• No se han encontrado resultados

Fosses de la Guerra Civil a Formentera

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Fosses de la Guerra Civil a Formentera"

Copied!
5
0
0

Texto completo

(1)

Fossa del Cementeri de Sant Ferran

Localització:

El cementeri de Sant Ferran, situat a l’illa i terme municipal de For- mentera, és molt a prop del nucli urbà de Sant Ferran i s’hi pot accedir fàcilment seguint el camí que comença al carrer Atzaró, darrere l’esglé- sia parroquial del poble. El cementeri de Sant Ferran, propietat del bis- bat d’Eivissa i Formentera, fou inaugurat el 1903, catorze anys després d’haver-se consagrat l’església parroquial, a pesar que la parcel·la per construir-lo es va donar juntament amb els terrenys per fer el temple.

Tipus de fossa:

La fossa es troba al cementeri de Sant Ferran perquè allí foren as- sassinats cinc formenterers l’ 1 de març de 1937. Aquestes persones fo- ren detengudes per elements paramilitars i conduïdes posteriorment a l’esmentat cementeri, on foren afusellades per falangistes formenterers i eivissencs, segons la veu popular. Les víctimes foren executades a la paret exterior del cementeri i després enterrades dins aquest recinte, se- gons diversos testimonis. Cap dels executats havia estat dirigent polític o sindical durant la Segona República (1931-1936) o durant la breu ocu- pació republicana de Formentera en la Guerra Civil (del 7 d’agost al 13 de setembre de 1936). Es tractava només de simples simpatitzants d’es- querra o militants de base i, en aquest sentit, en algunes de les morts s’hi barrejaren qüestions personals i econòmiques.

Santiago Colomar Ferrer

(2)

Intervencions fetes entorn de la fossa:

1RV¶KDIHW¿QVDUDFDSLQWHUYHQFLyR¿FLDOHQDTXHVWDIRVVDSHUzOD

localització de les restes dels cinc afusellats podria resultar molt compli- cada tenint en compte que en un moment determinat degueren passar a l’ossera i allà es barrejaren amb altres despulles. S’ha de dir també que les marques dels trets que impactaren sobre la paret del cementeri, com a conseqüència de l’afusellament, foren posteriorment tapades amb ci- ment.

Dades de les persones desaparegudes que hi ha dins la fossa:

Segons diversos testimonis, a la fossa del cementeri de Sant Ferran s’hi enterraren les cinc persones que allí foren assassinades. Les víctimes foren afusellades a la paret del cementeri que mira a la part de migjorn i després enterrades a l’interior del recinte en una fossa previsiblement comuna. Segons José Miguel L. Romero, al Registre Civil de Formen- tera es fa constar que es desconeix el lloc on foren sepultades dues de les cinc persones assassinades a Sant Ferran. En qualsevol cas, no hi ha cap motiu per pensar que aquestes dues persones no fossin enterrades a l’interior del cementeri, com les altres.

Les persones que en principi es troben a la fossa del cementeri de Sant Ferran són les següents:

FERRER FERRER, Jaume. Jaume de na Morna. Segons el Padró Municipal d’Habitants de 1892, va néixer el 1891, encara que no consta en aquest document ni el dia ni el mes (segons Artur Parrón i Joan Fe- rrer Marí, va néixer el 1895). Era mariner i vivia al cap de Barbaria, a la parròquia de Sant Francesc. Va navegar per Amèrica, on havia guanyat diners, i després va tornar a Formentera. Segons Joan Ferrer Marí, no havia estat relacionat amb partits, sindicats o detencions de falangistes, per la qual cosa la seva detenció fou prou inesperada. Aquesta mateixa font assegura que un falangista formenterer es presentava armat a casa seva per demanar-li diners i xulla. Segons Jaume Ferrer Mayans (1911- 2002), cunyat de la víctima, en Jaume de na Morna havia guanyat molts diners i abans de detenir-lo els falangistes li posaren multes per coses que no havia fet, senzillament per prendre-li els sous que tenia, una història

(3)

RIBAS MARÍ, Josep. Pep de Baix. Va néixer a Santa Eulària (Ei- vissa) el 17 de desembre de 1900 i treballava de mariner, com en Jaume de na Morna. Fou detengut i posteriorment afusellat al cementeri de Sant )HUUDQO¶GHPDUoGH7HQLDDQ\VLHUDSDUHGHGRV¿OOV&RP

en el cas de Jaume Ferrer Ferrer, quan es va inscriure la seva defunció al Registre Civil de Formentera es va consignar que es desconeixia el lloc on havia estat enterrat.

prou semblant a la d’Antoni Mayans Mayans, afusellat a la pedrera d’en Coix el 20 de novembre de 1936 després de treure-li els seus diners. El mateix Jaume Ferrer Mayans comentava que el seu cunyat, després de ser detengut, va estar tancat a Sant Francesc abans de ser afusellat l’1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran. En Jaume de na Morna tenia 45 anys quan va morir i la seva defunció fou inscrita en el Registre Civil GH)RUPHQWHUDD¿QDOVGHFRPODGH)UDQFHVF9HUGHUD&DVWHOOyL

Antoni Mayans Mayans, dues de les persones afusellades as Pujols a

¿QDOVGH$O5HJLVWUH&LYLOGH)RUPHQWHUDHVYDFRQVLJQDUTXHHV

desconeixia el lloc on havia estat sepultat.

Jaume Ferrer Ferrer

(4)

TUR MAYANS, Joan. Joan de can Pep Damià. Va néixer a Formen- tera i, segons Joan Ferrer Marí, devia tenir escassament 18 anys quan fou detengut i assassinat. Sembla que fou acusat d’haver tret sants de l’esglé- sia de Sant Ferran, juntament amb una altra persona, i haver-los llançat a la mar. Aquest episodi deu ser el mateix que va publicar el Diario de Ibiza el 21 d’abril de 1936. Segons el diari eivissenc, una sèrie de persones entraren a l’església de Sant Ferran, en tregueren les imatges i les llança- ren a la mar. Posteriorment, un pescador va trobar una de les imatges i la Guàrdia Civil va acabar detenint tres sospitosos, entre els quals no s’hi trobava curiosament l’esmentat Joan Tur Mayans. Fou afusellat l’1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran, amb altres quatre persones.

SERRA JUAN, Jaume. Jaume de can Mariano d’en Corda. Va néixer a Formentera i tenia 24 anys quan fou afusellat l’1 de març de 1937 a Sant Ferran. Segons Joan Ferrer Marí i Artur Parrón, Jaume Serra es deia Yern de segon cognom, i no Juan com assegura Romero. En Jau- me Corda vivia a Portossalè i havia treballat de mariner i per a l’empresa Salinera Española SA, propietària de les salines de Formentera.

CARDONA COLOMAR, Vicent. Vicent de can Fumeral. Va néixer a Formentera i vivia a la vénda de Cala Saona. Tant Romero com Joan Ferrer Marí aporten molt poques dades sobre la vida d’aquesta persona i les circumstàncies de la seva detenció. Segons Joan Ferrer Marí, el segon cognom d’en Vicent Fumeral era Colomar, mentre que Romero i Parrón només n’esmenten el primer. En Vicent Fumeral va morir, com les altres quatre persones esmentades, l’1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.

(5)

FOSSA DEL CEMENTERI DE SANT FERRAN (FORMENTERA)

FOSSA 1:

A l’interior de cementiri de sant Ferran.

Ubicació exacta desconeguda.

1

ESCALA: 1:1000

COORDENADES UTM:

X-366154 - Y-4285495 ETRS 89 FUS 31

Referencias

Documento similar

Consecuentemente, en el siglo xviii hay un cambio en la cosmovi- sión, con un alcance o efecto reducido en los pueblos (periferia), concretados en vecinos de determinados pueblos

Products Management Services (PMS) - Implementation of International Organization for Standardization (ISO) standards for the identification of medicinal products (IDMP) in

This section provides guidance with examples on encoding medicinal product packaging information, together with the relationship between Pack Size, Package Item (container)

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

De hecho, este sometimiento periódico al voto, esta decisión periódica de los electores sobre la gestión ha sido uno de los componentes teóricos más interesantes de la

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun