#sóccugula
Un projecte en tres fases.
1 Herbes de marges: Herbaris ficticis
Aquesta part correspon a la part gràfica del projecte: una col·lecció de monotípies.
Actuo com a espigoladora de les ribes i dels marges del meu entorn més immediat: Albesa. Una zona propera i desconeguda alhora. Un espai al que pertanyo, on he retornat després d’anys de viure i treballar a Barcelona.
Recullo herbes de les ribes, plantes que per elles mateixes no tenen un valor productiu, al no ser aptes per al conreu, són menystingudes com a males herbes.
Les entinto i amb l’ajuda d’un tòrcul de gravat registro la seva empremta, el seu rastre. A vegades com a gofrat, només captant el blanc de la seva textura, a vegades amb colors vius i contrastats. Així s’ha anat conformant aquest herbari de males herbes, un herbari fictici.
ESPAI:PERRUQUERIA ENNE, DESIGNERSINHOME, EKKE gallery
2 Espigoladora d’herbes de les ribes _ Espigoladora d’històries:
#soccugula i la crida cugula
En aquesta part, em fixo, em detinc amb una de les males herbes: la cugula, i en el que significa, perquè recordo haver escoltat que quan naixia una nena deien: cugula! Potser de mi també ho havien dit(?)
Cugula és nom de dona. M’apropio del nom i sorgeix el
#sóccugula com a projecte.
D’aquesta manera, la cugula passa a ser la protagonista d’aquest herbari, que se m’acut anomenar cugulari. I, el #sóccugula es converteix en una crida, en una convocatòria cugula.
Em pregunto si ser cugula m’ha condicionat d’alguna manera. I aquesta reflexió, aquest plantejament el vull compartir i contrastar:
T’han dit cugula?
Et sents cugula?
No saps què és la cugula...
En les presentacions de les convocatòries del projecte, alhora que jo em presento com a cugula, demano a l’assistència que m’expliquin si els han dit “Cugula!”, si se’n senten. Si tenen una història cugula que volen compartir. Tot plegat una excusa per revisar el paper de la dona en el món rural i veure com ha canviat. (A vegades les històries que ens han contat, ens poden haver condicionat o no, si més no, saber-les, conèixer-les, identificar-les ens ajuden a saber millor qui som)
A nivell formal el cugulari que acull “la crida cugula” s’instal·la a l’espai cedit com un site- específic.
La manera en com es disposa la part gràfica del projecte (monotípies i teles) vol reforçar dos conceptes: els marges i el centre.
Tot i que inicialment, la part gràfica d’aquestes males herbes de les ribes recreen la seva situació als marges, la idea de la instal·lació seria que hi hagués un desplaçament cap a altres llocs; arribant a ocupar altres espais, i per descomptat, el centre.
A vegades, però, segons les característiques de l’espai assignat, això no és possible i les monotípies només es presenten recolzades sobre palets de fruita, no estan penjades de cap paret i és difícil el moviment.
Aleshores ho resolc delimitant el perímetre d’exposició amb una mena de línia feta amb cinta de precinte que inclou el motiu de la cugula i que remarca els marges. Un punt central al bell mig de la sala fa de contrapunt, de reclam, de testimoni cap aquest espai que també els hi és propi.
ESPAI (buscant espais públics)
Bellvís Convocatòria a una sala d’exposicions del mateix ajuntament. Donades les característiques de la sala no es va poder fer l’acció de desplaçament ni de donar mobilitat física a la instal·lació, però sí que es va buscar una mena de tensió i contrapunt gràfic entre la cinta de precinte amb el motiu de la cugula que delimitava els marges i la cugula gran al centre de la sala com a reclam.
Amb la presentació és va instar, animar al públic a explicar la seva història cugula.
El desencís familiar, sobretot per la part masculina de la família, al saber el sexe del recent nascut era una nena.
El menysteniment genèric encobert sota la paraula cugula.
El paper de la dona en el context d’una base econòmica rural al començament del segle XX. El valor de les cures i la reproducció.
Vallfogona Convocatòria al Safareig municipal: un safareig sota coberta de fusta.
El safareig és un entorn molt propi, on les dones realitzaven la tasca dura de la neteja de la roba però alhora es convertia en un espai de trobada i tertúlia.
Fer la convocatòria cugula en un safareig vol dir reprendre’l com a espai de complicitats i d’intercanvi de vivències.
Per aquest espai i perquè la instal·lació doni continuïtat al safareig, s’han estampat cugules sobre roba i s’han estès per l’espai. També he cosit el #sóccugula en roba de llençol. (prenent la idea del brodat del nom a l’aixovar)
3 La sembra cugula: una plantacció
Una intervenció gràfica sobre sacs de sembra que pot donar lloc a una acció: la sembra cugula. ( i d altres males herbes)
És també una arrelament.
Plantar-se com allò que una és a l’espai productiu, que també li és propi.
I al darrera de tot aquest projecte hi ha un buscar explicar-se a través d’allò que ens han dit que som. Reconèixer-ho, qüestionar-ho, prendre-ho o desfer-se’n. I, tot alhora.
Com a filles, mares, germanes... tenim una història de dona que ens defineix i que forma part de la nostra identitat i que compartim. A més, haver nascut en un entorn rural, en economies de base agrària ens agermana, ens fa partícips d’una mateixa estructura social. Encara que haguem oblidat el nom, encara que potser no ens hagin dit directament cugules, és un substrat que compartim, del que som hereves.
I aquest projecte, aquesta proposta, si es vol, és també una excusa per debatre, dialogar, compartir, contrastar-se i entendre’s.
