Butlletí informatiu Núm. 39 Octubre 2016 Exemplar gratuït
3
SUMARI JARDÍ BOTÀNIC 2
Editorial, per JM Montserrat 3 Flaixos 4 Aprenguem botànica 6 La nova zona de guixos del Jardí 8 Parlem amb en Juan Mota
10
Els isòets, el porc senglar i la conservació de la flora
12
Els hostes del Jardí
ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci Núm. 39 BROLLA Direcció:
Josep M. Montserrat
Coordinació:
Carme Solà
Consell de redacció:
Núria Abellán,
Miriam Aixart, David Bertran, Ángel Hernansáez, Enric Orús, Jaume Pàmies, Gemma Redolad Col·laboració:
Moisès Guardiola, Pere V
ives
Disseny gràfic:
Ramon Martínez
Revisió lingüística:
Carme Solà
Impremta:
Inspyrame Printing
Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat Dipòsit legal: B 7696-2003 2.000 exemplars gratuïts Editen:
Museu de Ciències Naturals
de Barcelona i Associació d’Amics del Jardí Botànic Amb la col·laboració de: Àrea Metropolitana de Barcelona Jardí Botànic de Barcelona/ Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer
, 2
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) Fax: 93 424 50 53 a/e: [email protected] (Jardí) [email protected] (Assoc. Amics)
W
ebs:
www
.jardibotanic.bcn.cat
www
.amicsjbb.org
EDITORIAL
El Jar
dí
B
ot
àn
ic
p
ar
tic
ip
a
en
la
c
am
pa
ny
a
eu
ro
pe
a
“D
ei
xa
qu
e
cr
ei
xi
”,
pr
om
og
ud
a
pe
r
le
s
as
so
ci
ac
io
ns
e
ur
op
ee
s
de
pa
rc
s
zo
ol
òg
ic
s
(E
AZ
A)
, j
ar
di
ns
b
ot
àn
ic
s
(B
G
CI
) i
m
us
eu
s
i
ce
nt
re
s d
e
ci
èn
ci
a
(E
cs
ite
).
L
a
ca
m
pa
ny
a
bu
sc
a
se
ns
ib
ili
tz
ar
la
ci
ut
ad
an
ia
so
br
e l
a b
io
di
ve
rs
ita
t m
és
p
ro
pe
ra
aj
ud
an
t a
re
-co
nè
ix
er
d
is
tin
ts
o
rg
an
is
m
es
i
el
s a
va
nt
at
ge
s q
ue
p
er
a
n
os
-al
tr
es
re
pr
es
en
ta
la
c
on
vi
vè
nc
ia
a
m
b
le
s
es
pè
ci
es
d
e
la
fa
u-na
i
flo
ra
e
sp
on
tà
ni
es
. T
am
bé
c
er
ca
p
ro
m
ou
re
a
le
s
no
st
re
s
ci
ut
at
s e
sp
ai
s o
n
la
fl
or
a
i l
a
fa
un
a
au
tò
ct
on
es
tr
ob
in
in
dr
et
s
on
cr
éi
xe
r i
d
es
en
vo
lu
pa
r-se
. E
l t
er
ce
r g
ra
n
ob
je
ct
iu
é
s p
ro
-m
ou
re
a
cc
io
ns
q
ue
a
ju
di
n
a
fe
r e
l s
eg
ui
m
en
t d
e
le
s e
sp
èc
ie
s
au
tò
ct
on
es
i c
om
pl
et
in
ta
nt
co
m
si
gu
i p
os
si
bl
e l
a i
nf
or
m
ac
ió
so
br
e
el
s o
rg
an
is
m
es
v
iu
s d
el
n
os
tr
e
en
to
rn
. T
ot
es
a
qu
es
te
s
ac
ci
on
s b
us
qu
en
cr
éi
xe
r g
rà
ci
es
a
la
p
ar
tic
ip
ac
ió
ci
ut
ad
an
a.
La
major
part
del
Jardí
ja
està
plantat
o
segueix
un
programa
de
plantacions
que
no
es
pot
canviar
, però
en
-cara
hi
queden
algunes
zones
no
cultivades,
una
de
les
quals
s’integrarà
en
el
programa
“Deixa
que
creixi”
i po
-drem f
er-ne un seguiment durant els propers anys.
Des
de
l’inici,
al
Jardí
hem
buscat
la
participació
del
públic
per
mitjà
de
l’Associació
d’
Amics
del
Jardí
Botà
-nic.
Promoció
del
Jardí,
desenvolupament
d’
activitats,
acompany
ament
de
visitants,
guiatge,
activitats
educati
-ves
i tantes
altres
iniciatives
han
estat
possibles
gràcies
a
la participació de socis i voluntaris de l’
Associac
ió.
La
n
ov
a
ca
m
pa
ny
a
“D
ei
xa
q
ue
c
re
ix
i”
e
ns
o
fe
re
ix
o
po
r-tu
ni
ta
ts
p
er
d
es
en
vo
lu
pa
r
el
p
ot
en
ci
al
q
ue
r
ep
re
se
nt
a
la
pa
rt
ic
ip
ac
ió
c
ol
·le
ct
iv
a
en
p
ro
je
ct
es
d
e
re
ce
rc
a
i d
e
di
vu
l-ga
ci
ó
ci
en
tífi
qu
es
. J
a
en
te
ni
m
e
xp
er
iè
nc
ia
e
n
el
s
di
ve
rs
os
Bi
ob
lit
z o
rg
an
itz
at
s p
el
M
us
eu
d
e
Ci
èn
ci
es
N
at
ur
al
s,
am
b
la
co
l·l
ab
or
ac
ió
d
e
no
m
br
os
os
e
sp
ec
ia
lis
te
s
i e
nt
ita
ts
c
ie
nt
í-fiq
ue
s.
“
D
ei
xa
q
ue
c
re
ix
i”
r
ep
re
se
nt
a
un
n
ou
r
ep
te
, d
’u
na
es
ca
la
m
és
g
ra
n,
e
n
si
nt
on
ia
a
m
b
l’o
ri
en
ta
ci
ó
qu
e
es
v
ol
d
on
ar
a
ls
n
os
tr
es
ja
rd
in
s p
er
ta
l d
’au
gm
en
-ta
r-hi
la
p
re
sè
nc
ia
d
e
pl
an
te
s a
ut
òc
to
ne
s.
JM Montserrat Director del JBB
FLAIXOS
•
El Gabinet Salvador
, novament obert al públic
El
Gabinet
Sal
vador
que
es
conserva
a
l’edifici
de
l’I
nstitut
Botànic
de
Barcelona
,
torna
a
obrir
les
portes
al
públic.
Serà
els
caps
de
setmana
i els
festius
durant
l’horari
d’
obertura
del
Jardí
Botànic,
i els
dies
de
cada
dia
, amb
cita
prèvia
, con
-tactant amb l’I
nstitu
t Botànic.
•
Plantacions de tardor
La
segona
setmana
de
setembre
es
van
iniciar
les
plantacions
de
tardor
, que
en
-riquiran
les
col·leccions
del
Jardí
amb
54
espècies
més.
Les
aproximadament
300 noves unitats s
’han plantat a gairebé totes les zones del JBB.
•
M
ostra de tardor de bonsais
El
darrer
cap
de
setmana
de
novembre
se
celebrarà
la
mostra
de
bonsais
de
tar
-dor
, a
la
sala
d’
exposicions
de
l’I
nstitut
Botànic.
S’hi
exposaran
40
arbres
de
les
col·leccions
més
destacades
el
país,
i tindrem
un
mercat
de
bonsais
i demostra
-cions
de
formació
de
bonsais
a
càrrec
del
Jordi
U
gena
, destacat
pro
fessional
del
sector
. A
més,
se
’n
podrà
visitar
l’exposició
permanent
que
tenim
a
la
zona
de
vivers, amb una renovada selecció
de bonsais de la col·lecció del J
ardí.
•
IV trobada de tècnics de col·leccions de Cataluny
a
Ti
nd
rà
ll
oc
el
2
2
d’
oc
tu
br
e a
l M
us
eu
D
ar
de
r d
e B
an
yo
le
s,
am
b
m
ot
iu
d
e l
a c
el
eb
ra
ci
ó
de
l s
eu
c
en
te
na
ri
. R
es
po
ns
ab
le
s
de
c
ol
·le
cc
io
ns
d
e
pl
an
ta
v
iv
a,
zo
ol
og
ia,
g
eo
lo
gi
a
i
pa
le
on
to
lo
gi
a d
e
ce
nt
re
s d
’ar
re
u
de
C
at
al
un
ya
d
eb
at
ra
n
i c
om
pa
rt
ir
an
e
xp
er
iè
nc
ie
s
en
re
la
ci
ó
am
b
le
s p
ol
íti
qu
es
d
’ad
qu
is
ic
io
ns
a
ls
m
us
eu
s d
e
ci
èn
ci
es
n
at
ur
al
s.
Imatge de la portada: Flor de farigola
, d’Ángel Hernansáez
qu
e
n-4
5
AP
REN
GUEM
BOT
ÀNICA
Et
im
ol
og
ia
:
E
l n
om
d
e l
a f
am
íli
a f
a r
ef
e-rè
nc
ia
al
gè
ne
re
O
le
a
, m
ot
ll
at
í q
ue
p
ro
vé
de
l’a
nt
ig
a G
rè
ci
a i
q
ue
si
gn
ifi
ca
o
li.
Co
m
pr
èn
u
ns
2
5
gè
ne
re
s i
6
00
e
sp
è-ci
es
a
pr
ox
im
ad
am
en
t,
qu
e
es
d
is
tr
ib
u-ei
xe
n
pe
r
ga
ir
eb
é
to
te
s
le
s
re
gi
on
s
tr
o-pi
ca
ls
i
te
m
pe
ra
de
s
de
l m
ón
. E
s
tr
ob
a
en
c
on
ce
nt
ra
ci
on
s
m
ol
t
gr
an
s
al
s
ud
-oe
st
a
si
àt
ic
i
A
us
tr
al
às
ia
, i
é
s
ab
se
nt
e
n
al
gu
ne
s r
eg
io
ns
d
e
l’h
em
is
fe
ri
n
or
d.
Poden
ser
arbres,
arbusts
o
lianes,
perennes o caducif
olis.
Les
fulles
poden
ser
oposades
o
al
-ternes,
simples
o
compostes
i
poden
presentar pilositat
.
Le
s t
ig
es
te
ne
n
la
se
cc
ió
q
ua
dr
an
gu
la
r,
co
m
en
el
gè
ne
re
Ja
sm
in
um
, o
b
é c
ir
cu
la
r.
Les
inflorescències
es
poden
pre-sentar
en
forma
de
raïm
, cimes
o
pa
-nícules
i
les
flors
poden
ser
herma
-frodites
o
unisexuals,
actinomorf
es,
i
sovint
fragants
com
les
de
Jasminum
officinalis
o
Osmanthus fragrans
.
Els
pètals
i sèpals
(d’
entre
4-5
pe
-ces)
sovint
són
inexistents
o
bé
estan
soldats
formant
un
tub.
La
corol·la
va
del color blanc al gr
oc.
El
fruit
pot
ser
sec
o
carnós,
dehis
-cent
o
indehiscent
en
forma
de
baia
,
drupa
, càpsula
o
sàmara
i pot
fer
d’una
a quatre llavor
s.
El
s u
so
s d
e
le
s o
le
àc
ie
s s
ón
d
iv
er
so
s.
En
destac
a
el
cultiu
de
l’olivera:
la
seva
forma
silvestre
apareix
a
la
me
-diterrània
oriental
fa
uns
45.000
anys.
Segons
estudis
paleobotànics,
comença
a
cultivar-se
a
la
península
Ibèrica
a
l’edat
de
coure,
però
és
amb
l’arribada
dels
romans
quan
el
seu
conreu
agafa
una
importància
eco
-nòmica
molt
gran
, per
la
producció
i
l’exportació de l’
oli.
De
diver
ses
espèc
ies
d’unes
altres
oleàcies,
els
freixes,
se
n’
ex
trau
fusta
de
molt
bona
qualitat
,
amb
la
qual,
i
per
la
gran
duresa
que
té,
es
fabrica
-ven carruatges, escales, bastons... A
l s
ud
d
’It
àl
ia
, d
el
tr
on
c
de
Fr
a
xi
n
u
s
or
n
u
s
s
e
n’
ex
tr
au
u
na
s
ab
a
am
b
qu
è
es
fa
br
ic
a
el
“
m
an
à”
, u
na
b
eg
ud
a
do
lç
a
i
la
xa
nt
. E
n
la
m
aj
or
ia
d
’e
sp
èc
ie
s d
e
Fr
a
-xi
n
u
s
e
ls
fr
ui
ts
só
n
tò
xi
cs
p
er
al
b
es
ti
ar
.
D
e
le
s
Ph
yl
li
re
a
s
e’
n
fe
ia
c
ar
bó
, i
ta
m
bé
s’
us
av
en
e
n
he
rb
or
is
te
ri
a
pe
r
le
s
pr
o-pi
et
at
s
as
tr
in
ge
nt
s
i
an
ti
in
fl
am
at
ò-ri
es
d
e
le
s
fu
lle
s.
L
’e
sc
or
ça
i
el
s
fr
ui
ts
de
Li
gu
st
ru
m
vu
lg
a
re
s
’u
ti
lit
ze
n
co
m
a
co
lo
ra
nt
i
l
es
b
ra
nq
ue
s
en
c
is
te
lle
-ri
a.
M
ol
te
s
al
tr
es
e
sp
èc
ie
s
te
ne
n
us
os
or
na
m
en
ta
ls
t
an
t
pe
r
la
b
el
le
sa
c
om
pe
r
la
f
ra
gà
nc
ia
d
e
le
s
fl
or
s,
c
om
a
ra
:
Sy
ri
n
ga
vu
lg
a
ri
s
,
Ja
sm
in
u
m
offi
ci
n
a
le
,
Fo
rs
yt
h
ia
s
u
sp
en
sa
, e
nt
re
m
ol
te
s a
ltr
es
.
U
na
de
les
espècies
més
interes
-sants
del
Jardí,
tant
pel
port
com
per
l’edat
,
és
Fraxinus
pennsylvanica
.
Es
pot
contemplar
al
JBH
, i
està
catalogat
com
a
arbre
d’interès
local
de
la
ciutat
de Barc
elona
.
Les oleàcie
s al JB
B:
M
ed
ite
rr
àn
ia
o
cc
id
en
ta
l:
Ph
il
ly
re
a
la
-ti
fo
li
a
,
Ph
il
ly
re
a
an
gu
st
if
ol
ia
,
Ph
il
ly
re
a
la
ti
fo
li
a
su
bs
p.
ro
dr
ig
u
ez
ii
,
O
le
a
eu
ro
-pa
ea
,
O
le
a
eu
ro
pa
ea
su
bs
p.
cu
sp
id
at
a
,
O
le
a
eu
ro
pa
ea
s
u
bs
p.
sy
lv
es
tr
is
,
Li
gu
st
ru
m
vu
lg
ar
e
,
Ja
sm
in
u
m
fr
u
ti
ca
n
s
,
Fr
ax
in
u
s
am
er
ic
an
a
.
M
ed
it
er
rà
ni
a
or
ie
nt
al
:
Fr
a
xi
n
u
s
or
-n
u
s
,
Fr
a
xi
n
u
s
a
n
gu
st
if
ol
ia
s
u
bs
p.
ox
yc
a
r-pa
,
Fr
a
xi
n
u
s
sy
ri
a
ca
,
Sy
ri
n
ga
v
u
lg
a
ri
s
.
Ca
nà
ri
es
:
O
le
a
e
u
ro
pa
ea
s
u
bs
p.
gu
a
n
-ch
ic
a
,
O
le
a
e
u
ro
pa
ea
s
u
bs
p.
ce
ra
si
fo
r-m
is
,
Ja
sm
in
u
m
o
d
or
a
ti
ss
im
u
m
,
Pi
cc
o-n
ia
e
xc
el
sa
.
N
ord
d’
Àfrica:
Fraxinus
angustifolia
,
Fraxinus dimor
pha
.
Sudà
frica:
Olea
woodiana
,
Jasminum
multipar
titum
.
Etno
botànica:
Jasminum officinale
Text: Núria Abellán Fotos 1, 2 i 3: Núria Abellán Foto 4: Wikimedia
La família de les oleàcies
1. Jasminum odoratissimum2.
Sàmares de
Fraxinus ornus
3.
Camp d’oliveres. Serra de T
ramuntana (Mallorca)
4.
Fraxinus pennsylvanica
6
7
N
OV
A Z
ONA DE
G
UIXOS
AL
J
ARDÍ
El
g
ui
x
és
s
ul
fa
t
de
c
al
ci
h
id
ra
ta
t.
És
un
a
sa
l q
ue
e
s d
ip
os
ita
e
n
zo
ne
s s
om
es
,
m
ar
in
es
o
c
on
tin
en
ta
ls
, a
m
b
fo
rt
a
ev
a-po
ra
ci
ó.
E
n
l’e
vo
lu
ci
ó
de
la
T
er
ra
s’
ha
n
pr
od
uï
t p
er
ío
de
s
de
d
is
po
si
ci
ó
de
g
ui
x
no
m
br
os
es
v
eg
ad
es
, i
e
n
in
dr
et
s
m
ol
t
di
fe
re
nt
s.
L
a
pe
ní
ns
ul
a
Ib
èr
ic
a
n’
és
es
pe
ci
al
m
en
t r
ic
a.
N
’h
i h
a
de
m
ol
t a
n-tic
s,
c
om
e
ls
g
ui
xo
s
ve
rm
el
ls
d
el
T
ri
à-si
c,
fi
ns
a
d
ep
os
ic
io
ns
m
és
m
od
er
ne
s,
co
m
le
s
de
l M
io
cè
, m
ol
t a
bu
nd
an
ts
e
n
di
ve
rs
os
in
dr
et
s p
en
in
su
la
rs
.
Sobre
els
guixos
s’hi
formen
sòls
molt
especials,
ja
que
estan
comple-tament
saturats
de
calci
i
els
altres
elements
químics
necessaris
hi
són
molt
rars
o
difícils
d’
obtenir
. Acullen
nombroses
espècies
endèmiques
o
rares:
parlem
de
gipsò
fits
per
ref
e-rir-nos
a
les
plantes
que
viuen
sobre
aquesta
mena
de
sòls.
Són
plantes
que
han
de
toler
ar
aquestes
condicions
ex
tremes,
i persisteix
el
dubte
de
si
es
tracta
d’
espècies
que
s’han
adaptat
ac
-tivament
a
viure
sobre
aquesta
mena
de
sòls
o
be
són
plantes
que
s’hi
han
refugiat
, empeses
per
altres
espècies
més competitives. Algunes
espècies
típiques
dels
guixos,
com
la
botja
blanca
(
H
eliant
-hemum
syr
iacum
)
o
la
trincola
(
Gyp-sophila
str
uthium
),
tenen
una
àrea
de
distribució
amplíssima
,
que
abasta
des
de
les
zones
endorreiques
de
Pèr
-sia
fins
al
M
arroc
i
el
sud
d’Europa
.
Eurotia
ceratioides
,
una
mena
de
sa
-lat
blanc,
té
localitats
aïllades
des
del
M
arroc
a
fins
a
les
planures
fredes
de
la
Sibèria
central.
Altres,
en
canvi,
són
endemismes
estrictes,
com
l’he
-liantem
d’
Almeria
o
l’eriçó
de
l’Aragó
(
Vella aspera
).
A
la
nova
zona
del
Jardí
hi
veurem
també
el
romaní
blanc
de
guixos,
salats,
nombroses
crucíf
eres
i
lle
-gu
minoses
llenyoses
-com
diverses
espècies
del
gènere
Vella
o
els
gavons
(
Ononis
tr
identata
)-,
ensopegalls
de
flors
blaves
o
blanques,
com
el
limò
-niu
m
de
Cosson
, o
de
flors
vermelles
i
fulles
blaves,
com
el
Limonium
cae-sium
. T
ambé
algunes
gramínies
inte
-ressants,
des
dels
esparts
fins
a
alguns
agropirs
encara
poc
coneguts
taxonò
-micament
.
Construir
aquesta
unitat
és
per
al
Jardí
una
oportunitat
per
mostrar
al
públic
espècies
tan
rares
i particulars.
M
olts
pocs
jardins
al
món
en
tenen
una
representació
tan
àmplia
i especí
-fica
. S’hi
podran
cultivar
plantes
molt
espec
ials
i característiques
de
la
flora
ibèr
ica
, ja
que
a
la
resta
d’Europa
els
sòls
guixencs
són
molt
rars.
El
pro
-fessor
Juan
M
ota
,
un
dels
principals
experts
en
flora
de
guixos
del
món
i en
restaur
ació
ecològica
de
les
explotaci
-ons
de
guix
, ens
assessora
en
el
des
-envolupament
de
la
nostra
zona
. Com
sempr
e,
comptem
també
amb
l’exper
-ta
col·laboració
dels
tècnics
de
l’Àrea
M
etropolitana de Barcelona
.
L’indret
del
Jardí
on
es
construeix
fa
una
mica
de
pendent
. P
er
tal
d’
as
-segur
ar-hi
el
millor
drenatge,
el
guix
s’hi
ha
disposat
en
tres
capes:
la
inf
e-rior
està
formada
per
trossos
de
guix
de
7
cm
de
diàmetre,
la
següent
per
tro
ssos
de
2
cm
i la
superior
per
guix
fi.
Per
evitar
erosions
hem
fet
tres
ter
-rasses:
a
la
superior
hi
instal·larem
plantes
del
sud
peninsular;
a
la
mitja
-na
les
d’
Aragó
i Castella
i a
la
inf
erior
,
més
fresca
, les
de
Cataluny
a
i
el
País
Valencià
.
Anys
de
recol·lecc
ió
per
la
vall
de
l’Ebre,
Castel
la
,
el
Sistema
Ibèric
i
Andalusia
ens
han
proporcionat
lla
-vor
s
de
plantes
característiques
dels
guixos.
També
alguns
vivers
especi
-alitzats
en
restauració
ecològica
de
les
explotacions
mineres
a
cel
obert
,
especialment
del
SE
de
la
Penínsu
-la
i concretament
d’
Almeria
, ens
han
subministrat
plantes
molt
interes
-sants.
U
na
altra
aportació
significativa
la
devem
als
investigadors
de
l’I
nsti
-tuto
Pirenaico
de
Ecologia
, que
estu
-dien
les
plantes
dels
guixos
des
de
fa
anys.
Precisament
, la
nova
zona
per
-metrà
comprendre
millor
com
s’adap
-ten
les
plantes
a viure
sobre
el
guix
. En
col·laboració
amb
l’esmentat
centre
de
recerca
es
faran
dos
experiments
científics
: un
compararà
les
mateixes
plantes
sobre
sòls
de
carbonat
càlcic
i
sobre
guix
pur
, i
l’altre
estudiarà
com
les
plantes
dels
guixos
mobilitzen
ele
-ments
químics essencials.
Text: JM Montserrat Fotografies: David Bertran
Vella aspera
Vella aspera
8
9
P
ARLEM
AMB
JUAN F
. MOT
A
P
OVEDA
D’
on
ve
aquest
interès
personal
per
la flora gispsícola? En
realitat
és
una
passió
compartida
amb
molts
altres
botànics.
Crec
que
en
el
cas
de
la
flora
dels
guixos,
com
en
de
la
flora
que
habita
serpentines
i dolo
-mies,
es
combinen
dos
dels
camps
de
coneixement
més
interessants
de
la
biologia: l’
ecologia i l’
evolució.
La
vegetació
de
guixos
existeix
com
a
tal?
Són
plantes
a
aquests
sòls
o
al
contrari,
aquest
tipus
de
sòls,
precisament
,
per
so
-breviure? Aquest
és
un
tema
candent
en
la
re
-cerca sobre la gipso
fília o la pref
erèn-cia
que
mostren
algunes
espècies
pels
sòls
de
guix
.
Per
explicar-ho
s’han
postulat
dos
models,
el
de
les
plantes
especialistes
i el
de
les
plantes
refugi
-ades.
Segons
el
primer
, el
guix
seria
un
element
indispensable
perquè
aques-tes
espècies
hi
prosperin
. Aquest
mo
-del
probablement
es
pot
aplicar
tam-bé
a
les
plantes
de
sòls
salins,
ja
que
les
anomenades
halò
fites
pre
senten
adaptacions
morf
oanatòmiques
i eco
-fisiològiques
molt
específiques
per
fer
front
al
repte
que
suposa
el
N
aCl.
Si
en
els
sòls
salins
hi
ha
excessos
de
N
aCl,
en
el
guix
hi
ha
excessos
de
CaSO4.
En
aquest
sentit
hi
ha
plantes
que
es
comporten
com
a
gipsò
fites
estrictes
que
acu
mulen
tant
Ca
(calci)
com
S
(so
fre)
en
els
teixits
d’
arrels
i
fulles,
especialment
en
aquestes
dar
reres.
N
o
obstant
això,
no
totes
les
espècies
considerades
amants
del
guix
o
gipsò
-files compleixen aquesta r
egla
.
Encara
que
no
es
pot
descartar
la
hipòtesi
de
l’especialista
,
molts
in
-vestigadors
s’inclinen
per
la
del
re
-fugi,
segons
la
qual
les
gipsò
fites
són
una
cosa
així
com
“pàries
”
en
el
món
vegetal,
que
només
subsisteixen
allà
on
molt
poque
s
espècies
poden
viure;
diguem
que
la
competència
les
exclou
de terres més f
eraces.
El
s
in
ve
st
ig
ad
or
s
de
l
a
gi
ps
of
íli
a
m
és
a
ut
or
itz
at
s
de
fe
ns
en
q
ue
t
ot
s
do
s
m
od
el
s,
e
l d
e
l’e
sp
ec
ia
lis
ta
i
el
d
el
r
e-fu
gi
at
,
co
ex
is
te
ix
en
e
n
el
s
gu
ix
os
.
A
l
m
eu
e
nt
en
dr
e,
h
i h
a
un
a
ev
id
èn
ci
a
qu
e
ad
m
et
p
oc
a
di
sc
us
si
ó:
la
v
eg
et
ac
ió
a
s-so
ci
ad
a
al
s
gu
ix
os
é
s
se
m
pr
e
m
és
e
s-cl
ar
is
sa
da
q
ue
la
c
ir
cu
m
da
nt.
C
re
c
qu
e
ai
xò
e
s
de
u
al
d
èfi
ci
t d
’ai
gu
a
en
e
ls
s
òl
s
o
a
un
d
es
en
vo
lu
pa
m
en
t p
re
ca
ri
d
e
le
s
ar
re
ls
,
in
ca
pa
ce
s
de
d
es
en
vo
lu
pa
r-se
am
b
pl
en
itu
d
o
ne
cr
os
ad
es
p
er
la
d
in
à-m
ic
a
de
le
s
pa
rt
íc
ul
es
d
e
gu
ix
i
el
s
po
-ru
s d
el
sò
l.
En
e
l f
ut
ur
, l
es
in
te
ra
cc
io
ns
bi
òt
iq
ue
s
en
la
r
iz
os
fe
ra
p
od
en
d
on
ar
le
s c
la
us
p
er
e
nt
en
dr
e
la
g
ip
so
fí
lia.
Vegetació
tradicionalment
força
menystinguda
,
cosa
que
l’ha
dut
gairebé
al
llindar
de
l’ex
tinció
per
sobree
xplotació
de
les
pedreres
de
gui
x.
Quin
paper
hi
juguen
les
em
-preses mineres? En
ef
ecte,
l’aspecte
esclarissat
i obert
d’
aquest
tipus
de
vegetació,
gaire
-bé
sempre
sotmesa
a
un
fort
estrès,
no
ajuda
que
el
pro
fà
s’interessi
per
aquest
tipus
de
plantes.
En
aquest
sentit
jo
sempr
e
recordo
la
frase
de
l’insigne
Boissier
: “Res
més
trist
que
l’aspecte
d’
aquests
indrets
estèrils
i
totalment
priv
ats
d’
aigua
dolça
”.
N
o
obstant
això,
la
Directiva
H
àbitats
(D
H)
els
considera
un
hàbitat
prio
-ritari,
fet
que
ha
fet
canviar
radical
-ment
la
per
cepció
que
se
’n
tenia
,
tot
i que
potser
encara
no
s’entén
del
tot
el
seu
valor
natural.
M
és
important
és
que
aquesta
D
H
ens
possibilita
ara
asseure
’ns
amb
les
companyies
que
expl
oten
aques
t
mineral
per
abor
-dar-hi
qüestions
mediambientals.
En
20
anys
tractant
amb
aquestes
empre
-ses
crec
que
hem
avançat
força
. Avui
dia
,
estan
convençudes
que
després
de
l’explotació
cal
restaurar
, i
restau
-rar-ho
correctament
,
emprant
prin
-cipis
científics
i en
el
marc
conceptual
de
l’ecologia
de
la
restauració.
Crec
que
les
empreses
mineres
estan
enca
-ra
digerint
la
idea
, però
hem
de
con
-vèncer
-les
que
cal
avaluar
l’èxit
de
la
restauració
i engegar
protocols
de
se
-guiment
. El
suport
de
les
administra
-cions
ambientals
hi
serà
determinant
.
Quina
opinió
li
mereix
la
zona
de
gui
xos del JBB?
La
iniciativa
del
Jardí
Botànic
del
Bar
-celona
de
dedicar
una
parcel·la
a
la
vegetac
ió
gipsícola
em
sembla
mera
-vellosa
. Crec
que
al
JBB
cal
centrar-se
sobretot
en
les
plantes
gipsícoles
dels
aflorame
nts
catalans
i
de
la
vall
de
l’E
bre,
però
sense
renunciar
a
mos
-trar
també
alguns
dels
endemismes
del gu
ix locals d’
altres territoris.
Carme Solà
1111 10
ELS
IS
ÒETS
, EL
P
ORC SEN
GLAR
I LA CONSER
VACIÓ
DE
LA
FLORA
En tr e le s fa lg ue re s m és r ar es d el p aí s hi h a el s is òe ts , q ue s ón p la nt es m ol t an ti gu es . A lg un es es pè ci es es ta n ad ap -ta de s a vi ur e en l la cs p ir in en cs d ’a lta m un ta ny a, p er ò al tr es v iu en e n llo cs te m po ra lm en t hu m it s de t er ra b ai xa , so ta c lim a m ed it er ra ni , o n fo rm en c o-m un it at s ve ge ta ls a m b no m br os es a l-tr es p la nt es d e ta lla p et it a i m ol t r ar es a la n os tr a fl or a. A la b as e hi fa n un p e-ti t c or m e ng ru ix it o n la p la nt a ac um ul a re se rv es p er a l’ es ti u. E ls is òe ts , a m és , só n pl an te s he te ro sp òr iq ue s, q ue v ol di r qu e te ne n el s se xe s de la g en er ac ió re pr od uc to ra e n in di vi du s di fe re nt s, ci rc um st àn ci a qu e en ca ra l es f a m és ra re s i v ul ne ra bl es . L’ ún ic a po bl ac ió c on eg ud a a le s co -m ar qu es b ar ce lo ni ne s, a l ’o ba ga d e la s er ra la da L it or al , es c re ia e xt in gi -da ; no s ’h av ia r et ro ba t de s de m it ja n se gl e pa ss at . Pe rò l ’a ny 2 00 9 va s er fe liç m en t re tr ob ad a pe l bi òl eg M oi -sè s G ua rd io la . M al au ra da m en t, pe rò , aq ue st a po bl ac ió e st à gr eu m en t am e-na ça da p el s en gl ar , q ue a ny r er e an y la ca st ig a fi ns a l p un t q ue u na d e le s q ua -tr e su bp ob la ci on s qu e en ca ra p er vi vi -en a ra fa 6 a ny s ja h a de sa pa re gu t. I és q ue , pe r a aq ue st s an im al s, aq ue st es f al gu er et es s ón u n al im en t m ol t pr ofi tó s (e ls b ul bs ) a l’h iv er n, qu an h i h a po c m en ja r, i un e sp lè nd id i pr eu at r ac ó d’ ai gu a, f an g i hu m ita t a l’e st iu , o n po de n es tir ar -s e pe r re fr es -ca r-se i d es pa ra si ta r-se . P er ò a f or ça d e fu rg ad es i r eb ol ca de s el s en gl ar m al -m et e ls is òe ts i to te s le s pe tit es p la nt es qu e l’a co m pa ny en , fi ns al p un t q ue ac a-ba d es tr ui nt -n e l’h àb ita t. Ca l d es ta ca r qu e la m aj or ia d ’is òe ts e st an p ro te gi ts le ga lm en t a C at al un ya ( C at àl eg d e fl or a am en aç ad a de C at al u n ya ), i l’h àb ita t o n vi ue n és d e co ns er va ci ó pr io ri tà ri a a la U ni ó Eu ro pe a (3 17 0 Ba ss es i e st an ys te m po ra ls m ed ite rr an is ). Ca ta lu ny a té u na d e le s fl or es m és ri qu es d ’E ur op a en p ro po rc ió a l a di -m en si ó de l s eu te rr ito ri . D e le s pl an te s en d ep en en la r es ta d ’o rg an is m es v iu s, de m an er a qu e qu an e s pe rd u na e sp è-ci e ve ge ta l d ’u n in dr et e n po se m e n ri sc al tr es , qu e hi i nt er ac tu en o e n de pe -ne n. I la p ob la ci ó cr ei xe nt d e se ng la rs re pr es en ta u na a m en aç a pe r a to te s le s pl an te s qu e te ne n òr ga ns d e re se rv a su bt er ra ni s, c om ll ir is , o rq uí di es , n a-da le s, a lls i c eb es si lv es tr es , i ta m bé c i-cl àm en s, a rà ci es o , fi ns i to t, el s pe tit s co rm s d’ al gu ne s fa lg ue re s. A cu m ul ar re se rv es p er s ob re vi ur e a le s èp oq ue s m és d es fa vo ra bl es é s un a es tr at èg ia m ol t ex ito sa e n el m ón m ed ite rr an i: aq ue st a m en a de p la nt es r ep re se nt a pr op d el 2 0% d el to ta l d e l a n os tr a fl or a. El p ro bl em a m és gr eu és q ue la ca pa -ci ta t q ue te ni m p er fe r el s eg ui m en t d e le s p ob la ci on s m és am en aç ad es é s m ol t pe tit a, e sp ec ia lm en t si l a co m pa re m am b el ri tm e en q uè cr ei x l a p ob la ci ó de se ng la r. Q ua nt s ca so s co m e l d e l’i sò et es d eu en h av er d on at ? Q uè p as sa a m b el s al tr es is òe ts d e te rr a ba ix a? Q ui ne s es pè ci es e st an e n pe ri ll? L es o ba gu es fo re st al s d el M on tn eg re o d e la se rr a de Pr ad es te ne n el so ta bo sc co m pl et am en t re m en at . D if íc ilm en t e s re tr ob ar an e ls ge òfi ts q ue c ar ac te ri tz av en e ls m ill or s bo sc os d ’aq ue st s i nd re ts . C om v am p o-de r co m pr ov ar e n un a so rt id a am b el s A m ic s de l J BB a la s er ra d e Co lls er ol a el p as sa t m es d ’ab ri l, el s c am in s i zo ne s am b te rr a fo nd a es ta n co m pl et am en t re gi ra ts i co st a m ol t t ro ba r-hi u na o r-qu íd ia te rr es tr e o qu al se vo l a ltr a pl an ta am b bu lb s o ri zo m es . A ls p oc s in dr et s hu m its q ue té , c om a ra fo nt s i t or re n-te re s, e l s en gl ar h i f ur ga t ot l’ an y i n o de ix a qu e le s pl an te s qu e na tu ra lm en t hi v iu en p ug ui n re pr od ui r-se . El esf orços per reduir la super -població de senglar (batudes de caça controlades) han resultat ineficaços i motiu de controvèrsia per les conse -qüències que arrosseguen . Ara l’ad -minis tració està optant per af egir-hi les modernes i costoses tècniques de control amb anticonceptius. Però és evident que a curt i mitjà termini tot això no rebaixarà la presència d’ aquest animal, i els impactes sobre la flora continuar an pr oduint-se. Aquest cas evidencia que la con -serv ació de la biodivers itat necessita actuacions decidides i urgents i que cal orientar la lluita contra la plaga del senglar també des de la perspectiva de les seves conseqüències sobre la bio-diversitat a Cataluny
a.
Text: JM Montserrat Col·laboració: David Bertran i Moisès
Guardiola
Fotografia: David Bertran
12
13
BREUS DE L
’ASSOCIACIÓ...
Viatge a Corfú i Albània
Entreel
18
i 25
de
maig
vam
fer
un
vi
-atge
a
Corfú
i Albània
. V
am
visitar
di
-ferents
jardins
de
l’illa
de
Corfú
, com
els
de
la
Vil·la
Achilleion
i la
fortalesa
bizantina
d’
Angelokasto.
Ja
en
territo
-ri albanès, vam poder
veure les ruïnes
de l’
antiga ciutat grega de Butrint
.
Nit dels M
useus
Amb
una
massiva
par
ticipació
de
pú
-blic,
la
nit
del
21
de
maig
va
tenir
lloc
La
N
it
dels
M
useus.
Dif
erents
guiatges
amb
llanterna
es
van
fer
fins
a
darrera
hora
. H
i va
haver
un
taller
d’
astrono
-mia
amb
observació
de
la
lluna
plena
amb
teles
copi
i explicacions
en
panta
-lla
. U
n
grup
de
jaz
z,
proposat
per
nos
-altres, v
a amenitzar la vetllada
.
Dinar de germanor
Dedicata
tots
els
socis
i
voluntaris,
l’11
de
juny
al
jardí
de
la
M
asia
es
va
fer
una
arrossada
preparada
per
en
Pere
Casbas
amb
l’ajut
de
tots
nosaltres.
U
na
trobada
reeixida
per
intercanviar
impressions i experiències.
Taller de terrasses i balcons
Va tenirlloc
el
18
de
juny
, i
va
anar
a
càrrec
d’
en
Pere
Casbas.
Curset
pràc
-tic
per
saber
conrear
i mantenir
plan-tes en els nostres habitatges.
El
zoòleg
i
enginyer
aeronàutic
fran
-cès
Antoine
M
agnan
afirmava
en
el
seu
llibre
El
vol
dels
insectes
que
els
bo
-rinots
volen
perquè
no
en
saben
res,
d’
aerodinàmica
, ja
que
si
en
tingues
-sin
noció
no
s’hi
atrevirien
. Senzilla
-ment
, tenen les ales massa petites.
L’
afirmació
donà
origen
al
“mite
del
borinot
”,
un
problema
matemàtic
finalment
resolt
mitjançant
un
model
que
explica
els
complexos
processos
aerodinàmics
de
les
ales
dels
insec-tes,
que
són
capaços
de
realitzar
cen-tenars
de
moviments
per
segon
,
ba
-tent
i rotant
simultàniament
les
ales,
originant
vòrtexs
turbulents
que
els
sustenten en l’
aire.
I és
que
quan
se
t’apropa
un
borinot
negre,
amb
els
5
cm
d’
envergadura
i el
vol
potent
i
sorollós,
la
primera
cosa
que
et
preguntes
és:
com
pot
volar
una
bestiola així?
D
es
pr
és
p
en
se
s:
q
ue
d
eu
p
ic
ar
?
Pe
r
so
rt
,
m
al
gr
at
l
’as
pe
ct
e
qu
e
te
ne
n,
s
ón
in
se
ct
es
m
ol
t p
ac
ífi
cs
. N
om
és
té
fi
bl
ó
la
fe
m
el
la
, i
é
s
po
c
pr
ob
ab
le
q
ue
l’
em
pr
i.
Ar
a
bé
, s
i e
ls
s
om
m
ol
es
to
s
no
d
ub
te
n
a
vo
la
r-no
s p
el
v
ol
ta
nt
p
er
in
tim
id
ar
-n
os
.
N
’h
i h
a p
ro
u
am
b
la
se
va
m
id
a i
el
b
ru
nz
it
qu
e f
an
p
er
d
is
su
ad
ir
-n
os
i f
er
-n
os
fo
ra
.
Al
Jardí
sovint
se
’ls
veu
entre
les
flors,
entotsolats
en
la
recol·lecció
de
pol·len
i
nèctar
,
de
què
s’alimenten
.
És
un
bon
moment
per
apropar
-nos-hi
i observar-los:
un
cos
pelut
i negre
amb
reflexos
blau-metàl·lic;
unes
ales,
membranoses
i
translúcides,
de
reflexos
irisats
que
varien
en
tons
marró-violac
is
i
blavencs
depenent
de com hi incideix la llu
m
.
És
un
insecte
força
comú
als
Països
Catalans
i gran
part
d’Europa
, i
juga
un
paper important en la pol·linització. Fa
e
ls
n
iu
s
a
la
f
us
ta
,
pe
rò
n
o
se
n’
al
im
en
ta
. A
m
b
le
s
fo
rt
es
m
an
dí
bu
le
s
pe
rf
or
a
ga
le
ri
es
e
n
tr
on
cs
i
b
ra
nq
ue
s
d’
ar
br
es
m
or
ts
. S
i b
é
só
n
in
se
ct
es
s
ol
i-ta
ri
s
en
la
c
ur
a
de
la
p
ro
le
, é
s
a
di
r,
n
o
fo
rm
en
ru
sc
s,
te
nd
ei
xe
n
a
co
ns
tr
ui
r e
ls
ni
us
a
p
ro
p
un
s
de
ls
a
ltr
es
, i
e
n
al
gu
ns
ca
so
s
de
m
ol
ta
c
on
ce
nt
ra
ci
ó
d’
in
di
vi
-du
s
ar
ri
be
n
a
m
al
m
et
re
b
ig
ue
s
o
so
s-tr
ad
es
d
e
ca
se
s.
D
an
ys
g
en
er
al
m
en
t s
u-pe
rfi
ci
al
s q
ue
n
o
af
ec
te
n
l’e
st
ru
ct
ur
a,
ja
qu
e
le
s g
al
er
ie
s n
o
só
n
ga
ir
e
pr
of
un
de
s.
Text i fotografies: Ángel Hernansáez
L’
abella fustera o borinot negre
ELS
HOSTES
DEL
J
ARDÍ
FO
TO
G
R
A
FI
A
:
P
E
R
E
V
IV
E
S
FO
TO
G
R
A
FI
A
:
IG
N
A
C
IO
S
O
M
O
V
IL
LA
FO
TO
G
R
A
FI
A
:
A
R
X
IU
A
A
JB
