1 ACTA DEL PLENARI DEL CONSELL DE CIUTAT
El President Excm. Alcalde Xavier Trias dóna la benvinguda i expressa la seva satisfacció per presidir per primer cop el Consell de Ciutat a les 19,10 hores del 4 d’octubre de 2011, al Saló de cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Hi concorren
Vicepresidència primera: Sr. Pau Gómez, delegat per la Sra. Marta Cots, presidenta del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB).
Vicepresidència segona: Sr. Alejandro Goñi Febrer, president de PIMEC-Comerç.
En representació dels grups municipals
Sr. Guillem Espriu, representant del Grup Municipal Socialista; Sra. Isabel Ribas, representant del Grup Municipal d’Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa; Sr. Joaquim Forn i Chiariello, representant del Grup Municipal de Convergència i Unió; Sr. Jordi Portabella i Calvete, representant del Grup Municipal Unitat per Barcelona.
En representació dels consells ciutadans de districte
Sr. Enric Sánchez Arias, representant del Consell Ciutadà del Districte de Ciutat Vella; Sr. Antonio Guillen Martínez, representant del Consell Ciutadà del Districte de Sants - Montjuïc; Sra. Roser Vallhonesta Molins, representant del Consell Ciutadà del Districte d’Horta - Guinardó; Sr. Jordi Gras Mateu, representant del Consell Ciutadà del Districte de Sant Martí; Sr. Antonio Fortes representant del Consell Ciutadà de Sant Andreu.
2 En representació dels consells sectorials de la ciutat
Sra. Montse Benito, en representació del Consell Municipal de Cooperació; Sra. Maria Pilar Díaz López, en representació del Consell Rector de l'Institut de Persones amb Discapacitat; Sr. Enric Francès Gaspar, representant del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; Sr. Vicenç Gasca i Grau, en representació del Consell de Ciutat i Comerç; Sr. Antoni Lucena i Cruz, representant del Consell de Cultura de Barcelona; Sra. Maria Dolors Martí Solà, en representació del Consell Escolar Municipal de Barcelona; Sr. Antoni Navarro Monteys, en representació del Consell Assessor de la Gent Gran; Sr. Enric Piquet Miquel, representant de Consell de l’Esport; Sr. Ricard Riol, representant del Pacte per la Mobilitat; Sra. Anna González Batlle, representant del Consell de les Dones de Barcelona.
En representació de les institucions rellevants de la ciutat
Sra. Marisol Marqués, representant de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC); Sr. Àngel Crespo Sánchez, secretari general de Comissions Obreres del Barcelonès (CC.OO.); Sr. José Maria Martí i Martí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Sra. Àngels Guiteres Mestres, representant de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya; Sr. Xavier Ruestes, representant del RACC; Sr. Julio Ríos Gavira, representant de la Federación de Casas Regionales y Entidades Culturales en Cataluña (FECARECAT); Sr. Antoni Cabré Segarra, representant de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FECONGD); Sr. Joan Fuster Sobrepere, representant de l’Associació Barcelona – Consell de Cent.
En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes
3 Xarxa Comunitària de Sant Antoni; Sra. Anna de Eguia, representant de la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Persones d’especial rellevància ciutadana
Sr. Joaquim Calvo Jaques; Sr. Carles Duarte Montserrat; Sr. Enric Estrenjer Mortes; Sr. Miguel Àngel Fraile; Sra. Elisenda Rius Berga; Sra. Rosa Romeu Tarragona; Sra. Adela Subirana Cantarell; Sr. Iganasi Parody; Sr. Rafael Manzanera.
Persones del Registre Ciutadà
Sr. Carlos Aledo Torres; Sra. Cristina Dacruz Rovira; Sra. Carmen Fisse Segarra; Sr. Jacint Ribàs Deix; Sr. Emilio Ruiz Pérez; Sra. Mercedes cerdà Ramos; Sra. Estel Muñoz Diez, Sra. Mayte Regodon Muñoz
Assistits per Orland Blasco, Tècnic del Consell de Ciutat en funcions de secretari del plenari i Carles Agustí, Comissionat de Participació ciutadana i Associacions.
Han excusat la seva assistència en aquesta sessió
Sra. Gloria Martín; Sr. Carles Duarte; Sr. Joan Bordetas i Castell; Sr. Joan Solé i Pujol; Sr. Albert Palazuié; Sr. Josep Ortiz Sacristan; Sr. Antonio Fortes Gutiérrez; Sra. Teresa Lloret; Sr. Joan Cuyas; Sr. Manuel Casas i Puig; Sra. Humà Jamshed; Sr. Josep Molina Ayala; Sr. Jordi Roglà de Leuw; Sr. Juan José Casado; Sr. Buenaventura Bassegoda; Sr. Francesc Cabana; Sr. Daniel Serra de la Figuera; M Sr. Sebastià Salvadó; Sr. Lluís Sans; Sra. Muntsa Villanueva; Sra. Francina Alzina; Sra. Núria Galán Orriols; Sr. Josep Güell Ramon; Sra. Lluïsa Bertran Martí; Sra. Cristina Dacruz Rovira; Sra. Marta Galceran Bercher; Sra. Marta Gallego Gregorio; Sr. Lluís Martín Garcia;Sr. Enric Tomàs de Castro.
L’alcalde expressa la seva voluntat que el consell de ciutat sigui un espai on debatre, discutir, on tothom pugui aportar les seves idees o els seus plantejaments, el nou govern vol donar-li un impuls especial en aquest moment de crisis social, la ciutat de Barcelona passa per un moment difícil amb 108.000 aturats, aquesta xifra ens ha de preocupar a tothom.
4 Explica que tenim una crisi econòmica, social i financera com mai havíem vist. La Generalitat també té problemes. L’Ajuntament té solvència, però també li afecta la crisis econòmica, Amb la nova reforma de la constitució caldrà fer un dèficit 0 amb la dificultat que comporta. Caldrà intentar a Madrid variar aquesta situació.
Exposa que aquest nou govern porta 3 mesos i que en aquest temps s’ha treballat per organitzar la institució, dotar d’estructura gerencial i s’han creat 5 tinències d’ alcaldia. En aquest moment l’Ajuntament està treballant per poder plantejar els pressupostos, uns pressupostos que responguin a les necessitats de la ciutat. Afegeix que caldrà òbviament, negociar amb les altres forces polítiques i escoltar el consell de ciutat per tal de recollir les màximes propostes.
Exposa que en aquest mandat hi hauran unes línies clares d’actuació i unes prioritats clares. La primera i màxima prioritat serà crear ocupació i la lluita contra l’ atur per tal de sortir d’aquesta situació de crisis. Reconeix que l’Ajuntament no té suficients eines per fer-ho sol i per això cercarà col·laboració amb els emprenedors. Cal facilitar els tràmits a la gent, facilitar les ordenances i les legislacions per fer àgil l’ administració, que pugui actuar per igual a tots els districtes, amb coherència.
Afegeix que la segona gran prioritat seran les persones i sobretot la gent que ho passa malament, cal primar de manera espacial aquests serveis, per aquest motiu eliminar partides supèrflues, per exemple la revista “Barcelona Informació” que té un cost de 3 milions d’ euros. Aquests diners el nou govern municipal creu que és milloro dedicar-los a les depeses lligades a les persones, el que no vol dir que no s’hagi d’informar a la gent, però no a aquest cost. L’Ajuntament discutirà i estarà disposat a escolar les seves opinions sobre quines són aquestes despeses supèrflues i redistribuir-les tot i que el marge d’acció no és molt gran. Les entitats del tercer sector ho demanen, ja que estan fent una gran acció social i cal donar-li resposta.
Afegeix que també cal que l’Ajuntament sigui cap de prioritzar les inversions que s’han de fer i les que la exigir a la Generalitat de Catalunya, la situació econòmica de la Generalitat serà un handicap, però hi ha estructures decisives per la ciutat que cal demanar, l’Alcalde afegeix que ell ha fet un especial èmfasi en el corredor Mediterrani, que és una aporta molt important de ciutat, afegeix que per l’ actual reforma del port és important, el corredor mediterrani és bàsic perquè la ciutat s’hi juga molt econòmicament.
5 vol agrair la seva extraordinària col·laboració en aquests primers temps i el traspàs que l’ anterior equip ha fet, que ha estat correcte. Independentment de les idees politiques de cada persona cal treballar amb una col·laboració estreta i en aquest sentit, L’Alcalde vol insistir que les coses van bé.
Exposa que la seva manera d’entendre l’Administració es basa en un partenariat públic–privat, que en aquests moments de pocs recursos econòmics aquesta col·laboració és bàsica. Aquesta col·laboració només es pot fer si s’apliquen criteris estrictes de control, d’exigència, de qualitat i unes normes clares d’ acreditació, a més de controlar com es contracta la gent per part de l’empreses concessionàries. L’Ajuntament té una voluntat clara en aquest sentit de col·laborar, molt especialment en el tercer sector però sempre des de l’autoexigència de tots i totes, ajuntaments i empreses per créixer no tant en quantitat com en qualitat, fent les coses ben fetes.
Barcelona és una ciutat d’ èxit valorada per la gent que ve de fora, però això comporta situacions difícils en neteja, seguretat, soroll... En ocasions la ciutat té problemes de convivència i el nou govern ha començat a fer accions en aquest sentit per donar imatge de seriositat, no podia ser que el metro que és una zona més de Barcelona no estigui vigilat per la Guardia Urbana i els Mossos d’ esquadra i per aquest motiu han baixat al metro.
Els resultats demostren que quan un Ajuntament es dedica a aquest tema les coses van bé, l’ Ajuntament continuarà insistint en temes d’ordre públic, de seguretat, convivència.. tot sabent que hi ha temes de convivència que van lligats a temes socials i que per tant no són situacions que es solventin només amb guàrdia Urbana o mossos d’Esquadra, que fan una feina preventiva positiva, que dóna tranquil·litat, sinó també amb el suport de les entitats socials per poder donar resposta a aquests casos.
Tots aquests aspectes es veuran condensats en el pressupost i en el Pla d’Actuació Municipal que es presentarà aproximadament al març. El Consell de ciutat té una responsabilitat important en aquest procés participatiu, que aquest govern municipal no vol que s’ allargui.
6 Finalment afegeix que vol citar la frase d’un advocat important d’ aquesta ciutat que un dia en una conferència va dir “La feina ben feta si es pot fer millor no està ben feta”, la competència amb d’ altres ciutats només té sentit quan ens porta a fer les coses millor i d’aquesta manera aconseguim l’excel·lència en tots ens sentits, no només en l’econòmic sinó en el social.
L’ Alcalde passa la paraula a en Carles Agustí, responsable del Comissionat de Participació, per tal que ell ordeni el diàleg.
Un cop més agraeix l’ assistència dels presents.
El Sr Carles Agustí agraeix l’ assistència de totes les persones presents i dóna la benvinguda a aquesta nova etapa del Consell de ciutat, que com ja es pot veure escrit a les pantalles està entre la ciutadania i el govern. Convida a fer servir aquesta definició, a ser proactius, ja que la proactivitat serà un dels principis que marcarà les línies d’ actuació d’ aquest govern en matèria de participació ciutadana. Fa l’encàrrec de demanar que el consell traslladi les inquietuds de la ciutadania i que aquestes inquietuds siguin treballades pel consell.
2. Intervenció del comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme , Sr. Carles Agustí.
Afegeix que per part del govern hi ha el compromís de donar una major visibilitat al Consell de Ciutat i a un major contacte d’ aquest consell amb la població i a un retorn de tots els aspectes tractats pel consell, els dictàmens per exemple, per saber quina afectació concreta tenen en les politiques publiques de la ciutat, en aquest sentit el document de síntesi elaborat a finals de l’ anetiror mandat serà assumit per aquest govern i serà tractat amb el consell punt per punt.
Explica que aquest nou govern es compromet a fer seguiment d’acords que surtin als plenaris i les permanents, en aquest sentit a les permanents s’ha inclòs un punt que es diu concretament seguiment d’ acords. També s’estableix el compromís de traslladar els regidors tot el que surti. Afegeix que es proposa que s’incorpori una representació del Consell de Ciutat a la taula de Seguiment de la Crisi.
Avui teniu inclosa l’acta de la reunió anterior però donat que no l’heu rebuda abans no l’ aprovem, només us l’ entreguem, l’aprovarem el proper dia.
7 Finalitza dient que comença la fase d’intervencions, explica que caldrà posar la limitació de l’hora. Recorda que a la permanent ja es va acordar que es posarà un temps limitat per parlar, aproximadament 3 minuts. Per parlar només cal aixecar la mà, l’ Alcalde les respondrà totes de manera conjunta i clourà l’acte. 3. Torn obert de paraules
El Sr. Antonio Fortes (en nom del Consell Ciutadà de Sant Andreu) .
Demana que no es convoquin plenaris quan es realitzen els plenaris de districte. Afegeix que li ha agradat la intervenció de l’ Alcalde, ja que tot i ser breu ha repassat tots els temes, demana poder parlar del tema de la sanitat i de les Escoles Bressol amb profunditat al Consell.
Afegeix que li agradaria parlar del corredor mediterrani relacionat amb el port de Barcelona i el problema de la circulació de cotxes, de drassanes cap el port. Respecte el port, afegeix que cal treballar-hi perquè hi ha exportadors que no volen utilitzar el port de Barcelona, ja que certs serveis com el de veterinària i sanitat no funcionen si els comparem amb València o Algeciras, si parlem d’economia cal parlar dels defectes del port
També diu que cal trobar una solució pel tema del transport públic i pel tema del turisme
La Sra. M. Pilar Díaz i López (en nom del Consell Rector de d’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat).
Explica que vol apuntar que ella no és disminuïda sinó que té una discapacitat. Vol donar la benvinguda a l’ equip de govern, diu que a BCN hi ha 115.000 persones amb discapacitat que els seus drets són com els de qualsevol altre i anima l’ alcalde a defensar aquests drets i a potenciar l’ autonomia personal. Respecte això vol saber quines politiques dura endavant aquest govern per continuar amb la línia del fet fins ara. Afegeix que els col·lectiu de discapacitats és molt reivindicatiu i que és molt bàsic per ells l’ autonomia personal.
Respecte a l’atenció a les persones, vol incidir en el dret a poder sortir de casa i en aquest sentit esmenta el tema dels ascensors i el tema del servei “porta a porta”, argumenta que malgrat Barcelona és una ciutat molt accessible encara hi ha llocs on no hi ha metro i que cal fer servir aquest servei.
Explica que ve del Consell Rector de l’ Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i que tot i que hi ha “porta a porta” s’ha de demanar amb 48 hores d’ antelació i que una emergència no es pot controlar. Argumenta que són 30.000 persones amb modalitat reduïda i que tenen dret com qualsevol ciutadà, que aquest servei necessita el pressupost que sigui.
8 despesa del porta a porta, finalitza dient que tot i que prioritzem el corredor mediterrani, també cal prioritzar el corredor de la ciutat i les persones.
El Sr. Emilio Ruíz (ciutadà)
Comença felicitant l’ Alcalde i exposant que creu que no és bo que un partit estigui molt de temps ja sigui a l’ Ajuntament o la Generalitat. Afegeix que aquest govern està en minoria i que tot i que en el discurs l’ Alcalde parla de bones intencions, aquests primers mesos la realitat ha estat molt diferent, el govern ha pres decisions en solitari sense informar la ciutadania i sense acords.
Vol donar dos exemples, el primer de la vil·la romana de la Sagrera. Des del mes de juliol s’ estan fent excavacions a l’ estació del AVE,i s’ha trobat una vil·la romana, l’ Ajuntament ha decidit que documentarà els resultats però que no necessiten ser conservats. La Generalitat avala aquest acord i no es genera cap debat entre especialistes i societat civil. Ell creu que això és degut a un acord entre Generalitat i Ajuntament, desitja que aquest no sigui el model que s’ implanti a Barcelona.
El segon exemple fa referència a les Escoles Bressol de Barcelona, i cita un article de “El Pais” que porta per nom «Xavier Trias enterra el modelo de guarderias públicas en Barcelona.».
L’ Emilio Ruiz Explica com les Escoles Bressols van ser fruit d’una lluita veïnal, que ell mateix es va tancar el 25 de maig del 1976 amb la seva dona i filla a l’Escola Bressol Guimbó de Sants, finalment van arribar a un acord amb l’Ajuntament, va ser una acció que va rebre suport de la majoria de la societat civil de Barcelona, van aquesta acció van començar a canviar el model de “Guarderies” a Escoles Bressol, centres de primera etapa d’ Educació Infantil, al 1977 l’ Ajuntament va crear el Patronat Municipal de Guarderies, on es van anar integrant les Escoles de la Coordinadora i finalment al 1994 es van integrar a l’ Institut Municipal d’ Educació.
Afegeix que Barcelona pot estar orgullosa d’ haver estat una de les primeres ciutats d’ aquest páis que ha defensat aquesta etapa educativa, afegeix que ara 35 anys després l’ Ajuntament vol desfer aquest model.
9 Afegeix que pels partits de dretes l’ Educació ja no és un valor a defensar. Argumenta que les Escoles Bressols de Barcelona tenen un alt grau de qualitat i que el pas a la gestió indirecta repercutirà en la qualitat del servei.
Finalitza dient que en Josep Maria Puyal al Pregó de les Festes de la Mercè deia que necessitem líders amb projecte, Barcelona necessita un projecte i avançar al futur, encoratja l’ Alcalde a posar-se davant d’ aquest projecte i a convocar les forces politiques, entitats culturals i socials i a tots els veïns i veïnes de Barcelona per tots junts defensar el nou model de ciutat pel segle XXI.
El Sr. Jordi Gras Mateu (en nom del Consell Ciutadà del Districte de Sant Martí)
Comença desitjant bona tarda i donant la Benvinguda al nou equip municipal. Vol fer unes demandes tant a l’ Equip Municipal com al propi Consell. La primera demanda ja ha estat recollida pel Sr Carles Agustí, fa referència a rebre retorn de les demandes i dictàmens, això genera implicació i motivació. Finalitza demanant que les intervencions no sigui reiteratives, si un tema ja ha estat tractat no cal tornar a tractar-ho, ja que els plenaris s’ allarguen excessivament.
El Sr. Ricard Riol (en nom del Pacte per la Mobilitat)
Comença desitjant bona tarda i felicitant el nou equip de govern. Ell representa el pacte de la mobilitat i té l’ encàrrec de transmetre els acords sobre el projecte de la Diagonal, valora que aquests acords van anar bé en el consell, alguns dictàmens van anar en la línia de prioritzar models més sostenibles a la ciutat, donant prioritat als models no motoritzats i al transport públic, ja que ell entén que aquests models beneficien a tothom, com per exemple els que van el vehicle privat però han de carregar i descarregar. El debat era madur i va ser tractat amb maduresa al Consell.
Valora que els acords van quedar diluïts per l’ enfrontament polític i en aquests moments encara no entén a què es va dir no, si a modificar les voreres, al tramvia... També valora que s’ha fet un retrocés en el discurs sobre la sostenibilitat en el transport, posa com exemple el tema de les motos i els autobusos, també afegeix que hi ha un bloqueig polític al tema del tramvia de la diagonal i finalitza amb el tema de la línia 9, valora que eren 3 eixos importants per la mobilitat de la ciutat.
10 Desitja que el discurs polític sigui el mateix de fa anys potenciant mesures sostenibles, per a tothom, també pels que van en vehicle privat per a desenvolupar tasques laborals. Cal potenciar la moto elèctrica.
El Sr. Jordi Puig i Martín (en nom de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni)
Vol felicitar i donar la Benvinguda a l’ Alcalde i excusa la Montse Balaguer del Consell d’ Associacions de Barcelona, afegeix que llegirà la seva intervenció Explica que en el moment de crisis internacional, la participació ciutadana és bàsica i demana que el consell de ciutat sigui veritablement una eina de relació entre ciutadania i administració.
Afirma que cal enfortir la participació i aplicar de forma continuada el Pla director municipal de participació ciutadana 2010-2015, per a millorar les politiques i les accions de participació.
Segueix que no ha de fer por la participació, és una eina per a millorar la gestió de la vida quotidiana de la ciutat. Cal elaborar un pla director de les associacions que enforteixi aquest sector. El propi sector associatiu ha de créixer i en aquest sentit les conclusions del segon congres de les associacions suposa un avanç, consell de ciutat i consell d’ associacions de Barcelona han de ser part activa en allò referent a participació i associacionisme.
Manifesta certa preocupació per les continues retallades, cal que el consell de ciutat amb el consell de benestar social ajudin a definir estratègies conjuntes per a no perdre els progressos socials, per avançar el la construcció d’un mon més just, cohesionat i equitatiu.
Expressa preocupació per l’augment de situacions de pobresa i risc d’exclusió social que fan créixer la demanda de serveis i que genera major necessitat de recursos, manifesta que cal cooperar per a sortir de la crisi i que una manera son els consells municipals, govern, oposició, ciutadania i entitats han de treballar plegades en aquest sentit.
El Sr. Ignasi Parodi (persona rellevant de la ciutat de Barcelona).
Manifesta satisfacció per començar amb el tema de l’ atur. Explica que prové del barri de la Trinitat Vella i Baró de Viver de l’ Fundació Trini jove i vol parlar del dret als treball Barcelona és pionera en aquest sentit, en generar la implantació d’ empreses d’inserció, les 15 que actualment hi ha a Barcelona fan una gran feina cada dia.
11 Afegeix que a Itàlia (l’Emília-Romanya) es van reiventar reiventat les cooperatives socials, cal mantenir les clàusules socials,i cal donar suport els joves emprenedors de la nostra ciutat, cal que Barcelona sigui referent en economia solidària.
Posa l’exemple d’uns joves que van estar un any i mig treballant, invertint per una empresa cultural que dinamitza un barri de forma gratuïta i que es van trobar amb un mur de burocràtica que encara dura tot i que es va agilitzar fruit d’una conversa amb la Sra Esther Capella i el Sr Portabella.
El Sr. Enric Canet i Capeta (en nom del Casal dels Infants del Raval).
Comença dient que un diari publica sis pàgines sobre prostitució. El dia 23 de setembre va ser el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i Tràfic de Dones, que ens recordava que el 90 per cent –90 per cent– de les prostitutes són dones en règim d’esclavatge, afirma que encara estigmatitzem aquest col·lectiu, la major part d’ ell víctima de l’ esclavatge, oblidant-nos dels clients i les màfies.
Demana a l’ Alcalde que defensi amb contundència que tota persona que visqui a Barcelona sigui considerada ciutadana i sigui defensada i sobretot aquests col·lectius estigmatitzats: prostitutes, immigrats, joves.
El Sr. Antonio Guillén Martínez (en nom del Consell Ciutadà del Districte de Sants-Montjuïc).
Comença felicitant l’ Alcalde. Afirma que està d’acord amb agilitzar l’Administració. Afirma que des dels barris de la Marina vol fer constar que el problema de la línia 9 els preocupa que no tenen explicació oficial de com està el tema, i no poden fer la feina d’informar als veïns.
Afegeix que la línia 2 també és molt important pl barri, ja que els apropa al centre. La línia 9 hauria d’ arribar a la ciutat universitària.
Manifesta que ha trobat a faltar en la intervenció de l’ Alcalde, un esment a continuar donant suport a les entitats de barri; a les entitats no només del tercer sector que puguin gestionar serveis per a la ciutadania, sinó també aquelles entitats que treballen la cohesió, des del propi barri.
Finalitza dient que el porta a porta s’ha re revisar però també s’ha de treballar per a fer accessible el transport públic.
El Sr. Jordi Bonet (en nom de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona).
12 sobretot lligat a PAM i PAD, el PAD és molt important per les associacions de veïns.
També vol recalcar el tema del moderador de gestió cívica d’ equipaments, recalca que portem temps treballant en aquesta línia i vol saber si el nou model aposta per aquest model.
Explica que cal recuperar el pla d’usos de ciutat vella, cal desconcentrar el turisme, afirma que va ser un pacte en el que la Regidora Itziar González va invertir moltes hores i que va costar molt.
La Sra. Marisol Marques Calvo (vicerectora de la UPC)
Comença felicitant l’ alcalde i el nou govern i manifesta la seva satisfacció per que Barcelona sigui ciutat del coneixement la cultura i l’ ensenyament.
Pregunta si hi haurà alguna política concreta en aquest sentit, les universitats poden fer molt en aquest sentit i no només ser tingudes en compte per aspectes negatius com les vagues. Poden donar imatge de ciutat important des del mon de vista del coneixement a Barcelona.
El Sr. Vicenç Gasca Grau (en nom del Consell Municipal de Ciutat i Comerç)
Comença felicitant l’ Alcalde i l’ equip de govern. Exposa que estem una crisi que no es pot saber quan i cóm acabarà. En moltes zones de la ciutat les botigues han de tancar. Manifesta que la seguretat és molt important, a més de baixar el metro, demana que també estigui al carrer. També demana millorar en la neteja i la il·luminació de certs carrers. Un altre punt que vol destacar és la diversitat de comerços,ell valora que s’ està perdent aquesta riquesa que feia que clients passegessin pels carrers.
Finalitza dient que vol acabar la seva intervenció amb il·lusió, espera que es podran anar solucionant els entrebancs que sorgeixin i desitja que tots tinguem sort, pel bé de la ciutat que s’ho mereix.
La Sra. Anna González Batlle (en nom del Consell de les Dones de Barcelona).
Comença dient que no pot parlar en nom del Consell de les Dones perquè encara no s’ha reunit ni la permanent ni el Consell. Vol fer una reflexió entorn a la utilització de les xarxes per tal que els membres del consell puguin de comunicar-se quan no hi ha grups de treball o permanents.
13 genera es reverteixen en el barri així mateix vols fer constar la pèrdua de comerços a la zona.
Expressa la seva preocupació de que el Pla d’usos de Ciutat Vella canviï en relació a aquest tema.
Finalitza dient que està d’acord amb la intervenció del Sr Enric Canet entorn la prostitució, afegeix que cal lluitar no només contra les dones que l’ exerceixen sinó contra els clients, les màfies i els mitjans de comunicació que fan negoci anunciant aquest servei.
El Sr. Rafael Manzanera (persona rellevant de la ciutat)
Comença dient que està d’ acord amb que cal que el consell de ciutat faci un salt endavant en les noves tecnologies.
Exposa que li ha semblat entendre que el nou govern també té com a prioritat la Participació.
Vol expressar el seu orgull per estar en aquest plenari i recordar que ell no representa a cap organisme ja que ve com a persona d’ Especial Rellevància ciutadana. Desitja poder aportar alguna cosa i finalitza desitjant molta sort a l’alcalde i el seu govern.
El Sr. Javier García Bonomi (en nom de Fedelatina)
Comença la seva intervenció dient que cel.lebra escoltar que podrem mantenir els recursos necessaris en l’àmbit del servei social i serveis a les persones, ha de ser una prioritat de l’ ajuntament en col·laboració amb el teixit associatiu. Vol fer una crida entorn al tema de la immigració. Demana que els politics estiguin a l’ altura de les xarxes socials i que no s’utilitzi la immigració com a eina electoral.
El Sr. Carles Agustí i Hernández
14 La Sra. María Rosa Luna (en nom de la Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família)
Comença donant la benvinguda a l’ Alcalde i al nou equip municipal. Afegeix que les tres branques de la Federació són: gent gran, dones i la Família. Creu que s’ha parlat molt de l’ esclavatge de les dones però no les dones i gent gran, vol fer èmfasi en dones grans, vídues, soles i solteres. Demana un seguiment de la carta de ciutadania ja que creu que s’ abordava un tema per ella important: La gran preocupació de les famílies que tenen membres amb malaltia mental i addicions.
Afegeix que s’han convocat els premis ACPE Una casa per a tota la vida i per a tothom. Conjuntament amb el Col·legi Oficial d’ Arquitectes de Catalunya.
La Sra. Felisa Pérez (en nom de l’Associació Benestar i Desenvolupament)
Comença felicitant el nou consistori, creu que arrel del discurs de l’ Alcalde es podran entendre, afirma que les persones del Consell de Ciutat són exigents perquè són compromeses.
Afirma que Barcelona és líder en com enfocar el tema de les drogodependències des d’una perspectiva biològica, psicològica i social. Demana que no es redueixin els serveis en aquest tema-
La Sra. Elisenda Rius (persona rellevant de la ciutat)
Comença parlant de futur, en aquest consell cada entitat parla de la seva tasca i dels problemes de la ciutat, el consell de ciutat de vegades pot ser incòmode però té un gran coneixement de la ciutat, cal usar-lo. Afegeix que properament caldrà els pressupostos i el PAM i que el consell de ciutat vetllarà perquè no hi hagin rebaixes en les partides socials.
Creu que hi ha molts temes que pot treballar el consell de ciutat i posa alguns exemples urbanístics.
Finalitza dient que cal treballar amb els 2.0, però també cal que la gent participi més que no sigui sempre la mateixa gent. Tots i totes tenim l’objectiu comú de millorar la ciutat.
El Sr. Joaquim Calvo (persona rellevant de la ciutat)
15 4. Resposta de l’ Alcalde:
Comença donant les gràcies a totes les intervencions i pel to emprat.
Vol començar amb una reflexió. El govern té 14 de regidors, tot i que està oberta a col·laboracions amb els altres partits. Manifesta la seva intenció de ser l’ Alcalde de tothom i creu que la crítica genera una discussió positiva i s’arriben a unes conclusions si tens la mentalitat oberta
Continua dient que el Consell de Ciutat és un consell molt gran i que demana trobar una dinàmica que permeti generar aquestes discussions i arribar a consensos. Es plenament conscient que en aquest ajuntament no sempre es farà en que pensa l’ Alcalde sinó el que pensa l’ Ajuntament, de vegades l’Alcalde ha de canviar d’opinió, això no es necessariament negatiu ja que el que és important és acabar fent el què la gent decideix.
Afegeix que hi ha una situació econòmica molt difícil, tothom ho reconeix i que cal donar respostes a la gent i explicar la situació.
Sobre les Escoles Bressols afirma que no deixarà de fer Escoles Bressols, que apostarà per un model de qualitat, però tenint clar els recursos, però això no és incompatible amb el fet de realitzar convenis de col·laboració amb Escoles Bressols privades que compleixen característiques de qualitat igual que les públiques. Afirma que això s’ha fet amb Sanitat, però tenint clar que requereix unes característiques especials del centre, no té sentit construir una pública al costat d’una privada que com a resultat hagi de tancar i que té unes bones condicions, cal ser conscient de com es gasten els diners públics.
Respecte el Corredor Mediterrani, afirma que estem un un moment clau cal prendre una decisió sobre si entra als eixos fonamentals que està disposat a col·laborar en el seu finançament la Unió Europea i és un tema molt important, també cal millorar temes de circulació, d’ accessos i de transport públic. No està d acord en fer “ la vista grossa” en temes com els controls veterinaris, ja que defensa un model que competeixi des de l’ excel·lència.
Respecte els temes de Discapacitats que comentava la Sra Pilar Diaz cal defensar l’Autonomia personal, cal mantenir-lo però òbviament amb el pressupost que es pugui, que no sempre serà el que calgui.
Afirma que és veritat que hi ha estacions de metro parades, però cal que el metro arribi a la Zona Franca i cal unir el metro que ja existeix fins a zona universitària i per l’ altre cantó fins a Lesseps.
Respecte a prendre decisions en solitari com afirmava el Sr Emilio Ruiz, afirma que això no és així, ni que vulgues, que a més afirma que no ho vol. Respecte el tema de la Sagrera es van fer les consultes pertinents.
16 Respecte el tema de mobilitat vol fer saber al Sr Riol que està a favor del pacte de Mobilitat i que no prendrà cap decisió que no hagi estat parlada amb les persones enteses amb el tema i serà una decisió molt meditada.
El Govern Municipal farà una clara aposta per la Red octogonal d’ Autobusos, és una de les decisions importants que caldrà prendre. Afirma que si es pot millorar la circulació de la ciutat sense gastar del erari públic sinó amb peatges, com passaria en el cas dels túnels de Vallvidrera, és una mesura a considerar.
Respecte a les paraules que ha llegit el Sr Jordi Puig en nom de la Sra Montse Balaguer, vol dir que està d’ acord amb ella, també amb el que ha plantejat el Sr Ignasi Parodi. Afirma que no farà contractes que no contemplin clàusules socials, cal apostar per l’economia solidària.
Respecte el Sr Canet està d’ acord amb el que exposa, és un problema sobre el que la Guàrdia Urbana està actuant. És un tema que no només afecta la Guàrdia Urbana sinó que és un tema social, és una situació d’ esclavatge del segle XXI, cal lluitar contra les màfies i els usuaris d’ aquests serveis. És un tema que afirma es pren molt seriosament , i que inclús caldria influir a nivell d’ Estat Espanyol.
Respecte a l’agilitat de l’ Administració i a quan arribarà la línia 9, cal treballar conjuntament amb la Generalitat per a fer arribar la informació, la situació econòmica que tenim és complicada.
També afirma que cal donar resposta a les entitats dels barris.
Al Sr Jordi Bonet li diu que cal cercar col·laboració amb el tercer sector i respecte a la gestió cívica afirma que el govern no està en absolut tancat, tot i que cal que el moviment associatiu entengui que cal que hi hagi una entitat jurídica, cal fer les coses ben fetes.
Respecte el turisme reconeix que hi ha un problema, però és el 15% del PIB d’aquesta ciutat, no es pot tancar els ulls davant d’ aquesta realitat. Afirma no estar d’ acord amb la taxa turística però si amb la partició del IVA que és un tema necessari pels Ajuntaments. Reconeix que cal que els ingressos del turisme reverteixin en aquelles zones que més suporten els inconvenients. Respecte el Pla d’usos de Ciutat Vella no serà mai modificat sense la col·laboració de tothom, afirma estar en contra que Ciutat Vella es converteixi en un lloc amb multiplicació d’apartaments turístics. Afirma que el plantejament no està allunyat del que va fer la Sra. Itziar González i que es farà en col·laboració amb la gent.
17 Al Sr Gasca li respon que cal trobar maneres de donar suport als eixos comercials i donar suport al comerç de tota la vida, fomentant l’Associacionisme comercial.
Al Sr Rafel Manzanera li respon que el Comissionat el Sr Carles Agustí ja està treballant en un funcionament àgil de la Participació.
El Sr Javier Bonomí li respon que el tema de la immigració és delicat i que ell és molt conscient de les declaracions que fa en aquest sentit, com amb el temes de les drogues. Aquest Ajuntament no entrarà en una confrontació amb el tema de la immigració, cal buscar la col·laboració sempre.
Respecte la gent gran, cal ser conscient que el tema de la pobresa s’ agreuja quan a més parlem de gent gran o de dones soles, vídues o solteres. Respecte la salut mental i les addiccions també cal vetllat especialment.
La Sra Felisa Pérez parlava dels temes de drogues. Cal reconduir el Pla de la Droga, el model que tenim és bo i té un bon consens polític, cal continuar-lo i sobretot tenir molt clara la vessant educativa.
Respecte el Bicing, cal dir que és un bon sistema, però no pot ser que costi el que costa, cal fer-lo sostenible i cal revisar els carrils bici per tal que no competeixin amb el vianant.
Finalment agraeix la presència de tothom i expressa el seu desig de continuar el diàleg.
Un cop acabada la seva intervenció, l’alcalde dóna per finalitzada la sessió a les 21 hores
