Barcelona en xifres. 2017

(1)

en XIFreS

2 0 1 7

PRINCIPALS INDICADORS

ECONÒMICS DE L’ÀREA

(2)

Índex

ÍNDEX

4 localització privilegiada

5 Població i superfície

5 Població estrangera

6 accessible i ben connectada

7 Aeroport

7 Port de Barcelona

8 Motor d’una gran àrea econòmica

diversificada

10 Activitat econòmica 10 Especialització productiva 12 Inversió estrangera 13 Exportacions

14 activitat econòmica diversificada

16 Indústria manufacturera i indústria 4.0 17 Sector TIC/ Informació i Comunicació 18 Comerç

19 Turisme

24 Pol de generació i atracció de talent

25 Llocs de treball a Barcelona

25 Participació en el mercat de treball 25 Salaris

26 Universitats i escoles de negocis

27 ciutat emprenedora amb costos

competitius

28 Empreses

28 Creació empresarial

29 Mercat d’oficines i sòl industrial 29 Cost de la vida i altres costos

30 ciutat compacta amb cohesió social

31 Ciutat compacta amb cohesió social 32 Economia Social i Solidària

33 Qualitat de vida i sostenibilitat

(3)

Catalunya

Província de Barcelona

Regió Metropolitana de Barcelona

PIB per càpita

Àrea Metropolitana de Barcelona

≤ 15.000

15.001 - 20.000 20.001 - 25.000

Barcelona

10,2%

de la població

espanyola a la regió metropolitana

25.001 - 30.000

≥ 30.001

Megaregions

europees

Megaregió Barcelona-Lió

Barcelona, nucli central d’una megaregió

amb 27 milions d’habitants

• Barcelona, capital de Catalunya, compta amb més d’1.600.000 habitants i és el nucli central d’una regió metropolitana de prop de 2.500 km2_{que s’apropa als}

5.000.000 d’habitants i representa el 63,7% i el 10,2% de la població catalana i espanyola, respectivament.

• En relació a les aglomeracions metropolitanes consolidades, el volum de població de la regió metropolitana de Barcelona és aproximadament la quarta part de la de Nova York, i és superior al de les àrees de Boston, Berlín o Mont-real.

• L’esperit cosmopolita, divers i intercultural de Barcelona es posa de manifest en el fet que el 16,6% de les persones residents a la ciutat són estrangeres.

• El desenvolupament actual de les regions

metropolitanes desborda el seu àmbit geogràfic i crea la megaregió o aglomeració policèntrica de ciutats com a unitat natural d’influència econòmica en una àrea geogràfica. Al sud d’Europa destaca la formada pel corredor Barcelona-Lió, que engloba 27,3 milions d’habitants i una producció de més de 700.000 milions d’euros que li atorguen una massa crítica rellevant entre les dotze megaregions europees.

• Barcelona té un fàcil accés a grans mercats molt dinàmics: el mercat comú de la Unió Europea, que dóna accés a 510 milions de persones. A més, forma part de l’eix del Corredor Mediterrani, una xarxa transeuropea per al transport de béns amb impacte directe en una àrea de 250 milions d’habitants (el 50% de la població de la Unió Europea), de manera que la millora d’aquesta connexió suposarà una oportunitat estratègica per augmentar la quota de mercat en el tràfic portuari de mercaderies provinents d’Àsia. D’altra banda, també ofereix el potencial estratègic que suposen les relacions amb els 43 països que formen la Unió Mediterrània –entre els quals s’inclouen els territoris de l’Europa de l’Est, Àfrica i l’Orient Mitjà–.

(4)

Catalunya Província de Barcelona Regió Metropolitana de Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona

10,2%

de la població

espanyola a la regió metropolitana

Megaregions

europees

Indicadors demogràfics de Barcelona, 2016

Estructura d’edats

12,6%

0-14

65,8%

15-64

21,6%

65 i més

Esperança de vida (2014)

80,5

Homes

86,7

Dones

83,8

Total

Taxa de natalitat (2014) Taxa de mortalitat (2014)

8,4‰

9,3‰

Taxa de fecunditat* (2014)

36,6

‰

* Naixements per cada 1.000 dones d’entre 15 i 49 anys

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Agència de Salut Pública. Consorci Sanitari de Barcelona

PoBLació EstraNgEra

Percentatge de persones estrangeres sobre el total de la població 2000 1,9% 2005 14,2% 2007 15,6% 2009 18,1% 2011 17,3% 2013 17,4% 2014 16,7% 2015 16,3% 2016 16,6%

Nota: dades de l’1 de gener de cada any

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

Persones residents estrangeres a Barcelona per país d’origen, 2016 (%)

PoBLació i sUPErFÍciE

Població i superfície, gener 2016

POBLACIÓ

(HABITANTS) POBLACIÓ SOBRE TOTAL ESPANYOL SUPERFÍCIE(KM2₎ _(HAB/KMDENSITAT2₎

regió

Metropolitana* 4.793.592 10,2% 2,464.4 1.945,1 catalunya 7.522.596 16,1% 32.108,0 234,3 espanya 46.771.341 100,0% 505.968,4 92,4

* Comarques de Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Idescat, INE

Població en 20 aglomeracions metropolitanes del món,

2016* Tòquio 37.750.000 Xangai 22.685.000 nova York 20.685.000 ciutat de Mèxic 20.230.000 los angeles 15.135.000 Buenos aires 14.280.000 París 10.870.000 londres 10.350.000 Hong Kong 7.280.000 Toronto 6.550.000 Madrid 6.529.700 San Francisco 5.955.000 Milà 5.270.000 Barcelona 4.891.249 Boston 4.490.000 Berlín 4.085.000 Sydney 4.070.000 Mont-real 3.570.000 Seattle LocaLització PriviLEgiaDa Barcelona

1.610.427

habitants sobre total espanyol

3,4%

102,2

km 2

superfície

15.763,8

hab/km2

(5)

Málaga

Algesires MotrilAlmeria Múrcia

Alacant Cartagena Madrid

Irun

ValènciaCastelló

PerpinyàMarsella Ginebra

Berna

Barcelona

Tarragona

Montpeller Avinyó

Lió Friburg Clobença Duisburg

Hamburg Copenhaguen

Estocolm

Hällsberg Sant Petersburg Hèlsinki

Metz Dijon

Londres

Milà

Gènova Brussel·les

Corredor Mediterrani Xarxa FERRMED

Ports

Transport per Ferry

44,1 M

de passatgers/es a l’aeroport el

2016

7è

aeroport europeu

Corredor

Mediterrani

accessible i ben

connectada

• En l’àmbit de les infraestructures econòmiques i d’accés, la ciutat ofereix a menys de 5 km de distància un aeroport internacional, el Port, la Fira, la Zona Franca i una plataforma logística, un conjunt d’un gran potencial com a centre logístic de la Mediterrània.

• El 2016 s’assoleix la xifra rècord de 44,1 milions de persones passatgeres a l’aeroport del Prat, el que suposa un creixement de l’11,2% respecte l’any anterior. Amb aquest resultat, la ciutat avança 3 posicions i se situa en setena posició entre els principals aeroports europeus en el rànquing de l’Airport Council International. El dinamisme del trànsit internacional de passatgers/es al Prat fa que –per cinquè any consecutiu– suposi més de dues terceres parts del total (73,2%) de persones passatgeres.

• L’activitat portuària registra 2,2 milions de

contenidors TEU i 47,5 milions de tones transportades el 2016, que suposen augments interanuals del 14,5% i el 3,4%, respectivament.

(6)

accEssiBLE i BEN coNNEctaDa

aEroPort

aeroport de Barcelona

Font: Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena)

Principals aeroports europeus per volum de passatgers/es,

2016

VARIACIÓ (%) 2016/15

londres Heathrow (lHr)

75.703.298 +1,0

París roissy (cDG)

65.933.145 +0,3

amsterdam (aMS)

63.625.664 +9,2

Frankfurt (Fra)

60.786,937 -0,4

Istanbul (IST)

60.119.215 -2,0

Madrid (MaD)

50.420.583 +7,7

Barcelona (Bcn)

44.154.693 +11,2

londres Gatwick (lGW)

43.109.143 +7,0

Munic (MUc)

42.277.692 +3,2

roma-Fiumicino (Fco)

41.738.662 +3,3

Font: Airports Council International. Airport Traffic Report, 2016 i Comité de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA)

aeroport de Barcelona. Vols intercontinentals, 2015

ÀREA GEOGRÀFICA INCREMENT 2014/2015 NOMBRE DE PASSATGERS/ES

amèrica del nord 10,0% 952.580

Àfrica 4,0% 297.139

orient Mitjà 19,5% 961.211

amèrica llatina 21,7% 1.172.477

Àsia 0,3% 155.140

Font: Aena

aVe Barcelona - Madrid

Port DE BarcELoNa

Trànsit (milions)

2015 2016

Mercaderies (tones) 45,9 47,5

contenidors (TeU*) 2,0 2,2

Passatgers/es 3,7 4,0

* TEU: Mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peus Font: Autoritat Portuària de Barcelona

Infraestructures

Superfície terrestre Molls i atracadors

1.081 ha

22 km

Font: Autoritat Portuària de Barcelona

Indicadors de creuers

2015 2016

Passatgers/es creuers 2.541.373 2.683.594

embarcament 684.907 773.623

Desembarcament 680.966 782.196

Trànsit 1.175.500 1.127.775

escales de creuers 750 758

Font: Autoritat Portuària de Barcelona

3.440.000

Passatgers/es intercontinentals

39.711.276

2015

44.154.693

2016

118.202

2015

132.755

2016

Persones passatgeres

Passatgers/es (milers) Durada del trajecte Mercaderies (en tones)

+12%

Passatgers/es intercontinentals

32

(7)

Motor d’una gran

àrea econòmica

diversificada

Barcelona és un motor econòmic

dinàmic amb estructura diversificada i

reconeixement internacional

• Barcelona segueix treballant per reforçar la seva capacitat d’atraure empreses, ocupació, talent i inversió estrangera amb el suport que representa un bon posicionament internacional de la ciutat.

• El producte interior brut (PIB) de la ciutat de Barcelona l’any 2015 va assolir un valor de 42.200 d’euros per habitant. En la distribució del valor afegit brut per sectors –segons estimació efectuada el 2015– destaca el pes del comerç i reparacions (+14,6% del total), els serveis a les empreses (12,7%), els serveis col·lectius d’educació, sanitat i serveis socials (12,1%) l’hostaleria i la informació i comunicacions (+7,4% en ambdós casos).

• L’any 2015, Catalunya va generar un PIB de 214.927 milions d’euros, la qual cosa representa el 19,9% del total espanyol. El mateix any, el PIB per càpita del Principat supera en un 14% el de la Unió Europea.

• El 2016 el PIB de Barcelona ciutat i de Catalunya ha crescut un +3,4% i un +3,5%, –respectivament– en termes reals, el millor resultat dels darrers anys en ambdós territoris.

(8)

Barcelona té una economia oberta i

connectada al món

• La inversió estrangera productiva1_{a Catalunya ha}

estat de 5.051,5 M€ l’any 2016, el que suposa un increment interanual del 2,3% i la millor xifra de la sèrie històrica. El creixement que experimenta la IED a Catalunya és lleugerament superior al produït a l’àmbit estatal, on aquest indicador registra un augment del 2% respecte el 2015.

• D’altra banda, segons un informe recent d’FDI Markets publicat pel Financial Times, entre 2011 i el primer semestre del 2016 Catalunya és el territori que concentra un major nombre de projectes d’inversió estrangera a Espanya, amb 601 projectes atrets (el 37% dels desenvolupats a l’Estat) que han implicat una inversió de 14.532 milions d’euros i han creat 38.385 llocs de treball directes (xifres que representen el 31% i el 34% –respectivament– del total espanyol).

• L’ atractiu del territori barceloní per a la inversió estrangera es confirma des de diversos rànquings de prestigi: així, segons el Global Cities Investment Monitor 2016 de KPMG, Barcelona ocupa la vuitena posició entre les principals àrees urbanes del món en captació de projectes d’inversió estrangera en el període 2012-2016 –amb més de 500 projectes

greenfield atrets–. Així mateix, segons l’Atractiveness Survey Europe 2016, d’Ernst and Young, Barcelona és la cinquena ciutat més atractiva del continent per a la inversió internacional després de Londres, París, Berlín i Amsterdam, però per davant de Munic, Frankfurt o Madrid.

• El 2016 Barcelona ha estat escollida la ciutat amb la millor promoció econòmica internacional del món –entre 124 regions– per la revista fDi Magazine del grup Financial Times. En la primera edició dels fDi Strategy Awards, la publicació ha atorgat la màxima qualificació general a la Direcció de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, convertint-se així en la millor Agència de Promoció d’inversions de l’any.

• L’Àrea de Barcelona és seu de 6.507 empreses estrangeres, essent els principals països de procedència Alemanya (13,8%), França (12,5%) i els Estats Units d’Amèrica (11,9%).

• L’any 2016 les exportacions de la província de Barcelona han assolit un volum de 51.263,9 M€, el que suposa –per sisè any consecutiu– un nou rècord de la sèrie històrica disponible. En relació a l’any anterior, les vendes a l’exterior creixen un 2,2% a Barcelona, una xifra similar a les de Catalunya i el conjunt d’Espanya (+2% i +1,9%, respectivament), en un context favorable propiciat per les mesures expansives del Banc Central Europeu, la depreciació de l’euro i la millora de la competitivitat.

• L’àrea de Barcelona continua encapçalant el rànquing exportador de l’estat espanyol, amb la cinquena part (20,1%) del total de les vendes a l’exterior. A més, es compten 42.157 empreses exportadores a la demarcació de Barcelona, que representen un 28,3% del total estatal.

(9)

activitat EcoNòMica

Producte interior brut a preus de mercat (PIB), 2015

(preus corrents en milions €)

PIB PIB PER HABITANT MILIONS D’EUROS MILERS D’EUROS ÍNDEX CATALUNYA-100

Barcelona 66.952,2 42,2 146,0

regió Metropolitana de

Barcelona* 142.433,1 30,2 108,4

* PIB 2014. Base 2010. Valoració a preus de mercat Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Producte interior brut a preus de mercat, 2015

(preus corrents en milions €)

CATALUNYA ESPANYA (%) CAT/ESP

2011 209.716 1.070.413 19,6

2012 204.727 1.042.872 19,6

2013 203.241 1.031.272 19,7

2014 206.776 1.041.160 19,9

2015 214.927 1.081.190 19,9

2016 223.629 1.113.851 20,1

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

PIB per càpita en paritat de poder de compra, 2015

125 100 75 50 25 0

catalunya espanya Zona euro

Índex UE 28 = 100

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

evolució del PIB a Barcelona a preus constants,

2010-2016 (Taxa de variació en volum %)

4 3 2 1 0 -1 -2 -3

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Barcelona Catalunya

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona

EsPEciaLització ProDUctiva

estructura productiva. Persones assalariades per sectors econòmics, 2016 (%)

BARCELONA RMB CATALUNYA ESPANYA

agricultura 0,0 0,1 0,3 0,4

Indústria 7,5 14,2 16,4 14,2

construcció 2,6 3,9 4,5 5,1

Serveis 89,9 81,8 78,7 80,3

ToTal 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, INSS i Ministerio de Empleo y Seguridad Social

estructura per branques del VaB de l’economia de Barcelona, 2015 (% s/total)

comerç 14,6 Serveis a les empreses 12,7 Informació i comunicacions 7,4 Hostaleria 7,4 Transports i emmagatzematge 6,4

Sanitat i Serveis Socials 6,1 educació 6,0 administració pública 5,5 activitats immobiliàries (sense rendes imputades) 4,8 activitats financeres i assegurances 4,7 Indústria manufacturera 4,4 altres serveis 3,1 construcció 3,0

energia, aigua i residus 2,4

activitats artístiques i recreatives

2,4

Font: Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona

(10)

empreses classificades per sectors econòmics a Barcelona, 2016 (% s/ total)

Serveis a les empreses 27,1

comerç i reparacions 18,4

educació, sanitat i serveis socials 10,1

activitats immobiliàries 8,2

construcció 8,2 Hostaleria 6,4

altres serveis 4,8

Transports i emmagatzematge 4,7

Informació i comunicacions 3,7

activitats artístiques, culturals i de lleure 2,9

Indústria manufacturera 2,9

activitats financeres i d’assegurances 2,2

energia i aigua 0,4

* Els serveis a les empreses contenen activitats professionals, científiques i tècniques, administratives i serveis auxiliars

Font: DIRCE, INE

(11)

nombre d’empreses estrangeres establertes a catalunya

PAÍS D’ORIGEN 2017 % S/ TOTAL

alemanya 898 13,8

França 816 12,5

eUa 773 11,9

Itàlia 611 9,4

Països Baixos 538 8,3

regne Unit 495 7,6

luxemburg 423 6,5

Suïssa 321 5,0

Japó 192 3,0

Bèlgica 127 1,9

Portugal 125 1,9

Dinamarca 110 1,7

Suècia 92 1,4

austria 76 1,2

Irlanda 69 1,0

altres 841 12,9

ToTal 6.507 100

Font: Invest in Catalonia. Acció 10

Inversió a l’exterior (en milions d’euros)

2015 2016 % CAT/ESPANYA

Catalunya

4.662,4

3.369,6

Espanya

30.975,0

25.008,0

Nota: Inversió bruta total sense Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVEs) Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat

IeD a les principals àrees urbanes del món, 2016

ÀREA URBANA POSICIÓ PROjECTES 2012-2016

londres 1 1.663

Xangai 2 1.209

Hong Kong 3 943

São Paulo 4 819

nova York 5 750

París 6 699

Sydney 7 647

Barcelona 8 501

Pequín 9 490

Dublín 10 489

Font: Global Cities Investment Monitor 2016, KPMG

iNvErsió EstraNgEra

Inversió estrangera (en milions d’euros)

2015 2016 % CAT/ESPANYA

Catalunya

4.936,4

5.051,5

Espanya

23.813,5

24.292,4

Nota: Inversió bruta total sense Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVE) Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat

Inversió estrangera a catalunya per país d’origen,

2016 (% s/total)

Mèxic 21,5% luxemburg 18,3% eUa 17,7% Països Baixos 5,4% França 5,2% regne Unit 4,7% alemanya 4,7% Xina 2,5% Bèlgica 2,1% noruega 1,4% Irlanda 1,0% Suïssa 0,9% andorra 0,8% Portugal 0,8% Itàlia 0,8% Nota: Inversió bruta total sense Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVE) Font: Datainvex, Ministeri d’Economia i Competitivitat

(12)

EXPortacioNs

exportacions (en milions d’euros)

2015 2016* % S/ ESPANYA 2016

Barcelona

50.166,5

51.263,9

Catalunya

63.885,2

65.141,9

Espanya

249.794,4

254.530,2

* Dades provisionals per Barcelona província Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat

evolució de les exportacions de la província de Barcelona,1996 - 2016 (en milions d’euros)

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016*

* Dades provisionals

Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat

Principals països d’exportació de Barcelona, 2016

(% s/total)*

França 14,8%

alemanya 12,3%

Itàlia 8,9%

Portugal 6,7%

regne Unit 5,8%

Suïssa 4,0%

eUa 3,4%

Països Baixos 2,8%

Xina** 2,5%

Mèxic 2,2%

Turquia 2,1%

* Dades provisionals per Barcelona província ** Inclou Xina, Hong Kong i Macao Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat

Distribució de les exportacions de la província de Barcelona segons contingut tecnològic, 2016 (%)*

* Dades provisionals

Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat Motor D’UNa graN àrEa EcoNòMica DivErsiFicaDa

nivell tecnològic alt 12,0%

nivell tecnològic mitjà-alt 49,5%

nivell tecnològic mitjà-baix 14,8%

nivell tecnològic baix 22,9%

no classificat 0,7% 20,1%

25,6%

(13)

La indústria representa el

del VAB total a Catalunya

19,6%

Un territori amb potent base industrial

• El 2015 la indústria genera el 19,6% del valor afegit brut total a Catalunya, un pes que supera el que assoleix a la Unió Europea (19,2%) i, més clarament, a Espanya (17%), essent la comunitat autònoma amb major desenvolupament industrial a l’Estat Espanyol.

• Catalunya és la cinquena regió d’Europa en persones ocupades en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, amb 205.000 persones treballadores en aquestes activitats el 2015 que superen els registres de regions com el Piemont (Torí), Roine-Alps (Lió) o Darmstadt (Frankfurt).

• Barcelona manté un sector industrial rellevant i la regió metropolitana –amb un 14,2% de persones ocupades a la indústria– concentra més de la meitat (el 61%) d’aquesta ocupació a Catalunya, on destaquen els clústers químic i farmacèutic, de l’automòbil –un dels principals productors d’Europa–, l’alimentari, del paper i arts gràfiques i de tractament de residus.

• Barcelona i la seva àrea treballen per desenvolupar una indústria 4.0 a partir d’elements com l’impuls del Big Data, el nombre creixent d’empreses i organismes en iniciatives relacionades amb la impressió 3D o el treball dels Ateneus de fabricació per acostar la fabricació digital a les escoles, empreses, emprenedors i projectes de comunitat. En aquest context, el Poblenou es convertirà en un projecte pilot de Ciutat Maker:un prototip de ciutat oberta, col·laborativa, democràtica, productiva, innovadora i circular desenvolupat mitjançant la implementació de nova política industrial.

(14)

Barcelona aposta pel comerç de proximitat

i de qualitat

• Amb 16.367 empreses i 149.468 persones ocupades, el comerç és una de les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de Barcelona. Efectivament, el sector concentra el 21,9% de les empreses i el 14,5% dels llocs de treball de la ciutat en finalitzar el 2016.

• El nombre d’establiments del comerç i la restauració és de 35.834 el 2016, el que representa el 17,3% del total de la ciutat.

• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 260.941 m2_{i 2.442 establiments, són un dels}

referents del model de comerç barceloní per la seva rellevància econòmica i social als barris de la ciutat i representen la xarxa de mercats alimentaris més gran del continent europeu.

• Segons dades de l’Òmnibus Municipal de desembre del 2015, el 62,6% dels barcelonins i barcelonines han adquirit productes per Internet en alguna ocasió, el que suposa un augment considerable de l’ús d’aquest canal respecte a l’any anterior (+7,8 punts percentuals) i el valor més elevat de la sèrie estadística.

referent internacional del turisme urbà i

de l’organització de congressos

• A Barcelona el turisme en hotels se situa en 7,5 milions de persones visitants i les pernoctacions en 19,5 milions el 2016, amb variacions interanuals del 5,6% i 5,5%, respectivament, respecte el 2015.

• Diversos rànquings destaquen l’atractivitat de Barcelona per les persones visitants estrangeres:

The European Cities Marketing Benchmarking Report 2015/2016 classifica Barcelona en la quarta posició europea pel que fa a les pernoctacions internacionals, mentre que per a Trip Advisor és l’11a del món en atractiu pels i les turistes el 2016. Finalment, segons l’informe Top Cities Destination Ranking d’Euromonitor International, l’any 2015 Barcelona és la 25a ciutat més visitada pels i les turistes internacionals entre 100 urbs del món, i la vuitena més visitada entre les ciutats europees.

• Pel que fa al turisme de negocis, segons l’International Congress and Convention Association (ICCA), Barcelona és la tercera ciutat del món tant en nombre de

congressos internacionals organitzats el 2016 –després de París i Viena– com en nombre de delegats/des el 2015 (només superada per Viena i Londres).

• El 2016, amb 2,7 milions de passatgers de creuers, Barcelona es manté com a primer port base d’Europa i de la Mediterrània per a creuers i és el quart port base del món.

aposta per la tecnologia digital i les tic

• La ciutat, que supera les 51.000 persones

treballadores i compta amb gairebé 2.500 empreses amb persones assalariades en les TIC, és el nucli central del sector a Catalunya, ja que concentra el 55,6% de l’ocupació i el 47,8% del teixit empresarial del Principat. El 2015, s’estima que el sector de la informació i comunicacions –que engloba les TIC– genera el 7,4% del valor afegit brut de Barcelona.

• Més del 90% dels barcelonins i barcelonines disposen disposa d’Internet al seu domicili, i prop de 9 de cada 10 s’hi connecta freqüentment. De fet, segons l’estudi de la Mobile World Capital sobre l’escletxa digital a Barcelona, les persones residents a la ciutat es troben per sobre de la mitjana europea, espanyola i catalana quant a connectivitat, freqüència i ús d’Internet, tot i que es detecten diferències territorials significatives entre barris com les Corts (96% de les llars amb connexió a la xarxa) i Torre Baró (62%).

activitat EcoNòMica DivErsiFicaDa

(15)

iNDústria MaNUFactUrEra i iNDústria 4.0

Pes industrial dins del VaB, 2015 (%)

19,6 17,0 19,0

20

15

10

5

catalunya espanya Ue

Font: Idescat

Població ocupada en manufactures tecnològiques a les regions europees, 2015

REGIÓ (CIUTAT) % PERSONES OCUPADES EN MANUFACTURES D’INTENSITAT TECNOLòGICA ALTA I MITjANA-ALTA SOBRE LA POBLACIÓ

OCUPADA TOTAL

POBLACIÓ OCUPADA EN MANUFACTURES D’INTENSITAT TECNOLòGICA

ALTA I MITjANA-ALTA (EN MILERS)

Stuttgart (Stuttgart) 19,5 412

llombardia (Milà) 9,4 399

alta Baviera (Munic) 12,6 305

Istanbul (Istanbul) 4,2 221

catalunya (Barcelona) 6,7 205

Karlsruhe (Karlsruhe) 14,4 200

Piemont (Torí) 11,2 200

emília-romanya (Bolonya) 9,9 188

Düsseldorf (Düsseldorf) 7,7 184

roine-alps (lió) 5,9 161

colònia (colònia) 7,4 154

Illa de França (París) 2,9 153

Darmstadt (Frankfurt) 7,9 153

Font: Eurostat

Principals branques industrials en llocs de treball* a catalunya i l’àmbit metropolità , 4t trimestre 2016 Metal·lúrgia i fabricació

de maquinària i equips elèctrics i electrònics

124.367 78.427

Indústria química i

farmacèutica 90.47862.975

Material de transport i

productes metàl·lics 43.136 32.948

alimentació 81.107 _26.861

Paper i arts gràfiques 39.987_23.673

Indústries tèxtils,

confecció, cuir i calçat 34.25622.568

Catalunya Àmbit Metropolità

* Afiliats al Règim General i d’Autònoms de la Seguretat Social

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

ecosistema d’entitats de la impressió 3D a catalunya

DEFINICIÓ NOMBRE

empreses que utilitzen impressió 3D per desenvolupament de

producte +100

entitats que ofereixen serveis d'enginyeria i disseny per a

impressió 3D i altres tecnologies +100 Facilitadores: entitats que fan transferència tecnològica,

formació i consultoria 40

entitats proveïdores de serveis d'impressió 3D (Service Bureaux) 15 centres rTD que treballen sobre impressió 3D 14 Intermediàries (distribuïdors i botigues) + servei tècnic i

certificació 12

organitzacions que adopten la impressió 3D en certa mesura per

a fabricació de peça final 11

empreses que dissenyen i/o fabriquen impressores 3D 9

Fablabs i relacionades 8

empreses amb un model de negoci basat en fabricació

mitjançant impressió 3D 6

Fabricants de materials i consumibles 5

Proveïdores de software (disseny, control...) i integració de

sistemes 4

associacions, clústers i plataformes tecnològiques 3 creadores de plataformes digitals per a la trobada entre oferta i

demanda (marketplaces) 0

Font: Impacte i potencial de la impressió 3D en l’ocupació, Octubre 2015. Ajuntament de Barcelona

Zones de desenvolupament de la nova indústria

(16)

sEctor tic/ iNForMació i coMUNicació

Penetració de les TIc a les llars

(% s/ població de 16 a 74 anys)

2014 2015 VARIACIÓ 2015-2014

Tenen ordinador a casa

86,3

88,3

Connexió a Internet a casa

85,3

90,6

Ús freqüent d'Internet

80,1

87,0

Font: INE, Enquesta d’equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació a les llars

ocupació* en activitats TIc a Barcelona

39.767 38.388 39.122 44.215 48.479 51.510

2011 2012 2013 2014 2015 2016

* Afiliació als Règims General i d’Autònoms de la Seguretat Social

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

Usos d’Internet segons el nivell de renda familiar disponible (rFD) del barri

BAIXA

MITjANA-BAIXA MITjANA MITjANA-ALTA ALTA

llegir notícies d'actualitat a

Internet 79% 86% 86% 84% 92%

realitzar gestions bancàries 49% 63% 63% 70% 74% comprar per internet 45% 51% 56% 56% 63%

Font: MWCapital

escletxa digital

0-10% 10-20% 20-30% 30-40% +40%

Font: Mobile World Capital Barcelona (2016), L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona

activitat EcoNòMica DivErsiFicaDa

Distribució del perfil digital avançat en funció del nivell de renda del barri

+6,9% +5,3% +2,0%

en activitats

TIC

50.000 llocs

de treball

(17)

evolució de la compra per Internet a Barcelona,

2000-2015 (consumidors en %)

2000 2003 2006 2009 2012 2015

Font: Ajuntament de Barcelona, Enquesta Ómnibus Municipal, Direcció de Comerç i Consum. Desembre 2015

coMErç

comerç a Barcelona

Comerç 2016

16.367

Nombre d’empreses

149.468

Llocs de treball

35.834

Establiments comerç i restauració

Mercats municipals 2015

39

Alimentació

4

Especials

2.442

Nombre establiments

260.941 m

2

Superfície total

Font: INSS, Departament d’Estadística i Institut Municipal de Mercats de l’Ajuntament de Barcelona

62,6

(18)

tUrisME

Turistes i pernoctacions a Barcelona

2015 2016 VARIACIÓ 2015/16

Turistes*

7.090.246

7.490.635

Pernoctacions

18.537.358 19.547.870

* Turistes allotjats/des en establiments hotelers

Indicadors d’oferta hotelera

2015 2016 VARIACIÓ 2015/16

Establiments

634

641

Places (llits)

75.032

75.647

Procedència dels/de les turistes, 2016

Indicadors de l’activitat congressual, 2015

2.268

Total reunions

311

Congressos

121

jornades i cursos

1.836

Convencions i incentius

589.818

Total delegats/des

Font: Consorci Turisme de Barcelona i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

nombre de congressos internacionals i delegats/des assistents en ciutats del món

CIUTATS DELEGATS/DES 2015 CONGRESSOS 2016 CIUTATS

Viena 124.899 196 París

londres 117.397 186 Viena

Barcelona 108.961 181 Barcelona

Berlín 104.299 176 Berlín

Singapur 77.105 153 londres

París 75.470 151 Singapur

copenhaguen 75.269 144 amsterdam

Praga 73.896 144 Madrid

Vancouver 72.935 138 lisboa

amsterdam 72.529 137 Seül

Font: International Congress and Convention Association Statistics Report

Principals salons de Fira de Barcelona referents a europa,

2015

Saló Internacional de l’Automòbil Mobile World Congress Saló de l’Ensenyament Expo Sports

Piscina Bcn. Saló Internacional de la piscina Beyond Building Barcelona Construmat Saló Nautic Internacional de Barcelona Expo Ecosalud

Barcelona Meeting Point Smart-City Expo World Congress 4Yfn - Four Years From Now Biz Barcelona

Iot. Solutions World Congress Saló Internacional de la Logistica

Font: Fira de Barcelona. Salons d’activitat econòmica amb major nombre de visitants activitat EcoNòMica DivErsiFicaDa

espanya 21,0%

regne Unit 9,0%

eUa 8,4%

França 8,4%

Itàlia 6,4% alemanya 6,0%

+5,6%

+5,5%

+1,1%

(19)

ciutat digital,

creativitat,

recerca i

innovació

Barcelona lidera l’avenç d’Espanya cap a

l’economia del coneixement

• Barcelona vol ser referent en l’àmbit tecnològic per afavorir la qualitat de vida, en un entorn global en què la tecnologia mòbil es perfila com un vector clau de creixement pel conjunt de l’economia. En aquest context, el rol de Barcelona com a Mobile World Capital –amb la celebració del Mobile World Congress

i el projecte de llegat industrial (legacy)– suposa una oportunitat estratègica per posicionar la ciutat en aquest àmbit.

• Barcelona és la novena ciutat europea més atractiva per a les persones emprenedores digitals i, només en un any, ha escalat cinc posicions en la valoració de les condicions i el suport que ofereix la ciutat als nous projectes tecnològics en l’àmbit digital (European Digital City Index 2016). Així mateix, la ciutat és la cinquena al rànquing de ciutats europees en nombre d’start-ups, segons The European Talent Landscape

elaborat perBalderton Capital.

• La ciutat concentra el 28,4% de les start-ups digitals de l’Estat espanyol i per sectors destaquen el comerç electrònic –amb el 21% del total– seguit del mobile

i serveis a les empreses –cadascun amb un pes del 10%-, mentre que tant l’emprenedoria digital social com el turisme representen el 9%.

• El 2016 l’àrea de Barcelona genera el 14,2% de sol·licituds dels models d’utilitat i el 13,4% de les patents en el conjunt estatal. Catalunya concentra el major nombre d’empreses innovadores d’Espanya (24,1%) i el 24,3% de la despesa total de l’Estat en activitats innovadores.

• Barcelona se situa en cinquena posició europea i dissetena mundial en producció científica l’any 2015, segons l’estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya a partir delScience Citation Index. • La despesa en R+D a Catalunya se situa en l’1,52%

del PIB l’any 2015, dada inferior a la mitjana de la Unió Europea però superior a la d’Espanya i les de regions com la de Llombardia i Londres. El personal dedicat a la recerca i el desenvolupament al Principat és de 44.826 persones treballadores.

• Les activitats creatives apleguen més de 123.000 llocs de treball a Barcelona el 2016, el que representa el 12% de les persones ocupades a la ciutat i la meitat (el 49%) de l’ocupació creativa a Catalunya. Val a dir que, segons la recerca urbana més recent, un major percentatge de persones ocupades en indústries creatives es correlaciona de forma molt intensa amb una major producció per habitant.

Barcelona és al

en emprenedoria digital

segons l’European

Digital City Index 2016

(20)

iNNovació EMPrEsariaL i rEcErca

empreses i innovació

NOMBRE D’EMPRESES

INNOVADORES ACTIVITATS INNOVADORESDESPESA TOTAL EN 2015 % S/ESP 2015 (MILERS D’€) % S/ESP

catalunya 3.798 24,1 3.324.467 24,3

espanya 15.736 100,0 13.674.177 100,0 Font: INE

Indicadors d’innovació

SOL·LICITUD DE PATENTS SOL·LICITUDS DE MODELS D’UTILITAT 2016 % S/ESP 2016 % S/ESP

Barcelona* 380 13,4 345 14,2

catalunya 453 16,0 439 18,1

espanya 2.837 100,0 2.422 100,0

* Dades provincials

Font: Oficina Española de Patentes y Marcas

ciutats digitals europees, 2016

CIUDAD ÍNDEX GLOBAL 2015 ÍNDEX GLOBAL 2016

londres 1 1

estocolm 3 2

amsterdam 2 3

Hèlsinki 4 4

París 6 5

Berlín 7 6

copenhaguen 5 7

Dublín 8 8

Barcelona 14 9

Viena 15 10

Munic 10 11

cambridge 11 12

Bristol — 13

Madrid 12 14

oxford 13 15

Manchester — 16

Brussel·les 9 17

Tallinn 20 18

edimburg — 19

Hamburg — 20

líó — 21

aarhus — 22

Birmingham — 23

lisboa 17 24

Frankfurt — 25

eindhoven — 26

Índex de ciutats Digitals europees, 2016

(posicionament de la ciutat a la variable)

Barcelona Londres

Font: European Digital City Index 2016 (Nesta and the European Digital Forum think tank) ciUtat DigitaL, crEativitat, rEcErca i iNNovació

Habilitats i

qualificació accés al capital

Mentoring

i assistència tècnica

cultura emprenedora

Infraestructura digital

Difusió del coneixement estil

de vida

Índex

Mercat tecnològic

ambient de negoci Infraestructura

no digital

47

9 7 12

30 36 39 39 41

(21)

ToP 10 ciutats europees segons nombre de start-ups

RÀNqUING 2016 CIUTAT

1 londres 2 Berlín 3 París 4 amsterdam 5 Barcelona 6 Madrid 7 estocolm 8 Dublín 9 copenhaguen 10 Milà

Font: Balderton. The European Talent Landscape, 2016

ecosistema d’start-ups digitals a Barcelona, 2016 (%)

Font: StartUp Explore/European StartUp Monitor, Mobile World Capital

Despeses en r+D (% s/PIB)

Berlín* 3,55% roine-alps* 2,76% eUa* 2,73% Xina** 2,05% Unió europea 2,03% catalunya 1,52% llombardia** 1,33% espanya 1,22% londres** 1,06%

* Dades 2013 ** Dades 2014 Fonts: INE i Eurostat

Instal·lacions científiques i tècniques de referència internacional a Barcelona

Barcelona Supercomputing Centre - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)

Canal d'Investigació i Experimentació Marítima (CIEM) Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de Barcelona (LRB) Sala Blanca de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) Sincrotró ALBA - Cells

Centre nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG)

Font: Ministeri d’Educació i Ciència, Mapa d’instal·lacions científiques i tècniques singulars

Principals ciutats del món pel que fa a la producció científica acadèmica l’any 2015

RÀNqUING

MUNDIAL RÀNqUING EUROPEU CIUTAT PUBLICACIONS 2015*

1 Pequín 71.322

2 1 londres 42.304

3 Xangai 35.385

4 nova York 32.793

5 Seül 32.637

6 Boston 32.010

7 Tòquio 30.347

8 2 París 30.252

9 3 Madrid 18.678

10 Baltimore 17.771

11 4 Moscou 17.506

12 chicago 17.446

13 Toronto 17.369

14 Houston 17.144

15 cambridge (USa) 17.076

16 Filadèlfia 17.034

17 5 Barcelona 17.024

18 los angeles 16.911

19 São Paulo 15.955

20 6 roma 15.927

21 Melbourne 15.470

22 7 Milà 14.573

23 8 Berlín 14.564

24 Singapur 14.223

25 Hong Kong 13.239

* Dades del 26 de maig de 2016

(22)

iNDústriEs crEativEs

ocupació en activitats creatives* a Barcelona, 2016

2016 2016

(CATALUNYA) CATALUNYAPES BCN/

Activitats relacionades amb el

patrimoni 3.288 4.485 73,3%

Arquitectura i enginyeria 15.518 39.990 38,8%

Arts gràfiques i impressió 3.595 19.726 18,2%

Cinema, vídeo i música 3.599 6.375 56,5%

Disseny i fotografia 15.767 29.230 53,9%

Edició 8.809 12.847 68,6%

Escriptors, arts escèniques i visuals,

i artesans 7.349 13.850 53,1%

Moda 2.206 16.373 13,5%

Ràdio i televisió 918 4.635 19,8%

Indústries creatives tradicionals

(culturals) 61.049 147.511 41,4%

Recerca i desenvolupament creatius 10.098 20.976 48,1%

Publicitat 14.687 24.614 59,7%

Software, videojocs i edició

electrònica 37.242 57.849 64,4%

Indústries creatives no tradicionals 62.027 103.439 60,0% ToTal Indústries creatives 123.076 250.950 49,0% % Indústries creatives s/ total de

Barcelona 12,0%

* Afiliats als Règims General i d’Autònoms de la Seguretat Social el quart trimestre de l’any Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Económica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya

ciUtat DigitaL, crEativitat, rEcErca i iNNovació

ciutat europea en producció

(23)

Pol de generació

i atracció de

talent

El mercat laboral de Barcelona disposa de

massa crítica i capital humà qualificat

• La ciutat concentra 1,06 milions de llocs de treball i l’àrea de Barcelona més de 2,4 milions. Les taxes d’activitat (80,8%) i d’ocupació (71,4%) de Barcelona són superiors a les mitjanes catalana, espanyola i europea.

• Més de la meitat dels llocs de treball a Barcelona (el 54,2%) corresponen a activitats de coneixement alt, i la ciutat és el nucli central d’aquest segment de l’economia a Catalunya, ja que concentra el 43,6% dels llocs de treball de coneixement alt del Principat, quan el pes de Barcelona sobre els assalariats catalans és del 36,5%.

• Barcelona compta avui amb un mercat laboral amb massa crítica en els sectors d’alt valor afegit: Catalunya és la cinquena regió d’Europa en persones ocupades en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta i la setena pel que fa a persones treballadores en ciència i tecnologia –amb més de 730.000 llocs de treball en aquest àmbit–, mentre que se situa en novena posició quant als sectors de serveis intensius en coneixement i tecnologia punta l’any 2015.

• El nivell salarial de Barcelona se situa en la franja mitjana-baixa entre les ciutats més desenvolupades i –segons la Unió de Bancs Suïssos– el salari mitjà net representa el 46,8% del de Nova York l’any 2015.

• Catalunya disposa de 12 universitats, que apleguen més de 251.000 estudiants i l’àrea metropolitana de Barcelona concentra el 74,7% de les persones matriculades en les seves vuit universitats tant públiques com privades. Les universitats catalanes imparteixen 477 màsters oficials amb 32.152 alumnes matriculats/des i compten prop de 23.000 estudiants universitaris/àries estrangers/es el curs 2014-2015.

• El 2015 més de la meitat (el 51,1%) de les dones treballadores i el 44,6% de les persones que treballen a Catalunya tenen estudis universitaris, valors clarament superiors a les mitjanes europees i espanyoles.

• En l’àmbit de la formació, cal destacar que Barcelona és l’única ciutat amb dues institucions docents entre les vuit millors escoles de negocis del continent europeu, ja que IESE i ESADE ocupen les posicions setena i vuitena d’Europa i els llocs 16è i 23è del món, respectivament, al rànquing Global MBA 2016

publicat pel Financial Times.

a l’àrea de Barcelona

(24)

LLocs DE trEBaLL a BarcELoNa

Persones treballadores afiliades a la Seguretat Social,

2016*

TOTAL %/ESPANYA

Barcelona 1.061.171 5,95

Barcelona província 2.434.337 13,64

catalunya 3.189.437 17,87

espanya 17.849.055 100,00

* Dades del 4t trimestre

Font: Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya i INSS

% Persones treballadores amb estudis universitaris,

2015*

DONES TOTAL

catalunya 51,1% 44,6%

espanya 48,1% 42,6%

Unió europea 38,7% 35,0%

* % sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària Font: Eurostat

Persones assalariades segons la intensitat de coneixement, 2016* (% s/ total)

Barcelona

* Dades del 4t trimestre

Font: Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya

ParticiPació EN EL MErcat DE trEBaLL

Participació en el mercat de treball,

4t trimestre 2016 (% s/població de 16-64 anys) 80,8 78,5 75,1 73,2 71,4 66,8 61,1 67,1 11,6 15,0 18,7 8,2

Taxa d’activitat Taxa d’ocupació Taxa d’atur Barcelona Catalunya Espanya Unió Europea*

* 3r trimestre 2016

Font: Enquesta de Població Activa i Eurostat

saLaris

nivell salarial a ciutats del món, 2015

SALARI BRUT (NOVA YORK - 100) CIUTAT SALARI NET (NOVA YORK - 100)

131,3 Zuric 141,8

130,1 Ginebra 135,2

85,2 chicago 84,5

77,4 Mont-real 78,2

75,5 londres 72,3

68,5 Viena 69,7

67,7 Munic 68,2

62,8 París 67,1

70,1 Tòquio 66,5

58,6 lió 62,8

92,2 copenhaguen 56,8

60,0 roma 54,2

65,3 amsterdam 53,3

49,4 Hong Kong 51,3

51,7 Barcelona 46,8

29,8 atenes 28,2

Font: UBS. Prices and Earnings 2015

PoL DE gENEració i atracció DE taLENt

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 1,0%

Serveis intensius en coneixement 50,0%

Sectors industrials de nivell tecnològic mitjà-alt 3,2%

(25)

UNivErsitats i EscoLEs DE NEgocis

Formació i universitats, 2014-2015 nombre total d'estudiants universitaris/àries a

catalunya* 251.589

nombre total d'estudiants universitaris/àries a

l'àrea de Barcelona* 188.018

nombre de màsters oferts per les universitats de

l'àrea de Barcelona 477

nombre d'estudiants de màster i doctorat a les

universitats de l'àrea de Barcelona 32.152 estudiants estrangers/es a les universitats

catalanes 22.448

estudiants estrangers/es en màsters i doctorats

a les unveristats catalanes 11.860

* Inclou els i les estudiants de màster

Font: Àrea de Suport a la Planificació, Anàlisi i Avaluació en l’Àmbit d’Universitats i Recerca. Secretaria d’Universitats i Recerca. Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i Dep. d’Estadística Ajuntament de Barcelona

Millors escoles de negocis europees, 2016

RÀNqUING

EUROPEU RÀNqUING MUNDIAL ESCOLA DE NEGOCIS CIUTAT

1 1 Insead Fontainebleau

2 3 london Business School Londres

3 10 University of cambridge: Judge Cambridge

4 12 Ie Business School Madrid

5 13 IMD Lausana

6 15 Hec Paris París

7 16 IeSe Business School Barcelona

8 23 eSaDe Business School Barcelona

9 25 SDa Bocconi Milà

10 28 University of oxford: Saïd Oxford

11 35 Imperial college Business School Londres

12 36 lancaster University Management

School Lancaster

13 37 city University: cass Londres

14 38 alliance Manchester Business

School Manchester

15 40 The lisbon MBa Lisboa

16 42 rotterdam School of Management,

erasmus University Rotterdam

17 46 Warwick Business School Coventry

18 49 Mannheim Business School Mannheim

19 57 cranfield School of Management Cranfield

20 60 Universität St Gallen St.Gallen

Font: Financial Times, Global MBA Ranking 2016

Més de la meitat de les

a Catalunya tenen estudis

(26)

ciutat

emprenedora

amb costos

competitius

Barcelona té una activitat empresarial

dinàmica i flexible

• L’àrea de Barcelona és seu de 450.451 empreses, aproximadament el 14% del total d’Espanya. Es tracta majoritàriament de pimes, caracteritzades per una major flexibilitat i capacitat d’adaptació a entorns complexos. La ciutat concentra prop del 40% de les seus empresarials de la demarcació.

• La taxa d’activitat emprenedora (TEA) de la població resident (18-64 anys) a la província de Barcelona se situa en el 7% el 2016, de manera que supera les de França (5,3%) o Alemanya (4,6%), així com la mitjana espanyola (5,2%).

• L’any 2016 a Barcelona es van crear 8.755 societats mercantils, el valor més alt des del 2007 i que representa un increment del 13,6% respecte al 2015.

Barcelona disposa d’una oferta

immobiliària competitiva per als negocis

• El 2015, Barcelona ha baixat posicions al rànquing de l’índex de cost de la vida en relació amb la ciutat de referència (Nova York), segons Mercer Human Resource Consulting. La nul·la inflació, la moderació salarial i la depreciació de l’euro que s’ha produït durant el 2015 han estat les principals causes d’aquest abaratiment relatiu del cost de la vida a la ciutat de Barcelona.

• La Ciutat Comtal manté una posició competitiva quant als preus del lloguer del sòl industrial, d’oficines i de locals comercials, la qual cosa afavoreix l’atractiu de Barcelona per fer negocis, tant per a la instal·lació de noves empreses com per al manteniment de les que ja hi són presents. Ara bé, l’evolució dels preus del lloguer de locals comercials, d’oficines i de naus industrials ha començat a augmentar el 2015 a la ciutat de Barcelona, després d’anys en retrocés o estancament. Es reflecteix així una millora de la situació econòmica i del creixent atractiu que té la ciutat als mercats globals.

ciUtat EMPrENEDora aMB costos coMPEtitiUs

450.000

Més de

(27)

EMPrEsEs

empreses segons nombre d’assalariats/des, 2016

Barcelona

58,4%

Sense assalariats/des

36,6%

D’1 a 9 assalariats/des

4,7%

De 10 a 199 assalariats/des

0,3%

Més de 199 assalariats/des

Barcelona província

58,3%

Sense assalariats/des

36,9%

D’1 a 9 assalariats/des

4,6%

De 10 a 199 assalariats/des

0,2%

Més de 199 assalariats/des

Font: INE, Directori Central d’Empreses (DIRCE)

Seus empresarials, gener 2016

% S/ ESPANYA

Barcelona

174.209

Barcelona província

450.451

Catalunya

596.196

Espanya

3.236.582

Font: INE, Directori Central d’Empreses (DIRCE)

crEació EMPrEsariaL

activitat emprenedora als països europeus,

2016 (% sobre població 18-64 anys)

estònia 16,2 letònia 14,2 Països Baixos 11,0 Irlanda 10,9 Polònia 9,7 Àustria 9,6 eslovàquia 9,5 luxemburg 9,2 regne Unit 8,8 croàcia 8,4 Portugal 8,2 Mitjana Ue 8,1 eslovènia 8,0 Hongria 7,9 Suècia 7,6 Barcelona* 7,0 catalunya 7,0 Finlàndia 6,7 Grècia 5,7 França 5,3 espanya 5,2 alemanya 4,6 Itàlia 4,4 * Dada provincial

Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2016

5,4%

13,9%

(28)

MErcat D’oFiciNEs i sòL iNDUstriaL

Mercat d’oficines, 4t trimestre 2016

5.915.722 m

2

Estoc d’oficines total

533.598 m

2

Oferta disponible d’oficines

9,02%

Taxa de desocupació

Font: On point, Jones Lang Lasalle

Preu lloguer d’oficines,

4t trimestre (€/m2_/mes)

Perifèria (Sabadell, St. cugat, esplugues, etc.) 9,75

noves àrees de negoci 18,5

Districte de negocis (centre consolidat) 18,25

Primera línia (Pg. Gràcia-Diagonal)

21,5 Font: On point, Jones Lang Lasalle

Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’europa, orient Mitjà i Àfrica, 2015

RÀNqUING CIUTAT VAR.

INTERANUAL (%) LLOGUER OFICINES (€/M2_/ANY)

1 londres-West end 9,3 1.784

2 londres ciutat 11,7 1.017

3 Ginebra 0,0 825

4 París 0,0 800

5 Moscou -26,7 788

6 Zuric -3,0 767

7 Dubai 0,0 735

8 Dublín 16,7 565

9 estocolm 13,3 552

10 Milà 2,1 490

...

40 Barcelona 9,9 234

42 copenhaguen 3,0 228

43 rotterdam 0,0 225

44 lisboa 0,0 222

44 Bucarest 2,8 222

Font: CB Richard Ellis, EMEA Rents and Yields Q3 2015 (Europe, Middle East & Africa)

Preus mitjans de l’habitatge a Barcelona,

4t trimestre 2016

cost DE La viDa i aLtrEs costos

cost de la vida en ciutats del món l’any, 2015

CIUTAT RÀNqUING 2014 RÀNqUING 2015

luanda 1 1

Hong Kong 3 2

Zuric 5 3

Singapur 4 4

Ginebra 6 5

Xangai 10 6

...

Barcelona 71 124

Font: Mercer Human Resource Consulting, Worldwide Cost of Living Survey, City Rankings 2015

Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats d’europa, orient Mitjà i Àfrica l’any, 2015

RÀNqUING CIUTAT VAR. INTERANUAL

(%) INDUSTRIAL (€/MLLOGUER SòL 2_/ANY)

1 abu Dhabi 0,0 219,5

2 londres 12,0 204,5

3 Ginebra 0,0 183,4

4 Zuric 6,3 163,0

5 Hèlsinki 4,4 144,0

6 oslo 0,0 136,9

7 Dubai 6,4 131,3

8 Glasgow 3,9 98,6

8 estocolm 0,0 97,3

10 edimburg 8,3 95,0

14 Barcelona 4,2 75,0

14 amsterdam 0,0 75,0

14 rotterdam 0,0 75,0

17 Frankfurt 0,0 74,4

18 Gothenburg -10,0 73,0

19 Dublín 11,5 72,5

20 l'Haia 0,0 70,0

Font: CBRE, EMEA Rents and Yields Q3 2015

(29)

Barcelona és a la

en seguretat en l’àmbit sanitari

7a posició

ciutat compacta

amb cohesió

social

• L’any 2015 Barcelona té una renda familiar disponible per càpita estimada de 19.775 €. El període de crisi ha eixamplat les desigualtats territorials, i el valor de la renda familiar disponible per càpita per districtes oscil·la entre l’índex21_{188,0 de Sarrià-Sant Gervasi i el}

53,8 de Nou Barris.

• La desigualtat en la distribució de la renda ha evolucionat de forma desfavorable durant els darrers anys i el coeficient de Gini mostra a Catalunya un valor (0,325) proper a la mitjana de l’OCDE.

• Barcelona es troba entre les ciutats més segures del món segons l’informe The Safe Cities Index 2015

elaborat per The Economist, que avalua la seguretat urbana en l’era digital. En concret, la capital catalana se situa en el 15è lloc del rànquing global de 50 ciutats –que encapçala Tòquio– i obté la quarta posició entre les ciutats europees, per davant de Londres, Madrid o París. Cal destacar la setena posició de Barcelona en seguretat en l’àmbit sanitari, que té en compte aspectes com l’accés dels i les ciutadans/es al sistema de salut, la ràtio de llits i personal mèdic per cada mil habitants, la qualitat de l’aire i de l’aigua i l’esperança de vida.

(30)

ciUtat coMPacta aMB cohEsió sociaL

renda familiar disponible per càpita als districtes de Barcelona, 2015 (Índex. Mitjana de Barcelona = 100)

53,8 188

Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona

Població estrangera als districtes de Barcelona, 2016

(% s/ població total)

11,2% 43,2%

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i

Distribució de la renda a les principals regions de l’ocDe

POSICIÓ REGIÓ OCDE CIUTAT INCLOSA EN LA REGIÓ COEFICIENT DE GINI*

1 Sud de Finlàndia Hèlsinki 0,242

2 Bratislava Bratislava 0,275

3 capital (Dinamarca) copenhaguen 0,283

4 Hongria central Budapest 0,286

5 Berlín Berlín 0,288

5 roine-alps lió 0,288

6 Baviera Munic 0,294

7 oslo i akershus oslo 0,295

8 Sud de Kanto Tòquio 0,300

9 llombardia Milà 0,304

10 estocolm estocolm 0,314

Mitjana ocDe 0,315

11 regió central (Polònia) Varsòvia 0,321

12 catalunya Barcelona 0,325

13 ontario Toronto & ottawa 0,331

14 Viena Viena 0,337

15 Madrid Madrid 0,339

16 Ile de France París 0,343

17 Districte de Tel aviv Tel aviv 0,345

18 lazio roma 0,347

19 new South Wales Sydney 0,348

20 atenes atenes 0,355

21 regió Brussel·les capital Brussel·les 0,358

22 Greater london londres 0,386

23 Washington Washington 0,389

24 nova York nova York 0,415

25 Districte Federal ciutat de Mèxic 0,482

26 Santiago Metropolitana Santiago de Xile 0,484

* Coeficient de Gini després d’impostos i transferències. Data d’extracció de dades: juny del 2016 El Coeficient de Gini pot prendre valors entre 0 i 1, on 1 representaria la distribució de la renda més desigual

Font: OCDE, Regional Income Distribution and Poverty Database

ciUtat coMPacta aMB cohEsió sociaL

ciutat Vella 85,5 Horta-Guinardó

79,6

les corts 138,3

Sants-Montjuïc 78,1

eixample 115,8 Sarrià-Sant

Gervasi 188

Gràcia 105,8

Sant Martí 86,5 Sant andreu 72,8 nou Barris 53,8

ciutat Vella 43,2% Horta-Guinardó

11,7%

les corts 11,2%

Sants-Montjuïc 18,7%

eixample 18,7% Sarrià-Sant

Gervasi 11,3%

Gràcia 15,4%

(31)

Seguretat en ciutats del món, 2015

POSICIÓ CIUTAT ÍNDEX S/100

1 Tòquio 85,6

2 Singapur 84,6

3 osaka 82,4

4 estocolm 80,0

5 amsterdam 79,2

6 Sydney 78,9

7 Zuric 78,8

8 Toronto 78,8

9 Melbourne 78,7

10 nova York 78,1

11 Hong Kong 77,2

12 San Francisco 76,6

13 Taipei 76,5

14 Mont-real 75,6

15 Barcelona 75,2

16 chicago 74,9

17 los angeles 74,2

18 londres 73,8

19 Washington Dc 73,4

20 Frankfurt 73,1

21 Madrid 72,4

22 Brusel·les 71,7

23 París 71,2

24 Seül 70,9

25 abu Dhabi 69,8

Font: The Safe Cities Index 2015. The Economist Intelligence Unit

categories de seguretat urbana. Posicionament de Barcelona, 2015

5 10 15 20 25 30

Seguretat

digital Seguretat salut d’infrastructures Seguretat Seguretat personal

Font: The Safe Cities Index 2015. The Economist Intelligence Unit

EcoNoMia sociaL i soLiDària

empreses, associacions i inciatives de l’economia Social i Solidària a Barcelona, 2015 (% s/total)

* Anuari 2013

Font: Ajuntament de Barcelona (2015), L’Economia social i solidària a Barcelona

empreses, associacions i iniciatives de l’economia Social i Solidària als districtes de Barcelona, 2015

6% 19%

Font: Ajuntament de Barcelona (2015), L’Economia social i solidària a Barcelona

29

7

14

11

Tercer sector social* 50,9%

cooperatives 18,2%

Sal 25,4%

economies comunitàries 5,5%

ciutat Vella 504 (11%) Horta-Guinardó

393 (8%)

les corts 340 (7%)

Sants-Montjuïc 500 (11%)

eixample 892 (19%) Sarrià-Sant

Gervasi 398 (8%)

Gràcia 538 (11%)

(32)

Qualitat

de vida i

sostenibilitat

Barcelona, referent internacional en

qualitat de vida

• En l’àmbit mediambiental el model barceloní de ciutat compacta i mediterrània afavoreix la mobilitat sostenible –que representa un 85,6% dels desplaçaments interns– i destaca en rànquings de prestigi com l’Scorecard on Prosperity 2015 del Toronto Board of Trade pel temps moderat que es triga a anar de casa a la feina.

• Cal destacar que Barcelona és actualment un referent a nivell europeu pel que fa a l’estalvi d’aigua. El consum d’aigua per habitant i dia ha estat de 105,5 litres el 2015, el que suposa una reducció del 10,7% respecte a l’any 2006.

• Barcelona és una de les 25 ciutats globals amb millors resultats en dimensions associades a la sostenibilitat mediambiental segons el Sustainable Cities Index 2016, i presenta un volum relativament baix d’emissions de CO2 equivalent per habitant en comparació amb altres ciutats del món. La ciutat treballa per avançar cap a un model econòmic eficient en l’ús dels recursos i impulsar l’economia verda, que el 2016 representa al voltant del 3% de l’ocupació i ofereix un alt potencial com a vector d’innovació.

• L’oferta cultural i educativa és àmplia i de qualitat. La ciutat compta amb 40 escoles internacionals a l’àrea de Barcelona. D’altra banda, hi ha 40 biblioteques públiques a la ciutat. A més Barcelona compta amb nou espais nominats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: set edificis de Gaudí, el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau.

• D’acord amb l’Eurobaròmetre Quality of Life in European Cities 2015, publicat per la Comissió Europea el 2016, el 92% de barcelonins/es

enquestats/des estan satisfets/es amb la ciutat i el lloc (barri) on viuen, un dels percentatges més alts de les 79 urbs analitzades. L’espai públic, la seguretat, el transport públic, la neteja o la confiança en els veïns i les veïnes obtenen bones valoracions relatives.

QUaLitat DE viDa i sostENiBiLitat

La mobilitat sostenible representa el

dels desplaçaments interns a Barcelona