GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 27-X-1995 1042
Acords sessió29-XI-1995 1061
Disposicions generals
Acords delsòrgansdegovern
AprovacióConsell Municipald'Associacions
de Voluntariat de Barcelona 1066
Constitució de l'InstitutMunicipal de Cultura... 1066 Modificació Estatuts de l'InstitutMunicipal
de Recaptació 1066
Instruccions
Instruccióde serveis del Programa d'Actuació
Municipal 1071
Instrucció sobre Contractació LaboralTempo¬
ral a l'Ajuntamenti els OOAA 1071
Consells Municipals de Districte Districte 8. Nou Barris. Acords
sessió21-XI-1995 1073
Disposicions d'interès per a l'Ajuntament
Octubre 1995 1076
Comissions Informatives
Comissionsde Política Cultura i Presidència
i de Ciutat Amiga i Joventut.Acta
sessió24-X-1995 1078
Comissionsd'Hisenda i Infraestructures,
d'Ocupaciói Promoció Econòmica i de
Comerç i Consum. Acta sessió24-X-1995 . 1081
Comissió de BenestarSocial i Educació. Acta
sessió 24-X-1995 1084
Comissionsd'Equilibri Territorial i Planejament
Urbà i de Política delSòl i Habitatge. Acta
sessió 24-X-1995 1085
Comissió de Mobilitat i Seguretat. Actases¬
sió 24-X-1995 1088
Comissió de Medi Ambient i Serveis Urbans.
Acta 24-X-1995 1089
Junta de Portaveus
Acta sessió 25-X-1995 1091
Anuncis
Llicències d'obres. Novembre 1995 1095
Ajuntament
Ucr
de
Barcelona
CONSELL
PLENARI
Actade la sessió celebrada el dia 27d'octubre de
1995 iaprovada el dia 29 de
novembre de 1995.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la
Ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-set d'octubre de mil
nou-cents noranta-cinc, es reuneix el Consell Plenari en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren
l'Il-lm.
Sr. i les ll·lmes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joan Clos i
Matheu, Eulàlia Vintró i Castells, Maravillas Rojo i Torrecilla, i Pilar Rahola i Martínez i les ll·lmes. Sres. i els ll·lms. Srs. Regidors, Joaquim de Nadal i
Caparà, Teresa Sandoval i
Roig, M.
Carme San Mi¬
guel i Ruibal, Antoni Santiburcio i
Moreno, Francesc
Xavier Casas i Masjoan, Enric Truñó i Lagares, Inmaculada Moraleda i Pérez, Albert Batlle i Bastar¬
das, Josep M. Vegara i
Carrió, Francisco
Narváez i
Pazos, Pere Alcober i Solanas, Ernest Maragall
i Mira, Joan Fuster i Sobrepere, Miquel Roca i
Ju-nyent, Francesc Homs i Ferret, Josep
M.
Sama¬
ranch i Kirner, Joan Puigdollers i Fargas, Vicenç Gavaldà i Casat, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel
Fabregat i Llorente, Anna Paredes
i
Rodríguez,
Manuel J. Silva i Sánchez, Jaume Ciurana i
Lleva-dot, Miquel Llongueras i Campahà, Antoni
Miquel i
Cerveró, Enrique Lacalle i Coll, Antonio
Ainqza
i Ci¬
rera, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
iPérez, Marta Vila i Florensa, Jordi Cornet i Serra, José Ramón Tobia i Galilea, Eugeni Forradellas i
Bombardó, Josep Puig i Boix i Agustí Soler i
Regàs,
assistits per la Secretària General Accidental, Irene
Pagès Perarnau,que certifica.
Excusa la seva assistència la ll·lma. Sra. Carme
Servitje i Mauri.
Hi és present l'InterventorMunicipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi¬ dència obre la sessió a les deu hores i quinze minuts.
Es dóna per llegida Facta de la sessió anterior, ce¬ lebrada el 6 d'octubre de 1995, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 d'octubre de 1995 (6592), que designa l'IMm. Sr. Joan Clos i Matheu representant de l'Ajuntament de Barcelonaala Comissió de Seguiment del Contracte-programa sobre el Transport.
Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 17 d'octubre de 1995 (6645 i 6646), que designen mem¬ bres del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social en representació de la Corporació Municipal,
les ll·lmes. Sres. Inmaculada Moraleda i Pérez i Car¬
me San Miguel i Ruibal, i l'IMm. Sr. Enric
Truñó
i Lagares, en substitució de la Sra. Carolina Homari
Cruz i dels Srs. Joan Torres i Carol i Francesc Trillas i Janer pel Grup Municipal Socialista; i l'Il-lm.
Sr.
Vicenç Gavaldà i Casat i la ll·lma. Sra. AnnaParedes
i Rodríguez, en substitució de la Sra. Teresa
Perelló i
Domingo i l'Il-lm. Sr. Jaume
Ciurana i
Llevadot, pel
Grup Municipal de Convergència i
Unió.
El Sr. Fernández indica que la manca de designa¬ cions corresponents a representants
del Grup Popu¬
lar es deu al fet que continuen vigents les fetes ala
sessió del mes de juliol.
Quedar assabentat dels decretsde l'Alcaldia,de 19
d'octubre de 1995 (6685 i6686), pels quals s'accepta la renúncia del Sr. Jordi Sopeña i Gilcom aPresident de la Junta Arbitral de Consum i esdesigna per a tal càrrec el Sr. Jordi Baulies i Cortal.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23
d'octubre de 1995 (6710), que delega en l'Il-lm.
Sr.
Albert Batlle i Bastardas la representació de l'Ajunta¬
ment de Barcelona al Consell General i al Comitè
Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26
d'octubre de 1995 (6962), que designa membres de la Ponència del Nomenclàtor de carrers de Barcelo¬
na: com a President, l'Il-lm. Sr. Joan Fuster i Sobre¬
pere; i com a Vocals, els
Srs.
JosepM. Boleda
i
Rosell, Simó Artigues i Martín, Anna Ramon i Llopart,
Ignasi de Lecea i Flores de
Lemus,
Salvador
Sarquella i Comerma i Teresa Llucià i
Figueres.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19
d'octubre de 1995, que aprova el Programa
d'activi¬
tats a desenvolupar perl'Oficina Municipal d'Informa¬
ció al Consumidor i el seupressupost.
Ratificar el resultat del sorteig celebrat el proppas¬
sat dia 23 d'octubre de 1995 per a la designació del President i Vocals i els seus suplents de les Meses
electorals de les Eleccionsal Parlament de Catalunya
del dia 19 de novembre de 1995, que, amb les perti¬
nents extraccionsprèvies, ha correspost als números
següents: Presidents titulars 462, Suplents 467 i 472; Primers Vocals 146, Suplents 151 i 156; Segons Vo¬ cals 350, Suplents 355 i 360.
Quedar assabentat de la Instrucció de serveis dic¬ tada per l'Alcaldia en data 26 d'octubre de 1995, en relacióa lesactuacions ques'han de duraterme pels diferents Sectors d'actuació funcional i territorial per facilitar la participació ciutadanaen el procés d'elabo¬ ració del Programad'Actuació Municipal 1996-1999.
Quedar assabentat dels decretsde l'Alcaldia, de 19
i 26 d'octubre de 1995 (6687, 6691 i 6965), que de¬
signen membresdel Consell Municipal del Districte:
a) De Sant Andreu, els Srs. Salvador Angosto i Calvet, Hermenegildo Serrano i Pallejà, Sergi Pujalte i García i Albert Bellesteros i Monzonís, en substitu¬
ció, respectivament, dels Srs. Antoni Moliné i López, Aleix Cabezuelo i Pey, Antonio Merino i Requena
i
Enrique Rodríguez i Sánchez.
b) De Sant Martí, els Srs. Joan Pintó i
Balagué,
Salvador Pastor i Blasco i Josep
Àngel
Verdú iOnrrubia, en substitució, respectivament, de la Sra.
Estela Guerrero i Barbecho i els Srs.
Àngel
Rabassa i Pueo i Daniel Fernández i Ponce; ic) D'Horta-Guinardó, els Srs. Desideri Díez i Qui¬
Josep Suárez i Ortega, ensubstitució, repectivament,
dels Srs. Josep Gimeno i Capilla, Carles Escartín i Sarasa, Tomás García i Soler i Maria Torrent i Rius.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 d'octubre de 1995(6968), que designa Regidors ads¬ crits de Districtes amb delegació de funcions de l'Al¬ caldia persubstitució en cas d'absènciao malaltia del Regidor de Districte: les ll·lmes. Sres. Carme San Miguel i Ruibal, al de les Corts; i Inmaculada
Mora-leda i Pérez, al de Gràcia; i I'll-lm. Sr. Josep Puig i
Boix, al de Sant Martí.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 d'octubre de 1995 (6966), que nomena I'll-lm. Sr.
Agustí Soler i Regàs Vice-president del Districte
d'Horta-Guinardó.
El Sr. Fernández espregunta quina diferència hi ha
entre els càrrecs de Regidor adscrit amb delegació de funcions i de Vice-president de Districte.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, 26 d'octubre de 1995 (6969), que nomena, a proposta
del Grup Municipal Partit Popular, Regidors adscrits de Districtes: els ll·lms. Srs. i l'Il-lma. Sra. José Ramon Tobia i Galilea, als de Ciutat Vella i Sant
Martí; Marta Vila i Florensa, als de l'Eixample i Horta-Guinardó; Jordi Cornet i Serra, al de Sants-Montjuïc;
Alberto Fernández i Díaz, al de les Corts; Enrique
Lacalle i Coll, al de Sarriá-Sant Gervasi; Antonio Ainoza i Cirera, al de Gràcia; i Emilio
Álvarez
i Pérez,els de Nou Barris i Sant Andreu.
El Sr. Fernández significa que els Regidors del Grup Popular en tenen la seva adscripció als Distric¬
tes com a purament funcional i que en les pautes organitzatives no hi hauria de figurar el càrrec de Re¬ gidor adscrit, ja que complicaria l'organigrama, per tant, l'esmentat Grup accepta l'adscripció funcional, però no pas l'orgànica.
Quedar assabentat del decret d'Alcaldia, de 26 d'octubre de 1995 (6970), que nomena, a proposta del Grup Municipal de Convergència i Unió, Regidors adscrits de Districtes: Els ll·lms. Srs. Antoni Miquel i
Cerveró al de Ciutat Vella; Miquel Roca i Junyent al
de l'Eixample; Vicenç Gavaldà i Casat al de Sants-Montjuïc; Josep M. Samaranch i Kirner al de
Sarrià-Sant Gervasi; Daniel Fabregat i Llorente als de Grଠcia i d'Horta-Guinardó; Manuel J. Silva i Sánchez al de Nou Barris; Joan Puigdollers i Fargas al de Sant
Martí; i l'Il-lma. Sra. Anna M. Paredes i Rodríguez al
de Sant Andreu.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 20 d'octubre de 1995 (6707), que designa membre del Consell General de l'Institut Municipal d'Informàtica I'll-lm. Sr. Josep Puig i Boix, en substitució de l'Il-lm. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 20 d'octubre de 1995 (6708), que designa membre del
Consell d'Administració de l'InstitutMunicipal de Mer¬
cats de Barcelona, I'll-lm. Sr. Josep Puig i Boix, en substitució de I'll-lm. Sr. Eugeni Forradellas i Bom¬
bardó.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 d'octubre de 1995 (6960), que designa membres de la Junta Rectora de l'Institut Municipal de Disminuïts de Barcelona la ll·lma. Sra. Maravillas Rojo i Torre¬
cilla, en substitució de la ll·lma. Sra. Inmaculada Mo-raleda i Pérez, I'll-lm. Sr. Xavier Casas i Masjoan i el
Sr. Albert Serra i Martín.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 26
d'octubre de 1995(6961), que designa membresdels Consells següents de:
Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona: Srs.
Josep Marull i Gou, Manuel Tuñí i Vancells, Albert Serra i Martín, Ramon Seró i Esteve, Jordi López i
Benasat, Josep M. Alibés i Rovira i Antoni Elias i
Fusté.
Institut Municipal de Mercats de Barcelona: mem¬ bres: Srs. Ramon Seró i Esteve i Albert González i
Orduna, en substitució dels ll·lms. Srs. Xavier Casasi
Masjoan i Joan Fuster i Sobrepere, respectivament;
observador: Sr. Pere Llorens i Lorente.
Institut Municipal de Recaptació: Srs. Josep Marull i Gou, Jaume Galofré i Crespí i Guillem Sánchez i Juliachs i Sra. Pilar Solans i Huguet.
Institut Municipal de Serveis Funeraris: membres: ll·lm. Sr. Xavier Casas i Masjoan i els Srs. Josep Bat¬
lle i Rosell, Gabriel Font i Riera, Albert González i
Orduna, Macià Navas i Parra, Ramon Seró i Esteve i Jordi Vallverdú i Gimeno; observadors: Srs. Isidoro Baniandrés i Viyuela, Gabriel Salom i Viñals i Pere Llorens i Lorente.
Institut Municipal de Parcs i Jardins: membre: Manuel Tuñí i Vancells en substitució de la ll·lma. Sra. Carme San Miguel i Ruibal; observador Sr. Ramon Seró i Esteve.
Institut Municipal d'Educació: membres: Srs. Albert Serra i Martín en substitució de I'll-lm. Sr. Pere Alcober i Solanas, Cèsar Coll i Salvador, la Sra. Carmen Tolosana i Cidón i Conrad Carreras i Barnés;
observador Sr. Ramon Seró i Esteve.
Quedar assabentat del decret d'Alcaldia, de 26 d'octubre de 1995 (6963), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona al Consell General de l'Associació Pla Estratègic de Barcelona 2000, els ll·lms Srs. i ll·lmes. Sres. Pilar Rahola i Martínez,
Teresa Sandoval i Roig, Miquel Roca i Junyent i
Enrique Lacalle i Coll.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 20 d'octubre de 1995 (6706), que designa membres del
Comitè Executiu del Consorci de Turisme de Barce¬
lona, en representació de l'Ajuntament de Barcelona,
les ll·lmes. Sres. Maravillas Rojo i Torrecilla i Pilar Rahola i Martínez i I'll-lm. Sr. Enric Truñó i Lagares.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 17 d'octubre de 1995 (6644), que designa membres del Comitè Executiu de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona: Vice-president, I'll-lm. Sr. Joan Clos i Matheu; i com aVocals, les ll·lmes. Sres. Maravillas Rojo i Torrecilla i Pilar Rahola i Martínez, i els ll·lms. Srs. Pere Alcober i Solanas, i Eugeni
Forradellas i Bombardó.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de26 d'octubre de 1995 (6964), que designa I'll-lm. Sr. Joan Fuster i Sobrepere: membre del Patronat de la Fundació Joan Miró, en substitució del Sr. Josep
Marull iGou; representant de l'Ajuntament al Patronat de la Fundació Mies Van Der Rohe, en substitució de l'Il-lm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà; representant de l'Ajuntament al Consell General del Consorci de les Drassanes de Barcelona, en substitució de l'Il-lm. Sr. Xavier Casas i Masjoan; representant de l'Ajunta¬
ment al Consorci del Palau de la Música de Barce¬ lona, en substitució de I'll-lm. Sr. Xavier Casas i Mas¬
joan; representant de l'Ajuntament al Consell Rector
del Consorci de l'Auditori i l'Orquestra, en substitució
Rec-tor del Patronat del Museu Nacional d'Art de Cata¬ lunya, en substitució del
Sr. Josep
Antoni Acebillo
Marín; i membre de la Junta de Govern del Consorci del GranTeatre del Liceu, en substitució del Sr. Joan
M. Gual i Dalmau.
Designar representants de l'Ajuntament
de Bar¬
celona:
A l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics i
Tractament de Residus, l'IMm. Sr. Joan Clos i
Matheu, en substitució de l'IMm. Sr. Francesc
Narváezi Pazos, a proposta del Grup Municipal dels Socialistes de Catalunya.
A l'Entitat Metropolitana del Transport: l'IMm.
Sr.
Joan Clos i Matheu, en substitució de l'IMm. Sr. Jo¬sepM. Vegarai Carrió, a proposta
del Grup
Municipal
dels Socialistes de Catalunya.
A l'Entitat Metropolitana del Transport: l'Il·lm.
Sr.
Antoni Miquel i Cerveró, en substitució de l'Il·lm.Sr.
Jaume Ciurana i Llevadot, aproposta del Grup Muni¬
cipal de Convergència i Unió.
A la Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea
Metropo¬ litana de Barcelona: l'Il·lm. Sr. Antoni Miquel iCerveró en substitució de l'Il·lm. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, a proposta del Grup Municipal de Conver¬
gència i Unió.
Adoptar, exercint funcions de Junta
General de les
Societats privades municipals respectives, els se¬
güents acords:
A) Renovar els membres no Regidors dels
Con¬
sells d'Administració de les Societats Privades Muni¬
cipals i, conseqüentment, cessar els
consellers
noRegidors que han format part dels esmentats
Con¬
sells durant el mandat Consistorial 1991-1995, tot
agraint-los els serveis prestats.
B) Designar membres dels Consells
d'Administra¬
ció de les Societats Privades Municipals, les se¬
güentspersones:
Parc Zoològic de Barcelona, SA: membres: Srs. Ramon Seró i Esteve, Josep Antoni Acebillo i Marín, Jordi Vallverdú i Gimeno i Rafael Segura i León; observadors: Diego Martínez i Isern, Carles Mira-vitlles i Torrasi José Melero i Nogués.
InformacióCartogràfica i de Base, SA: Srs. Xavier
Roig iJiménez i Josep Marull i Gou.
Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques,
SA: Srs. Alfonso Arroyo i Lorenzo, Robert González i Molinés, Manuel Ibern i Alcalde, Ferran Mascarell i
Canalda, Ramon Serói Esteve i Fidel Sust i Mitjans. Aparcaments i Serveis, SA: Membres: Srs. Josep Antoni Acebillo i Marín; Jordi López i Benasat, Emili
López i Bailón, i Ramon Seró i Esteve.
BarcelonaActiva, SA: Membres: Srs. Julio
Villacor-ta i García, Santiago Medina i Morales, Carles Ponsa
i Ballard, Xavier Muñoz i Pujol i Ramon Seró i Esteve.
C) El termini de designació dels Consellers que es
nomenen serà de quatre anys i, entot cas,coincident amb el mandat consistorial.
D) Facultar els Presidents de les Societats res¬
pectives i el Secretari General de l'Ajuntament, indis¬ tintament, per comparèixer davant notari i elevar a
escriptura pública els nomenaments anteriorment re¬ lacionats, aixícom percomplir amb els tràmitsneces¬ saris per a la seva inscripcióen el Registre Mercantil, àdhuc la correcció dels errors materials en cas ne¬
cessari.
El Sr. Alcalde remarca que amb els anteriors punts queden pràcticament ultimades les designacions del
Cartipàs municipal referents a totes
aquelles institu¬
cions, entitats i consorcis en què l'Ajuntament ha d'estar representat.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes
inclo¬
sos a l'ordre del dia:
ALCALDIA
Informe sobre mesures de govern.
Promoció de Barcelonacom acapital de lacultura i de l'esport.
La Presidenta de laComissió de Promoció Econò¬
mica i Ocupació, Sra. Rojo, explica la
intenció de
l'equip de govern d'incorporar la
producció cultural
ala promoció de l'acció econòmica sectorial
inclosa
dins la campanya "Barcelona més que mai", pertant,esvol fer unaproposta detreball per ala
promoció de
Barcelona com a capital cultural entesa des de la perspectiva de la promoció
econòmica
ambl'objectiu
d'aprofitar la bonasituació de la
Ciutat
iel
seu entorn(tant per la magnífica herència dels Jocs
Olímpics
com pel repte de la Capitalitat cultural europea en
el
2001), com a espai de referènciacultural, sobretot
per ampliar i projectar el paper de
Barcelona
com amercat de finançament, producció i
difusió cultural
tant en l'àmbit nacional com a l'internacional.
Informa que les accionsen aquestsentit, que
parti¬
ran de la constitució d'un grup de treball (integrat per persones del futur Institut de Cultura, de
la
Comissió
de Promoció Econòmica i Ocupació, i altres agents
de caràcter municipal, a més dels responsables del
sectorprivat i embrió d'una futura Agència
Cultural de
Barcelona), seran: a) l'anàlisi dels sectors
prioritaris
amb més incidència en l'establiment de nuclis de ne¬
goci i d'intercanvi cultural a la Ciutat;
b) l'establiment
d'un model de treball que potenciïel paperdel sector
audiovisual i mantingui l'actuallideratge de Barcelona
en el camp de l'edició; c) l'anàlisi dels incentius eco¬
nòmics i tècnics que ofereix laCiutat perincrementar el sector cultural com adinamitzador de l'economia i
per potenciar el mercat de producció, difusió
i
con¬sum; i d) ladifusió internacional de la promoció cultu¬ ral de Barcelona com a element d'atracció de visi¬
tants i factor inductor de la potenciació del turisme.
Subratlla, a continuació, que amb el mateix criteri de promoció econòmica es fa el plantejament de Barcelonacom a capital de l'esport amb les perspec¬
tivesd'incorporar unaassociació sectorial público-pri¬ vada a l'esmentada campanya "Barcelona més que mai"; que l'objectiu és, enaquest cas,atreure compe¬ ticions i esdeveniments esportius i concentrar esfor¬ ços en un nombre determinat d'aquestes
competi¬
cions i manifestacions esportives per obtenir una
posició destacada pel que fa a la difusió internacional de la imatge de la Ciutat i laseva dinamització
econò¬
mica, motiu pel qual es crearà també un grup detre¬ball format per personalitats del món de l'esport, de les entitats esportives, de les federacions i dels mit¬
jans de comunicació, juntament amb els responsa¬ bles municipals de la Comissió de Promoció
Econò¬
mica i Ocupació i de la Ponència d'Esports.Defineix cinc línies fonamentals de treball en aquesta direcció, que són: a) la confecció d'un ca¬ lendari esportiu per als propers cinc anys, per con¬
b) l'elaboració d'un estudi sobre les relacions empre¬ sarials i econòmiques dels esports que incideixen mésen l'economia de Barcelona i de Catalunya; c) la
promoció d'una taula especialitzada en cada modali¬
tatesportiva, que permetiassolir la designació de ciu¬ tatorganitzadora; d) el disseny d'un model estratègic
de caire econòmic que permeti a la Ciutat éssercan¬ didata a diversosesdeveniments esportius; i e) la de¬
signació d'una personaamb els coneixements econò¬ mics necessaris perésser el líder responsable de tals
candidatures, juntament amb la Comissió de Promo¬
ció Econòmica i Ocupació i la Ponència d'Esports. Pla dequalitat.
El Ponent de Funció Publica i Qualitat, Sr. Ernest Maragall, presenta breument els criteris bàsics del
Pla de millora de la qualitat dels serveis municipals dient que estracta d'un camí ambiciós i un repte per
a l'equip de govern i per al conjunt de l'organització;
que la iniciativa es pot afrontar en bones condicions i
tindrà unes conseqüències molt positives per als
usuaris i receptors dels serveis municipals; que el Pla tindràuna aplicació gradual i ja s'ha iniciat una prime¬ rafase d'aplicació; que el seu objectiu prioritari éses¬ tablir amb rapidesa unestatut del ciutadà, ésa dir, un
conjunt d'especificacions, de característiques i com¬
promisos i donar-lo aconèixer al ciutadà; que aquest
estatut ha de representar un avenç en la relació dels ciutadans amb l'Administració municipal i, alhora, ex¬
pressarclarament els compromisos de l'organització
municipal amb els serveis que presta perquèel ciuta¬
dà arribi atenir unavisió clara d'allò que potesperari exigir, de manera que en aquells casos en què hi hagi un perjudici mesurable, es pugui produiruna re¬
paració, per a la qual cosa cal formular criteris de reparació i compensació.
Significa que aquest Pla demana el compromís di¬
recte, la participació activa i la implicació apassiona¬
da dels directius i treballadors municipals responsa¬ bles itambé la participació i la corresponsabilitat dels ciutadans, que, com a usuaris dels serveis, han d'ex¬
pressarla seva opinió; que d'aquestes duesmesures
depèn l'èxit ofracàs del Pla; queja hi ha una primera
relació de cartes de serveis, que corresponen princi¬ palment a serveis interns de la Casa i que compten
també amb la col·laboració d'institucions i organis¬
mes de l'àmbit públic local. En aquesta línia esmen¬
ta: els processos d'atenció al públic en les Oficines municipals; determinats aspectes de la gestió de la
GuàrdiaUrbana; bona partde les funcions de l'institut Municipal de Recaptació; determinats aspectes de
les obres al carrer i la seva execució per empreses
contractades per l'Ajuntament, la gestió de les ins¬
tal·lacionsolímpiques; els aparcaments a càrrec de la Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis; la gestió de parcs i jardins; i també determinats compromisos
de qualitat dels transports metropolitans.
Remarca, finalment, que no gaires Administracions
públiques tenen programes d'aquesta ambició i en¬
vergadura; i que està en condicions de preveure una immediata decisió sobre la candidatura de l'Ajunta¬
ment al Premi Europeu ala Qualitat.
Situacióa l'Auditori Manent.
El President de la Comissió de Política Cultural i
Presidència, Sr. De Nadal, assenyala la contradicció
existent entre l'important esforç de les Administra¬
cionsen infraestructures culturals i la situació parado¬
xal d'un equipament cultural com és l'Auditori Ma¬
nent, les obres del qual romanen aturades des de l'inici dels anys seixanta, i sense cap perspectiva de
futur, per tant, l'equip de govern ha establert elscon¬
tactes necessaris amb la propietat a fi de trobar una sortida a aquesta obra a migacabar, però si la nego¬
ciació no progressava, els Serveis d'Urbanisme arbi¬
trarien un mecanisme urbanístic ràpid i eficaç. El Sr. Ciurana demana que el Districte sigui infor¬
mat tant del plantejament inicial com de les evolu¬ cions de tals negociacions.
Oficines d'Informació sobre la problemàtica deriva¬ da de l'entrada en vigor de la Llei d'arrendaments ur¬
bans.
El Sr. Forradellas explica que aquesta mesura té
com a principal objectiu potenciar lainformació sobre
la Llei d'Arrendaments urbans ja que els Serveis d'atenció primària han vist créixer exponencialment les consultes relatives a l'aplicació a aquesta Llei,
molts ciutadans i ciutadanes s'adrecena l'Oficina Mu¬
nicipal d'Informació al Consumidor o reclamen la in¬
tervenció de la Junta Arbitral del Consum; que una
guia publicadaper la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat ocasionà una gran confu¬
sió entre els usuaris, donat que es decantava clara¬
ment a favor dels propietaris en contra dels interes¬
sos dels llogaters, fins al punt que el Síndic de
Greuges, a instàncies del Grup d'Iniciativa per Cata¬
lunya, n'ha demanat la retirada i ha recomanat la pu¬ blicació d'unanovaversiórevisada; i que per atendre,
doncs, les demandes d'informació dels ciutadans afectats es proposa potenciar el servei de les Ofici¬
nesd'Atenció al Ciutadà, reeditar la guia de
l'Àrea
de Comerçi Consum i implantarOficines descentralitza¬desd'informació al consumidoren els Districtes. El Sr. Alcalde observa que per resoldre la proble¬
màtica esmentadaesdisposa també de la Junta Arbi¬
tral de Consum, la qual actualment dedica el 40% de
la sevaactivitat a incidències relativesa l'aplicació de
la Llei d'Arrendaments urbans.
El Sr. Roca, referint-se a les exposicions anteriors
comenta que resulta difícil posicionar-se sobre unes
simples declaracions d'intencions i desitjaria
poder-ho fer sobre unes propostes concretes; que la inicia¬
ció de contactes sobre l'Auditori Manent és una bona
notícia, però haurien de teniruna cadència més ràpi¬
da que fins ara. Quant a la problemàtica generada
per la Llei d'Arrendaments urbans, estima encertada
la via de la Junta Arbitral i troba bé que l'Ajuntament
informi, peròsense envair les competències delssec¬
tors professionals ni comprometre l'opinió municipal
en determinats planejaments per a evitarque un dia
l'Ajuntament pugui ésser co-demandat com a respon¬ sable d'haver informat malament.
El Sr. Fernández considera que el Pla de qualitat,
que comporta una opció de l'Ajuntament d'indemnit¬ zar els ciutadans pel mal funcionament dels serveis
públics, és positiu i correcte quant a l'autoexigència de l'Administració respecte al bon funcionament dels
seus serveis; n'espera, doncs, una formulació més
concretaon esdetallin els serveis que haenumeratel
Sr. Ernest Maragall i es determini si la contrapresta-ció als ciutadans per un mal funcionament de l'Admi¬
nistraciómunicipalesfarà per la via de la indemnitza¬ ció econòmica o en espècie i si afectarà únicament
les persones individuals o també les empreses, for¬
mulació que, en cap cas, s'ha de convertiren una as¬
pen-saque s'ha d'informar elsciutadans de quina manera poden reclamara
l'Administració municipal.
Tocant a la problemàtica de l'aplicació de la Llei d'Arrendaments urbans, considera que és una bona
iniciativa descentralitzar la informació en els Distric¬ tes; i suggereix: que es doni trasllat als
col·lectius
professionals, sectors immobiliaris i
associacions de
veïns, i que es delimiti l'objecte de les consultes que, bàsicament, s'hauria de cenyir a l'actualització de les rendes.
El Sr. Ernest Maragall contesta les intervencions anteriors subratllant que espot parlarde Pla de quali¬
tat i comprometre-s'hi, perquè els serveis municipals
tenen un nivell de qualitat objectiva molt elevat que
permet assumir el risc d'aquest compromís
públic;
que cada carta de serveis especificarà les condicions icaracterístiques delcompromís en elterrenydequa¬ litat i també els mecanismes de reclamació i informa¬
ció; i que, a pesar que se l'hagi consideratuna decla¬ ració d'intencions, ja s'ha repartit un document de criteris bàsics, el qual dins el mes de novembre es convertirà en cartes de serveis publicades, repartides
i conegudes pertot l'Ajuntament i pels ciutadans. El Sr. Fernández observa que no se li ha facilitat
cap còpia de tals criteris; i el Sr. Maragall contesta
que la hi farà arribar immediatament.
El Sr. Alcalde comenta que en el despatx d'ofici
d'aquesta sessió, el Consell Plenari s'ha assabentat del nomenament del Sr. Jordi Baulies com a Presi¬ dent de la Junta Arbitral de Consum en substitució del Sr. Jordi Sopeña; que els contactes amb lafamília
Balanyà, propietària de l'Auditori Manent, no són
nous i, per això, ha de suggerir al Grup de treball de la Carta municipal que miri si els instruments regla¬ mentaris a l'abast de l'Administració municipal són
suficients per a agilitar l'agençament d'aquelles fin¬ ques que no estan en bon estat, perquè té la sensa¬ ció que, en aquest camp, hi ha una certa indefensió de l'interèsgeneral.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 d'octubre de 1995, pel qual s'aprova inicialment el Pla
especial d'implantació de la xarxa de telecomunica¬ cions de Barcelona.
El President de la Comissió deTelecomunicacions, Sr. Vegara, presenta breument el dictamen anterior dient queaquest Pla fa possible desenvolupar la xar¬
xa del segon operador, amb un impacte mínim per a
la Ciutat; que l'eix instrumental del Pla és afectar per
a la instal·lació de xarxesde comunicacions unseguit d'espais subterranis ja existents (túnels, col·lectors, aparcaments, subsòl d'edificis públics), la majoria
dels quals ja estan afectats per altres usos públics, ambuna regulacióque evitarà unafase d'obertura de
rases atotsels barris; que la nova xarxa de la Telefò¬
nica també queda subjecta a la regulació en debat;
que tenint en compte la varietat de trajectòries que
poden seguir les canalitzacions que contenen la fibra òptica, no resulta aconsellable establir una tarifa ba¬
sada en determinats percentatges, sinó proposar un
tractamenteconòmic específic basat en la negociació
de l'Ajuntament amb el segon operador, quan ja tin¬
gui noms i cognoms; i que el Pla presentat conté ca¬
torze plànols nous, quatre de generals de la Ciutat i
un per cada Districte, quan fins ara no es disposava
d'una cartografia integrada del subsòl urbà pel que fa
a instal·lacions.
El Sr. Fernándezes remeta l'ampli debat tingut en
el si de la Comissió informativa, per anunciar l'abs¬
tenció del seu Grup a l'espera de poder estudiar amb
més deteniment l'expedient.
El Sr. Fabregat expressales següents cauteles del
seu Grup sobre el Pla en debat: a) que caldria ga¬
rantir que la informació de base emprada peraelabo¬
rar el Plasigui exacta, ja que algunes raonsfan sos¬
pitar de lafiabilitat de les dades amb què es treballa;
b) que l'estudi econòmico-financer valora el cost de la instal·lació en 4.100 milions si es fa nova, i en
3.600 si s'aprofiten els espais subterranis preexis¬ tents, diferència que li sembla molt poca atès que cada metre lineal de rasa per instal·lar-hi línia de fibra òptica costa 12.000 pessetes, i la fibra per cobrir
aquest metre lineal en val 1.000. Anuncia, doncs, per
aquestes raons, l'abstenció dels representants del
seu Grup en reserva de les informacions i al·lega¬ cions que es puguin presentar.
El Sr. Vegara espera els comentaris que el Sr. Fernández pugui fer-li arribar després d'aquesta ses¬ sió i comenta que, tractant-se del primer cop que s'ofereix la informació integrada sobre el subsòl, pot
haver-hi errors que convé esmenar, tanmateix ha d'agrair la tasca de l'equip tècnic, que ha fet aquest
treball amb gran esforç i dificultat; que, efectivament, la diferència de costos és petita, però es tracta d'un estudi econòmico-financer i nod'un estudi
cost-bene-fici, el qual incorporaria la valoració econòmica dels efectes externs de l'obertura de rases i de les desvia¬ cions deltrànsit, cosaque incrementaria ladiferència;
ara bé, no li ha semblat adequat fer tal estudi
cost-beneficien el sentit tècnic.
El Sr. Fernández precisa que la intervenció del re¬
presentant del seu Grup a la Comissió informativa es basà en els tres eixos següents: la predisposició del
seu Grup al ple reconeixement de les competències urbanístiques per a l'execució d'aquest Pla especial; l'anàlisi de la seva viabilitat en relacióa l'actual pro¬ jecte de llei detelecomunicacions i a la hipotètica mo¬ dificació de tal projecte; i el reconeixement de l'esforç de l'Ajuntament per minimitzar i reduir el nombre d'afectacions de la via pública que aquesta novaeta¬
pa de les telecomunicacions originarà en els nostres carrers.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Roca, Homs, Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet, Fabregat,
Paredes, Silva, Ciurana, Llongueras, Miquel, Lacalle,
Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Vila, Cornet, i Tobia.Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 d'octubre de 1995, pel qual es desestimen els recur¬
sos de reposició interposats per Inmobiliaria
Rogerflor, SA, Mancomunitat Familiar, SL, i Dasnou, SA, contra l'acord d'aprovació definitiva dels Estatuts
i Bases d'Actuació de la Junta de Compensació de la unitat d'actuació núm. 3 de la Modificació del Pla Ge¬ neral Metropolità per a millores dotacionalsa
l'Eixam-ple de Barcelona, adoptat per la Comissió de Govern
i ratificat pel Consell Plenari en sessions celebrades els dies 16 i 23 de desembre de 1994, respectiva¬
ment.
COMISSIÓ D'HISENDA I INFRAESTRUCTURES
Debat sobre els Comptes de l'Ajuntament, dels
seus Organismes autònoms i de les Societats de ca¬ pital íntegrament municipal, corresponents al'exercici
de 1994.
El President de la Comissió d'Hisenda i Infraes¬ tructuras, Sr. Clos, presenta els Comptes de l'exercici
de 1994,ja aprovats en la sessió anterior, subratllant que els documents relatius a la gestió econòmica d'aquest Ajuntament assoleixen, cada any, un nivell
més alt d'exhaustivitat i transparència, del qual és bon exemple la Memòria econòmica; i que basarà la
seva exposició enel document, lliuratatotsels mem¬
bres del Consistori, sobre l'evolució econòmica
d'aquest Ajuntament en el període 1991-1994, extra¬ ordinari tant per l'experiència olímpica com pel fet
d'haver assolit unsuperàvit en dos exercicisconsecu¬ tius, gràcies als canvis en l'evolució dels ingressos,
que han crescut a un ritme mitjà del 9%, i de les des¬
peses, que ho han fet al del 3,5%, de manera que,
gràcies a aquesta diferència, al final del període els recursos propis poden cobrir tota la despesa finance¬ ra i també les inversions i superaraixí la situació dels
anys 80 en què les inversions s'havien de finançar
amb endeutament.
Centrant-se després en els Comptes de 1994, in¬
forma que s'ha iniciat el camí de la reducció (en
5.360 milions de pessetes) de l'endeutament, possi¬ ble gràcies a l'equilibri econòmico-financer aconse¬
guit amb la millora de l'estalvi, l'augment de les apor¬ tacions del Fons de cooperació local, la contenció i reducció de la despesa corrent i la disminució de la
despesa financera.
Detalla que el 1994 els ingressos van assolir els
204.000 milions de pessetes, mentre que les despe¬
ses, sense comptar les financeres, van ésser de
148.000 milions, cosa que ha produït uns recursos
generats, abans d'interessos, d'uns 55.000 milions i
que, descomptant-ne les despeses financeres, de 31.176 milions, dóna uns recursos generats després
d'interessos, quantitat que és suficient per a finançar unes inversions de 23.000 milions i que,gràcies a les
millores de tresoreria, permet l'esmentada reducció de l'endeutamenten 5.360 milions de pessetes.
Insisteix que la tendència de l'evolució de les finan¬ cesmunicipalsescaracteritzaper l'increment, any rera any, dels recursos propisque permet atendre les des¬
peses financeres i les d'inversió; i posa en relleu que les xifres anteriors s'han de valoraren el seu significat
absolut, dins un Pressupost relativament elevat (de
més de 200.000 milions de pessetes), jaque fa cinc o sis anys era habitual un endeutament de l'ordre del
10% dels ingressos, situacióen la qual encaraavui es troben l'Administració Central i les Autonomies.
Assenyala que un dels factors claus per al nostre equilibri econòmico-financer ha estat la posada en
marxa de les previsions de la Llei d'Hisendes locals,
aprovada el 1987, amb un calendari d'aplicació de
cinc anys, la qual, a pesar de les seves limitacions,
ha tingut un efecte positiu per a les finances munici¬
pals en fer possible un increment de recursos que,
completat amb el resultant dels acords amb l'Estat
sobre el Fons decooperació local, hamarcat uncamí
de creixement per damunt de la inflació i ens garan¬ teix un suport econòmic de l'Administració estatal
més que respectable per als propers anys.
Fa avinent, tanmateix, que sobre les finances mu¬
nicipals pesen diversesamenaces, com ara: a) la no
aprovació dels Pressupostos de l'Estat per al 1995
que preveien la dotació pressupostària de l'increment
del Fons decooperació local, el qual no podrà materi¬
alitzar-se fins que tals Pressupostos siguin aprovats; b) la distribució del Fons català de cooperació local,
que només ens atorga 500 milions d'un total de
4.000, quan aquest Ajuntament n'esperava rebre
1.000 en raó de la nostra població i dels serveis de
capitalitat que presta.
Reitera que,deixant de banda aquestes incerteses, l'augment de les aportacions del Fons estatal de coo¬
peració municipal, juntament amb els efectes de la
Llei d'Hisendes locals, ha permès una millora dels in¬
gressos que, ha ajudat a resoldre la meitat dels pro¬ blemes de les finances municipals, mentre que la so¬ lució de l'altra meitat ha vingut de la reorganització
profunda i la modificació del funcionament de l'Ajun¬
tament mitjançant la simplificació d'estructures admi¬
nistratives, l'agilitació de tràmits i d'altres mesures que han fet possible un augment notable de la pro¬ ductivitat que es transforma any rere any en un aug¬
menttambé de la qualitat.
Diu, en resum, que la millora de l'estructura d'in¬
gressos i la reducció sistemàtica de les despeses du¬
rantels darrers anys ha permès assolir la situació ac¬ tual d'equilibri de les finances municipals, que poden atendre les inversions; que, tanmateix, el nivell de despesa és inferior ales aspiracions municipals i per això es reivindica que l'Administració local tingui més
pes relatiu en el conjunt de les Administracions públi¬
ques, no per la via de la fiscalitat, sinóper la via de la
transferènciao de ladelegació, reivindicació que està avalada pel fet que aquest Ajuntament ha demostrat
que pot gestionareficaçment els recursos que es po¬
sen a la sevadisposició.
Acaba significant que els Comptes de 1994 estan
explicats a bastament en la Memòria, la qual inclou
els pertinents informes dels auditorsexterns; que han
pogut ésser examinats exhaustivament pels Grups Municipals, que han tingut a la seva disposició els
15.000 expedients de despesa, dels quals només 2.000 superen la 500.000 pessetes; i que en la fase
d'informació pública no han rebut altres al·legacions
que les del Grup de l'oposició.
El Sr. Puigdollers opina que el Primer Tinent d'Al¬ calde s'ha limitat a explicar l'estat financer de l'Ajun¬
tamentsense entraral'anàlisi delsComptes de 1994,
a pesar que en tota Administració pública el debat
anual més important és el d'aprovació del Pressu¬
post, perquè determina la política a seguir durant tot l'any, peròen aquestAjuntament després hi ha un al¬
tredebat importantque és el de l'anàlisi de l'execució del Pressupost aprovat per comprovar si s'han com¬
plert les prioritats que es van definir en el moment
d'aprovar-lo.
Entrant, doncs, en l'anàlisi de l'execució del Pres¬
supost de 1994, observa que el conjunt de la despe¬ sa ha experimentatunaugment mitjà del 9% respecte
a allò que s'havia pressupostat inicialment, però l'augmentno haestat uniforme en totes les partides i,
concretament, les de publicitat han augmentat entre
el 20 i el 26 per 100, de manera que la publicitat s'ha
convertit en la veritable prioritat del governmunicipal,
mentre que en la compra de sòl (que era una de les
ha-via de fer possible un pla
d'habitatge) ni
tansols
s'han esmerçat els diners pressupostats
i
nos'ha
gastat ni una pesseta dels
100 milions
ques'havia
previst invertir en la millora
d'instal·lacions i equipa¬
ments de la Guàrdia Urbana i dels Bombers, malgrat
que el seu Grup considerava encara
minsa
aquesta
xifra. Assenyala, també, que en el
capítol
d'ingressos hi ha unadesviació importantdonatque es van pres¬ supostar 2.200 milions en conceptede
multes de
trànsit, se'nvan liquidar 14.311 i només se'n van co¬ brar891; que no s'ha complertel 66,5% de les
previ¬
sionsd'ingressos pervenda
d'actius i sobrants de
via
pública, que queden molt lluny
del nivell
d'execució
que es pretenia assolir, la
qual
cosa posa enevidèn¬
cia la gestió desenvolupada.
Expressa, seguidament, la seva
preocupació pel
compte 519 que importa uns9.560 milions
de
pesse¬tes, 4.786dels quals elseu Grup gosaqualificar d'en¬ deutament no aflorat, perquè no n'ha conegut l'exis¬
tència fins que ha analitzat els Comptes en debat, a pesar que corresponen a exercicis
anteriors, i hauria
estat lògic que el govern
municipal hagués informat
que hi havia uns deutes molt
importants amb els
Transports metropolitans, amb l'Hospital
Clínic, amb
Informació Cartogràfica ide Base, amb la Mancomu¬ nitat de Municipis i amb Holsa.
Lamenta que la gestió pressupostària segueixi la mateixa dinàmica que fins ara i no escaracteritzi per lasevatransparència, de manera que la publicitat bri¬
lla per la seva absència a l'hora de contractar
i de
convocar subvencions: es contracta massa vegades
recorrent a la contractació directa amb la prèvia ex¬
cepció licitatòria, cas en què, evidentment, no es
compleix el tràmit de la publicitat, continua essent
la
gran assignatura pendent, igual com ho és
també la
justificació de les subvencions, perquè
l'oposició
no ha de valorar si és oportú donar o no una subvenció, decisió que correspon al govern municipal, elqual,
però, té l'obligació de comprovar després si la
sub¬
venció s'ha aplicat a la finalitat per a la qual es va sol·licitar, cosa que ha estatimpossible de verificaren el centper centdels expedients examinats.
Finalment, comprèn les discrepàncies entre els
Grups municipals a l'hora d'aprovar els Pressupos¬ tos, però no pas que se'n suscitin quant al compli¬
ment de les obligacions de gestióque la Llei imposa: peraquest motiu gosa demanar a la majoria el com¬
promís d'assumir aquestes al·legacions i afermar-lo alhora d'executar els Pressupostos de 1995 i, sobre¬ tot, de 1996, modificant els comportaments degestió. El Sr. Álvarez manifesta que els aspectes econò-mico-financers de l'exercici 1994exposats pel Primer
Tinent d'Alcalde no coincideixen amb la valoració del
Grup Popular sobre els Comptes de 1994 tant de
l'Ajuntament com dels seus Organismes autònoms i les societats de capital íntegrament municipal, que tal
Grup no poguéaprovarpels següents motius:
a) Continuà disminuint, en un 10% respecte a 1993, el capítol d'inversions a la Ciutat, sobretot
aquellesque tenenuna relació més directa amb el ni¬ vell de vida dels ciutadans.
b) En l'evolucióde la despesa ordinària hi ha parti¬ des amb imports excessius per a l'activitat normal d'un Ajuntament normal, com ara les destinades a
publicitat (2.220 milions), a informes tècnics i asses¬ sories(més de 1.000 milionsquan a la casahi hafun¬ cionaris per fer-los i que fan innecessari recórrer a
gabinets externs) i a subvencions
(altres 2.000 mi¬
lions de pessetes), de manera que cal una
retallada
en aquestes despeses, cosa que podria
alleugerir la
pressió fiscal que pesa sobre els ciutadans.c) L'esforç fiscal de la Ciutat ha augmentat
el 1994
en 4.000 milions de pessetes, fet que s'agreuja per¬
què la pèrdua d'uns 16.000 habitants incrementa
la
pressiófiscal individual.
d) La situació financera continua essent
molt do¬
lenta, com ho demostra el fetque el romanentde Tre¬ soreria(equivalental fons de maniobra de les empre¬
ses privades) fos, al tancament de
l'exercici, negatiu
en més d'11.000 milions de pessetes, de manera que si tots els proveïdors volguessin cobrar, quedariasense pagar una partconsiderable per manca
de
re¬ cursos líquids; ie) Tampoc s'ha fet un
esforç
per aproparl'Admi¬
nistració als ciutadans, ja que, per una banda, el Fons d'inversió dels Districtesestà congelat i tampoc
han augmentatles seves
competències i,
peraltra,
hi
ha serveis que no funcionen com és el cas del'Insti¬
tut de Recaptació, jaque espottrigar entre tres
i cinc
hores per pagar un imposten via executiva.Seguidament es refereix a la
gestió
pressupostària
segons ladocumentacióque ha pogut
analitzar, i ob¬
serva: que a la Comissió Especial de Comptes no es
facilità als Grups tota la documentació que marca la llei, concretament, ni la memòria justificativadel cost i del rendiment dels serveis (fonamental perverificar la
legalitat de lestaxes i preuspúblics
establerts) ni l'au¬
ditoriad'eficàcia; i que la liquidació del Pressupost es
va aprovar fora del termini màxim que
expirava l'1
d'octubre, circumstància que obriria la possibilitat d'una impugnació, de la qual el seu Grup no
farà ús
per responsabilitat política.Comenta que els 4.785 milions de pessetes de
deute, certificat per la Intervenció i que no figura al
Pressupost, denoten que el Pressupost no és fiable
perquè hi hafactures als calaixosque nos'hi compta¬ bilitzen i que contribueixen a maquillar els resultats
pressupostaris; que dins tal quantitat s'inclouen 2.800 milions de pessetes per la cobertura del dèficit de
l'Hospital Clínicen el període 1983-1989, la qual cosa
pot comportar el col·lapse financer de l'Hospital; que el Primer Tinent d'Alcalde hauria d'aclarir per quins
motius no s'han comptabilitzat els expressats 4.785 milions; que ha trobat també diferències entre els
Comptes de l'Ajuntament i els dels Instituts Municipal d'Urbanisme, Informàtica, Parcs i Jardins, Mercats,
Educació i Serveis Funeraris, fet que palesa manca de rigorcomptable i econòmic; que, per cinquenave¬
gada, ha de demanar un control exhaustiu de les sub¬ vencions atorgades a entitats privades igual com es faa l'empresa privada; que entreel 80 i el 90per 100
dels expedients de contractació d'obres iserveis s'ha
adjudicat a dit, cosa que contribueix a la creació d'una xarxa d'amiguisme molt perillosa per al bon
funcionament municipal.
Respecte al conjunt d'Organismes autònoms i So¬ cietats mercantils de capital íntegrament municipal,
opina que s'ha de dissoldre Informació Cartogràfica i de Base; que s'ha de produir un canvi total en el fun¬ cionament de Barcelona Activa; que s'ha de privatitzar la Societat Municipal d'Aparcaments i Ser¬
veis; que l'Institut Municipal de Serveis Funeraris ha d'oferir més servei públic i fer menys negoci, i ha de
ajustades a la llei, sense benefici; i que cal millorar la gestió de l'Institut Municipalde Recaptació.
Significa que el 1994 s'havien pressupostat 8.264
milions de pessetes d'ingressos per la privatització
d'empreses municipals i tanmateix només se'n van obtenir 300, motiu que el porta a inquirir: quines em¬
preses es pensava privatitzar, per quina raó no es va
produir la privatització, com es va calcular la xifra
pressupostada, quins actius es pensava vendre i per
què no s'ha complert tal previsió.
Diu, en resum, que els motius que acaba d'expo¬
sar, justifiquen el vot negatiu donat pel seu Grup als Comptes de 1994.
El Sr. Forradellas comparteix l'observació del Sr. Clos sobre la metodologia a seguir respecte al Fons de cooperació local afegint-hi, amb menys circumlo¬
quis, que la política financera del Ministeri d'Econo¬
mia i Hisenda no és la que agradaria al seu Grup, ja
que fa recaure en l'Administració local la contenció
del dèficitpúblic, i que l'Estat i la Generalitat s'obliden
de les sevesobligacions amb Barcelona.
Considera que la Memòria econòmica i l'Informe
facilitats pel Primer Tinent d'Alcalde són correctes
com a fons d'informació i seguiment, tanmateix hi tro¬ ba una excessivapreponderància de la valoració dels serveis com a eix productiu de la Ciutat, quan no s'hauria d'oblidar la presència de la indústria a Barcelona, la qual s'ha de conservar, encara que fo¬
mentant la implantació d'indústries netes.
Com a aspectes positius dels Comptes destaca la
contenció de la despesa i els incentius a la jubilació
anticipada, política aquesta que, al seu parer, va
acompanyada d'una oferta pública d'ocupació exces¬ sivament reduïda i que caldrà augmentar els propers anys.
Respecte a la distribució funcional de la despesa,
fa notar que els serveis a les persones no van aug¬ mentarde maneradesitjable, mentre que, en canvi, sí
que ho van fer els serveis econòmics i els generals.
Quant a les memòries sectorials, a juí seu desi¬ guals en el redactat i contingut, recomanala introduc¬
ció d'una anàlisi sectorial dels esforços que es fan
quant a productivitat, increment de tasques, de ser¬ veis, etc., de maneraque aquellsque treballen millor i s'arrisquen més, vegin reconeguda la seva capacitat de gestió, aspecte, aquest, important que cal tenir en
compte en futures memòries.
Pel que faa l'anàlisi del patrimoni, indica que no hi queden reflectides determinades incorporacions a la gestió de sòl que s'han fetsenseaportació municipal, com ara les de la zona de Kepro i de l'avinguda de
Foix, que han contribuït a incrementar el patrimoni i
les infraestructures.
Valora positivament l'esforç realista d'incorporar
provisions d'impagats.
En relació als Organismes i Societats municipals, considera correcta la reestructuració d'Informació
Cartogràfica i de Base, reclama més transparència en la gestió de Barcelona Activa, fa seves les paraules del Grup Popular sobre l'Institut Municipal de Serveis
Funeraris, però discrepa de la conveniència de privatitzar-lo; mostra la seva preocupació per la ven¬ da d'actius i propugna un equilibri més gran entre el
creixement de la productivitat i la plantilla en l'Institut Municipal de Parcs i Jardins.
El Sr. Solerexplica el vot favorable del Grup d'Es¬
querra Republicana als Comptes de 1994 precisant
que el seuGrup hamanifestat repetidament la neces¬ sitat de reclamarcompensacions pels serveis impro¬
pis de capitalitat, que no han estatsuficientmentreco¬
neguts en la concessió de només 500 milions dels Fons català de cooperació local: creu, doncs, que s'ha de reclamar aquest fons compensatori tant de l'Estat com de la Generalitat.
En rèplica a les observacions del Sr. Puigdollers, que ha qualificat d'excessives les despeses en publi¬ citat, constata que les partides destinades a aquest
mateix objectiu per la Generalitat també ho són i una
part es podria dedicar al fons compensatori dels ser¬ veis decapitalitatque la nostra Ciutat presta.
Recomana, finalment, que en els Pressupostos dels anysvinents es miri de potenciar al màxim l'acti¬
vitat de la petita i mitjana empresa i del món del co¬
merç.
El Sr. Clos passa acontestar les intervencions an¬
teriorsagraint-ne d'antuvi el to, per la repercussióque
podria tenir en els mercatsfinancers, i l'anàlisiacura¬ da que han fet els Grups de la documentació.
Referint-se a les observacions que s'han fet sobre
les multes, comenta que en la liquidació pressupostà¬
ria cal reflectir les obligacions dels ciutadans envers
l'Ajuntament per poder-les reclamar, mentre que el Pressupost recull, en canvi, una previsió d'allò que
s'espera recaptar com una mesura de precaució per
no gastar contra uns ingressos de difícil realitza¬ ció, capteniment aquest que esborra definitivament
del subconscient col·lectiu la idea que l'actuació de l'Ajuntament es mou per ambicions recaptatòries en la política de multes. Afegeix que la discussió de fons ha d'ésser potenciar l'Administració local perquè tin¬ gui més capacitat de fer complir elsseus reglaments i ordenances, especialment les relatives a la circulació
i això no en benefici de lesfinances, sinóde la convi¬ vència ciutadana: quan s'aconsegueixi, el nombre de
multes imposades serà molt inferior, però la recapta¬ ció seràsegurament igual que ara o potser una mica
superior.
Argumenta seguidament:
Pel que fa a la despesa en sòl: que és molt més
alta que la recollida específicament sota la rúbrica d'adquisició de sòl, perquè en aquests dos últims
exercicis s'han invertit més de 2.000 milions de pes¬
setes anuals en expropiacions, i això ha permès ad¬ quirir molt sòl, cosa que no queda reflectida clara¬
ment a la comptabilitat, però que es fa ben evident
passejant per la Ciutat; que explicitar què esvol ven¬ dre podria incidir en el preu final de cada operació, i
vendreen una situació demercat poc propícia hauria
estat un mal negoci i hauria anat en contra dels inte¬
ressos de Barcelona; que hi ha hagut ingressos pres¬
supostaris provinents d'altres fonts que han compen¬
sat amb escreix la xifra que es pensava obtenir per
les vendes iaixí, perexemple, els beneficis extraordi¬
naris de laincorporació dels actius de Holsa (20.000 i
escaig milions de pessetes) tripliquen la xifra en la quantitat esperada de les vendes .
Pel quefa a les subvencions, aspecte en què, ajuí
seu, l'actuació és millorable: que els expedients d'atorgament són tots correctesi pel que faa la justi¬ ficació, d'acord amb la Llei aprovada poc abans, el
novembre de 1994, l'Ajuntamentva endegar una nor¬ mativa de control dels expedients de justificació, que ha començat a aplicar-se a partir de 1995 de manera
