Pla de mobilitat urbana sostenible Montcada i Reixac Document II. Programa d actuacions

(1)

Pla de mobilitat urbana sostenible Montcada i Reixac 2017-2022

Document II. Programa d’actuacions

Gener de 2017

(2)

(3)

CRÈDITS

Direcció facultativa

Diputació de Barcelona Àrea de Territori i Sostenibilitat

Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local Paloma Sánchez-Contador Escudero

Enginyera de Camins, Canals i Ports

Cap de l’Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local Hugo Moreno Moreno

Enginyer Tècnic d’Obres Públiques

Cap de la Secció de Mobilitat i Seguretat Viària Carmelo Rivero Ojeda

Llicenciat en Geografia

Tècnic de l’Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local Àrea Metropolitana de Barcelona

Direcció de Transport i Mobilitat

Direcció de Serveis Tècnics de Transport i Mobilitat Ajuntament de Montcada i Reixac

Josep Pubill

Cap de Serveis Municipals i Tècnic de Protecció Civil Juli Mauri i de los Ríos

Tècnic de Serveis Municipals, Mobilitat i Via Pública Daniel Munuera Fernández

Arquitecte Tècnic

Equip redactor

CINESI, SLU – Consultoria de transport Francesc Xandri González

Enginyer Tècnic d’Obres Públiques Mayte Díaz Rodríguez

Enginyera Civil

(4)

(5)

ÍNDEX

DOCUMENT II. PROGRAMA D’ACTUACIONS ________________________________________________ 6 1. INTRODUCCIÓ _______________________________________________________________________ 7 2. FITXES D’ACTUACIÓ _________________________________________________________________ 6

2.1. Mobilitat a peu ... 6

2.2. Mobilitat en bicicleta ... 20

2.3. Mobilitat en transport públic ... 42

2.4. Mobilitat en vehicle privat ... 60

2.5. Aparcament ... 82

2.6. Mercaderies ... 88 3. OBJECTIUS DEL PLA ________________________________________________________________ 93 4. PROGRAMACIÓ TEMPORAL I INVERSIONS ______________________________________________ 97

(6)

DOCUMENT II. PROGR AMA D’ACTUACIONS

(7)

1. INTRODUCCIÓ

Aquest document recull les propostes tant tècniques com participades en format fitxa que donen resposta als objectius definits al Pacte per la Mobilitat de la Xarxa de ciutats i pobles al qual està adherit l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

Les actuacions contemplades en aquest document donen resposta als problemes o mancances detectats a la Diagnosi del present Pla de Mobilitat Urbana des d’una vessant realista i viable tant tècnica com econòmicament.

Les propostes estan agrupades pel principal mode de transport al qual fan referència, tot i que el seu àmbit d’actuació pot ser més extens.

Aquelles que comportin canvis significatius en la mobilitat dels barris o, fins i tot, del municipi hauran de consensuar-se prèviament amb les diferents associacions de veïns per tal de copsar l’opinió dels mateixos. En tot cas, atès que la fase d’implantació de les actuacions és a curt (1 – 3 anys), mig (4 – 6 anys) o llarg termini (més de 6 anys) s’haurà de tenir en compte l’encaix de cadascuna d’elles a la situació real del municipi en cada moment.

(8)

2. FITXES D’ACTUACIÓ

2.1. Mobilitat a peu

(9)

1 Jerarquització de la xarxa de vianants

1. Àmbit d’actuació

Mobilitat a peu i seguretat viària.

2. Objectius

Objectiu 1. Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants amb la dotació de major superfície d’espai públic i superfície amb millor qualitat.

3. Descripció de l’actuació

L’actuació consisteix en la definició de la xarxa principal per a vianants proposada que té una longitud de 24.675 metres i respon a uns objectius determinats:

 Assegurar la connectivitat a peu amb els principals centres generadors i atractors de mobilitat de la ciutat.

 Assegurar la connexió entre els principals barris de la ciutat, tot evitant les possibles barreres arquitectòniques existents, tant des del punt de vista dels elements urbans, com en relació amb les grans infraestructures de mobilitat.

 Prioritzar les actuacions en matèria de mobilitat a peu, si bé les actuacions proposades a la xarxa principal es podran complementar amb altres actuacions amb caràcter puntual i vinculades a la mobilitat a peu com ara la creació de camins escolars, la resolució de cruïlles o la millora d’altres itineraris.

Per a garantir els desplaçaments a peu còmodes i segurs, el Pla de Mobilitat proposa realitzar les següents actuacions:

 Actuacions de millora a les voreres: construir noves voreres i ampliar-les totes fins a un mínim d’ample de pas lliure igual o superior a 1,5 metres.

 Actuacions de millora als guals per a vianants existents amb aspectes a millorar:

rebaixos incorrectes o inexistents, absències de paviment per a invidents, pendents longitudinals o transversals elevats, ressalts elevats, etc. Implantació, si s’escau, de nous guals i passos per a vianants.

Totes aquestes actuacions s’hauran de regir a partir de l’aplicació de la Orden VIV/561/2010, normativa vigent en matèria d’accessibilitat a nivell estatal.

S’han prioritzat les actuacions que desenvoluparà el Pla de Mobilitat durant els propers 6 anys, segons:

 El grau d’accessibilitat registrat a les voreres (amplades lliures de pas), en base a:

o Prioritat alta: quan l’amplada de pas és igual o inferior a 0,90 metres.

o Prioritat mitja: quan l’amplada de pas es situa entre 0,90 m i 1,50 m.

 El grau d’accessibilitat registrat dels guals per a vianants, en base a:

o Prioritat alta: quan es dóna una inexistència de gual per a vianants.

o Prioritat mitja: quan el gual per a vianants existent, presenta ressalt i/o envaeix l’ample de pas lliure mínim de la vorera.

Fase 1: - € Fase 2: - € Fase 3: - €

(10)

4. Zona d’actuació 8. Cost (€)

Xarxa d’itineraris principals de vianants Avaluat a les propostes 2 i 3 5. Documentació gràfica de referència

Plànol actuació inclòs al document de propostes

6. Fase 7. Prioritat 9. Responsable

Curt i mig termini Alta Ajuntament de Montcada i Reixac

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Ajuntament de Montcada i Reixac 1.1 Repartiment modal intern (a peu)

2.2 Dèficit per a vianants 2.4 Passos vianants adaptats 8.3 Víctimes vianants

(11)

2 Eixamplament de voreres

2. Objectius

L’actuació consisteix en la definició d’unes seccions tipus per a l’ampliació de voreres, especialment les que conformen la xarxa d’itineraris principals de vianants, per garantir l’amplada útil igual o superior a 1,80 metres i/o l’establiment de plataforma única als carrers que tinguin una amplada inferior als 7 metres.

L’objectiu és millorar la qualitat dels desplaçaments a peu per incrementar el nombre d’usuaris.

Fase 1: 919.150 € Fase 2: 919.150 € Fase 3: - €

Xarxa d’itineraris principals de vianants Eixamplament de voreres: 120 €/m² Plataforma única: 230 €/m² Cost aproximat: ...1.838.300 € 5. Documentació gràfica de referència

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Ajuntament de Montcada i Reixac 1.1 Repartiment modal intern (a peu)

2.2 Dèficit per a vianants 8.3 Víctimes vianants

(12)

3 Millora dels guals de vianants

2. Objectius

Es considera un gual accessible quan l’amplada lliure mínima sigui de 1,80 m o 1,50 m per les zones ja urbanitzades, la vorera del gual estigui enrasada amb la calçada, els cantells arrodonits, el pendent longitudinal del gual no superi el 10% i el pendent transversal sigui igual o inferior al 2%. Se senyalitzarà amb una franja de 80 cm de PTI direccional entre la línia de façana i l’inici del gual i una franja de 60 cm de fons de PTI de botons al llarg del límit entre el gual i la calçada.

L’actuació consisteix en la construcció i adequació de nous guals, especialment aquells situats sobre la xarxa principal de vianants.

Fase 1: 41.400 € Fase 2: 41.400 € Fase 3: - €

Xarxa d’itineraris principals de vianants Adequació dels guals: 600€/gual Cost aproximat: ...82.800 € 5. Documentació gràfica de referència

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Ajuntament de Montcada i Reixac 2.4 Passos vianants adaptats

(13)

4 Creació d’un anell lúdic al voltant del Turó

Mobilitat a peu, en bicicleta i seguretat viària.

2. Objectius

Objectiu 2. Augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport habitual creant les condicions necessàries per promoure’n la utilització.

Objectiu 8. Millorar la seguretat viària.

L’actuació consisteix en la creació d’un itinerari segur al voltant del Turó de Montcada que permeti la connectivitat entre els diferents barris del municipi, millorant l’accessibilitat i la seguretat dels vianants i els ciclistes.

 Can Cuiàs: recorregut que proporcioni un itinerari de connexió adaptat per a la circulació de vianants entre el barri de Can Cuiàs i el barri de Can Sant Joan, per poder accedir fins al centre del municipi.

 Terra Nostra: preveure millores a les seccions de les avingudes de la Terranostra i de la Riera de Sant Cugat atès que la secció actual en alguns trams no disposa d’amplada suficient ni per a la circulació dels vianants ni per a la de bicicletes.

 Eix N-150 i accessos a Can Cuiàs: l’ordenació i pacificació de l’N-150 conjuntament amb la creació de nous accessos permetran la disminució de la velocitat dels vehicles privats i la millora de l’accessibilitat de vianants i ciclistes pel costat oest del Turó.

 Ronda Verda: preveure la connexió amb la via ciclista de la Ronda Verda i, en conseqüència, amb els barris de Can Sant Joan i Vallbona.

Fase 1: 250.000 € Fase 2: - Fase 3: -

Municipi Can Cuiàs: 200.000 €

Terra Nostra: 50.000€

Eix N-150 i accessos a Can Cuiàs: veure propostes 33 i 34

5. Documentació gràfica de referència -

Curt i mig termini Mitja Ajuntament de Montcada i Reixac

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta DIBA

Àrea Metropolitana de Barcelona Ajuntament de Montcada i Reixac

2.1 Prioritat per a vianants 2.2 Dèficit per a vianants 3.1 Xarxa per a bicicletes 8.3 Víctimes vianants

(14)

5 Aspectes a millorar a la xarxa principal de vianants

2. Objectius

L’actuació consisteix en millorar les problemàtiques, els desperfectes i les deficiències identificades a la xarxa principal de vianants:

 Paviment en mal estat: tant a la calçada com a les voreres

 Passos de vianants poc visibles: Pla de manteniment dels passos i guals 2015, per barris

 Inexistència de passos de vianants

 Llums a la calçada no enrasades

 Millora de l’accessibilitat al pas soterrat a la carretera de Ripollet, mitjançant la instal·lació d’ascensors a ambdues bandes del pas

 Canvi d’ubicació de les pilones de seguretat per evitar estacionament indegut, de la vorera a la calçada

 Estudi de les alternatives i viabilitat de la reubicació del mercat setmanal del Centre, degut als problemes generats en la mobilitat quotidiana del barri.

Fase 1: 300.000 € Fase 2: 200.000 € Fase 3: -

Xarxa d’itineraris principals de vianants 500.000 € 5. Documentació gràfica de referència

-

(15)

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Ajuntament de Montcada i Reixac 2.2 Dèficit per a vianants

2.3 Passos vianants senyalitzats 8.3 Víctimes vianants

(16)

6 Camins escolars

Mobilitat a peu i seguretat viària 2. Objectius

Objectiu 12. Sensibilitzar la ciutadania i conscienciar-la dels valors que contenen els principis i objectius establerts al Pacte per a la Mobilitat de la Xarxa de ciutats i pobles

El camí escolar consisteix en la creació d’un itinerari específic pels escolars que els permeti desplaçar-se a peu pel nucli urbà fins al centre educatiu maximitzant la seva seguretat. Amb aquesta pràctica, el carrer es converteix en un espai i recurs didàctic, que permet als infants conèixer millor l’espai urbà, contribuint d’aquesta manera a la construcció d’una identitat cultural lligada a la ciutat.

Abans d’iniciar el procés d’implantació d’un camí escolar és necessari partir de la col·laboració de tots els seus participants: els nens i les nenes, els centres i el professorat, les famílies, l’administració municipal, els establiments del barri i les associacions.

Existeixen principalment dues modalitats de camins escolars:

1. Camins sols: els alumnes es dirigeixen als centres escolars per uns camins condicionats i segurs sense acompanyants.

2. Camins acompanyats (o “bus a peu”):

agents escolars, pares o mares voluntaris acompanyen grups de nens que van recollint a les respectives residències o a parades determinades.

Els objectius dels camins escolars són:

 Reduir els desplaçaments en vehicle privat cap als centres educatius

 Afavorir un accés segur d’anada i tornada a l’escola

 Fomentar i prioritzar els desplaçaments en vehicles no motoritzats

 Educar els més joves a practicar una mobilitat sostenible

Per assolir aquests objectius és necessari dotar la ciutat d’una sèrie d’itineraris associats als diferents centres educatius, aplicant mesures de condicionament per garantir una xarxa segura i còmoda.

Els principals requeriments a tenir en compte són els següents:

 Les amplades de les voreres han de complir els mínims establerts de seguretat.

 Revisar el grau de perillositat de les cruïlles intentant cercar el recorregut amb més seguretat en aquests punts (existència de semàfors o passos de vianants elevats).

(17)

 Escollir cuidadosament els carrers conformant l’itinerari tenint en compte les intensitats de trànsit, els sentits de circulació i les zones d’aparcaments i de càrrega i descàrrega.

 Necessitat d’introduir senyalització tant vertical com horitzontal.

 Considerar tant l’enllumenat del carrer, el mobiliari urbà i l’existència d’activitats que ocupen les voreres: entrada i sortida de cotxes dels pàrquings, terrasses de bars, etc.

 Adoptar mesures per solucionar els problemes d’aglomeracions en hores punta als entorns dels accessos a les escoles: voreres de 3,5 metres, sobreamples o espais d’espera interiors a dins dels recintes escolars.

 Desenvolupar altres mesures addicionals de suport com ara divulgació de mapes i fullets informatius indicant els beneficis d’aquesta pràctica innovadora.

Atès que la implantació de camins escolars requereix una anàlisi en profunditat es proposa la realització d’un estudi global per a cada centre escolar del municipi, prioritzant aquells que actualment registren sobrecàrregues del viari al seu entorn durant les hores punta d’entrada i sortida.

Fase 1: 15.000 € Fase 2: 15.000 € Fase 3: -

Entorns escolars del municipi Realització d’un estudi de planificació dels camins escolars 30.000 €

Curt i mig Mitja Ajuntament de Montcada i Reixac

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Diputació de Barcelona 1.1 Repartiment modal intern (a peu)

2.2 Dèficit per a vianants 2.4 Passos vianants adaptats 8.3 Víctimes vianants

(18)

7 Implantació de semàfors amb comptadors de temps

2. Objectius

Objectiu 10. Aprofitar els avenços tecnològics existents per millorar el sistema de mobilitat i el control del trànsit.

L’actuació consisteix en la implantació de semàfors amb comptador de temps per vianants a la cruïlla entre el carrer Joaquim Castellví, carrer Major i la passera de vianants del riu Ripoll.

Aquesta cruïlla ha estat seleccionada pels següents motius:

 Elevada intensitat de trànsit

 Elevada intensitat de vianants, especialment durant franges horàries molt concretes: entrada/sortida escoles

 Tipologia diversa de vianants: nens, gent gran, etc.

 Elevada intensitat de bicicletes

 Calçada amb quatre carrils de circulació

Ubicació proposada per als semàfors de vianants amb comptador

Fase 1: - Fase 2: 1.400 € Fase 3: -

c. Joaquim Castellví/c. Major/passera sobre el Ripoll

Instal·lació de semàfors amb comptador de temps de verd i vermell per a vianants:

700€/semàfor x 2 semàfors = 1.400 € 5. Documentació gràfica de referència

-

(19)

Mig termini Mitja Ajuntament de Montcada i Reixac

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Ajuntament de Montcada i Reixac 2.4 Passos vianants adaptats

8.1 Víctimes mortals en accidents de trànsit 8.3 Víctimes vianants

(20)

8 Regulació als semàfors del temps de verd dels vianants

2. Objectius

Objectiu 10. Aprofitar els avenços tecnològics existents per millorar el sistema de mobilitat i el control del trànsit.

L’actuació consisteix en programar la llum verda amb intermitències dels semàfors de vianants perquè quan un vianant hagi iniciat el pas amb el semàfor en verd disposi de temps suficient per creuar la calçada, amb comoditat i seguretat, sense que a meitat del recorregut el semàfor canviï a vermell.

És aconsellable que els conductors de vehicles no tinguin visibilitat de la fase en la que es troba el semàfor de vianants. D’aquesta manera s’evita que els vehicles comencin a circular abans de què el seu semàfor canviï a la fase de verd.

Aquest fet és especialment important en el cas de ciclomotors i motocicletes, i minimitza el risc d’atropellament.

Fase 1: 3.000 € Fase 2: - Fase 3: -

Semàfors de vianants de la xarxa viària 3.000 € 5. Documentació gràfica de referència

-

Curt Mitja Ajuntament de Montcada i Reixac

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Ajuntament de Montcada i Reixac 8.1 Víctimes mortals en accidents de trànsit

8.3 Víctimes vianants

(21)

9 Ampliació de la vorera al pont del Besòs

2. Objectius

El projecte “Millora de contencions en el pont de la carretera BV-5012 sobre el riu Besòs. TM Montcada i Reixac” té per objectiu millorar la mobilitat i la seguretat de vianants i ciclistes sobre el pont que creua el riu Besòs.

La solució proposada contempla la modificació de la secció de la plataforma de la següent manera:

 Calçada de 6,60m amb un carril de circulació per sentit de 3,00 m d’amplada, i dos vorals de 0,30 m d’ample.

 Vorera per a vianants d’1,20 m d’ample amb protecció barana.

 Vorera per a vianants i ciclistes de 2,35 m d’ample amb protecció de barana.

Fase 1: 500.000 € Fase 2: - Fase 3: -

BV-5012 500.000 €

Curt termini Mitja Diputació de Barcelona

Ajuntament de Montcada i Reixac

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Diputació de Barcelona 8.1 Víctimes mortals en accidents de trànsit

8.3 Víctimes vianants

(22)

2.2. Mobilitat en bicicleta

(23)

10 Ampliar i millorar la connectivitat de la xarxa de vies ciclistes

Mobilitat en bicicleta i seguretat viària.

2. Objectius

L’actuació consisteix en donar continuïtat a les vies ciclistes urbanes establint connexions entre elles:

Avinguda de la Terranostra

Es proposa connectar els barris de Terra Nostra – Font Pudenta – Centre pels vials existents (avinguda de la Terranostra i avinguda de la Riera Sant Cugat), limitant la velocitat a 30 km/h i senyalitzant la circulació de ciclistes a la calçada. A l’hora s’hauran d’implementar elements de regulació de la velocitat com passos de vianants elevats o coixins berlinesos, com els que ja hi ha ubicats a l’entorn de l’escola Mitja Costa o a altres punts per disminuir la velocitat dels vehicles a motor.

Carril bici Vorera bici Camí verd Zona 30

Zona prioritat vianants Sense via ciclista

Av. Terranostra – Av. Riera St. Cugat

Escola Mitja Costa

N-150

Ordenació i pacificació de la carretera N-150 (actualment titularitat de l’Ajuntament de Montcada i Reixac) i creació de nous enllaços que disminueixin la velocitat dels vehicles i millorin l’accessibilitat i seguretat de les bicicletes (veure propostes 33 i 34).

(24)

Carrer de Castelló – Camí de la Font Freda i carrer del Pla de Matabous

 Carrer Castelló – Camí de la Font Freda.

Es proposa realitzar la connexió pel camí de la Font Freda compartint la calçada amb els vehicles mitjançant una zona limitada a 30 km/h.

Atès que el camí de la Font Freda és un vial d’accés a la zona industrial Pla d’en Coll s’ha de tenir en compte que el volum de vehicles pesants pot ser elevat, és per aquest motiu que la zona 30 haurà d’estar adaptada a la circulació tant de bicicletes com de vehicles a motor de grans dimensions, i també haurà de disposar de la senyalització necessària per tal d’informar de la circulació de ciclistes per la calçada.

Es desaconsella donar continuïtat a l’itinerari pel ptge. de la Costa Brava atès que no té amplada suficient per la coexistència entre vianants i bicicletes.

 Carrer del Pla de Matabous.

Es proposa donar continuïtat a la vorera bici ubicada entre la zona 30 de la rbla. dels Països Catalans i el camí verd del c. del Pla de Matabous, davant de Montcada Aqua. La intensitat de vianants en aquest tram normalment no és elevada i la vorera té una amplada suficient per la circulació de vianants i ciclistes.

Carril bici Vorera bici Camí verd Zona 30

Zona prioritat vianants Sense via ciclista

C. Pla de Matabous i de la Font Freda

Carrers interns dels barris

En general, seguint el model del barri de Can Sant Joan, s’aconsella la implantació de zones 30 als vials interns dels diferents barris on les bicicletes puguin compartir la calçada amb els vehicles a motor.

Es proposa estudiar la implantació de zones 30 preferentment als barris Montcada Centre, la Carrerada, Pla d’en Coll, Mas Rampinyo i a Can Cuiàs.

(25)

Parc Fluvial del Besòs

Creació de dos nous accessos al Parc Fluvial del riu Besòs per la banda dreta que permetran l’accés a un nou itinerari per vianants i bicicletes.

Per millorar la connectivitat de la xarxa ciclista existent amb la futura es proposa modificar la ubicació del mobiliari urbà del passeig fluvial del Besòs atès que envaeix el vial de circulació de bicicletes i vianants.

Banda esquerra del riu Besòs

Segregació de la mobilitat a peu i en bicicleta a la banda esquerra del riu Besòs per tal de millorar la seguretat dels dos mitjans de transport i donar continuïtat a l’eix de connexió amb Santa Coloma de Gramenet.

Riera de Sant Cugat

Creació d’un nou pont que permeti creuar la riera de Sant Cugat i millori la permeabilitat entre el polígon industrial de la Ferreria i el barri de Terra Nostra i la connexió amb l’N-150, Cerdanyola del Vallès i el Parc de Collserola.

Pont del Besòs

El projecte “Millora de contencions en el pont de la carretera BV-5012 sobre el riu Besòs. TM Montcada i Reixac” té per objectiu millorar la mobilitat i la seguretat de vianants i ciclistes sobre el pont que creua el riu Besòs (veure proposta 9).

La solució proposada contempla una vorera per a vianants i ciclistes de 2,35 m d’ample amb protecció de barana.

Camins

Recuperació dels camins rurals (GR, PR, camins del Pla de Reixac, etc.) per tal de crear itineraris per bicicletes i vianants que serveixin de connexió amb els municipis veïns.

Fase 1: 50.000 € Fase 2: - Fase 3: -

Municipi 50.000 €

5. Documentació gràfica de referència Plànol actuació inclòs al document de propostes

Curt Alta Ajuntament de Montcada i Reixac

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Ajuntament de Montcada i Reixac

Àrea Metropolitana de Barcelona

1.1, 1.2 i 1.3 Repartiment modal intern, mob.

generada i mob. atreta en bicicleta 3.1 Xarxa per a bicicletes

3.2 Xarxa ciclable

(26)

11 Directrius per al disseny de vies ciclistes

2. Objectius

Objectiu 7. Fomentar la intermodalitat com a mesura per assolir un ús eficient dels diferents mitjans de transport.

Objectiu 11. Preveure en les futures actuacions una configuració de l’espai públic que tingui en compte les necessitats del model de mobilitat.

Aquesta proposta té com a objectiu la definició de criteris per la implantació de noves vies ciclistes en funció de la classificació funcional dels carrers als quals s’implantin.

Quan la via ciclista hagi d’implantar-se sobre la vorera (tipologia vorera bici) es recomana segregar la circulació de vianants i ciclistes mitjançant la construcció d’una pista bici amb elements que delimitin ambdós espais de circulació com, per exemple, amb mobiliari urbà:

bancs, papereres, arbres, arbustos, etc.

(27)

La proposta també defineix les característiques de les vies ciclistes (ample mínim i recomanable, velocitat del carrer, necessitat de separació física i distàncies mínimes amb els obstacles, senyalització, etc.) en funció de la seva tipologia i els conflictes que hauran d’evitar-se (voreres bici al davant de les parades de bus, ubicació de carrils bici al costat de façanes o canvis de traçat d’un costat a l’altre).

Es proposa seguir aquestes directrius quan s’hagi d’ubicar una nova via ciclista o quan es realitzin actuacions de millora o manteniment en aquells carrers on actualment hi ha implantada una via ciclista.

Municipi -

Curt, mig i llarg termini Alta Ajuntament de Montcada i Reixac

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Ajuntament de Montcada i Reixac 1.1, 1.2 i 1.3 Repartiment modal intern, mob.

3.2 Xarxa ciclable

(28)

12 Directrius per al disseny de vies ciclistes a les interseccions

2. Objectius

Es proposa seguir els criteris contemplats al “Manual per al disseny de vies ciclistes de Catalunya” on a l’apartat 3.5 es detallen les diferents tipologies d’intersecció.

A continuació s’indiquen possibles solucions dins de l’entorn urbà:

 Continuïtat a les cruïlles amb pas exclusiu per a bicicletes. Es recomana que el carril tingui un color vistós, tal i com s’ha fet a la xarxa ciclable existent, on s’ha pavimentat de color vermell la zona corresponent a la cruïlla.

La senyalització també pot realitzar-se amb marques vials de color blanc, preferentment al costat o a prop del pas per a vianants.

 Rotondes. En funció de l’espai viari disponible, de la intensitat del trànsit i de la tipologia de via ciclista existent, s’haurà de definir quina és la solució que s’adapta millor.

A les interseccions giratòries el “Manual per al disseny de vies ciclistes de Catalunya”

contempla que és convenient desviar la circulació de bicicletes cap a una pista segregada en les immediacions de la rotonda així com disposar d’una anella de 2,5 metres al voltant de la rotonda, amb doble sentit de circulació destinada a ciclistes, per tal d’assegurar la possibilitat de realitzar tots els moviments de manera segregada, amb l’objectiu que la persona que circula amb bicicleta pugui escollir la manera més còmoda de fer el seu desplaçament. Les calçades es travessaran per un carril de dos metres d’amplada situat al costat del pas per a vianants.

(29)

Croquis de les dimensions recomanades de la via ciclista a una rotonda.

Font: Manual per al disseny de vies ciclistes de Catalunya

Es proposa que el nivell de seguretat a la intersecció mai sigui inferior a la seguretat de les seccions de les vies ciclistes que accedeixen a la intersecció, i que cada cas en concret s’estudiï amb suficient detall per tal d’escollir el millor disseny.

Municipi -

Curt, mig i llarg termini Alta Ajuntament de Montcada i Reixac

3.2 Xarxa ciclable

(30)

13 Increment i homogeneïtat de la senyalització de la xarxa ciclista i dels aparcaments bici

2. Objectius

L’actuació consisteix en millorar i homogeneïtzar la senyalització horitzontal, preferentment, i vertical de la xarxa ciclista en funció de la tipologia de vies ciclistes:

Es recomana sempre senyalitzar les vies ciclistes a la calçada o vorera i, en els casos que sigui necessari, reforçar les vies amb senyalització vertical.

En general les vies ciclistes es troben correctament senyalitzades amb excepció dels carrers de tipologia zona 30, per tant, es proposa ubicar progressivament senyalització horitzontal de circulació de bicicletes tant als accessos d’aquests carrers com durant el seu traçat per tal d’informar als conductors de la presència de bicicletes.

Quan s’hagi de reemplaçar la senyalització existent es farà en base als criteris continguts en aquesta proposta.

Aquesta proposta també contempla la senyalització dels aparcaments de bicicletes atès que s’ha detectat que un 70% dels estacionaments no estan senyalitzats. S’haurà d’utilitzar el senyal S-17 i indicar amb un o varis símbols el tipus de vehicle que pot estacionar: només bicicletes o bicicletes i motos.

Fase 1: 2.500 € Fase 2: 2.500 € Fase 3: -

(31)

Municipi 5.000 €

3.2 Xarxa ciclable

(32)

14 Creació d’una xarxa ciclista integrada amb els municipis veïns

2. Objectius

L’objectiu d’aquesta proposta és donar continuïtat a la xarxa ciclista establint connexions amb els municipis confrontants.

A continuació s’analitzen les connexions intermunicipals per a cadascun dels municipis veïns.

Cerdanyola del Vallès

Actualment les connexions amb el Parc de Collserola, Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona són inexistents. En aquest sentit la carretera N-150 actua com a barrera física i no està adaptada al pas ni de vianants ni de ciclistes.

La reforma integral de l’N-150 (veure proposta 33) permetrà integrar la circulació en vehicle privat amb la mobilitat de vianants i ciclistes.

La Llagosta

Connexió amb el municipi de La Llagosta per la carretera N- 152a (via bàsica) que tot i que actualment no té amplada suficient per poder implantar una via ciclista segregada del trànsit i la velocitat dels vehicles és elevada, esdevé l’itinerari més directe entre les dues poblacions.

Es considera tenir en compte aquesta via com a eix ciclista en el cas de què s’hagin de portar a terme actuacions de remodelació de la carretera propietat de la Generalitat.

Vorera bici Camí verd Zona 30 Sense via ciclista Connexió amb La Llagosta

Portes accés Serralada de Marina

L’Ajuntament de Montcada està duent a terme un estudi de millora de la connexió en bicicleta per les portes d’accés a la Serralada de Marina.

(33)

altres municipis pròxims d’una manera segura a través d’un entorn natural.

Barcelona

 Can Sant Joan – Vallbona.

Millora de les indicacions de connexió de la Ronda Verda entre els barris de Can Sant Joan i Vallbona atès que actualment no existeix senyalització ni vertical ni horitzontal.

Per evitar aglomeracions i conflictes en els passos estrets es recomana que el recorregut de la Ronda Verda s’efectuï pel vial situat entre la via de ferrocarril i el riu Besòs, en el seu marge esquerre, en comptes del Rec Comtal.

 Can Cuiàs – Ciutat Meridiana.

Construcció d’una passera per a vianants i ciclistes que permeti connectar els dos barris, escurçant el recorregut entre el carrer de la Circumval·lació de Can Cuiàs i l’avinguda dels Rasos de Peguera i el carrer de les Agudes de Ciutat Meridiana.

Vorera bici

Can Cuiàs – Ciutat Meridiana Can Sant Joan - Vallbona

Fase 1: 80.000 € Fase 2: - € Fase 3: - €

Municipi 80.000 €

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Ajuntament de La Llagosta

Ajuntament de Barcelona

3.2 Xarxa ciclable

(34)

15 Aparcament per a bicicletes

1. Àmbit d’actuació Mobilitat en bicicleta 2. Objectius

Per tal de promoure els desplaçaments en bicicleta pel municipi, la intermodalitat entre el transport públic i la bicicleta i l’aparcament segur d’aquests vehicles, es proposa dotar la ciutat d’aparcaments de bicicletes amb l’objectiu de donar la màxima cobertura territorial possible als usuaris d’aquest mitjà de transport.

La ubicació dels nous aparcaments ha de ser estratègica per tal de poder connectar tots els equipaments o pols generadors/atractors de mobilitat existents amb la xarxa de carril bici.

Es proposa ubicar nous aparcaments de bicicletes als equipaments que actualment no disposen d’ells. Es prioritzarà la seva instal·lació en aquells equipaments que ho sol·licitin o en els que s’hagin detectat desplaçaments en bicicleta. (Consultar taula al document de propostes).

Es prioritzarà la instal·lació a l’interior dels equipaments, sempre i quan sigui possible, per tal de proporcionar un aparcament que protegeixi la bicicleta de la intempèrie i dels robatoris.

A principis de 2016 l’AMB va ubicar dos aparcaments segurs per a bicicletes privades de tipus Bicibox. Aquest tipus d’aparcaments són especialment útils quan s’ubiquen a les proximitats dels principals pols atractors/generadors de mobilitat.

Es proposa promocionar i avaluar el seu ús, i estudiar la ubicació de nous aparcaments a aquells indrets amb un ventall d’usuari més ampli.

Fase 1: 2.000 € Fase 2: 2.000 € Fase 3: - €

Municipi 4.000 €

generada i mob. atreta en bicicleta 3.3 Aparcaments per a bicicletes

(35)

16 Pla d’aforaments de bicicletes

1. Àmbit d’actuació Mobilitat en bicicleta 2. Objectius

L’actuació consisteix en portar a terme periòdicament un Pla d’aforaments de bicicletes en punts concrets de la ciutat amb l’objectiu de conèixer la demanda de mobilitat en bicicleta pels carrers i camins del municipi, així com l’evolució d’aquest mitjà de transport.

Es proposta la realització de comptatges a 20 punts del municipi que s’hauran de portar a terme durant un dimarts, dimecres o dijous, com a dia feiner tipus, i un diumenge com a festiu.

Les franges horàries s’hauran de correspondre amb les hores punta de matí (8.00 a 10.00h) i tarda (17.00 a 19.00h), per qualsevol dia de la setmana.

Atès que la climatologia és un factor clau en la utilització de la bicicleta s’aconsella que els dies que s’efectuïn els aforaments la probabilitat de pluja sigui baixa o nul·la.

També s’hauran de tenir en compte aspectes com talls de carrers a la circulació, obres a la via pública o altres aspectes que puguin condicionar la mobilitat en bicicleta així com l’elecció dels itineraris.

0 c. Vinyes / c. Bateria feiner

1 av. de la Ribera / passera feiner i festiu

2 av. Ribera / Pg. Jaume I / Pont Besòs feiner i festiu 3 riera Sant Cugat / c. dels Quarters feiner i festiu 4 c. Castellví / c. Major / passera feiner i festiu 12h

5 av. Catalunya / c. Àngel Guimerà feiner

6 c. del Progrès / passera Terranostra feiner i festiu

7 c. Major / c. Rocamora feiner

8 c. Joan Miró / av. d'Europa feiner

9 ctra. de Ripollet / c. de Bach feiner i festiu 10 pont Ripoll / camí llera riu Ripoll feiner i festiu 11 rbla. Països Catalans / camí de la Font Freda feiner 12 rbla. Països Catalans / c. Ferrer i Guàrdia feiner

13 c. Castelló / PI / La Llagosta feiner

14 av. de la Terranostra / c. Antoni Pujades feiner

15 c. Bogatell / c. de Colón feiner

16 av. de la Unitat / c. Pascual feiner

17 marge esquerra riu Besòs a efectuar pel Consorci del Besòs

18 marge esquerra riu Besòs a efectuar pel Consorci del Besòs

19 c. Reixagó / c. Besòs feiner

Aforament Punt

PLA D'AFORAMENTS DE BICICLETES Ubicació

Els comptatges als punts 17 i 18 van anar a càrrec del Consorci del Besòs.

S’aconsella aforar periòdicament aquests dos punts ja sigui per part del Consorci o de l’Ajuntament.

(36)

Al següent plànol s’observen els punts d’aforament proposats:

Els aforaments s’efectuaran durant diferents dies en funció de la tipologia del punt:

 Aforament 4 hores durant un dia feiner. Tots els punts.

 Aforament 4 hores durant un dia festiu. Punts ubicats a les vies de connexió amb altres barris de la ciutat o municipis veïns.

 Aforament 12 hores durant un dia feiner i festiu (8.00 a 20.00h). Punt que s’utilitzarà per a obtenir la distribució horària.

(37)

Fase 1: 18.000 € Fase 2: 18.000 € Fase 3: - €

Municipi 6.000 €/any

36.000 € 5. Documentació gràfica de referència

Curt, mig i llarg termini Mitja Ajuntament de Montcada i Reixac

Diputació de Barcelona

generada i mob. atreta en bicicleta

(38)

17 Campanyes de conducció eficient i segura en bicicleta

2. Objectius

Objectiu 12. Sensibilitzar la ciutadania i conscienciar-la dels valors que contenen els principis i objectius establerts al Pacte per a la Mobilitat de la Xarxa de ciutats i pobles

L’actuació consisteix en l’organització de jornades de conducció eficient i segura en bicicleta per a què els assistents coneguin tots els perills que els poden afectar, i aprenguin mètodes eficaços per tal que la pràctica de la bicicleta sigui més confortable, ràpida i comporti menys riscos.

L’objectiu de l’actuació és:

1. Seguretat per l’usuari 2. Prevenció d’accidents

3. Millor repartiment i eficiència d’ús de l’espai públic

4. Foment del canvi modal a la bicicleta

Fase 1: 9.000 € Fase 2: 9.000 € Fase 3: - €

Municipi 3.000 €/any

18.000 € 5. Documentació gràfica de referència

-

Curt i mig termini Alta Ajuntament de Montcada i Reixac Usuaris de la bicicleta

3.2 Xarxa ciclable

(39)

18 Difusió d’una xarxa integral de bicis

1. Àmbit d’actuació Mobilitat en bicicleta.

2. Objectius

Objectiu 4. Fomentar un ús racional del cotxe facilitant el traspàs a altres mitjans més sostenibles i que promoguin la intermodalitat.

L’actuació consisteix en l’elaboració de la “Guia de la bicicleta” on s’inclogui un plànol informatiu amb les vies ciclistes, les estacions de Bicibox i les parades de transport públic als municipis amb servei públic d’aparcaments segurs o de préstec de bicicletes.

Aquesta guia permet informar als usuaris de la bicicleta dels itineraris ciclistes existents i serveix perquè aquests puguin planificar la seva ruta abans de realitzar el trajecte.

La guia s’haurà d’anar actualitzant periòdicament per tal d’incorporar les noves vies ciclistes i aparcaments que es vagin implantant al territori.

La primera Guia de la bicicleta es va editar al maig de 2013 on s’incloïen els municipis amb Bicibox del Baix Llobregat. Al setembre de 2014 es van editar dues versions on es diferencien els àmbits Sud (Baix Llobregat) i Nord (Barcelonès Nord – Vallès Occidental) i les connexions amb Barcelona.

Actualment es poden descarregar en format pdf des de la web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (http://www.amb.cat/ca/web/mobilitat/actualitat/publicacions) i serà necessari que els ajuntaments i altres equipaments disposin d’exemplars en paper per als usuaris que s’adrecin a demanar informació.

Fase 1: - € Fase 2: - € Fase 3: - €

Municipi

Curt, mig i llarg termini Alta Àrea Metropolitana de Barcelona

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Àrea Metropolitana de Barcelona 1.1, 1.2 i 1.3 Repartiment modal intern, mob.

3.2 Xarxa ciclable

(40)

19 Aspectes a tenir en compte al Pla Metropolità de Mobilitat Urbana

2. Objectius

Objectiu 7. Fomentar la intermodalitat com a mesura per assolir un ús eficient dels diferents mitjans de transport.

L’objectiu d’aquesta actuació és definir unes línies estratègiques a nivell metropolità per a la xarxa ciclista.

Les mesures incloses en aquesta proposta hauran de ser objecte d’estudi del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana.

Xarxa ciclista

 Estudiar la creació d’una Oficina de la Bicicleta mancomunada on es doni resposta i servei a les necessitats dels usuaris de la bicicleta als entorns urbans.

 Definició d’uns criteris comuns de senyalització de circulació i indicació de la xarxa que faciliti visualment el reconeixement de la mateixa a tots els usuaris de la via pública.

 Definició d’una normativa sense ambigüitats.

Fase 1: - € Fase 2: - € Fase 3: - €

Municipi

Curt i mig termini Alta Àrea Metropolitana de Barcelona

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta Àrea Metropolitana de Barcelona 1.1, 1.2 i 1.3 Repartiment modal intern, mob.

3.2 Xarxa ciclable

(41)

20 Accessibilitat de les bicicletes en zones amb escales

2. Objectius

Es proposa adaptar les vies o punts amb escales a la circulació de bicicletes mitjançant la instal·lació de guies metàl·liques o rampes per millorar la mobilitat dels ciclistes.

Aquests elements permeten que els ciclistes no hagin de pujar/baixar les escales amb la seva bicicleta al damunt amb el conseqüent perill que comporta pels vianants.

La rampa podrà ser d’obra o d’acer inoxidable i estarà situada en un o ambdós costats de les escales, en funció del volum de ciclistes. S’haurà de tenir en compte la distància entre el canal i el mur o barana perquè la bicicleta pugui pujar/baixar sense problemes.

Es proposa la seva instal·lació als accessos a les estacions de rodalies i als passos soterrats.

Fase 1: 2.500 € Fase 2: - € Fase 3: - €

Municipi 2.500 €

3.2 Xarxa ciclable

(42)

21 Revisió i adequació de l'ordenança municipal de circulació

2. Objectius

Es proposa la revisió i adequació de les actuals ordenances municipals que regulen la mobilitat la municipi.

Es proposa desenvolupar una ordenança específica de mobilitat o incloure dins l’actual ordenança de circulació tots aquells aspectes que regulin de forma específica l’ús de la bicicleta a la ciutat. Es recomana fer-ho en coordinació amb els municipis que formen part del Consorci del Besòs per tal de tractar totes les necessitats des d’una visió global.

L’ordenança pot basar-se en la realitzada per l’Ajuntament de Sant Cugat en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, que compta amb el següent índex:

1.- EXPOSICIO DE MOTIUS I JUSTIFICACIO DELS CONTINGUTS.

2.- FINALITAT I L’AMBIT D’APLICACIÓ 3.- LA SENYALITZACIÓ:

Règim dels senyals.

Protecció senyals.

Senyalització dels canvis d’ordenació del trànsit.

Senyalització especifica. Senyals d’obres.

4.- DESCRIPCIO DEL ESPAI URBA.

CATEGORIES DE CARRES I ESPAIS URBANS.

CIRCULACIO ALS CARRERS URBANS I LIMITACIONS. VELOCITATS.

Carrers Urbans de més de 50Km/h.

Carrers urbans de menys de 50 Km /h.

Zones a 30 Zona residencial Zona vianants

Restriccions a la circulació per motius ambientals.

Regulació aquest espais dels:

Vianants, vehicles motoritzats i no motoritzats.

Enginys elèctrics.

Prioritats, cruïlles amb semàfor.

Circulació de Transports especials. Escolar, Mercaderies perilloses i altres.

(43)

5.- US DE LES VIES PUBLIQUES

Càrrega i Descàrrega. Límits horaris.

Parada i estacionament. Limitacions especifiques.

Reserva d’estacionament i zones d’estacionament limitat per temps i /o amb pagament. Categories.

Estacionament especial. Camions, autocaravanes. Taxis Accés als immobles. Guals, regulació, vigència i llicencies.

Carrils reservats i multi us.

Instal·lacions a las vies urbanes. Limitacions físiques a les vies.

Límits ocupació espai públic a voreres i vials.

6.-RESPONSABILITAS EN EL US DELS ESPAIS PUBLICS I VIAS.

7.-INFRACCIONS DE LA ORDENANÇA. PROCEDIMENT I QUADRE SANCIONADOR.

De la mateixa manera es proposa revisar i adequar altres ordenances municipals que tinguin afectació en la mobilitat: convivència a l’espai públic (regulació de la concessió de llicències i característiques de les terrasses de bars i cafeteries, dels guals de vehicles, etc.), mobiliari urbà, etc.

Fase 1: - € Fase 2: - € Fase 3: - €

Municipi

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Sant Adrià

Ajuntament de Badalona Consorci del Besòs

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Sant Adrià

Ajuntament de Badalona Consorci del Besòs

3.2 Xarxa ciclable

(44)

2.3. Mobilitat en transport públic

(45)

22 Millora de l’accessibilitat a les estacions de ferrocarril

Mobilitat en transport públic.

2. Objectius

Objectiu 3. Promoure la utilització del transport públic davant del transport privat.

L’actuació consisteix en millorar l’accessibilitat a les estacions de ferrocarril així com al seu entorn.

De manera general es proposa portar a terme mesures per millorar la seguretat en els passos a nivell de les diferents línies de ferrocarril, especialment a l’R2, mentre no es realitzi el soterrament de les vies (veure proposta 30). Les accions a dur a terme han d’anar lligades a minimitzar els riscos d’atropellament i a reforçar la senyalització existent mitjançant elements com senyals lluminoses al paviment per avisar de la baixada de les barreres, instal·lació de barreres tipus porta, etc.

A continuació es destaquen les problemàtiques a resoldre per a cada estació:

Estació Montcada i Reixac. Línia R2

 No està adaptada a PMR.

 Existència de dos passos a nivell als carrers Bogatell i Pascual amb una franja habilitada per la circulació dels vianants.

 Accés a l’estació només pel costat oest.

 Els usuaris accedeixen a les andanes pel pas a nivell.

 Mancança de tanques protectores Estació Montcada – Ripollet. Línia R3

 Parcialment adaptada a PMR.

 Falta senyalització de l’existència de la rampa ubicada al final de les andanes.

 Existència d’un pas a nivell al carrer Estanislao Abadal.

 A Mas Rampinyo hi ha dos punts de creuament amb deficiències: el primer dins de l’estació de Montcada – Ripollet on s’han de creuar les vies a nivell mitjançant uns graons o una rampa ubicada al costat nord al final de les andanes i el segon és un pas inferior per a vianants a av. Catalunya – ctra. de Ripollet on es poden ubicar ascensors.

(46)

Montcada – Bifurcació. Línia R3, R4 i R7

 Els usuaris han de creuar les vies a nivell.

 No disposa d’aparcament per a bicicletes.

Montcada i Reixac – Manresa. Línies R4 i R7

 Al barri Montcada Centre hi ha dos passos soterrats amb deficiències: un d’ells és el túnel de vianants situat prop de l’estació amb amplada i alçada insuficients, i un altre entre la carretera Vella i el c. Nord amb una única vorera molt estreta.

 S’han detectat usuaris que creuen des del costat est per sobre de les vies atès que no disposa d’un accés restringit. Hi ha un risc elevat perquè l’estació està situada en corba.

Montcada i Reixac – Santa Maria. Línies R4 i R7

 Existència d’un pas soterrat exclusiu per a vianants ubicat entre els c. Sta. Maria i del Torrent Verdaguera no adaptat a PMR.

 A la Font Pudenta hi ha un petit pas soterrat per a vianants que connecta el ptge. Hug de Montcada amb el c. Guillem no adaptat a PMR.

 Accés a l’estació només pel costat sud.

Estacions de ferrocarril 19.860.000

5. Documentació gràfica de referència

Curt, mig i llarg termini Alta ADIF

10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta

ADIF 2.2 Dèficit per a vianants

2.4 Passos vianants adaptats 8.3 Víctimes vianants

(47)

23 Millora del servei de les línies d’autobús

Mobilitat en transport públic.

2. Objectius

Objectiu 3. Promoure la utilització del transport públic davant del transport privat.

Al servei d’autobús diürn s’han detectat una sèrie de mancances que caldrà estudiar en detall conjuntament amb els operadors del servei.

Els problemes detectats han estat els següents:

 Línies 155 i 96. S’haurà d’estudiar una coordinació del servei d’ambdues línies atès que habitualment els autobusos arriben a la mateixa hora a la parada, fet que comporta elevats temps d’espera per als usuaris.

També s’haurà d’analitzar la reubicació de la parada situada davant del Centre comercial El Punt, al passeig de Sant Jordi, atès que afecta a la correcta visibilitat del pas de vianants.

 Accés a les escoles. S’hauran d’estudiar els actuals recorreguts de les línies per minimitzar el temps especialment a l’hora d’entrada/sortida de les escoles. Una possibilitat seria la utilització de microbusos amb un interval de pas més reduït.

Entre Can Sant Joan i Terra Nostra es proposa també estudiar una millora de l’horari de pas dels autobusos que connecten aquests dos barris per tal d’adaptar-se als horaris d’accés a l’institut.

 Línia 155. S’haurà d’estudiar la possibilitat d’un recorregut circular de la línia 155 que realitzi el servei en ambdós sentits, amb l’objectiu de millorar, entre d’altres, l’accés a la parada de metro de Can Cuiàs. Estudiar la possibilitat de canviar la ubicació de la parada de regulació a Can Cuiàs.

 Línia 648 (UAB). Perllongament de la línia 648 fins a Can Cuiàs per millorar la connectivitat amb el barri i el metro.

 Ampliació de la freqüència. S’haurà d’estudiar l’ampliació de la freqüència de pas dels autobusos els dimecres al matí, atès que aquests dies té lloc el mercat setmanal que comporta una elevada afluència de persones als autobusos.

 Can Sant Joan – Terra Nostra. Es proposa estudiar una millora de l’horari de pas dels autobusos que connecten aquests dos barris.

 Altres. Estudi de la connectivitat d’altres línies de bus amb el barri de Can Cuiàs i el metro, així com del municipi amb l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Municipi 40.000

5. Documentació gràfica de referència

(48)

-

Curt i mig termini Alta AMB i Ajuntament de Montcada i Reixac 10. Possibles fonts de finançament 11. Indicador d’avaluació de la proposta

AMB 4.7 Productivitat del transport públic urbà