El projecte Alerta coordina la de-tecció i atenció de situacions de risc psicosocial dels nens i les fa-mílies de la Dreta de l’Eixample. En aquest programa col·laboren els Serveis Socials de Sagrada Fa-mília, l‘Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) de l’Eixample, el Centre de Desen-volupament Infantil i Atenció Pre-coç (CDIAP), les escoles bressol municipals Barrufets i El tren de Fort Pienc, els centres d’atenció primària d’Ausiàs Marc i Sagrada Família i Gaudí, el CEIP Ramon Llull, el CEIP Glòries, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Eixample, els instituts Jaume Balmes i Fort Pius, i la llar d’infants Sant Rafael.
Serveis socials té un programa
per prevenir riscos amb menors
Més de 80 associacions de
dones i molta població gran
El projecte Alerta detecta situacions de risc psicosocial.
PROPOSTES
El Consell de Dones
de l’Eixample analitza
la situació al districte
EL REPTE
Les dones grans que
viuen soles són una
de les prioritats
LES DADES
El 27,5% de dones
de l’Eixample té
més de 65 anys
E I X A M P L E
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a r ç 2 0 0 5
w w w. b c n . e s
Pàg. 5 E N T R E V I S TA Pàg. 8
M. Lluïsa Oliveda
presidenta del Consell
de Dones d’Espanya
“Les dones necessitem
més seguretat sense
perdre llibertat”
E N T I TAT S Pàg. 4
La colla de diables
Cabrònica del Nord
10è aniversari
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Centre
Parroquial Roser
Un club de bàsquet veterà
E D U C A C I Ó Pàg. 6
Portes obertes a
les escoles
Es prepara la preinscripció
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
La Casa dels nens
E I X A M P L E
2
Març 2005E I X A M P L E
B A R C E L O N AATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Aragó, 311.
Telèfon d’informació 010
(preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.
Centre Cívic Sagrada Família 93 446 26 20 Mallorca, 425-433.
Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.
Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253
de Barcelona
Ausiàs March, 60.
Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.
Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.
Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.
Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.
SERVEIS SOCIALS
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.
CSS Sagrada Família 93 446 26 20 Mallorca, 425.
CSS Sant Antoni 93 289 30 30 Manso, 24.
GENT GRAN
Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.
Espai de Gent Gran
M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.
C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.
Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.
Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
ALTRES SERVEIS
Of. Rehabilitació Proeixample 93 457 05 22 València, 307, bxos. 2a.
Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.
Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.
Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Eixample
Nàpols, 42-62.
Emergències 092
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22
Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Mossos d’Esquadra 088
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.
CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.
CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.
CAP València 902 500 179 València, 377-379
Dispensari de carrer València 93 227 93 00 València, 184
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Dissabte 12 de març
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
A les 19 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Amb Juan de la Rubia (orgue) i Jordi León (director) Estrena de la suite De matèria orgànica, de Moraleda.
Dimarts 15 de març
Pink Martini
A les 21.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105).
En part, un musical de Hollywood, una petita orques-tra de cambra o una pel·lícula de cinema negre japone-sa. Un grup original amb repertori multilingüe.
Dimecres 16 de març
Melos Quartet
A les 21 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Després de 40 anys de carrera, aquesta serà l’última gira del grup. Peces de Mendelssohn, Debussy i Brahms.
Dimecres 16 de març
Orquestra Simfònica del Vallès
A les 21 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Amb Carmen Yepes (piano). Peces de Txaikovski.
Dijous 17 de març
El loco educado
A les 20.30 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8).
Intèrprets: Juanjo Martínez, Gustavo Legido, Álex Le-gido i Joan Carles Dulsat.
Divendres 18 de març
Mikel Erentxun
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
L’excantant de Duncan Dhu presenta el seu nou disc.
Dissabte 19 i diumenge 20 de març
Tactequetér
Ds. a les 18 h i dg, a les 12 h. La Pedrera (Pg. de Gràcia, 92)
Concert familiar. Gratuït amb reserva (902 400 973).
Dimecres 23 de març
De prop
A les 20 h. Auditori- La Pedrera (Pg. de Gràcia, 92)
Concert familiar. Gratuït amb reserva (902 400 973).
Diumenge 3 d’abril
Sons del Mediterrani
A les 12 h. Palau de la Generalitat (pl. Sant Jaume)
Concert de carrilló al Palau de la Generalitat.
Diumenge 10 d’abril
Les Quatre Estacions
A les 19 h. Auditori Winterthur (Illa Diagonal)
A càrrec del Cor Vivaldi de Petits Cantors de Catalunya.
Diumenge 13 de març
Pinocho
A les 12 h. C. Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425-433)
Teatre musical d’actors, a càrrec de la Cia Artesppetacolo.
Diumenge 13 de març
Ot el Quixot
A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)
A càrrec de Clown Teatre.
FESTIVAL EL FEILE
Dijous 17 i divendres 18 de març
The Doonan Famuly/Celtic Caos
A les 21 h. Teatre Salesià Sant Josep, C/ Rocafort, 42.
Celebració del Dia de Sant Patrici.
Dissabte 19 de març
The Undertones
A les 21.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105)
La banda irlandesa és una referència del pop/punk per a les noves generacions.
Fins al 2 d’abril
Fellini eròtic i altres somnis
Espai STB (Muntaner, 221)
Mostra organitzada per l’Istituto Italiano de Cultura que inclou més de 50 dibuixos originals i vestits de pel·lícules.
Fins al 24 d’abril
Retrats
Laboratori Manual Color (Rocafort, 215)
Retrats de músics, cantants d’òpera i artistes de la fotògrafa Eva Guillamet.
Fins al 15 de maig
Bastards of Misrepresentation
Casa Asia (Av. Diagonal, 373)
Mostra de 16 pintures i 11 dibuixos de gran format de l’artista filipí Manuel Ocampo.
Del 16 de març al 9 d’octubre
El Quixot i Barcelona
Saló del Tinell-Museu d’Història de la Ciutat (plaça del Rei)
Un muntatge atractiu i de gran força evocadora sobre la visita del Quixot a la Ciutat Comtal.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Joaquim Balsera, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti i José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Carme Herrero. Coordinació:Andreu Parera. Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern i Maribel Baños. Impressió:Mateu Press SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de correus. Administració:Ascensió Garcia Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
Felicia Esquinas
L
a radiografia femenina de l’Eixample mostra un dis-tricte que concentra la major part de les associacions de do-nes de la ciutat, entre 80 i 90, aproximadament. “La feina que fan aquestes entitats ésmolt important. Hi ha moltes dones associades, i la seva tas-ca influeix considerablement en el conjunt de la comuni-tat”, explica Núria Tuset, Con-sellera de Dones del districte. En termes demogràfics, un dels trets destacables és que,
com a segon districte més en-vellit després de Ciutat Vella, l’Eixample té un percentatge elevat de persones grans i, per tant, de dones grans. Moltes d’aquestes dones viuen soles, sovint en pisos de molts metres quadrats. El
Consell de Dones de l’Eixam-ple està desenvolupant una lí-nia de treball amb l’objectiu de fer front a aquesta solitud i els problemes que comporta. La idea és posar en contacte dones grans que viuen soles amb famílies monoparentals per tal de compartir la casa. Aquesta és una de les línies d’actuació del Consell de Do-nes dins del seu programa Dona i districte. Les altres són continuar la lluita comu-na contra la violència de gè-nere –la Plataforma contra la Violència de Gènere va nèi-xer, el 2003, a les vocalies de dones de l’Eixample–, i abor-dar el binomi Dona i Salut per analitzar com és l’atenció sanitària a les dones dins del districte.
El Consell de Dones de l’Ei-xample és un òrgan de parti-cipació i consultiu, que abor-da qüestions d’interès per a les dones del districte. El juny vinent, a la Mostra d’Entitats, presentarà un fu-llet divulgatiu sobre la
Plata-forma d’Acció de la IV Con-ferència Mundial de les Do-nes de l’ONU (Pequín, 1995). El document identifica els
obstacles que impedeixen l’a-vançament de les dones al món i proposa mesures per eliminar-los.
Més informació Consell de Dones del Districte de l’Eixample Tel. 93 291 86 15
L E S D A D E S
A
• 143.150 dones • 39.431 dones més
grans de 65 anys • De 80 a 90
associa-cions de dones
E I X A M P L E
3
Març 2005
Les dones són una part molt important de la vida associativa de l’Eixample.
És un dels districtes amb més
associacions de dones. I també el que
té l’índex més elevat de dones grans
després de Ciutat Vella. La situació
d’aquest col·lectiu és un dels reptes
del Consell de Dones
L’Eixample té més de 80 entitats
de dones i molta població gran
El Consell de
Dones és un òrgan
de participació
per a entitats i
dones individuals
C I U TA D A N S O P I N E N
Ariadna Solit
Estudiant
La dona ha avançat molt, però encara trobo que falta que es repar-teixin més les feines domèstiques. I que en la feina laboral ens sigui més fàcil, sobretot en la maternitat.
Nuria Sancho
Advocada.
La dona treballa molt, sou mínim. Treballant el mateix que l’home cobra menys. En les tasques de casa està igual que l’home. Bé, i ara és més indepen-dent.
Marc Garcés
Estudiant
Avui en dia les dones són més lliures, encara que hi ha casos que no tant. A la feina encara hi ha discriminació. En les feines de la casa s’hauria de millorar la implicació dels homes.
Pilar Calomarde
Professora
Hi ha hagut molts can-vis, però encara n’hi ha d’haver molts més, sobretot dones que tre-ballem, que tenim fills amb vida familiar. Tot i això, l’home està més conscienciat en les tas-ques domèstitas-ques.
Nuria Bonanza
Ingeniera Química
S’ha igualat bastant, però crec que hi ha molt a fer encara. En el fons homes i dones som diferents, i a l’hora d’obtenir un lloc de tre-ball s’hauria de tenir en compte això.
Benito Pocino
Actor
En la actualidad la mujer ya se encuentra más independiente, intenta superarse como persona y profesional-mente también. La mujer es igual que el hombre, simplemente cambia el cuerpo.
C o m v e u l a s i t u a c i ó d e l a d o n a a v u i e n d i a ? E L P R I M E R P I A D D E B A R C E L O N A
A
El 2002, a l’Eixample es va posar en marxa el primer Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) de Barcelona. El centre ofereix informa-ció i orientainforma-ció per a la dona en diferents àmbits: laboral, formatiu, participació, salut, drets de la dona, violència de gènere... Disposa d’assessorament jurídic un cop per setmana. PIAD. C/. Mallorca, 425-433. T. 93 446 26 25
Dolors Roset
E
s van conèixer quan feien de monitors al Centre d’esplai Xiroc, a la vora del Fort Pienc. Amb els nens i nois de l’esplai treballaven moltes festes tradicionals i, de mica en mica, es van engrescar per tenir el seu propi grup de diables. Ara són 15 dia-bles i 12 percussionistes, entre timbals, campanes i xiulets.Aquest any tenen previstes deu actuacions a Barcelona, Catalunya i alguna a l’es-tranger, en concret a França. Qui tingui ganes de seguir-los, al barri se’ls pot veure a la Festa Major de la Sagrada Família, al mes d’a-bril, i a la del Fort Pienc, al juny. També participen a la
Trobada de diables de Bar-celona i a la Mostra d’enti-tats de l’Eixample.
Fa pocs mesos que la colla de diables Cabrònica del Nord ha complert els deu
anys i es planteja renovar-se de cap a peus. No només vol canviar el vestuari i fer nova tota la vestimenta dels diables i els músics, sinó que també vol incor-porar noves persones a la colla. Per això, fa una crida a tothom, del barri o de fora, a qui agradi el foc de
petards, l’ambient de festa major i el trepidant so dels timbals perquè es faci dia-ble. Grans i petits poden formar part de la colla. Per poder cremar, s’ha de ser major d’edat, però els me-nors poden començar amb la percussió i participar igualment de la festa. Tot i que els diables Cabrò-nica del Nord són sobretot coneguts pels correfocs, el seu repertori d’actuacions és més ampli. Organitzen espectacles de foc complets amb correfoc i castell de focs. En més d’una ocasió, també han representat es-cenificacions amb foc, com ara recreacions d’històries fantàstiques. I és que la seva passió és el foc.
Més informació:
Centre d’esplai Xiroc C/ Ribes, 35
Tel. 93 245 46 80
De dilluns a divendres, de 6 a 9 de la tarda
La colla té 12 percussionistes, a més de 15 diables.
La colla està
ober-ta a tothom, del
barri i de fora, que
vulgui ser diable
Els bombardeigs de
març de 1938
El 16 de març de 1938, a les 22.08h van sonar les sire-nes. Tres minuts més tard un gran incendi a l’Eixample era el preludi d’un malson que va durar tres dies i que tingué el punt més tràgic a les dues de la tarda, del 17, quan cinc avions italians deixaren caure la seva càrrega sobre la ciutat. Una de les bombes va esclatar a la Gran Via, entre Balmes i la Rambla de Catalunya, prop d’un camió de l’exèrcit que a tota marxa transportava un car-regament d’explosius. Va volatitzar l’escamot de soldats, va afectar els immobles 587, 589, 591, 606 i 608 de la Gran Via i va escombrar literalment totes les persones que va trobar. Els bombardeigs van continuar fins al migdia del 19, amb un balanç de 551 morts, 1151 fe-rits, 76 edificis destruïts totalment, 97 parcialment, 273 afectats i 192 bombes caigudes.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28
AbansEl conjunt de cases de la Gran Via entre Balmes i Rambla Catalunya abans de la guerra.
Ara En l’espai dels immobles enderrocats, s'hi va bastir un nou edifici que avui acull l’Institut Català de la Salut.
Nascuts l’any 1994 per generació
espontània, aquesta colla de diables de
l’Eixample fa a la vora de deu
actua-cions cada any
E I X A M P L EB A R C E L O N A
5
Març 2005N O T Í C I E S
f
Dues escoles apadrinen 15 autobusos nous
Les escoles Joan Miró i Auró del barri de l’Esquerra de l’Eixample van apadrinar juntament amb 13 es-coles públiques més els primers 45 nous autobusos que es van presentar a finals del mes de gener a l’a-vinguda Maria Cristina. L’acte es va caracteritzar per l’ambient festiu que hi van donar els alumnes dels col·legis, els quals van participar en tallers didàctics.
Taller de Rams a la Rambla Catalunya
Els dies 16, 17, 18 i 19 de març té lloc la Fira de Rams a la plaça de la Sagrada Família i a la Rambla de Catalunya. Un estand situat a la Rambla de Cata-lunya a l’altura de Consell de Cent mostrarà als via-nants com la fulla de palmera ens transforma en palmons per a la benedicció litúrgica dels rams. L’horari d’aquest taller serà a partir de les 11 hores i de les 17 hores.
El carrer Floridablanca canvia de cara
Al mes d’abril començaran les obres per millorar el carrer Floridablanca, entre Rocafort i Casanova. L’objectiu és adequar aquesta via amb la incorporació d’un nou mobiliari urbà i nous fanals, la substitució de les rajoles i la pavimentació del carrer amb asfalt sonoreductor. També és previst incrementar en 40 cms la superfície de les voreres a les cantonades.
Es prepara la Mostra d’Entitats
Els dies 4 i 5 de juny del 2005 tindrà lloc la VI edició de la Mostra d’Entitats, la qual, aquest any, té lloc al barri de la Dreta de l’Eixample, al passeig de Sant Joan. Les entitats i associacions que vulguin partici-par en la Mostra hauran d’omplir el full d’inscripció, que trobaran a http://www.bcn.es/eixample, i tor-nar-lo abans del dia 9 de març a l’adreça de correu electrònic següent: [email protected].
S
ota el nom de projecte Alerta, l’equip de Serveis Socials de la Dreta de l’Ei-xample fa sis anys que treba-lla en la detecció de situa-cions de r isc psicosocial entre els infants i joves dels barris de la zona. Durant aquest curs ha col·laborat en l’elaboració del pla d’acció tu-torial als IES Balmes i Fort Pius, als quals ha facilitat materials sobre prevenció de consum de drogues, rela-cions abusives i hàbits ali-mentaris, temes que es tre-ballen als centres escolars durant les hores de tutoria. Precisament a l’IES Balmes es van fer sessions grupals du-rant dos cursos per a nens amb problemes de comporta-ment i relacions afectives, un programa que intentava ajudar els infants a comprendre’s a si mateixos i acceptar-se a través d’activitats de lleure, i que pot-ser es traslladarà a l’IES Fort Pius en propers cursos. En l’àmbit de la salut psicolò-gica, l’equip d’Alerta té previst iniciar sessions grupals amb nens adolescents juntament amb l’Hospital Clínic, “per ajudar-los a crèixer psicològi-cament i detectar i analitzar els seus problemes”, assenyala Georgina Comas, responsable i educadora del projecteAler-ta. Unes sessions que segura-ment es podrien fer al Centre Cívic Fort Pienc.
L’equip d’Alerta també està coordinat amb les escoles d’Infantil i Primària per aju-dar a buscar solucions quan es troben amb nens i famílies que presenten problemàti-ques psicosocials. “Mirem com es pot ajudar la família i fem un pla d’intermediació entre tots els agents socials. En el cas que sigui necessari, adrecem el nen i/o la família cap al recurs adequat”, explica la responsable del projecte, que pot ser un servei de re-forç escolar, Caritas, etc.
Xerrades als pares
Un altre dels aspectes més nous d’aquest projecte és l’a-fany de donar solucions a les relacions entre pares i fills quan abans millor. Per això, conjuntament amb les escoles bressol i els serveis de salut de la Dreta de l’Eixample, s’es-tan fent xerrades dirigides als pares amb temes com la
gelo-sia dels infants, els problemes del son, els límits que s’han de marcar, les mancances afectives, la higiene, com trac-tar el dol en cas de mort d’un familiar... “Fem un treball de formiguetes per ajudar els nens a crèixer amb salut”, ex-plica Georgina Comas.
En aquest programa col·labo-ren els Serveis Socials de Sa-grada Família, l’Equip d’As-sessorament i Orientació Psicopedagògica(EAP) de l’Ei-xample, el Centre de Desen-volupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), tres escoles bressol, els CAPs d’Ausiàs Marc i Sagrada Família i Gau-dí, els CEIPs Ramon Llull i Glòries, els serveis de salut mental i dos instituts.
També fa xerrades
destinades a pares
en col·laboració
amb tres escoles
bressol del districte
El programa vol prevenir problemes de comportament en els joves
L’avinguda tindrà un bulevard amb parterres enjardinats.
Serveis Socials té un programa
per detectar riscos en menors
El projecte de remodelació de l’avinguda de Roma avança
A
algunes de les aporta-cions de veïns i veïnes ja s’han incorporat al projecte de remodelació de l’avinguda de Roma. Es preveu que les obres comencin abans de l’estiu en el tram entre els carrers de Casanova i Comte d’Urgell. L’avinguda tindrà dues zones, una centrada en la passejada i una altra per on circularan els vehicles. El costat de mun-tanya, on toca més el sol, an-nexionarà l’actual passeigamb la vorera i es convertirà en un bulevard amb parter-res. Aquesta zona de passeig inclourà un carril bici al cos-tat de la calçada central. A més hi haurà un pas lateral restringit als serveis i d’accés als aparcaments.
El costat de mar ampliarà a 6,5 metres de mitjana la seva vorera i gaudirà d’una filera d’arbres que actuaran de bar-rera contra la contaminació acústica. La calçada central,
que es pavimentarà amb as-falt sonoreductor, destinarà quatre carrils a la circulació a més de tenir dues files per aparcament a les dues ban-des. El projecte preveu també la convivència de diferents varietats d’arbres amb l’objec-tiu d’aconseguir ombra du-rant l’estiu i zones assolella-des durant l’hivern. En les zones triangulars de les inter-seccions amb altres carrers hi haurà jocs infantils.
E
l fet de viatjar respon a motivacions molt diverses i la llibreria Altaïr, que acaba de fer els vint-i-cinc anys, és una referència ine-ludible per a qualsevol tipus de rodamón o per a aquells que s’interessen en el coneixe-ment d’altres cultures. L’establiconeixe-ment va obrir en un petit local al carrer Riera Alta, més tard va traslladar-se al carrer de Balmes i actual-ment es troba a la Gran Via, en un local de grans dimensions ple de guies, mapes, música i literatura d’altres països, i articles quedifí-cilment trobarem enlloc més. També s’hi rea-litzen conferències i col·loquis. La comoditat de l’establiment permet que ens relaxem i que la ment i l’esperit iniciïn el seu viatge. L’any 1984 va obrir l’agència de viatges Orixà i és conegut el seu tauler d’anuncis, en què po-dem contactar amb gent per compartir les nostres aventures.
Llibreria Altaïr
Gran Via de les Corts Catalanes, 616
E L T A U L E L L
Vint-i-cinc anys unint els amants d’altres cultures
Milers de llibres omplen les prestatgeries d’Altaïr.
Joan Anton Font Beatriu Sanchís
E
l nom que rep l’escola de música municipal Casa dels nens té els seus orígens en l’anterior ubicació de l’es-cola al car rer Ar ibau, on existia una torre modernis-ta que funcionava com a es-cola de primària a càrrec de la pedagoga italiana Monte-sori. El fet que aquesta es-co l a e s t i g u é s to t a l m e n t adaptada a la mida dels més petits li va acabar donant el n o m q u e e n l ’a c t u a l i t at dóna títol a l’escola de músi-ca municipal de l’Eixample. A quest centre és un dels tres que existeixen a la ciu-tat, juntament amb les es-coles de música de Sant An-d re u i S a r r i à . L e s t re s escoles depenen de l’Insti-tut Municipal d’Educació de Barcelona. “L’escola és ober-ta a tothom, però el gros dels alumnes està format per nens i joves dels 5 als 16 anys”, afirma el seu di-rector, Oriol Rigau. La Casa del nens comparteix espai físic i instal·lacions, al car-rer del Bruc, 102, amb l’es-cola de primària de LaCon-cepció, tot i que són centres to t a l m e n t i n d e p e n d e n t s l’un de l’altre.
L’escola compta amb una ofer ta pública adreçada a totes aquelles persones que vulguin obtenir una bona formació musical dins d’una
ensenyança no reglada, però de qualitat i amb un profes-sorat professional. Cada se-tembre s’hi matriculen en-tre 30 i 40 persones. E ls requisits són iguals per a tots els aspirants, però el fet de viure al barri o als districtes pròxims de Gràcia i Ho r t a - G u i n a rd ó d ó n a
punts a l’hora de ser admès, a l’igual que tenir un germà dins l’escola. La Casa dels nens proposa un ampli ven-tall d’opcions musicals, en q u è e s te n e n e n co m p te prop de 50 estils o agrupa-cions musicals que s’hi im-parteixen. “Els nens desco-b re i xe n to t s e l s e s t i l s musicals, a través dels ins-truments i la veu, poden fer tot tipus de música”, explica Rigau. “Entre els nostres objectius”, diu, “hi ha el fet de continuar treballant per-què l’escola participi del ba-rri, s’hi integri i s’obri com una eina per a gaudir de la música”.
Més informació
Casa dels nens Tel. 93 458 65 90 www.bcn.es/emmcasa-delsnens
Entre 30 i 40
perso-nes es matriculen
cada setembre a les
diferents disciplines
La Casa dels nens és
una de les escoles
de música
munici-pal que hi ha a la
ciutat. Petits i joves
conformen el gros
de l’alumnat
Moment de l’assaig de la Peque Band de Jazz.
Núria Mahamud
Del 4 al 15 d’abril es farà el procés de preinscripció als centres d’ensenya-ment obligatori. El Dis-tricte, conjuntament amb la direcció dels centres i les associacions de pares i mares, ha programat, un any més, un calendari de jornades de portes ober-tes per donar a conèixer a les famílies les instal·la-cions i característiques pedagògiques de la xarxa d’escoles públiques. Les reunions informati-ves van començar al final de febrer a totes les esco-les i alguns instituts. Els centres de l’Esquerra de l’Eixample que encara es poden visitar són l’IES-SEP Escola del Treball –durant els dies 28 d’abril i 4, 5, 11 i 15 de maig, a les 19 h– i l’Escola d’Art del Treball, el 12 d’abril de 10 a 12 h. A la Dreta de l’Eixample es faran portes obertes els mateixos dies que a l’Escola del Treball. La preinscripció per als ensenyaments
postobli-gatoris serà del 17 al 27 de maig.
D’altra banda, durant la primera quinzena de maig es farà la preinscrip-ció a les escoles bressol; les dates previstes per al període de matriculació són del 6 al 10 de juny. Hi haurà reunions informa-tives el 12 d’abril (EBM Els Tres Tombs - Manso, 24 interior d’illa); el 13 d’abril (EBM El Roure -Mallorca, 172, pral.); el 14 d’abril (EMB Els Barru-fets - Marina, 354), i el 19 d’abril (EBM El Tren de Fort Pienc - Ribes, 10). Les reunions seran a les 17.30 h, i es recomana no portar-hi els nens i nenes. Per a qualsevol consulta es pot anar a l’OAC, on hi ha fullets sobre les jorna-des de portes obertes.
Més informació www.bcn.es/eixample Oficina d’Informació Es-colar Consorci d’Educa-ció de Barcelona
Bruc, 90-92, baixos Tel. 93 467 73 50
Escola Bressol Municipal El Tren de Fort Pienc.
La Casa dels nens, l’escola de
música municipal a l’Eixample
E I X A M P L E
7
Març 2005
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
E
l Centre Parroquial Roser (CP Roser) és el club de bàsquet més antic del districte de l’Eixam-ple, ja que els seus orígens es re-munten a l’any 1932. Tot i la seva llarga història, en l’actualitat es tro-ba sense camp propi per jugar les seves competicions.Ignasi Cuadern, president d’aquesta entitat, explica que “estem buscant desesperadament unes instal·lacions com calen per la categoria dels nos-tres equips. Voldríem tenir un pave-lló propi, modern, amb condicions per facilitar el desenvolupament es-portiu i social que pretenem per als nostres nois i noies”.
Actualment, el CP Roser juga alguns partits de bàsquet fora del seu dis-tricte; així l’equip Sènior A s’ha de desplaçar fins al pavelló del túnel de la Rovira i el Sènior B juga al pavelló de l’Estació del Nord.
Els orígens de CP Roser es remunten a 1932, quan un grup de joves alum-nes dels escolapis de Sant Antoni van crear un equip de bàsquet amb el nom de Conquesta. Després del perí-ode de la Guerra Civil, aquest equip encara continuava viu, però es conei-xia amb el nom de “Juventud de Ac-ción Católica de España”. En veure l’auge d’aquest esport a Catalunya i la gran acceptació que tenia entre els nens i joves del barri, es van veure amb cor de formar més equips, fins i tot un de femení i una escola de bàs-quet que seria, a la fi, la que nodriria els equips superiors i donaria, i dóna, més vida i títols al club.
Cuadern sap i creu en la importància de la seva escola de bàsquet, “ja que en el transcurs de la nostra història hem vist com han sortit de la nostra pedrera jugadors com J. Del Baño, que va jugar al Barça, i Lorenzo
Can-tos i Ramon Cemelic, que van jugar a l’Espanyol”. “Però aquesta feina, que comença a la base de qualsevol equip, ja sigui de bàsquet, de futbol o de qualsevol altre esport, no sola-ment ha d’estar recolzada en un bon equip tècnic, sinó que a més a més necessita unes instal·lacions
es-caients per a la pràctica de l’esport. Esperem que les nostres propostes arribin a bon port i que una entitat com el CP Roser, amb l’equip Sènior A a la lliga EBA, pugui disputar els seus partits en el nostre propi pave-lló”, diu Cuadern.
L’entitat del barri de
Fort Pienc, que ha
sobre-viscut a la Guerra Civil,
encara no gaudeix d’unes
instal·lacions per
competir amb garanties
L’escola de bàsquet del centre ha nodrit de títols el club.
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
TVL Eixample
Ronda Sant Pere, 23
Notícies i reportatges par a BTV (Canal 39 UHF)
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Freqüència Barcelona
BCN (de dilluns a divendres, de 13 a 14 hores)
L’espai d’informació local de Barcelona
PUBLICACIONS
Revista El Ninot
València, 168-170. Tel. 93 453 79 88
Revista Fort Pienc
Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46
La Revista de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Sant Antoni 2000 L’Informatiu
Revista editada per l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Av. Mistral, 30, baixos
Butlletí de l’AV Sagrada Família
València, 558, 1r. Tel. 93 231 41 61
Butlletí de l’AV Esq. Eixample
Av. Roma, 139, baixos. Tel. 93 453 28 79
INTERNET
Dades meteorològiques de l’Eixample
El Centre de Recursos Pedagògics de Ciutat Vella, té en el seu web un dels mit-jans destinats a recollir i difondre les expe-riències educatives que s’estan realitzant als centres de primària i secundària del dis-tricte. Els destinataris són principalment els mestres, amb l’objectiu que puguin millorar la seva pràctica docent.
www.xtec.es/crp-ciutatvella/
Atenció ciutadana de l’Ajuntament
L’Ajuntament ha incrementat els ser-veis d’atenció ciutadana amb el nou Telèfon del Civisme: 900 226 226, una línia gratuïta destinada a recollir avisos dels ciutadans referents als serveis de neteja, manteniment i control de l’espai públic. També es pot fer per Internet a L’Ajuntament t’escolta. Hi ha més infor-mació a l’adreça següent:
www.bcn.es/telefoncivisme/catala/
w
El CP Roser té equips
des de nens de 8 anys fins
als sèniors, que juguen a
la lliga EBA
per MANEL
Vacances Setmana Santa
Quan va néixer?
El juliol del 1922.
A Barcelona?
Sí, a la plaça Letamendi. I a mesura que el món es va fent d’aquesta ma-nera, tan globalitzada, jo cada cop sóc més de la plaça Letamendi.
Professió?
Sóc mestra, però no vaig exercir mai. Quan era estudiant, vaig co-mençar a fer teatre a la secció de te-atre universitari del SEU. I anys després vaig tenir un teatre comer-cial a Barcelona. Es deia Don Juan. Me’l vaig inaugurar el 1972, amb el Pedro Ruiz. Era a l’edifici Autopistas de la Via Augusta, i avui, lamenta-blement, és un Pans & Company. Teatre que després vaig veure que no interessava prou a la gent, per-què jo no volia guanyar diners, però tampoc no en volia perdre.
Va haver de tancar?
Tres anys després el vaig traspassar a un cinema. Però els anys 73, 74 i 75, em vaig ocupar de la reobertura
i programació del Teatre Grec, que feia set anys que estava tancat. Tot plegat va ser una gran experiència.
En quin sentit?
El teatre em va fer obrir els ulls so-bre la situació de la dona al món. I sobre la situació a Espanya! T’adver-teixo que jo vivia molt tranquil·la. Jo començo a fer teatre l’any 50. Un dia, un noi em va portar un llibre de poemes de Miguel Hernández, i el pr imer era la Nana de la cebolla. Quan vaig llegir que s’havia mort a la presó d’Ocaña, un home que escri-via allò... Vaig aprendre qui era Mi-guel Hernández als 28 anys! “Això que jo creia que anava bé, no va bé”, vaig pensar. El meu home havia fet tota la guerra amb els nacionals.
I van trencar amb els esquemes del règim?
Tots dos vam fer una evolució junts. A la meva sogra, li deien: “Però, com és que el teu fill deixa fer aquestes coses a aquesta noia? Que s'ocupi de les seves nenes”. Però jo podia fer això i l’altre. I el meu home els deia: “No sabéis lo que me alegra la vida”. Ell em va ajudar sempre. El teatre ens va obrir, ens va fer inte-ressar pel que es feia a d’altres
paï-sos. Això em va fer obrir els ulls.
També pel que fa a la situació de la dona, deia.
Hombree! Al teatre em vaig adonar
que les dones no comptaven més que per a actrius. Per a res més! Ni
com a figurinistes! Ni aquí, ni a fora. I vaig decidir, a partir de lla-vors, preocupar-me només de fer avançar les dones. I això he anat fent. I cal continuar. Cal que els passos que es facin endavant es consolidin. I les dones ho fem. El món seria diferent si ens deixessin administrar la riquesa a les dones.
Quan parlem d’igualtat home-dona, a què en referim?
La igualtat home-dona és igualtat de drets. I aquest dret és el dret a la diferència. Som diferents, però la nostra diferència ha d’estar respec-tada i tenir igualtat de valor en les
decisions de tot tipus, tant particu-larment com socialment.
Com veu les dones avui dia?
N'hi ha moltes que estan satisfetes del que s'ha aconseguit, però sense parar-se a pensar què s’ha hagut de fer per arribar fins aquí. Com és que hem obtingut una llei de divorci, una llei d’avortament, una igualtat –teòr ica– en el món del treball. Moltes consideren que ja en tenen prou. I és veritat, perquè la llei t’ho dóna tot, però la realitat diària no és així. Hem d’arribar a fer que les lleis que ja es tenen es compleixin.
Quins són els problemes més urgents?
Coses molt difícils: tenir més segu-retat sense que aquesta segusegu-retat ens limiti la llibertat. La dona ne-cessita seguretat, nene-cessita no tenir por per actuar, perquè així que té por, ja està limitadíssima. Cal en-senyar les dones a ser valentes i a no tenir por, i les polítiques han de donar seguretat en tots els sentits.
Quina actitud té davant de la vida?
Sempre confio en l’imprevist, que fa variar les coses. Mira, si no, això del Carmel.
Maria Lluïsa és mestra, però no ha exercit mai aquesta professió.
