TREBALL DE RECERCA

54  Download (0)

Full text

(1)

1

TREBALL DE RECERCA

ELS NOMS DELS MASOS DE BORDILS

Centre: Bell-lloc del Pla

Autor: Pol Bisbe González

Tutor: Dr.Fèlix Bruguera

(2)

2

ÍNDEX

x I. INTRODUCCIÓ...p.2

- 1.1.- Hipòtesis...p.2 - 1.2.- Metodologia...p.3 - 1.3.- Estat de la qüestió...p.4

x II.- BORDILS...p.5 - 2.1.- El municipi...p.5 - 2.2.- Història...p.6 - 2.3.- Àmbit geogràfic de treball...p.9 - 2.4.- Bordils al Nomenclàtor Oficial de Toponímia

Major de Catalunya...p.10

x III.- RECULL DE NOMS DELS MASOS...p.11

x IV.- CONCLUSIÓ...p.46

x V.-BIBLIOGRAFIA...p.48

x VI.- AGRAÏMENTS...p.50

x VII.- ANNEXES...p.52

(3)

3

INTRODUCCIÓ

He decidit realitzar el treball de recerca de segon de batxillerat sobre els noms dels masos de Bordils. Considero que és molt important conèixer les nostres DUUHOVDSDUWLUGHO¶jPELWGHOVQRPVTXHHQVHQYROWHQGHVGHVHPSUHLTXHPDL

HQVKHPGHGLFDWDHVWXGLDUGHVG¶XQSXQWGHYLVWDILOROzJLFLDQWURSROzJLF. Cada nom té la seva pròpia història, com cada persona té la seva LDSDUWLUG¶DTXt

volem aprofundir en aquesta vessant cultural des de la proximitat i, HVSHFLDOPHQWGHVGHOD FXULRVLWDWOHV JDQHVGHVDEHUOHV JDQHVG¶DSUHQGUHL

G¶HVWDEOLU XQ FULWHUL PHWRGROzJLF UDFLRQDO L HPSíric a partir del coneixement GLUHFWHGHO¶HVWLPDFLyLGHODXWLOLW]DFLyGHOHVIRQVELEOLRJUjILTXHV GLFFLRQDULV

etimològics, geogràfics,antropològics...) i de la recerca directa i vivencial de la gent que pertany a aquesta terra i que acumula, naturalPHQW G¶XQD PDQHUD

selectiva, el seus records, les seves històries, les seves explicacions pseudoetimològiques; en definitiva, la seva visió intrahistòrica del seu món i del món que els envolta. Personalment, aquesta investigació em permetrà conèixer GHV G¶una altra perspectiva el meu entorn i el significat històric i, fins i tot, emocional i hermenèutic de la terra dels meus pares i dels meus avis. En GHILQLWLYD HVSHUR TXH DL[z VLJQLILTXL XQ DFRVWDPHQW ³FLHQWtILF´ L H[SHULPHQWDOD

les meves arrels per podeUFRPSUHQGUHHOSDVVDWHOPHXLHOGHOVPHXVG¶XQD

manera més racional i científica i també amb una càrrega emocional que hom VHPSUHWpTXDQSDUODG¶DOOzTXHVHPSUHVHQWPpVSURSHU

HIPÒTESIS

El PpVFRUUHQWpVTXHHOQRPG¶XQPas provingui del llinatge de la família que el va construir, així que suposo que aquest serà el cas amb el qual em trobaré la majoria de vegades en realitzar la recerca pel poble.

(4)

4 La major part dels nostres topònims té un ètim dins mateix del català, del que es parla actualment o GHO TXH V¶KD SDUODW HQ WHPSV SUHWqULW (OSULQFLSDO HVWUDW

toponímic és la llengua catalana, fonamentada principalment en la llatina. El Diccionari General de la Llengua Catalana és moltes vegades suficient per a VROXFLRQDUHOVSUREOHPHVHQO¶jPELWGHODtoponímia.

$ O¶KRUD G¶LQWHUSUHWDU HOV QRPV GHOV OORFV FDOGUj WHQLU HQ FRPSWH (O Diccionari Català-Valencià-Balear i el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana.

També seran de gran utilitat els atles lingüístics, en especial O¶$WODV /LQgüístic de Catalunya LVLpVSRVVLEOHO¶Atlas Lingüístic del Domini Català.

Molts dels topònims catalans provenen de la llengua catalana i, tot i això, no són intel·ligibles per a nosaltres. Això es deu a què pertanyen a etapes ja superades històricament. En aquests casos, es fa imprescindible el coneixement de la lexicologia històrica catalana i àdhuc romànica.

METODOLOGIA

La toponímia pot ésser practicada sense recórrer a cap estudi etimològic quan HOV QRPV GHOV OORFV QR SUHVHQWHQ JUHXV SUREOHPHV G¶LQWHUSUHWDFLy L TXDOVHYRO

parlant ben informat pot trobar. En altres casos, es presenten més dificultats a O¶KRUD G¶intentar respondre les preguntes que presenten un treball sobre toponímia al tractar-se de noms que no condueixen a cap pista per esbrinar-ne O¶RULJHQRPRWLX$OHVKRUHVODLQGDJDFLyHWLPROzJLFDHVGHYpLPSUHVFLQGLEOH

Cal recolzar la interpretació toponomàstica en fonts documentals, ja que sinó HQV H[SRVHP D O¶HTXLYRFDFLy -RDQ &RURPLQHV YD LQVLVWLU VHPSUH HQ OD

necessitat de documentar-se amb les següents paraules: ³(QVFDOFRQqL[HUOHV

IRUPHVDQWLJXHVGHOVQRPVGHOORFWDOFRPVXUWHQHQHOVGRFXPHQWVGHO¶(GDW

Mitjana, o almenys en els censos i llistes tributàries de segles més acostats als QRVWUHVTXDQG¶XQQRPQRFRQHL[HPPpVTXHODIRUPDPRGHUQDDQHPEDVWDQW

DFHJXHVLDPEJUDQULVFG¶HTXLYRFDU-QRVGHOWRW´(E.T.C. II, 38).

(5)

5 Per tal de realitzar correctament aquesta tasca, primer demanaré informació VREUHHOVPDVRVGH%RUGLOVDO¶$juntament, juntament amb un mapa del poble RQHVWLJXLVLWXDGDODLQIRUPDFLyTXHHPSXJXLVHU~WLOLO¶DUWLFOHHOTXDOWUDFWD

la protecció del patrimoni i, per tant, hi apareix un llistat de masos que serà molt

~WLO 7DPEp P¶HQWUHYLVWDUp DPE SHUVRQDWJHV HQWHVRV HQ DTXHVW FDPS TXH

YLVTXLQ HQ DTXHVW SREOH DPE OD LQWHQFLy G¶H[WUHXUH¶Q la màxima informació SRVVLEOH R SHU DXJPHQWDU HO OOLVWDW GH PDVRV TXH P¶KDJL HVWDW IDFLOLWDW SHU

O¶Ajuntament.

Un FRSHQOOHVWLGDDTXHVWDWDVFDP¶HQWUHYLVWDUpRUDOPHQWDPEHOVKDELWDQWVGHOV

masos per demanar-ORVODLQIRUPDFLyQHFHVVjULDSHUVDEHUO¶RULJHQ del nom del seu domicili i altra informació complementària que em puguin facilitar. Cal destacar també la importàQFLDGHOOLEUHVG¶RQRPjVWLFDTXHFDOGUjFRQVXOWDUa la biblioteca per tal que la recerca sigui més completa i de més qualitat.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

/¶RQRPjVWLFD pV OD branca de la lingüística que estudia els noms propis. Dins G¶DTXHVWD KL WUREHP GXHV EUDQTXHV PpV l¶DQWURSRQtPLD pV OD SDUW GH

O¶RQRPjVWLFD TXH HVWXGLD HOV DQWURSzQLPV HOV QRPV GH SHUVRQD (OV

antropònims són els noms que designen SUzSLDPHQW O¶LQGLYLGX Tue són els prenoms o noms de fonts, els cognoms i llinatges (que són els que indiquen la família), i els que el designen per al·lusió a una circumstància extralegal personal. La paraula topònim és un neologisme format per dues veus gregues:

WRSRV³OORF´L zQLP³QRP´/ingüísticament, o si es prefereix gramaticalment, el topònim és un substantiu propi. /DWRSRQtPLDpVODFLqQFLDGHO¶HVWXGLGHOVQRPV

de lloc.

/¶HODERUDFLyG¶XQWUHEDOOWRSRQRPjVWLFFRPSRrta entrebancs. En són exemples la distància temporal que ens separa del PRPHQWGHFUHDFLyG¶XQWRSzQLPL la GLVWjQFLDFXOWXUDOTXHHQVDOOXQ\DG¶HOO/DFRPSOH[LWDW GHODFXOWXUDPRGHUQDL

O¶DFFHOHUDFLyGHOHVWUDQVIRUPDFLRQV socials, històriques i geogràfiques fa difícil de controlar les causes del naixement de molts mots.

(6)

6

BORDILS

EL MUNICIPI

%RUGLOVpVXQSHWLWPXQLFLSLGHODFRPDUFDGHO*LURQqVG¶XQV.PTXDGUDWV

(VWUREDDPG¶DOWLWXGVREUHHOQLYHOOGHOPDU3HUWDQ\DO¶DU[LSUHVWDWGH6DUULj- Els Àngels, al bisbat de Girona, i al partit judicial de Girona, ciutat de la qual es WUREDDXQV.PGHGLVWjQFLD(OSREOHOLPLWDDOQRUGDPEHOULX7HUDO¶HVWDPE

6DQW-RDQGH0ROOHWDOVXGDPEHOVSHWLWVSREOHGH-XLjL6W0DUWt9HOOLDO¶RHVW

amb Celrà.

(OQRPEUHG¶KDELWDQWVGH%RUGLOVpVG¶XQV00. El nucli històric del poble es va DQDU IRUPDQW DOV YROWDQWV GH O¶HVJOpVLD GH 6DQW (VWHYH L D SDUWLU GH ILQDOV GHO

V;,; YDDQDUSUHQHQWIRUPDHO³EDUULGHODFDUUHWHUD´&DOWHQLUHQFRPSWHHOV

veïnats de Mas Bec i de Rissec, dos agrupaments situats al nord-est, entre el poble i el Ter.

El poble està situat al pla de Bordils, a la riba dreta del riu Ter. A Bordils també hi trobem els torrents de Sant Pere i el de Juià, també conegut com torrent de Pluent, que baixen del massís de les Gavarres i discorren a través del poble fins a trobar la riera de Palagret, que condueix tots aquests torrents al Ter.

/¶DEXQGjQFLDG¶DLJXDDIDYRULDLDIDYRUHL[XQDHFRQRPLDDJUtFRODIRPHQWDGDHQ

els cultius de regadiu, grans, llegums, farratges, hortalisses, cànem, alguna IUXLWDLSRFDYLQ\DLROLYHUDDL[tFRPEHVWLDUGHWRWDPHQD$YXLGLDO¶DJULFXOWXUD

V¶KDFRQYHUWLWFDSDOFXOWLXG¶DUEUHVIUXLWHUVLHOVHFWRUGHODMDUGLQHULDLHOVYLYHUV

mentre que les explotacions agrícoles de cereals, patates i hortalisses no sobreSDVVHQ O¶H[WHQVLy GH KD FDGD XQD 3HO TXH ID D OD UDPDGHULD HV FULD

EHVWLDUSRUFtL%RYt(OKLKDYLDKDGHWHUUHVGHVWLQDGHVDO¶H[SORWDFLy

(7)

7 DJUtFROD L O¶tQGH[ GH SREODFLy DFWLYD RFXSDGD HQ O¶DJULFXOWXUD HUD G¶XQ 

Per contra, respecta la tradició agrícola del poble, ha crescut el percentatge de població ocupada en el sector industrial, degut sobretot al polígon industrial de

&HOUj(OVHFWRUVHUYHLVRFXSDYDO¶DQ\HOGHODSREODFLyERUGLOHQFD

(QDTXHVWSREOHV¶KLFXOWLYDXQGHOV arbres més bells de la terra, el Bordilenc.

(V GLX TXH HO FDUjFWHU WUDGLFLRQDOPHQW DJUtFROD G¶DTXHVW SREOH HPHUJHL[ GHO

mateix nom.

HISTÒRIA

1

(OSULPHUGRFXPHQWRQFRQVWD%RUGLOVGDWDGHOVHJOH;FRQFUHWDPHQWGHO¶DQ\

990, on apareix mencionat amb el nom Burdillis. Més endavant veiem com el QRP GHO SREOH YD HYROXFLRQDQW HQ XQ GRFXPHQW TXH GDWD GH O¶DQ\  HV

menciona la població amb el nom Burdilos. En un document redactat entre els anys 1051 i 1058, apareix anomenat Burdils. El 1326 és conegut com Burdillis i el 1359 com Burdills(QXQGRFXPHQWHVFULWO¶DQ\DSDUHL[DPEHOQRPGH

Burdillis TXH O¶DQ\  KD HYROXFLRQDW ILQV D DQRPHQDU-se Burdilis, que SDVVDUj D SRUWDU HO QRP DFWXDO O¶DQ\   $TXHVW QRP VHPEOD GHULYDU GH

borda ( casa de camp ). Bordil és un aplec o poblat de borda, per tant, és un col·lectiu de la borda o gran cabana muntanyenca, la qual cosa ja indica el tret econòmic que caracteritzarà la història de Bordils al llarg dels segles:

O¶DJULFXOWXUD (cal destacar que la mongeta de ganxet de Bordils era força reconeguda fins i tot a la capital barcelonina). Però les característiques geogràfiques del lloc fan pensar que el SREOH H[LVWHL[ GHV G¶XQD GDWD HQFDUD

més reculada en el temps.

Al segle XI la comtessa Ermenssenda va restituir a la canònica de Sant Daniel de Girona totes les terres i masos que tenia al bisbat de Girona, entre les quals KLKDYLDO¶HVJOpVLDGH%RUGLOV

AO HV WURED FLWDW ³HO FDVWHOO GH %RUGLOV´ HQ HO WHVWDPHQW G¶$UQDX GH/OHUV

1 ƋƵĞƐƚĂƉĂƌƚƐ͛ŚĂƌĞĂůŝƚnjĂƚ͕ĨŽŶĂŵĞŶƚĂůŵĞŶƚ͕ĂƉĂƌƚŝƌĚĞůĂǁĞďwww.bordils.org, i els llibres: Bordils, ĚĞůĂĐŽůͼůĞĐĐŝſĚ͛ůƐƉŽďůĞƐĚĞů'ŝƌŽŶğƐ͕Onomàstica Catalana de Joan Coromines i La Guerra del Francès a Celrà Ě͛ƌƚĞŵŝZŽƐƐĞůů&ĞƌƌĞƌ͘

(8)

8 senyor de Cervià. En aquest testament deixava en llegat el castell de Bordils al seu fill Berenguer de Cervià. En aquell temSVHOSREOHHVWUREDYDHQYROWDWG¶una muralla amb quatre entrades anomenades portalets situades al carrer Montserrat, al carrer Sant Esteve, un xic més amunt del carrer Ample i una que GRQDYD DFFpV D OD SODoD GH O¶(VJOpVLD /D PHQFLy G¶DTXHVW HOHPHQW WDQ

LPSRUWDQW GXUDQW WRWD O¶HGDW PLWMD HV YD IHU HQ HO WHVWDPHQW G¶$UQDX GH /OHUV

senyor de Cervià, document pel qual aquest cavaller va deixar el castell de Bordils al seu fill Berenguer de Cervià.

Bordils va anar passant duraQWWRWDO¶HGDWPLWMDLHQERQDSDUWGHO¶HGDWPRGHUQD

de jurisdicció en jurisdicció, com una peça de bescanvi, de compra i venda dels diferents poders senyorials i reials. Així sembla que el primer va dependre del castell de Cervià i en el segle XVII va passar a mans del veguer de Girona.

/¶HFRQRPLD GH VXEVLstència que imperava a Bordils al segle XIV feia que la població fos molt vulnerable a qualsevol procés de crisi, guerra, epidèmia, etc.

Aquesta precarietat va provocar catàstrofes com la que va succeir entre els anys 1380 i 1427, quan el poble va passar a tenir de 194 habitants a 162.

/¶DQ\YDWHQLUOORFD%RUGLOVXQHSLVRGLGHOD*XHUUD&LYLO&DWDODQD. Bona FXOSD G¶DL[z OD WHQHQ OHV YLHV GH FRPXQLFDFLy TXH HQOODFHQ O¶LQWHULRU DPE OD

costa, i que han estat elements determinants tant pel que fa al desenvolupament positiu del poble com pel que fa a les incidències negatives.

'XUDQW OD JXHUUD FLYLO FDWDODQD HO SOD GH %RUGLOV YD VHU HVFHQDUL G¶XQD EDWDOOD

entre les forces de la Generalitat de Catalunya, comandades per Bernat Gilabert de Cruïlles, i les forces reialistes, comandades per Pere de Rocabertí, TXHILQDOPHQWJXDQ\DUHQODJXHUUD'HVSUpVG¶KDYHUIHWPpVGHSUHVRQHUV

els partidaris de la Generalitat de Catalunya no es van rendir i quan Joan de Vilalpando, majordom reial, va aixecar a Bordils les forques en senyal de la jurisdicció que li havia atorgat el rei, varen ser enderrocades pels vençuts. Això YDSURYRFDUO¶LUDGHOUHL

Un altre episodi molt dur per a la població bordilenca va ser la Guerra del Francès, en la qual Bordils formà part del cantó de Girona. El capellà Jeroni 3ULP YD UHEUH O¶RUGUH GH VLWXDU-se a Celrà, i preparar-se amb els seus homes

(9)

9 per defensar el marge dret del riu Ter. Es va comunicar al poble de Bordils que formés voluntaris i que es reunissin a Celrà per atacar els francesos. El 29 de juliol van arribar a Celrà dues càrregues de cartutxos, demanades per Jeroni 3ULPMDTXHOHVFRQVLGHUDYDQHFHVVjULHVSHUDODGHIHQVDG¶DTXHVWVHFWRU

El 30 de juliol, Julián de Bolívar va fer una convocatòria del somentent i va FRPXQLFDUD&HOUjTXHKDYLDGHSURSRUFLRQDUXQVKRPHVTXHV¶KDYLHQGH

concentrar al Congost. La intenció era cobrir un sector que anava des del camí UDOGHO&RQJRVWILQVDO¶HUPLWDGH6DQW0LTXHO(QDTXHVWDOtnia es van col·locar uns 900 homes comandats per Jeroni Prim. A causa del baix nom de voluntaris, HO  G¶DJRVW HV YD HQYLDU XQ FRPXQLFDW SHU IHU XQD DOWUD FRQYRFDWzULD GH

VRPHWHQWTXHV¶KDYLDGHFRQFHQWUDUDO¶HUPLWDGHOV¬QJHOVSHUWDOGHUHIRUoDU

una línia que anava des del Congost fins a Llambilles. Els qui no es SUHVHQWHVVLQVHULHQPXOWDWVDPEOOLXUHV(OGLDG¶DJRVWHOVIUDQFHVRVYDQ

ocupar Celrà, i no van tardar en fer-se també amb el poble de Bordils. Els somentents del sector es van replegar cap als Àngels per afegir-se a les tropes de Clarós i de Milans del Bosch. En abandonar Bordils, els francesos van cremar un nombre important de cases, però això no devia ser exclusiu dels francesos, també les tropes catalanes deurien cometre delictes pels llocs on passaven. Això va obligar el compte de Caldagues a publicar un ban de data 19 G¶DJRVWRQHVIHLDVDEHUTXHTXDOVHYROSDLVjPLTXHOHWVRPHWHQWRPLOLWDUTXH

entrés a cases dels pobles o masos per robar o incomodar seria jutjat militarment.

Les aigües del Ter que passen per Bordils havien estat motiu de discòrdies al VHJOH;9,,,FRQFUHWDPHQWO¶DQ\TXDQHVYDQUHSDUWLUDTXHVWHVWHUUHVTXH

eren considerades comunals.

Al construir-se la sèquia Vinyals al segle XIX, Bordils va viure avenços agrícoles que van generar una època de prosperitat per al poble.

En la durada dels anys 1936 i 1939 Bordils va viure un període de molta violència i assassinats produïts per la Guerra Civil.

El 1940 una catàstrofe natural anomenadD³HOVDLJXDWVGH6DQW/OXF´YDFDQYLDU

(10)

10 O¶DVSHFWH GH %RUGLOV SHU VHPSUH MD TXH O¶DLJXD YD DUULEDU ILQV D O¶HVJOpVLD GH

Bordils, cobrint bona part del terme municipal. Les aigües del riu Ter es van desbordar i va canviar el traçat del riu deixant unes terres de Cervià en territori bordilenc.

ÀMBIT GEOGRÀFIC DE TREBALL

El terme municipal de Bordils té com a límits al nord el Ter, que al seu pas per la zona on es troba situat el poble forma uns meandres molt pronunciats, i al sud la línia del ferrocarril de Girona a Portbou.

6¶KLSRGHQWUREDULPPHQVHVSODQWDFLRQVGHSROODQFUHVHQHOVHFWRUGHO7HULOD

IRUPDFLyG¶XQGHQVQXFOLGHSREODFLyDOQRUGGHODOtQLDGHIHUURFDUULOLDO¶HQWRUQ

de la carretera comarcal de Girona a Palamós dividint perfectament el terme en dues entitats de població. A més, es troben els veïnats del Mas Bec i el Rissec.

%RUGLOVOLPLWDDPEHOVPXQLFLSLVGH&HOUjDO¶RHVWGH-XLjL6DQW0DUWt9HOODOVXG

L6DQW-RDQGH0ROOHWDO¶HVW

En arribar a Bordils, des de Girona, a la dreta ens queda la línia del ferrocarril, DPE WRW O¶HL[DPSOH TXH V¶KD FRQVWUXwW DO VHX HQWRUQ 'HV G¶DTXt GLIHUHQWV

FDUUHWHUHVHQOODFHQDPEHOQXFOLPpVDQWLFGHOSREOHVLWXDWPROWPpVDO¶LQWHULRU

Si agafem un dels últims carrers que transporten al cor del Bordils, el carrer Almeda, es passa per davant de les noves escoles, i més endavant passarem SHUO¶DQWLJDHVFRODGHQHQHVTXHHVWDYDLQVWDOāODGDHQXQDFRQVWUXFFLyHQIRUPD

GHPDVLD(QDUULEDUDOSHXGHOQXFOLDQWLFODFDUUHWHUDVH¶QVELIXUFDLXQDHQV

porta FDSDOYHwQDWGH5LVVHFLO¶DOWUDFDSDO¶DQWLJDFDUUHWHUDTXHV¶XWLOLW]DYDSHU

anar fins a Medinyà. Per arribar fins al veïnat de Rissec cal agafar el carrer de la Creu , i travessar extensos camps de pomeres fins a arribar-hi.

Si agafem el carrer MontserUDW DUULEDUHP ILQV DO FDUUHU 0HGLQ\j O¶DQWLJD

carretera per accedir a la població. Pel carrer Montserrat passa un torrent que

(11)

11 va a donar a la riera de Juià, que travessa el terme i separa de forma perpendicular els dos carrers esmentats. En aquest punt, DOOj RQ V¶DFDED HO

FDUUHU 0RQWVHUUDW L V¶LQLFLD HO FDUUHU GH 0HGLQ\j HV EDUUHJHQ WUHV FRUUHQWV

G¶DLJXD HO WRUUHQW GHO FDUUHU 0RQWVHUUDW OD ULHUD GH -XLj L OD ULHUD GH &HOUj

Aquest aiguabarreig provoca de vegades fortes inundacions però la gent de Bordils, ja acostumada a aquests problemes periòdics, té davant de les portes G¶HQWUDGDDOHVVHYHVOODUVXQHVJXLHVTXHVHUYHL[HQGHVXSRUWGHSODQ[HVTXH

HYLWDUDQO¶HQWUDGDGHOHVDLJHVDOHVFDVHVHQFDVGHGHVERUGDPHQW

Tan si es va per la carretera antiga de Medinyà com per les que travessen el veïnat de Rissec o del Molí, en acostar-se a la riba del Ter, apareix un extens terreny de plantacions de pollancres. Aquests han donat molta popularitat al SREOHGH%RUGLOVVREUHWRWSHUO¶HVSqFLHG¶DTXHVWDUEUHDQRmenada bordilenc. El bordilenc és un pollancre amb una fulla petita i un tronc mol recte. Actualment aquesta espècie és gairebé inexistent.

BORDILS AL NOMENCLÀTOR OFICIAL DE TOPONÍMIA MAJOR DE CATALUNYA

En el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya hi apareix un nombre molt petit de masos de Bordils. Aquests són: el mas Ros del Pla, el mas Bosc, la Cànova i Can Conill Gros. A més, hi apareixen dos barris: el del Rissec i el de la Carretera, i un indret: el Pedró.

(12)

12

RECULL DE NOMS DELS MASOS

Almeda, ca n'

Ca n'Almeda és una masia situada en un carrer que porta el seu nom, el carrer

$OPHGD /¶RULJHQ G¶DTXHVW WRSzQLP HV GHX DO FRJQRP G¶XQ SURSLHWDUL PROW

recent.

$O¶DMXQWDPHQWKLSRGHPWUREDUXQGRFXPHQWHQOODWtTXHGDWDGHO¶DQ\OD

traducció del qual diu així:

Són uns acords matrimonials.

En Baldiri Esponellà, pagès, del mas Esponellà de Bordils, dóna a la seva JHUPDQD0DULDYtGXDG¶HQ-RDQ5LHUD SDJqVde la parròquia de Bordils), com a dot el mas, més 120 lliures barcelonines, més tots els seus vestits i joies personals, amb motiu del seu casament amb Bartomeu Artibalga, pagès de Sant Esteve de Montnegre (diòcesi de Girona).

Es reserva per a ell, o bé el seu hereu en cas de mort, el retorn del mas en cas que la seva germana Maria morís o no tingués fills en edat de fer testament.

Si això últim passés la Maria es quedaria amb 40 lliures, de les quals en podria fer el que volgués.

Segueixen les declaracions i acceptacions de tots, fins i tot del seu promès.

(QVyQWHVWLPRQLVHQ1DUFtV)jEUHJDjOLHV³FDEUHWD´HVFULYjLHQ-RDQ3DJqV

sastre de Bordils.

/¶DFWHpVVLJQDWSHU-RDQ6XELUjQRWDULS~EOLFHOTXDOVXEVWLWXHL[D-DXPHGH

Campllong (prevere GLIXQW D*LURQDHOGLDGHMXQ\GHO¶DQ\

Com es pot observar en el text, el mas en aquell temps es deia mas Esponellà, en motiu del cognom del propietari, Baldiri Esponellà.

(13)

13

&D Q$OPHGD WDPEp V¶KDYLD DQRPHQDW FDQ%RVF WDPEp HQ PRWLX GHO FRJQRP

d¶XQSURSLHWDULTXHYDWHQLUHQWHPSVSDVVDW

Ca n'Almeda, situat al carrer Almeda. Font pròpia

Amorós, mas

(V WUDFWD G¶XQ GHOV QRPV TXH KDYLD SRUWDW HO PDV GH OD 5RGD HQ KRQRU DO

FRJQRPG¶XQDQWLFSURSLHWDULGHO¶KDELWDWJH

Augustí, ca

Es tracta del nom amb què antigament es coneixia cal Bisbe, per causa del cognom dels seus antics propietaris.

Augustí, mas

Aquest és el nom que consta a les escriptures del mas més popularment conegut com can Viader. Es desconeix HO PRWLX G¶DTXHVW WRSzQLP SHUz

suposem TXHGHYLDVHUHOQRPGHOFRPSUDGRUGHOPDVRG¶XQDQWLFSURSLHWDUL

(14)

14

Avellí, ca l'

/¶DFWXDO PDV GH OD 5RGD GXLD DTXHVW QRP GHJXW DO FRJQRP del seu antic propietari, que també va donar nom a la sabateria Avellí de Girona. Aquest nom es deu al cognom del seu antic propietari, cognom que també porta la sabateria Avellí de Girona, ja que aquesta és propietat de la mateixa família.

Baldiret, can

(VWUDFWDG¶XQPDVTXHGDWDGHO¶DQ\(VWjVLWXDW DOEDUULGH5LVVHF LHO

VHXYDORUDUTXLWHFWzQLFpVLQGXEWDEOH)LQVLWRWILJXUDDO¶,QYHQWDULGHO3DWULPRQL

Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

També conegut com la Torre, cDQ%DOGLUHWV¶DQRPHQD DL[t SHUTXq HOPDVRYHU

es deia Baldiri i era de baixa estatura. Anteriorment també havia dut el nom de FDQ3DX3HUHV(QGHLHQDL[tHQKRQRUG¶XQDQWLFKDELWDQWGHOPDV

(V WUDFWD G¶XQ GHOV PDVRV RQ VXSRVHP TXH V¶HVWDYHQ DOJXQV FRPDQGants de O¶DUWLOOHULD QDSROHzQLFD TXH SODQHMDYHQ O¶DVVHWMDPHQW TXH OHV WURSHV IUDQFHVHV

YDQIHUD*LURQDO¶DQ\(VGLX que a la capella hi ha un general francès enterrat. La presència de dues formes escultòriques en forma de casc QDSROHzQLF D O¶HQWUDda del pati i el fet que aOV FDPSV GHO YROWDQW V¶KL KD WUREDW

moltes monedes franceses, terrissa negre i fins i tot mitja bala de pedra dels canons, ens porta a pensar que hi podria haver un campament de les tropes de Napoleó en terres bordilenques, tot i que en els arxius francesos de moment QR V¶KD WUREDW FDS FDPSDPHQW D %RUGLOV 2Q Ví que hi havia un campament militar era a Medinyà, poble molt proper a Bordils. Els historiadors David Masgrau i Ignasi Sala consideren poc probable que hi hagués un campament militar a Bordils, ja que estaria molt desprotegit en cas de ser atacat. Seria més possible que hi hagués un campament a Celrà, ja que les muntanyes actuen com a barrera per protegir-se dels atacs. Podria ser que els comandants que V¶HVWDYHQDFDQ%DOGLUHWIRVVLQGHOFDPSDPHQWGH0HGLQ\jRG¶XQSRVVLEOHWRWL

que poc probable, campament a Bordils o Celrà. El que resulta desconcertant és el fet que en un mapa pertanyent al Mariscal Suchet, a les ordres de

(15)

15 1DSROHy DSDUHL[ OD ]RQD G¶$UDJy &DWDOXQ\D L 9Dlència, la qual els francesos DQRPHQDYHQ HQ FRQMXQW $UDJy (V WUDFWD G¶XQ PDSD PROW JHQHUDO HQ HO TXDO

apareixen pocs noms, entre els quals destaquem Bordils, que apareix en lloc G¶DOWUHVSREOHV TXHKDXULHQGHWHQLUPpVLPSRUWjQFLD $L[zKDSRUWDW DOD Jent del poble a preguntar-se sobre un possible campament francès a Bordils. Una altra possibilitat seria que les formes escultòriques estiguessin inspirades en els FDVFV TXH XWLOLW]DYHQ OHV XQLWDWV OODQFHUHV GH O¶$UPD GH &DEDOOHULD GXUDQW FDVL

tot el s.XIX i principis del s.XX.

/¶HGLILFDFLyGHVWDFDSHOVHXSRUWDODGRYHOODWILQHVWUHVJzWLTXHVJHPLQDGHVLXQD

WRUUH D PpV G¶XQD FDSHOOD GHO VHJOH ;9, (V FUHX TXH HQ WHPSV GH JXHUUD

HVWDYDFRQQHFWDGDDPEDOWUHVFDVHVGHODPDWHL[DIDPtOLDLDPEO¶HVJOpVLDWRW i TXHQRV¶KDSRJXWGHPRVWUDU

Can Baldiret més que una casa és un conjunt, també es coneix com la Torre, a causa de la torre de planta quadrada i rematada amb balustrada, que sobresurt GHO¶LPPHQVFDVDOVHQVHFDSDOWUDGHFRUDFLy/DFDVDWpWHXODGDDGues aigües i tres finestres al primer pis, la del centre gòtica geminada. La casa té una capella que data del s.XVII, i a les parets un rellotge de sol on apareix la data 1829.

(16)

16

Can Baldiret, situat al barri del Rissec. Font pròpia.

Batista, can

Es tracta G¶XQPDV situat al barri del Rissec el nom del qual prové del cognom GHO¶DQWLFSURSLHWDUL

6¶DQRPHQD DL[t SHUTXq SDUW GH OD IDPtOLD SURYHQLD G¶XQ PDV G¶XQ DOWUH SREOH

anomenat també can Batista, i van comprar el mas de Bordils quan aquest va ser e[SURSLDW DO FOHUR /D FDVD GDWD GH SURS GH O¶DQ\  L VHJRQV OHV

escriptures, abans era conegut amb el nom de can Salom. És una edificació construïda en vàULHVHWDSHV/DVHYDH[WHQVLypVG¶XQHVhectàrees de camp i arbreda, tot i que fa uns anys era força més extens.

(OV KDELWDQWV GHO PDV HV GHGLFDYHQ SULQFLSDOPHQW D O¶DJULFXOWXUD L D O¶DUEUHGD

Antigament la casa tenia 6 feixes, però per qüestions hereditàries, ara només en conserva 2.

$OPDVV¶KLSRGLHQWUREDUDOJXQVDQLPDOVGHJUDQMDSHUDO¶DOimentació dels seus habitants.

Cal destacar que el pou és un dels que tenen més profunditat del poble.

Encara es conserva una part de la paret utilitzada per protegir-se de les inundacions, ja que aquesta casa es troba situada en una zona molt propera al riu Ter.

(17)

17

Can Batista, situat al barri del Rissec. Font Pròpia.

Berto, can

Es tracta del nom amb el qual es coneixia O¶DFWXDOPHQW més conegut com can Viader. (O PRWLX G¶DTXHVW WRSzQLP pV TXH XQ DQWLF SURSLHWDUL GH OD FDVD

anomenat Albert Vidal es va casar amb la pubilla de la casa que es deia Maria

&DVDGHPRQWDILQDOVGHOV;,;'¶DTXtYDQpL[HU&DUOHV9LGDO&DVDGHPRQWOD

filla del qual es va casar amb Viader. era més conegut per la gent com Berto, i per aquest motiu es va començar a anomenar per aquest nom al mas Augustí.

Bisbe, cal

Situat al barri del Rissec, aquest mas era aQWLJDPHQWFRQHJXWFRPFDO¶$gustí SHUPRWLXGHOFRJQRPGHO¶DQWLFSURSLHWDUL

Actualment és conegut amb el nom de Cal Bisbe també per motiu del cognom del propietari. Vicens Bisbe venia de Madremanya i va compraU O¶DQWLF &D

O¶$JXVWt 'H 9LFHQV Bisbe va passar a Francesc Bisbe i despréV D O¶DFWXDO

propietari Vicens Bisbe.

(18)

18 El mas es dedicava principalment a O¶DJULFXOWXUDWRWLTXHDOV;,;WDPEpWHQLHQ

bestiar variat per sobreviure D O¶KLYHUQ L

poder

alimentar-se G¶DOJXQD DOWUD cosa que no fos productes del camp GXUDQW O¶DQ\

Més endavant van deixar el bestiar i van ser els primers a fer fruiterar.

És des G¶DTXHVW PDV G¶RQ HV WLUDYHQ FRHWV SHU GHVIHU OHV SHGUHJDGHV L TXH

aquestes no provoquessin desperfectes greus als camps dels agricultors del poble.

Bosc, can

Can Bosc és el nom que va dur O¶actualment conegut com can Almeda en motiu GHOFRJQRPG¶XQVantics propietaris.

Cànova, la

Aquesta edificació es troba situada al pla de Celrà.

També conegut amb el nom de mas Pujades en motiu dels antics propietaris, la CàQRYDV¶DQRPHQDDL[t per PRWLXG¶XQDDJOXWLQDFLypVDGLU la unió dels mots FDVD L QRYD $TXHVW pV HO QRP TXH SRUWDYD O¶DQWLF PDV TXH KDELWDYHQ HOV

propiHWDULV G¶DTXHVW WRSzQLP TXH HQ canviar de casa, van traslladar al nou habitatge. La família provenia de can Cànova de Bordils.

Cal Bisbe, situat al barri del Rissec. Font pròpia.

(19)

19 La pedra més antiga que es troba de la casa data de prop GH O¶DQ\ 

/¶H[WHQVLyGHOPDVpVG¶XQHVFDWRU]HRTXLQ]HKHFWjUees de regadiu. És tracta G¶XQ PDV HOV KDELWDQWV GHO TXDO VHPSUH V¶KDQ GHGLFDW D O¶DJULFXOWXUD WRW L TXH

antigament hi havien tingut un ramat de xais i, més tard, vaques i vedells.

Cal destacar que en temps de la Guerra Civil, la Cànova va servir de caserna JHQHUDO GHO FDPS G¶DYLDFLy TXH HV WUREDYD XELFDW D &HOUj 3URS GH OD FDVD

encara es conserva un refugi per protegir-se dels bombardejos. Durant el temps de la guerra al mas hi havia els oficials i les tropes, ja que la casa TXHGDYDPROWDSURSGHOFDPSG¶aviació.

/¶DFWXDO SURSLHWjULD GH Oa Cànova és Concepció Malagrida Pons, que ho va KHUHWDUGHODVHYDPDUHTXHHQHOVHXGLDKRYDKHUHWDUGHO¶jYLD

Clavaguera, can

/¶HGLILFL HV WURED VLWXDW  HQ XQ WHUUHQ\ FDQWRQHU D OD FRQIOXqQFLD GHO FDUUHU

Almeda i el passeig Aymeric de Bordils.

La Cànova, situat al pla de Celrà. Font pròpia.

(20)

20 Aquesta casa va pertànyer a la família Barceló, tal com consta escrit al llindar G¶XQDSRUWDODWHUDORQWDPEpDSDUHL[ODGDWD/DFDVDWpXQDjPSOLDJDOHULD

sobre la que hi ha una terrassa formada per uns arcs, detall afegit en una data més avançada a la de la construcció del mas. Durant 25 anys aquesta casa KDYLD HVWDW OD VHX G¶XQ FHQWUH SULYDW GLULJLW SHU OHV ³+HUPDQDV 7HUHFLDQDV Regulares de Nuestra Señora del &DUPHQ´/¶RULJHQGHOFHQWUHG¶HQVHQ\DPHQW

es deu a la donació de Salvador Tallada i Masó. Això es deu a que Salvador

Tallada YDKHUHWDUODFDVDGH%DUFHOyDFRQGLFLyGHTXHV¶KLLQVWDXUpVXQFHQWUH

G¶HQVHQ\DPHQW VRWD OD GLUHFFLy G¶XQD FRQJUHJDFLy UHOLJLRVD /¶HVFROD HV YD

IXQGDUO¶DQ\LOHVPRQJHVVH¶QYDQIHUFjUUHFILQVO¶DQ\$TXHVWDFDVD

havia estat escenari de representacions teatrals, i de les primeres projeccions cinematogràfiques a Bordils, abans de la guerra.

Les Hermanas Terecianas van vendre la casa a la família Claveguera ja que Tallada hi va renunciar. Claveguera era un camperol de Sant i Iscle.

Avui dia la família Claveguera encara és propietària del mas.

Coll, can

(QYROWDWG¶DUEUHVDTXHVWPDV situat al camí del moli és més antic que tots els

Can Claveguera, situat al passeig Aymeric. Font pròpia.

(21)

21 SROODQFUHV TXH KL KD DUD SHUTXq D OD OOLQGD G¶HQWUDGD KL WUREHP XQD GDWD GH

O¶DQ\LVRWDODILODGHWHXOHVTXHVREUHVXUWFDSDO¶H[WHULRUXQDDOWUDGDWD

PpVDQWLJD  3HUzOD SHWLWDILQHVWUD TXHHVWUREDDO¶HVTXHUUD de la porta ens suggereix uns orígens més antics.

En el mas ara hi viu la família Chacón. El nom de la masia ve del cognom dels DQWLFVDPRVTXHVH¶QYDQDQDUDYLXUHD%DUFHORQD(OPDVKDYLDHVWDWGXUDQW

un temps, de la família Tallada.

Els habitants deOPDVV¶KDQGHGLFDWWRWDODYLGDDO¶DJULFXOWXUDWRWLTXHIDXQV

vint-i-cinc anys tenien unes 6 vaques lleteres aproximadament.

Comas del Ban, can

És el nom amb el que antigament es FRQHL[LD D O¶DFWXDO FDQ3RX(O FDQYL GH

nom és degut al casament entre la pubilla de can Comas del Ban i un Pou de St. Martí Vell que vindrà a viure a la casa canviant-ne el nom pel del seu cognom.

Conill Gros, cal

Entrant al Ban de Bordils hi trobem cal Conill Gros, una masia que es caracteritza per la gruixudària dels seus murs.

Aquest habitatge és conegut amb el nom de mas Saló. Aquest és el nom que

Can Coll, situat al camí del moli.

Font: Ajuntament de Bordils.

(22)

22 apareix a les escriptures, ja que es tracta del cognom dels seus propietaris, residents a Barcelona. El topònim que porta el mas actualment és degut als actuals arrendataris, la família dels quals habita la casa des de fa més de 100 anys. Es diu que el motiu del nom del mas és degut a una juguesca que va fer O¶DUUHQGDWDULGHOPDV6DOyHQHOTXHHOUHSWDYHQDDQDUFRUUHQWVILQVDOEDUGH

O¶DWHQHX GH &HOUj D IHU XQ FDIq L WRUQDU HQ XQ temps determinat. Si ho aconseguia li pagarien el cafè. En aconseguir-ho, la gent va començar a dir que aquell noi corria com un conill, així que els habitants del poble van donar al mas el topònim que encara avui conserva.

Cal Conill Gros, situat a l'entrada del Ban de Bordils. Font: pròpia.

/¶DFWLYLWDWGHO PDVpVO¶DJULFXOWXUDODIUXLWDreda i la ramaderia, concretament les vaques lleteres.

/DPDUHGHO¶DFWXDODUUHQGDWjULDSURYHQLDGHFDQ&ODYDJXHUDGH%RUGLOV

Cua, can

Antigament conegut com can Cuca, data de SURSGHO¶DQ\. Possiblement HOPRWpVGHJXWDXQDGHIRUPDFLyOLQJtVWLFDTXHKDSDWLWO¶DQWLFPRWSHUDXQD

pronunciació més còmode del nom.

(23)

23 (V WUDFWD G¶XQD

masia molt propera al riu Ter que antigament disposava de moltes vessanes, concretament unes deu. Però ara només en conserva una i mitja, ja que les altres V¶KDQ DQDW YHQHQW DO

llarg del temps.

Aquesta masia es caracteritza per tenir una biga de grans dimensions que WUDYHVVDODFDVDDJXDQWDQWJUDQSDUWG¶DTXHVWD

Aquest mas era de la família Tallada. Can Tallada Q¶era la casa pairal, i aquests ho van comprar a can Bosch.

/¶DFWXDOSropietari és Carles Batlle, GHGLFDWDO¶DJULFXOWXUDLOa ramaderia.

A la porta i en una finestra, hi llegirem dues dates del segle XVII, la de la porta, 1637 on hi ha també una imatge del Sagrat Cor i la de la finestra, una mica més tardana, 1668.

Cuca, can

Es tracta del nom amb el que antigament es coneixia a can Cua. Possiblement DTXHVWDYDULDFLyHQHOQRPFDSDFDQ&XDQRHVGHJXLDXQFDQYLG¶DPRVLQyD

XQDGHIRUPDFLyGHOPRWSHUDXQDPLOORUFRPRGLWDWDO¶KRUDGHSURQXQFLDU-lo.

El Convent

2

Al costat de les escoles estatals hi va haver també a Bordils una escola privada

2 ƋƵĞƐƚĂƉĂƌƚƐ͛ŚĂƌĞĂůŝƚnjĂƚ͕ĨŽŶĂŵĞŶƚĂůŵĞŶƚ͕ĂƉĂƌƚŝƌĚĞůůůŝďƌĞBordils Passat i Present, escrit per Dolors Grau i Ferrando, Imma F.Mulleras i Olga Llobert i Guevara i editat peƌů͛ũƵŶƚĂŵĞŶƚĚĞŽƌĚŝůƐ͘

Can Cua, sutat prop de la vora del Ter. Font: pròpia.

(24)

24 que durant més de 25 anys va ser dirigida per les Hermanas Terecianas Regulares de Nuestra Señora del Carmen. Aquesta escola estava ubicada al mas actualment conegut com can Claveguera. La finca era dels senyors Barceló, que ho van deixar en herència a Salvador Tallada i Masó a condició que V¶KLLQVWDXUpVXQFHQWUHG¶HQVHQ\DPHQWVRWDODGLUHFFLyG¶XQDFRQJUHJDFLy

UHOLJLRVD  (O  GH VHWHPEUH GH  HV YD DXWRULW]DU OD FHVVLy G¶XQD ILQFD

propietat de Salvador Tallada, per destinar-la a usos educatius, concretament SHUDO¶HQVHQ\DQoDSULPjULDLVXSHULRUGHOHVQHQHV

En una carta escrita el 29 de març de 1974 , la germana Josefina Maria Serra recorda com la mare Maria de los Ángeles Badorsa, que en aquells temps estava a Tortosa, i la germana Matilde Narejos es reunien amb la germana Josefina Serra a Lloret de Mar, lloc on les Terciàries tenien una clínica de salut PHQWDOLGHVG¶RQV¶RUJDQLW]jODIXQGDFLyGHODQRYDHVFRODD%RUGLOV

/HVJHVWLRQVYDQSURVSHUDULO¶DQ\XQVRSjUYXOVHVWDYHQDFjUUHF

de la germana Simona Méndez. També hi havia una classe de primària a càrrec de la germana Adriana Belmonte, on hi havia unes 50 nenes, de 6 a 10 DQ\V G¶HGDW $ OD FODVVH RQ KL KDYLD OHV QHQHV PpV JUDQV V¶KL SRGLHQ WUREDU

HQWUHXQHVLDOXPQHVG¶L anys. A les monges hi anaven sobretot QHQHVGH%RUGLOVSHUzWDPEpGH&HUYLjL6DQW-RDQGH0ROOHW1RQ¶KLKDYLDGH

Celrà, ja que allà també hi havia una escola de les mateixes característiques.

Durant la Guerra Civil, les monges van haver de marxar i el convent fou FRQYHUWLW HQ FDVHUQD L HFRQRPDW 3HUz D SDUWLU GH O¶DQ\  YDQ WRUQDU OHV

FDUPHOLWHVLHVUHVWDEOtODQRUPDOLWDWDO¶HVFROD

$OHVHVFULSWXUHVGHFHVVLyGHODILQFDHVIpXFRQVWDUXQDFOjXVXODRQV¶H[LJLD

com a condicionant la cessió de la finca, i especificava fins i tot que la congregació no podia exigir compensacions per les possibles obres o millores TXHSRGLHQKDYHUIHWGXUDQWO¶HWDSDGHFHVVLy

La congregació de les Terciàries va deixar de fer-VH FjUUHF GH O¶HVFROD O¶DQ\

1955.

(25)

25

El Molí

3

Aquest mas, actualment deshabitat, i que es troba situat al peu de la sèquia 9LQ\DOVHVFDUDFWHULW]DSHUWHQLUXQPROtTXHQ¶RFXSDODSODQWDEDL[DMDTXHpV

SHUDOOjWDOFRPHVSRWDSUHFLDUDODIRWRJUDILDSHURQSDVVDHOFRUUHQWG¶DLJXD

que fa girar les turbines per moldre el gra. El nom se li va donar per la funció que tenia el mas.

Es desconeix la data de construcció del mas, tot i que es relaciona amb la VqTXLDSHUTXqVHQVHHOFXUVGHO¶DLJXDQRKDXULDSRJXWIXQFLRQDU

Cal destacar la importància que tenia aquest molí per al poble de Bordils i els voltants perquè, juntament amb la farinera de Campdorà, eren els únics molins grans de la zona.

El molí de Bordils era una indústria destinada a la mola de gra, ja sigui per fer farina o per fer pinso pel bestiar. La tècnica del molí era totalment hidràulica, DPEO¶DLJXDFRPD~QLFDIRQWHQqUJLFD/HVGLIHUHQWVFRPSRUWHVTXHKLKDDOD

EDVVDGHOPROtVHUYLHQSHUFRQGXLUO¶DLJXDHQIXQFLyGHOHVPROHVTXHFRQYHQLHQ

per funcionar. El molí de Bordils disposava de quatre moles, una per espallussar el blat i les altres per moldre tot tipus de gra. En acabar la Guerra

&LYLO XQD G¶DTXHVWHV WUHV PROHV YD pVVHU VXEVWLWXwGD SHU XQV DUWHIDFWHV

GHVWLQDWV D IHU SXMDU O¶DLJXD GHO FDQDO ILQV DOV GLIHUHQWV FDPSV GH OD ]ona del barri del Molí, ja que aquests es troben a un nivell superior al de les aigües de la sèquia.

3 ƋƵĞƐƚĂƉĂƌƚƐ͛ŚĂƌĞĂůŝƚnjĂƚ͕ĨŽŶĂŵĞŶƚĂůŵĞŶƚ͕ĂƉĂƌƚŝƌĚĞůĂǁĞď

http://www.celra.net/index.php?option=com_content&task=view&id=777&Itemid=75

(26)

26

Interior del Molí. Font: http://www.celra.net/index.php?option=com_content&task=view&id=777&Itemid=75

Esponellà, can

EO PDV DFWXDOPHQW FRQHJXW FRP FD Q¶ Almeda era anomenat can Esponellà quan aquest era propietat de Baldiri Esponellà.

El Molí, situat al peu de la sèquia Vinyals.

Font:

http://www.celra.net/index.php?option=com_content&task=view&id=777&Itemid=75

(27)

27

(VWHYHQHWFDO¶

$TXHVWPDVTXHGDWDGHO¶DQ\LTXHHVWUREDVLWXDWDOFDPtGHOSODYDVHU

construït per una colla de paletes que passaven pels pobles i construïen masos. Aquest nom és un diminutiu del nom del propietari, que es deia Esteve i era de baixa estatura. El seu cognom era Martí, cognom que encara conserven els actuals propietaris de la casa.

(OPDVV¶KDGHGLFDWVHPSUHDO¶DJULFXOWXUDFRQFUHWDPHQWDOFRUUHXG¶ROLYHUHVLD

les vinyes. També hi havia hagut toros i els ramaders hi duien les vaques per muntar-les. Fa uns 65 o 70 anys que es dediquen als vivers.

Actualment ca O¶(VWHYHQHW també és una casa de turisme rural.

Ca l'Estevenet, stuat al camí del pla. Font: pròpia.

Estragó, ca

Al camí del pla KLWUREHPVLWXDWFDO¶(VWUDJyXQPDVTXHSRUWDDTXHVWQRPHQ

motiu dels actuals propietaris. Al tractar-VHG¶XQQRPTXHHOPDVSRUWDGHVG¶XQ

(28)

28 temps molt recent, la majoria de bordilencs i bordilenques anomenen el mas amb el nom que li van donar els antics propietaris amb motiu del seu cognom, DTXHVW pV FDQ *DVRHW HQ PRWLX GHO QRP G¶XQ DQWLF SURSLHWDUL TXH HV GHLD

Gasau i al que tothom anomenava Gasoet.

Ca l'Estragó, sutat al camí del pla. Font: pròpia.

Gallard, masoveria

(VWUDFWDG¶XQa masRYHULDGHFDQ3ULPTXHQ¶HUDODFDVDSDLUDO Can Gallard es

(29)

29 troba situat darrera de can Prim. Aquesta masoveria porta de nom el del masover. Avui dia encara s¶KLGHVHQYROXSDODWDVFDGHFRQUHDUUHJDGLX

Masoveria Gallard, situada darrera de Can Prim. Font: Pròpia.

Gasoet, can

(VWUDFWDGHO¶DOWUHQRPDPEHOTXHHVFRQHL[FDO¶(VWUDJy(OPRWLXSHOTXHOD

JHQW DQRPHQDYD DTXHVW PDV G¶DTXHVWD PDQHUD pV TXH XQ DQWLF SURSLHWDUL HV

deia Gasau, tot L TXH WRWKRP O¶DQRPHQDYD SHO GLPLQXWLX TXH SRUWD SHU QRP HO

mas.

Gim, mas

Aquest és el nom amb el que molts bordilencs coneixien can Marcó, ja que aquest era el nom real del masover.

Joé, masoveria

(30)

30 Aquesta masoveria, actualment restaurada, SRUWD HO QRP G¶XQ DQWLF PDVRYHU

KDYLD VLJXW G¶XQV PDUTXHVRV (V WUDFWD G¶XQD GH OHV PDVRYHULHV GH OHV TXDOV

FDQ3ULPQ¶HUDODFDVDSDLUDO(OPDVHVGHGLFDIRQDPHQWDOPHQWDO¶DJULFXOWXUD

Masoveria Joé, situada darrera de can Prim. Font: pròpia.

Malhivern, can

&DQ 0DOKLYHUQ pV OD PHLWDW G¶XQD PDVLD /¶DOWUD PHLWDW pV FDQ %LVEH $TXHVWV

dos masos en conformaven un de sol fa molts anys, però es desconeix el motiu GH OD GLYLVLy GH O¶KDELWDWJH 3RVVLEOement es tracta de la zona on vivien els amos i la zona habitada pels servents, o potser es van haver de repartir el mas dos hereus.

(31)

31

Can Malhivern, situat al barri del Rissec. Font: primària

El motiu del topònim del mas es deu a que un antic habitant de la casa sempre deia ³que faria un mal hivern´, així que la gent el va començar a referir-se a ell SHUPLWMjG¶DTXHVWPDOQRPIHWTXHva donar el nom a la casa. Nom que també FRQVWDHQOHVHVFULSWXUHVG¶DTXHVWD

Suposem que la família mascaró li ho vengués a la família Soler en motiu G¶DJUDwPHQWSerquè la mare de la família Soler era la dida de la Sra. Tallada.

Mallorquí, can

Aquesta masia porta aquest nom per motiu del cognom dels antics propietaris.

Can Mallorquí era una casa pairal GHGLFDGD D O¶DJULFXOWXUD que, en anar els propietaris a viure a

la zona del recinte emmurallat de Bordils, es va convertir en masoveria.

Can Mallorquí, situat al barri del Rissec. Font: primària.

(32)

32

Marcó, can

/¶DQ\YDVHUFRQVWUXwWXQPDV al barri del Rissec que porta de nom el mot donat al masover. Aquest PDVRYHU HV GHLD *LP SHUz WRWKRP O¶DQRPHQDYD

Marcó. Aquesta masoveria tenia com a casa pairal can Prim, els habitants eren arrendataris. La tasca dels habitants del mas era dedicar-se al conreu.

Marisch, mas

Es tracta del nom que havia dut el mas de la Roda pel cognom que tenia un antic propietari.

Masó, can

Aquest mas situat al camí de Medinyà es troba caracteritzat per les seves ILQHVWUHV G¶HVWLO JzWLF GDWD GH SURS GH O¶DQ\  (V WUDFWD G¶XQD PDVLD GH

planta basilical, de tres cossos i tres pisos, amb porta adovellada i una magnífica finestra coronella que presideix el primer pis. Es poden apreciar dos cossos adossats, realitzats posteriorment, i a la banda esquerra hi ha una gran terrassa sobre voltes, tot envoltat per un mur que tanca el terreny.

Francesc Mateu era fill del Pont Major, a Girona, i vivia en el mas Masó. En canviar de casa es va fer un trasllat de topònim i van passar a anomenar també mas Masó al que es troba situat a Bordils.

Can Marcó, situat al barri del Rissec.

Font: primària.

(33)

33 (OVKDELWDQWV GHOD FDVDHVGHGLFDYHQEjVLFDPHQW DO¶DJULFXOWXUD WRW LTXHSHO

YROWDQWGHOVDQ\VWDPEpV¶KDYLHQGHGLFDWDOEHVWLDUDPEXQJUDQQRPEUHGH

vaques i porcs.

Can Masó, situat al camí de Medinyà. Font: primària.

Mateu, can

Aquest és el nom que consta en les escriptures del mas més conegut com la 7RUUH (O QRP G¶DTXHVWa masia es deu al cognom que encara conserven els actuals propietaris de la casa.

(34)

34

Moner, mas

Mes conegut com cal Peix, aquest mas situat al camí del pla V¶KD GHGLFDW

VHPSUHDO¶DJULFXOWXUD(VGHVFRQHL[SHUTXqDOHVHVFULSWXUHVO¶KDELWDWJHDSDUHL[

amb el nom de mas Moner.

Mas Moner, situat al camí del pla. Font: primària.

Pau Peres, can

Es tracta del nom amb el que es coneixia anteriorment can Baldiret. El motiu G¶DTXHVWPRWpVHOQRPGHOVHXDQWLFSURSLHWDUL

Peix, cal

Es tracta del nom amb que la majoria de bordilencs i bordilenques coneixen el PDV0RQHU(OPRWLXG¶DTXHVWPRWpVGHJXWDOFRJQRPG¶XQDQWLFDUUHQGDWDUL

Paraire, can

Cal Paraire és una masia de grans dimensions actualment deshabitada en la TXHVXSRVHPTXHDQWLJDPHQW DPpVGHO¶DJULFXOWXUD HVGHGLFDYHQDHVTXLODU

(35)

35 ovelles, ja que aquest és el significat del topònim que porta el mas. Això ens SRUWDDSHQVDUTXHKLGHYLDKDYHUUDPDWVG¶RYHOOHVD%RUGLOV

Era una de les masoveries de la família Tallada en la que hi vivia gent arrendada. Actualment aquesta gent ha donat el mateix nom que duia el mas on habitaven a la seva empresa de vivers: cal Paraire, situat molt a prop.

Can Paraire, situat prop del barri del molí. Font: primària.

Pou, can

Aquesta masia es troba situada al carrer de la creu fent cantonada.

A causa del cognom dels antics SURSLHWDULV DEDQV V¶DQRPHQDYD Fan Comas del Ban4)RXFRQVWUXwGDHQXQDGDWDSURSHUDDO¶DQ\

/¶DQ\00 O¶KHUHX&RPDVYDDQDUDOD Guerra del Francès i no en va tornar.

4 Ban: anomenem ban al masculí de banda. És possible que el Ban de Bordils sigui el conjunt de terrenys que, a causa del canvi en el cabal del riu Ter, van passar de ser territori de Cervià a ser territori del poble ĚĞŽƌĚŝůƐ͘WĞƌƚĂŶƚ͕ƉŽƌƚĞŶĂƋƵĞƐƚŶŽŵĞůƐƚĞƌƌĞŶLJƐƋƵĞĞŶƵŶƚĞŵƉƐƉƌĞƚğƌŝƚĞƐƚƌŽďĂǀĞŶĂů͛ĂůƚƌĂ

banda del riu Ter. TambĠĠƐƉŽƐƐŝďůĞƋƵĞĞƐƚƌĂĐƚĠƐĚ͛ƵŶĂŝŵƉŽƐŝĐŝſƉĞƌƉĂƌƚĚ͛ƵŶŐŽǀĞƌŶĂĚŽƌĂůƉŽďůĞ

de Bordils quan es va dividir el territori concedint a cada família un nombre de terrenys determinats en funció de la seva possessió econòmica. Al fer-ho es podria haver obligat al poble a treballar les terres properes al Ter mitjançant un Ban, que en aquest cas tindria un significat impositiu.

(36)

36 Va quedar Maraciana Comas que es va casar amb un Pou de St. Martí Vell.

(VWUDFWDG¶XQDFDVDVLPSOHIRUDGHOUHFLQWHHPPXUDOODWGH%RUGLOV$QWLJDPHQW

els amos de la casa no hi residien, sinó que vivien dins de la zona emmurallada.

Durant la guerra del 36 hi van viure tres enginyers de construccions republicans que, en DUULEDU DO FDPS G¶DYLDFLy GH &HOUj OHV WURSHV IUDQTXLVWHV YDQ IXJLU

deixant documents importants, entre els quals destacava un plànol del camp G¶DYLDFLyTXHYDVHUGHVWUXwWSHOVDPRVGHODFDVDSHUSRUDVHUFXOSDWVSHUOHV

tropes del Generalíssim.

9HLHPDSDUqL[HUHOFRJQRP3RXHQDTXHVWDIDPtOLDO¶DQ\TXDQ0DUJDULGD

Comas i Carreras de can Comas es casaria amb Joan Pou i Colomer de St.

Martí Vell a Bordils. Amb Joan i Margarida casats, comença el llinatge dels Pou a Bordils. En Joan havia QDVFXW D 6DQW 0DUWt 9HOO O¶DQ\  (OV SDUHV G¶HQ

Joan eren masovers del Mas Presas de Sant Martí Vell. Eren en Joan Pou i Palahí i la Gertrudis Colomer i Martí. Aquest Joan, el pare, era natural de Celrà i la Gertrudis de Salitja. I els avis Pou, de CeOUj HUHQ O¶$QGUHX L OD -HUzQLPD

Palahí. En Joan i la Gertrudis tenien un altre fill, en Josep, nat a Sant Martí Vell O¶DQ\(OPRULD D6DQW 0DUWtYHOO ODPHUHGH-RDQ OD*HUWUXGLV(O

pare ja era mort. Joan Pou i Colomer i Margarida Comas i Carreras van tenir aquests fills: Maria, nascuda el 1808, Pere, concebut el 1811 i, per acabar, -RVHSTXHYDQpL[HUO¶DQ\LYDPRULUDOFDSGHDQ\V3HUH3RXL&RPDV

HVFDVDULDD%RUGLOVO¶DQ\DPE(PHUHQFLDQD&RPDV,5DPHOOGH/D3HUD

/¶DQ\HOVQDL[LDHOSULPHUILOOHQ-RDQTXHPRULULDO¶DQ\VHJHQWHO

El mateix any es va casar Maria Pou i Comas, a Bordils, amb Josep Serrats i Mariscot, vidu de Maria Brengaret. El 1843 naixia la Maria Pou i Comas, filla G¶HQ 3HUH L GH O¶(PHUHQFLDQD (O  PRUt -RDQ 3RX L &RORPHU SDUH G¶HQ

3HUH 9D FDXUH G¶XQ DUEUH D O¶ROLYDU TXH KL KD SURS GHO 0DV *LQHVWHW GH 6DQW

Martí Vell. Tenia 73 anys. Aquest mateix any naixia Joan Pou i Comas, fill de 3HUHLG¶(PHUHQFLDQD(OOVHJXLUjODQLVVDJD(O QHL[XQDOWUHILOOG¶HQ3HUH

L G¶(PHUHQFLDQD HQ -RVHS , HO  OD /O~FLD (O  PRULD OD PDUH

(PHUHQFLDQDD%RUGLOVDOVDQ\V(OSDUHHQ3HUHHVWRUQDULDDFDVDUO¶DQ\

1855, a Bordils, amb Margarida Dalmau i Ros, de Foixà. El 1854 havia mort

(37)

37 Llúcia.

Destaca el fet de que va ser de les primeres cases que van tenir aigua corrent DPEPRWRUTXHYDVHULQVWDOāODWO¶DQ\

Can Pou, situat al carrer de la creu. Font: primària.

Prim, can

Aquest mas, que és un dels més antics del poble de Bordils. Situat al principi del camí de Medinyà, GDWD GH O¶DQ\  (O PRWLX GHO QRP GHO PDV pV HO

FRJQRPGHODIDPtOLDTXHO¶KDELWDYD (VWUDFWDG¶XQDFDVDDPEO¶HVWUXFWXUDWtSLFD

de masia, la teulada a dues aigües. Tot i que la presència de balcons a la façana indica que aquesta fou molt modificada al segle XIX, Can Prim conserva una finestra gòtica-renaixentista. El primer Berenguer Prim es casà amb Maria.

(38)

38 Després Pere Prim es casà amb Bruna Olm de Sant Daniel, que va morir. I en segones noces es casà amb Guillema Saballs-demont, de Celrà. Hi va haver molts hereus anomenats Pere Prim fins arribar a Pedro Melchor Prim, onzè hereu per línia masculina, que va ser honrat el 18 de novembre de 1676.

Aquest es va casar amb Maria Poch i Alemany de Blanco. A parWLUG¶DTXtHOV

ILOOVWHQLHQO¶KRQRUGH³magnífico´, cosa que els lliurava de fer el servei militar.

Un hereu que va incrementar molt en compra va ser Josep Prim i de Balle, dissetè hereu des de Berenguer Prim. Aquest es casà amb Filomena de Balle, i es va emparentar amb els marquesos de Vall Vornera.

Després ve Ignasi Prim que es casà amb Concepció Guytó i Barril de Cassà.

Aquest va morir jove i el seu fill gran Lluís Prim, que es va casar amb Francesca Fornells de Girona que va Morir als 27 o 28 anys. Aquestes morts YDQ VLJQLILFDU XQD SqUGXD GHO SDWULPRQL /¶KHUHX DFWXDO pV /OXtV -RVHS 0DUWt

Prim, casat amb Olga Quintana.

Subsisteix Can Prim, que és la casa pairal, la masoveria Joé, la masoveria Gallard i la masoveria can Marcó, més conegut com Mas Gim, que data del 1600. També subsisteix un centenar de vessanes de conreu i un centenar més G¶DUEUHGD

Can Prim, situat al principi del camí de Medinyà. Font: primària.

(39)

39

Pujades, mas

(OV DQWLFV SURSLHWDULV GH O¶ DFWXDOPHQW coneguda com la Cànova portaven de cognom Pujades, i aquest és el que va donar nom al mas.

Riera, mas

Situat a la carretera que porta a St. Joan de Mollet, molt a prop de la riera, trobem el mas Riera, anomenat així per la seva situació geogràfica. Es tracta G¶XQPDVHQHOTXHDFWXDOPHQWHVGHGLTXHQDFXOWLYDUODWHUUDWRWLTXHWDPEpKL

havia hagut vaques lleteres. Actualment la casa és propietat de la família Fuses LHOSURSLHWDULHVGHGLFDDO¶DUTXLWHFWXUD

Mas Riera, situat a la carretera que porta a St. Joan de Mollet. Font: primària.

De la Roda, mas

Tornant vers el barri de la carretera, trobem aquest mas situat al carrer de la FUHX$OOOLQGDUG¶XQDILQHVWUDKLWUREHPXQDSHGUDTXHGDWDGHO¶DQ\

$TXHVWPDVSRUWDDTXHVWQRPGHVG¶XQDGDWDPROWUHFHQWFRQFUHWDPHQWGHVGH

(40)

40 O¶DQ\TXDQYDVHUFRPSUDWSHOVDFWXDOVSURSLHWDULV(OPRWLXG¶DTXHVWPRW va molt lligat al tòpic medieval de la roda de la fortuna, i significa que la vida dona moltes voltes. Antigament era conegut com ca l¶$YHOOt en motiu del nom G¶XQDQWLFSURSLHWDUL Aquest mas hostatjava els peregrins que feien el camí de Santiago.

Can Serrats era un altre nom que havia dut el mas a FDXVD GHO FRJQRPG¶un propietari que ho havia tingut llogat. També havia portat del nom de mas Marisch i mas Amorós, tots en honor del cognom dels habitants del mas.

Mas de la Roda, situat al cantó del carrer de la creu. Font: primària.

Ros del Pla, mas

$TXHVW PDV TXH SRUWD HO QRP GH O¶DQWLF SURSLHWDUL HO TXDO HVWDYD HPSDUHQWDW

DPEHO6U-RDQHWGHOPROtGH&DQ&LSLGDWDGHO¶DQ\9DVHUFRQVWUXwWSHU

una colla de paletes que passaven pels pobles i construïen masos. Es pot REVHUYDU FRP OD FDVD V¶DVsembla molt a Ca O¶(VWHYHnet, que també va ser FRQVWUXwW SHO PDWHL[ JUXS GH SDOHWHV /¶H[WHQVLy GHO PDV pV G¶XQHV  R 

(41)

41 vessanes de regadiu, arbredes i algun bosc per St. Martí Vell i per Bordils. Els KDELWDQWV GHO PDV HV GHGLFDYHQ D O¶DJULFXOWXUD L DOV arbres, tot i que també hi havia hagut bestiar. També havien tingut una euga que utilitzaven per tenir PXOHV DPE DVHV TXH YHQLHQ G¶$UDJy $TXHVWHV PXOHV HUHQ XWLOLW]DGHV SHU

estirar les arades. Al mas també havien tingut vaques de llet, porcs, gallines i altres animals de granja.

Mas Ros del Pla, situat al Barri del Rissec. Font: Ajuntament de Bordils.

Saliné, can

(VWUDFWDGHO¶DOWUHQRPDPEHOTXHHVFRQHL[HOPDV6DQW'LRQtV$TXHVWPRW

es deu al cognom dels propietaris que el van comprar després de O¶H[SURSLDFLy

al clergat.

Saló, mas

El mas Saló és el nom que consta en les escriptures de cal Conill Gros. El PRWLXG¶DTXHVWWRSzQLPpVHOOOLQDWJHGHOVDPRVGHOPDV

Salom, can

Can Salom és el nom que consta en les escriptures del mas conegut com can BDWLVWD$TXHVWWRSzQLPHUDGHJXWDOFRJQRPG¶XQDQWLFSURSLHWDULTXHV¶KD

(42)

42 perdut en passar les generacions.

Sant Dionís, mas

(V WUDFWD G¶XQ GHOV PDVRV PpV DQWLFV GHO SREOH GH %RUGLOV Es troba situat al camí del pla i daWD PpV R PHQ\V GH O¶DQ\  $ntigament pertanyia als Comtes de Camprodon, que residien a can Xapa. El mas va ser comprat per (GXDUG 3HUHV 9LODOORQJD L G¶DTXHVW YD SDVVDr a Enric Peres Cassanyes fins arribar als actuals propietaris, que són Jordi Sahun Peres i Enric Sahun Serra.

Eduard Peres provenia de can Baldiret, i va comprar el mas Sant Dionís (conegut per molta gent com can Saliné ) i el mas Moner ( més conegut com cal Peix)

/¶H[WHQVLyGHOPDVpVG¶XQHVRYHVVDQHVGHUHJDGLX, més una extensió VLPLODUG¶DUEUHGD

El mas Sant Dionís, el mas Moner i can Baldiret eren propietat del Clergat, ja TXHHOVPDVRVG¶DTXHOODqSRFDHUHQG¶XQRUGUHUHOLJLyVSHUzPpVHQGDYDQWYDQ

VHUH[SURSLDWVSHUO¶HVWDWLFRPSUDWVSHUJHQWDGLQHUDGDGH%DUFHORQD

Mas Sant Dionís, situat al camí del pla. Font: primària.

(43)

43

Serrats, can

És el nom amb que alguns encara coneixen el mas de la Roda. Aquest nom li va donar un antic habitant de la casa que la tenia llogada pel negoci dels VHPHQWDOV /ODYRUV D OD FDVD KL KDYLD GLYHUVRV VHPHQWDOV L V¶KL GXLHQ eugues per deixar-les embarassades.

Sureda, can

$EDQV G¶DUULEDU D OD ULHUD SHU OHV KRUWHV WUREHP Fan Sureda, una masia que V¶DQRPHQD DL[t pel del cognom del propietari. La casa va ser construïda pels

&DSGHIHUURTXHpVXQDHPSUHVDGHGLFDGDDODFRQVWUXFFLyO¶DQ\

Era de la família Tallada, però la família Sureda havia sigut arrendatària del mas tota la vida.

La gent que habitava la masia es dedicava a la ramaderia, concretament a O¶H[SORWDFLy GH YDTXHV OOHWHUHV OHV TXDOV YDQ KDYHU GH GHL[DU ID SRFV DQ\V

degut als pocs beneficis que produïa el negoci. També es dedicava a O¶DJULFXOWXUD

Can Sureda, situat a la riera. Font: primària.

(44)

44 /¶H[WHQVLy GHO PDV pV G¶XQHV  YHVVDQHV DSUR[LPDGDPent, però de Can Sureda només en són unes 60.

Maria Sureda Sais, casada amb Domingo Olivet van tenir Margarita i Josep, TXHQ¶pVO¶DFWXDOSURSLHWDUL

Tallada, can

Fent cantonada amb el camí del Pla, aquesta és una masia amb estructura típica del s.XIX, és a dir, tenia una planta i dos pisos. Al primer pis hi ha una balconada i la part posterior dóna al que en el seu temps va ser un preciós jardí. Sobre la galeria hi ha una gran terrassa.

/¶KHUHX Tallada prové del poble de Juià, concretament de can Tallada. Es va casar amb una pubilla de can Mascaró, i es van fer aquesta casa a Bordils. El FRJQRPGH6DOYDGRU7DOODGDO¶KHUHXYDGRQDUQRPDOPDV(OVHXILOOJUDQHV

deia Josep Mª Tallada Mascaró, tot i que aquest no era el seu únic fill. És possible que la família Mascaró arribés a Bordils al comprar-hi terrenys amb els diners guanyats gràcies al comerç.

Can Tallada, situat al camí del pla. Font: primària.

(45)

45 Aquesta família posseïa un nombre considerable de masos a Bordils, dels quals la casa pairal era can Tallada. Aquests masos són: cal Peraire (actualment deshabitat), can Tallada, can Coll, can Sureda i can Cua. A més, can Tallada també posseïa altres cases més senzilles de Bordils.

Torra, can

Can Torra es troba situat al carrer Almeda, molt a prop GHO¶DMXQWDPHQWLGHOD

pista vella.

$TXHVWD pV XQD FRQVWUXFFLy GH SODQWD L GRV SLVRV G¶HVWUXFWXUD UHJXODU L

VLPqWULFD DPE WUHV FRVVRV PROW EHQ GHILQLWV SHU O¶REHUWXUD GH EDOFRQV (V

GHVFRQHL[ HO PRWLXSHO TXDO O¶DQRPHQHQ G¶DTXHVWD PDQHUD (V WUDFWD GH O¶~QLF

mas que va poder salvar la seva capella de les atrocitats contra la religió cristiana comeses durant la guerra del 36. La capella va ser tapiada a temps i avui dia encara es conserva en perfectes condicions.

També es coneix aquest mas amb el nom de can Mateu degut al cognom dels actuals propietaris de la vivenda.

Can Torra, situat al carrer Almeda. Font: primària.

(46)

46

Capella situada a l'interior de can Torra.

Aquí es pot observar la capella que es va poder salvar de les tropes republicanes durant la guerra del 36.

Torre, la

Es coneix amb aquest altre nom can Baldiret a causa de la torre de planta quadrada que caracteritza aquesta edificació.

Viader, can

Enfilant el passeig Aymeric arribem al nucli antic de Bordils, lloc on hi trobem situat can Viader, també conegut com can Berto o mas Augustí, tal com consta a les

Can Viader, situat al passeig Aymeric. Font: primària.

(47)

47 escriptures. Hi trobem una porta amb dovella molt ample, i una magnífica finestra gòtica. Fa uns anys al mas hi havia hagut un cafè i una sala de ball anomenada La Murga. Aquest mas, juntament amb les altres cases de la zona, havia estat propietat del baró de Foixà.

Josep Viader, mestre en el temps de la Guerra havia portat les corals de Girona. Aquest es va casar amb la noia de can Berto i la gent va passar a anomenar el mas can Viader.

(48)

48

CONCLUSIONS

'XUDQWODUHDOLW]DFLyG¶DTXHVWWUHEDOOG¶LQYHVWLJDFLyKHSRJXWFRPSURYDU com la meva hipòtesi, en la qual afirmava que la majoria dels noms dels masos provenen del llinatge de la família que el va construir no és del tot certa. És cert que el llinatge de la família normalment dona nom al mas, però aquest nom acostuma a ser substituït en variar el cognom de les futures generacions que habitaran la masia. Altres vegades el mas porta de nom el mot que se li va GRQDU D XQ DQWLF SURSLHWDUL R PDVRYHU G¶DTXHVW (Q DOJXQV FDVRV HO QRP GHO

PDVQRYDUHIHULWDDTXHOOVTXLO¶KDELWHQVLQyDODVHYDVLWXDFLyJHRJUjILFD com, per exemple, el mas Riera, o a una característica del mas com, per exemple, la Cànova, que prové de la unió dels mots casa i nova. Cal destacar, també, que en la hipòtesis no comptava amb la possibilitat que un mas hagi pogut portar PpVG¶XQQRP, i encaUDPHQ\VTXHHOPRWLXG¶DTXHVWFDQYLGHWRSzQLPpVGHJXW

a una variació en el cognom del propietari. Però normalment, tot i canviar de propietari, el nom que té el mas en les escriptures es manté. El topònim que varia és el donat a la casa per la gent del poble.

/DPDQFDQoDDO¶$MXQWDPHQWGH%RUGLOVG¶XQOOLVWDWGHWRWVHOVPDVRVGHOSREOH

KD GLILFXOWDW OD WDVFD G¶DTXHVW WUHEDOO MD TXH KH KDJXW G¶HODERUDU XQ OOLVWDW SHO

PHXFRPSWHDSDUWLUG¶XQOOLVWDWGHOVOORFVPpVLPSRUWDQWVGH%RUGLOVIDFLOLWDWSHU

O¶$juntament extraient-ne els masos i completant-lo amb els noms que hem facilitava diversa gent del poble. Tampoc ha estat de gran ajuda el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, perquè només hi apareixien quatre PDVRV $TXHVW pV XQ IHW TXH O¶$juntament hauria de solucionar, per tal de facilitar la tasca a futurs investigadors interessats en els masos del terme municipal de Bordils i també per preservar els noms dels masos i evitar que FDLJXLQHQO¶REOLW.

Seria interessant investigar en un futur les cases importants integrades dins el nucli urbà de Bordils, ja que encara es conserven edificacions que, en el seu dia, van tenir molta importància i que tenen un valor històric molt important com, per exemple, can Maureta o can Xapa, la qual encara conserva la forma

(49)

49 de torre que tenia per defensar el recinte emmurallat de Bordils.

0¶KD UHVXOWDW PROW VDWLVIDFWRUL YHXUH FRP OD JHQW GHO SREOH V¶LPSOLFDYD HQ OD

recerca explicant tot el que recordava, intentant preservar en aquest treball el que guarden en el record sobre els masos on han nascut i crescut tant ells com HOVVHXVDYDQWSDVVDWV0ROWVV¶LQWHUHVVDYHQSHOPRWLXGHOQRPG¶DOWUHVPDVRV

o mostraven un interès respecte a temes històrics molt lligats a les masies G¶DTXHVW PXQLFLSL FRP pV HO FDV GH FDQ %DOGLUHW 0DVRV FRP DTXHVW P¶KDQ

PRVWUDW OD LPSRUWjQFLD TXH Wp OD KLVWzULD HQ O¶HVWXGL WRSRJUjILF eV LPSRVVLEOH

SDUODUGHODWRSRQtPLDG¶XQPDVVHQVHGHVSHUWDUXQLQWHUqVVREUHHOVVXFFHVVRV

KLVWzULFVTXHKDYLVFXWHOSREOHLTXHHQSDUWO¶KDQSRUWDW a ser el que és avui dia. Cal esmentar que hi ha incògnites que potser no es resoldran mai, com és el cas del Ban de Bordils, que tant podria ser una imposició com una manera de referir-se a les terres que, en el seu dia, eren de la banda del Ter de Cervià i TXHHQPRXUH¶VHOULXYDQSDVVDUDODEDQGDGHOWHUPHPXQLFLSDOGH%RUGLOV

He après molt realitzant aquest treball, ja que aquest fort lligam entre els masos i la història que aquests han viscut porta a la recerca històrica dels fets succeïts al poble al llarg del temps. Especulacions sobre possibles campaments napoleònics a Bordils, possibles imposicions als pagesos, les repressions de la

*XHUUD&LYLOUHDOVRDGRUQDGHVDPEILFFLyVHQ¶H[SOLTXHQPROWHVG¶KLVWzULHVDO

SREOHKLVWzULHVTXHV¶KDQLQWHQWDWGHPRVWUDUDSDUWLUG¶DU[LXVFRPHOGH3DUtV

O¶HFOHVLjVWLF GH O¶HVJOpVLD GH 6DQW (VWHYH GH %RUGLOV GH O¶$U[LX +istòric de

*LURQD HWF $TXHVWD UHFHUFD P¶KD DMXGDW PROW HQ O¶DSUHQHQWDWJH GH PRPHQWV

històrics de gran importància i com les van viure els pobles de la llera del Ter.

(50)

50

Bibliografia

Pàgines web:

- www.bordils.org 17-07-2009

- http://www.celra.net/index.php?option=com_content&task=view&id=7 77&Itemid=75

09-11-2009

- http://www.gencat.net 13-11-2009

- http://www.profesorenlinea.cl/swf/links/frame_top.php?dest=http%3A/

/www.profesorenlinea.cl/castellano/Toponimia.htm 24-07-2009

- http://www.wikilingua.net/ca/articles/t/o/p/Toponimia.html 24-07-2009

Documentació impresa:

- AMIGÓ, Ramon. ROIGÉ, Dolors. TERRADO, Xavier. TURULL, Albert(1991): ,QWURGXFFLy D O¶RQRPjVWLFD. Diputació de Lleida (Quaderns de O¶,QVWLWXW 

- ALCOVER, Antoni M. i MOLL, Francesc de B. (1988): Diccionari català-valencià-balear, 10 volums. Editorial Moll. Palma de Mallorca.(AlcM)

- BORRELL, Miquel.: Els pobles del Gironès: Bordils. Ajuntament de Bordils.

- BOTET i SISÓ, J.(1980): Geografia general de Catalunya, vol. VI.

Edicions Catalanes SA. Barcelona.

(51)

51 - COROMINES, J. FERRER, J. GULSOY, J. RASICO, Ph. i

TERRADO, X (1989-1997): Onomasticon Cataloniae, 8 volums.

Curial Edicions Catalanes. Barcelona. Coromines.

- DDAA (2004): Nomenclàtor Geogràfic Oficial de Catalunya.

*HQHUDOLWDW GH &DWDOXQ\D L ,QVWLWXW G¶(VWXGLV &DWDODQV %DUFHORQD

Nomenclàtor Geogràfic Oficial de Catalunya (2004).

- DOMÈNECH,Fèlix: Nobiliari General Català. Quadern 21

- FABRA, Pompeu (1991): Diccionari general de la llengua catalana.

Ed. Edhasa. Barcelona.

- GARCÍA,Gregorio.: Diccionario Heráldico. Cataluña. Imprès, pàgina 30

- GRAU, Dolors. MULLERAS, Imma. LLOBET, Olga: Bordils passat i present. Ajuntament de Bordils.

- GRAU, Dolors. (1987): Girona pas a pas. Diari de Girona. Girona.

- MOLL, Francesc de B. (1987): Els llinatges catalans. Editorial Moll.

Palma de Mallorca. Moll.

- Moreu-Rey, Enric (1982): Els nostres noms de lloc. Editorial Moll.

Palma de Mallorca.

- ROSSELL, Artemi: La Guerra del Francès a Celrà. 7DOOHU G¶+LVWzULD

de Celrà.

- ROSSELL, Artemi: (OFDPSG¶DYLDFLyGH&HOUj. Ajuntament de Celrà.

- (1985): gran geografia comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona

Documentació inèdita:

- Escriptures de les cases(per exemple, la de can Pou)

- Llistats de FDPSDPHQWVPLOLWDUVGHOHVWURSHVGHQDSROHyDO¶DU[LXGH

París

- Arxiu PDUURTXLDOGHO¶HVJOpVLDGH Sant Esteve de Bordils - Arxiu del convent de Sant Daniel

- Arxiu municipal de Bordils - Arxiu històric de Girona

Figure

Updating...

References

Related subjects :