Tutorial 2
LES UNITATS (I)
2.1.- Introducció
Al passat tutorial varem apendre a fer carpetes, a copiar i moure fitxers, a eliminar-los i a canviar-los el nom. Ara anem a vore algo paregut. Com copiar arxius o carpetes d’una unitat a una altra i definirem com treballar amb diversos tipus d’unitats.
Però, què és una unitat? Doncs una unitat és un espai de memòria on podem guardar informació en forma de carpetes i arxius. Les unitats es poden correspondre amb dispositius físics (disc dur, CD, pendrive, etc.), però no sempre és així, ja que podem, per exemple, dividir l’espai d’un dispositiu en diverses unitats. Ho anirem veient, de moment, no es preocupe massa ara per açò.
En definitiva, que anem a apendre a passar fotos de la càmera o el mòbil a l’ordinador, a copiar coses a un pendrive, etc.
2.2.- Tipus d’unitats
Anem a fer un breu resum de les diferents unitats que anem a vore en aquesta unitat. Cada una d’aquestes té les seues particularitats, les vorem.
· El disc dur
El disc dur és el dispositiu que es troba dins de l’ordinador. En ella s’instala el sistema operatiu (el nostre Windows 7), els programes i també arxius i carpetes personals. Podem tindre més d’un disc dur i cada disc dur es pot dividir en més d’una unitat.
· Unitats òptiques (CD, DVD, Blu-Ray)
Corresponen als discos que podem utilitzar en el nostre ordinador. La unitat lectora ens diu quins tipus de discos reconeix i el tipus de disc ens diu què podem fer amb ells. Hi han discos que només es poden llegir, uns altres es poden gravar una vegada i altres que es poden gravar diverses vegades.
· Unitats externes (Pendrives i discs durs externs)
Es conecten de forma externa a l’ordinador. El seu funcionament és similar al dels discs durs. En el cas dels pendrives tenen algunes diferències més. El que s’ha de tindre en compte en aquestes unitats és que s’han de desconectar de forma segura.
· Targetes de memòria (SD, Micro SD, MS, etc)
Les targetes de memòria son unitats que poden ser utilitzades si disposem d’un lector apropiat. Tenen les matéixes característiques que un pendrive.
· Altres unitats extèrnes (càmeres de fotos, mòbils, tablets, consoles, etc.)
Existeixen aparells que tenen la capacitat de conectarse a l’ordinador mitjançant un cable. Anem a vore com podem copiar coses des d’aquestos.
2.3.- Sistemes de fitxers
Per a referirse a cada unitat, Windows assigna una lletra seguida de dos punts a cadascuna. Per exemple, el disc dur normalment té la lletra C: No sempre és així i, de fet, dóna igual quina lletra ens assigne.
Per a poder treballar amb les unitats i guardar informació, necessitem que aquestes tinguen un format. Podem dir que el format de una unitat és la forma en la que l’ordinador ordena la informació per a després poder trobarla i accedir a ella. Per posar un exemple, si tenim una habitació per a guardar coses, segur que les trobem millor si posem estanteries o caixoneres. Doncs això fa el nostre ordinador amb les unitats, les ompli d’estanteries i les etiqueta per a poder trobar la informació que guardem.
Windows pot utilitzar diversos sistemes de fitxers.
· Sistema FAT o FAT32
S’utilitzava antigament en les versions de Windows basades en MS-DOS. Windows 7 manté la utilització d’aquest format per mantindre la compatibilitat. Algunes unitats com targetes de memòria o pendrives encara la utilitzen ja que amb aquest format la lectura i escritura de fitxers és més ràpida.
No obstant, té les seues limitacions. La més important, és que no podem guardar fitxers que ocupen més de 4GB. Ara vorem què és això de GB.
· Sistema NTFS
Aquest sistema és més avançat, permet afegir seguretat a fitxers i carpetes, admet fitxers més grans de 4GB, però és més lent a l’hora de llegir i escriure, ja que cada vegada ha de comprovar dita seguretat. Per això els fabricants de pendrives i targetes de memòria no el solen utilitzar.
· Sistemes CDFS i UDF
Son sistemes que utilitzen els discos òptics com els CDs i DVDs. Els vorem més avant quan vegam com gravar discos.
Anem a vore tot açò com es menja amb Windows 7. Hem fet dos unitats per a provar, una amb sistema NTFS i l’altra amb FAT32. Obrim “Mi PC”, el trobem a l’escritori o al “Menú Inicio”.
Veguem com posa que el seu sistema de fitxers es FAT32. Si seleccionem N:
Veem que aquesta té format NTFS.
Anem ara a vore com podem donarli format a una unitat. Anem a seleccionarla i fer click amb el botó dret i triem la opció “Formatear...”
Ací veem un desplegable on aparéixen els formats que podem utilitzar.
Si marquem la opció “Formato rápido” ens estalviarem esperar un bon rato.
Windows 7 ens proposa els formats que ell creu adequats depenent del tipus d’unitat. Així, per a unitats més grans de 32GB, no ens proposarà mai FAT32. O per a unitats com pendrives o targetes de memòria ens proposarà altres formats com el exFAT, una variant de FAT32 que vorem més endavant.
Triem el format que volem i fem click a “Iniciar”
El sistema ens avisa que es pedrà tota la informació que conté la unitat. Clar, aquest és el problema, Windows ha de crear una nova estructura i necessita buidar primer la unitat. Per tant, al donar format a una unitat estem també borrant-la per complet. Ojo!
2.4.- Unitats de mesura d’informació
La informació que es guarda en una unitat es mesura amb una unitat creada per a aquest fi. La unitat mínima d’informació en un ordinador és el bit. El bit només pot representar dos valors, 0 i 1, si o no, verdader o fals. Com vullguen vostés.
Açò és així per qüestions tècniques de la electrònica dels ordinadors. Pero, donat que és una unitat amb la qual no es pot fer massa, es va definir el byte (pronunciat bait). Un byte no és més que una cadena de 8 bits. Amb ella és poden fer fins a 256 combinacions diferents entre unos i ceros. Amb això es va definir una tabla que relacionava cada valor d’un byte amb un caràcter. Un caràcter pot ser una lletra, un número, un guió, un punt, etc.
Per posar un exemple, si jo vull guardar el següent text: “Estic aprenent molt.”, m’cuparà 20 bytes de memòria, donat que els espais i el punt tambè son caràcters.
No volem profunditzar més en este tema, simplement és per a que es puga fer una idea de com es guarda la informació en una unitat.
Como en cualsevol unitat de mesura, existeixen múltiples, anem a vore’ls.
Kilobyte o kB (nomenat ca). Son 1000 bytes.
Megabyte o MB (nomenat mega). Son 1 milió de bytes o mil kB.
Gigabyte o GB (nomenat giga). Son 1000 milions de bytes, 1 milió de cas o 1000 megues, és
el mateix.
Terabyte o TB (nomenat tera). Sería 1 bilió de bytes, 1000 milions de cas, 1 milió de megues o
1000 gigues.
La idea és que cadscún es mil voltes l’anterior. Cal dir que realment la relació no va de 1000 en 1000, sino que el múltiple és 1024. Però per a fer-ho redó i més fàcil, nosaltres ho farem així.
El dia a dia és el que li ajudarà a quantificar aquestes mesures. Li podem avançar, per exemple, que una cançó pot ocupar al voltant de 5 MB, una foto entre 1 i 3 MB, depén de la qualitat de la càmera, una pel·lícula ronda el GB, etc.
2.5.- El disc dur
El disc dur és la unitat d’emmagatzematge més important del nostre ordinador ja que en ella s’instalen el sistema operatiu i els programes. També conté les carpetes on podem guardar informació personal. En l’anterior unitat varem treballar sobre aquestes.
Un disc dur pot estar dividit en diverses unitats o, inclús, és possible que dos o més discs durs formen una unitat. No s’ha de preocupar per açò. Simplement, anem a vore les unitats que tenim al nostre ordinador.
Per a vore-ho hem d’entrar en “Mi PC”. El podem trobar a l’escritori (si hem seguit els consells del tutorial 1) o al Menú Inicio. Volem que es fixe únicament en les unitats de disc dur.
Com hem dit abans, les unitats es definixen per una lletra seguida de dos punts. És la forma que té el Windows per a referirse a elles. El disc dur principal, generalment, és la lletra C:. Si tenim alguna unitat més de disc dur, tindrà una lletra diferent.
La particularitat del disc dur principal (amb lletra C:) és que conté informació que no devem tocar si no sabem el que estem fent, ja que podriem fer que deixara de funcionar el sistema operatiu i els programes.
De fet, no es pot formatejar, precisament per ser la unitat on es troba el sistema. Si ho intentem, ens ix açò.
Ens avisa precisament d’açò. Recomanem no entrar a ell, per a guardar informació, tenim la carpeta d’usuari.
Quan entrem en una unitat, no veem tot el seu contingut, sino que veem el que hi ha a l’arrel de dita unitat. És a dir, veem fitxers i carpetes que puguen estar en l’arrel, però no veem el contingut de les carpetes. Hauriem d’entrar dins d’elles per vore el seu contingut. Per tant, l’arrel d’una unitat es considera una carpeta anomenada, precisament així, carpeta arrel. Al tutorial anterior, quan entravem en “Mis Documentos” veem les carpetes 1, 2 i 3. Si entravem a la carpeta 1, veem les carpetes 11, 12, etc. A la acció d’entrar dins d’una carpeta o una altra, tornar arrere, etc, se li diu navegar.
Amb tot açò, podem dir que dins d’una unitat es forma un arbre de carpetes. I els fitxers poden penjar d’una rama o una altra.
Ací veem un arbre de carpetes i fitxers, encara que l’arrel està dalt i les rames baix.
Tot açò que hem vist de les carpetes, l’arrel, l’arbre, etc. és aplicable a la resta d’unitats, però ja vorem com aquestes tenen algunes diferències.
En el proper tutorial vorem la resta d’unitats i les diferències entre elles. També aprendrem a copiar fitxers d’unes a altres.
