• No se han encontrado resultados

ANNEX D. FÓRMULES I DEFINICIONS.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "ANNEX D. FÓRMULES I DEFINICIONS."

Copied!
10
0
0

Texto completo

(1)

Annex D. Fórmules i definicions Pàg. 1

ANNEX D. FÓRMULES I DEFINICIONS.

Al present Annex D es desenvolupen els conceptes de diferents magnituds lumíniques que són de gran importància per a entendre correctament el Manual presentat a l’Annex A.

(2)
(3)

Annex D. Fórmules i definicions Pàg. 3

SUMARI

D.1 Nivell mitjà de luminància ... 5

D.2 Nivell mitjà d’il·luminació ... 6

D.3 Uniformitat ... 6

D.4 Limitació de l’enlluernament ... 7

D.5 Color ... 7

D.6 Flux d’hemisferi superior instal·lat ... 8

D.7 Intensitat lluminosa ... 8

D.8 Coeficient d’il·luminació dels voltants ... 8

(4)
(5)

Annex D. Fórmules i definicions Pàg. 5

D.1 Nivell mitjà de luminància

La luminància és una mesura de la llum que arriba als ulls procedent dels objectes i és la responsable d’excitar la retina provocant la visió. Aquesta llum prové de la reflexió que pateix la il·luminància quan incideix sobre els cossos. Es pot definir, doncs, com la porció d’intensitat lluminosa per unitat de superfície que és reflexada per la calçada en direcció a l’ull. És determinada per:

ƒ La il·luminació que rep la superfície.

ƒ La posició relativa entre el punt de llum, la zona il·luminada i l’observador.

ƒ Les característiques de reflexió de la superfície.

La seva determinació requereix:

ƒ El coneixement de les característiques de reflexió de les zones il·luminades.

ƒ L’assumpció d’uns criteris fixos sobre la posició de l’observador respecte de la zona i els punts de llum.

Totes dues característiques són possibles en l’estudi de la il·luminació de calçades destinades al trànsit de vehicles (carreteres, autopistes i autovies), ja que existeix una normalització internacional dels paviments i, a més, es pot suposar que la situació de l’observador, el conductor, i la seva direcció principal de visió es mantenen relativament constants.

Per contra, en un àmbit urbà en què es barregen vehicles i vianants, l’escena visual és molt més complexa i els angles i direccions de visió són molt variables.

Per aquest motiu, la definició del nivell mitjà de luminància és poc emprat en l’enllumenat urbà.

En tot cas, la seva definició ha de fer referència a valors mantinguts en servei.

(6)

D.2 Nivell mitjà d’il·luminació

S’entén per nivell mitjà d’il·luminació la densitat de flux lumínic incident en una àrea determinada.

En l’enllumenat urbà, el nivell mitjà d’il·luminació és la característica que més s’empra per a indicar l’aspecte quantitatiu de la il·luminació.

El més habitual és indicar el nivell mitjà d’il·luminació horitzontal sobre la calçada, encara que en moltes ocasions s’indica el mateix paràmetre relatiu a la superfície de les voreres.

També és important, sobretot en l’enllumenat urbà, determinar quin són els valors de la il·luminació vertical produïts per la component directa d’il·luminació en les façanes d’edificis o altres plans verticals límits, per sobre dels 3 metres d’alçada.

Els valors indicats han de referir-se a les condicions de servei.

D.3 Uniformitat

La uniformitat indica la distribució dels valors puntuals d’il·luminació o luminància en el conjunt de l’escena visual.

El paràmetre que s’empra amb major freqüència és la uniformitat mitjana, tal com es mostra a l’equació (Eq. D.1):

valormitjà valormínim t

Uniformita mitjana = (Eq. D.1)

En l’enllumenat de vies per a trànsit de vehicles també és habitual emprar la uniformitat longitudinal, que es mostra a l’equació (Eq. D.2):

valormàxim valormínim t

Uniformita longitudinal = (Eq. D.2)

Una uniformitat deficient pot generar zones fosques on serà difícil apreciar detalls d’interès o situacions de risc. També genera sensació d’incomoditat i, en situacions prolongades, fatiga.

(7)

Annex D. Fórmules i definicions Pàg. 7

D.4 Limitació de l’enlluernament

L’objectiu de la limitació de l’enlluernament és poder evitar les molèsties generades per intensitats de llums superiors a les adequades que afecten de manera directa els ulls de l’observador.

En l’enllumenat públic s’utilitzen dos índex per a determinar l’adequació de la limitació de l’enlluernament::

• Enlluernament pertorbador (TI %). Indica la magnitud de l’enlluernament fisiològic.

• Enlluernament molest. Fa referència a la magnitud de l’enlluernament psicològic. S’indica mitjançant l’índex G, que relaciona paràmetres de luminància de l’escena, distribució fotomètrica i característiques de la instal·lació. Aquest fenòmen s’avalua d’acord a una escala numèrica, obtinguda d’estudis estadístics, que es presenta a la següent Taula D.1:

G Enlluernament Avaluació de l’enllumenat

1 Insuportable Dolent

3 Molest Inadequat

5 Admissible Regular

7 Satisfactori Bo

9 Inapreciable Excel·lent

D.5 Color

Les característiques de color es defineixen a partir dels següents tres conceptes:

• To. Color bàsic de la llum. En l’enllumenat urbà es parla de: blanc i groc

Taula D.1. Tipologies d’enlluernament molest. Font [TRASHORRAS]

(8)

objectes, prenent com a referència unes determinades condicions de llum natural. Sol expressar-se mitjançant un índex de reproducció del color.

• Temperatura de color. Apreciació de la qualitat de fredor o calidesa psicològica de l’ambient il·luminat. Sol expressar-se mitjançant la temperatura de color correlacionada, indicada en graus Kelvin.

En l’enllumenat urbà i viari és habitual que les especificacions de color es refereixin al tipus de làmpades utilitzades, ja que són les que determinen les característiques de color de l’escena.

D.6 Flux d’hemisferi superior instal·lat

És el flux lluminós radiat per damunt del pla horitzontal. S’indica per les sigles FHS i es mesura en %. A efectes pràctics es considera com el flux lumínic emès directament cap al cel.

El valor de FHS permès per a les lluminàries a cada via queda determinat per la seva zonificació.

D.7 Intensitat lluminosa

La intensitat lluminosa en una direcció determinada és la relació entre el flux emès en un con infinitessimal orientat segons aquesta direcció i l’angle sòlid corresponent.

És necessari limitar la intensitat lluminosa emesa per les lluminàries en direcció a àrees protegides (espais naturals, observatoris astronòmics...) o en direccions que puguin presentar problemes d’enlluernament. No es podran superar uns valors determinats que varien en funció de la zonificacíó de l’espai a il·luminar.

D.8 Coeficient d’il·luminació dels voltants

El coeficient d’il·luminació dels voltants (Surround Ratio, SR) és una mesura del nivell d’il·luminació a les zones limítrofes de la via. D’aquesta manera es pot assegurar que els objectes, vehicles o vianants que es trobin en aquesta zona siguin visibles per part dels conductors. SR s’obté calculant la il·luminància mitjana d’una franja de 5 m d’amplada a cada costat de la calçada, tal com mostra la Figura D.1:

(9)

Annex D. Fórmules i definicions Pàg. 9

Figura D.1. Càlcul del valor de SR. Font: [EDISON]

(10)

Jordi Mezquita Monlau Barcelona, Setembre de 2004

Referencias

Documento similar

El valors de salinitat, clorurs i sulfats, són, en totes les mostres, molt baixos; per contra, la capacitat de canvi catiònic (CCC) presenta els valors més alts del conjunt dels

b) S'escriu amb d, darrere vocal, en les paraules planes els femenins i derivats de les quals porten una d: àcid (amb d, per àcida), òxid (per òxida).. c) S'lescnu amb d, darrere

El financament públic a carree de l'Estat de les despeses en R & D a Espanya durant la década deis setanta (1970-78) ha tingut també una taxa de creixement important: 24,2

 Dues entitats són iguals si tenen els mateixos valors dels seus atributs.  Per tant han de ser realitzacions del

● Identificar quins són els youtubers en llengua catalana actius actu- alment, què fan, des de quan, quants vídeos han publicat i quin és, d’una banda, el nombre de

Des de fa deu anys, el Dia del Llibre Valencià, que té una important signifi cació per a tots els valencians, és també el dia que la Generalitat, per mitjà de la Direcció General

També, en mirar amb perspectiva, veig un procés en el qual els jocs literaris –els espills i les cuirasses– són cada vegada més prims i la vida –també les referèn- cies

L’Eulàlia Canal explica que els seus fills són la seua major inspiració i que també volia fer alguna cosa per a ells: «des que eren petits, els llegia contes i això va fer