(1)(2)(3)(4)
(5)
(6)(7)(8)(9)(10)(11)(12)(13)(14)(15)(16)(17)(18)(19)(20)(21)(22)(23)(24)(25)(26)(27)(28)(29)(30)(31)(32)(33)(34)(35)(36)
Amb aquest
3r Estudi sobre la Cooperació Local de Catalunya amb els països del
Sud 2003-2005
, des del Fons Català volem refermar el nostre compromís i donar
continuïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades de la cooperació en el món
local. Amb aquesta finalitat, aquesta publicació és, un cop més, l’actualització
de les dades presentades en els dos informes anteriors que recollien la
informa-ció compresa entre 1998-2000 i 2000-2002, respectivament.
Aquest estudi engloba dades de 540 ajuntaments de Catalunya, 22 consells
co-marcals, 4 diputacions, i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB en relació a les
polítiques de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005.
Segons les últimes dades de què disposem, 400 ajuntaments de Catalunya han
fet accions de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005, així
com tres diputacions, 19 consells comarcals i la Mancomunitat de Municipis
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot i ser un univers molt ampli i amb
polítiques de cooperació local heterogènies, observem que comparteixen unes
especificitats i una història que cal tenir en compte per comprendre com s’han
conformat i desenvolupat aquestes polítiques.
Aquest informe, juntament amb els dos publicats anteriorment pel Fons Català,
permet disposar d’una àmplia radiografia de 8 anys de cooperació des del món
local amb dades exhaustives no només des del punt de vista econòmic sinó
també des del punt de vista qualitatiu, amb informació sobre indicadors propis
de les polítiques de cooperació local. Entre altres dades, podem veure que ja
són més de 100 els ens locals que destinen el 0,7% o més dels seus ingressos
propis per a cooperació i solidaritat, que a Catalunya hi ha 102
agermanaments-cooperació, o que s’han creat des de l’espai local 49 consells de cooperació i
solidaritat que permeten la participació de les entitat solidàries en el disseny de
les polítiques locals de solidaritat i cooperació al desenvolupament.
Esperem que aquesta publicació sigui una eina útil per a les institucions i
en-titats que treballen pel i des del món local i que pugui servir per sistematitzar
amb rigorositat la llarga pràctica de les polítiques de cooperació local del nostre
país, tant la que s’ha fet fins ara com la que es continuarà fent en un futur.
2003 · 2004 · 2005
3r Estudi de la
Cooperació
Local
de
Catalunya
amb els països del
Sud
3r
E
st
ud
i d
e
la
C
o
o
p
er
ac
ió
L
o
ca
l d
e
C
at
al
un
ya
a
m
b
e
ls
p
aï
so
s
d
el
S
ud
20
03
·
20
04
·
20
3r Estudi sobrE la CoopEraCió
loCal dE Catalunya
Les dades incloses en aquest estudi han estat recollides i elaborades pel Fons Català de Cooperació
al Desenvolupament.
Per reproduir aquestes dades en qualsevol publicació, sigui impresa o digital, serà necessària
l’autorització del Fons Català de Cooperació.
Han participat en l’elaboració d’aquest estudi:
Coordinació de l’estudi i recollida de dades: Núria Mercader
Revisió de les dades: Núria Mercader i Albert Pujol
Anàlisi de les dades i redacció: Núria Mercarder
Correcció: Susanna Huguet i Marta Pujolràs
i la col·laboració de l’equip tècnic del Fons Català de Cooperació
Agraïment especial a Joaquim Soler Vilanova, per la seva col·laboració en la justificació tècnica dels criteris
d’aplicació dels ingressos propis municipals a la cooperació al desenvolupament.
3r Estudi de la Cooperació local a Catalunya amb els països del sud – 2003-2004-2005
1a edició, novembre de 007
© Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Dipòsit legal: B. XX.XXX-007
Editat per:
Via Laietana, 33, 9è a
08003 Barcelona
Telèfon: 93 41 6 0
Fax: 93 301 90 88
Correu electrònic: fonscat@pangea.org
web: www.fonscatala.org
ÍndEx
PRESENTACió . . . 5
1. introduCCió. . . 7
1.1 Objectius . . . 9
1. Metodologia. . . 9
2. CoopEraCió al dEsEnvolupamEnt dEs dEls ajuntamEnts dE Catalunya . . . 11
2.1 ajuntaments de Catalunya i cooperació . . . 13
Quants ajuntaments fan cooperació. . . 13
Ajuntaments cooperants i grandària del municipi . . . 15
Ajuntaments cooperants i relació amb el Fons Català de Cooperació. . . 16
Ajuntaments cooperants i destinació regular dels recursos. . . 18
2.2 ajuntaments: respostes obtingudes . . . 19
Resposta obtinguda . . . 19
Distribució de la resposta per trams de població . . . 19
2.3 alguns indicadors de les polítiques de cooperació i solidaritat dels ajuntaments. . . . 20
Partida específica de cooperació . . . 1
Estructura municipal per a la cooperació . . .
Participació al Fons Català de Cooperació . . . 6
0,7% sobre els ingressos propis municipals . . . 8
Mecanisme de difusió. . . 31
Acció institucional . . . 3
Consell de cooperació . . . 40
Entitats locals que treballen temes de cooperació i solidaritat . . . 46
Coordinadora local d’entitats . . . 47
Gestió de projectes. . . 49
2.4 agermanaments-cooperació . . . 52
Agermanaments-cooperació a Catalunya. . . 5
2.5 dades econòmiques dels ajuntaments cooperants . . . 61
Anàlisi del volum de recursos destinats a cooperació . . . 6
Anàlisi d’euros/habitant destinats a cooperació . . . 73
Anàlisi del percentatge de recursos propis destinat a cooperació . . . 84
3. CoopEraCió al dEsEnvolupamEnt dEs dEls Ens supramuniCipals
dE Catalunya . . . 91
3.1 Consells comarcals . . . 94
Consells comarcals: respostes obtingudes . . . 94
Polítiques de cooperació i solidaritat d’alguns consells comarcals. . . 94
Dades econòmiques dels consells comarcals cooperants . . . 99
Diputacions: respostes obtingudes. . . 101
Polítiques de cooperació i solidaritat de les diputacions . . . 101
Dades econòmiques de les diputacions cooperants . . . 107
3.3 mancomunitat de municipis de l’Àrea metropolitana de barcelona . . . 108
4. anÀlisi dE la dEstinaCió dEls rECursos dE lEs CorporaCions loCals
a CoopEraCió i solidaritat . . . 111
4.1 recursos destinats a cooperació i solidaritat de les corporacions locals . . . 113
4.2 recursos destinats a cooperació i solidaritat per línia d’actuació . . . 115
4.3 distribució dels recursos destinats a projectes de cooperació i d’emergència segons el
sector de cooperació. . . 117
4.4 distribució dels recursos destinats a projectes de cooperació i d’emergència segons els
beneficiaris . . . 118
4.5 distribució dels recursos destinats a projectes de cooperació i d’emergència segons
l’àrea geogràfica . . . 119
4.6 distribució dels recursos destinats a projectes de cooperació i d’emergència segons
l’Índex de desenvolupament Humà dels països receptors . . . 123
4.7 lectura comparativa dels països receptors dels recursos de la cooperació local . . . . 128
4.8 principals onG catalanes receptores de recursos de les corporacions locals . . . 130
annExos. . . 131
a. llista de projectes de cooperació i solidaritat finançats l’any 2004 per les
administracions locals catalanes . . . 134
b. Criteris d’aplicació del 0,7% dels ingressos propis municipals a cooperació al
desenvolupament . . . 315
prEsEntaCió
Amb aquest
3r Estudi sobre la Cooperació Local de Catalunya amb els països del Sud
2003-2005,
des del Fons Català volem refermar el nostre compromís i donar
continu-ïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades de la cooperació en el món local. Amb
aquesta finalitat, aquesta publicació és, un cop més, l’actualització de les dades
presenta-des en els dos informes anteriors que recollien la informació compresa entre 1998-2000
i 2000-2002, respectivament.
Les pràctiques de la cooperació i la solidaritat des dels municipis han entrat en una
fase de consolidació i millora de la qualitat de les accions, tant pel que fa referència a la
planificació, execució i avaluació d’aquestes, com a la necessitat d’articular els diferents
agents que actuen per millorar els indicadors i els nivells de desenvolupament dels espais
locals. És per això, que cada vegada és més necessari disposar del mapa que ens permeti
tenir informació sobre l’avenç i l’estat de les polítiques de cooperació local.
Superant els primers estadis de voluntarisme i fragmentació, actualment el discurs
pre-dominant ja incideix en les fortaleses d’aquest tipus de cooperació, que reuneix actors
governamentals i civils amb idèntics objectius globals, superant l’etern binomi donant–
receptor i plantejant la corresponsabilitat i l’horitzontalitat com a eixos de treball
co-muns.
Segons les últimes dades de què disposem, 400 ajuntaments de Catalunya han fet
acci-ons de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005, així com tres
diputa-cions, 19 consells comarcals i una mancomunitat de municipis. En aquest sentit, tot i ser
un univers molt ampli i amb polítiques de cooperació local heterogènies, observem que
comparteixen unes especificitats i una història que cal tenir en compte per comprendre
com s’han conformat i desenvolupat aquestes polítiques. L’evolució no ha estat només
en xifres sinó que la consolidació d’aquest tipus de cooperació es tradueix en la voluntat
d’aportar rigorositat a les pràctiques.
Així, cada vegada més hi ha institucions locals que tendeixen a articular les accions
de cooperació en el marc de plans municipals de solidaritat i cooperació al
desenvolu-pament; sistematitzar experiències per avaluar i reordenar objectius i procediments de
cooperació; incorporar la transversalitat de la política de cooperació als ajuntaments;
articular les accions de cooperació i solidaritat en el marc d’agermanaments als plans
estratègics de desenvolupament local dels municipis del Sud, i donar també un pes
im-portant a la sensibilització al Nord.
pràctiques de cooperació que duen a terme les contraparts del Sud i del Nord, així com
per aplicar paràmetres de qualitat tècnica en tots els processos que, en últim terme,
re-percuteixen en la millora dels resultats obtinguts.
L’experiència de 20 anys i la possibilitat de treballar conjuntament amb actors estables ha
permès als municipis enfortir el propi espai del Fons Català, des del qual es defineixen
iniciatives conjuntes que posen a l’abast dels esmentats municipis instruments i fórmules
per dur a terme la cooperació i la solidaritat amb el Sud d’una manera més coordinada i
horitzontal, una característica definitòria de la cooperació local.
Tot desitjant que la publicació que teniu a les mans sigui del vostre interès, us saludo
ben cordialment.
Teo Romero Hernández
1. introduCCió
1.1 objECtius
Aquest estudi té com a objectiu presentar un mapa sobre la cooperació local de Catalunya
amb els països del Sud que duen a terme els ajuntaments, els consells comarcals, les
di-putacions i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB.
Des del Fons Català volem donar continuïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades
de la cooperació en el món local. Per aquest motiu, el present informe és un cop més
l’actualització de les dades presentades en el 1r i 2n Estudi de la Cooperació Local de
Catalunya amb els països del Sud realitzats pel Fons Català i que recollien la informació
compresa entre 1998-2000 i 2000-2002 respectivament.
Aquest estudi pretén brindar una aproximació sobre l’estat de la cooperació local a
Catalunya donant a conèixer el màxim nombre de dades sobre les corporacions locals
que realitzen accions de cooperació i solidaritat durant el període 2003-2005. Amb
aquesta finalitat, fem servir alguns indicadors que permeten valorar tant la voluntat
dels consistoris d’incloure la cooperació com una política estable dins de les polítiques
municipals com l’avenç i la consolidació d’aquestes polítiques.
Aquest informe ha estat elaborat pel Fons Català a partir de les enquestes enviades al
llarg dels anys 2004 i 2005 a les corporacions locals i també té en compte les dades de
què disposa el Fons Català sobre les aportacions gestionades per la pròpia institució.
1.2 mEtodoloGia
Per recollir les dades sobre la cooperació local de Catalunya s’ha realitzat una entrevista
tancada durant el 2004 i el 2005 a tots els ajuntaments (946), consells comarcals (41),
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1) i diputacions
(4) de Catalunya amb el propòsit d’obtenir el màxim nombre de respostes del conjunt
d’aquesta població. També s’ha utilitzat la base de dades del Fons Català per completar
la informació de les corporacions que no han facilitat les dades via l’enquesta, però que
sabem que han realitzat accions de cooperació a través el Fons. Per tant, tenim dues fonts
d’informació:
dades de l’enquesta
com l’objecte d’estudi, sense definir una mostra concreta
1. En aquest sentit, caldrà
lle-gir les dades tenint en compte que els resultats no són una extrapolació estadística a la
població general (ajuntaments catalans). Tanmateix, es marca com a objectiu garantir el
màxim nombre de respostes dels ajuntaments i que aquestes respostes permetin
mante-nir una certa representació del total d’ajuntaments catalans (considerant la grandària del
municipi com a criteri de representació).
dades del Fons Català de Cooperació
Són 249 els ajuntaments que no han respost l’enquesta però han realitzat accions de
cooperació al desenvolupament o accions puntuals d’emergència a través del Fons
Cata-là durant els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005. D’aquests, tot i no incloure’ls a l’apartat de
l’anàlisi d’indicadors (punt 2.3), es facilitaran les aportacions que han realitzat via Fons
Català durant el 2003 i/o 2004 i/o 2005 i es consideraran en l’apartat d’ajuntaments de
Catalunya i cooperació (punt 2.1).
unitat d’anàlisi
La unitat d’anàlisi són els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i la
MMAMB (Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona).
A Catalunya hi ha un total de 946 municipis, més de la meitat, 496, tenen una població
inferior als 1.000 habitants; és a dir, que si bé representen una proporció elevada dels
municipis catalans, quant a població representen una proporció molt petita (menys del
3% de la població de Catalunya). Per aconseguir uns resultats més aproximats a la
re-alitat, les dades que es presenten a les taules i gràfics d’aquest informe s’expressen tant
en xifres absolutes de municipis com en percentatge sobre el total de la població de
Catalunya.
Seguint el mateix criteri que els informes anteriors
2s’han considerat ajuntaments
coope-rants els que han realitzat accions de cooperació i/o emergència i/o sensibilització durant
els anys 2003, 2004 i/o 2005 i l’anàlisi sobre els indicadors de la política de cooperació
s’ha centrat en els ajuntaments que han respost l’enquesta i que fan cooperació.
1. No és una mostra estadística aleatòria, sinó el conjunt d’ajuntaments que ens ha facilitat les dades.
2. CoopEraCió al dEsEnvolupamEnt dEs dEls
ajuntamEnts dE Catalunya
2.1 ajuntamEnts dE Catalunya i CoopEraCió
Quants ajuntaments fan cooperació
Dels 946 ajuntaments catalans, 400 han realitzat accions de cooperació i/o emergència
el 2003 i/o 2004 i/o 2005, i 140 no han destinat recursos a cooperació. De 406
ajunta-ments no disposem de dades.
Taula 1. Ajuntaments que han realitzat accions de cooperació
al desenvolupament i/o emergència el 003 i/o 004 i/o 005
* Aquesta xifra inclou els ajuntaments que han fet accions puntuals algun dels tres anys esmentats. En el gràfic 3 veurem
la regularitat en les accions de cooperació i/o emergència.
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català
Gràfic 1. Ajuntaments que han realitzat accions de cooperació
al desenvolupament i/o emergència el 003 i/o 004 i/o 005
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català
per nombre d’ajuntaments
Fan
cooperació
núm
%
DiSPOSEM
D’iNFORMACió
NO
SÍ
400*
140
4,3%
14,8%
NO DiSPOSEM
DE DADES
406
4,9%
total
946 100%
per població representada
Fan
cooperació
Habit.
%
DiSPOSEM
D’iNFORMACió
NO
SÍ
6.148.16 90,%
101.41
1,5%
NO DiSPOSEM
DE DADES
563.781
8,3%
total
6.813.319
100%
Sí fan cooperació
NO fan cooperació
No tenim informació
140
406 400
1,5%
8,3%
Els ajuntaments dels municipis que han realitzat accions de cooperació i/o emergència, que
són el 42,3% dels ajuntaments catalans, agrupen el 90,2% de la població catalana.
És important considerar que dels 400 ajuntaments cooperants, un centenar aproximadament
són ajuntaments que només han fet accions puntuals en el marc de campanyes
d’emergèn-cia.
l’any 2004 i el 2005 trobem diverses situacions d’emergència que varen donar lloc a
impor-tants campanyes de solidaritat a les quals hi van participar moltes institucions locals, en
aquest sentit podem afirmar que l’increment d’ajuntaments cooperants en aquest període
respon a la realitat d’algunes corporacions locals que destinen recursos a solidaritat
esporà-dicament en contextos d’emergència, especialment quan l’emergència té un important ressò
mediàtic; habitualment són els ajuntaments més petits que segueixen aquesta lògica.
les situacions d’emergència que es van produir en aquest període són:
•
Febrer 2004: terratrèmol d’ al-hoceima (nord del marroc)
•
octubre 2004: inundacions a Haití
•
desembre 2004: terratrèmol i tsunami al sud-est asiàtic
•
octubre 2005: terratrèmol al pakistan
ajuntaments cooperants i grandària del municipi
Considerant el nombre total dels ajuntaments de municipis de Catalunya que fan
co-operació, aquests representen un percentatge baix, però, en canvi, quant als habitants
que agrupen aquests municipis, representen la majoria de la població catalana. De
l’afir-mació se’n pot extreure que hi ha molts ajuntaments de municipis mitjans i grans que
fan accions de cooperació amb els països del Sud, mentre que són, majoritàriament,
municipis petits els que no en fan o dels quals no disposem de dades. Tanmateix, trobem
municipis petits que comprometen recursos a cooperació i han anat desenvolupant una
política pròpia en aquest àmbit al llarg dels anys.
El gràfic següent mostra aquesta relació agrupant els municipis per trams de població.
Les dades estan expressades en percentatge sobre el total de municipis de cada tram.
Gràfic . Ajuntaments cooperants o no per trams de població
El valor que hi ha a l’interior de les barres indica el nombre d’ajuntaments
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català
tots els ajuntaments dels municipis de més de 25.000 habitants fan accions de cooperació
i/o emergència durant el 2003, 2004 i/o 2005 (hi ha dos ajuntaments que no han contestat
l’enquesta, però disposem d’informació conforme destinen recursos a accions de cooperació
i solidaritat en aquest periode).
tots els ajuntaments dels municipis amb més de 5.000 habitants que han contestat
l’enques-ta han realitzat accions de cooperació i/o emergència. Els municipis que tenen menys de
1.000 habitants concentren els ajuntaments que no fan cooperació i els que no disposem de
dades.
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
de 0 a 1.000 de 1.001 de 5.001 de 10-001 de 5.001 de 100.001 més de a 5.000 a 10.000 a 5.000 a 100.000 a 500.000 500.000
Habitants
Percentatge
d’Ajuntaments
98
115 295
138
25 91
65
15
56
3
34 8 1
2
ajuntaments cooperants i relació amb el Fons Català de Cooperació
El Fons Català és un òrgan municipalista que agrupa institucions públiques de l’espai
local amb l’objectiu de contribuir coordinadament des de l’àmbit català al
desenvolu-pament dels països més empobrits evitant l’atomització de petits esforços dispersos en
l’espai i el temps. Alhora, el Fons Català actua com la veu conjunta dels ens locals
cata-lans compromesos amb la cooperació al desenvolupament i la solidaritat davant d’altres
institucions nacionals, estatals i internacionals, tot reivindicant el paper rellevant que
tenen actualment les administracions locals en la promoció de la cooperació
descentra-litzada al Nord i en el desenvolupament local al Sud.
La relació dels ajuntaments amb el Fons Català s’estableix en funció del grau de
compro-mís, tant pel que fa a les aportacions econòmiques regulars com per la participació en els
òrgans associatius. En aquest sentit, es pot distingir entre:
socis:
són ajuntaments socis del Fons Català aquells que han aprovat la seva adhesió
mitjançant acord de Ple. A partir d’aquell moment es comprometen a abonar anualment
la quota de soci i una aportació per finançar projectes de cooperació amb els països del
Sud aprovats per l’Assemblea General de Socis.
Col·laboradors:
anomenem ajuntaments col·laboradors del Fons Català aquells que,
sense un compromís de continuïtat plurianual, han fet aportacions econòmiques per
finançar projectes de cooperació o emergència amb els països del Sud, la qual cosa no
comporta un compromís estable de futur.
no socis, ni col·laboradors:
aquells ajuntaments que no mantenen cap relació de
col-laboració en cap sentit amb el Fons Català.
Gràfic 3. Ajuntaments cooperants i relació amb el Fons Català
Dels 400 ajuntaments que han fet accions de cooperació i/o emergència (003 i/o 004 i/o 005)
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català
Socis del FonsCol·laboradors del Fons
No col·laboren amb el Fons
137; 34%
253; 63%
ajuntaments cooperants i destinació regular de recursos
La freqüència amb què els ajuntaments destinen recursos a accions de cooperació permet
valorar si la política que segueixen en temes de cooperació s’entén com un fet puntual o
com una tasca a realitzar cada any. Es distingeix entre els ajuntaments que ho fan
regu-larment i els que ho fan de manera puntual.
S’inclouen a
regularment
els ajuntaments que han destinat recursos a projectes de
co-operació, emergència i/o sensibilització en els tres últims anys (2003, 2004 i 2005) i a
puntualment
els ajuntaments que han destinat recursos per accions o campanyes
pun-tuals en algun dels últims tres anys, però no sistemàticament.
Nota per a l’anàlisi:
el nombre total d’ajuntaments que han fet accions de cooperació
i/o emergència prové de les dades obtingudes via enquesta i de les dades de què disposa
el Fons Català. Per tant, en alguns casos podem afirmar que l’ajuntament ha fet una
acció via Fons Català en un any determinat, però no tenim dades suficients per conèixer
si posteriorment ha fet alguna acció de cooperació o emergència (ja que no han contestat
l’enquesta). Per tant hi ha un gran nombre de “casos” dels quals no tenim dades
sufici-ents per poder definir la regularitat de l’ajuntament quant a cooperació.
Gràfic 4. Ajuntaments cooperants i destinació regular de recursos
Dels 400 ajuntaments que han fet accions de cooperació i/o emergència (003 i/o 004 i/o 005)
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta + Dades Fons Català
una mica més de la meitat dels ajuntaments cooperants han fet accions de cooperació i/o
emergència amb regularitat, el 9% ho han fet puntualment i de la resta no disposem
d’infor-mació suficient.
* Es pot considerar que bona part d’aquests, són ajuntaments que han destinant recursos
puntualment en el marc de campanyes d’emergència, tanmateix com que no disposem de
tota la informació sobre els tres anys no podem establir la regularitat de les seves
aportaci-ons. només sabem que alguns d’aquests anys han destinat recursos a projectes de cooperació
i/o emergència.
Destinen regularment recursos a cooperació
Aportacions puntuals per a cooperació, emergència i/o sensibilització
No dades suficients
34; 9%
231; 57%
2.2 ajuntamEnts: rEspostEs obtinGudEs
resposta obtinguda
La resposta obtinguda és la del conjunt d’ajuntaments que ens han facilitat les dades.
3L’enquesta que ha servit de base per a l’estudi ha estat enviada durant el 2004 i 2005 a
tots els ajuntaments de Catalunya, dels quals han contestat 291.
Taula . Ajuntaments que han respost
Han realitzat accions de cooperació al senvolupament, i/o emergència i/o activitats de sensibilització durant els anys 003, 004 i/o 005?
nombre
%
Habitants
%
SÍ fan cooperació
151
51,9 %
4.464.3
97,8%
NO fan cooperació
140
48,1%
101.41
,%
total
91
100%
4.56.734
100%
distribució de la resposta per trams de població
Atesa la diversitat de grandària dels municipis catalans quant a nombre d’habitants, un
dels objectius pel que fa a respostes de l’enquesta va ser aconseguir incloure ajuntaments de
municipis de tots els trams de població. En aquest sentit, la taula següent compara la
distri-bució per trams del total d’ajuntaments de Catalunya i els que han respost les enquestes.
Taula 3. Ajuntaments que han respost. Distribució per trams de població
ajuntaments de Catalunya
ajuntaments resposta
nombre distribució
nombre distribució
0 a 1.000 hab.
508
53,7%
0 a 1.000 hab.
144
49,5%
1.001 a 5.000 hab.
54
7,0%
1.001 a 5.000 hab.
61
1,0%
5.001 a 10.000 hab.
80
8,4%
5.001 a 10.000 hab.
1
7,%
10.001 a 5.000 hab.
59
6,%
10.001 a 5.000 hab.
3
11,0%
5.001
a 100.000 hab.
36
3,8%
5.001
a 100.000 hab.
6
8,9%
100.001
a 500.000 hab.
8
0,8%
100.001
a 500.000 hab.
6
,1%
Més de 500.000 hab.
1
0,1%
Més de 500.000 hab.
1
0,3%
total
946
100%
total
91
100%
Les respostes mantenen certa proporcionalitat tot i que els ajuntaments grans queden
sobre-representats. La sobrerepresentació respon a la realitat que la majoria d’ajuntaments a partir
de 25.000 habitants han realitzat accions de cooperació i han complimentat l’enquesta.
2.3 alGuns indiCadors dE lEs polÍtiQuEs dE CoopEraCió
i solidaritat dEls ajuntamEnts
Després de més de 20 anys de cooperació al desenvolupament des de les corporacions
locals, la praxis ha originat uns instruments propis d’aquest tipus de cooperació que els
ajuntaments cooperants han anat creant, adoptant i redefinint. En aquest apartat es
presentaran els indicadors que permeten valorar la voluntat dels consistoris d’incloure la
cooperació com una política estable dins de les polítiques municipals.
L’objectiu és conèixer el perfil dels ajuntaments que han incorporat aquests elements de
les polítiques de cooperació. L’anàlisi d’alguns indicadors ens permetrà veure’n l’abast
de la implantació:
•
partida específica
•
estructura municipal de cooperació
•
destinació regular de recursos a cooperació*
•
pertinença al Fons Català*
•
participació econòmica en el Fons Català
•
0,7% sobre els ingressos propis municipals
•
existència de mecanismes de difusió
•
acció institucional
•
consell de cooperació
•
agermanaments
*Els indicadors “pertinença al Fons Català” i “destinació regular de recursos a
coopera-ció” (gràfic 3 i gràfic 4) s’han presentat en el capítol anterior ja que a banda de les dades
de què disposem de l’enquesta aportem informació sobre els ajuntaments que han fet
aportacions a projectes de cooperació i/o emergència a través del Fons Català.
partida específica de cooperació
Un dels elements definitoris de la política de cooperació d’un ajuntament és l’existència
d’una partida específica destinada a aquest concepte als pressupostos municipals. Si bé
en uns primers anys les partides estaven integrades en partides pressupostàries
genèri-ques, aquesta tendència s’ha anat reduint en la mesura que s’assumeix la voluntat política
de fer cooperació. Disposar d’una partida específica suposa concebre la cooperació al
desenvolupament com una política més, incorporada a les tasques municipals, alhora
que permet que els ajuntaments diferenciïn el que és estrictament cooperació al
desen-volupament de les tasques pròpies de l’àmbit de serveis socials.
Gràfic 5. Ajuntaments cooperants i partida específica per a cooperació
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)
Hi ha ajuntaments que en el moment d’elaborar els pressupostos, a més de considerar
una partida per a cooperació, la desglossen en funció de les línies i defineixen les
quan-titats que destinaran a projectes de cooperació, a programes d’emergència i a
sensibilit-zació o educació al desenvolupament.
la majoria d’ajuntaments que han destinat recursos a cooperació en el 2003, 2004 i/o 2005
han incorporat una partida específica per a cooperació en els pressupostos municipals (103
ajuntaments/68%). dels que no tenen partida, el 85% són ajuntaments amb poblacions de
menys de 5.000 habitants.
El 35% dels ajuntaments cooperants (54) defineixen prèviament a quina línia destinaran
l’aportació (cooperació al desenvolupament, emergència i sensibilització).
SÍ tenen partida especifica de cooperció
NO tenen partida específica de cooperació
48; 32%
Estructura municipal per a la cooperació
Els ajuntaments es doten d’una estructura interna per dur a terme les polítiques
munici-pals, tenen autonomia per decidir si crearan noves regidories a part de les establertes per
la llei i quins seran els temes que s’integraran a cada regidoria. En aquest sentit, assumir
la cooperació internacional com a competència voluntària ha donat lloc a realitats molt
diferents en cada consistori. Aquesta expressa com s’integren els temes de cooperació
al desenvolupament i solidaritat dins l’organigrama institucional. Així doncs, trobem
diferents mecanismes:
•
Ajuntaments que disposen d’una regidoria específica nominal per a cooperació
(So-lidaritat i Cooperació, Cooperació i Agermanaments...).
•
Ajuntaments que comparteixen la regidoria nominal de cooperació amb una altra
regidoria (Cultura, Joventut, Solidaritat i Cooperació; Participació Ciutadana i
Soli-daritat...).
•
Ajuntaments que integren els temes de cooperació en una altra regidoria sense que
nominalment s’indiqui (Serveis Socials, Cultura, Participació Ciutadana...)
•
Ajuntaments que porten els temes de cooperació des de l’alcaldia.
Alguns ajuntaments, a part de l’estructura municipal, han destinat recursos humans a
tècnics responsables de les relacions amb els països del Sud i el foment de la solidaritat
en el municipi.
Gràfic 6. Ajuntaments cooperants i estructura municipal per a la cooperació i la solidaritat
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)
El fet d’haver-hi regidoria de cooperació acostuma a reflectir l’aposta per les polítiques
so-lidàries, que habitualment s’acompanya amb la dotació de recursos mitjançant una partida
específica. un 37% d’ajuntaments han creat una regidoria específica o compartida, tot i que
l’opció més estesa és inscriure la cooperació dins d’altres regidories.
Alcaldia
Regidoria específica Regidoria compartida integrat en altres regidories No contesta
3; 2%
18; 12% 11; 7%
38; 25%
relació d’ajuntaments que han creat una regidoria específica o compartida per
dur a terme la política de cooperació i solidaritat
Ajuntament
Nom regidoria
Ajuntament d’Arbúcies
Regidoria de Solidaritat
Ajuntament d’Arenys de Munt
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
Ajuntament d’Artés
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
Ajuntament d’Esparreguera
Regidoria de Cooperació
Ajuntament d’Esplugues de Llobregat
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
al Desenvolupament
Ajuntament d’igualada
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
Ajuntament d’Olot
Regidoria de Participació Ciutadana, Solidaritat
i Cooperació
Ajuntament de Barberà del Vallès
Regidoria de Cooperació i Agermanaments
Ajuntament de Barcelona
Regidoria de Participació Ciutadana, Solidaritat
i Cooperació
Ajuntament de Caldes de Montbui
Regidoria de Solidaritat
Ajuntament de Canovelles
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
Ajuntament de Castellar del Vallès
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
Ajuntament de Girona
Regidoria de Cooperació
Ajuntament de l’Hospitalet
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
Ajuntament de Lleida
Regidoria de Drets Civils, Cooperació
i immigració
Ajuntament de Malgrat de Mar
Regidoria de Solidaritat
Ajuntament de Manresa
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
Ajuntament de Martorell
Regidoria de Participació Ciutadana
i Cooperació
Ajuntament de Mataró
Regidoria de Participació Ciutadana,
Agermanaments i Cooperació
Ajuntament de Molins de Rei
Regidoria de Cooperació per al
Desenvolupament
Ajuntament de Mollet del Vallès
Regidoria de Pau i Solidaritat
Ajuntament de Montcada i Reixac
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
Ajuntament de Montmeló
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
Ajuntament de Montornès del Vallès
Regidoria de Participació Ciutadana
i Cooperació
Ajuntament de Pals
Regidoria de Solidaritat
Ajuntament de Reus
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Regidoria ponent de programes transversals
(Cooperació i Solidaritat)
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Regidoria de Drets Civils, Programa
Ajuntament
Nom regidoria
Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles
Regidoria de Relacions internacionals
i Cooperació
Ajuntament de Sant Just Desvern
Regidoria de Solidaritat
Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia
Regidoria de Cooperació
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
internacional
Ajuntament de Súria
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
Ajuntament de Terrassa
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
internacional
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Regidoria de Cooperació i Solidaritat
Ajuntament del Masnou
Regidoria de Solidaritat i Cooperació
Ajuntament d’Anglès
Ensenyament i Cooperació i Solidaritat
Ajuntament de Calella
Regidoria de Serveis Socials i Solidaritat
Ajuntament de Castelldefels
Regidoria d’Educació, Pau i Solidaritat
Ajuntament de Figueres
Regidoria de Participació Ciutadana, Benestar
i Solidaritat
Ajuntament de l’Ametlla del Vallès
Regidoria de Benestar i Cooperació
Ajuntament de la Fatarella
Regidoria de Serveis Socials i Agermanaments
Ajuntament de Lliçà d’Amunt
Regidoria de Cultura i Cooperació
Ajuntament de Palafrugell
Regidoria de Cooperació, Agermanaments
i Gent Gran
Ajuntament de Pallejà
Regidoria de Cooperació i Serveis Socials
Ajuntament de Premià de Mar
Regidoria de Cultura, Joventut i Cooperació
Ajuntament de Riudarenes
Regidoria de Joventut, Solidaritat i Cooperació,
Tercera Edat i Serveis Socials
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
Regidoria d’Educació i Solidaritat
Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Regidoria d’Hisenda, Organització, Mitjans de
Comunicació i Cooperació internacional
Ajuntament de Sentmenat
Regidoria de Serveis Socials, Joventut, Promoció
Econòmica i Solidaritat
Ajuntament de Torrelles de Llobregat
Regidoria de Projecció Exterior (comunicació
i solidaritat)
Ajuntament de Vilablareix
Regidoria de Joventut, Cooperació i Medi
ambient
Ajuntament de Vilanova del Camí
Regidoria de Cultura, Cooperació i Solidaritat
Ajuntament del Prat de Llobregat
Regidoria de Promoció Ciutadana i Cooperació
Gràfic 7. Ajuntaments cooperants i tècnics específics per a la cooperació i la solidaritat
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)
l’existència tant d’una estructura municipal com d’un tècnic responsable o d’un equip
profes-sional dedicat a cooperació depèn en bona mesura de la grandària del municipi i del volum
de recursos gestionats.
una mica més de la meitat dels ajuntaments cooperants no han creat cap estructura
especí-fica nominal o compartida per a cooperació:
•
el 54% porten els temes de cooperació des d’altres regidories (81)
•
el 11% ho fa des d’alcaldia (7 ajuntaments)
la quarta part restant, el 25% (38) han creat una regidoria específica per a cooperació i
so-lidaritat i el 12% (18) comparteixen la regidoria nominal de cooperació amb una altra
regi-doria.
El 58% dels ajuntaments cooperants no disposen de tècnics per a cooperació (89
ajunta-ments), només el 13% tenen tècnic/s específic/s per a cooperació (18 ajuntaajunta-ments), i un 25%
tenen tècnics de cooperació i altres temes (38 ajuntaments).
Per trams de població
En els municipis de més de 25.000 habitants el 78% dels ajuntaments que fan cooperació han
creat una regidoria compartida o específica per a cooperació i tots han creat una estructura
tècnica per a la gestió de les polítiques de cooperació.
En els municipis entre 5.000 i 25.000 habitants gairebé la meitat dels ajuntaments
coope-rants disposen de regidories específiques o compartides per a cooperació i un 38% disposa
de recursos humans per a aquestes tasques.
Entre els municipis de menys de 5.000 habitants, el 90% no disposa d’estructures
específi-ques per als temes de cooperació, s’integra la cooperació en altres regidories, i només el 5%
disposen de tècnics per a cooperació (compartits).
7 tècnics (Barcelona)
tècnics específics per a cooperació 1 tècnic específic per a cooperació Tècnic(s) dedicat a cooperació i altres temes CAP tècnic específic per a cooperació No contesta
6; 4% 1; 1%
38; 25%
89; 58%
participació al Fons Català de Cooperació
A l’apartat anterior (gràfic 3) ja s’ha apuntat que la majoria dels ajuntaments que fan
accions de cooperació tenen una vinculació amb el Fons Català com a soci o com a
col-laborador.
4Gràfic 8. Recursos destinats a cooperació a través del Fons Català (004)
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (123 ajuntaments)
Els ajuntaments socis del Fons Català es comprometen a fer aportacions econòmiques
per finançar els projectes aprovats cada any per l’Assemblea de socis.
Dels 151 ajuntaments que han respost l’enquesta manifestant que fan cooperació en
alguns dels tres anys (2003, 2004 i/o 2005), n’hi ha 123 que han fet aportacions a través
del Fons Català (dades 2004), i entre aquests existeix diversitat quant al percentatge del
seu pressupost de cooperació que destinen a la institució.
Fons Català i convenis de col·laboració
El Fons Català, en la línia de concertació amb els seus socis, signa convenis de
col-laboració per a l’acompanyament del procés de la convocatòria local dels ajuntaments.
Això permet una racionalització d’esforços i l’aplicació de criteris unificats a l’hora de
fer l’anàlisi i el posterior seguiment dels projectes que s’aproven en el marc de les diverses
convocatòries locals.
A través dels convenis els ajuntaments deleguen al Fons Català la gestió dels projectes
de cooperació de les entitats locals que es presenten a la convocatòria. Aquesta gestió
es concreta en l’acompanyament tècnic del Fons Català en algunes fases del cicle del
projecte.
Des de 75% fins a 100% Entre el 50% i menys del 75% Entre el 5% i menys del 50% Menys del 5%
16; 13% 58; 47%
29; 24%
20; 16%
En l’anàlisi prèvia dels projectes adreçats a l’ajuntament provinents de les ONG i de les
ciutats agermanades, el Fons Català emet un dictamen tècnic al Consell Sectorial de
Solidaritat i Cooperació (en cas que existeixi) i a la regidoria responsable de cooperació,
d’acord amb els criteris establerts pel Fons Català en l’Assemblea General, i considerant
també els criteris de l’ ajuntament soci.
Una cop debatut el dictamen en el Consell de Cooperació i acordat amb la regidoria
corresponent, aquesta trasllada al Fons Català la proposta definitiva. En la fase del
se-guiment el Fons Català assumeix el sese-guiment i l’avaluació dels projectes realitzats (tant
pel que fa a l’informe econòmic com al narratiu) comptant amb la participació de les
ONG i de les contraparts locals beneficiàries i presenta un informe narratiu anual a
l’ajuntament.
A finals de l’any 2005 el Fons Català tenia signats 11 convenis de col·laboració com els
descrit en el paràgraf anterior o similars amb els següents ajuntaments:
0’7% sobre els ingressos propis municipals
5El 0,7% com a referent per a la cooperació internacional apareix als anys 70, quan un
grup d’experts de Nacions Unides realitzen un estudi que conclou que si tots els governs
dels països rics donessin l’1% dels seus pressupostos als països empobrits durant la
dè-cada dels 80 s’aconseguiria aturar l’ampliació de “la distància econòmica” entre el Nord
i el Sud. Aquest 1% s’acorda aleshores que cal repartir-lo entre el 0,7% del compromís
públic, i el 0,3% de la societat civil i entitats. És a partir d’aquí que comença a parlar-se
del 0,7%. Avui en dia la distància encara ha augmentat molt més i segurament caldria
ja el 3% o més.
Des de sempre la cooperació municipal ha anat molt lligada a les successives campanyes
populars per promoure la destinació del 0,7% a cooperació.
Així, a principis dels anys 80 Justícia i Pau de Catalunya inicià la primera campanya
de l’Estat espanyol per tal que dels pressupostos estatals es destinés el 0,7% a l’AOD.
La campanya des del punt de vista ciutadà va ser un èxit i en poc temps va aconseguir
d’estendre’s, primer per tot Catalunya i després a la resta de l’Estat, fins a assolir més de
200.000 signatures de suport.
Aquella campanya no va aconseguir que s’assumís aquesta fita pressupostària quant als
pressupostos de l’Estat, que encara avui estan situats en el 0,25%
6(AOD sobre el PNB
en dades 2004) molt per sota del compromís del 0,7% subscrit per l’Estat espanyol i una
quota molt semblant a la de l’any precedent.
El que sí va aconseguir la 1a Campanya pel 0,7% va ser obtenir l’adhesió d’uns quants,
pocs, ajuntaments a aquesta petició adreçada a l’Estat. Per aquest motiu, en veure la
manca de resposta efectiva dins dels pressupostos generals de l’Estat, a Catalunya es va
acordar d’adreçar-se als municipis i demanar als ajuntaments respectius, única instància
de l’administració que s’havia adherit a la Campanya, que incorporessin dins dels propis
pressupostos aquesta aportació econòmica de suport al desenvolupament dels pobles del
Sud.
Donar un impuls a l’avanç de les polítiques de cooperació descentralitzada va ser un dels
grans èxits aconseguits per la campanya. Des d’aleshores la cooperació descentralitzada
ha anat en augment, superant el ritme de creixement de l’Ajuda Oficial al
Desenvolupa-ment corresponent a l’àmbit estatal. Els recursos han passat de més de 88 millos d’euros
al 1995 a 388 milions a 2005, segons dades recollides en l’últim Pla Anual de
Coopera-5. En el capítol de
dades econòmiques dels ajuntaments cooperants
s’hi troben les taules del percentatge destinat a
cooperació sobre els ingressos propis municipals de cada ajuntament.
ció Internacional. Els pressupostos de cooperació de governs autonòmics i entitats locals
han passat de suposar un 9% del total de la AOD espanyola a superar el 15%.
7Nota per a la lectura dels gràfics:
en primer lloc presentem el gràfic en
percen-tatges segons la resposta obtinguda de l’enquesta (gràfic 9). Tanmateix, per donar
dades absolutes sobre l’assoliment o superació del 0,7% per part dels ajuntaments,
en el gràfic 10 considerem el llistat del punt dades econòmiques (taula 9), on
s’in-clouen tots els ajuntaments sobre dels quals disposem d’informació. D’una banda,
disposem de les dades de l’enquesta i de l’altra disposem de les dades de la Base de
Dades de la Cooperació Local del Fons (BDCL).
De l’enquesta, tenim que 62 ajuntaments han manifestat assolir o superar el 0’7%
i afegim la informació de 39 ajuntaments que, segons dades de la BDCL, van
ma-nifestar assolir o superar el 0,7%. Dels 39, tot i no haver respost l’enquesta sabem
que han destinat recursos a cooperació en algun dels anys 2003 i/o 2004 i/o 2005.
D’aquest grup, partim del supòsit que quan un ajuntament manifesta assolir el
0,7%, la tendència és a mantenir-ho o superar-ho. En els casos que hem detectat
el contrari, hem considerat l’ajuntament com si no hagués assolit el 0,7%.
Gràfic 9. Ajuntaments cooperants i assoliment del 0,7%
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)
Aquest gràfic mostra el percentatge d’ajuntaments cooperants que han respost l’enquesta
i manifesten haver assolit o superat el 0,7% sobre els ingressos propis municipals
desti-nats a cooperació (segons les dades dels propis ajuntaments).
Han assolit el 0,7%
NO l’han assollit, però han definit l’any d’assoliment NO l’han assollit i no han definit l’any d’assoliment No contesten
21%
33%
41%
5%
Gràfic 10. Ajuntaments que han assolit o superat el 0,7% i any d’assoliment
X
Hi ha 1 ajuntament que no indica l’any concret d’assoliment del 0,7%, per la qual cosa hem comptabilitzat que l’ha
assolit l’any 2005
La llista dels ajuntaments que han assolit o superat el 0,7% és a la taula 9
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades enquesta (62 ajuntaments) + dades Bases de Dades de la
Cooperació Local del Fons Català (39 ajuntaments)
Aquest gràfic mostra l’evolució del nombre d’ajuntaments cooperants sobre els quals
dis-posem d’informació (a través de l’enquesta i a partir de la base de dades de la Cooperació
local del Fons Català) que manifesten haver assolit o superat el 0,7% sobre els ingressos
propis municipals destinats a cooperació.
El 41% dels ajuntaments cooperants han destinat el 0,7% o més a cooperació i solidaritat i el
5% n’han previst l’any d’assoliment en els propers 3 anys: aquests representen quasi la meitat
dels ajuntaments cooperants de la mostra (46%).
no obstant, l’altra meitat d’ajuntaments cooperants de la mostra no han assumit aquest
com-promís, o no ens han adjuntat les dades. En aquest sentit, el 0,7% continua sent una fita de
la cooperació local. Els ajuntaments que ja l’han assolit han definit nous objectius que s’han
convertit en referents també d’aquest tipus de cooperació, com són conformació
d’agerma-naments, la implicació de la societat civil en la cooperació municipal i la definició de plans
municipals de cooperació i solidaritat.
1 1 1 1 1 1 1 3 10
17 25 38
54 69 79
84 88
94 101 103
106 106 106 107
0 20 40 60 80 100 120
0 20 40 60 80 100 120
Any
X
‘87 ‘88 ‘89 ‘90 ‘91 ‘9 ‘93 ‘94 ‘95 ‘96 ‘97 ‘98 ‘99 ‘00 ‘01 ‘0 ‘03 ‘04 ‘05 ‘06 ‘07 ‘08 ‘09 ‘10
mecanismes de difusió
La informació juga un paper fonamental en la sensibilització i la cooperació solidària.
El fet de poder oferir elements informatius contrastats, complementaris o crítics amb els
que difonen els mitjans de comunicació o, fins i tot, possibilitar que el homes i les dones
del sud i del nord puguin parlar i comunicar-se entre si, és la pedra angular sobre la qual
s’assenta una nova visió dels problemes del nostre planeta. Una bona informació pública
és la garantia del suport ciutadà als plans municipals de cooperació, alhora que és una
activitat que enriqueix la vida social i cultural del municipi. Els ajuntaments utilitzen
diferents mecanismes per donar a conèixer les accions de cooperació i solidaritat.
S’han classificat els mecanismes de difusió en tres grups: butlletins relacionats amb
coope-ració i solidaritat, memòria sobre coopecoope-ració i solidaritat i altres mecanismes de difusió.
Gràfic 11. Municipis on s’edita una memòria relacionada amb la cooperació i la solidaritat
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)
Gràfic 1. Ajuntaments que editen un butlletí relacionat amb la cooperació i la solidaritat
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)
El 68% dels ajuntaments cooperants (98 ajuntaments) no tenen cap butlletí de cooperació
i solidaritat.
El 80% dels ajuntaments cooperants (120 ajuntaments) no editen cap memòria.
El 55% (83 ajuntaments) diuen que utilitzen altres mecanismes per donar a conèixer les
ac-tivitats de cooperació i sensibilització (com el butlletí municipal, la ràdio i la televisió locals,
díptics i propaganda, fulls informatius, premsa).
SÍ
NO
No contesten
5; 3%
120; 80%
26; 17%
SÍ
NO
No contesten
11; 7%
127; 84%
acció institucional
La descentralització de les relacions internacionals és avui possible i desitjable. Els
alcal-des ostenten una representació directa més sensible i propera als pobles i comunitats, que
no tenen cabuda en els acords i protocols internacionals, i que tampoc no està subjecta a
la presa de decisions macroeconòmiques i a les relacions entre governs.
Per això, les declaracions i acords municipals, a més del valor simbòlic d’una presa de
posició o una declaració d’intencions, tenen el valor de pressionar les institucions dels
estats a favor d’unes relacions internacionals més properes al sentiment dels pobles. En
concret, en el camp dels DDHH, la posició independent i compromesa dels ajuntaments
sens dubte pot superar barreres que les complexes i interessades relacions
governamen-tals dels estats o dels organismes internacionals sovint no s’atreveixen a traspassar.
Gràfic 13. Ajuntaments cooperants i nombre de mocions relacionades
amb temes de cooperació i solidaritat per ajuntament (00-004)
Font: elaboració pròpia del Fons Català de Cooperació. Dades sobre resposta (151 ajuntaments)
El 36% dels ajuntaments cooperants han realitzat mocions relacionades amb temes de
coo-peració i solidaritat entre els anys 2002 i 2004, tot i que disposem de poques dades.
d’1 a 4 mocions de 5 a 10 mocions més de 10 mocions no disposem de les dades no n’han realitzat
59; 38% 36; 24%
39; 26%
16; 11%
