3r ESTUDI SOBRE LA COOPERACIÓ LOCAL DE CATALUNYA AMB ELS PAÏSOS DEL SUD 2003-2004-2005

343  Download (0)

Full text

(1)

Amb aquest

3r Estudi sobre la Cooperació Local de Catalunya amb els països del

Sud 2003-2005

, des del Fons Català volem refermar el nostre compromís i donar

continuïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades de la cooperació en el món

local. Amb aquesta finalitat, aquesta publicació és, un cop més, l’actualització

de les dades presentades en els dos informes anteriors que recollien la

informa-ció compresa entre 1998-2000 i 2000-2002, respectivament.

Aquest estudi engloba dades de 540 ajuntaments de Catalunya, 22 consells

co-marcals, 4 diputacions, i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB en relació a les

polítiques de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005.

Segons les últimes dades de què disposem, 400 ajuntaments de Catalunya han

fet accions de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005, així

com tres diputacions, 19 consells comarcals i la Mancomunitat de Municipis

de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot i ser un univers molt ampli i amb

polítiques de cooperació local heterogènies, observem que comparteixen unes

especificitats i una història que cal tenir en compte per comprendre com s’han

conformat i desenvolupat aquestes polítiques.

Aquest informe, juntament amb els dos publicats anteriorment pel Fons Català,

permet disposar d’una àmplia radiografia de 8 anys de cooperació des del món

local amb dades exhaustives no només des del punt de vista econòmic sinó

també des del punt de vista qualitatiu, amb informació sobre indicadors propis

de les polítiques de cooperació local. Entre altres dades, podem veure que ja

són més de 100 els ens locals que destinen el 0,7% o més dels seus ingressos

propis per a cooperació i solidaritat, que a Catalunya hi ha 102

agermanaments-cooperació, o que s’han creat des de l’espai local 49 consells de cooperació i

solidaritat que permeten la participació de les entitat solidàries en el disseny de

les polítiques locals de solidaritat i cooperació al desenvolupament.

Esperem que aquesta publicació sigui una eina útil per a les institucions i

en-titats que treballen pel i des del món local i que pugui servir per sistematitzar

amb rigorositat la llarga pràctica de les polítiques de cooperació local del nostre

país, tant la que s’ha fet fins ara com la que es continuarà fent en un futur.

2003 · 2004 · 2005

3r Estudi de la

Cooperació

Local

de

Catalunya

amb els països del

Sud

3r

E

st

ud

i d

e

la

C

o

o

p

er

ac

L

o

ca

l d

e

C

at

al

un

ya

a

m

b

e

ls

p

so

s

d

el

S

ud

20

03

·

20

04

·

20

(2)

3r Estudi sobrE la CoopEraCió

loCal dE Catalunya

(3)

Les dades incloses en aquest estudi han estat recollides i elaborades pel Fons Català de Cooperació

al Desenvolupament.

Per reproduir aquestes dades en qualsevol publicació, sigui impresa o digital, serà necessària

l’autorització del Fons Català de Cooperació.

Han participat en l’elaboració d’aquest estudi:

Coordinació de l’estudi i recollida de dades: Núria Mercader

Revisió de les dades: Núria Mercader i Albert Pujol

Anàlisi de les dades i redacció: Núria Mercarder

Correcció: Susanna Huguet i Marta Pujolràs

i la col·laboració de l’equip tècnic del Fons Català de Cooperació

Agraïment especial a Joaquim Soler Vilanova, per la seva col·laboració en la justificació tècnica dels criteris

d’aplicació dels ingressos propis municipals a la cooperació al desenvolupament.

3r Estudi de la Cooperació local a Catalunya amb els països del sud – 2003-2004-2005

1a edició, novembre de 007

© Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Dipòsit legal: B. XX.XXX-007

Editat per:

Via Laietana, 33, 9è a

08003 Barcelona

Telèfon: 93 41 6 0

Fax: 93 301 90 88

Correu electrònic: fonscat@pangea.org

web: www.fonscatala.org

(4)

ÍndEx

PRESENTACió . . . 5

1. introduCCió. . . 7

1.1 Objectius . . . 9

1. Metodologia. . . 9

2. CoopEraCió al dEsEnvolupamEnt dEs dEls ajuntamEnts dE Catalunya . . . 11

2.1 ajuntaments de Catalunya i cooperació . . . 13

Quants ajuntaments fan cooperació. . . 13

Ajuntaments cooperants i grandària del municipi . . . 15

Ajuntaments cooperants i relació amb el Fons Català de Cooperació. . . 16

Ajuntaments cooperants i destinació regular dels recursos. . . 18

2.2 ajuntaments: respostes obtingudes . . . 19

Resposta obtinguda . . . 19

Distribució de la resposta per trams de població . . . 19

2.3 alguns indicadors de les polítiques de cooperació i solidaritat dels ajuntaments. . . . 20

Partida específica de cooperació . . . 1

Estructura municipal per a la cooperació . . .

Participació al Fons Català de Cooperació . . . 6

0,7% sobre els ingressos propis municipals . . . 8

Mecanisme de difusió. . . 31

Acció institucional . . . 3

Consell de cooperació . . . 40

Entitats locals que treballen temes de cooperació i solidaritat . . . 46

Coordinadora local d’entitats . . . 47

Gestió de projectes. . . 49

2.4 agermanaments-cooperació . . . 52

Agermanaments-cooperació a Catalunya. . . 5

2.5 dades econòmiques dels ajuntaments cooperants . . . 61

Anàlisi del volum de recursos destinats a cooperació . . . 6

Anàlisi d’euros/habitant destinats a cooperació . . . 73

Anàlisi del percentatge de recursos propis destinat a cooperació . . . 84

3. CoopEraCió al dEsEnvolupamEnt dEs dEls Ens supramuniCipals

dE Catalunya . . . 91

3.1 Consells comarcals . . . 94

Consells comarcals: respostes obtingudes . . . 94

Polítiques de cooperació i solidaritat d’alguns consells comarcals. . . 94

Dades econòmiques dels consells comarcals cooperants . . . 99

(5)

Diputacions: respostes obtingudes. . . 101

Polítiques de cooperació i solidaritat de les diputacions . . . 101

Dades econòmiques de les diputacions cooperants . . . 107

3.3 mancomunitat de municipis de l’Àrea metropolitana de barcelona . . . 108

4. anÀlisi dE la dEstinaCió dEls rECursos dE lEs CorporaCions loCals

a CoopEraCió i solidaritat . . . 111

4.1 recursos destinats a cooperació i solidaritat de les corporacions locals . . . 113

4.2 recursos destinats a cooperació i solidaritat per línia d’actuació . . . 115

4.3 distribució dels recursos destinats a projectes de cooperació i d’emergència segons el

sector de cooperació. . . 117

4.4 distribució dels recursos destinats a projectes de cooperació i d’emergència segons els

beneficiaris . . . 118

4.5 distribució dels recursos destinats a projectes de cooperació i d’emergència segons

l’àrea geogràfica . . . 119

4.6 distribució dels recursos destinats a projectes de cooperació i d’emergència segons

l’Índex de desenvolupament Humà dels països receptors . . . 123

4.7 lectura comparativa dels països receptors dels recursos de la cooperació local . . . . 128

4.8 principals onG catalanes receptores de recursos de les corporacions locals . . . 130

annExos. . . 131

a. llista de projectes de cooperació i solidaritat finançats l’any 2004 per les

administracions locals catalanes . . . 134

b. Criteris d’aplicació del 0,7% dels ingressos propis municipals a cooperació al

desenvolupament . . . 315

(6)

prEsEntaCió

Amb aquest

3r Estudi sobre la Cooperació Local de Catalunya amb els països del Sud

2003-2005,

des del Fons Català volem refermar el nostre compromís i donar

continu-ïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades de la cooperació en el món local. Amb

aquesta finalitat, aquesta publicació és, un cop més, l’actualització de les dades

presenta-des en els dos informes anteriors que recollien la informació compresa entre 1998-2000

i 2000-2002, respectivament.

Les pràctiques de la cooperació i la solidaritat des dels municipis han entrat en una

fase de consolidació i millora de la qualitat de les accions, tant pel que fa referència a la

planificació, execució i avaluació d’aquestes, com a la necessitat d’articular els diferents

agents que actuen per millorar els indicadors i els nivells de desenvolupament dels espais

locals. És per això, que cada vegada és més necessari disposar del mapa que ens permeti

tenir informació sobre l’avenç i l’estat de les polítiques de cooperació local.

Superant els primers estadis de voluntarisme i fragmentació, actualment el discurs

pre-dominant ja incideix en les fortaleses d’aquest tipus de cooperació, que reuneix actors

governamentals i civils amb idèntics objectius globals, superant l’etern binomi donant–

receptor i plantejant la corresponsabilitat i l’horitzontalitat com a eixos de treball

co-muns.

Segons les últimes dades de què disposem, 400 ajuntaments de Catalunya han fet

acci-ons de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005, així com tres

diputa-cions, 19 consells comarcals i una mancomunitat de municipis. En aquest sentit, tot i ser

un univers molt ampli i amb polítiques de cooperació local heterogènies, observem que

comparteixen unes especificitats i una història que cal tenir en compte per comprendre

com s’han conformat i desenvolupat aquestes polítiques. L’evolució no ha estat només

en xifres sinó que la consolidació d’aquest tipus de cooperació es tradueix en la voluntat

d’aportar rigorositat a les pràctiques.

Així, cada vegada més hi ha institucions locals que tendeixen a articular les accions

de cooperació en el marc de plans municipals de solidaritat i cooperació al

desenvolu-pament; sistematitzar experiències per avaluar i reordenar objectius i procediments de

cooperació; incorporar la transversalitat de la política de cooperació als ajuntaments;

articular les accions de cooperació i solidaritat en el marc d’agermanaments als plans

estratègics de desenvolupament local dels municipis del Sud, i donar també un pes

im-portant a la sensibilització al Nord.

(7)

pràctiques de cooperació que duen a terme les contraparts del Sud i del Nord, així com

per aplicar paràmetres de qualitat tècnica en tots els processos que, en últim terme,

re-percuteixen en la millora dels resultats obtinguts.

L’experiència de 20 anys i la possibilitat de treballar conjuntament amb actors estables ha

permès als municipis enfortir el propi espai del Fons Català, des del qual es defineixen

iniciatives conjuntes que posen a l’abast dels esmentats municipis instruments i fórmules

per dur a terme la cooperació i la solidaritat amb el Sud d’una manera més coordinada i

horitzontal, una característica definitòria de la cooperació local.

Tot desitjant que la publicació que teniu a les mans sigui del vostre interès, us saludo

ben cordialment.

Teo Romero Hernández

(8)
(9)
(10)

1. introduCCió

1.1 objECtius

Aquest estudi té com a objectiu presentar un mapa sobre la cooperació local de Catalunya

amb els països del Sud que duen a terme els ajuntaments, els consells comarcals, les

di-putacions i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB.

Des del Fons Català volem donar continuïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades

de la cooperació en el món local. Per aquest motiu, el present informe és un cop més

l’actualització de les dades presentades en el 1r i 2n Estudi de la Cooperació Local de

Catalunya amb els països del Sud realitzats pel Fons Català i que recollien la informació

compresa entre 1998-2000 i 2000-2002 respectivament.

Aquest estudi pretén brindar una aproximació sobre l’estat de la cooperació local a

Catalunya donant a conèixer el màxim nombre de dades sobre les corporacions locals

que realitzen accions de cooperació i solidaritat durant el període 2003-2005. Amb

aquesta finalitat, fem servir alguns indicadors que permeten valorar tant la voluntat

dels consistoris d’incloure la cooperació com una política estable dins de les polítiques

municipals com l’avenç i la consolidació d’aquestes polítiques.

Aquest informe ha estat elaborat pel Fons Català a partir de les enquestes enviades al

llarg dels anys 2004 i 2005 a les corporacions locals i també té en compte les dades de

què disposa el Fons Català sobre les aportacions gestionades per la pròpia institució.

1.2 mEtodoloGia

Per recollir les dades sobre la cooperació local de Catalunya s’ha realitzat una entrevista

tancada durant el 2004 i el 2005 a tots els ajuntaments (946), consells comarcals (41),

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1) i diputacions

(4) de Catalunya amb el propòsit d’obtenir el màxim nombre de respostes del conjunt

d’aquesta població. També s’ha utilitzat la base de dades del Fons Català per completar

la informació de les corporacions que no han facilitat les dades via l’enquesta, però que

sabem que han realitzat accions de cooperació a través el Fons. Per tant, tenim dues fonts

d’informació:

dades de l’enquesta

(11)

com l’objecte d’estudi, sense definir una mostra concreta

1

. En aquest sentit, caldrà

lle-gir les dades tenint en compte que els resultats no són una extrapolació estadística a la

població general (ajuntaments catalans). Tanmateix, es marca com a objectiu garantir el

màxim nombre de respostes dels ajuntaments i que aquestes respostes permetin

mante-nir una certa representació del total d’ajuntaments catalans (considerant la grandària del

municipi com a criteri de representació).

dades del Fons Català de Cooperació

Són 249 els ajuntaments que no han respost l’enquesta però han realitzat accions de

cooperació al desenvolupament o accions puntuals d’emergència a través del Fons

Cata-là durant els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005. D’aquests, tot i no incloure’ls a l’apartat de

l’anàlisi d’indicadors (punt 2.3), es facilitaran les aportacions que han realitzat via Fons

Català durant el 2003 i/o 2004 i/o 2005 i es consideraran en l’apartat d’ajuntaments de

Catalunya i cooperació (punt 2.1).

unitat d’anàlisi

La unitat d’anàlisi són els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i la

MMAMB (Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona).

A Catalunya hi ha un total de 946 municipis, més de la meitat, 496, tenen una població

inferior als 1.000 habitants; és a dir, que si bé representen una proporció elevada dels

municipis catalans, quant a població representen una proporció molt petita (menys del

3% de la població de Catalunya). Per aconseguir uns resultats més aproximats a la

re-alitat, les dades que es presenten a les taules i gràfics d’aquest informe s’expressen tant

en xifres absolutes de municipis com en percentatge sobre el total de la població de

Catalunya.

Seguint el mateix criteri que els informes anteriors

2

s’han considerat ajuntaments

coope-rants els que han realitzat accions de cooperació i/o emergència i/o sensibilització durant

els anys 2003, 2004 i/o 2005 i l’anàlisi sobre els indicadors de la política de cooperació

s’ha centrat en els ajuntaments que han respost l’enquesta i que fan cooperació.

1. No és una mostra estadística aleatòria, sinó el conjunt d’ajuntaments que ens ha facilitat les dades.

(12)
(13)
(14)

2. CoopEraCió al dEsEnvolupamEnt dEs dEls

ajuntamEnts dE Catalunya

2.1 ajuntamEnts dE Catalunya i CoopEraCió

Quants ajuntaments fan cooperació

Dels 946 ajuntaments catalans, 400 han realitzat accions de cooperació i/o emergència

el 2003 i/o 2004 i/o 2005, i 140 no han destinat recursos a cooperació. De 406

ajunta-ments no disposem de dades.

Taula 1. Ajuntaments que han realitzat accions de cooperació

al desenvolupament i/o emergència el 003 i/o 004 i/o 005

* Aquesta xifra inclou els ajuntaments que han fet accions puntuals algun dels tres anys esmentats. En el gràfic 3 veurem

la regularitat en les accions de cooperació i/o emergència.

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català

Gràfic 1. Ajuntaments que han realitzat accions de cooperació

al desenvolupament i/o emergència el 003 i/o 004 i/o 005

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català

per nombre d’ajuntaments

Fan

cooperació

núm

%

DiSPOSEM

D’iNFORMACió

NO

400*

140

4,3%

14,8%

NO DiSPOSEM

DE DADES

406

4,9%

total

946 100%

per població representada

Fan

cooperació

Habit.

%

DiSPOSEM

D’iNFORMACió

NO

6.148.16 90,%

101.41

1,5%

NO DiSPOSEM

DE DADES

563.781

8,3%

total

6.813.319

100%

Sí fan cooperació

NO fan cooperació

No tenim informació

140

406 400

1,5%

8,3%

(15)

Els ajuntaments dels municipis que han realitzat accions de cooperació i/o emergència, que

són el 42,3% dels ajuntaments catalans, agrupen el 90,2% de la població catalana.

És important considerar que dels 400 ajuntaments cooperants, un centenar aproximadament

són ajuntaments que només han fet accions puntuals en el marc de campanyes

d’emergèn-cia.

l’any 2004 i el 2005 trobem diverses situacions d’emergència que varen donar lloc a

impor-tants campanyes de solidaritat a les quals hi van participar moltes institucions locals, en

aquest sentit podem afirmar que l’increment d’ajuntaments cooperants en aquest període

respon a la realitat d’algunes corporacions locals que destinen recursos a solidaritat

esporà-dicament en contextos d’emergència, especialment quan l’emergència té un important ressò

mediàtic; habitualment són els ajuntaments més petits que segueixen aquesta lògica.

les situacions d’emergència que es van produir en aquest període són:

Febrer 2004: terratrèmol d’ al-hoceima (nord del marroc)

octubre 2004: inundacions a Haití

desembre 2004: terratrèmol i tsunami al sud-est asiàtic

octubre 2005: terratrèmol al pakistan

(16)

ajuntaments cooperants i grandària del municipi

Considerant el nombre total dels ajuntaments de municipis de Catalunya que fan

co-operació, aquests representen un percentatge baix, però, en canvi, quant als habitants

que agrupen aquests municipis, representen la majoria de la població catalana. De

l’afir-mació se’n pot extreure que hi ha molts ajuntaments de municipis mitjans i grans que

fan accions de cooperació amb els països del Sud, mentre que són, majoritàriament,

municipis petits els que no en fan o dels quals no disposem de dades. Tanmateix, trobem

municipis petits que comprometen recursos a cooperació i han anat desenvolupant una

política pròpia en aquest àmbit al llarg dels anys.

El gràfic següent mostra aquesta relació agrupant els municipis per trams de població.

Les dades estan expressades en percentatge sobre el total de municipis de cada tram.

Gràfic . Ajuntaments cooperants o no per trams de població

El valor que hi ha a l’interior de les barres indica el nombre d’ajuntaments

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català

tots els ajuntaments dels municipis de més de 25.000 habitants fan accions de cooperació

i/o emergència durant el 2003, 2004 i/o 2005 (hi ha dos ajuntaments que no han contestat

l’enquesta, però disposem d’informació conforme destinen recursos a accions de cooperació

i solidaritat en aquest periode).

tots els ajuntaments dels municipis amb més de 5.000 habitants que han contestat

l’enques-ta han realitzat accions de cooperació i/o emergència. Els municipis que tenen menys de

1.000 habitants concentren els ajuntaments que no fan cooperació i els que no disposem de

dades.

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

de 0 a 1.000 de 1.001 de 5.001 de 10-001 de 5.001 de 100.001 més de a 5.000 a 10.000 a 5.000 a 100.000 a 500.000 500.000

Habitants

Percentatge

d’Ajuntaments

98

115 295

138

25 91

65

15

56

3

34 8 1

2

(17)

ajuntaments cooperants i relació amb el Fons Català de Cooperació

El Fons Català és un òrgan municipalista que agrupa institucions públiques de l’espai

local amb l’objectiu de contribuir coordinadament des de l’àmbit català al

desenvolu-pament dels països més empobrits evitant l’atomització de petits esforços dispersos en

l’espai i el temps. Alhora, el Fons Català actua com la veu conjunta dels ens locals

cata-lans compromesos amb la cooperació al desenvolupament i la solidaritat davant d’altres

institucions nacionals, estatals i internacionals, tot reivindicant el paper rellevant que

tenen actualment les administracions locals en la promoció de la cooperació

descentra-litzada al Nord i en el desenvolupament local al Sud.

La relació dels ajuntaments amb el Fons Català s’estableix en funció del grau de

compro-mís, tant pel que fa a les aportacions econòmiques regulars com per la participació en els

òrgans associatius. En aquest sentit, es pot distingir entre:

socis:

són ajuntaments socis del Fons Català aquells que han aprovat la seva adhesió

mitjançant acord de Ple. A partir d’aquell moment es comprometen a abonar anualment

la quota de soci i una aportació per finançar projectes de cooperació amb els països del

Sud aprovats per l’Assemblea General de Socis.

Col·laboradors:

anomenem ajuntaments col·laboradors del Fons Català aquells que,

sense un compromís de continuïtat plurianual, han fet aportacions econòmiques per

finançar projectes de cooperació o emergència amb els països del Sud, la qual cosa no

comporta un compromís estable de futur.

no socis, ni col·laboradors:

aquells ajuntaments que no mantenen cap relació de

col-laboració en cap sentit amb el Fons Català.

Gràfic 3. Ajuntaments cooperants i relació amb el Fons Català

Dels 400 ajuntaments que han fet accions de cooperació i/o emergència (003 i/o 004 i/o 005)

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català

Socis del Fons

Col·laboradors del Fons

No col·laboren amb el Fons

137; 34%

253; 63%

(18)
(19)

ajuntaments cooperants i destinació regular de recursos

La freqüència amb què els ajuntaments destinen recursos a accions de cooperació permet

valorar si la política que segueixen en temes de cooperació s’entén com un fet puntual o

com una tasca a realitzar cada any. Es distingeix entre els ajuntaments que ho fan

regu-larment i els que ho fan de manera puntual.

S’inclouen a

regularment

els ajuntaments que han destinat recursos a projectes de

co-operació, emergència i/o sensibilització en els tres últims anys (2003, 2004 i 2005) i a

puntualment

els ajuntaments que han destinat recursos per accions o campanyes

pun-tuals en algun dels últims tres anys, però no sistemàticament.

Nota per a l’anàlisi:

el nombre total d’ajuntaments que han fet accions de cooperació

i/o emergència prové de les dades obtingudes via enquesta i de les dades de què disposa

el Fons Català. Per tant, en alguns casos podem afirmar que l’ajuntament ha fet una

acció via Fons Català en un any determinat, però no tenim dades suficients per conèixer

si posteriorment ha fet alguna acció de cooperació o emergència (ja que no han contestat

l’enquesta). Per tant hi ha un gran nombre de “casos” dels quals no tenim dades

sufici-ents per poder definir la regularitat de l’ajuntament quant a cooperació.

Gràfic 4. Ajuntaments cooperants i destinació regular de recursos

Dels 400 ajuntaments que han fet accions de cooperació i/o emergència (003 i/o 004 i/o 005)

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català

una mica més de la meitat dels ajuntaments cooperants han fet accions de cooperació i/o

emergència amb regularitat, el 9% ho han fet puntualment i de la resta no disposem

d’infor-mació suficient.

* Es pot considerar que bona part d’aquests, són ajuntaments que han destinant recursos

puntualment en el marc de campanyes d’emergència, tanmateix com que no disposem de

tota la informació sobre els tres anys no podem establir la regularitat de les seves

aportaci-ons. només sabem que alguns d’aquests anys han destinat recursos a projectes de cooperació

i/o emergència.

Destinen regularment recursos a cooperació

Aportacions puntuals per a cooperació, emergència i/o sensibilització

No dades suficients

34; 9%

231; 57%

(20)

2.2 ajuntamEnts: rEspostEs obtinGudEs

resposta obtinguda

La resposta obtinguda és la del conjunt d’ajuntaments que ens han facilitat les dades.

3

L’enquesta que ha servit de base per a l’estudi ha estat enviada durant el 2004 i 2005 a

tots els ajuntaments de Catalunya, dels quals han contestat 291.

Taula . Ajuntaments que han respost

Han realitzat accions de cooperació al senvolupament, i/o emergència i/o activitats de sensibilització durant els anys 003, 004 i/o 005?

nombre

%

Habitants

%

SÍ fan cooperació

151

51,9 %

4.464.3

97,8%

NO fan cooperació

140

48,1%

101.41

,%

total

91

100%

4.56.734

100%

distribució de la resposta per trams de població

Atesa la diversitat de grandària dels municipis catalans quant a nombre d’habitants, un

dels objectius pel que fa a respostes de l’enquesta va ser aconseguir incloure ajuntaments de

municipis de tots els trams de població. En aquest sentit, la taula següent compara la

distri-bució per trams del total d’ajuntaments de Catalunya i els que han respost les enquestes.

Taula 3. Ajuntaments que han respost. Distribució per trams de població

ajuntaments de Catalunya

ajuntaments resposta

nombre distribució

nombre distribució

0 a 1.000 hab.

508

53,7%

0 a 1.000 hab.

144

49,5%

1.001 a 5.000 hab.

54

7,0%

1.001 a 5.000 hab.

61

1,0%

5.001 a 10.000 hab.

80

8,4%

5.001 a 10.000 hab.

1

7,%

10.001 a 5.000 hab.

59

6,%

10.001 a 5.000 hab.

3

11,0%

5.001

a 100.000 hab.

36

3,8%

5.001

a 100.000 hab.

6

8,9%

100.001

a 500.000 hab.

8

0,8%

100.001

a 500.000 hab.

6

,1%

Més de 500.000 hab.

1

0,1%

Més de 500.000 hab.

1

0,3%

total

946

100%

total

91

100%

Les respostes mantenen certa proporcionalitat tot i que els ajuntaments grans queden

sobre-representats. La sobrerepresentació respon a la realitat que la majoria d’ajuntaments a partir

de 25.000 habitants han realitzat accions de cooperació i han complimentat l’enquesta.

(21)

2.3 alGuns indiCadors dE lEs polÍtiQuEs dE CoopEraCió

i solidaritat dEls ajuntamEnts

Després de més de 20 anys de cooperació al desenvolupament des de les corporacions

locals, la praxis ha originat uns instruments propis d’aquest tipus de cooperació que els

ajuntaments cooperants han anat creant, adoptant i redefinint. En aquest apartat es

presentaran els indicadors que permeten valorar la voluntat dels consistoris d’incloure la

cooperació com una política estable dins de les polítiques municipals.

L’objectiu és conèixer el perfil dels ajuntaments que han incorporat aquests elements de

les polítiques de cooperació. L’anàlisi d’alguns indicadors ens permetrà veure’n l’abast

de la implantació:

partida específica

estructura municipal de cooperació

destinació regular de recursos a cooperació*

pertinença al Fons Català*

participació econòmica en el Fons Català

0,7% sobre els ingressos propis municipals

existència de mecanismes de difusió

acció institucional

consell de cooperació

agermanaments

*Els indicadors “pertinença al Fons Català” i “destinació regular de recursos a

coopera-ció” (gràfic 3 i gràfic 4) s’han presentat en el capítol anterior ja que a banda de les dades

de què disposem de l’enquesta aportem informació sobre els ajuntaments que han fet

aportacions a projectes de cooperació i/o emergència a través del Fons Català.

(22)

partida específica de cooperació

Un dels elements definitoris de la política de cooperació d’un ajuntament és l’existència

d’una partida específica destinada a aquest concepte als pressupostos municipals. Si bé

en uns primers anys les partides estaven integrades en partides pressupostàries

genèri-ques, aquesta tendència s’ha anat reduint en la mesura que s’assumeix la voluntat política

de fer cooperació. Disposar d’una partida específica suposa concebre la cooperació al

desenvolupament com una política més, incorporada a les tasques municipals, alhora

que permet que els ajuntaments diferenciïn el que és estrictament cooperació al

desen-volupament de les tasques pròpies de l’àmbit de serveis socials.

Gràfic 5. Ajuntaments cooperants i partida específica per a cooperació

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)

Hi ha ajuntaments que en el moment d’elaborar els pressupostos, a més de considerar

una partida per a cooperació, la desglossen en funció de les línies i defineixen les

quan-titats que destinaran a projectes de cooperació, a programes d’emergència i a

sensibilit-zació o educació al desenvolupament.

la majoria d’ajuntaments que han destinat recursos a cooperació en el 2003, 2004 i/o 2005

han incorporat una partida específica per a cooperació en els pressupostos municipals (103

ajuntaments/68%). dels que no tenen partida, el 85% són ajuntaments amb poblacions de

menys de 5.000 habitants.

El 35% dels ajuntaments cooperants (54) defineixen prèviament a quina línia destinaran

l’aportació (cooperació al desenvolupament, emergència i sensibilització).

SÍ tenen partida especifica de cooperció

NO tenen partida específica de cooperació

48; 32%

(23)

Estructura municipal per a la cooperació

Els ajuntaments es doten d’una estructura interna per dur a terme les polítiques

munici-pals, tenen autonomia per decidir si crearan noves regidories a part de les establertes per

la llei i quins seran els temes que s’integraran a cada regidoria. En aquest sentit, assumir

la cooperació internacional com a competència voluntària ha donat lloc a realitats molt

diferents en cada consistori. Aquesta expressa com s’integren els temes de cooperació

al desenvolupament i solidaritat dins l’organigrama institucional. Així doncs, trobem

diferents mecanismes:

Ajuntaments que disposen d’una regidoria específica nominal per a cooperació

(So-lidaritat i Cooperació, Cooperació i Agermanaments...).

Ajuntaments que comparteixen la regidoria nominal de cooperació amb una altra

regidoria (Cultura, Joventut, Solidaritat i Cooperació; Participació Ciutadana i

Soli-daritat...).

Ajuntaments que integren els temes de cooperació en una altra regidoria sense que

nominalment s’indiqui (Serveis Socials, Cultura, Participació Ciutadana...)

Ajuntaments que porten els temes de cooperació des de l’alcaldia.

Alguns ajuntaments, a part de l’estructura municipal, han destinat recursos humans a

tècnics responsables de les relacions amb els països del Sud i el foment de la solidaritat

en el municipi.

Gràfic 6. Ajuntaments cooperants i estructura municipal per a la cooperació i la solidaritat

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)

El fet d’haver-hi regidoria de cooperació acostuma a reflectir l’aposta per les polítiques

so-lidàries, que habitualment s’acompanya amb la dotació de recursos mitjançant una partida

específica. un 37% d’ajuntaments han creat una regidoria específica o compartida, tot i que

l’opció més estesa és inscriure la cooperació dins d’altres regidories.

Alcaldia

Regidoria específica Regidoria compartida integrat en altres regidories No contesta

3; 2%

18; 12% 11; 7%

38; 25%

(24)

relació d’ajuntaments que han creat una regidoria específica o compartida per

dur a terme la política de cooperació i solidaritat

Ajuntament

Nom regidoria

Ajuntament d’Arbúcies

Regidoria de Solidaritat

Ajuntament d’Arenys de Munt

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

Ajuntament d’Artés

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

Ajuntament d’Esparreguera

Regidoria de Cooperació

Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

al Desenvolupament

Ajuntament d’igualada

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

Ajuntament d’Olot

Regidoria de Participació Ciutadana, Solidaritat

i Cooperació

Ajuntament de Barberà del Vallès

Regidoria de Cooperació i Agermanaments

Ajuntament de Barcelona

Regidoria de Participació Ciutadana, Solidaritat

i Cooperació

Ajuntament de Caldes de Montbui

Regidoria de Solidaritat

Ajuntament de Canovelles

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

Ajuntament de Castellar del Vallès

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

Ajuntament de Girona

Regidoria de Cooperació

Ajuntament de l’Hospitalet

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

Ajuntament de Lleida

Regidoria de Drets Civils, Cooperació

i immigració

Ajuntament de Malgrat de Mar

Regidoria de Solidaritat

Ajuntament de Manresa

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

Ajuntament de Martorell

Regidoria de Participació Ciutadana

i Cooperació

Ajuntament de Mataró

Regidoria de Participació Ciutadana,

Agermanaments i Cooperació

Ajuntament de Molins de Rei

Regidoria de Cooperació per al

Desenvolupament

Ajuntament de Mollet del Vallès

Regidoria de Pau i Solidaritat

Ajuntament de Montcada i Reixac

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

Ajuntament de Montmeló

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

Ajuntament de Montornès del Vallès

Regidoria de Participació Ciutadana

i Cooperació

Ajuntament de Pals

Regidoria de Solidaritat

Ajuntament de Reus

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

Ajuntament de Sant Andreu de la Barca

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Regidoria ponent de programes transversals

(Cooperació i Solidaritat)

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Regidoria de Drets Civils, Programa

(25)

Ajuntament

Nom regidoria

Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles

Regidoria de Relacions internacionals

i Cooperació

Ajuntament de Sant Just Desvern

Regidoria de Solidaritat

Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia

Regidoria de Cooperació

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

internacional

Ajuntament de Súria

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

Ajuntament de Terrassa

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

internacional

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Regidoria de Cooperació i Solidaritat

Ajuntament del Masnou

Regidoria de Solidaritat i Cooperació

Ajuntament d’Anglès

Ensenyament i Cooperació i Solidaritat

Ajuntament de Calella

Regidoria de Serveis Socials i Solidaritat

Ajuntament de Castelldefels

Regidoria d’Educació, Pau i Solidaritat

Ajuntament de Figueres

Regidoria de Participació Ciutadana, Benestar

i Solidaritat

Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

Regidoria de Benestar i Cooperació

Ajuntament de la Fatarella

Regidoria de Serveis Socials i Agermanaments

Ajuntament de Lliçà d’Amunt

Regidoria de Cultura i Cooperació

Ajuntament de Palafrugell

Regidoria de Cooperació, Agermanaments

i Gent Gran

Ajuntament de Pallejà

Regidoria de Cooperació i Serveis Socials

Ajuntament de Premià de Mar

Regidoria de Cultura, Joventut i Cooperació

Ajuntament de Riudarenes

Regidoria de Joventut, Solidaritat i Cooperació,

Tercera Edat i Serveis Socials

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Regidoria d’Educació i Solidaritat

Ajuntament de Sant Pere de Ribes

Regidoria d’Hisenda, Organització, Mitjans de

Comunicació i Cooperació internacional

Ajuntament de Sentmenat

Regidoria de Serveis Socials, Joventut, Promoció

Econòmica i Solidaritat

Ajuntament de Torrelles de Llobregat

Regidoria de Projecció Exterior (comunicació

i solidaritat)

Ajuntament de Vilablareix

Regidoria de Joventut, Cooperació i Medi

ambient

Ajuntament de Vilanova del Camí

Regidoria de Cultura, Cooperació i Solidaritat

Ajuntament del Prat de Llobregat

Regidoria de Promoció Ciutadana i Cooperació

(26)

Gràfic 7. Ajuntaments cooperants i tècnics específics per a la cooperació i la solidaritat

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)

l’existència tant d’una estructura municipal com d’un tècnic responsable o d’un equip

profes-sional dedicat a cooperació depèn en bona mesura de la grandària del municipi i del volum

de recursos gestionats.

una mica més de la meitat dels ajuntaments cooperants no han creat cap estructura

especí-fica nominal o compartida per a cooperació:

el 54% porten els temes de cooperació des d’altres regidories (81)

el 11% ho fa des d’alcaldia (7 ajuntaments)

la quarta part restant, el 25% (38) han creat una regidoria específica per a cooperació i

so-lidaritat i el 12% (18) comparteixen la regidoria nominal de cooperació amb una altra

regi-doria.

El 58% dels ajuntaments cooperants no disposen de tècnics per a cooperació (89

ajunta-ments), només el 13% tenen tècnic/s específic/s per a cooperació (18 ajuntaajunta-ments), i un 25%

tenen tècnics de cooperació i altres temes (38 ajuntaments).

Per trams de població

En els municipis de més de 25.000 habitants el 78% dels ajuntaments que fan cooperació han

creat una regidoria compartida o específica per a cooperació i tots han creat una estructura

tècnica per a la gestió de les polítiques de cooperació.

En els municipis entre 5.000 i 25.000 habitants gairebé la meitat dels ajuntaments

coope-rants disposen de regidories específiques o compartides per a cooperació i un 38% disposa

de recursos humans per a aquestes tasques.

Entre els municipis de menys de 5.000 habitants, el 90% no disposa d’estructures

específi-ques per als temes de cooperació, s’integra la cooperació en altres regidories, i només el 5%

disposen de tècnics per a cooperació (compartits).

7 tècnics (Barcelona)

tècnics específics per a cooperació 1 tècnic específic per a cooperació Tècnic(s) dedicat a cooperació i altres temes CAP tècnic específic per a cooperació No contesta

6; 4% 1; 1%

38; 25%

89; 58%

(27)

participació al Fons Català de Cooperació

A l’apartat anterior (gràfic 3) ja s’ha apuntat que la majoria dels ajuntaments que fan

accions de cooperació tenen una vinculació amb el Fons Català com a soci o com a

col-laborador.

4

Gràfic 8. Recursos destinats a cooperació a través del Fons Català (004)

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (123 ajuntaments)

Els ajuntaments socis del Fons Català es comprometen a fer aportacions econòmiques

per finançar els projectes aprovats cada any per l’Assemblea de socis.

Dels 151 ajuntaments que han respost l’enquesta manifestant que fan cooperació en

alguns dels tres anys (2003, 2004 i/o 2005), n’hi ha 123 que han fet aportacions a través

del Fons Català (dades 2004), i entre aquests existeix diversitat quant al percentatge del

seu pressupost de cooperació que destinen a la institució.

Fons Català i convenis de col·laboració

El Fons Català, en la línia de concertació amb els seus socis, signa convenis de

col-laboració per a l’acompanyament del procés de la convocatòria local dels ajuntaments.

Això permet una racionalització d’esforços i l’aplicació de criteris unificats a l’hora de

fer l’anàlisi i el posterior seguiment dels projectes que s’aproven en el marc de les diverses

convocatòries locals.

A través dels convenis els ajuntaments deleguen al Fons Català la gestió dels projectes

de cooperació de les entitats locals que es presenten a la convocatòria. Aquesta gestió

es concreta en l’acompanyament tècnic del Fons Català en algunes fases del cicle del

projecte.

Des de 75% fins a 100% Entre el 50% i menys del 75% Entre el 5% i menys del 50% Menys del 5%

16; 13% 58; 47%

29; 24%

20; 16%

(28)

En l’anàlisi prèvia dels projectes adreçats a l’ajuntament provinents de les ONG i de les

ciutats agermanades, el Fons Català emet un dictamen tècnic al Consell Sectorial de

Solidaritat i Cooperació (en cas que existeixi) i a la regidoria responsable de cooperació,

d’acord amb els criteris establerts pel Fons Català en l’Assemblea General, i considerant

també els criteris de l’ ajuntament soci.

Una cop debatut el dictamen en el Consell de Cooperació i acordat amb la regidoria

corresponent, aquesta trasllada al Fons Català la proposta definitiva. En la fase del

se-guiment el Fons Català assumeix el sese-guiment i l’avaluació dels projectes realitzats (tant

pel que fa a l’informe econòmic com al narratiu) comptant amb la participació de les

ONG i de les contraparts locals beneficiàries i presenta un informe narratiu anual a

l’ajuntament.

A finals de l’any 2005 el Fons Català tenia signats 11 convenis de col·laboració com els

descrit en el paràgraf anterior o similars amb els següents ajuntaments:

(29)

0’7% sobre els ingressos propis municipals

5

El 0,7% com a referent per a la cooperació internacional apareix als anys 70, quan un

grup d’experts de Nacions Unides realitzen un estudi que conclou que si tots els governs

dels països rics donessin l’1% dels seus pressupostos als països empobrits durant la

dè-cada dels 80 s’aconseguiria aturar l’ampliació de “la distància econòmica” entre el Nord

i el Sud. Aquest 1% s’acorda aleshores que cal repartir-lo entre el 0,7% del compromís

públic, i el 0,3% de la societat civil i entitats. És a partir d’aquí que comença a parlar-se

del 0,7%. Avui en dia la distància encara ha augmentat molt més i segurament caldria

ja el 3% o més.

Des de sempre la cooperació municipal ha anat molt lligada a les successives campanyes

populars per promoure la destinació del 0,7% a cooperació.

Així, a principis dels anys 80 Justícia i Pau de Catalunya inicià la primera campanya

de l’Estat espanyol per tal que dels pressupostos estatals es destinés el 0,7% a l’AOD.

La campanya des del punt de vista ciutadà va ser un èxit i en poc temps va aconseguir

d’estendre’s, primer per tot Catalunya i després a la resta de l’Estat, fins a assolir més de

200.000 signatures de suport.

Aquella campanya no va aconseguir que s’assumís aquesta fita pressupostària quant als

pressupostos de l’Estat, que encara avui estan situats en el 0,25%

6

(AOD sobre el PNB

en dades 2004) molt per sota del compromís del 0,7% subscrit per l’Estat espanyol i una

quota molt semblant a la de l’any precedent.

El que sí va aconseguir la 1a Campanya pel 0,7% va ser obtenir l’adhesió d’uns quants,

pocs, ajuntaments a aquesta petició adreçada a l’Estat. Per aquest motiu, en veure la

manca de resposta efectiva dins dels pressupostos generals de l’Estat, a Catalunya es va

acordar d’adreçar-se als municipis i demanar als ajuntaments respectius, única instància

de l’administració que s’havia adherit a la Campanya, que incorporessin dins dels propis

pressupostos aquesta aportació econòmica de suport al desenvolupament dels pobles del

Sud.

Donar un impuls a l’avanç de les polítiques de cooperació descentralitzada va ser un dels

grans èxits aconseguits per la campanya. Des d’aleshores la cooperació descentralitzada

ha anat en augment, superant el ritme de creixement de l’Ajuda Oficial al

Desenvolupa-ment corresponent a l’àmbit estatal. Els recursos han passat de més de 88 millos d’euros

al 1995 a 388 milions a 2005, segons dades recollides en l’últim Pla Anual de

Coopera-5. En el capítol de

dades econòmiques dels ajuntaments cooperants

s’hi troben les taules del percentatge destinat a

cooperació sobre els ingressos propis municipals de cada ajuntament.

(30)

ció Internacional. Els pressupostos de cooperació de governs autonòmics i entitats locals

han passat de suposar un 9% del total de la AOD espanyola a superar el 15%.

7

Nota per a la lectura dels gràfics:

en primer lloc presentem el gràfic en

percen-tatges segons la resposta obtinguda de l’enquesta (gràfic 9). Tanmateix, per donar

dades absolutes sobre l’assoliment o superació del 0,7% per part dels ajuntaments,

en el gràfic 10 considerem el llistat del punt dades econòmiques (taula 9), on

s’in-clouen tots els ajuntaments sobre dels quals disposem d’informació. D’una banda,

disposem de les dades de l’enquesta i de l’altra disposem de les dades de la Base de

Dades de la Cooperació Local del Fons (BDCL).

De l’enquesta, tenim que 62 ajuntaments han manifestat assolir o superar el 0’7%

i afegim la informació de 39 ajuntaments que, segons dades de la BDCL, van

ma-nifestar assolir o superar el 0,7%. Dels 39, tot i no haver respost l’enquesta sabem

que han destinat recursos a cooperació en algun dels anys 2003 i/o 2004 i/o 2005.

D’aquest grup, partim del supòsit que quan un ajuntament manifesta assolir el

0,7%, la tendència és a mantenir-ho o superar-ho. En els casos que hem detectat

el contrari, hem considerat l’ajuntament com si no hagués assolit el 0,7%.

Gràfic 9. Ajuntaments cooperants i assoliment del 0,7%

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)

Aquest gràfic mostra el percentatge d’ajuntaments cooperants que han respost l’enquesta

i manifesten haver assolit o superat el 0,7% sobre els ingressos propis municipals

desti-nats a cooperació (segons les dades dels propis ajuntaments).

Han assolit el 0,7%

NO l’han assollit, però han definit l’any d’assoliment NO l’han assollit i no han definit l’any d’assoliment No contesten

21%

33%

41%

5%

(31)

Gràfic 10. Ajuntaments que han assolit o superat el 0,7% i any d’assoliment

X

Hi ha 1 ajuntament que no indica l’any concret d’assoliment del 0,7%, per la qual cosa hem comptabilitzat que l’ha

assolit l’any 2005

La llista dels ajuntaments que han assolit o superat el 0,7% és a la taula 9

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta (62 ajuntaments) + dades Bases de Dades de la

Cooperació Local del Fons Català (39 ajuntaments)

Aquest gràfic mostra l’evolució del nombre d’ajuntaments cooperants sobre els quals

dis-posem d’informació (a través de l’enquesta i a partir de la base de dades de la Cooperació

local del Fons Català) que manifesten haver assolit o superat el 0,7% sobre els ingressos

propis municipals destinats a cooperació.

El 41% dels ajuntaments cooperants han destinat el 0,7% o més a cooperació i solidaritat i el

5% n’han previst l’any d’assoliment en els propers 3 anys: aquests representen quasi la meitat

dels ajuntaments cooperants de la mostra (46%).

no obstant, l’altra meitat d’ajuntaments cooperants de la mostra no han assumit aquest

com-promís, o no ens han adjuntat les dades. En aquest sentit, el 0,7% continua sent una fita de

la cooperació local. Els ajuntaments que ja l’han assolit han definit nous objectius que s’han

convertit en referents també d’aquest tipus de cooperació, com són conformació

d’agerma-naments, la implicació de la societat civil en la cooperació municipal i la definició de plans

municipals de cooperació i solidaritat.

1 1 1 1 1 1 1 3 10

17 25 38

54 69 79

84 88

94 101 103

106 106 106 107

0 20 40 60 80 100 120

0 20 40 60 80 100 120

Any

X

‘87 ‘88 ‘89 ‘90 ‘91 ‘9 ‘93 ‘94 ‘95 ‘96 ‘97 ‘98 ‘99 ‘00 ‘01 ‘0 ‘03 ‘04 ‘05 ‘06 ‘07 ‘08 ‘09 ‘10

(32)

mecanismes de difusió

La informació juga un paper fonamental en la sensibilització i la cooperació solidària.

El fet de poder oferir elements informatius contrastats, complementaris o crítics amb els

que difonen els mitjans de comunicació o, fins i tot, possibilitar que el homes i les dones

del sud i del nord puguin parlar i comunicar-se entre si, és la pedra angular sobre la qual

s’assenta una nova visió dels problemes del nostre planeta. Una bona informació pública

és la garantia del suport ciutadà als plans municipals de cooperació, alhora que és una

activitat que enriqueix la vida social i cultural del municipi. Els ajuntaments utilitzen

diferents mecanismes per donar a conèixer les accions de cooperació i solidaritat.

S’han classificat els mecanismes de difusió en tres grups: butlletins relacionats amb

coope-ració i solidaritat, memòria sobre coopecoope-ració i solidaritat i altres mecanismes de difusió.

Gràfic 11. Municipis on s’edita una memòria relacionada amb la cooperació i la solidaritat

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)

Gràfic 1. Ajuntaments que editen un butlletí relacionat amb la cooperació i la solidaritat

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)

El 68% dels ajuntaments cooperants (98 ajuntaments) no tenen cap butlletí de cooperació

i solidaritat.

El 80% dels ajuntaments cooperants (120 ajuntaments) no editen cap memòria.

El 55% (83 ajuntaments) diuen que utilitzen altres mecanismes per donar a conèixer les

ac-tivitats de cooperació i sensibilització (com el butlletí municipal, la ràdio i la televisió locals,

díptics i propaganda, fulls informatius, premsa).

NO

No contesten

5; 3%

120; 80%

26; 17%

NO

No contesten

11; 7%

127; 84%

(33)

acció institucional

La descentralització de les relacions internacionals és avui possible i desitjable. Els

alcal-des ostenten una representació directa més sensible i propera als pobles i comunitats, que

no tenen cabuda en els acords i protocols internacionals, i que tampoc no està subjecta a

la presa de decisions macroeconòmiques i a les relacions entre governs.

Per això, les declaracions i acords municipals, a més del valor simbòlic d’una presa de

posició o una declaració d’intencions, tenen el valor de pressionar les institucions dels

estats a favor d’unes relacions internacionals més properes al sentiment dels pobles. En

concret, en el camp dels DDHH, la posició independent i compromesa dels ajuntaments

sens dubte pot superar barreres que les complexes i interessades relacions

governamen-tals dels estats o dels organismes internacionals sovint no s’atreveixen a traspassar.

Gràfic 13. Ajuntaments cooperants i nombre de mocions relacionades

amb temes de cooperació i solidaritat per ajuntament (00-004)

Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)

El 36% dels ajuntaments cooperants han realitzat mocions relacionades amb temes de

coo-peració i solidaritat entre els anys 2002 i 2004, tot i que disposem de poques dades.

d’1 a 4 mocions de 5 a 10 mocions més de 10 mocions no disposem de les dades no n’han realitzat

59; 38% 36; 24%

39; 26%

16; 11%

(34)

mocions relacionades amb temes de cooperació, solidaritat i drets humans

realitzades pels ajuntaments durant el 2002, 2003 i 2004

(només podem donar les dades dels ajuntaments cooperants que han adjuntat la informació)

Ajuntament d’Arbúcies

004

Moció a favor de destinar un 0,3% del pressupost a polítiques de foment de la

cultura de pau

Ajuntament d’Arenys de Munt

004

Moció ponts i no murs entre israel i Palestina

Ajuntament de Balenyà

7/03/003

Condemna a la guerra

Ajuntament de Barberà del Vallès

4/04/00

Moció sobre la declaració de condemna a la ocupació militar i a la repressió als

territoris palestins

9/01/003

Moció de la declaració institucional a favor d’un pla nacional contra el racisme

9/01/003

Moció de suport a la Campanya contra la fam a l’Àfrica

6/0/003

Moció contra la guerra d’iraq

7/10/004

Moció per la pau al Pròxim Orient

Ajuntament de Caldes de Montbui

00

Moció manifest de suport per posar fi a la militarització de l’Estat de Chiapas

003

Adhesió al llistat de pobles que donen suport al poble tibetà i a la Campanya

bandera pel Tibet

003

Moció d’adhesió a la Plataforma Aturem la Guerra contra iraq

004

Moció d’adhesió al Manifest Plataforma Catalunya amb el Sàhara

004

Moció de suport al Pla de pau per la lliure determinació del poble del Sàhara

Occidental

Ajuntament de Cambrils

6/04/005

Moció d’adhesió a la Xarxa per la compra pública ètica

Ajuntament de Campdevànol

8/0/003

Moció d’adhesió a la Campanya Catalunya contra la fam

Ajuntament de Cardedeu

31/01/003

Moció d’adhesió a la Campanya Catalunya contra la fam a l’Àfrica

Ajuntament de Castellar del Vallès

004

Moció ponts i no murs entre israel i Palestina

Ajuntament de Castellbisbal

17/04/00

Moció per a la fi de la violència contra el poble palestí

06/10/004

Moció d’adhesió a la Plataforma Catalunya amb el Sàhara

7/10/004

Moció sobro la crida dels municipis europeus per la pau al Pròxim Orient

Ajuntament de Castelldefels

14/0/003

Moció contra la guerra amb l’iraq

(35)

9/04/004

Moció de suport al Pla de Pau per a lliure determinació del Poble del Sàhara

Occidental

9/04/004

Adhesió a la Crida dels municipis europeus per la pau al Pròxim Orient. Ponts i

no murs entre israel i Palestina

8/10/004

Moció d’adhesió a la Plataforma Catalunya amb el Sàhara

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

6/0/004

Solidaritat amb el poble de Marroc

8/0/004

Solidaritat i suport als afectats pel sisme del sud-est asiàtic

Ajuntament d’Esparreguera

18/07/00

Moció de suport al poble sahrauí

0/0/003

Moció contra la guerra d’iraq

Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

00

Moció d’adhesió a la 9a Caravana Catalana per la Pau al Sàhara Occidental

003

Moció d’adhesió a la 10a Caravana Catalana per la Pau al Sàhara Occidental

003

Moció de manifest per la Pau. No a la guerra

Ajuntament de Figueres

03/1/004

Adhesió a la crida dels municipis europeus per la pau al Pròxim Orient

Ajuntament de Gavà

17/06/004

Moció a favor del poble palestí

/07/004

Moció a favor del poble sahrauí

7/01/005

Moció d’adhesió a la Campanya Armes sota control

Ajuntament de Girona

05/0/003

Moció promoguda per la Plataforma Girona per la Pau-Aturem la Guerra de

rebuig a una intervenció militar a l’iraq

4/03/003

Moció de rebuig a la guerra i condemna a la guerra contra l’iraq

06/05/003

Moció de rebuig per la situació de violència que es viu a l’Orient Mitjà i per

condemnar l’ocupació militar i la repressió de l’exèrcit israelià als territoris

palestins

03/10/003

Moció per demanar la retirada de la proposició de Llei orgànica de modificació

de la llei d’estrangeria i de la Llei de bases de règim local, en relació amb el

padró municipal per considerar que, pel que es coneix de la redacció, vulneren

els drets fonamentals dels països tercers i l’autonomia municipal

Ajuntament d’igualada

00

Moció de suport i proposta a la candidatura de Nawal al Sa’dawa pel Premi

internacional Catalunya

003

Moció de promoció del Comerç Just

004

Moció igualada per la Pau, la Solidaritat i contra el Terrorisme

004

Moció de suport a la Marxa per la Cultura de Pau

Ajuntament de l’Hospitalet

03/03/004

Moció d’adhesió al manifest No oblidem! de la Plataforma Aturem la Guerra de

l’Hospitalet

0/03/004

Moció declaració institucional de l’Ajuntament en commemoració del Dia

internacional contra el racisme

(36)

0/03/004

Moció d’adhesió a la resolució sobre el Pla de pau al Sàhara Occidental

31/03/004

Moció per sol·licitar que les compres d’aquest Ajuntament es realitzin mitjançant

empreses de Comerç Just

04/05/004

Moció per a donar suport a la marxa per la Cultura de Pau 004

06/07/004

Moció per donar suport a les famílies acollidores de nens i nenes sahrauís

06/07/004

Moció de rebuig a les mesures intervencionistes del Govern nord-americà a Cuba

9/09/004

Moció d’adhesió a la Campanya Ciutats per la vida - Ciutats contra la pena de

mort

9/09/004

Moció per rebutjar l’expedició de tropes a l’Afganistan

9/10/004

Moció de denúncia de l’incompliment sistemàtic dels acords internacionals per

part de l’Estat d’israel

Ajuntament de La Fatarella

6/04/00

Moció de suport al poble palestí

8/0/003

Moció contra la guerra d’iraq

17/05/004

Moció de suport al Pla de pau i lliure determinació del poble del Sàhara

Occidental

Ajuntament de La Garriga

18/0/003

Catalunya contra la fam a l’Àfrica

Ajuntament de Lleida

6/0/00

Adhesió a la declaració de l’Assemblea Nacional Constituent de Tarso

8/0/003

Moció relativa al conflicte d’iraq

Ajuntament de Lliçà de Vall

8/05/004

Aplicació immediata del Pla de pau al Sàhara Occidental

8/05/004

Moció ponts i no murs entre israel i Palestina

Ajuntament de Lloret de Mar

7/0/003

Moció a favor de la Pau

Ajuntament de Martorell

17/07/004

Moció de suport a la Cultura de Pau i compromís d’avançar progressivament del

0,7% a l’1% destinant el 0,3% a la cultura de Pau

Ajuntament del Masnou

1/03/00

Moció conjunta a favor del Comerç Just

0/0/003

Moció conjunta dels grups municipals contra la guerra d’iraq

17/06/004

Moció de suport al Pla de pau illiure determinació del poble del Sàhara

Occidental

16/1/004

Moció per la pau a l’Orient Pròxim, Campanya contra el mur, Ponts i no murs

entre israel i Palestina

Ajuntament de Molins de Rei

6/0/00

Adhesió a la declaració de Porto Alegre del ii Fòrum d’autoritats locals per la

inclusió social

6/11/00

Adhesió al manifest impulsat per la Fundació per la Pau i Justícia: per un món on

càpiguen tots els móns, no a la retallada de llibertats

Figure

Updating...

References