ANUARI DE LA
PIME CATALANA
Equip de treball
Modest Guinjoan i Ferré
Moisès Bonal i Ferrer
Roger Romagosa Ponce
Tractament de dades
Enric Genescà i Palau
© PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya
Viladomat, 174
08015 – Barcelona
www.pimec.org
La publicació d’aquest anuari ha estat patrocinada pel Banc de Sabadell i el
Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya
1a edició: juliol 2016
Correcció lingüística: Hèctor Cesena
Disseny gràfic portada: Sofia Ricart Rius
Impressió: www.print-makers.com
Dipòsit legal: B-18129-2015
Índex
Presentació
5
Nota del Conseller d’Empresa i Coneixement
7
Pròleg
9
Nota introductòria
11
Part I: Contribució de la pime catalana a l’economia:
empreses, ocupació i valor afegit. 2010-2014
13
1.
Terminis de cobrament a la pime catalana
15
1.1. Una visió general i retrospectiva dels terminis de cobrament a la pime
15
1.2. Relació entre el crèdit pel finançament d’activitats productives i els terminis de
cobrament
18
1.3. Termini de cobrament i regulació dels terminis de pagament
20
2.
El paper de la pime en l’economia catalana
23
2.1. Visió general
23
2.2. Anàlisi del sector privat de l’economia catalana per grandària d’empresa
28
2.3. Anàlisi sectorial i per branques d’activitat
32
Part II: Situació econòmica i financera de la pime catalana. 2010-2014
41
1.
Resultats empresarials de la pime catalana. 2010-2014
43
1.0. Context econòmic
43
1.1. Rendibilitat
43
1.2. Activitat empresarial: valor afegit i productivitat
52
1.3. Anàlisi patrimonial i solvència
57
1.4. Annex: Ràtios i definicions utilitzades
65
2.
Anàlisi econòmica i financera de la pime per demarcacions. 2014
67
2.1. Barcelona
67
2.2. Girona
71
2.3. Lleida
75
2.4. Tarragona
79
Annex estadístic: fitxes sectorials
83
Taula de correspondències entre la classificació CCAE (2 dígits) i l’agrupació sectorial de
l’Anuari de la Pime
85
-
Pimes
87
-
Microempreses
111
-
Petites empreses
135
-
Mitjanes empreses
159
Aspectes metodològics i descripció de la base de dades PimesDat:
Presentació
La que tenen a les mans és la tretzena edició de l’Anuari de la pime catalana, una publicació de
PIMEC, elaborada pel seu Observatori, que és única en l’entorn de la petita i mitjana empresa
catalana i espanyola. L’aportació que fa any rere any al coneixement de com contribueix la
pime al conjunt de l’economia catalana, així com el detall de les seves característiques
economicofinanceres, fan d’aquesta publicació un document singular i, entenem, d’alt interès.
El 2015 el podem catalogar d’un bon any econòmic, després de l’inici de la recuperació que es
va apreciar al 2014 i que va significar un punt d’inflexió respecte a una llarga travessia del
desert iniciada al 2007-2008. El PIB va créixer un 3,4% gràcies a un triple bon comportament:
el consum intern, tant privat com públic, i a la inversió, inclosa (i això és notícia) la de la
construcció. Com a reflex de la recuperació, les importacions catalanes van créixer encara més
del que ho havien fet al 2014. I van créixer per sobre de les exportacions, que també van tenir
un comportament molt positiu. Amb tot, però, la contribució del sector exterior al creixement ha
estat negativa.
Les previsions per al 2016 apunten cap a un manteniment del creixement del PIB al voltant del
3%, que afectarà amb petites diferències tots els grans sectors, és a dir, la indústria, els serveis
i la construcció.
La contribució de les pimes catalanes al conjunt del VAB al 2014 s’ha reduït en 4 dècimes,
gràcies a un millor comportament relatiu respecte a les pimes, les quals amb aquesta variació
perden una mica de pes sobre el total de l’economia. No obstant això, que la seva aportació
sigui del 57,9% segueix essent un testimoni de la preeminència del col·lectiu de pimes per a
l’economia catalana.
Les pimes industrials exportadores al 2014 van ser el 26,4% del total, un percentatge superior
al de 2013 (25,7%). Aquests percentatges contrasten, com cada any, amb els registres de les
grans empreses, un 87% de les quals són exportadores.
Per activitats, allà on trobem una proporció més gran de pimes que exporten és a les indústries
químiques (52,1% de les empreses exporten) i al material de transport (un 41,9% de les
empreses són exportadores).
A diferència dels anys anteriors, les dades que aporta aquest anuari indiquen que el 2014 ha
estat de recuperació i això es nota de manera específica en registres com ara l’ocupació, que
va créixer un 3% (-0,8% l’any anterior), o el nombre de pimes amb assalariats, que va
augmentar un 2,1% (-1,1% l’any anterior). En canvi, la productivitat per persona ocupada al
2014 ha disminuït un 2%.
La pime segueix essent un actor dominant i imprescindible de l’estructura productiva catalana
del sector privat: representa el 99,5% de les empreses catalanes, el 60,6% del VAB català
exceptuant l’administració pública, defensa i Seguretat Social, i el 70% del total d’ocupació.
Com és habitual, també, l’Anuari dóna un detall molt ampli de les dades econòmiques i
financeres de les pimes catalanes, que s’elaboren a partir dels estats comptables de 78.000
petites i mitjanes empreses.
Amb la publicació d’aquest anuari PIMEC, a través del seu Observatori de la pimec, pretén
contribuir al seguiment i a un major coneixement del teixit productiu català, posant-lo a
disposició dels empresaris, de les institucions i dels agents econòmics i socials, per dues vies:
-
d’una banda, aportant coneixement sobre la contribució de la pime en l’economia
catalana en un entorn econòmic cada vegada més globalitzat;
-
de l’altra, facilitant a les empreses que es puguin comparar amb les empreses del seu
entorn (territorial, sectorial i de dimensió) i, eventualment, que puguin definir millors
estratègies competitives.
Com en anys anteriors, és una satisfacció constatar el fet que l’anuari consisteixi en un esforç
compartit entre diferents sectors institucionals directament vinculats al món econòmic i
empresarial. Més enllà del paper impulsor i realitzador de PIMEC, en aquesta edició de l’Anuari
he de destacar la col·laboració del Banc Sabadell i del Departament d’Empresa i Coneixement
de la Generalitat de Catalunya, una col·laboració renovada anualment des del naixement de
l’obra i sense la qual aquesta publicació no seria possible.
Josep González i Sala
President de PIMEC
Nota del Conseller d’Empresa i Coneixement
Em sento molt honorat de presentar aquesta nova edició de l’Anuari de la pime catalana que
s’ha consolidat com una publicació de referència en l’àmbit de la petita i mitjana empresa.
Des d’una perspectiva econòmica, les bones dades de l’any 2015 ens situen en el camí de la
recuperació econòmica. Tots els indicadors econòmics han evolucionat positivament: el PIB
català va tancar l’any amb un creixement del 3,4% i aquest primer trimestre de 2016 creix al
3,6%. El dinamisme del sector exterior i la recuperació del consum intern han estat els motors
que han impulsat l’economia del conjunt de Catalunya.
Aquesta valoració, globalment positiva, no pot amagar que la recuperació no ha arribat ni a tots
els sectors, ni a totes les persones per igual. La taxa d’atur es situa encara en el 17,4%, dada
que no ens pot fer perdre de vista que l’objectiu principal de l’acció de govern ha de ser
consolidar el creixement econòmic que creï ocupació i ajudar a generar les condicions pel
desenvolupament de l’activitat econòmica.
Per aquest motiu, conscients del paper crucial que té la pime en el nostre model econòmic, des
del Govern treballem per reduir les barreres que dificulten la competitivitat de l’empresa,
impulsant un marc legal que faciliti la participació de les pimes a la contractació pública, donant
suport en el seu creixement, aproximant-les i fent-les partícips del sistema d’innovació amb la
creació d’EURECAT, acompanyant-les en la internacionalització a través de les 36 oficines
d’ACCIÓ a l’exterior i ajudant-les en la recerca de fonts alternatives de finançament diferents a
l’endeutament bancari tradicional.
Per altre banda, els processos d’internacionalització i d’innovació es veuen afavorits per la
dimensió empresarial. En aquest sentit des del Govern estem afavorint la col•laboració entre
empreses com a fórmula per guanyar tamany competitiu: des de la més consolidada política de
clústers, al foment de la innovació oberta entre “startups” i empreses consolidades.
En aquest context és important destacar la tasca que desenvolupen institucions empresarials
com PIMEC, alhora que agrair-los la seva professionalitat i la predisposició a col·laborar amb la
Generalitat per continuar recolzant les nostres pimes..
Jordi Baiget i Cantons
Pròleg
En primer lloc vull agrair l’oportunitat que em dóna PIMEC per poder presentar aquest Anuari,
per la importància que té aquesta organització i la feina que du a terme en favor de l’ampli teixit
empresarial que representa dins de l’economia catalana.
En el nostre país, el sosteniment del sistema productiu i econòmic recau principalment en
l’activitat de les micro, petites i mitjanes empreses, contribuint d’una manera tant imprescindible
com decisiva al creixement del nostre teixit empresarial. Gràcies a elles, a la seva
responsabilitat, ambició i aposta contínua per la qualitat, ha estat possible deixar enrere els
temps convulsos que la crisi econòmica global ens ha portat. Per això, els diferents agents que
actuem en el mercat, tant a l’àmbit nacional com europeu, tenim l’obligació de desenvolupar
iniciatives que permetin el creixement de les empreses.
Banc Sabadell, amb 135 anys d’història, renova, any rere any, la seva aposta per donar suport
financer als projectes d’inversió dels nostres clients, fet que permet incrementar la competitivitat
de les empreses.
Una vegada més, i ja és una constant els darrers anys, hem de posar de manifest la
importància de la internacionalització. Els mercats són cada any més amplis, i els competidors
provenen d’arreu del món. En aquest context, l’aposta pel creixement en l’àmbit internacional
és una necessitat bàsica per a les empreses. El paper d’organitzacions empresarials com
PIMEC és clau en aquest procés. I Banc Sabadell hi vol col•laborar posant a l’abast de les
empreses l’assessorament d’especialistes en negoci internacional, ja sigui per iniciar o per
incrementar la seva activitat empresarial més enllà de les nostres fronteres.
Actualment el nostre entorn obliga les empreses a fer un esforç constant d’adaptació en tots els
àmbits, sigui de negoci o de gestió, davant de la globalitat del mercat. La transformació digital a
les empreses ja no és una opció, és una necessitat. Això ho tenim molt clar a Banc Sabadell,
on fem d’aquesta necessitat un punt fort d’especialització amb solucions que permetin millorar
l’eficiència en costos i generar noves oportunitats de negoci per a les micro, petites i mitjanes
empreses catalanes.
Vull acabar agraint a PIMEC que, un any més, ens hagi donat la possibilitat de prologar aquest
Anuari de la pime catalana, eina bàsica per entendre la realitat econòmica del nostre país, així
com la cabdal importància de les pimes catalanes.
Carlos Ventura Santamans
Nota introductòria
L’edició de l’Anuari de la pime 2016 constitueix un pas més (el 13è) en la vida d’aquesta
publicació singular en l’entorn de les publicacions econòmiques europees. Com cada any
l’Anuari és un petit cim que l’Observatori de la pimec ha d’assolir, atès l’esforç que representa
tant per als que l’elaborem com per als que el fan possible amb el seu suport econòmic. Des
d’aquest cim pretenem aportar més coneixement sobre la realitat de la petita i mitjana empresa
catalana.
Des de la seva primera edició, l’Anuari aporta dades en un doble vessant:
-
el macroeconòmic –quantificació de l’aportació de les pimes a l’activitat que es
desenvolupa a Catalunya;
-
i el microeconòmic, una anàlisi detallada dels resultats empresarials obtinguts per
diferents estrats de pimes.
La informació base que utilitzem són els estats comptables anuals que les pimes presenten al
Registre Mercantil, corresponents a l’exercici 2014, que és el darrer disponible en el citat
registre.
L’Anuari de la pime 2016 ajudarà els interessats a analitzar la incidència dels canvis que
s’estan produint en la nostra economia una vegada arribats a un punt d’inflexió després d’una
llarga crisi que sembla que comencem a deixar enrere. El nivell de detall que oferim de manera
segmentada per pimes és el resultat d’organitzar una quantitat ingent d’informacions de cada
empresa.
El context econòmic global en què es publica aquest Anuari és de recuperació. I això ho
reflecteixen prou bé les dades microeconòmiques corresponents al 2014, any en què la
rendibilitat ha repuntat després de les caigudes de 2011 i 2012 i de la tímida recuperació del
2013. Tal com el lector podrà comprovar, al 2014, amb una rendibilitat financera de la pime del
4,1% (beneficis sobre patrimoni net), es recupera un nivell proper al que es va obtenir al 2010.
Les millores, que es donen en els tres grups de pimes per dimensió, es tradueixen amb unes
rendibilitats creixents en funció de la dimensió empresarial: al 2014, les microempreses se
situen en el 2,3%; les petites en el 5,1% i les mitjanes en el 5,3%.
La metodologia que seguim per a elaborar l’Anuari és la mateixa que els altres anys. No la
publiquem en paper, sinó que el lector interessat la podrà consultar al lloc web
www.observatori.pimec.org, igual que la resta de l’Anuari.
L’estructura de contingut de l’Anuari és l’habitual d’aquesta publicació. En la primera part hi ha
dos capítols, un sobre un tema monogràfic i un altre sobre la contribució macroeconòmica de la
pime a l’economia catalana. Al capítol 1, seguint la línia habitual de tractar temes amb una
certa profunditat, en aquesta edició tractem els terminis de cobrament de les pimes en el
període 2009-2014. El segon capítol actualitza l’anàlisi de la importància de la pime (en termes
de nombre d’empreses i llocs de treball), el seu nivell de productivitat comparada i la seva
contribució a l’evolució de l’economia catalana. La quantificació es fa tenint presents els
diferents segments del teixit empresarial, tant des del vessant de la dimensió (micro, petita i
mitjana empresa), com des del vessant sectorial, amb dos nivells de detall: un que distingeix
els quatre sectors clàssics (agricultura, indústria, construcció i serveis) i l’altre amb 17
subsectors (9 d’industrials, 6 de serveis, agricultura i construcció).
La segona part de l’Anuari és la que conté les dades de caràcter microeconòmic i es
desenvolupa a partir dels comptes anuals de 77.811 pimes amb forma societària i seu a
Catalunya per a l’exercici del 2014, recollides en el SABI, i a partir del qual creem la nostra
base de dades PimesDat.
El primer capítol d’aquesta segona part se centra en els resultats de la pime catalana en el
període 2010-14. En el segon, s’aprofundeix en l’anàlisi territorial de les principals magnituds
econòmiques i financeres de les pimes agrupades per demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida
i Tarragona). Per cada una d’elles es dóna el detall dels resultats obtinguts a l’àmbit a nivell de
17 branques productives.
Aquesta segona part inclou, al final, les fitxes dels comptes anuals de les empreses de
PimesDat agrupades en 17 sectors d’activitat econòmica i en categories de pime (micro, petita i
mitjana), i presentem els resultats en termes pràctics sota la forma dels indicadors econòmics i
financers més habituals. Per a cadascun dels indicadors s’hi inclouen els quartils, i al final de
cada categoria de pime es presenten gràficament els valors de dispersió de les ràtios que es
consideren per als 17 sectors d’activitat.
Un treball com el que es presenta no hauria estat possible sense la col·laboració institucional i
la feina de l’equip que, any rere any, aporta la seva experiència i professionalitat. En aquest
punt vull agrair la tasca de Moisès Bonal i Roger Romagosa, ambdós de l’Observatori de la
pimec. També he d’agrair la renovada implicació del Banc Sabadell i del Departament
d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya en aquest projecte anual, que ha fet
possible que la publicació que teniu a les mans veiés la llum. Finalment, també cal fer menció
de l’empresa Informa, per la qualitat de la informació estadística que subministra amb la seva
base de dades SABI, i del Sr. Enric Genescà, que ha participat de manera decisiva en la
depuració i organització de la informació de base.
Modest Guinjoan
Part I: Contribució de la pime catalana a
l’economia: empreses, ocupació i
valor afegit. 2010-2014
1.
Terminis de cobrament a la pime catalana
1En cada edició de l’Anuari de la Pime Catalana publiquem un capítol que intenta aprofundir
sobre algun aspecte d’interès relacionat amb les petites i mitjanes empreses. En l’edició
anterior el tema escollit va ser el del perfil de la pime manufacturera en funció de la seva
intensitat tecnològica. Enguany ens centrem en un vessant que incideix en la situació financera
de les empreses, els terminis de cobrament a la pime catalana, i que pot condicionar la
continuïtat de l’empresa, però que també té un component cultural a l’hora d’assumir les
obligacions de pagament en el termini fixat.
L’indicador que fem servir per calcular el termini de cobrament és el saldo mitjà dels deutors
entre el període n i el període n-1 dividit pels ingressos d’explotació i multiplicat per 365 dies.
1.1. Una visió general i retrospectiva dels terminis de cobrament a la
pime
El termini de cobrament de la pime catalana passa de 88 dies de mitjana el 2004 a 79 dies el
2014. Amb tot, aquesta evolució no és lineal i presenta dos períodes clarament diferenciats. Un
primer període, de 2004 a 2009, en què el termini de cobrament es va dilatant pràcticament any
a any, fins a assolir el màxim de 93 dies el 2009, i un segon període, de 2009 a 2014 en què el
termini de cobrament es redueix pràcticament any a any i se situa en el mínim al final del
període (79 dies) (Gràfic 1).
Gràfic 1
Termini de cobrament de la pime catalana. 2004-2014
Dies
Font: PimesDat de PIMEC a partir de dades de SABI.
La segmentació de les pimes en funció de la seva grandària mostra que hi ha una estreta
relació entre la dimensió d’empresa i el termini mitjà de cobrament. Així, les microempreses, les
pimes més petites, són les que cobren en menys temps, seguides de les de dimensió petita i,
finalment, les empreses mitjanes són les que cobren de forma més dilatada en el temps.
1
Article escrit per Moisès Bonal i Ferrer, Responsable d’Estudis i Polítiques Sectorials de PIMEC.
88 89 89 90 92 93 87 85 85 83 79 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14
Tal com hem vist, la sèrie temporal presenta d
cobrament (2004-2009 i 2009
diferents categories de pimes. Així, entre 2004 i 2009:
•
Les microempreses cobren de mitjana a 79 dies, les petites empreses a 88 dies i les
empreses mitjanes a 99 dies. Entre la categoria d’empreses que presenta un termini de
cobrament més curt i la que el presenta més llarg
(Gràfic 2).
•
Les microempreses i les petites empreses allarguen el termini de cobrament entre 2004
i 2009, de 75 dies a 83 dies les primeres i de 85 dies a 93 dies les segones. Amb
diferent tendència, les mitjanes empreses presen
constant, entre 98 i 100 dies.
En canvi, entre 2009 i 2014:
•
Les microempreses cobren de mitjana a 79 dies, les petites empreses a 83 dies i les
empreses mitjanes a 88 dies. Entre la categoria d’empreses que presenta un ter
cobrament més curt i la que el presenta més llarg la diferència
(Gràfic 2).
•
Les petites empreses i les
2009 i 2014, de 93 dies a 77 dies les primeres i de 100 dies a 83 d
forma menys accentuada ho fan les microempreses, de 83 a 75 dies, i cal tenir en
compte que la reducció rellevant es produeix entre 2013 i 2014.
Termini de cobrament de la pime catalana per grandària d’empresa. 2004
Font: PimesDat de PIMEC a partir de dades de SABI. 79
75 77 78 88
85 86
99 98 99
la sèrie temporal presenta dos períodes diferenciats de terminis de
i 2009-2014), però el seu comportament no és homogeni per
pimes. Així, entre 2004 i 2009:
Les microempreses cobren de mitjana a 79 dies, les petites empreses a 88 dies i les
empreses mitjanes a 99 dies. Entre la categoria d’empreses que presenta un termini de
cobrament més curt i la que el presenta més llarg hi ha una diferència de 20 dies
Les microempreses i les petites empreses allarguen el termini de cobrament entre 2004
i 2009, de 75 dies a 83 dies les primeres i de 85 dies a 93 dies les segones. Amb
diferent tendència, les mitjanes empreses presenten un termini de cobrament força
constant, entre 98 i 100 dies.
Les microempreses cobren de mitjana a 79 dies, les petites empreses a 83 dies i les
empreses mitjanes a 88 dies. Entre la categoria d’empreses que presenta un ter
cobrament més curt i la que el presenta més llarg la diferència es redueix a 9 dies
Les petites empreses i les mitjanes empreses redueixen el termini de cobrament entre
2009 i 2014, de 93 dies a 77 dies les primeres i de 100 dies a 83 dies les segones. De
forma menys accentuada ho fan les microempreses, de 83 a 75 dies, i cal tenir en
compte que la reducció rellevant es produeix entre 2013 i 2014.
Gràfic 2
Termini de cobrament de la pime catalana per grandària d’empresa. 2004
Dies
Font: PimesDat de PIMEC a partir de dades de SABI. 78 80 82 83 80 79 80 80 75 87 87 89 93 87 85 83 81 77 98 98 100 100 91 89 89 86 83
Micro Petita Mitjana
ts de terminis de
homogeni per a les
Les microempreses cobren de mitjana a 79 dies, les petites empreses a 88 dies i les
empreses mitjanes a 99 dies. Entre la categoria d’empreses que presenta un termini de
a una diferència de 20 dies
Les microempreses i les petites empreses allarguen el termini de cobrament entre 2004
i 2009, de 75 dies a 83 dies les primeres i de 85 dies a 93 dies les segones. Amb
ten un termini de cobrament força
Les microempreses cobren de mitjana a 79 dies, les petites empreses a 83 dies i les
empreses mitjanes a 88 dies. Entre la categoria d’empreses que presenta un termini de
es redueix a 9 dies
empreses redueixen el termini de cobrament entre
ies les segones. De
forma menys accentuada ho fan les microempreses, de 83 a 75 dies, i cal tenir en
Termini de cobrament de la pime catalana per grandària d’empresa. 2004-2014
79 83
83 88
En relació als sectors d’activitat, el que mostra un període més llarg de cobrament és el de la
construcció (134 dies de mitjana entre 2009 i 2014), seguit de la indústria (92 dies de mitjana) i
dels serveis (77 dies de mitjana). Pel que fa a les pimes del sector primari, són les que cobren
en un termini més curt de temps (64 dies de mitjana entre 2009 i 2014). De la seva banda,
entre 2009 i 2014, destaca la reducció dels terminis a la indústria (17 dies menys) i als serveis
(5 dies menys), fet que contrasta amb la pràctica nul·la evolució en la construcció (1 dia mes).
Finalment, al sector primari el termini de cobrament es redueix en 2 dies.
Les branques d’activitat industrials en què s’observen els terminis de cobrament més llargs són
aquestes:
-
indústries extractives no energètiques (130 dies de mitjana), que formen part, de forma
molt directa, de la cadena de valor de la construcció,
-
energia, gas, aigua i reciclatge (108 dies de mitjana), i
-
indústria del paper i arts gràfiques (103 dies) (Taula 1).
Els subsectors que enregistren els períodes de cobrament més curts són el de la indústria
alimentària (69 dies de mitjana) i el del material de transport (69 dies de mitjana).
Entre 2009 i 2014 totes les branques d’activitat industrials escurcen el termini de cobrament,
llevat del de les indústries extractives no energètiques (4 dies més), i destaquen les reduccions
en la metal·lúrgia, maquinària i material elèctric (21 dies menys), en el cautxú, fusta i altres
indústries (20 dies menys), en la indústria tèxtil, cuir i confecció (17 dies menys) i en la indústria
del paper i arts gràfiques (15 dies menys).
De les branques d’activitat de serveis, les que enregistren terminis de cobrament més llargs
són els serveis financers, asseguradores i lloguers (110 dies de mitjana), altres serveis a les
empreses (105 dies de mitjana) i transport i comunicacions (95 dies de mitjana).
Els subsectors de serveis amb períodes de cobrament més curts són l’hoteleria i restauració
(34 dies de mitjana) i altres serveis a les persones (59 dies de mitjana).
Entre 2009 i 2014, totes les branques d’activitat de serveis escurcen el termini de cobrament,
llevat dels serveis financers asseguradores i lloguers (26 dies més) i el transport i
comunicacions (sense variació), tot destacant les reduccions en els altres serveis a les
persones (7 dies menys), en el comerç i reparacions (6 dies menys), i en l’hoteleria i restauració
(5 dies menys).
Taula 1
Termini de cobrament de la pime catalana per sectors i branques d’activitat. 2009-2014.
Dies
Mitjana Variació Sectors i branques d’activitat 2009 2010 2011 2012 2013 2014 09-14 09-14
Primari 67 67 62 64 61 65 64 -2
Indústria 102 98 89 88 89 85 92 -17
Energia, gas, aigua i reciclatge 123 112 116 103 98 99 108 -25 Indústries extractives no energètiques 125 135 132 129 129 128 130 4
Indústries químiques 95 92 89 84 86 83 88 -11
Metal·lúrgia, maquinària i material elèctric 111 105 94 94 95 90 98 -21
Material de transport 72 72 73 64 67 64 69 -9
Indústria alimentària 73 70 67 68 70 65 69 -9
Indústria tèxtil, cuir i confecció 106 100 92 93 94 88 95 -17 Indústria del paper i arts gràfiques 112 110 98 100 98 97 103 -15 Cautxú, fusta i altres indústries 106 99 89 89 91 86 93 -20
Construcció 121 132 130 171 128 122 134 1
Serveis 79 78 76 75 77 75 77 -5
Comerç i reparacions 74 73 71 69 70 68 71 -6
Hoteleria i restauració 38 35 31 34 32 33 34 -5
Transport i comunicacions 95 99 94 94 95 95 95 0
Serv. financers, asseguradores i lloguers 113 99 94 104 111 139 110 26 Altres serveis a les empreses 106 101 104 101 113 103 105 -3
Altres serveis a les persones 60 60 63 62 59 53 59 -7
Total 93 87 85 85 83 79 85 -14
Font: PimesDat de PIMEC a partir de dades de SABI.
1.2. Relació entre el crèdit per al finançament d’activitats productives i
els terminis de cobrament
El crèdit per al finançament d’activitats productives (Gràfic 3) va créixer de forma molt notable
entre 2004 i 2008 en passar de 483 mil milions d’euros a 1,018 bilions d’euros. Això suposa un
increment anual de més del 20% i un creixement acumulat en el període del 111%. Tal com
mostren les dades, durant aquests anys la disponibilitat i ús del crèdit era abundant, i les
empreses utilitzaven de forma habitual, per cobrar les seves factures, el descompte bancari i
les línies de crèdit. Aquesta disponibilitat i facilitat en l’ús d’aquests instruments financers,
d’altra banda, podia comportar que no es prestés excessiva atenció ni exigència al termini de
cobrament de les factures. Entre 2008 i 2010, el crèdit es manté força constant, al voltant d’un
bilió d’euros, i a partir de 2011 inicia una davallada continuada fins a 2015 i passa d’1,013
bilions d’euros a 644 mil milions d’euros, una disminució anual propera al 9% i acumulada del
36%.
Gràfic 3
Crèdit per al finançament d’activitats productives. 2004-2015
Milers de milions d’euros
Font: Banc d’Espanya.
Es poden relacionar els terminis de cobrament de la pime catalana amb el crèdit per al
finançament d’activitats productives (Gràfic 4)? Cal ser prudents, perquè les variables no es
corresponen amb el mateix espai geogràfic (les dades del crèdit es corresponen a Espanya i el
termini de cobrament a Catalunya) i només es té en compte el segment empresarial de les
pimes. No obstant això, s’observen tendències que apunten una certa relació:
•
Mentre el crèdit a les activitats productives creix, també augmenta el termini de
cobrament de la pime catalana.
•
Quan el crèdit a les activitats productives deixa de créixer i més tard es redueix, el termini
de cobrament de les pimes es redueix de forma rellevant.
Aquestes tendències permeten apuntar una possible tesi: amb l’augment de les dificultats
creditícies (disminució de finançament de les activitats econòmiques), es produeix una major
exigibilitat de les pimes envers els seus clients, als quals es fixa uns terminis de cobrament més
curts.
483 604 782 943 1.018 1.000 1.013 971 830 719 674 644 0 200 400 600 800 1.000 1.200 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15Gràfic 4
Termini de cobrament de la pime catalana i crèdit per al finançament d’activitats
productives. 2004-2014
Escala esquerra: Milers de milions d’euros Escala dreta: dies
Font: PimesDat de PIMEC a partir de dades de SABI i Banc d’Espanya.
1.3. Termini de cobrament i regulació dels terminis de pagament
Històricament, a Espanya el termini de pagament entre empreses s’establia sota el principi de
“pacte entre les parts”, entre el comprador i el venedor. De fet, el concepte de “pacte entre les
parts” sovint és un eufemisme. Les parts no acostumen a tenir el mateix poder de mercat, la
mateixa grandària, la mateixa capacitat financera, la mateixa dependència..., per la qual cosa el
que acostumava a passar és que una de les parts, en la majoria dels casos el comprador,
imposava les seves condicions. Així, sobta que el legislador espanyol no intentés regular els
terminis de pagament per protegir l’element més feble de la cadena productiva i que els primers
elements regulatoris en aquest sentit provinguin de la Unió Europea.
Efectivament, l’any 2000 es publica la Directiva 2000/35/CE, de 29 de juny de 2000, per la qual
s’estableixen mesures de lluita contra la morositat. Aquesta directiva es transposa tard, el 2004,
mitjançant la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra
la morositat en les operacions comercials. Les principals condicions que fixa aquesta normativa
en relació al termini de pagament són les següents:
1. Entre empreses:
- Possibilitat de pacte entre les parts
- Si no hi ha pacte entre les parts, s’entén que el termini de pagament és de 30 dies.
2. Entre les Administracions públiques i les empreses: màxim 60 dies
3. Entre el contractista i el subcontractista
- Possibilitat de pacte entre les parts
- Si no hi ha pacte entre les parts, s’entén que el termini de pagament és de 30 dies.
70 75 80 85 90 95 0 225 450 675 900 1.125 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14Aquestes condicions es mantenen invariables fins al 2010, quan per mitjà de la Llei 15/2010, de
5 de juliol, es modifica la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de
lluita contra la morositat en les operacions comercials. Les condicions que fixa aquesta
normativa s’articulen a través d’una disposició transitòria que comporta una adaptació temporal
fins al 2013:
De 07/07/2010 De 01/01/2012 De 01/01/2013 a 31/12/2011 a 31/12/2012 a 31/12/2013 S’elimina la referència al pacte entre les parts
Entre empreses: 85 dies 75 dies 60 dies
Productes frescos i peribles: 30 dies 30 dies 30 dies
Entre les AP i les empreses: 55-50 dies 40 dies 30 dies
Entre contractista i subcontractista: 120 dies 90 dies 60 dies
El 2011, davant el deteriorament de la situació financera, la UE publica una nova directiva, la
Directiva 2011/7/CE, de 16 de febrer de 2011, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra
la morositat. Les condicions d’aquesta directiva es transposen a través del Reial Decret Llei
4/2013, de 22 de febrer, així com la posterior Llei 11/2013, de 26 de juliol, que modifiquen
alguns articles del la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de
lluita contra la morositat en les operacions comercials. Les principals condicions que fixa
aquesta normativa actualment vigent són les següents:
1. Entre empreses:
- El termini de pagament, quan no existeixi pacte entre les parts, és de 30 dies
naturals.
- Hi pot haver pacte entre les parts amb un termini de pagament màxim de 60 dies.
2. Entre les Administracions públiques i les empreses: entre 30 i 60 dies, en funció del
sector.
Atès que la legislació sobre terminis de pagament contempla diferents especificitats en funció
de cada modificació legislativa, hem optat per relacionar el termini legal de pagament entre
empreses amb el termini de cobrament mitjà de la pime catalana. Val a dir que, fins al 2009, el
pacte entre les parts era la fórmula utilitzada habitualment en les operacions comercials i,
només en absència de pacte, el termini de pagament era de 30 dies, per la qual cosa hem
deixat la sèrie en blanc aquest exercici.
Com es pot comprovar, davant els dilatats terminis de cobrament, les diferents modificacions
legislatives, que han anat reduint successivament els terminis legals de pagament, comencen a
tenir incidència en el termini mitjà de cobrament a partir de 2014, en què aquest se situa en 79
dies, quatre menys que en l’any anterior.
Gràfic 5
Termini de cobrament de la pime catalana i termini legal de pagament entre empreses.
2009-2014
Font: PimesDat de PIMEC a partir de dades de SABI i del BOE.
Finalment, i com ja hem detallat, cal recordar que el termini de cobrament no és homogeni
entre els diferents sectors productius i que, per exemple, mentre que el termini de cobrament
mitjà per al conjunt de pimes era de 79 dies el 2014, al sector de la construcció era de 122 dies,
la qual cosa indica que per a determinades branques productives seria positiu que s’adoptessin
mesures que penalitzessin els qui incompleixen el termini legal de pagament i estiguessin
orientades a fer complir el termini legalment establert.
93 87 85 85 83 79 85 85 75 60 60 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Termini cobrament Term. legal de pagament entre empreses
30 30
2. El paper de la pime en l’economia catalana
2.1. Visió general
El 2014 va suposar la recuperació del creixement econòmic després d’uns anys de profunda
crisi, i el 2015 ha estat un any de consolidació d’aquesta recuperació amb una variació del PIB
del 3,4% (gràfic 1). El creixement ha tornat a ser fruit de la demanda interna i la inversió, que
han augmentat per sobre del conjunt del PIB. L’elevat creixement de la demanda interna es deu
tant al consum privat com al públic, i la inversió ha crescut gràcies a la formació bruta de capital
i a la construcció.
Per contra, la contribució de la demanda externa a l’economia catalana va ser negativa, a
diferència de tot el període de crisi i de forma similar al 2014. Aquesta reducció no respon a
una caiguda de les exportacions, tot el contrari, però la recuperació econòmica i l’impuls de la
demanda interna han provocat un augment de les importacions encara més gran que les
vendes a l’estranger. Tot i això, la contribució negativa de la demanda externa al PIB de 2015
s’ha moderat lleugerament respecte al 2014.
Gràfic 1
Evolució del PIB, de la demanda interna, de la inversió i del sector exterior de Catalunya.
2010-2015
Taxes de variació real en percentatge
PIB, demanda interna i inversió Sector exterior (béns i serveis)
Font: PIMEC (2016) a partir de dades de l’Idescat.
Pel que fa al PIB pel cantó de l’oferta (gràfic 2) observem que al 2015 els diversos sectors van
presentar taxes de creixement força més homogènies que en els anys anteriors, quan, a més
del signe negatiu, destacaven les diferències notables entre sectors. D’aquesta manera, al
2015 únicament el sector primari (habitualment fluctuant) presenta una caiguda respecte a l’any
anterior. Destaca el creixement del sector serveis, el més elevat dels quatre considerats tot i ser
el menys fluctuant, un fet que resulta especialment rellevant pel gran pes relatiu que té dintre
l’economia catalana. El sector de la construcció recupera el signe positiu després de la forta
crisi immobiliària que va provocar fortes caigudes durant el període previ considerat. El sector
industrial ha crescut gairebé un 3%, lleugerament per sota del conjunt de l’economia.
Al 2016 es preveu que les diferències respecte d’aquestes taxes de creixement siguin reduïdes,
exceptuant la recuperació prevista del sector primari, de manera que per a aquest any les
PIB Demanda interna Inversió -12 -8 -4 0 4 8 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Exportacions Importacions -8 -4 0 4 8 12 2010 2011 2012 2013 2014 2015
expectatives són de consolidació de la recuperació, amb un creixement dels grans sectors
econòmics a taxes properes al 3%.
Gràfic 2
Evolució del PIB a Catalunya, per components d’oferta. 2010-2016*
Taxes de variació real en percentatge
*Previsions de la Cambra de Comerç de Barcelona (abril 2016) Font: PIMEC (2016) a partir de dades de l’Idescat.
Gràfic 3
Evolució de l’IPC a Catalunya. 2010-2015
Taxes de variació de la mitjana anual
Font: PIMEC (2016) a partir de dades de l’Idescat.
Primari
Indústria
Construcció
Serveis
-21
-18
-15
-12
-9
-6
-3
0
3
6
9
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016*
Primari
Indústria
Construcció
Serveis
-1%
0%
1%
2%
3%
4%
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Fins al 2013 la moderació de l’activitat econòmica agregada va anar acompanyada d’una
inflació també continguda i amb tendència decreixent. I així, al 2014 el nivell general de preus
pràcticament no va augmentar respecte a l’any anterior, i al 2015 s’observa una lleu caiguda de
l’IPC del -0,2% (gràfic 3). Cal tenir en compte que aquesta caiguda respon principalment a
l’evolució del preu del petroli, en clara reducció a nivell internacional, mentre que els béns i
serveis menys relacionats amb aquesta matèria primera han presentat taxes lleugerament
positives gràcies a la recuperació de la demanda interna.
El mercat de treball ha mantingut els resultats positius del 2014, amb una reducció de la taxa
d’atur i un increment del nombre d’afiliats (gràfic 4). D’aquesta manera, al 2015 hi havia prop de
2,4 milions d’afiliats al règim general de la Seguretat Social i la taxa d’atur se situava
lleugerament per sota del 19%. La millora dels dos darrers anys, però, no ha permès encara
recuperar els nivells d’atur i afiliació del 2010.
Gràfic 4
Evolució de l’afiliació i de la taxa d’atur a Catalunya. 2010-2015
Escala esquerra: Afiliació al Règim General SS, en milers de persones Escala dreta: Taxa d’atur, en percentatge
Font: PIMEC (2016) a partir de dades de l’Idescat.
D’acord amb les estimacions que efectua PIMEC, la contribució de la micro, petita i mitjana
empresa al valor afegit brut (VAB) català l’any 2014 va ser del 57,9%, tres dècimes inferior a la
contribució del 2013. Aquesta reducció s’explica per l’increment en el pes de la gran empresa
(37,6% al 2014), que augmenta 0,5 punts percentuals, mentre que l’Administració pública,
Defensa i Seguretat Social obligatòria
2veuen reduïda la seva contribució en dues dècimes,
amb un pes del 4,5% al 2014 (gràfic 5).
2
Activitats que es corresponen amb el CCAE 84. D’aquesta manera, a diferència dels anuaris previs al de l’any 2015, es restringeix aquest bloc a aquelles activitats que són totalment exclusives del sector públic. No s’hi inclouen les activitats que poden prestar tant el sector privat com el sector públic (com la sanitat o l’educació), encara que les presti o les financi el sector públic.
15%
17%
19%
21%
23%
25%
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Gràfic 5
Estructura del valor afegit brut de l’economia catalana. 2014
Percentatge sobre el total del VAB cf. en euros constants del 2014
Font: PIMEC (2016) a partir de dades de l’INE.
El VAB de les pimes al 2014 ha augmentat un 1,3% respecte a l’any 2013, i recupera el signe
positiu després de diversos exercicis de descens de l’activitat (gràfic 6).
Gràfic 6
Evolució del VAB de les pimes a Catalunya. 2010-2014
Taxes de variació real
Font: PIMEC (2016).
En el marc d’una economia progressivament globalitzada, l’activitat exportadora de les
empreses guanya relleu com a indicador. Una major proporció exportadora indicarà un major
esforç de penetració en mercats diferents i generalment més difícils que el local i, en el fons,
una major competitivitat empresarial. En aquest sentit, a diferència d’altres àmbits competitius,
57,9%
37,6%
4,5%
Pimes
Gran empresa
Administració
pública, Defensa i
Seguretat Social
obligatòria
-4%
-3%
-2%
-1%
0%
1%
2%
2010-2011
2011-2012
2012-2013
2013-2014
la dimensió empresarial acostuma a tenir una relació directa amb el seu nivell exportador i, de
fet, és prou conegut que les empreses petites i mitjanes són menys exportadores que no pas
les grans. La quantificació de les empreses exportadores en aquest anuari es du a terme, com
en anys anteriors, sobre la base de la declaració que fan les pròpies empreses segons que
siguin o no exportadores.
Les dades obtingudes per al 2014 mostren que el 26,4% de les pimes amb assalariats són
exportadores, un percentatge lleugerament superior al de 2013 (25,7%). La proporció de pimes
exportadores és clarament inferior a la de les grans empreses, un 87,0% de les quals exporten.
La distància entre unes i altres és de 60,6 punts percentuals (gràfic 7).
Quant als sectors exportadors, s’observen diferències rellevants: la pime del sector químic és la
que exporta en més casos (53,7% de les pimes), seguida del material de transport (39,1%) i la
indústria tèxtil, cuir i confecció (32,1%). A la resta del sector industrial la proporció de pimes
que exporten és de menys del 30%.
Gràfic 7
Base exportadora del teixit empresarial català per grandària d’empresa i branca
d’activitat. 2014
% d’empreses exportadores amb seu a Catalunya sobre el total d’empreses amb assalariats de cada sector amb seu a Catalunya Font: PIMEC (2016). 26,4 4,8 53,7 24,7 39,1 28,1 32,1 23,4 87,0 15,0 95,5 91,2 100 91,5 84,6 93,5 0 25 50 75 100 T o ta l in d ú s tr ia E n e rg ia , g a s , a ig u a i r e c ic la tg e In d ú s tr ie s q u ím iq u e s M e ta l· lú rg ia , m a q . i m a t. e lè c tr ic M a te ri a l d e t ra n s p o rt In d ú s tr ia a lim e n tà ri a In d ú s tr ia t è x ti l, c u ir i c o n fe c c ió R e s ta d 'a c ti v it a ts i n d u s tr ia ls Pimes Grans
2.2. Anàlisi del sector privat de l’economia catalana per grandària
d’empresa
Al 2014, Catalunya disposava d’un teixit productiu de 483.320 empreses. D’aquestes, el 99,8%
eren pimes, que al seu torn es dividien en 271.360 empreses sense assalariats i 211.126 amb
assalariats. Els ocupats en pimes representaven, al 2014, el 70,0% del total català, i les pimes
contribuïen amb el 60,6% del VAB del conjunt de l’economia catalana sense considerar
l’Administració pública, Defensa ni Seguretat Social obligatòria (taula 1).
Al 2014 es va trencar la tendència de destrucció d’empreses viscuda des del 2007.
Concretament, s’observa un increment en el nombre de pimes sense assalariats del 3,5% i en
el de pimes amb assalariats del 2,1%. Per la seva banda, el nombre de grans empreses va
incrementar-se un 2,5% (taula 1).
En termes absoluts, al 2014, l’augment del nombre de pimes ha estat de 13.450. Pel que fa a
les pimes amb assalariats, l’augment a les micro, petites i mitjanes empreses ha estat del 2,0%,
2,6% i 4,0% respectivament en relació a l’any 2013 (taula 5).
Pel que fa a l’ocupació, les pimes han incrementat un 3,0% els llocs de treball entre 2013 i
2014, el que suposa un canvi de tendència respecte als anys anteriors. Al 2014 ha augmentat
el nombre d’assalariats en totes les dimensions: 2,4% a les microempreses, 2,4% a les petites
empreses, 3,9% a les mitjanes empreses i 3,1% a les grans empreses (taula 6).
La taxa de creació d’ocupació a les pimes, una dècima inferior a la de les grans empreses, ha
permès mantenir el pes de les pimes en el 70,0%.
Gràfic 8
Evolució del VAB per empresa segons grandària a Catalunya. 2013-2014
Taxes de variació real del VAB cf. mitjà per empresa
Font: PIMEC (2016).
2,3%
0,0%
-1,1%
-4,6%
-1,5%
0,5%
-5%
-4%
-3%
-2%
-1%
0%
1%
2%
3%
Pimes sense
assalariats
Quant a la productivitat mitjana per pime (ràtio VAB per empresa), al 2014 ha disminuït
respecte al 2013 un -1,5% per la caiguda en les pimes amb assalariats. Les pimes sense
assalariats han augmentat el seu VAB mitjà un 2,3% respecte al 2013. Entre les pimes amb
assalariats, la productivitat es manté constant a les micro (0,0%), però disminueix a les petites
(-1,1%) i a les mitjanes (-4,6%) en relació al 2013. Pel que fa a les grans, el VAB generat per
cada empresa va augmentar un 0,5% entre 2013 i 2014 (gràfic 8).
La grandària mitjana de les pimes al 2014 en nombre d’ocupats és de 3,5 persones per
empresa, xifra un 0,1% superior a la del 2013. Les pimes amb assalariats, per la seva banda,
tenen 6,7 ocupats de mitjana, el que suposa un increment d’un 0,8% respecte a l’any anterior.
Les grans empreses han vist augmentada la seva dimensió mitjana un 0,6% fins a les 864,1
persones al 2014 (taula 1).
Taula 1
Principals dades de les pimes i del total d’empreses del sector privat de Catalunya.
2010-2014
Nombre d’empreses i de persones ocupades, VAB en milions d’euros constants de 2014, grandària en persones ocupades per empresa i productivitat per ocupat en euros constants de 2014 de VAB per persona ocupada.
Variació 2014 2013 2012 2011 2010 13-14
Total Pimes
Empreses 482.486 469.036 472.739 495.958 500.335 2,9%
Ocupats 1.680.793 1.632.107 1.647.936 1.733.106 1.788.617 3,0% Valor afegit brut (VAB cf.) 104.104 102.792 103.760 106.684 111.129 1,3%
Grandària mitjana 3,5 3,5 3,5 3,5 3,6 0,1%
Productivitat per ocupat 61.938 62.981 62.964 61.557 62.131 -1,7%
Pimes sense assalariats
Empreses 271.360 262.289 262.591 278.369 278.043 3,5%
Ocupats 271.360 262.289 262.591 278.369 278.043 3,5%
Valor afegit brut (VAB cf.) 10.596 10.011 10.074 11.001 11.475 5,8%
Grandària mitjana 1,0 1,0 1,0 1,0 1,0 0,0%
Productivitat per ocupat 39.046 38.168 38.362 39.520 41.271 2,3%
Pimes amb assalariats
Empreses 211.126 206.748 210.148 217.589 222.292 2,1%
Ocupats 1.409.433 1.369.818 1.385.345 1.454.737 1.510.574 2,9% Valor afegit brut (VAB cf.) 93.509 92.781 93.687 95.683 99.654 0,8%
Grandària mitjana 6,7 6,6 6,6 6,7 6,8 0,8%
Productivitat per ocupat 66.345 67.733 67.627 65.773 65.971 -2,0%
Grans empreses
Empreses 834 813 820 848 849 2,5%
Ocupats 720.662 698.848 702.339 722.551 739.148 3,1%
Valor afegit brut (VAB cf.) 67.572 65.550 66.828 68.273 66.077 3,1%
Grandària mitjana 864,1 859,3 856,4 852,1 870,5 0,6%
Productivitat per ocupat 93.764 93.798 95.151 94.489 89.396 0,0%
Total empreses
Empreses 483.320 469.850 473.559 496.806 501.184 2,9%
Ocupats 2.401.455 2.330.955 2.350.275 2.455.657 2.527.765 3,0% Valor afegit brut (VAB cf.) 171.676 168.343 170.588 174.957 177.206 2,0%
Grandària mitjana 5,0 5,0 5,0 4,9 5,0 0,2%
Productivitat per ocupat 71.488 72.220 72.582 71.246 70.104 -1,0%
Font: PIMEC (2016).
La productivitat és una variable que es pot interpretar com de síntesi en termes d’eficiència. En
aquest cas la mesurem a través de la ràtio VAB/persona ocupada, o productivitat aparent del
factor treball, que incorpora totes les rendes generades per l’empresa, tant les que es destinen
a retribuir els treballadors com les que es destinen a retribuir el capital.
Per al conjunt de les pimes, al 2014 la productivitat ha disminuït un 1,7% respecte al 2013, amb
algunes diferències segons la dimensió d’empresa. La productivitat de les pimes sense
assalariats ha augmentat (2,3%), mentre que es redueix a les pimes amb assalariats (-2,0%).
Aquesta disminució es concreta per dimensió en una caiguda del -0,4% a les mico, -0,9% a les
petites i -4,5% a les mitjanes. Les grans empreses, per la seva banda, veuen inalterada la seva
productivitat respecte al 2013 (taula 2).
En termes absoluts, la productivitat per treballador segons dimensió d’empresa se situa, al
2014, en 93.764€ a les grans empreses, un 31% superior a la mitjana catalana, mentre que les
pimes tenen una productivitat de 61.938€, el que suposa un 13% menys que la mitjana de les
empreses catalanes. Per dimensió d’empresa, les menys productives són les pimes sense
assalariats, amb una productivitat un 45% inferior a la mitjana catalana (taula 2).
Taula 2
Evolució de la productivitat aparent del treball per grandària d’empresa. 2010-2014
Productivitat en euros constants de 2014 de VAB per persona ocupada.
Variació 2014 2013 2012 2011 2010 13-14
Pimes sense assalariats 39.046 38.168 38.362 39.520 41.271 2,3% Pimes amb assalariats 66.345 67.733 67.627 65.773 65.971 -2,0% Microempreses (1 a 9) 56.853 57.089 56.062 55.442 55.071 -0,4% Petites (10 a 49) 65.380 65.991 65.494 63.836 62.797 -0,9% Mitjanes (50 a 249) 77.609 81.288 82.664 79.177 81.339 -4,5% Total Pimes 61.938 62.981 62.964 61.557 62.131 -1,7% Grans 93.764 93.798 95.151 94.489 89.396 0,0% Total empreses 71.488 72.220 72.582 71.246 70.104 -1,0% Font: PIMEC (2016).
El VAB de les pimes catalanes s’ha incrementat un 1,3% entre 2013 i 2014. Desgranant
aquesta variació del VAB en tres components rellevants (nombre d’empreses, grandària
mitjana i productivitat), observem que al 2014 aquest creixement s’explica principalment per
l’augment en el nombre d’empreses (2,9%) i, en menor mesura, per la dimensió empresarial
(0,1%), que són components que havien tingut una contribució negativa sobre el VAB els anys
anteriors. Per contra, tal com s’ha indicat anteriorment, la productivitat per persona ocupada
disminueix, al 2014, un -1,7% (taula 3).
Taula 3
Factors explicatius del creixement del VAB de la pime. 2010-2014
Taxes de variació anual mitjana del període en euros constants del 2014 i percentatges
2013-2014 2012-2013 2011-2012 2010-2011
Valor afegit brut (VAB cf.) 1,3% -0,9% -2,7% -4,0%
Empreses 2,9% -0,8% -4,7% -0,9%
Grandària mitjana 0,1% -0,2% -0,2% -2,2%
Productivitat -1,7% 0,0% 2,3% -0,9%
Dades arrodonides a un decimal. Font: PIMEC (2016).
2.3. Anàlisi sectorial i per branques d’activitat
Es manté el pes absolutament majoritari de la pime en l’economia catalana en termes de
nombre d’empreses: suposen el 99,5% o més del conjunt d’empreses en els 4 sectors de
l’economia. Pel que fa al VAB, les pimes suposen la totalitat del sector primari, el 91,8% de la
construcció, el 60,4% dels serveis i el 53,9% de la indústria. Quant a l’ocupació, la pime
representa la totalitat del sector primari, el 95,2% de la construcció, el 68,4% de la indústria i el
67,8% dels serveis (gràfic 9).
Gràfic 9
Importància de la pime per grans sectors d’activitat a Catalunya. 2013 i 2014
% sobre el total sectorial d’empreses, d’ocupació i valor afegit del sector privat en euros constants del 2014
Primari Indústria
Construcció Serveis
2013 2014
Font: PIMEC (2016).
Per grans sectors econòmics d’oferta, l’evolució de la pime en termes de VAB entre 2013 i
2014 es pot observar al gràfic 10, on es presenten les variacions en relació al conjunt
d’empreses del sistema productiu català. El sector primari, constituït íntegrament per pimes, va
disminuir el seu VAB un -2,6%. A la indústria, el VAB de les pimes va augmentar un 1,5%, per
sobre de les grans empreses catalanes. El VAB agregat de la construcció va créixer un 2,1%
en conjunt i un 3,1% a les pimes. Finalment, als serveis, les grans empreses van incrementar el
seu VAB més que no pas les pimes, les quals van enregistrar una taxa positiva de l’1,2%.
Agregant tots els sectors, el VAB a les pimes va augmentar lleugerament menys que al conjunt
d’empreses catalanes (1,3% i 1,9% respectivament). Es pot consultar el detall sectorial
d’aquestes variacions a les taules 4 i 7.
100 100 100 100 100 100 0 20 40 60 80 100
VAB Empreses Ocupació
53,6 99,5 68,2 53,9 99,5 68,4 0 20 40 60 80 100
VAB Empreses Ocupació
90,9 99,9 95,4 91,8 99,9 95,2 0 20 40 60 80 100
VAB Empreses Ocupació
61,1 99,8 67,8 60,4 99,8 67,8 0 20 40 60 80 100
Gràfic 10
Variació del VAB sectorial de les pimes i del total d’empreses. 2013-2014
Taxa de variació real acumulada en el conjunt del període
Font: PIMEC (2016).
A continuació es desagrega la variació del VAB de les pimes per branques productives entre
2013 i 2014 en tres variables (empreses, grandària i productivitat), el que permet identificar
dinàmiques diferenciades a nivell dels 4 sectors i de les 17 branques d’activitat en què es
presenten les dades en aquest anuari (veure taules 4, 8, 9 i 10).
Aquests són els trets més destacables de l’evolució 2013-2014:
•
El sector primari és l’únic gran sector que presenta una caiguda del VAB (-2,6%),
malgrat que és també el que presenta un major augment del nombre d’empreses. Això
s’explica per la contribució negativa de la grandària (-3,2%) i la caiguda de la
productivitat (-3,7%).
•
El sector industrial augmenta el seu VAB un 1,5% malgrat una lleugera reducció de la
productivitat (-0,2%) i un estancament de la dimensió empresarial. L’increment, doncs,
es deu a l’augment del nombre d’empreses (1,7%).
•
La construcció és el sector que presenta un major increment del VAB (3,1%), amb
contribucions positives del nombre d’empreses (1,5%), grandària (0,6%) i productivitat
(0,9%).
•
El VAB dels serveis augmenta un 1,2% gràcies a un increment del nombre d’empreses
(3,1%) i de la seva dimensió (0,3%). Per contra, la productivitat va disminuir un -2,2%.
-2,6% 1,1% 2,1% 2,3% 1,9% -2,6% 1,5% 3,1% 1,2% 1,3% -3% -2% -1% 0% 1% 2% 3% 4%
Primari Indústria Construcció Serveis Total
Taula 4
Factors explicatius del creixement del VAB de la pime per branques productives.
2013-2014
Taxes de variació anual mitjana del període en euros constants del 2014 i percentatges
VAB Empreses Grandària Productivitat
Primari -2,6% 4,5% -3,2% -3,7%
Indústria 1,5% 1,7% 0,0% -0,2%
Energia, gas i aigua -0,7% -0,7% -0,5% 0,5%
Indústries extractives no energètiques 0,2% 4,0% -7,3% 3,9%
Indústries químiques -3,5% 2,2% -1,9% -3,7%
Metal·lúrgia, maquinària i material elèctric 2,7% 2,8% -0,4% 0,3%
Material de transport 1,7% -2,2% 7,1% -2,9%
Indústria alimentària 4,3% 0,8% 1,5% 1,9%
Indústria tèxtil, cuir i confecció 3,9% 2,8% -0,7% 1,8%
Indústria del paper, arts gràfiques i edició -2,0% -1,1% 0,9% -1,8%
Cautxú, fusta i altres indústries 4,4% 1,8% 1,4% 1,2%
Construcció 3,1% 1,5% 0,6% 0,9%
Serveis 1,2% 3,1% 0,3% -2,2%
Comerç i reparacions 4,7% 1,2% 0,6% 2,8%
Hoteleria i restauració 3,7% 2,4% 2,4% -1,1%
Transport i comunicacions 6,3% 0,3% 2,3% 3,6%
Serveis financers, asseguradores i lloguers -3,2% 4,3% -3,2% -4,0%
Altres serveis a les empreses 3,0% 6,1% -0,4% -2,5%
Altres serveis a les persones -5,6% 4,2% -0,4% -9,0%
Total 1,3% 2,9% 0,1% -1,7%
Dades arrodonides a un decimal. Font: PIMEC (2016).
Taula 5
Empreses del sector privat per sectors i grandària d’empresa a Catalunya. 2010-2014
Nombre d’empreses Variació 2014 2013 2012 2011 2010 13-14 Primari Sense assalariats 9.997 9.384 11.414 12.048 12.720 6,5% Micro (1-10) 7.308 7.140 8.813 8.661 9.005 2,3% Petita (11-50) 374 386 474 491 558 -3,0% Mitjana (51-250) 27 29 50 45 62 -5,4% Total pimes 17.706 16.939 20.750 21.245 22.346 4,5% Gran (més de 250) 0 0 0 0 0 0,0% Total 17.706 16.939 20.750 21.245 22.346 4,5% Indústria Sense assalariats 13.780 13.429 13.098 13.934 12.911 2,6% Micro (1-10) 16.651 16.487 16.741 17.714 17.665 1,0% Petita (11-50) 4.798 4.719 4.884 5.239 5.421 1,7% Mitjana (51-250) 1.120 1.093 1.106 1.152 1.150 2,4% Total pimes 36.349 35.728 35.828 38.039 37.147 1,7% Gran (més de 250) 174 176 182 191 183 -1,3% Total 36.523 35.905 36.010 38.230 37.329 1,7% Construcció Sense assalariats 37.754 37.160 36.581 40.771 40.758 1,6% Micro (1-10) 17.429 17.232 18.580 21.214 23.791 1,1% Petita (11-50) 1.689 1.625 1.816 2.320 2.990 3,9% Mitjana (51-250) 146 143 167 219 297 2,4% Total pimes 57.018 56.160 57.143 64.524 67.836 1,5% Gran (més de 250) 12 11 15 16 17 5,5% Total 57.030 56.171 57.158 64.541 67.853 1,5% Serveis Sense assalariats 209.829 202.316 201.499 211.616 211.654 3,7% Micro (1-10) 140.204 137.171 136.852 139.125 139.530 2,2% Petita (11-50) 18.111 17.599 17.564 18.202 18.572 2,9% Mitjana (51-250) 3.269 3.124 3.102 3.207 3.251 4,6% Total pimes 371.413 360.210 359.017 372.149 373.007 3,1% Gran (més de 250) 648 626 623 641 649 3,6% Total 372.061 360.835 359.640 372.790 373.656 3,1% Total sectors Sense assalariats 271.360 262.289 262.591 278.369 278.043 3,5% Micro (1-10) 181.592 178.031 180.986 186.713 189.991 2,0% Petita (11-50) 24.972 24.329 24.738 26.252 27.542 2,6% Mitjana (51-250) 4.562 4.388 4.425 4.623 4.760 4,0% Total pimes 482.486 469.036 472.739 495.958 500.335 2,9% Gran (més de 250) 834 813 820 848 849 2,5% Total 483.320 469.850 473.559 496.806 501.184 2,9%
Microempreses: entre 1 i 9 assalariats i menys de 2 milions d’euros de facturació; petites empreses: entre 11 i 49 assalariats i entre 2 i 11 milions d’euros de facturació; mitjanes empreses: entre 50 i 249 ocupats i entre 11 i 50 milions d’euros de facturació; grans empreses: més de 249 ocupats i més de 50 milions d’euros de facturació.
