudis recents marquen que la prevalença ha arribat a augmentar fins a un 10% en 15 anys(2).

El TDAH és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per tres trets distintius sent la impulsivitat, la manca d’atenció i la hiperactivitat(3).

A causa d’aquests trets, se sol manifestar una conducta molesta i disruptiva donada amb bastanta freqüència i intensitat. A la llarga, aquesta conducta pressuposa un greu problema a la seva vida quotidiana on s’inclou família, escola i a la pròpia persona conjuntament amb una deficient autoregulació i gestió de les seves emocions(3).

Aquest trastorn afecta més als nens que a les nenes ja que en ells les manifestacions són més visibles degut a què acostuma a predominar la hiperactivitat. Les nenes, en canvi, solen tenir més el tret de la manca d’atenció i, per tant, passen més desapercebudes no sent diagnosticades fins més tard o mai a la vida quan normalment es detecta als primers anys de l’educació Primària(4).

Posant-ho en dades quantificables, resulta que la incidència de TDAH és de 4 nens per una nena que el presenta(5) i que ells s’arriben a diagnosticar fins a dues vegades més que elles(6).

Degut a que el trastorn afecta a les àrees del cervell encarregades de l’atenció, la concentració i la motivació, parts molt relacionades amb l’aprenentatge, és freqüent que aquests nens tinguin problemes per estudiar portant-los, d’aquesta manera al fracàs escolar(7).

8

abandona els estudis secundaris. A més a més, només el 22% de nois amb aquest trastorn accedeixen a la Universitat graduant-se tan sols el 5%(8).

Un altre estudi especifica que dels nens predominantment desatents, un 70% té problemes amb els estudis i el 30%, amb la conducta. Als infants predominantment hiperactius i impulsius, és a la inversa, el 75% presenta problemes conductuals i el 25% restant, acadèmics(9).

Aquest fracàs escolar es deu a varis motius, però un força important és que tenen una memòria de treball alterada, a un nivell més baix que la resta de persones que no pateixen aquest trastorn(4).

La memòria de treball és un tipus de memòria a curt termini que processa la informació rebuda d’antigues experiències i percepcions. És imprescindible per a l’ésser humà ja que gràcies a ella podem realitzar seqüències, mantenir converses o orientar-nos pels carrers d’una ciutat(10)

. Per tant, al donar-se disminuïda aquesta memòria en nens amb TDAH, això els dificulta el raonament, la reflexió i la comprensió entre d’altres coses, fent que s’hagin d’esforçar més que la resta de nens en les tasques de comprensió lectora, redaccions i matemàtiques(4).

Un altre dels motius és la gran dificultat que presenten aquests nens en mantenir el nivell d’atenció en tasques llargues quan el seu reforç positiu és demorat, causant que no es trobin el suficientment motivats per tal de complir amb la feina que els pertoca; fet que repercuteix a l’hora d’estudiar per un examen llunyà o realitzar els deures, per exemple(7).

A més a més, també tenen problemes a l’hora de planificar un horari a curt, mig i llarg termini, organitzar el seu material i treball, mantenir una atenció continuada en tasques que no els agradin gaire, dificultat a seguir instruccions i pensament poc reflexiu a causa de la seva baixa memòria de treball i impulsivitat, i, finalment, la pèrdua o oblit del seu material o deures(3).

9

companys que desemboca a una baixa autoestima afectant d’aquesta manera al progrés acadèmic(4).

A més a més, el 60% d’aquests nens presentarà comorbiditat(11), és a dir, un altre trastorn associat al TDAH, el 32% en tindrà dos i l’11%, tres o més(5). Del 19 al 26% dels nens, el trastorn associat serà relacionat amb l’aprenentatge, el que significa que a part de les dificultats causades per la manca d’atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat, també hauran de fer front a aquest. Això es traduirà que depenent quin sigui, l’infant tindrà una expressió escrita, nivell de càlcul o lectura inferior de l’esperat en altres nois de la seva edat(5).

D’aquests trastorns associats relacionats amb l’aprenentatge, el que més es dóna és la dislèxia (incapacitat de llegir de manera fluida), però també n’hi ha d’altres com el trastorn de desenvolupament del llenguatge (dificultat persistent en el processament del llenguatge), el d’aprenentatge no verbal (afectació a la coordinació motriu) i la discalcúlia (dificultat en l’aprenentatge de l’aritmètica)(4)

. Llavors, el mestre necessitarà tenir coneixements sobre el TDAH i tot el que va relacionat amb ell per a poder oferir una atenció integral i personalitzada a l’infant, promoure la igualtat de possibilitats en tots els seus alumnes i el desenvolupament màxim del seu potencial(12).

10

És necessari afegir que al voltant d’un 25% dels nens amb TDAH presenten simptomatologia depressiva o ansiosa(13) que s’ha d’anar controlant abans que derivi en problemes encara majors de pitjor pronòstic(14).

A partir d’un diagnòstic precoç, a més a més de trastorns, també hi ha altres malalties amb una alta prevalença amb persones amb TDAH que amb el seu corresponent tractament es pot evitar la seva aparició o seqüeles greus, com l’hipotiroïdisme, la fenilcetonúria o la hipoacúsia(15)

.

Per tant, degut a tots aquests motius que faciliten, o influeixen, en gran mesura el fracàs escolar d’un nen amb TDAH és molt important un diagnòstic el més aviat possible per tal d’intentar concretar si hi ha algun trastorn associat per a també tractar-lo(3). Un de cada quatre casos de fracàs escolar és probable que el seu origen sigui un TDAH no diagnosticat i, per tant, no tractat de manera que el seu tractament precoç millori el rendiment escolar del nen i, en conseqüència, redueixi el risc del fracàs escolar(8).

Aquest fet també queda demostrat amb una prova que es va fer als nens amb TDAH, era un test de matemàtiques i lectura on les conclusions de l’experiment van ser que els alumnes amb tractament van treure millors notes que els que no(8). Aquesta prova es va realitzar als Estats Units amb 594 nens amb edats compreses entre la guarderia i cinquè grau (10 – 11 anys) en els anys 1998 i 1999(16).

No detectar el trastorn en els alumnes acabarà pressuposant per a aquests un probable fracàs escolar(8), una comorbiditat no tractada que es podria haver disminuït o impedit que anés a més(13) o malalties de les quals es podrien haver evitat seqüeles greus o defugit completament(15), a més de disminuir els següents problemes quan siguin adolescents o adults(8):

11

en tres. A més a més, està demostrat que tenen més probabilitats d’una retirada de carnet i multes de velocitat. També està provat mitjançant una simulació de conducció que les persones que segueixen el tractament per a TDAH van disminuir el número d’accidents, els seus temps de reacció van ser més ràpids i van reduir els comportaments associats als riscos durant la conducció que els altres afectats amb el trastorn que no seguien cap mena de tractament(8).

 En el tema de les addiccions també influeix el TDAH, com per exemple, un nen amb el trastorn no tractat amb fàrmacs estimulants té el doble de risc de caure en les drogues més endavant front a un nen que ha seguit el seu tractament amb estimulants. Altres dades són que el 52% de persones amb TDAH presenten un problema d’abús de substàncies en comparació d’un 27% de la població sense aquest trastorn i que entre el 31% i el 75% de pacients amb dependència de l’alcohol van presentar criteris de TDAH durant la seva infància i el 35% en el cas dels cocaïnòmans. Cal afegir que del 17% al 45% de pacients adults que consulten per a un possible TDAH mostren un abús de l’alcohol i entre el 9% al 30% a altres drogues. Per a finalitzar, les persones amb TDAH tenen més riscs de decaigudes en el consum de substàncies després de la desintoxicació fent crònica la seva drogoaddicció. Després d’aquestes dades cal dir que s’ha confirmat que el tractament del TDAH disminueix el risc d’abús de drogues i alcohol en persones amb el susdit trastorn(8)

.

12

acomiadats de la feina, la canvien amb major freqüència i una menor valoració en el compliment del seu treball(8).

 Una altra repercussió del trastorn és a la justícia, com bé mostra un estudi de la penitenciària Brians, el 39% de reus a Catalunya estan afectats pel TDAH. Un altre estudi sobre la població psiquiàtrica de les presons demostra que qui pateix TDAH delinqueix més aviat, sent l’edat mitja de 22 anys enfront a la resta de reus amb altres patologies mentals, que és de 29 anys i que la mitjana de delictes que cometen és de 7,8 sent de 3,9 la resta dels pacients psiquiàtrics. Per acabar, altres estudis realitzats a Finlàndia, Noruega, Estats Units, Alemanya i Suècia demostren que el 66% dels delinqüents joves i la meitat de la població adulta de les presons haguessin obtingut resultats positius en TDAH durant la seva infància, és més, encara presenten d’adults simptomatologia i els que són més reincidents, són vuit vegades més agressius que la resta de reus i sis cops més que els presos amb el desordre de personalitat antisocial. Explicat això, val a dir que un correcte tractament del TDAH redueix considerablement el comportament criminal ja que aquest va disminuir la taxa de delictes un 32% en homes i un 41% en les dones(8).

Així doncs, és important una bona detecció precoç del TDAH per a poder realitzar el diagnòstic i poder iniciar el tractament adequat en cada cas i garantir una bona educació, ja no només escolar, sinó que també en els altres àmbits afectats, a fi de disminuir i/o evitar tota la problemàtica associada.

13

recomanacions senzilles de portar a terme poden simplificar molt l’ambient a l’aula i l’atenció i motivació de l’infant(12)

.

Una altra raó per la qual és necessària que el personal docent estigui format en aquest trastorn és que sigui capaç de detectar més aviat a nens que possiblement el puguin patir ja que passen molt temps a l’escola on hi ha moments d’esbarjo, de reflexió i de calma idonis per a la manifestació de la simptomatologia(18).

La franja de mestres a formar seria els que ensenyen a Primària de primer a sisè (sis - set a onze - dotze anys) ja que els sis és l’edat a partir de la qual es comença a diagnosticar el TDAH, tot i que anteriorment ja es comença a donar senyals d’alerta o indicadors de risc però encara no és segur de determinar degut a què els criteris no són fiables(19).

La simptomatologia que permet el diagnòstic es dóna en aquesta franja d’edat (de sis a dotze anys)(15)

. Els signes principals són la dificultat d’adquirir bons hàbits, moure’s, fer sorollets, oblits i distraccions. Més endavant, en l’adolescència, el diagnòstic ja costa més perquè el tret de la hiperactivitat és probable que hagi disminuït amb l’edat(5)

.

També, quan un nen ja s’hagi confirmat que tingui TDAH, el professor ha de saber com tractar-lo degut a què precisa unes atencions diferents i més personalitzades que la resta de nens per tal d’intentar reduir al màxim la possibilitat del fracàs escolar(4).

Finalment, és important acabar esmentant que hi ha tot un seguit de lleis aprovades per Espanya però només amb jurisdicció a Catalunya(20) i de decrets autonòmics on presten atenció als alumnes que tenen necessitats especials en l’educació escolar per tal d’afavorir el desenvolupament del seu màxim potencial i així poder promoure la igualtat del currículum entre tots els estudiants(19).

14

d’actuació i detecció d’aquestes necessitats, com per exemple de la dislèxia o del TDAH(19).

Tot i això, un cop confirmat el diagnòstic, el protocol a seguir és reunir-se amb la resta de l’equip docent on obtenen material informatiu sobre el trastorn i visualitzen un vídeo sobre les seves generalitats, després ho comenten entre ells i realitzen un pla a seguir conjuntament(19). Aquesta metodologia demostra que molts centres educatius no tenen els recursos adients i/o suficients per a formar correctament als mestres en aquestes situacions(21).

En quant a la raó de per què s’hauria de realitzar aquest programa d’educació per la salut al municipi de Sant Quirze del Vallès és perquè tal com es pot apreciar a l’entrevista realitzada a experts de la salut del CAP de la ciutat (annex 1), els professionals d’allà no poden diagnosticar si un nen té TDAH o no, els han de derivar a un altre centre amb unes llistes d’espera summament elevades, d’un any aproximadament. El motiu pel qual es fa aquesta derivació és degut a convenis ja que el centre al qual es deriven està a la vora de la ciutat, a Terrassa, i es troben especialistes en salut mental infantil i juvenil amb més recursos i coneixements que al CAP de Sant Quirze on només treballa una psicòloga per tots els habitants durant els matins.

Un cop a l’infant ja se li han fet les proves per a determinar si té el trastorn o no i el pla terapèutic específic per a ell, ja ha passat massa temps on s’hauria d’haver actuat per dues importants raons:

 L’alumne s’acostuma a mals hàbits d’estudi que a la llarga el perjudicaran quan hi hagi cursos escolars més complicats fent que li sigui difícil passar-los o no ho aconsegueixi.

15

És un greu problema a Sant Quirze del Vallès perquè com comenten les infermeres pediàtriques (annex 1) no s’hauria de perdre temps fins tenir el diagnòstic, sinó començar ja amb estratègies per a intentar evitar el fracàs escolar abans que s’agafin mals hàbits d’estudi que després ja no es puguin treure o sigui complicat, problema freqüent que es troben a les seves consultes. A més a més, els experts en educació d’una escola de la ciutat (annex 2) confirmen que els mestres sense un pla terapèutic concret per a l’alumne amb TDAH, ells tenen pocs recursos per a tractar-los i poder disminuir la prevalença del fracàs escolar de l’infant amb el trastorn.

16

1.2- MARC TEÒRIC

1.2.1- Introducció

El que es pretén aconseguir amb aquest treball és un programa d’educació per a la salut dirigit als mestres de Primària per a què tinguin els coneixements per detectar els signes i símptomes d’alarma que coincideixin amb els del TDAH que siguin susceptibles de ser estudiats en els seus alumnes i, un cop diagnosticats, sàpiguen com tractar-los i així ser un altre pilar de recolzament per a la família.

Un programa d’educació per la salut és un procés planificat i sistemàtic que pretén ensenyar al receptor l’adquisició, elecció o manteniment d’hàbits saludables i evitar les pràctiques de risc, per tant, té un caire de prevenció i de promoció de la salut(22). D’aquesta manera, intenta que a la comunitat a qui va dirigit assoleixi els coneixements, habilitats i comportaments necessaris per a incidir en el problema detectat(23).

El TDAH és un trastorn d’origen neurobiològic caracteritzat per la impulsivitat, la manca d’atenció i la hiperactivitat, tant la motora com la vocal(5)

. El límit que marca quan és un trastorn és quan la simptomatologia o comportament es doni amb major freqüència o intensitat que d’altres nens amb la mateixa edat i que també interfereixi en la seva vida quotidiana(5). A més a més, aquests trets s’han de donar a diferents ambients de la vida del nen, com per exemple, a l’escola, a casa o a les situacions socials; i com a mínim, ha d’afectar a dos per tal de diagnosticar-lo com a patològic(1)

.

1.2.2- Etiologia del TDAH

L’etiologia del TDAH ve donada sobretot pels següents factors i alteracions(24):

17  Factors congènits: el 50% dels casos de TDAH està lligat a les alteracions dels gens que combinades amb certs tipus de factors ambientals donen el trastorn(24).

 Factors ambientals: uns exemples d’aquests són el consum de tabac, alcohol o d’altres substàncies durant l’embaràs, intoxicació per plom o al·lèrgies alimentàries que sumats als factors ambientals pot produir TDAH(24).

 Alteracions neuroanatòmiques: el cervell i cerebel de les persones amb TDAH són més petits (entre 2,7% - 3,2% i 3,5% respectivament). Aquest fet té relació amb trastorn ja que afecta l’àrea prefrontal del cervell que s’encarrega d’organitzar la informació, inhibir la resposta, planificar la conducta i seleccionar l’atenció. A més a més, també compromet els ganglis basals, aquests s’encarreguen del control motor del cos, i el cerebel de la coordinació motriu; fet que està lligat al trastorn comòrbid de l’aprenentatge no verbal(24)

. Per tant, el TDAH afecta a les àrees del cervell relacionades amb l’atenció, la concentració i la motivació; i també els lòbuls frontals que són els encarregats del control dels impulsos, el comportament social i l’atenció(7)

. Aquestes alteracions són les que provoquen la simptomatologia del trastorn.

18

1.2.3- Tipus de TDAH

També cal destacar que no tots els infants amb TDAH presenten la simptomatologia d’una forma similar, pel qual, en el DSM IV aquest trastorn es divideix en tres diferents subtipus(1):

 Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus

predominantment desatent: es caracteritza per la gran distracció de l’infant fins al punt en què sembla no escoltar quan li parlen i sempre somia despert a més de perdre o oblidar-se el material o deures. Això fa que es mostri com a un estudiant passiu, tranquil i poc intel·ligent (encara que sigui fals) que generalment passa desapercebut i no s’espera gaire cosa d’ell ja que el seu ritme d’aprenentatge és lent, per tant, també se’l considera gandul i amb una alta desmotivació que fa que probablement acabi a les últimes files de classe. Es distreu amb molta facilitat (sorolls o estímuls poc rellevants) podent-se despistar fins i tot d’activitats que li agraden. En quant a les que li desagraden, les evita o es resisteix a elles, són les tasques que exigeixen un esforç mental sostingut. Cal afegir que sovint s’oblida d’apuntar els deures a l’agenda i com a conseqüència no els fa o els entrega amb retard amb un presentació incompleta, descuidada, poc planificada i se’ls acostuma a oblidar posar la data i el nom. Finalment, en els exàmens, les seves respostes són desorganitzades o es troben a l’espai equivocat(5)

.

 Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus

19  Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus combinat: els nens d’aquest tipus presenten trets dels dos subtipus anteriors del trastorn, és a dir, del predominantment desatent i del predominantment hiperactiu i impulsiu(25).

1.2.4- Criteris diagnòstics

Els criteris per a orientar-se si un nen major de sis anys té TDAH o quin tipus presenta, els marca el DSM IV. Els símptomes més freqüents que poden trobar-se són símptomes d’inatenció (taula 1) i símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat (taula 2).

Taula 1: Símptomes d’inatenció. Símptomes d’inatenció

- No para atenció als detalls i s’equivoca per descuit a les tasques escolars, a la seva feina i a altres activitats.

- Té dificultat per a concentrar-se en les tasques o en activitats lúdiques. - Sembla que no escolta quan se li parla directament.

- No segueix instruccions i no acaba les tasques escolars, encàrrecs o altres obligacions (sense que sigui per negativisme o incapacitat per comprendre el que se li demana).

- Té dificultat per organitzar-se en tasques i activitats.

- Evita, li desagrada o rebutja dedicar-se a tasques que necessitin d’un esforç mental sostingut.

- Perd els objectes necessaris per fer les tasques o activitats (joguines, llibres...).

- Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants. - Es mostra deixat en les activitats diàries.

20

Taula 2: Símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat. Símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat

- Mou mans i peus en excés o es remou en el seient.

- S’aixeca de la cadira a la classe o en altres situacions en què s’espera que estigui assegut.

- Corre i salta excessivament en situacions en què és inapropiat fer-ho (en adolescents pot limitar-se a sentiments subjectius d’inquietud).

- Té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci. - Està en moviment constant o actuant com si tingués un motor. - Parla en excés.

- Es precipita a respondre abans que s’hagin acabat les preguntes. - Té dificultats per a esperar el seu torn.

- Interromp o ‘fica el nas’ en les activitats dels altres (en les converses, jocs...). Font: El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu(19)

Per a orientar si es té TDAH o quin subtipus els símptomes han d’estar abans dels sis anys, com a mínim en dos ambients diferents, hi ha d’haver una clara afectació a la vida del nen i s’han d’excloure altres trastorns que poden donar una simptomatologia similar(25). El que s’hauria d’excloure són els problemes de salut física (dèficit visual o auditiu o problemes neurològics), problemes emocionals o psíquics que afecten al pensament i comportament (trastorns d’aprenentatge o ansietat), problemes familiars (exigència excessiva o la seva manca o maltractament) i canvis importants i sobtats al seu entorn (acomiadament de la feina dels pares, divorci o mort)(26).

Per a interpretar els resultats, s’ha de donar positiu en sis símptomes per a tenir el trastorn, és a dir(25):

21  Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment hiperactiu i impulsiu: el nen presenta sis o més símptomes en la hiperactivitat i impulsivitat però menys de sis en la inatenció.

 Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus combinat: l’infant ha donat positiu a sis o més símptomes de la inatenció i, a més, sis o més símptomes de la hiperactivitat i impulsivitat.

1.2.5- Procés del diagnòstic del TDAH

Qui detecta el problema generalment són els pares o els professors a causa de què no saben com tractar el comportament del nen ja que és diferent de la resta dels seus companys o no segueix el ritme establert de les classes(5).

Un cop generada la sospita, els mestres planifiquen una intervenció conjuntament amb la família de l’infant. Llavors, si aquesta intervenció dóna resultats, la continuen mantenint al llarg del temps. Per contra, si hi ha una absència de progrés en l’alumne, es consulta a l’equip d’atenció primària (EAP) o a l’orientador per a realitzar una avaluació i revisió de la intervenció(19).

Si l’alumne comença a millorar, es continua amb el seguiment de la intervenció, però si encara hi ha una absència de progrés, es deriva a professionals experts, conjuntament amb una coordinació de serveis, la col·laboració de la família i la revisió i seguiment de la intervenció(19).

22

El professional, per a establir el diagnòstic, haurà de realitzar diverses entrevistes al nen, família i professors i el test amb la llista de criteris anteriors. El test és orientatiu i sota cap concepte es pot basar el diagnòstic només en ell sense les entrevistes entre l’infant i la família(2)

.

També és molt important una exploració directa amb el nen on s’incloguin les àrees emocional, del comportament, adaptativa, cognitiva, de l’aprenentatge, de coordinació motora i d’altres problemes somàtics. D’aquesta manera es realitza una anamnesi general i s’assegura que l’infant té TDAH, no un altre trastorn o patologia que doni la mateixa simptomatologia(2).

Per tant, el procediment idoni per a realitzar el diagnòstic seria una valoració psicològica (per saber les capacitats i limitacions de l’infant), una valoració mèdica (per a confirmar que es tracta de TDAH i no de qualsevol altra patologia) i una valoració psicopedagògica (per a valorar si hi ha un fracàs escolar o no). A més a més, el professional que realitzi el diagnòstic també haurà de valorar si l’infant presenta algun trastorn comòrbid(5).

El procés de l’avaluació de l’infant i del diagnòstic a vegades pot prendre força temps, algunes setmanes o fins i tot mesos, per tant, és imprescindible que un cop s’hagin detectat els signes i símptomes d’alarma, la intervenció educativa es realitzi d’immediat, que no s’esperi a la confirmació del diagnòstic(19).

1.2.6- La vida amb TDAH

La simptomatologia i prevalença del TDAH va variant al llarg de la vida(5) però fonamentalment es pot dividir en tres etapes(4):

 Pre-escolar: l’infant amb el subtipus predominantment hiperactiu i impulsiu és realment mogut, s’enfila als mobles, corre d’una banda a una altra, ho toca tot, canvia de joc sovint, desobeeix ordres i s’embruta i sembla que no li importi. Requereix molta supervisió degut a la seva imprudència, és absorbent i canvia constantment d’activitat(5)

23  Escolar: es tracta d’un infant que s’aixeca de la cadira a classe contínuament, no para quiet i fa sorollets i li costa adquirir bons hàbits, tant d’higiene com escolars. Contesta de forma precipitada fins i tot abans que acabin de formular-li la pregunta, continuen els seus problemes de desobediència i es distreu amb qualsevol cosa insignificant. També es resisteix a fer els deures o els oblida ja que no té com a hàbit establert usar l’agenda, realitza comentaris inapropiats i és possible que tingui una relació complicada amb els seus companys degut a què amb facilitat mostra ràbia pegant i insultant(5).

 Adolescent: acostuma a moure les mans i peus sovint, parlar en excés i pot arribar a jugar amb petits objectes, però probablement són les úniques mostres que es perceben de la hiperactivitat motora a les classes tot i que se li fan llargues. Presenta problemes amb l’organització i planificació en els treballs a llarg termini ja que no controla bé el temps quan són períodes massa llargs i li costa establir prioritats. Finalment, encara manté la inatenció i la impulsivitat fent que li sigui difícil controlar-se en ocasions i parlar o actuar sense pensar tot i que de seguida se’n penedeixi, fets pels quals poden suscitar a baralles o conflictes amb companys, professors i pares(5).

En quant a la prevalença, el TDAH és un trastorn que s’acostuma a mantenir al llarg de tota la vida en diferents graus, però hi ha certs casos en què remet, és a dir, ja no té repercussions a la vida de la persona. Diferents estudis marquen que un 75% de nens seran adolescents amb el trastorn, i d’aquests, uns 50% el continuaran mantenint d’adults. Això desemboca que la prevalença de la població adulta amb TDAH sigui del 3 al 4%(4).

1.2.7- Afectació del TDAH: trastorns comòrbids

24

per a què hi hagi un procés comòrbid; la primera és que la manera en què es presenta, diagnostica i es realitza el pla terapèutic de l’altre trastorn o

patologia està condicionat pel primer, o sigui, en aquest cas el TDAH, per tant, a l’hora de tractar-lo i planificar els medicaments, s’han de tenir en compte els dos processos. L’altra condició és que quan hi hagi l’existència d’un, automàticament faci augmentar la prevalença de l’altre, és a dir, que sigui més freqüent que a la resta de la població(28).

1.2.7.1- Comorbiditat associada als trastorns del comportament

Un d’aquests trastorns comòrbids del TDAH més prevalent (40 - 60%) és el trastorn oposicionista o negativisme desafiant, sobretot quan hi ha predominança de la hiperactivitat i impulsivitat. Les seves característiques són la còlera, negativisme i hostilitat, a més de discutir, fer trapelleries, guardar rancúnia, ser venjatiu i susceptible i acostuma a desafiar i molestar deliberadament a altres persones(5).

Si aquest no es tracta adequadament mitjançant ajuda dels professional, és probable que pugui derivar a un altre trastorn de molt més pitjor pronòstic. Aquest seria el trastorn de conducta disocial amb una prevalença del 20% al 40%. Les seves característiques principals són la violació dels drets bàsics de les persones i de normes socials importants, conductes agressives que poden causar danys físics i la provocació de danys a propietats alienes, mentides, robatoris, fugides de casa o faltar a l’escola(5)

.

Cal destacar també que al voltant del 25% d’aquests d’infants presenten simptomatologia ansiosa o depressiva. Tot i que no és un trastorn d’origen emocional, això es deu a què que els nens amb TDAH presenten més dificultats en la gestió de les seves emocions, sobretot la ràbia(5).

1.2.7.1- Comorbiditat associada als trastorns de l’aprenentatge

25

afecten del 19% al 26% de nens amb TDAH i, com el seu nom indica, dificulten encara més la tasca del seu aprenentatge. Aquests són els següents(5):

 Dislèxia: és un trastorn d’origen neurobiològic amb causes encara desconegudes que consisteix en una dificultat per aprendre a llegir i escriure en nens amb una motivació, intel·ligència i escolarització adequades. És el més prevalent de tots els trastorns d’aprenentatge (5% - 17% de la població sense afectació especial en ambdós sexes)(4), el que més es dóna amb nens amb TDAH (39% d’infants són dislèctics)(29)

i té un fort component hereditari (entre un 30% i 50% dels pares d’aquests nens també el presenta). Les seves repercussions són al llarg de tota la vida, però amb ajuda, la persona dislèctica pot arribar a superar-les tot i que li suposarà un major esforç en la comprensió lectora que a un altre que no tingui el trastorn. Per tant, el que implicarà en l’adultesa del nen és una baixa velocitat lectora i un poc domini de l’ortografia(4)

.

 Trastorn de desenvolupament del llenguatge: es tracta d’un trastorn de base neurobiològica amb una prevalença del 2% en la població escolar(4) augmentant entre 33% fins al 46% en nens amb TDAH(30). Consisteix en la dificultat del processament del llenguatge i els seus trets principals són problemes a la fonologia, dificultat per a entendre frases i construir-les correctament, vocabulari pobre amb abundants pauses i discursos poc elaborats(4).

 Aprenentatge no verbal: és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta a la coordinació motriu, la integració visuoespacial, les habilitats psicosocials i l’aprenentatge acadèmic. No està recollit al DSM IV i és poc conegut, com a conseqüència, es troba infradiagnosticat, no hi ha un consens sobre els seus criteris per a definir-lo i tampoc hi ha dades sobre l’epidemiologia en la població(4)

però es calcula que entre el 30% i el 50% d’infants afectats per aquest trastorn tenen TDAH(31)

26

poca orientació espacial i manca de consciència del temps afectant a l’àmbit acadèmic(4)

.

 Discalcúlia: es tracta d’un trastorn amb base neurobiològica sense cap diferència entre sexes de causes desconegudes però sí amb factors hereditaris que es caracteritza per la dificultat específica en les matemàtiques no afectant així a altres àrees acadèmiques en un nen amb una intel·ligència i escolaritat apropiades. La seva prevalença en població d’edat escolar es calcula aproximadament entre el 3% i el 6% ja que és un trastorn poc estudiat i no es tenen dades concretes però si hi ha la presència de TDAH, la prevalença arriba a augmentar fins del 15% al 26%(4).

1.2.7.3- Comorbiditat associada als trastorns del descans

Finalment, cal remarcar que un altre aspecte crucial per a l’aprenentatge durant la infància i adolescència és el descans reparador i regular que ajuda a millorar-lo conjuntament amb la memòria i el seu rendiment. La prevalença dels trastorns de la son en TDAH se situa entre l’11% i el 47% (més alta que altres nens sense el trastorn) establint una relació difícil i recíproca ja que, a vegades és complicat determinar fins a quin punt es tracta de les manifestacions del propi TDAH o la presència d’un altre trastorn comòrbid. Per aquests motius és important valorar la qualitat i quantitat del descans degut a què si no és suficient pot agreujar els problemes d’atenció, memòria i conducta(31)

.

1.2.8- Pla terapèutic del TDAH

27

tractament i també, un major percentatge de casos de remissió total del TDAH(25).

 En el tractament farmacològic es donen psicofàrmacs que actuen a nivell dels neurotransmissors (adrenalina i dopamina disminuïts en persones amb TDAH) augmentant el seu nivell a l’espai sinàptic proporcionant més possibilitats de què arribin a la neurona post-sinàptica reduint així la simptomatologia del trastorn. Per a una major efectivitat cal que la seva administració sigui d’inici precoç, ha de ser abans que els símptomes del trastorn tinguin una repercussió significativa a la vida del nen. Els dos fàrmacs més usats al nostre país, segons l’Observatori de salut de la infància i l’adolescència de Sant Joan de Déu(4)

, són:

METILFENIDAT ATOMOXETINA

ACTUACIÓ

GENERAL

Inhibeixen la recaptació de la membrana pre-sinàptica per a què arribi la major quantitat possible de neurotransmissors a la neurona post-sinàptica(4).

TRETS

ESPECÍFICS

Actua augmentant el nivell dels neurotrans-missors (fonamental-ment la dopamina) que es troben afectats pel trastorn. Tot i pertànyer al grup dels estimulants, en les persones amb TDAH té l’efecte con-trari, és a dir, disminueix la hiperactivitat i la im-pulsivitat a més de facilitar la concentra-ció(4).

És un fàrmac més nou però té una àmplia efec-tivitat demostrada tant en nens, adolescents i adults. Actua sobretot a nivell de la noradrenalina i els seus efectes es mos-tren entre les tres i cinc setmanes de tractament. Es troba indicada en ca-sos de nens amb un alt nivell d’ansietat i la presència de tics se-vers(4).

EFECTES

SECUNDARIS

Nerviosisme, insomni, irritabilitat, disfòria, can-vis bruscos d’humor,

28

pèrdua de gana i pes, malestar d’estómac, ta-quicàrdia, hipertensió, retard en el creixement, tics i psicosi(32).

gàstriques si es pren en dejú(4).

CONTRAINDICACIONS

Psicosi, anorèxia ner-viosa, taquicàrdia, hiper-tensió i alteracions he-pàtiques(32).

Tractament farmacològic amb inhibidors de la monoaminooxidasa

(IMAO), glaucoma i tras-torns cardiovasculars i cerebrovasculars que em-pitjorin per taquicàrdia o un augment de la tensió arterial(33).

PRESENTACIONS

- Acció immediata (3-4h)

 Rubifén®

- Acció intermèdia (6-8h)

 Medikinet®

- Acció perllongada o d’alliberació osmòtica (10-12h)  Concer-ta®(25)

El seu nom comercial és Strattera®(25) i es pot prendre només amb una dosi única pel matí o dividida en dos al llarg del dia(33).

 El tractament psicoeducatiu són tots aquells tractaments que no inclouen la farmacologia(4). Ha de ser sempre la primera opció en infants en edat pre-escolar però si la simptomatologia és molt intensa, cal valorar la farmacologia(25) tot i que aquesta teràpia acostuma a retardar les repercussions evidents del TDAH que marquen l’inici del tractament farmacològic(4).

29

rendiment acadèmic. On seria necessari intervenir seria en el propi infant i en el seu entorn, és a dir, l’escola i la família(4)

.

És important educar bé a la família i a l’escola per a què puguin crear un entorn que ajudi al nen a disminuir la seva simptomatologia, agafar bons hàbits i potenciar el seu rendiment acadèmic. S’ha de donar especial consideració que els pares no tenen la culpa d’haver transmès uns “gens defectuosos” al seu fill, han d’entendre que no són responsables d’això, sobretot si un dels progenitors presenta el trastorn. A més a més, cal deixar ben clar que no és que el nen sigui mal educat, sinó que té dificultats a l’hora de comportar-se com la resta de nens de la seva edat(4).

A les taules 3 i 4 es mostren tot un seguit de pautes i recomanacions que haurien de fer els pares i els mestres a les escoles respectivament per tal de facilitar la vida al nen i aconseguir resultats positius en el seu comportament.

Taula 3: A CASA(4) - Crear rutines i normes clares i explícites.

- Si aquestes no es compleixen, evitar la confrontació ja que conjuntament amb el to elevat i la desqualificació provoquen malestar, oposició, ressentiments i deteriorament de les relacions familiars. En aquestes situacions:

· to de veu calmat i pausat. · mirar cap al nen als ulls.

· explicar clarament les repercussions de no complir la norma. · deixar triar a l’infant què vol fer.

· mai arraconar-lo en un carreró sense sortida.

- Usar recompenses i càstigs immediats, concrets i fàcils ja que els de llarg termini no són efectius, amb dues condicions:

· el nen ha de conèixer prèviament les conseqüències de desobeir.

· no usar regals materials, només en ocasions especials; la resta de cops serveix el reconeixement verbal o petits beneficis.

30

- Ressaltar-li al nen sovint els seus aspectes positius.

- Posar en un lloc visible per escrit quines són les seves activitats a fer durant la setmana o horaris.

- Mantenir a la seva vista sempre un rellotge gran per a què prengui consciència del transcurs del temps.

- Permetre-li una certa flexibilitat en alguns casos.

- Usar el contacte, tant ocular en les normes, i físic en el reconeixement del seu bon comportament.

- Si no obeeix, s’enfada, realitza entremaliadures o es posa exigent: · no cridar ni perdre el control i evitar l’enfrontament.

· el nen haurà d’anar a un lloc avorrit durant el temps necessari per a què es calmi i reflexioni sobre el que ha fet.

· un cop la situació controlada, no tornar-hi a incidir.

Aquesta manera de fer s’anomena temps fora o time out en anglès.

Taula 4: A L’ESCOLA(18)

DISTRACCIÓ

- Seure al nen a un lloc tranquil al costat d’un company que li pugui proporcionar un bon exemple i que l’ajudi.

- Augmentar l’espai entre els pupitres. - Donar més temps per a acabar els exercicis de classe.

- Dividir les tasques llargues per a què l’infant vegi el final de la feina i estiguin dins d’un termini curt de temps.

- Acompanyar les instruccions orals amb escrites que siguin clares i precises.

- Incloure l’alumne a la classe.

IMPULSIVITAT

- Ignorar conductes inadequades lleus.

- Incrementar la immediatesa en les recompenses.

- Supervisar-lo durant el canvi d’una activitat.

- Amonestar-lo per mala conducta de forma curta.

- Elogiar-lo quan s’ho mereix i per estimular-lo.

- Reconèixer per conductes positives a estudiants propers seus.

31

- Usar una senyal privada per a reclamar la seva atenció.

ACTIVITAT MOTRIU

- Permetre al nen treballar de peu en algunes ocasions.

- Programar espais curts entre les tasques per a què es pugui aixecar. - Recordar a l’alumne la revisió i repàs de treballs.

SOCIALITZACIÓ

- Establir amb el nen metes de conducta i pactar el premi.

- Estimular-lo a una bona conducta social mitjançant una senyal privada. -Donar-li consells sobre relacions socials.

- Animar-lo a col·laborar amb altres companys i assignar-li responsabili-tats especials per a què la resta dels alumnes el percebin favorablement. ESTAT ANÍMIC

- Proporcionar al nen seguretat i confiança.

- Elogiar-lo sovint per conductes positives i treballs realitzats.

- Parlar-li amb suavitat si es mostra nerviós.

- Repassar amb l’alumne instruccions noves per a veure si les ha entès. - Enviar notes positives a casa. - Passar temps en privat amb ell. - Reunir-se constantment amb els pares per a veure quins són els interessos i metes extraescolars del nen.

- Estimular a què es relacioni amb altres companys si és tímid, i integrar l’infant a classe.

- Recolzar-lo quan pateixi frustració. - Animar a l’alumne quan sigui

CAPACITATS ACADÈMIQUES

- Si presenta dificultats per a llegir  donar temps addicional de lectura, triar textos més curts i evitar la lectura en veu alta.

- Si té problemes amb l’expressió oral

 acceptar les seves respostes, escollir temes dels quals li sigui més senzill parlar i animar-lo a expressar les seves idees i experiències.

- Si l’expressió escrita és deficient  provar amb altres opcions que no impliquin l’escriptura, fer exàmens amb frases per a completar o d’opció múltiple i acceptar l’ordinador com a eina per a escriure textos.

32

necessari.

- Observar si té estrès per a reduir la pressió sobre ell.

números i proporcionar-li exemples.

PLANIFICACIÓ ORGANITZATIVA

- Demanar ajuda als pares. - Crear regles de planificació. - Supervisar els seus apunts.

- Informar als pares dels avenços obtinguts.

- Estimular la neteja.

- Donar les ordres d’una en una. - Ajudar-lo a fixar-se metes a curt termini.

OBEDIÈNCIA

- Premiar la conducta obedient o bo-nes respostes, per exemple, amb l’atenció del mestre.

- Ignorar les faltes lleus. - No criticar-lo en públic.

- Reconèixer per bona conducta a companys seus.

- Proporcionar-li un lloc prop del mes-tre on el pugui supervisar.

- Ensenyar-li a autoavaluar la seva pròpia conducta.

S’ha de tenir en compte que és molt important que el mestre sigui conscient de què és el TDAH i les seves repercussions a l’àmbit acadèmic i ha de saber com tractar-lo mitjançant les pautes anteriorment senyalades per a intentar reduir al màxim possible el fracàs escolar d’aquests alumnes. A més a més, és imprescindible que estigui en contacte permanent i coordinat amb la família i el psicòleg(4).

Com ja s’ha esmentat anteriorment, els infants amb TDAH tenen més problemes per a gestionar les emocions tot i que no es trastorn d’origen emocional(5). La repercussió socioemocional major que es pot arribar a generar és la pèrdua d’autoestima ja que aquesta acostuma a tenir un gran impacte a la vida del nen(3).

33

El problema està, que en nens amb TDAH, solen tenir més baixa l’autoestima i es perceben de manera inferior als seus companys de classe ja que els adults acostumen a expressar en major grau que són més molestos i els castiguen i critiquen més que d’altres nens a part de no rebre tants elogis com ells. A causa d’això es valoren més negativament perquè tenen pensaments constants de “se m’oblida tot”, “perdo les coses”, “sóc un desastre”, “no serveixo per a res” o “em castiguen encara que no tingui la culpa”(3)

.

Aquesta qüestió afecta tant als infants amb TDAH que un 50% presenta problemes de sentiments depressius, inseguretat i baixa autoestima ja que reben crítiques més negatives sobre la seva o comportament a més d’un número major d’errors degut a la seva inatenció. Això fa que a la llarga se sentin cada cop més insegurs i capaços i se’ls prengui com a maleducats, ganduls o poc intel·ligents(3).

És important fomentar l’autoestima perquè com més alta sigui, afavorirà més la productivitat, la sensació de la pròpia capacitat i l’aconseguiment dels objectius fixats com també una major participació i motivació molt importants en l’àmbit escolar(21)

.

Per tal de promoure l’autoestima en aquests nens, se li han de destacar sovint els seus punts forts. Segons Guerra(34), generalment les persones amb TDAH solen tenir més destacats els següents trets positius:

1- EMPATIA: tenen molta facilitat per a relacionar-se amb altra gent desco-neguda ja que s’identifiquen amb ells i accepten diversos punts de vista.

2- INGENI: presenten la capacitat de veure el món de forma desordenada, fet que els resulta molt senzill i ajuda a la creativitat.

3- ENTUSIASME: quan una activitat els agrada, la realitzen amb absoluta passió i devoció.

4- CAPACITAT DE RESOLDRE

PROBLEMES: degut a la seva forma creativa d’enfrontar-lo i que s’hi capfi-quen amb passió i obsessió en ell. 5- HIPERFOCUS: quan una feina els

apassiona, són capaços d’abstreure’s

34

de la realitat i realitzar-la amb gran precisió i detalls.

altres.

7- ESPERIT DE LLUITA: perquè molts els etiqueten de revolucionaris o maleducats rebutjant-los però ells no deixen pas d’intentar encaixar amb la conseqüència de què, un cop adults, no s’espantin dels problemes i els solucionin d’una forma proactiva.

8- INTUÏCIÓ: a causa d’una percepció ràpida i una gran susceptibilitat que els fa actuar de manera automàtica en canvis sobtats.

9- CREATIVITAT: ja que tenen idees molt ràpidament i són enginyosos.

10- EXCÉS DE MOTRICITAT: fa que portin millor les presses de la vida diària i, a més, facin més exercici por-tant una vida més saludable.

Per tant, amb el coneixement i entrenament per part d’un psicopedagog d’aquestes qualitats que tenen més desenvolupades que la resta de gent poden prendre avantatge en certes situacions de la seva vida diària(34).

1.2.9- El TDAH a altres cultures

Com a petit incís, cal destacar que a altres cultures del món, el TDAH continua existint amb la mateixa presentació del quadre clínic, és a dir, iguals signes i símptomes, però varia la prevalença a la població(1).

Aquest fet és degut a què la manera d’establir el seu diagnòstic es realitza d’una forma diferent a cada país(1)

35

1.2.10- El fracàs escolar associat al TDAH

El concepte de fracàs escolar no té una definició precisa, però s’utilitza en relació al seu antònim, és a dir, l’èxit escolar. Hi ha diverses definicions de part de diferents autors, però en essència, el fracàs escolar és una dificultat a l’hora d’assolir satisfactòriament els objectius fixats per l’entitat escolar sobre coneixements o habilitats necessaris per tal d’adquirir el grau de maduresa adequat per al desenvolupament satisfactori de la futura vida social i laboral de l’infant. A més a més, és un procés acumulatiu d’un curs a l’altre i que reflexa un desajust entre l’ensenyament dels mestres i l’aprenentatge de l’alumnat(36)

.

A Catalunya, les seves conseqüències a nivell laboral són la dificultat per encaixar a les feines disponibles al mercat i la poca possibilitat d’acumular experiència en el treball a causa d’unes taxes de temporalitat i rotació molt altes i, últimament, de l’atur juvenil, produint una vulnerabilitat a la seva economia. Aquesta precarietat laboral comporta repercussions també a la vida social ja que augmenten el risc d’estigmatització, marginació i exclusió social(36).

1.2.11- El TDAH a l’àmbit legal

Ja per a concloure, per tal de minimitzar-ne el risc del fracàs escolar, a Catalunya s’apliquen tot un seguit de lleis i de decrets destinats a facilitar la disminució d’aquest. Són els següents(19)

:

LLEI DECRETS

12/2009, 10 de juliol, article 82

- Cada centre educatiu ha d’incloure la metodologia i organització neces-sàries per a ensenyar correctament tots els alumnes amb trastorns d’apre-nentatge o comunicació que afectin el seu aprenentatge i la capacitat de

143/2007, 26 de juny, capítol IV,

article 11

36

relació, comunicació o comportament. - La Generalitat de Catalunya ha de proporcionar als serveis educatius protocols per a la identificació i aten-ció d’alumnes amb trastorns d’apre-nentatge o de comunicació.

sigui necessari emprant les esmen-tades eines per a què els alumnes puguin assolir el màxim del desen-volupament del seu currículum i capa-citats personals.

143/2007, 26 de juny, capítol IV,

article 13

- Els centres d’educació Secundària obligatòria (ESO), no hi ha d’haver cap tipus de discriminació dels seus alumnes i estableix com a objectiu atendre les seves necessitats educati-ves i que aconsegueixin la titulació. 142/2008, 15 de juliol, capítol V,

article 17

- A l’educació de Batxillerat, el centre ha de preveure, facilitar i adaptar les tècniques, materials, avaluacions i ca-lendari als alumnes amb trastorns o dificultats en l’aprenentatge per a què puguin desenvolupar al màxim el seu currículum.

299/1997, 25 de novembre, capítol

II, article 3

- El Departament d’Ensenyament ha de fixar criteris i protocols per a iden-tificar, avaluar i determinar mitjançant un procés psicopedagògic les neces-sitats educatives dels alumnes del centre escolar.

37

38

2- METODOLOGIA

2.1- FASE PRELIMINAR

2.1.1- Perfil epidemiològic

La taxa de natalitat, l’índex d’envelliment i la taxa de mortalitat del municipi estan calculades segons les dades obtingudes del Padró Municipal d’Habitants de Sant Quirze del Vallès i són del 2012, aquestes es troben a continuació(37):

 La taxa de natalitat es calcula segons el següent mètode, el número de nascuts vius en un any dividit entre la població total i després, multiplicant el resultat per 1.000. La seva tendència des del 2000 al 2006 ha estat augmentar i des del 2007 cap endavant, a disminuir excepte un parell d’anys en què va tornar a pujar. Al 2012, aquesta era de l’11,319%.

 L’índex d’envelliment trobat mitjançant el número d’habitants amb 65 anys i més dividit pels habitants de menys de 15 anys. La seva interpretació és que si el número resultant és 1, hi ha la mateixa xifra de joves que de gent gran; si és inferior a 1, hi ha més gent jove que grans i; si és a la inversa, és a dir, major que 1, hi ha més gent gran que joves. Aquest és el cas de Sant Quirze ja que el seu índex és de 5,06%. El número no ha variat gaire des del 2005 però si que presenta la tendència d’anar augmentant mica en mica.

39

A continuació, a la gràfica 1, es troben reflectides les dades de les taxes de natalitat i mortalitat des de l’any 2000 fins al 2012 on es pot apreciar que el percentatge de la natalitat és més elevat que el de la mortalitat, el que significa que el número de població al municipi, augmenta.

En quant a les causes de la mortalitat, no he trobat dades específiques de Sant Quirze del Vallès però sí a l’àrea metropolitana de Barcelona(38):

 En les dones, les causes que provoquen una major mortalitat són els problemes circulatoris, seguit dels tumors i, bastant més darrere, els problemes del sistema nerviós.

 En els homes, la causa principal són els tumors, després els problemes circulatoris i en tercer lloc a una gran distància, els respiratoris.

En les dades de l’esperança de vida, tampoc n’hi ha de concretes referides al municipi però sí a la comarca on es troba, el Vallès Occidental. En les dones, al néixer, la seva esperança és de 85,48 anys i en els homes, de 79,68. Ambdues una mica més elevades de la mitjana de Catalunya, 85,31 i 79,53 respectivament(38).

0,00% 2,00% 4,00% 6,00% 8,00% 10,00% 12,00% 14,00% 16,00% 18,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Natalitat 12,20% 12,60% 12,43% 15,29% 15,07% 14,84% 16,34% 13,36% 14,32% 13,00% 11,44% 12,54% 11,31% Mortalitat 5,27% 5,20% 5,89% 4,35% 5,66% 6,15% 5,13% 5,16% 5,98% 4,81% 4,35% 4,68% 5,20%

40

Sant Quirze té diversos serveis socials d’atenció primària (recursos i activitats) dirigits als seus habitants amb l’objectiu de donar suport a través d’informació i prevenció i promoure la integració de les persones que necessiten suport especial i així millorar la qualitat de vida. D’aquesta forma es pretén garantir les necessitats bàsiques de la ciutadania i un respecte per a la seva dignitat(39). Els serveis relacionats amb l’àmbit escolar de Sant Quirze del Vallès són els següents:

FAMÍLIA, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

AJUTS I PRESTACIONS(40)

- Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec de 0 a 3 anys

- Ajuts de menjador escolar - Ajuts suport a l'escolaritat

ACTIVITATS(41)

- Vacances en família - Guia de lleure familiar

L’estil de vida de Sant Quirze és bàsicament residencial, és una ciutat dormitori ja que la gran majoria de gent treballa a Sabadell, Terrassa o Barcelona tot i que últimament s’està apostant pel comerç a la ciutat. Els joves sovint es queixen que no hi ha un centre neuràlgic al municipi ni cap lloc per passar l’estona; això fa que acabin marxant fora per a quedar o divertir-se, l’única excepció són les barraques de la Festa Major que l’Ajuntament els deixa gestionar íntegrament a ells. A més a més, l’Ajuntament sempre els està posant traves en nous projectes que volen emprendre, per exemple, esplais, degut a una burocràcia excessiva, poca flexibilitat i horaris reduïts dels centres. Generalment, es pot dir que Sant Quirze és una ciutat on només s’hi va dormir a una casa unifamiliar per a què càpiguen la parella, els fills i el gos, i un garatge per a poder desplaçar-se a la resta de llocs en cotxe(42).

41

La prevalença del TDAH en infants del municipi és del 4,37% i, en quant a la seva incidència, no he pogut obtenir les dades, però sí que asseguren que al llarg dels anys han anat augmentant els casos del trastorn. Aquestes dades han estat obtingudes al CAP de Sant Quirze del Vallès mitjançant una entrevista amb les infermeres pediàtriques del matí i de la tarda (annex 1).

Com ja he explicat anteriorment al marc teòric, els factors de risc per a patir el trastorn són els factors genètics, els congènits, els ambientals i, finalment, les alteracions neuroanatòmiques i neuroquímiques(24).

2.1.2- Perfil comunitari

2.1.2.1- Enclavament

Sant Quirze del Vallès és un municipi amb una extensió de 14,04km2 situada al Vallès Occidental(43). Les altres ciutats que l’envolten són Sabadell per l’est i nord-est, Badia del Vallès per l’est, Cerdanyola del Vallès pel sud-est, Terrassa per l’oest i nord-oest, Rubí pel sud-oest, i, finalment, Sant Cugat del Vallès pel sud(44).

Sant Quirze està situat en una de les millors àrees de Catalunya pels següents motius(45):

42

amb diversos cabals d’aigua, tot i que no siguin gaire importants(43) ja que la majoria són rieres i torrents, resultat del clima mediterrani(46). Aquests cabals, es poden separar en dos grups ja que, a Sant Quirze, conflueixen dues conques hidrogràfiques(43):

CONCA DEL BESÒS

(llevant, est)

CONCA DEL LLOBREGAT

(ponent, oest) Està conformada pel torrent Font del

Port que va a parar al torrent de la Betzuca que quan s’uneix amb el de la Grípia, formen el Riu Sec. Aquest té dos afluents més al municipi, que són el torrent de Can Vinyals i el de Can Barata(46).

La formen la riera de Rubí con-juntament amb els seus afluents, els torrents de Can Corbera i Can Ferran(46).

 Sant Quirze presenta unes grans connexions viàries ja que hi ha diverses possibilitats per arribar-hi, tant de transport públic com privat(45):

VIARI FERROVIARI

- Està connectat als principals corre-dors a nivell europeu com la E-09 i la C-58(45).

- Hi ha una via pràcticament urbana que uneix el municipi amb Saba-dell(43).

- Un camí asfaltat connecta Sant Quirze amb la carretera N-150 que va des de Sabadell a Terrassa(43).

Hi ha dues estacions dels Ferrocarrils de Catalunya de diferents línies inau-gurades al 1921(43):

- S2 Barcelona – Sabadell a l’estació Sant Quirze.

- S1 Barcelona – Terrassa a l’estació Les Fonts.

Aquestes línies de tren permeten arribar al centre de Barcelona en uns vint minuts(45).

AUTOBUSOS(47)

- Línia 12 Sabadell – Sant Quirze - Línia B8  Sant Cugat, Rubí, Sant Quirze i Terrassa

43

diversos municipis del Vallès Occiden-tal

- Línia Sant Quirze – Hospital de Terrassa

TAXI

Mitjançant el servei de Radio Taxi Sabadell(47).

Degut a aquests motius, Sant Quirze és un centre neuràlgic i un lloc d’oportunitats on la innovació s’ha convertit en un dels seus principals motors econòmics(45).

Per a concloure l’enclavament, cal dir que el municipi està compost per diversos barris, aquests són el Poble – Sec, Los Rosales, Mas Duran, les Fonts (aquest compartit amb Terrassa) i les urbanitzacions de Can Casablanques, Colònia Castelltort, Can Pallars, Can Llobateres, Sant Quirze Jardí, Sant Quirze Parc i Can Feliu o anomenat també Vallsuau(48).

2.1.2.2- Història

Restes arqueològiques importants trobades a Sant Quirze aporten evidència de què ja hi havia població al neolític(49).

Durant l’Edat Mitjana és l’origen com a poble, es va passar de massos disseminats a la construcció de cases al voltant de la Parròquia de Sant Quirze. En aquells temps, la Parròquia i els terrenys que l’envoltaven, depenien del castell de Terrassa. La seva separació de Terrassa i, per tant, la constitució com a municipi va tenir lloc al 1832 amb el nom de Sant Pere de Terrassa.(49).

44

amb Sant Quirze del Vallès, aprovat en un consell de ministres presidit pel rei d’Espanya al Palau de Pedralbes de Barcelona(49)

.

2.1.2.3- Població i economia actual

Les activitats terciàries són les que actualment proporcionen diners a la ciutat fent que la ramaderia (aviram i bestiar oví) i agricultura (civada, blat, ordi, gira-sols, farratge i llegums) estiguin en forta recessió. La segona activitat de més pes econòmic és la indústria(43) degut al gran nombre de polígons (Can Casablanques, Can Torres – Can Llobet, Can Feu, Can Canals i Can Corbera) predominant les empreses petites (5 – 10 treballadors)(50) majoritàriament dels àmbits tèxtil, metal·lúrgia, alimentari, químic i d’arts gràfiques entre d’altres(43)

.

A més a més, cal esmentar que a Sant Quirze s’hi celebren quatre mercats sent aquests(51):

 Sant Quirze: es realitza al centre del municipi als dimecres i és principalment de menjar.

 Les Fonts: es fa al diumenge on es pot adquirir tota mena d’articles.

 Can Torres – Can Llobet: és el més gran dels tres, també celebrat al diumenge on hi ha tot tipus d’articles.

 Mercat Ecològic: el primer dissabte de cada més on hi ha aliments ecològics i tallers.

A part dels mercats, és important esmentar que hi ha botigues, supermercats i grans superfícies comercials on es poden comprar tota mena de productes inaugurades al 1991 que van suposar un canvi en la ciutadania perquè ja no havia d’anar a Sabadell a realitzar les compres(51)

45

(9.920) que homes i la gran majoria de població es troba situada en la franja d’edat dels 15 al 64 anys (13.261). Més concretament, el número de nens per franges d’edat quinquennals que entren en el programa d’educació per a la salut, segons l’Idescat(52)

, són:

2012 NENS NENES

5 – 9 anys 690 744

10 – 14 anys 603 564

La immigració va començar a arribar a Sant Quirze, tot i que continua sent fonamentalment català, a partir de la seva industrialització(53), però a partir del 2007 es va reduir el nombre d’immigrants al municipi tot i que al 2011, torna a repuntar(54). La gran majoria vénen de la resta d’Espanya (sobretot Andalusia, Aragó, Extremadura i Castella i Lleó per aquest ordre), però n’hi ha d’altres que són estrangers, principalment de Romania, Marroc, la resta de la Unió Europea i Llatinoamèrica(53).

De tota la població major de dos anys, el 99,19% entén el català, el 89,32% el sap llegir, el 86,87% el sap parlar i el 70,1% el sap escriure(52).

El tipus d’habitatge més freqüent és el de propietat i, en quant a la superfície, en primer lloc són els de 61 a 91m2 (2.257) i en segon, de més de 121m2 (2.187). Predominantment, el tipus de persones que hi viuen són la parella amb els seus fills(52).

En dades del 2010, el PIB del municipi va ser de 541,4 milions d’euros i per persona, 29,2 milers d’euros, el que és una quantitat superior a la mitjana catalana(52).