1
ACTA COMISSIÓ DESIGUALTATS A BARCELONA, 2017:
Setena reunió de treball
DATA: 21 de març de 2017 HORA: de18.30 a 20.00h
LLOC: Sala Lluis Companys, de l’ Ajuntament de Barcelona
Persones assistents: Registre Ciutadà Delfí Cosialls Inma Vicente
Institucions més Significatives de la Ciutat Marina Gasol (FAPAC)
Maria José López (CAB) Rosa Maria Lunas (FOCAGG) Carmen Panchon (UB)
Albert Recio (UAB)
Entitats del Fitxer General Àngels Guiteras (ABD)
Persones rellevants Mª Paz Cano
Grups Municipals Alberto Lacasta (PSC)
Ajuntament de Barcelona
Carme Borrell, Agència de Salut Pública de Barcelona
Davide Malmusi, Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Blanca Moreno, Suport metodològic al Consell de Ciutat
Excusen assistència: Berta Clemente (CiU)
2 Principals aspectes tractats:
Síntesi de les intervencions:
Blanca Moreno
Dóna la benvinguda i presenta a na Carme Borrell, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. En Davide Malmusi, de la Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, s’incorporarà més tard.
Carme Borrell
Informe sobre els Avenços a Barcelona en la mesura i acció sobre les desigualtats en salut.
Quan parlem de salut, no estem parlant únicament dels serveis de salut, sinó de tots els determinants que fan possible unes condicions òptimes de vida. Comparteix que és “Aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa”.
L’informe de salut del 2014, parteix d’aquest paradigma que s’acaba aplicant a l’estudi de les desigualtats en salut als barris de Barcelona:
Les desigualtats en salut als barris: els indicadors de l’Urban HEART, està composat de 12 indicadors, 6 de salut i 6 de determinants de salut. Tots aquests indicadors estan aplicats als barris de Barcelona i s’acaben dibuixant en una semaforització, que implica, de color vermell, el 25% més desfavorables, verd, el 25% més favorables, i taronja, nivell mig.
3 Tant a la taula resum dels 12 indicadors de tots els Districtes i barris com el mapeig posterior, mostra de manera molt ràpida i visual, la situació a la ciutat.
Districte 18 barris amb indicadors més
desfavorables
Ciutat Vella Barceloneta
Gòtic
Raval
St Pere, Sta Caterina i Ribera
Sants-Montjuïc
Marina del Prat Vermell
Horta-Guinardó
Carmel
Nou Barris
Can Peguera
Ciutat Meridiana
Roquetes
Torre Baró
Trinitat Nova
Turó de la Peira
Vallbona
Verdum
Sant Andreu Baró de Viver
Bon Pastor
Trinitat Vella
Sant Martí Besòs-Maresme
Seguidament resumeix la Mesura de Govern Impuls de la Salut Comunitària a Barcelona. Reforç de Barcelona Salut als Barris (BSaB) en un marc compartit d'acció transversal al territori (desembre de 2016).
4 La salut comunitària, és un concepte difús, que es sintetitza com un projecte col·laboratiu, intersectorial i multidisciplinari que usa abordatges de salut pública, de desenvolupament comunitari i intervencions basades en l’evidència per implicar i treballar amb les comunitats de manera adequada als seus valors culturals per optimitzar la salut i la qualitat de vida de les persones.
Des del 2015, en les intervencions s’han incorporat 10 nous barris (de 13 a 23), amb un increment significatiu del pressupost, augment de personal de l'ASPB treballant per BSaB; i amb una millora metodològica: Incorporació de manera explícita el marc conceptual dels determinants socials de la salut a nivell urbà. També un impuls al disseny de noves intervencions intersectorials (ex. salut mental, alimentació saludable i activitat física i oci saludable acompanyat d’inserció laboral).
Molt vinculat al Pla de desenvolupament comunitari i al treball als barris, l’impuls de la Salut als barris, té 5 elements claus:
Intervencions basades en les necessitats, els actius en salut de la comunitat i en l’evidència de la seva efectivitat
Treball intersectorial
Participació directa de la comunitat Treball en xarxa
Avaluació sistemàtica
I treball en 5 línies estratègiques:
Línia estratègica marc Línia d’intervenció territorial
Línia d’intervenció segons el cicle vital
Línia d’intervenció sobre els col·lectius en situació més desfavorida Línia d’informació, comunicació i recerca
Finalment, exposa que pel desenvolupament del projecte de salut comunitària, s’ha incrementat el pressupost, passant al 2015 de 514.112€ a 1.303.258€ al 2017. S’espera que s’arribi fins a 5M€ en el període, 2016-2019.
Més informació sobre l’Agència i els estudis complerts, són al web
http://www.aspb.cat/.
S’incorpora en Davide Malmusi, de la Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i presenta el treball transversal que s’està duent a terme ja que les desigualtats socials en salut, es poden reduir amb polítiques socials.
6 Per cloure, és important transversalitzar la salut a totes les polítiques públiques, incrementar les avaluacions, acumular evidències i, per tant, disposar de més indicadors d’impacte per poder reduir les desigualtats, des d’una mirada integral.
Àngels Guiteras
Agraeix les exposicions i tota la feina que hi ha al darrera, en els equips. Posa l’èmfasi en la necessitat urgent interconnectar als agents que treballen per a la reducció de les desigualtats i celebra que el marc de l’estratègia d’inclusió, sigui a 10 anys vista, per poder treballar de manera més estructural.
Carme Panchon
Agraeix l’esforç i pregunta si hi ha previstes algunes accions dins de l’objectiu 2030. També la necessitat d’incorporar la multidisplinaritat per treballar des de diferents enfocaments sobre l’abordament de les desigualtats en salut i resta.
Carme Borrell
Hi ha alguna acció vinculada també al canvi climàtic
Inma Vicente
Aquestes dades les tenen desagregades per sexe? Perquè segur que hi ha algun biaix de gènere.
Mª José Lopez
En la mateixa línia, si es detecten en alguns dels indicadors i per barris, biaix de gènere, s’hauria de treballar específicament.
Davide Malmusi
S’està treballant un nou projecte des de Salut per calcular un nou índex que expressi les intensitats de les àrees bàsiques per generar una millor planificació.
Delfí Cosialls
Comenta que a banda de la provisió de serveis, s’està creant una nova necessitat, que és la de flexibilitzar precisament per cobrir aquestes necessitats. I que és important incorporar la mirada de la desigualtat dins de la salut i ampliar l’espectre professional per avançar en transversalitat i reduir la compartimentalitat actual.
Carme Panchon
7 Albert Recio
És cert que s’està començant a treballar des de l’àmbit sociosanitari, però no des de l’educatiu, on caldria una mirada transversal intensa. I recomana la lectura de Richard Sennett, El respeto sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad.
Àngels Guiteras
Exposa que davant d’aquest panorama, cal entendre la intervenció comunitària, incorporant la família i l’aportació del Tercer Sector Social.
Carme Borrell
Les administracions han treballat molt verticalment, sense creure realment en la transversalitat, i una bona pràctica va ser la Llei de Barris
Blanca Moreno
Agraeix les intervencions i el debat i convida a reflexionar sobre els punts claus que ha de recollir el dictamen. Recorda que queden dues sessions de treball: el dia 4 i el 25 d’abril, igualment a les 18.30h a la Sala Lluis Companys.
Per a l’organització del grup, la idea és que a la propera reunió de treball, començar a perfilar el dictamen per consensuar-lo, a la última sessió.
S’enviaran totes les actes i tota la documentació, per tal de tenir l’històric de les intervencions.
