Gaseta municipal de Barcelona. Any 089, núm. 33 (20 des. 2002)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 33 / Any LXXXIX 20 de desembre de 2002 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia

Delegació de l’emissió d’informe en relació a les activitats sotmeses al règim

d’autoritza-ció ambiental ... 1630 Modificacions de crèdit ... 1630

Cartipàs

Nomenament membre del Consell Municipal

del Districte de Sarrià-Sant Gervasi ... 1631 Designació membres de la Junta de Govern

de l’Agència de Salut Pública de Barcelona 1631

Comissions del Consell Municipal Comissió de Joventut i Drets Civils. Acta

sessió 18-IX-2002 ... 1632 Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana.

Acta sessió 14-X-2002 ... 1634 Comissió de Benestar Social. Acta

sessió 15-X-2002 ... 1637 Comissió d’Educació i Cultura. Acta

sessió 15-X-2002 ... 1640 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta

sessió 16-X-2002 ... 1645 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació,

Turisme i Comerç. Acta sessió 17-X-2002 .. 1648

Comissió de Presidència i Hisenda. Acta

sessió 17-X-2002 ... 1649 Comissió de Política de Sòl i Habitatge.

Acta sessió 17-X-2002 ... 1655 Comissió d’Infraestructures i Urbanisme.

Acta sessió 17-X-2002 ... 1657 Acords

Acords sessions del mes de novembre de 2002 1665

Personal Concursos

Bases generals que han de regir la convoca-tòria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc

de treball ... 1667 Responsable de promoció, adscrit al Districte

de Ciutat Vella ... 1668 Bases generals que han de regir la

convoca-tòria dels concursos per a la provisió de

llocs de treball de l’ICUB ... 1669 Tècnic especialitzat en gestió cultural i

pa-trimonial de l’ICUB ... 1670

Anuncis

Laudes de la Junta Arbitral de Consum de

(2)

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l’Alcaldia

Decret. En exercici de les facultats que

conferei-xen a l’Alcaldia els articles 13.2 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal, en rela-ció amb l’article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, modificada el 21 d’abril de 1999 (Llei 11/1999), arti-cle 54 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d’abril) i l’article 43 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurí-dic de les entitats locals, disposo:

Delegar en el primer tinent d’alcalde i president de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme, l’emissió

de l’informe previ i vinculant previst a l’article 13.1.c) de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció inte-gral de l’administració ambiental, sobre tots els as-pectes que afecten la competència municipal (article 32 del Decret 136/1999, de 18 de maig) en relació a les activitats que se sotmeten al règim d’autorització ambiental de la dita Llei i que s’inclouen en el seu Annex I.

Barcelona, 25 de novembre de 2002. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 4768)

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002 (Generació de crèdits per ingressos)

(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 24 d’octubre de 2002)

Expedient núm. 3 - 152 / 2002 INGRESSOS

Partida Descripció Altes 78004-61114-0201 Ingressos per herència de la Sra. Carmen Gáñez

i Nogués segons acord de la Junta Distribuïdora

d’Herències (sessió de 14 de gener de 1999) 20.339,59 78004-61114-0201 Ingressos per herència del Sr. Lorenzo Armenteros

i Mur segons acord de la Junta Distribuïdora

d’He-rències (sessió de 8 de maig de 2002) 1.123,59 21.463,18 DESPESES

Partida Descripció Altes 63210-43230-0201 Obres i instal·lacions edificis i equipaments Serveis

Personals (EAIA’s: Gòtic, Eixample, Gràcia,

(3)

CARTIPÀS

Decret. Vist l’escrit rebut del secretari de Política

Municipal del PSC Barcelona, de data 8 de novembre de 2002, que comunica un canvi de conseller al Con-sell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i d’acord amb l’article 16.1 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo:

Nomenar membre del Consell Municipal del Dis-tricte de Sarrià-Sant Gervasi la senyora Belen Boada i Baixas, en substitució del senyor Joan M. Torras i Josep.

(Ref. 4680)

* * *

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta

Alcaldia per l’article 13 de la Carta municipal de

Bar-celona i atès allò que determinen els articles 6 i 7 dels Estatuts de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, disposo:

Primer. Designar membres de la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en repre-sentació de l’Ajuntament de Barcelona, les persones següents:

Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran Im. Sr. Jordi Hereu i Boher Sr. Raimon Belenes i Juárez Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre

Segon. Delegar en la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran la presidència de la Junta de Govern de l’es-mentada Agència.

(4)

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

Comissió de Joventut i Drets Civils

Acta de la sessió celebrada el dia 18 de setembre de 2002 i aprovada el dia 13 de novembre de 2002

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el divuit de setembre de dos mil dos, s’hi reuneix la Comissió de Joventut i Drets Civils, sota la presidència de l’Im. Sr. Jesús Maestro i García. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Inmaculada Moraleda i Pérez, Roser Veciana i Olivé, Teresa M. Fandos i Payà, Josep Gascón i Castillo i Emma Balseiro i Carreiras, assistits pel secretari general de la Corporació Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva absència els Ims. Srs. Jordi Portabella i Calvete que s’hi incorpora al final de la reunió i Pere Alcober i Solanas i les Imes. Sres. Imma Mayol i Beltran, Magdalena Oranich i Solagran i Ro-ser Veciana i Olivé .

S’obre la sessió a les deu hores.

La Sra. Fandos no té cap inconvenient que el regi-dor presideixi, però considera que si el Sr. Portabella no podia presidir la sessió no calia, com s’ha fet, mo-dificar-ne l’horari.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Districte de Sants-Montjuïc

Del gerent municipal, de data 26 de juliol de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte de prestació de serveis i activitats a la Casa del Rellotge i la Cadena, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 32.545 euros. 2. Districte de Sants-Montjuïc

Del gerent municipal, de data 4 de setembre de 2002, que adjudica a la societat Lúdic 3, SCCL, el contracte de serveis de coneixements de noves tec-nologies per a joves a la Casa del Mig, per als exerci-cis 2002-2003, i per un import de 56.498,35 euros.

3. Districte de Sants-Montjuïc

Del gerent municipal, de data 12 de juliol de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte per a la prestació de ser-veis per a joves a la Casa del Mig, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 56.500 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Actuacions a Palestina de la Regidoria de Coo-peració.

(5)

socio-cultural, destaca la Green House en el qual es planteja la creació d’un centre de formació per a do-nes a la ciutat de Betlem, el projecte es fa amb col·la-boració amb una ONG palestina. L’Ajuntament hi aporta 36.060 euros i el pressupost global és de 100.000 euros. També s’han tirat endavant alguns projectes d’ajuts d’emergència atesa la situació de fam i manca de medecines que s’està vivint a Palesti-na. Amb aquests projectes i els que en un futur es duguin a terme es compleix el compromís que tots els Grups municipals van adquirir en signar la declaració institucional del passat mes d’abril. En el procés d’ajuda es vol implicar la societat civil i per aquest motiu es crea la plataforma ciutadana Barcelona per Palestina, per tal de canalitzar projectes de suport. A través d’aquesta Comissió Ciutadana s’han fet dues trameses d’emergència valorades en 48.000 € , distri-buïdes en les zones més afectades per la situació de guerra. Per a acabar, explica que Barcelona va impul-sar la creació d’una xarxa de ciutats agermanades amb Gazza, que la primera reunió es va celebrar a Barcelona ara fa un any i que està prevista una nova trobada a Dunkerke a finals d’any. Des de fa quatre mesos, l’Ajuntament participa en l’intent de fer una re-unió de ciutats europees tant a Palestina com a Israel per possibilitar projectes de cooperació a tres ban-des, per a aquesta iniciativa es compta amb el suport de les dues entitats municipals més importants del món, que són Iula i la Federació de Ciutats Unides.

La Sra. Fandos agrairia que els informes estigues-sin a disposició dels regidors, amb anterioritat a la sessió, per a poder fer-ne millor l’avaluació. Té la sensació que els regidors de l’oposició no són conei-xedors de les actuacions de cooperació, perquè el seu procediment fa que no passin per Comissió els acords que s’adopten en aquest tema. Es sorprèn de que els informes no es presentin per escrit, ja que su-posa que tots els projectes queden reflectits en pa-per. Agrairia que es fes arribar la documentació que els dóna suport. Està d’acord en tot el que es faci en cooperació ja que tot és necessari. Creu que les dife-rències de criteri només poden venir determinades per les prioritats que es marquin.

El Sr. Gascón pregunta si hi ha prevista alguna ac-ció concreta d’ajuda a Israel, que podria tenir el valor pedagògic de foment de cultura per a la pau.

La Sra. Balseiro agraeix l’explicació i constata que en tres anys no s’havia informat d’accions concretes i, quan s’han donat, sempre ha estat en resposta de preguntes de l’oposició. Fa el prec que tots els grups municipals estiguin al corrent de les actuacions i pro-posa que anualment s’elabori una Memòria de les ac-tuacions. No se sap quin és el grau de dificultat de les actuacions concretes i quina és la seva eficàcia. En aquest sentit, es pregunta si s’ha fet tot el que s’havia de fer o si s’han deixat energies sense aplicar. Consi-dera que els ajuts d’emergència que s’han fet a partir de l’acord unànime de tots els Grups municipals són l’exemple del fet que sempre que hi ha acord les co-ses tiren endavant. En aquesta línia, s’afegeix a la petició que els Grups municipals tinguin informació sobre el que es fa. Considera que a Barcelona, igual que ha explicat el regidor s’ha fet a Gazza, seria bo tenir en compte l’opinió dels ciutadans a l’hora de dis-senyar espais públics.

El Sr. Maestro manifesta la voluntat de fer arribar en els propers dies l’informe per escrit a tots els

Grups municipals. Afirma que s’ha informat anual-ment a la Comissió sobre els projectes de coopera-ció. El projecte en relació al parc públic de Gazza no es va cancel·lar per les circumstàncies de la guerra esperant que en algun moment fos possible dur-lo a terme. En relació als ajuts a Israel, explica que es fan coses a la franja de Gazza i a Cisjordània i que la possibilitat de fer coses a Israel és complicada ja que, des del principi de la segona intifada, Tel Aviv es va retirar del conveni de cooperació. Hi ha hagut contactes amb ONG’S pacifistes israelianes, que te-nen una postura molt complicada. Reafirma que la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és tornar a treballar a tres bandes i, en aquest sentit, el dia de la Mercè a la plaça de Catalunya hi ha un concert per a la pau en el qual participaran un grup palestí i un grup israelià. Insisteix que s’informa periòdica-ment i que la Memòria de Barcelona Solidària inclou totes les operacions de cooperació i solidaritat de l’Ajuntament. Pel que fa a si s’ha fet tot el que es podia fer, posa com a exemple que, en el moment en què es van adjudicar les obres, estant en contac-te contac-telefònic amb l’Ajuntament de Gazza, se sentia el soroll dels bombardeigs de l’aviació israeliana. Les dificultats per a actuar són molt grans. S’intenta fer actuacions de ciutat a ciutat que no tinguin caire es-tratègic per tal d’evitar la seva possible destrucció per accions de guerra.

Es dóna per tractat. III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions c) Mocions V) Part de control

a) Precs b) Preguntes

Del Grup Municipal CiU:

2. ¿Per quin motiu l’Oficina d’Atenció a la Joventut de l’Ajuntament va romandre tancada el mes d’agost, quan el volum d’usuaris que necessiten els seus ser-veis augmenta de forma significativa? ¿Quan i on es pensa reubicar l’esmentada Oficina en un futur?

La Fandos formula la pregunta perquè aquesta si-tuació va causar un greu trasbals als usuaris, atès que els mesos d’estiu es produeix un increment en la demanda dels serveis a causa de l’afluència més gran de turistes joves. També perquè els veïns van manifestar les seves queixes pel deteriorament que presentava l’oficina durant el mes d’agost, ja que pa-rets i portes van quedar totalment cobertes d’anuncis dels usuaris que intentaven suplir el servei que no se’ls oferia.

(6)

als joves de Barcelona que volen viatjar. El centre és tan eficient que s’ha convertit també en punt de refe-rència dels joves que arriben a la ciutat, els quals en realitat haurien d’utilitzar els serveis de turisme juvenil de la Generalitat, situats a l’oficina del carrer Calà-bria, que durant el mes d’agost només funcionava tres hores al dia. Explica que al diari El País, el dia 22 d’agost, va aparèixer la notícia que l’oficina estava tancada amb un titular que deia “Una oficina que fun-ciona també quan està tancada”. L’oficina, tot i estar tancada, va continuar sent un punt de referència i els joves es van autoorganitzar. Les dades que van moti-var el tancament del Centre durant el mes d’agost són que el nombre de persones que hi van acudir durant l’any 2000 va ser de 8.500 al mes, excepte du-rant l’agost, en què només es van atendre 650 perso-nes. L’any 2001, la mitjana d’usuaris va ser de 18.000 persones al mes i al mes d’agost de 1.150. La majo-ria dels usuaris del mes d’agost són estudiants es-trangers que arriben a la ciutat i busquen pis. Donat el baix índex d’utilització, aquest any es va prendre la decisió de tancar el mes d’agost. Manifesta que no s’han rebut queixes, ni a través del 010 ni a traves de la bústia de l’alcalde, ni pel fet d’utilitzar els vidres com a taulell d’anuncis, ni per haver tancat durant el mes d’agost. Informa que l’oficina es traslladarà al carrer de Sant Oleguer, núm. 2-8, del Barri del Raval. La Sra. Fandos es sorprèn que no consideri impor-tant el nombre de 1.000 persones perquè una oficina estigui oberta. També es sorprèn que es digui que els joves ja els atén la Generalitat. Recorda que l’Ajunta-ment també té unes competències, però ja li està bé que es digui que durant el mes d’agost la Generalitat supleix el servei. Creu que aquests fets es produei-xen perquè la política de joventut no és una prioritat per al municipi. Considera que enganxar papers en

una paret va contra la línia d’actuació que se segueix a l’Institut de Paisatge Urbà. No entén que això es consideri positiu ni que es pugui interpretar l’article del diari a què ha fet referència per sentir-se orgullós que els joves sàpiguen suplir la feina que s’ha deixat de fer. Confia que es replantejaran el fet i que l’any vinent el servei es mantindrà obert durant el mes d’agost.

La Sra. Moraleda puntualitza que no ha lloat l’acció de penjar papers dels joves, perquè s’està intentant que aquesta no sigui un comportament que els ciuta-dans adoptin. El que sí considera sa és que els joves tinguin la capacitat d’autoorganitzar-se. Indica que és possible que l’any vinent el servei estigui obert, per-què es tindrà més disponibilitat en metres de local i es podran oferir més serveis. Recorda que aquest és un servei que l’Ajuntament no té l’obligació de fer i que el fa des de fa vint anys perquè aquesta és la seva voluntat.

El Sr. Portabella, s’incorpora a la sessió i precisa que l’Institut de Paisatge Urbà no té responsabilitat en relació als papers que s’enganxen a les parets, que aquest és un assumpte que correspon al sector de manteniment i serveis. Demana disculpes per la seva absència, causada pel retard d’un dels partici-pants de fora de Barcelona en l’acte d’inauguració del Congrés Europeu de Zoològics que se celebra a Bar-celona.

Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup

En no haver-hi més assumptes per a tractar, la pre-sidència aixeca la sessió a les onze hores.

Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana

Acta de la sessió celebrada el dia 14 d’octubre de 2002 i aprovada el dia 13 de novembre de 2002

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 d’octubre de 2002, s’hi reuneix la Co-missió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, sota la pre-sidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi as-sisteixen els Ims. Srs. i les Imes. Sres.: Jordi Hereu i Boher, Eduard García i Plans, Jordi Cornet i Serra i Miguel E. Arredonda Palacio-Valdés, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Rie-ra, la qual actua per delegació expressa del secretari general i certifica.

Excusen la seva absència els Ims. Srs. Vladimir de Semir Zivojnovic, Joaquim Forn i Chiariello i l’Ima. Sra. Roser Veciana Olivé.

També hi són presents els Srs. Ricard Frigola i Pérez, Joan Conde i del Campo i Josep M. Lucchetti i Piu.

S’obre la sessió a les setze hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa a) Despatx d’ofici No n’hi ha.

A la Comissió:

1. Campanya per a la reducció del soroll a les ter-rasses. Estiu 2002.

(7)

aplica-des durant l’estiu. Pel que fa als antecedents, recorda que la Campanya de les terrasses 2001 es va localit-zar al Barri de la Ribera i al Districte de Gràcia, afec-tant 72 establiments. El novembre del 2001 es pre-senten els objectius de la Taula del soroll per a l’estiu del 2002, que es concreten en recomanacions sobre motos, terrasses, incidències i obres; pel que fa a les terrasses es proposa incorporar aquestes recomana-cions al procés d’atorgament de llicències. La Cam-panya terrasses Estiu 2002 es localitza en els distric-tes de Ciutat Vella amb 60 establiments; l’Eixample amb 40; Sarrià-Sant Gervasi amb 23, Gràcia amb 24; Horta-Guinardó amb 17, Nou Barris amb 23 i Sant Andreu amb 11. Destaca, com a característica dife-rencial d’aquesta Campanya, la segmentació en microzones per analitzar amb detall la situació en zo-nes homogènies i determinar accions unificades; l’in-crement del seguiment i control i l’elaboració d’una base de dades que permeti analitzar l’eficàcia de la Campanya. S’han establert tres fases: la de sensibilit-zació, de l’1 al 30 de juliol; la de seguiment i control, de juliol a setembre i la d’anàlisi i avaluació, de l’1 al 15 d’octubre. La fase de sensibilització tenia com a objectiu demanar l’adhesió dels propietaris a la Cam-panya i el seu consentiment per a informar i sensibilit-zar el personal, aconseguir la implicació del personal dels establiments perquè mantingui una actitud activa i lliurar el material de sensibilització de la Campanya. El material distribuït als establiments és de 2.200 exemplars del tríptic informatiu; 900 samarretes i 1.058 fotografies d’agraïment. Entre els clients s’han distribuït 32.000 exemplars de postals; 250.000 sotagots i 3.750 exemplars d’adhesius soroll-horari. Com a material ciutadà també s’han distribuït 332 banderoles. Les etapes de la fase de seguiment i control han estat la investigació prèvia, la comprova-ció del compliment de les recomanacions de soroll, la inspecció dels establiments per part dels serveis tèc-nics dels districtes, la investigació posterior i el son-deig del veïnat per a la recollida complementària d’in-formació. S’han dut a terme 796 actuacions de treball de camp, i pel que fa al seguiment i control des dels districtes, s’han fet un total de 318 inspeccions que han motivat l’inici de 37 expedients sancionadors. En la fase d’anàlisi i avaluació, la informació recollida ha facilitat la creació d’una base de dades i l’elaboració de plans d’acció “a mida”. Els resultats de l’explotació s’han tingut en compte a escala de Barcelona Ciutat, de districte i de microzona atenent al compliment de les recomanacions, la informació de l’entorn de les terrasses, l’acollida de la Campanya i el ressò entre els veïns. Pel que fa al grau de compliment de les re-comanacions, posa de manifest que es compleix per sobre del 90% l’horari de tancament i l’absència d’element acústics externs. Per sobre del 75%, l’ab-sència de mobiliari auxiliar i la distribució ordenada, per sobre del 50% el mobiliari adequat respecte al soroll i, per sota del 25%, la col·locació del distintiu d’horari de tancament. Pel que fa a l’acollida de la Campanya, el grau de bona acceptació està al vol-tant del 95% i en relació a la utilització del material, el 90% l’exposició de les fotografies, el 75% la distri-bució de postals, el 50% els sotagots i, menys del 25%, els adhesius. Les conclusions finals són que la Campanya és un bon instrument de sensibilització que ha tingut una bona acollida. Hi ha una demanda per part dels establiments i del veïns que es realitzin

més campanyes; es constata un avenç en els dis-trictes on es va realitzar la Campanya pilot l’estiu 2001. Es considera convenient realitzar estudis de percepció del soroll en zones concretes, i disposar d’un instrument de suport als districtes. S’ha obtin-gut un coneixement de la realitat molt detallat que permetrà introduir millores en el procés per l’atorga-ment de llicències per a l’estiu 2003 i possibilita es-tablir plans d’acció singularitzats. S’observa la ne-cessitat d’incrementar les actuacions sobre les activitats realitzades per les persones que es troben al voltant de les terrasses.

La Sra. Mayol remarca la idoneïtat de combinar la funció de promotors ambientals amb l’esforç dels ser-veis tècnics dels Districtes i de la Guàrdia Urbana. A partir del treball fet aquest estiu, es podrà formular per a l’any 2003 un tipus de Campanya molt més concret i singularitzat per a cada zona. També consi-dera molt positiva la bona valoració dels veïns i insis-teix en què, aquest, ha de ser un treball continuat.

El Sr. Cornet considera positiu que, aquest any al-menys, el mateix dia que es presentin els resultats de la Campanya a la Premsa, es presenten també a la Comissió. Pensa, però, que l’equip de govern no vol que el punt de vista de l’oposició arribi a la premsa. Demana se li facin arribar les estadístiques, mostres i estudis que avalen l’informe de valoració de la Cam-panya que s’acaba d’explicar. El preocupa que es basi l’informe en els bons resultats de la Campanya de l’estiu 2001. No dubta que la percepció dels ciuta-dans envers aquesta Campanya sigui bona, perquè com a Campanya ho és, però dubta que la percepció dels veïns sobre la seva efectivitat sigui positiva, ja que la realitat del soroll al Barri de la Ribera no s’ha reduït i els cartells dels veïns afectats continuen pre-sents. Es parla d’ampliar la Campanya a les zones més conflictives, però constata que no s’aconsegueix limitar les terrasses actuals, sinó que s’atorguen no-ves llicències, com és el cas de la plaça de Carles Cardó del districte d’Horta, on els veïns s’han ma-nifestat pel soroll que generen. Demana que en la propera Campanya es verifiqui el compliment de la Nor-mativa de les noves llicències que s’atorguin. Consi-dera que s’ha fet una Campanya important pel que fa a les terrasses, però creu que el problema no és no-més de les terrasses, ja que si no es pot evitar el so-roll dels restaurants, bars musicals i discoteques, la solució no arribarà i cal estendre la Campanya tal com el seu Grup va demanar en la proposició de l’an-terior sessió d’aquesta Comissió. Considera preocu-pant la poca acceptació d’alguns dels materials que s’han distribuït, –adhesius, sotagots–, i creu que els percentatges són moderats i, que el que cal fer, es mi-llorar la situació. Pensa que si la Campanya es tanca amb 318 inspeccions i 37 expedients, vol dir que les coses no acaben de funcionar bé i cal preguntar-se quants establiments i terrasses hi ha a la ciutat. En-tén que la Campanya arriba tard, que els resultats de les inspeccions i els expedients no han estat els que s’esperava i així ho corroboren les pancartes que continuen presents al barri de la Ribera. Demana que se segueixi en la línia de la Campanya però fent més cas a l’oposició, estenent-la als locals nocturns i buscant una solució al problema real dels ciutadans que no poden dormir.

(8)

con-flicte ha estat menor perquè ha plogut molt. Els veïns consideren que les incidències meteorològiques han tingut més importància que la Campanya de reduc-ció del soroll. Pensa que la Campanya neix coixa perquè no pretén ser universal, i s’hauria d’intentar arribar a totes les terrasses de la ciutat; remarca la dificultat dels ciutadans per aconseguir que els ins-pectors municipals es personin allà on sembla que s’estan incomplint les ordenances i que el normal seria que, a partir de la denúncia d’un ciutadà, l’Ajuntament comprovés amb celeritat la seva certe-sa i prengués les mesures adequades per corregir la situació. Pel que fa a les dades de l’informe, con-sidera que són incompletes i que el material de la Campanya no ha tingut un èxit rutilant. Creu que el fet de que els establiments acceptin el material que se’ls dóna és una manifestació de la bona educació però l’important és que després l’utilitzin i saber si la forma d’obtenir les dades que confirmen aquesta uti-lització és prou objectiva. Pensa que l’any vinent, la Campanya hauria de tenir una pretensió més univer-sal i aconseguir una major utilització del material de comunicació que es distribueix perquè sigui més efectiva.

La Sra. Mayol recorda que a aquesta Comissió, que és pública, hi poden assistir tots els mitjans de comunicació. Puntualitza que en la valoració de la Campanya no hi ha cap triomfalisme, tot i que creu, certament, que s’ha fet una bona feina tenint en compte que el tema del soroll és difícil de solucionar a curt termini. Indica que posarà a disposició dels Re-gidors el recull de la documentació en què es basa l’informe. Recorda que la utilització del material és un tema absolutament voluntari i que és fonamental diri-gir la Campanya de sensibilització a un grup diana que s’identifiqui molt bé i, aquest, és un dels punts positius ja que la individualització permet prendre me-sures concretes. Pensa que el nivell de conflicte al Barri de la Ribera ha baixat malgrat que no han desa-paregut totes les pancartes.

El Sr. Lucchetti, molt breument, explica que des de fa quatre anys els vetlladors al Barri de la Ribera te-nen, els caps de setmana, una reducció horària d’una hora i els dies feiners de tres hores i mitja els dels carrers, i dues i mitja els de les places.

Informa que des del 8 de novembre s’han fet 522 inspeccions i s’han denunciat 88 fets sobre un total de 48 locals que ha donat com a resultat 1 precinte d’aire condicionat, 4 precintes d’equips de música, 6 tancaments d’activitats i 3 cessaments d’activitat. En molts d’aquests casos els expedients s’han obert en moments determinats i després s’han resolt perquè s’ha esmenat el problema. Recorda que, des de fa 3 anys es fan, a principi de temporada, reunions amb els operadors per tal d’anar adquirint els comprosos, per part d’ells i de l’Ajuntament, per intentar mi-llorar la qualitat de vida als barris.

El Sr. Cornet felicita els tècnics que han realitzat aquesta Campanya, però creu que des del punt de vista polític és podria millorar. Recorda que la propos-ta del grup Popular, aprovada per unanimipropos-tat de tots els Grups, per analitzar i estudiar una modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella per millorar els problemes dels barris, es referia no només al de la Ribera, sinó també al de Santa Caterina i altres punts conflictius del Districte.

Es dóna per tractat.

2. Gestió de l’arbrat viari de Barcelona.

El Sr. Conde fa un resum de l’informe que amplia la resposta a la pregunta que, fa dues sessions, va pre-sentar el PPC sobre aquest tema. Explica que Bcelona té una gran massa arbòria, amb 159.559 ar-bres censats. Indica, com a exemple, que Madrid, amb una superfície molt superior a la de Barcelona, té 250.000 exemplars i que, si es compara, Barcelona amb altres ciutats europees, excepte París, és la ciu-tat que té la massa arbòria més gran. S’apliquen cri-teris de sostenibilitat en la gestió del verd públic, i s’utilitzen processos de racionalització dels consums d’aigua, rec automàtic, selecció de les espècies vege-tals millor adaptades a la climatologia i al sòl de Bar-celona, mesures de control fitosanitàries que eviten plagues i, en definitiva, criteris de biodiversitat utilit-zant el major nombre d’espècies a fí de reforçar la possibilitat de supervivència de cadascuna. Un 30% de l’arbrat viari de Barcelona està compost per plà-tans seguint en importància, quant al nombre, les se-güents espècies: Celtis, Ulmus, Tipuana, Sophora, Robinia, Brachychiton, Populus nigra, Ligustrum lici-dum, Phoenix i Melia. L’arbrat també es classifica se-gons el perímetre en tres categories: la primera fins a 40 cm; la segona de 40 a 80 i, la tercera, els de més de 80 cm. En la selecció d’espècies de l’arbrat viari se segueixen criteris sostenibles, com ara utilitzar ar-bres originaris o ben adaptats a les condicions cli-màtiques, que s’adaptin a les condicions físiques i espacials del medi urbà. S’intenta augmentar la bio-diversitat i la progressiva substitució del plàtan com a arbre urbà per altres espècies a cada districte, se-gons les característiques del carrer.

En relació a la poda, el criteri actual és que els ar-bres ornamentals s’haurien de deixar créixer lliure-ment i només podar-los en casos estrictalliure-ment neces-saris per motius estètics, fisiosanitaris, de situació o de seguretat. En tots els casos, la poda ha de res-pectar l’estructura de l’arbre, el seu desenvolupament i les característiques de l’espècie. La poda pot ser d’aixecament de capçada, de neteja, de seguretat, d’aclarida, de reducció i de brocada. A Barcelona la poda s’agrupa en quatre categories: poda de forma-ció, de manteniment, excepcional, i la poda específi-ca de les palmeres.

El Sr. Cornet manifesta que estudiaran amb més deteniment l’informe i plantejaran, en el seu cas, al-gunes iniciatives en una propera Comissió. Recorda que una altra vegada es dóna la informació d’una manera que qualifica de correcta, però motivada per una pregunta feta pel seu Grup.

La Sra. Mayol puntualitza que l’informe a estat a disposició dels Regidors amb antelació a la sessió però no té inconvenient que, en una propera Comis-sió, es torni a formular un debat sobre el tema. Co-menta que és corrent associar la poda amb tenir cura de l’arbre i, aquest, és un concepte agrícola per aconseguir més producció que no és aplicable a la jardineria, on està comprovat que la poda no benefi-cia l’arbre.

Es dóna per tractat. III) Propostes a dictaminar

(9)

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions c) Mocions V) Part de control

3. ¿Quina és la producció actual d’energia de la planta fotovoltaica instal·lada al Barri de Vallbona (Districte de Nou Barris)?

El Sr. Garcia formula la pregunta.

La Sra. Mayol respon que l’estimació de l’energia produïda anualment és de 75 megawatts/hora. La po-tència instal·lada és de 60 kV, i la superfície de capta-ció solar és de 468 m2_{; 480 pantalles i l’estalvi} d’emis-sió és de 17,18 tones de CO2/any.

Es dóna per tractada.

¿Quines són les modificacions que està previst in-troduir en el parc de Diagonal Mar després de consta-tar les dificultats de mantenir certs espais del parc? ¿Quin és el cost d’aquestes modificacions?

El Sr. Garcia formula la pregunta ja que el Parc s’ha posat com un exemple de sostenibilitat, fet que sembla una paradoxa, perquè sostenibilitat vol dir facilitat de manteniment. Des de la seva inauguració, han sortit notes a la premsa denunciant les disfuncions que ge-nerava l’ús adequat o no del Parc.

La Sra. Mayol posa de manifest que l’ús ciutadà condiciona els equipaments i aquest és un exemple molt clar d’aquest fet. Explica que s’estan produint dos ajustos, un a la zona de les plataformes lliscants, on se substitueix l’entapissat d’heures i gespa per sauló i, l’altre, que consisteix a obrir un camí de sauló com a drecera entre els dos camins ja existents.

Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les divuit hores.

Comissió de Benestar Social

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 d’octubre de 2002, s’hi reuneix la Comissió de Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes. Hi assistei-xen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Albert Batlle i Bastardas, Immaculada Moraleda i Pérez, Lourdes Muñoz Santamaria, Roser Veciana i Olivé, Teresa M. Fandos i Payà, M. Ángeles Treserra i Soler, Emma Balseiro i Carreiras, assistits pel Secretari General de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Palla-rès, que certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Imma Mayol i Beltran, Magdalena Oranich i Solagran i Joa-na Ortega i Alemany i els Ims. Srs.: Jaume CiuraJoa-na i Llevadot i Josep Gascón i Castillo.

S’obre la sessió a les setze hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

S’aprova fent constar que la modificació en el re-dactat del punt 7 es fa a proposta de la Sra. Fandos. II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

1. Districte de les Corts

Del gerent municipal, de data 3 d’octubre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de gestió de serveis del bar del centre cívic Can Deu, mitjançant la forma de con-cessió per un període de quatre anys.

2. Districte de les Corts

Del gerent municipal, de data 3 d’octubre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de gestió de serveis de la instal-lació municipal esportiva Arístides Maillol, mitjançant la forma de concessió per un període de quatre anys. 3. Districte de Sant Martí

Del gerent municipal, de data 26 de setembre de 2002, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procediment negociat, per adjudicar el contracte de gestió i organització dels cursos tallers als casals de gent gran: Joan Casanellas, Taulat, Parc, Verneda Alta, Maragall i Sant Martí, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 14.633 euros.

4. Sector de Serveis Personals

(10)

Cultu-rals, SL, el contracte de gestió del Centre d’Informa-ció i Assessorament per a Joves (CIAJ), per als exer-cicis 2002-2003, i per un import de 129.010 euros. 5. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 26 de setembre de 2002, que adjudica a la societat Gestió de Recursos Socials, SL, el contracte de suport tècnic per a l’estu-di i orientació l’estu-diagnòstica del Servei d’Acolliment i Ur-gències per a la Vellesa (SAUV), per als exercicis 2002-2004, i per un import de 92.556 euros.

III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

PONÈNCIA D’ESPORTS

Districte de Sants-Montjuïc

1. 1r) Declarar vàlid el procediment de licitació del concurs per a la concessió de la gestió del Complex esportiu Pau Negre-Parc del Migdia. 2n) Adjudicar el contracte per a la gestió del Complex esportiu munici-pal Pau Negre-Parc del Migdia, mitjançant la forma de concessió, prevista a l’article 156, a) del Reial De-cret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les Adminis-tracions públiques (TRLCAP), i als articles 243 i se-güents del Reglament d’obres i activitats i serveis dels Ens locals, a la persona jurídica que constituiran, a l’empara de la clàusula 24 del plec de clàusules, l’empresa Servei d’Ensenyament i Assessorament Esportiu, SL, (SEAE), amb NIF B58043852, i les enti-tats esportives: Federació Catalana d’Hockey, amb NIF G08874190, i Real Federación Española de Hockey, amb NIF Q-28-78022-I, com a resultat del concurs celebrat, per un període de vint anys, amb subjecció a les condicions i el règim econòmic del plec de clàusules d’explotació que regeixen la pre-sent concessió i de conformitat amb l’oferta prepre-senta- presenta-da, conjuntament, per l’empresa i les entitats esporti-ves, anteriorment esmentades, amb una inversió per part de l’adjudicatari de 420.708,47 euros i l’aportació per part de l’Ajuntament d’un màxim d’1.589.096 euros. 3r) Requerir l’adjudicatari per tal que, en el ter-mini de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació de l’adjudicació del contracte, constitueixi les sengles garanties: una garantia definitiva, per im-port de 48.000 euros, i una garantia complementària, per l’import del 4% del pressupost de les obres, d’acord i amb el contingut i les formes previstes a la clàusula 27 del plec de clàusules. 4t) Requerir

l’adju-dicatari per tal que, després de la formalització de la constitució de la persona jurídica, en escriptura públi-ca, es personi a la Regidoria del Districte de Sants-Montjuïc per a la formalització del contracte, en el ter-mini de trenta dies naturals, a comptar des de l’endemà de la notificació de l’adjudicació. 5è) Publi-car l’adjudicació d’aquest contracte en el Butlletí Ofi-cial de la Província, d’acord amb l’article 93 del TRLCAP.

El Sr. Batlle recorda que fa dos mesos es va pre-sentar a la Comissió el plec de condicions que ha-via de regir el concurs per a la concessió de la ges-tió del Complex esportiu Pau Negre-Parc del Migdia, i avui es presenta la proposta d’acord d’adjudicació a la persona jurídica que constituiran l’empresa Ser-vei d’Ensenyament i Assessorament Esportiu, SL, (SEAE), la Federació Catalana d’Hockey i la Real Federación Española d’Hockey. L’adjudicatari com-pleix els requisits de la inversió mínima requerida, que es complementarà amb l’aportació de l’Ajunta-ment. Recorda que a la instal·lació se celebraran l’any vinent els Campionats d’Europa d’hoquei mas-culí i femení; es renovarà la moqueta de l’estadi d’hoquei Pau Negre i la conversió en estadi d’hoquei de l’estadi del Parc del Migdia. La concessió es fa per un període de 20 anys i una de les funcions bà-siques de la instal·lació en el futur serà ser la seu de l’escola municipal d’hoquei, alhora que s’hi projecten un seguit de serveis complementaris perquè la ins-tal·lació pugui tenir abonats. Es preveu un pla d’exe-cució d’obres de 5 mesos.

La Sra. Fandos manifesta l’acord del seu Grup però pregunta si és tècnicament correcte adjudicar a una empresa que encara no està constituïda.

El Sr. Batlle respon que l’empresa no constituïda, la formen les tres presentades i que l’acord d’adjudi-cació conté una clàusula suspensiva en el sentit que, abans de formalitzar el contracte, es requerirà l’adju-dicatari perquè constitueixi, en escriptura pública, la nova persona jurídica que es denominarà Hockey Barcelona.

La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Veciana expressa el vot favorable d’ERC-EV, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Treserra expressa el vot favorable del PPC. S’aprova.

b) Proposicions Del Grup Municipal CIU:

2. Encarregar la redacció d’un pla que permeti va-lorar la utilització real de les instal·lacions del Velò-drom d’Horta així com plantejar una proposta per al seu futur ús.

La Sra. Fandos formula el prec perquè té dubtes sobre el grau d’utilització de la instal·lació, ja que, tot i la valoració positiva que fa Barcelona Promoció SA sobre el Velòdrom d’Horta, hi ha altres informacions que consideren que aquesta instal·lació està infra-utilitzada.

(11)

indivi-duals. Que l’any 2002 ha estat obert més de 326 dies amb horari de dilluns a divendres, des de les 16 hores fins a l’1.30, els dissabtes de 8 a 22 hores i, diumen-ges i festius, durant el matí. Durant l’any 2001 la seva utilització ha superat les 7.000 hores amb més de 113.000 usuaris i espectadors. L’activitat fonamental de la instal·lació és el ciclisme en pista al que s’han anat afegint equipament i activitats complementà-ries amb la vocació de millorar l’oferta esportiva. En aquests moments, a més del ciclisme, es realitzen competicions de futbol-sala, futbol-set i bàsquet en l’espai central. També es realitzen programes de for-mació per a monitors i directors de la Federació Cata-lana de Ciclisme, de la de Taekwondo, etc. Igualment, també s’hi fan cursos per a aspirants a mossos d’es-quadra i bombers de la Generalitat, activitats relacio-nades amb revisions mèdiques efectuades per metges vinculats al Centre d’alt rendiment de Sant Cugat i també és l’escola permanent de ciclisme en pista, on s’entrenen 190 ciclistes de diverses edats. També uti-litzen el Velòdrom, per a les activitats pròpies dels seus clubs, el Club ciclista de Sant Martí de Proven-çals, el d’Horta i el de Canyelles, entre altres. També destaca l’activitat que realitza l’equip de l’ONCE. Indica que actualment és l’únic velòdrom olímpic en funciona-ment dels últims que s’han construït.

Demana que es retiri la proposició i que s’incorpori com a punt específic de l’ordre del dia del proper Consell d’Administració de Barcelona Promoció, on, amb tots els grups, podran fer un debat específic so-bre el tema.

La Sra. Fandos accepta la proposta, que li sembla correcta, i retira la proposició.

Es pregunta per què a la ciutat hi ha la sensació que el velòdrom està en desús, sensació que no es té amb l’Estadi ni amb el Palau Sant Jordi. Creu que fora bo que aquesta sensació desaparegués.

El Sr. Batlle observa que en l’imaginari col·lectiu un velòdrom és una instal·lació dedicada a la competició i és cert que les competicions tradicionals de ciclisme en pista han disminuït molt arreu. La gent també pen-sa que un velòdrom només serveix per fer ciclisme i no s’imaginen que hi puguin fer totes les activitats que s’hi duen a terme. Li consta que s’ha intentat ex-plicar a la ciutadania el que s’està fent, però segura-ment no s’ha aconseguit fer entendre que el velòdrom desenvolupa una activitat important.

Es retira. c) Mocions V) Part de control

Del Grup Municipal CIU:

3. ¿De quins serveis comuns disposa la promoció d’habitatges tutelats que el Patronat Municipal de l’Habitatge està duent a terme en el carrer de Campo Sagrado, núms. 31-33 i 35?

La Sra. Fandos formula la pregunta.

La Sra. Carrera explica que els serveis comuns que hi haurà a Campo Sagrado són els que hi haurà en totes les promocions d’habitatges tutelats i que

es-tan fixats en el conveni entre el Patronat Municipal de l’Habitatge i Serveis Personals. Confia que la Ge-neralitat de Catalunya, que fixa els serveis que han de tenir els habitatges tutelats, els homologarà. En els habitatges de Campo Sagrado hi ha 15 pisos de 60 m2_{. on s’hi vol ubicar persones grans que tinguin al} seu càrrec una persona amb disminució. Els serveis comuns volen garantir una major autonomia de la gent gran per retardar l’ingrés en residències. Hi ha serveis d’administració i manteniment, serveis de su-port que compten amb consergeria durant 12 hores diàries, suport social i suport personal.

La Sra. Fandos pregunta si, en parlar de suport so-cial, es refereix al que es farà des dels centres de ser-veis socials o a què hi haurà uns espais comuns amb assistents socials o algun altre tipus de servei social.

La Sra. Carrera respon que el concepte de servei és un menú a la carta en què cada persona té un contracte diferent segons les seves necessitats, amb uns serveis que van des del catering, el rentat de roba, servei a domicili, etc.

4. ¿En quin termini pensa l’equip de govern munici-pal iniciar les obres de reforma i rehabilitació del pa-velló de la Mar Bella? ¿En què consistiran aquestes obres de reforma? ¿Quin és el calendari aproximat de celebració del concurs per a l’adjudicació de la concessió del pavelló de la Mar Bella?

La Sra. Fandos formula la pregunta atès que l’Ajun-tament va rescatar la concessió administrativa del pa-velló fa 22 mesos. Recorda que en el Consell de Dis-tricte de Sant Martí, CiU va presentar una proposició perquè s’acordés treure a concurs la concessió del pa-velló i el regidor va respondre que, un cop finalitzades les obres de rehabilitació, se celebraria el concurs.

El Sr. Batlle explica que és una instal·lació mani-festament millorable, que té dos problemes: el règim concessional que està vinculat a la llei de costes i la crisi institucional de la entitat que tenia la concessió, fet que va impossibilitar que complissin els seus com-promisos i que va fer necessari que l’Ajuntament res-catés la concessió. En aquest moment, l’Ajuntament es planteja fer directament la inversió per als arranja-ments, la nova construcció i el manteniment del junt dels espais. Creu que no hi haurà una nova con-cessió i que es farà una gestió directa fent, potser, algun conveni amb entitats o clubs per a la prestació de determinats serveis. Cal garantir les activitats es-portives de les seccions del club natació Poble Nou perquè, malgrat la seva incapacitat per continuar ges-tionant la instal·lació, és un club que desenvolupa una certa activitat esportiva que cal mantenir. També es vol que les competicions d’equip més importants que se celebren a la ciutat incloent els grans premis internacionals Ciutat de Barcelona i les fases finals de les competicions organitzades pel Consell de l’es-port escolar es puguin dur a terme en aquesta ins-tal·lació. Manifesta que tan aviat com hi hagi una manifestació en ferm, informarà a la Comissió. Consi-dera que aquesta és una instal·lació que pot complir una funció social important.

(12)

en alguns casos, es donaran determinades activitats a diferents entitats.

El Sr. Batlle insisteix que aquests són temes que encara s’estan discutint i que no s’acabaran de deci-dir fins que es tanqui totalment el projecte.

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les setze hores i quaranta cinc minuts.

Comissió d’Educació i Cultura

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 d’octubre de 2002, s’hi reuneix la Co-missió d’Educació i Cultura, sota la presidència de l’Ima. Sra. Marina Subirats i Martori. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs. següents: Ferran Mas-carell i Canalda, Vladimir de Semir i Zivojnovic, Jesús Maestro i García, Jaume Ciurana i Llevadot, Josep Gascón i Castillo, Emma Balseiro i Carreiras, tots ells assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès.

Han excusat la seva absència les Imes. Sres. se-güents: Imma Mayol i Beltran, Maravillas Rojo i Torre-cilla, Joana Ortega i Alemany i Magdalena Oranich i Solagran.

S’obre la sessió a les disset hores i trenta minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

S’aprova. II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

1. Districte de Gràcia

Del gerent municipal, de data 3 d’octubre de 2002, que adjudica a la societat ACS Proyectos Obras y Construcciones, SA, el contracte d’obres de l’estruc-tura de la biblioteca Central de Gràcia a la plaça Lesseps, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 2.349.201,59 euros.

Del gerent municipal, de data 26 de setembre de 2002, que adjudica a Jaume Martí Almestoy, pel pro-cediment negociat, la direcció facultativa d’aparella-dor de les obres de reforma de la Casa Padellàs al Museu d’Història, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 29.000 euros.

Del gerent municipal, de data 26 de setembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte per a l’execució de les obres de reforma de la Casa Padellàs al Museu d’Història, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 955.082,92 euros.

A la Comissió:

1. Informe de la ponència de nomenclàtor

El Sr. Mascarell diu que s’ha aprovat, per Decret de l’Alcaldia i a proposta de la Ponència del nomenclà-tor, el nom de tres carrers, tots ells del Districte de Sants Montjuïc, i que són, en primer lloc, el carrer de “Francesc Puig i Campo”, destacat i reconegut fotò-graf que ens va deixar el seu testimoni gràfic de l’hor-ror dels camps de concentració nazis, especialment el de Mauthausen, així com del judici de Nuremberg; en segon lloc, es proposa donar el nom de “Soweto” al carrer número 5 del que podríem anomenar “antiga zona Philips”; aquest nom es proposa en reconeixe-ment del que va ser un barri clau en el movireconeixe-ment d’emancipació i conquesta de les llibertats de les co-munitats de raça negra a Sudàfrica, liderades per Nelson Mandela i Desmon Tutu, els quals encara viuen en aquell indret; per últim, es proposa donar el nom de carrer “Guernika” al tram adjunt a l’actual zona amb aquest nom, donant per coneguts tots els mèrits històrics d’aquest indret. Finalment, diu que el Consell Plenari del Districte de Sants- Montjuïc ja ha donat el seu vist-i-plau a aquestes tres iniciatives.

El Sr. Ciurana diu que està molt d’acord amb aquestes tres propostes, i demana, en la mesura que sigui possible, que es posi a la placa, juntament amb el nom del carrer, algun motiu o alguna referència del per què s’han escollit aquests tres noms.

El Sr. Mascarell diu que així es farà. Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord

(13)

centres educatius de la Diputació de Barcelona a l’A-juntament de Barcelona i de transferència de funcions. La Sra. Subirats explica que, en aquests moments i com tothom sap, s’està posant en marxa el Consorci d’Educació entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajun-tament de Barcelona, i que una de les qüestions que més es veurà afectada per la creació d’aquest nou Consorci és, precisament, la unificació de les xarxes escolars, de tal manera que l’actual xarxa municipal i la xarxa de la Generalitat s’integrin en una sola i úni-ca xarxa. No obstant això, diu que hi ha una tercera administració, la Diputació de Barcelona, que té algu-nes escoles, i considera que té sentit que aquestes escoles també s’integrin en la xarxa unificada abans esmentada; a més, la mateixa Diputació ja va plante-jar a l’Ajuntament la integració de les seves escoles en la xarxa d’escoles municipals com a primer pas per a fer efectiva la integració definitiva, i és aquest primer pas el que documenta el conveni que avui es presenta, que es refereix a quatre centres docents: el CEIP “Els pins”, l’institut “Anna Gironella de Mundet”, el centre d’educació especial “La Ginesta” i una part de l’Escola el treball que és l’Escola d’Arts. Com ja ha assenyalat anteriorment, aquests quatre centres educatius s’integren a la xarxa municipal en virtut d’aquest conveni, sempre com a pas previ a la in-tegració final en el si del Consorci d’Educació. Fi-nalment, informa els assistents sobre diversos as-pectes relacionats amb el procés de negociació d’aquest conveni, com ara que la Diputació continua assumint els costos de personal actual dels centres abans esmentats, tot i que -al final- s’integrarà igual-ment al Consorci.

La Sra. Balseiro diu que al seu Grup li agrada que hi hagi una única xarxa d’escoles públiques a la ciu-tat, i que celebra que aquesta sigui la línia en què tre-balla el Consorci, tot i que hi ha certs aspectes que encara no tenen del tot clars, motiu pel qual anuncia la seva reserva de vot. Els aspectes sobre els quals demana que se li aclareixin algunes qüestions són, en primer lloc, com queda el personal que actualment depèn de la Diputació, en el sentit de saber si se’ls aplicarà el mateix conveni que fins ara han tingut, o saber què passarà, des d’un punt de vista retributiu i de condicions econòmiques, quan coincideixin en un mateix centre personal depenent de l’Ajuntament i personal provinent de la Diputació. Per això, pregunta si ja s’ha parlat amb ells i se’ls ha donat la informació respecte com els afectarà aquest canvi des d’un punt de vista laboral. Tot seguit diu que, en el fons, no es tracta d’un canvi de titularitat sinó d’una cessió tem-poral a trenta anys. També voldria saber, en relació a la memòria econòmica que hi ha inclosa dins de l’ex-pedient, com afectarà a l’Ajuntament de Barcelona aquesta cessió, ja que no ha trobat cap menció a la valoració del patrimoni que és objecte de cessió en aquest conveni, en especial alguna informació que li permeti saber si l’Ajuntament haurà d’assumir les obres de reforma i millora d’aquests edificis. Final-ment, recorda que la presidenta d’aquesta Comissió d’Educació i Cultura es va comprometre a mantenir informats els seus membres respecte la marxa del procés de creació del Consorci d’Educació, motiu pel qual li demana que, a partir d’ara, s’incorpori com a punt fix de l’ordre del dia una part informativa a través de la qual es pugui conèixer l’estat exacte del procés de creació i organització del Consorci d’Educació.

El Sr. Gascón inicia la seva intervenció expressant l’acord del seu Grup amb aquesta proposta, ja que suposa la finalització d’una situació anormal, atès que una administració com la Diputació, la qual no té la consideració d’administració educativa –com sí tenen l’Ajuntament i la Generalitat– deixa de tenir centres docents al seu càrrec. També diu que el seu posicio-nament és favorable, tot i que hi ha encara alguns punts sobre el quals els agradaria obtenir més infor-mació, i esmenta, a tall d’exemple, el tema del perso-nal interí, ja que no queda gaire clar quin serà el seu règim a partir del canvi que es fa mitjançant la signa-tura d’aquest conveni, situació sobre la qual demana a la Sra. Subirats alguns aclariments i informació complementària. Per tant, tot i voler saber amb més detall algunes de les qüestions que regula el text del conveni, diu que hi estan d’acord i que el seu posicionament és favorable.

(14)

di-vendres passat, i es tractava d’una reunió que tothom considerava bastant decisòria respecte a la posada en marxa de serveis en comú. En tot cas, diu que, a partir d’ara, sí que inclourà un punt a l’ordre del dia amb l’objectiu d’informar puntualment de tot el que es vagi acordant. Seguidament, comenta certes qües-tions relatives al personal interí que ha plantejat l’opo-sició, i diu que preveu fer-se càrrec de les escoles a partir del moment en què el canvi de titularitat es faci efectiu, i quan això es produeixi, poder analitzar esco-la per escoesco-la i veure quina és esco-la problemàtica especí-fica de cada centre, la qual cosa vol dir que, ara com ara, no vol acceptar el compromís de dir que canvia-ran –o no– certes qüestions relacionades amb el fun-cionament d’aquestes escoles, tot i que reconeix que la seva intenció és que el personal interí continuï al seu lloc, i que no hi ha cap mena d’intenció de pres-cindir de ningú.

La Sra. Balseiro pregunta si el personal de l’Ajunta-ment que es vagi incorporant a aquestes noves esco-les –que avui encara pertanyen a la Diputació– gaudi-rà de les mateixes condicions econòmiques.

La Sra. Subirats diu que, en aquest moment, les condicions econòmiques del professorat estan molt unificades, fins i tot en relació a les escoles de la Ge-neralitat, tot i que potser queden alguns detalls petits, com ara el tema dels sexennis, però que els salaris i condicions de treball són molt similars. També recor-da que el personal transferit segueix depenent de la Diputació, i que anirà, de manera progressiva i des-près de negociacions que es preveuen llargues, a una xarxa unificada on tothom tingui les mateixes condicions.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC-EV i CiU i amb la reserva de vot del PPC. IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

3. Aprovar inicialment la Normativa reguladora de la gestió autònoma dels centres docents municipals i sotmetre aquest acord a informació pública per un període de trenta dies hàbils a comptar de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia per tal que es puguin formular al·legacions i/o suggeriments.

La Sra. Subirats explica que, segons la LOGSE, els centres docents tenen la capacitat de disposar de manera autònoma d’unes quantitats per a fer despe-sa en determinades qüestions, com ara serveis ex-terns. Diu que aquesta figura ha creat fins ara alguns problemes a les persones que exerceixen funcions d’intervenció, atès que, per a poder acceptar que els diners de gestió autònoma poguessin ser transferits als centres docents, sovint hi havia dificultats de tipus administratiu. Finalment, i un cop parlada i debatuda aquesta qüestió amb la Intervenció, i als efectes de superar el buit de normativa, que era l’origen d’a-questes dificultats administratives, s’ha trobat una so-lució relacionada amb la creació del Consorci i amb el suport normatiu de la Carta municipal, i és aquesta normativa municipal reguladora de la gestió autòno-ma la que avui es presenta, que desencalla, per fi, els problemes formals que fins ara havien obstaculitzat el normal desenvolupament d’aquest procediment.

El Sr. Gascón diu que el seu Grup farà reserva de vot, no pas per una qüestió de continguts, sinó per-què han disposat de la documentació amb molt poc temps i els agradaria analitzar-la amb més profundi-tat. En tot cas, diu que, ateses les tres experiències que funcionen en aquest sentit, per exemple al De-partament d’Ensenyament de la Generalitat de Cata-lunya, no hi veu major problema.

La Sra. Balseiro diu que farà reserva de vot. La Sra. Subirats expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Maestro expressa el vot favorable d’ERC-EV, el Sr. Ciurana expressa l’abstenció de CiU i la Sra. Bal-seiro expressa l’abstenció del PPC. S’aprova.

b) Proposicions Del Grup Municipal CiU:

4. Que es concedeixi per l’Ajuntament de Barcelo-na al Centre Comarcal Lleidatà la Medalla d’Or al Mè-rit Cultural.

El Sr. Ciurana diu que es tracta d’una proposició presentada per la Sra. Ortega, a qui excusa l’absèn-cia per motiu de l’enterrament d’un familiar. Aquesta proposta té com a objectiu demanar a l’Ajuntament l’atorgament de la medalla d’or al Centre Comarcal Lleidatà amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari. Diu que li consta que altres institucions també ho han demanat i han promogut una campanya per tal que siguin reconeguts aquests mèrits a l’entitat esmenta-da, la qual, entre d’altres mèrits, va promocionar els valors de la cultura catalana durant el franquisme.

El Sr. Mascarell afirma que, sense entrar a fons en els mèrits indiscutibles del Centre Comarcal Lleidatà, i reconeixent que hi ha altres institucions de la ciutat que també demanen aquest atorgament, pensa que s’estan trencant les regles del joc pel que fa a l’ator-gament de medalles. En aquest sentit, diu que les medalles sempre s’han proposat per la majoria del Consell Municipal Plenari, sobre la base de que no hi hagués una iniciativa formal per part de cap partit po-lític, i que, part del mèrit de la concessió de medalles és que el mateix Consell Municipal Plenari –en el seu conjunt– es qui concedeix la medalla corresponent. Diu que això s’ha fet sempre així, i no entén molt bé perquè en aquest cas s’ha trencat el consens. També afirma que, atesa l’existència d’altres sol·licituds d’en-titats i institucions de la ciutat en aquest mateix sentit, el procés està seguint el seu curs, passant a la co-missió competent, per la qual cosa demana al grup de CiU que no trenqui el model que fins ara ha funcio-nat perfectament, ja que trencar-lo significaria iniciar una dinàmica -que qualifica d’antipàtica- en la qual cada partit polític intentaria anar a una velocitat major que els altres a l’hora de prendre la iniciativa per a proposar medalles al mèrit cultural. Com sia que pen-sa que l’actual sistema d’atorgament per part del Consell Municipal Plenari és un bon sistema, reitera, un cop més, la seva petició que el model no es tren-qui amb iniciatives com la presentada avui.

(15)

assenyalat el regidor de Cultura, fins ara sempre s’ha arribat a un acord per consens entre totes les forces polítiques. Per aquest motiu demana al Sr. Ciurana que retiri la proposta presentada.

La Sra. Balseiro diu que l’han sorprès molt les in-tervencions dels dos representats de l’equip de go-vern, ja que ells han dit que les decisions sempre s’han acordat per consens i no és ben bé cert, ja que, en nombroses ocasions anteriors, els membres de l’oposició s’han trobat amb les propostes sobre la tau-la en aquesta mateixa Comissió d’Educació i Cultura, en un estat de tramitació en el qual ells –com a oposi-ció– han pogut dir ben poca cosa. Per això, diu que li sorprèn aquesta petició de retirar la proposta, quan la demanda la fa, precisament, un equip de govern que repetides vegades ha fet allò que ara no accepta. Dit això, i en coherència amb el fet que el Grup Municipal Popular sempre ha demanat de convocar aquesta Comissió per tal de decidir unànimement l’atorgament de medalles, diu que estaria d’acord amb què la pro-posta s’incorporés com una qüestió de tots els Grups Municipals, i demana que les futures iniciatives es consensuïn amb caràcter previ a la seva presentació en aquesta Comissió, ja que els mateixos comentaris que han fet, tant el Sr. Mascarell com el Sr. Maestro, respecte a la iniciativa de CiU, es podrien fer respec-te a les que presenta l’equip de govern.

El Sr. Ciurana diu que comparteix bona part de les intervencions que s’han fet, ja que està d’acord amb el Sr. Mascarell que no s’han de trencar les regles del joc, però diu que és evident que qui ha trencat les re-gles del joc de forma reiterada no ha estat pas l’opo-sició, i posa com a exemple que el proper dia 21 s’atorgaran tres medalles a tres reconeguts escrip-tors, i que l’oposició es va assabentar d’aquelles tres propostes just en el moment de la seva presentació en aquesta Comissió en veure-les incorporades dins de l’ordre del dia corresponent; i posa altres exem-ples com ara que estan farts de demanar al regidor Sr. Batlle no trobar-se amb les medalles sobre la tau-la, o que el passat dia 29 es varen concedir unes me-dalles a la Guàrdia Urbana l’existència de les quals també va ser coneguda de manera precipitada. Per tot això, diu que és precisament l’equip de govern qui busca fer-se la foto amb els guardonats i que, per aquest motiu, no pot acceptar de cap manera que avui el mateix equip de govern l’acusi a ell de trencar unes regles del joc que, en repetides ocasiones, han estat obviades per representats de l’equip de govern. Dit això, manifesta que no té cap inconvenient a reti-rar la proposta avui presentada si, amb aquesta deci-sió, anima els membres del govern municipal a res-pectar en un futur les mateixes regles del joc de consens i pacte previ. El que no acceptarà mai és que hi hagi regles del joc diferents en funció de si un partit està al govern o a l’oposició, ja que les regles sempre han de ser les mateixes per a tothom. Com que li ha semblat que hi ha una voluntat favorable per part de tothom en el sentit últim de la proposta i que la diferència ha estat originada pel procediment, reite-ra que no té inconvenient a retireite-rar la proposta amb la finalitat que sigui acordada de forma unànime.

El Sr. Mascarell diu, en primer lloc, que agraeix aquesta retirada i que tramitarà l’atorgament d’aquest medalla seguint el procediment adient. En segon lloc, manifesta que durant el procés d’atorgament de me-dalles que s’ha realitzat en aquesta Comissió durant

els últims tres anys sempre –llevat d’una sola ocasió– s’ha respectat aquest pacte i consens a què s’ha fet referència tantes vegades, i diu que l’única vegada que es va presentar amb caràcter urgent ja es va encarregar de demanar públicament disculpes –en aquesta mateixa Comissió– per la urgència de la tramitació. Per tant, llevat d’aquesta ocasió única, tota la resta de nombroses medalles s’han concedit –sempre– seguint una dinàmica de consens i accep-tació unànime del seu atorgament. Per això, demana que no es converteixi en norma general allò que ha estat una sola excepció, i que no pot quedar ni una petita ombra sobre aquest procediment que sempre s’ha seguit.

Es retira. c) Mocions V) Part de control

a) Precs

5. Que es creï una Comissió integrada per tots els Grups Municipals per definir les principals línies del projecte museístic de les restes del Born.

El Sr. Ciurana diu que aquest prec té la voluntat de situar-se en un escenari que anomena “post-decisió”, ja que l’Alcalde va anunciar, els dies passats, que la Biblioteca provincial no compartiria el mateix espai que les restes arqueològiques trobades a l’antic Mer-cat del Born, i que es buscaria una alternativa per tal de situar la biblioteca esmentada en un altre indret prop de l’estació de França. Per això, diu que cal as-sumir com a propi i prioritari que el recinte arqueolò-gic del Born no caigui en l’oblit i que es facin les inter-vencions que requereix. Com sia que aquest trasllat ha provocat diverses i oposades opinions entre els col·lectius ciutadans, creu que cal cercar el màxim consens possible en aquesta qüestió, motiu pel qual demana que es creï una Comissió, integrada per tots els Grups municipals, per definir les principals línies del projecte museístic de les restes del Born. Final-ment, diu que es tracta d’un prec obert, sense termi-nis, per tal que aquesta comissió pugui treballar sen-se l’impediment d’un calendari tancat i sen-sensen-se la pressió que sovint representa l’establiment d’una data límit.