La Municipal. Núm. 079 (2005)

Texto completo

(1)En marxa el nou sistema IRIS. La Municipal. Pàgina 3. La Carta Municipal Pàgina 5. Núm. 79. Juny de 2005. Exemplar gratuït.. Aprovat el preacord del nou conveni Després de 16 mesos de negociació ininterrompuda, l’Ajuntament de Barcelona ja disposa d’un preacord sobre el conveni que regula les condicions laborals dels funcionaris i del personal laboral. Aquest preacord compta amb el suport de la majoria de la representació sindical al consistori, ja que es va tancar amb el suport d’UGT, l’Agrupació d’Independent i el sindicat de policies municipals (SPPME). Una vegada es tanqui el tràmit establert a la normativa i es converteixi en el nou Acord de Condicions Laborals s’aplicarà a un col·lectiu de prop de 10.000 treballadors. El resultat a què s’ha arribat amb aquesta negociació es valora com a molt satisfactori, ja que representa l’establiment d’un nou marc de conveni que introdueix importants millores. socials. Destaquen, entre d’altres, mesures en benefici de la conciliació de la vida laboral i familiar, la creació d’un nou permís de paternitat que se suma a les condicions que ja estableix la legislació actual, o bé mesures per prevenir i corregir qualsevol situació de discriminació en el treball, entre d’altres. D’altra banda, els responsables municipals han expressat a través del preacord el compromís de crear una nova unitat especial de Guàrdia Urbana per reforçar la presència d’agents en serveis durant els caps de setmana i festius, aplicar compensacions econòmiques en jornada d’horari partit, establir processos d’oferta pública de llocs de treball amb l’objectiu de regularitzar situacions d’interinatge, i noves aportacions al pla de pensions. Estem parlant, doncs, de tot un seguit de mesures. econòmiques, socials i professionals que han estat debatudes llargament per tal de millorar les condicions de treball dels empleats municipals. El període de vigència s’estableix entre l’1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2007, amb la qual cosa les condicions econòmiques acordades s’aplicaran també amb caràcter retroactiu. Tots els increments retributius seran devengats de forma proporcional durant els quatre anys de vigència del present acord. Aquestes mesures representen per a l’Ajuntament un aportació de 19 milions d’euros.. (continua a l’última pàgina).

(2) 2. La Municipal. Gent de casa. Cada dia millor El camí escolar La mobilitat, entesa fins ara com un valor afegit de progrés, ens ha posat en escac. Un gran nombre d’experts ens alerten i ens plantegen els paranys de la mobilitat irracional. Situant-nos en el dia a dia de la ciutat de Barcelona i dels seus barris, des de l’Institut d’Educació i la Regidoria de Mobilitat i Seguretat s’ha vist que cal plantejar mesures innovadores i sobretot responsables. En el marc d’aquest discurs apareix a Barcelona la proposta de Camí Escolar amb el desig d’ajudar a recuperar l’espai públic com a espai de relació i convivència, amb la pretensió de facilitar, als nens i nenes, uns desplaçament urbans més agradables, més segurs i més autònoms. A partir del Projecte Educatiu de Ciutat i del Pacte per la Mobilitat de la ciutat de Barcelona, el municipi va prendre el compromís, l’any 2.000, d’impulsar i afavorir els. Pilar Peyre Auxiliar administrativa de Sant Andreu Al cor de la ciutat Si hi ha alguna persona lligada al Districte de Sant Andreu aquesta és sens dubte la Pilar Peyre. L’any 1972 el laboratori on treballava al barri va ser traslladat a Sant Boi i la seva entrada a l’Ajuntament li va suposar no haver-se de desplaçar tan lluny. El seu primer destí va ser el plànol de la ciutat al que en deien l’edifici “novíssim” de la plaça Sant Miquel. Li van dir “vinga, a la checa!”, potser referint-se al cap d’aquell departament que tenia fama de ser molt estricte, encara que la Pilar assegura que amb ella va ser sempre molt amable. Quan va quedar vídua, amb només 31 anys i una criatura de 13 mesos, va demanar el trasllat al seu districte de Sant Andreu per poder estar a prop d’on vivia i d’aleshores ençà no se n’ha mogut. S’hi troba tan bé i l’ambient li és tan familiar que només demana acabar la seva vida laboral aquí. Quan va arribar al districte tant sols hi treballaven 15 persones i havien de fer de tot. Una de les feines més divertides era la de “tallar quintos”. Li feien gràcia especialment alguns que venien acompanyats de les seves mares i els gitanos que es presentaven amb tota la família. Després va passar a “via pública”, una feina que li va permetre sortir al carrer i de la que va aprendre moltes coses. Donaven els permisos als firants, per a festes, per la venda ambulant i més endavant també els guals. Temps més tard, va arribar una ordre que suposava trasllat per als inspectors, un cop més va preferir el barri a una possible promoció laboral i es va quedar com auxiliar administrativa. A hores d’ara només lamenta que a les que estan en la seva situació no se les hagi reconegut com a administratives de ple dret tot i que desenvolupen les tasques pròpies d’aquest càrrec. Després de tants anys només espera poder-se jubilar per dedicar el seu temps a la seva neta, però quan arribi el moment ens diu que trobarà a faltar els “piropos” que li dediquen els companys cada matí.. LA BOTIGA. processos de participació ciutadana centrats en el Projecte del Camí Escolar. Des del territori es lidera la posada en escena dels diferents camins escolars de la ciutat i des de l’Institut d’Educació i la Regidoria de Mobilitat i Seguretat, s’orienta, s’assessora, s’impulsa, es creen recursos per al seguiment del procés, com ara publicacions específiques, o pel treball des dels centres docents, com materials didàctics, i es col·labora per a fer possible l’execució de les propostes concretes. En aquests moments, a la ciutat de Barcelona, hi ha aproximadament uns 35 camins escolars que afecten uns 45 centres docents. S’espera que en els propers dos anys el nombre pugui augmentar superant la seixantena de centres implicats. Marta Carranza Cap del Programa de Promoció de la Salut de l’IMEB. Els titulars del carnet de Biblioteques de Barcelona podran gaudir aquest any d’un 20% de descompte en les entrades del Grec 2005. Cal tenir en compte que es demanarà el carnet per accedir al recinte on tingui lloc l’espectacle. Les localitats es poden adquirir a les taquilles del Palau de la Virreina i a l’estand de Pl. Catalunya-Portal de l’Àngel i el carnet es pot obtenir a qualsevol biblioteca de forma gratuïta només presentant el DNI..

(3) Fins el proper 3 de juliol podeu visitar l’exposició “El parc de Montjuïc, una muntanya de sorpreses” que es fa al Palau Robert (Pg. de Gràcia, 107), on es mostren totes les possibilitats de lleure d’aquest espai emblemàtic de Barcelona. Alhora, la mostra descobreix els aspectes més desconeguts de la muntanya, i programa tres rutes temàtiques que recorren el parc seguint el fil conductor de l’escultura, els jardins i l’arquitectura.. Es posa en marxa el sistema IRIS. L’Ajuntament escolta... i respòn. a millora de l’atenció al ciutadà en les queixes, incidències i reclamacions que presenta davant l’administració comprèn tant la seva part més visible, la solució efectiva del problema en qüestió (la recollida de trastos vells, la reparació de mobiliari públic malmés, la retirada de vehicles abandonats, etc), com els mecanismes interns que ho fan possible, això és, les eines de gestió necessàries per recollir l’avís, tramitar-lo i posar-lo en coneixement dels responsables corresponents. Aquest segon aspecte s’havia vingut realitzant fins ara a través del sistema ITC, però des del passat mes d’abril ha entrat en funcionament un operatiu que millora considerablement el procès. És l’aplicació IRIS, el nou projecte de millora de la gestió d’incidències, reclamacions i suggeriments. El seu funcionament es basa en la sistematització de les entrades que es reben a l’Ajuntament per part dels ciutadans: s’han definit més de 1.500 temàtiques per a la classificació de les incidències i reclamacions de la globalitat dels serveis i àrees de l’Ajuntament. Aquestes temàtiques permeten tipificar el tipus de contacte (avís o incidència, petició de servei, suggeriment, queixa, reclamació o agraïment), la informació de detall específica que requereixen i a qui es deriva dins de l’organització per a la seva resolució i resposta.. L. D’aquesta manera, en qualsevol moment pot saber-se l’estat de la demanda i les passes que s’han seguit per a la seva solució. IRIS aporta una gestió més visual del treball, integra els diferents canals d’entrada de comunicacions, automatitza les derivacions als operadors responsables de la resolució, permet explotar les dades amb més facilitat, coneixent què està passant a qualsevol racó de la ciutat. S’assigna a cada comunicació un “ticket” per a que el ciutadà pugui consultar l’estat de la seva petició. El sistema permet enviar una resposta al ciutadà per correu electrònic, carta postal o indicant el número de telèfon per realitzar una trucada (i ara també per SMS) i, facilita respostes per donar major agilitat i homogenitat al procés. En aquesta tasca han participat i s’han implicat més de 600 professionals dels diferents districtes i sectors, coordinats per la Direcció d’Atenció al Ciutadà. Qualsevol ciutadà pot formular les seves peticions a través dels canals habituals: el Telèfon del civisme, la web municipal, per carta o pels altres mecanismes de participació ciutadana. Els empleats municipals podem accedir als “Ulls de l’Ajuntament” de la intranet, tant per atendre les incidències i reclamacions com per fer-hi les nostres aportacions.. 3. Arriba el Grec 2005 Queden pocs dies per la inauguració del Festival de Barcelona Grec i la maquinària que, com cada any, el fa possible, funciona a ple rendiment. Durant tota la tardor la taula del director del festival s’ha omplert de desenes de propostes enviades per companyies de teatre, dansa i música d’arreu del món. A partir d’aleshores, un cop la direcció artística ha decidit qui pujarà als diferents escenaris, arriba el moment de donar a conèixer el festival als ciutadans: al mes de febrer es comença a elaborar el programa general i els diferents elements de publicitat necessaris per anunciar l’oferta del certamen. Paral·lelament, es firmen els contractes amb els diferents artistes, s’estudien les seves necessitats tècniques –escenari, mitjans sonors, decorats...-, i s’organitzen les seves arribades, estades i sortides de la ciutat... Tot ha d’estar a punt perquè, a finals d’abril i començaments de maig, es posin a la venda les entrades dels diferents espectacles, un procés en el qual participen desenes de persones, des dels venedors fins als informadors del 010. A meitat de juny, amb les companyies assajant als diferents espais i presentant els seus espectacles a la premsa, i la ciutat plena de banderoles i opis anunciant la programació, Barcelona està ja preparada per acollir una nova edició del festival d’arts escèniques i musicals més important del país. Han passat mesos de feina intensa que, organitzada i coordinada des de l’Institut de Cultura de Barcelona, té el centre d’operacions al Palau de la Virreina, però que implica centenars de professionals de diferents institucions i empreses. L’edició d’aquest any, la vint-i-novena, s’obrirà el 27 de juny amb una nova versió de Al vostre gust de Shakespeare, i es clausurarà el 8 d’agost amb Fi de partida, de Beckett; entre aquestes dues, prop de 50 propostes de teatre, dansa i música amb el més interessant de la creativitat actual. L’Escola d’òpera de Pequín, Yerma de Garcia Lorca, el retorn a Barcelona de la mítica companyia de dansa de Trisha Brown, i els concerts de Santiago i Luis Auserón, Bebe o Joss Stone, són alguns dels espectacles més interessants d’un festival ple de propostes pensades per a tots els públics. 29 Festival de Barcelona Grec del 27 de juny al 8 d’agost al Teatre Grec i una dotzena d’espais més de la ciutat. Descomptes per la compra de tres o més espectacles, menors de 14 anys, grups i titulars de Carnet Jove, Targeta Rosa i Carnet de Biblioteques Informació i venda d’entrades a www.barcelonafestival.com.

(4) 4. La Municipal. Platges netes ra que s’apropa l’estiu, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públiques les mesures A que es duran a terme a les platges de la ciutat per a la temporada d’estiu 2005. Basant-se en el resultat de diversos estudis realitzats durant l’estiu passat per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, l’Ajuntament ha decidit prendre noves mesures per solucionar les mancances detectades l’any anterior. L’acumulació de residus a les platges, la tendència a l’alça del seu ús a la tarda-nit, el fet que la majoria d’usuaris siguin residents a Barcelona i la millora del control de tots els serveis i concessions de les platges són algunes de les conclusions extretes dels estudis Anàlisi de les deixalles i el consum realitzats a les platges de Barcelona, Ocupació i comptatge de les platges i Avaluació periòdica de l’activitat a les platges de Barcelona. D’acord amb aquests resultats, l’Ajuntament ha ideat tot un conjunt de noves mesures que, majoritàriament, fan referència a la necessitat de sensibilitzar els usuaris perquè es redueixi l’acumulació de residus. Algunes d’aquestes mesures són:. • Augmentar el nombre de promotors ambientals, dedicats a la tasca informativa i de sensibilització ambiental.. • Crear el Centre de les Platges per a tasques de divulgació ambiental, cultural i esportiva.. • Substituir els fulletons informatius per falques que s’emetran per megafonia.. • Instal·lar un nou model de papereres selectives més funcional que el de l’any anterior.. • Regalar cendrers per combatre les burilles i d’altres residus de volum reduït.. • Mantenir les representacions teatrals de petit format per difondre el missatge de la necessi tat de reduir els residus i mantenirles platges netes. Malgrat les moltes millores que encara queden pendents per fer de les platges de Barcelona un espai net i exemplar, val a dir que els usuaris enquestats van valorar-les amb una nota mitjana de 6,2 punts.. Nova delegació al Raval. Banc del Temps ls bancs del temps van néixer com un suport a les dones i tenen com a objectiu crear xarxes de suport comunitari als diferents barris. Aquestes xarxes permeten facilitar la conciliació de la vida familiar amb la vida laboral i resoldre problemes de la vida diaria relacionats, sobretot, amb l’atenció a les persones. És un banc que funciona sense diners i on únicament es poden dipositar i demanar hores de temps. Les persones que s’associen al Banc del Temps ofereixen serveis per als altres socis i, a canvi, tambe reben els serveis que desitgen. Com que la unitat de mesura del banc és el temps, es dóna el mateix valor a qualsevol servei, independentment del tipus de feina que es tracti. El primer Banc del Temps de Barcelona va crear-se el 1998 al barri del Guinardó. Posterioment, van crear-se bancs als barris de Casc Antic, Bon Pastor i Gràcia. A finals de 2004, impulsat per l’associació Ibn Batuta, va posar-se en marxa el Banc del Temps del Raval, que actualment compta amb uns 70 socis. Hi ha bastant equilibri entre homes i dones, i la composició és molt variada en quant a edat i origen dels socis. Per tal d’establir els intercanvis, la Secretaria del Banc facilita als socis un llistat de totes les persones associades i dels serveis que ofereix i demana cada una d’elles. Els socis també disposen d’un talonari de vals de temps, que utilitzen quan usen el seu temps en favor d’una altra persona. Periòdicament, els socis han de portar els talons a la Secretaria, per donar. La llista de serveis del Banc del Temps del Raval és molt àmplia, i podem agrupar els serveis oferits de la forma següent:. E. •. • • •. •. compte del temps donat i rebut. La Secretaria del Banc s’ocupa d’informar als socis quan s’apunten més persones i s’ofereixen nous serveis, i de controlar que hi hagi un cert equilibri per part dels socis entre les hores donades i les hores rebudes. La Secretaria també organitza reunions periòdiques de socis, per tal de fomentar la confiança i afavorir que s’estableixin intercanvis, i organitza intercanvis grupals, en els que un soci ensenya alguna cosa a un petit grup interessat en conéixer-la, com ara un plat de cuina, una manualitat, etc.. Atenció a les persones: cuidar nens, explicar-los contes, dur-los al parc, acompanyarlos a l’escola, cuidar persones grans, acompanyar-les al metge, fer-los companyia, ferlos la compra de casa. Cura del cos i la salut: massatges, manicura, perruqueria. Tasques domèstiques: anar a comprar, cuinar, cosir, planxar, fer petites reparacions. Formació: suport escolar, informàtica, idiomes, assessorament en temes diversos. lleure: dansa, esports, manualitats, sortir a passejar. Cura d’animals domestics: cuidar gats, passejar gossos.. El Banc del Temps del Raval és un projecte impulsat per l’Associació Ibn Batuta i la Fundació Tot Raval. Es troba ubicat al Centre Cívic Drassanes, c/ Nou de la Rambla, 43, tel. 93 441 22 80. L’horari d’atenció al públic de la Secretaria es dilluns i divendres, de 12’30 a 14’30h, i dimarts i dijous a la tarda, de 18’30 a 20’30h..

(5) L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat han arribat ja a un acord per impulsar definitivament la Carta Municipal. Així, el seu esborrany serà donat a conèixer aquest mes de juny i, una vegada les tres administracions hagin signat el document, la Carta Municipal es portarà al Congrés dels Diputats per a la seva aprovació, previsiblement abans del mes de juliol. ÚLTIMA HORA. 5. Funcionaris catalans als organismes internacionals. La Carta Municipal S’amplien les activitats. El Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació del govern espanyol (MAEC) ha posat en marxa un programa de promoció de la presència de funcionaris en les organitzacions internacionals. L’objectiu principal d’aquest programa és implicar les institucions de l’Estat espanyol de qualsevol nivell -estatal, autonòmic i local- en la governabilitat i gestió dels organismes supranacionals en tant que actors de primer ordre en l’actual món globalitzat que ens ha tocat viure. Al mateix temps, es pretén l’ampliació de coneixements dels treballadors en les àrees que els són pròpies, l’augment de la nostra presència internacional i la creació d’una major vocació de servei i atenció al ciutadà. Per tal de desenvolupar aquest programa el MAEC impulsa diferents accions, com el Pla d’Acció que ha d’implementar-lo, la creació de la Unitat de Funcionaris Internacionals (UFI) i el nomenament d’un ambaixador en missió especial per a dirigir-lo. istòricament, la ciutat de Barcelona i la seva administració local han tingut una forma d’organització especial i innovadora, diferent de l’organització d’altres ajuntaments. No per res Barcelona és la ciutat amb el segon nombre d’habitants de l’estat espanyol. També ha estat pionera en la forma d’exercir les competències de què pot ser titular dintre del marc de l’autonomia local, donant-lis contingut i no deixant perdre cap oportunitat d’exercir-la sobre totes aquelles qüestions que li reconeix la normativa. És per això que l’any 1998 el Parlament de Catalunya aprova la Llei que crea la Carta Municipal de Barcelona, que regula la forma d’organització de l’Ajuntament de Barcelona i el marc competencial del qual n’és titular. Com elements més significatius cal assenyalar:. formular propostes d’acord al Consell Municipal.. H. •. •. Innovacions que afecten a l’organització política i administrativa del municipi, diferenciant les funcions executives de govern i administració d’altres funcions, i donant pes a la descentralització, la desconcentració territorial i la participació ciutadana. Innovacions que afecten a la participació ciutadana, que és garantida per l’Ajuntament de Barcelona (article 30) amb diversos mecanismes de participació (articles 34 i següents). Té un caràcter de novetat la “gestió cívica” (article 34) que és la possibilitat d’entitats, organitzacions i associacions ciutadanes sense ànim de lucre de poder exercir competències municipals o participar en nom de l’Ajuntament en la gestió de serveis o equipaments. Cal assenyalar la creació del Consell de Ciutat, integrat per representants de les entitats econòmiques, socials, culturals, professionals i de veïns més representatives. És un òrgan de debat dels programes d’actuació i dels grans projectes de ciutat, que es reuneix com a mínim un cop l’any i que pot. •. Innovacions que afecten a la gestió de les competències concurrents amb la Generalitat a través de la seva assignació als consorcis, creats a la llei i regulats en l’article 61. Són ens associatius entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per a la gestió conjunta de funcions, activitats o serveis. Els consorcis han de determinar per reglament, entre d’altres qüestions, la programació i els sectors d’inversió. Han de desenvolupar programes operatius, marcant objectius concrets amb els recursos suficients. I la fita és posar en marxa accions que els ciutadans i les ciutadanes percebin amb millores contrastables sobre la seva vida quotidiana. Es creen en concret els Consorcis d’Habitatge, Serveis Socials i Educació.. Ara, gairebé déu anys després, la realitat social de la nostra ciutat ha evolucionat, i també ho ha de fer l’Ajuntament. És per això que la part de Carta Municipal que ara han d’aprovar les Corts Generals ratifica la garantia de l’autonomia municipal, d’acord amb la Constitució, l’Estatut de Catalunya i la Carta Europea d’autonomia local. Per fer-la efectiva, atribueix a l’Ajuntament de Barcelona competències en matèria d’infrastructures, domini públic marítim–terrestre, telecomunicacions, Patrimoni històric, mobilitat, seguretat ciutadana, justícia de proximitat i hisenda municipal. L’Ajuntament de Barcelona tindrà, doncs, més competències en temes claus per la convivència ciutadana, com seguretat, justícia i circulació. I podrà actuar-hi amb les altres administracions competents, establint els marcs de les relacions ciutadanes i assegurant que es mantinguin. L’aprovació de la Carta serà, doncs, el reconeixement d’allò que és específic i propi de la ciutat de Barcelona.. En un terreny més concret, és important destacar el paper de la UFI pel que fa a la difusió territorial del programa. Així, a banda de les activitats que organitza a Madrid, ha iniciat una campanya d’implicació de tots els actors rellevants de l’Estat i de la societat, plantejant-se com a objectiu estratègic durant aquest any la seva extensió per ciutats i comunitats autònomes, començant per Barcelona i Catalunya. A partir d’aquí, les diferents adminitracions catalanes -Generalitat, Diputació i Ajuntament- s’han interessat en difondre’l. Des de la Generalitat de Catalunya, les Secretaries de Relacions Internacionals i de Cooperació, el COPCA i l’Escola d’Administració Pública s’han compromès a tirar endavant aquest programa amb el seu finançament i suport logístic. En el mateix sentit, l’Ajuntament també financia el programa d’orientació professional en organitzacions internacionals. Són igualment clars els beneficis de la iniciativa: la projecció exterior, l’ampliació d’experiències i coneixements de les persones que vulguin acollir-se al programa i la possibilitat que Barcelona tingui més suports per acollir seus d’organismes internacionals. És per això que ens hem compromès activament en la seva difusió, tant a través de la Intranet i des de La Municipal com en l’organització del Curs d’Orientació Professional que s’està fent en aquestes dates. Si voleu més informació visiteu la pàgina www.mae.es.

(6) 6. La Municipal. BCN per servir-vos. Arxiu Municipal Administratiu any 1986, el Projecte d’Ordenació d’Arxius de la Ciutat de Barcelona va posar al descobert la gran riquesa i volum dels fons documentals que durant anys s’havia acumulat, sense organització ni concert, a l’Arxiu Municipal Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona. D’aleshores ençà, i any darrera any, els arxivers i personal de l’Arxiu ha treballat organitzant, classificant, ordenant, descrivint i conservant aquests fons per tal de poder posar-los a disposició de l’administració i de la ciutadania. Aquests documents, que ocupen més de quinze quilòmetres de prestatgeria, són el testimoni únic de les accions, activitats i negocis del govern i de l’administració d’aquesta ciutat des de 1833 fins a l’actualitat, o sia que ens expliquen gran part de la història contemporània d’aquesta ciutat. També any rera any, les diferents dependències i oficines administratives, especialment de les àrees centrals, transfereixen a l’Arxiu la documentació que ha sobrepassat la seva fase activa. L’. (0-5 anys). Part d’aquesta documentació encara conserva plenament el seu valor administratiu i és tractada en el Dipòsit de Prearxivatge fins que se li aplica el calendari de conservació. La documentació que presenta valors que persisteixen més enllà de la etapa administrativa, són conservats definitivament i destinats a ser utilitzats per la pròpia administració, i pels investigadors i la ciutadania, d’acord amb la legislació vigent sobre accés als documents públics. El servei d’atenció a l’usuari de l’administració, oficines, empreses i instituts, està pensat per donar suport documental a la gestió diària dels tècnics, polítics, i treballadors municipals dels diferents sectors i dependències de l’Ajuntament. Les xifres ens donen una idea de la magnitud d’un dels més importants centres d’informació i documentació de la Barcelona contemporània: un total de 15 quilòmetres i mig de documents, 16.014 usuaris i 45.580 consultes de documents l’any 2004. www.bcn.es/arxiu/administratiu. CAIXA D’EINES. Préstec de llibres... i més om és ben conegut, el carnet de biblioteques de Barcelona serveix per a gaudir dels diferents serveis que ofereixen (préstec, préstec i lectura a domicili, accés a Internet, consulta de fons especialitzats...). Ara, a més, el titular és pot beneficiar de promocions úniques. Entre els diferents avantatges que es posen a disposició dels més de 400.000 socis actuals es troben descomptes a exposicions, teatres, espectacles, llibreries... Les ofertes són ben variades i es poden consultar en un díptic que s’edita cada trimestre, o bé, a través de www.bcn.es/biblioteques. Fer-se soci d’una biblioteca a Barcelona costa ben poc: 0 euros. Només cal acostar-se a la biblioteca del barri amb el DNI o omplir el formulari que apareix a la pàgina web.. C. INTRA NET. L’eaCAT eaCAT és una nova plataforma de servei orientada a facilitar la comunicació entre l’Administració local i els departaments de la Generalitat de Catalunya. Tècnicament és el que s’anomena una “extranet”, és a dir, una tecnología que permet la transferència segura de dades entre intranets protegides, a través d’Internet. L’eaCAT incorpora signatura electrònica reconeguda i els registres telemàtics que li proporcionen seguretat i validesa jurídica en els tràmits que es facin.. L’. Per exemple… Chacao L’ajuntament de la ciutat veneçolana de Chacao ha fet un important pas endavant en el camí d’implicar els joves en la vida democràtica i la participació ciutadana. Anant molt més enllà d’aquelles lloables iniciatives consistents en obrir els parlaments als infants un dia l’any, a Chacao han creat un autèntic govern juvenil estable. Els nois i noies residents en aquesta ciutat i amb edats compreses entre els 8 i els 18 anys poden votar en aquestes eleccions i escollir un alcalde i set regidors juvenils que conformen el Gobierno Municipal Juvenil de Chacao.. El resultat no és merament simbòlic, ja que l’alcalde juvenil col·labora amb l’alcalde de la ciutat en tots aquells temes que afecten els infants i adolescents i vetlla perquè els siguin respectats els seus drets. Igualment, els regidors escollits, organitzats en Concejo Municipal, tenen la facultat d’elevar propostes al consistori. L’únic inconvenient per als electes és que els càrrecs tenen data de caducitat inclús abans de celebrar-se eleccions: si qualsevol d’ells arriba a la majoria d’edat, perd immediatament la seva condició d’alcalde o regidor..

(7) 7 La Municipal Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona Redacció i maquetació: Mónmedia Fotografia: Mónmedia i Ajuntament de Barcelona Disseny: Jardí + Utensil Dipòsit legal: B.14.742-1990 Imprès en paper reciclat. A DEBAT. Quins beneficis comportarà el desplegament dels mossos a Barcelona?. El desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona culminarà l’1 de novembre amb l’arribada de 2.652 agents i l’obertura de sis de les deu comissaries que hi haurà finalment. Tot un repte en paraules de la pròpia consellera que desitja que esdevinguin un cos “modern, de qualitat i de proximitat”. Millor policia catalana. En el moment oportú. Cal molta coordinació. Nuria Cardona Assistent Social Dte. Sant Andreu. Xavier Miron Tècnic en promoció econòmica. Josep Lluís Mola Gestor d’actes socio-culturals. Em sembla molt bé, crec que pot ser molt positiu. Penso que si ha d’existir policia, almenys que sigui catalana. M’agradaria que fos més propera als ciutadans i que aportés més sensació de seguretat que no pas de control. Un dels beneficis hauria de ser que perdéssim aquella por a la policia que hi havia abans. Les acadèmies haurien de preparar els agents perquè es comportessin correctament en aquest sentit.. Molts i molt variats. El més evident serà una major exposició al ciutadà d’un cos nou que té com a objectiu estar més a prop de la gent. Aquí al carrer Avinyó s’ha fet alguna prova pilot i el resultat ha estat que s’ha recuperat un carrer que abans no semblava adequat per a passejar. Comerciants i turistes n’estan contents. Aglutinar competències que fins ara estaven repartides entre diversos cossos permetrà un millor control dels problemes. A més ara que arriba tanta gent de fora és un bon moment per fer aquest desplegament.. És un fet prou important per a Barcelona, i cal que es faci amb una bona coordinació amb la resta de cossos policials evitant que, uns pels altres, ens trobem amb mancances de policia. Seria interessant revisar a l’alça la quota reservada als altres cossos, ja que molta gent arrelada a la ciutat, o nascuda aquí, es troba amb un problema. A més pot ser molt útil incorporar la seva experiència. Un benefici important serà que la Guàrdia Urbana es podrà centrar en les funcions que li són pròpies, ja que ara està fent molt més del que li pertoca.. Augmentarà la seguretat. Els veig més propers. Que poguem localitzar-los. Jordi Borrull Administrador de sistemes. Rafael Hueso Mestre capatàs. Impremta municipal. Carme Ramírez Recepcionista Centre de Serveis Socials Raval Nord. El desplegament dels mossos d’esquadra a la ciutat de Barcelona suposarà acabar amb un dels dèficits que ha patit la ciutat des de fa molts anys i llargament reinvindicat per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. El fet que cada districte pugui disposar d’una comissaria dels mossos d’esquadra ajudarà a que augmenti el nivell de seguretat en tots els barris per igual.. Suposo que a Barcelona passarà el mateix que ha passat a l’Hospitalet on jo visc. Al principi van entrar una mica “forts”, feien molts controls especialment a les nits. Fins i tot els del servei de grues es queixaven que no donaven l’abast a recollir cotxes denunciats pels mossos. No sé si ho feien per falta d’experiència o per donar una imatge de fermesa. És una policia que es veu molt més, caminen més i no estan sempre dins del cotxe. Jo els veig més propers. De fet tinc molts amics que són mossos.. Bastants perquè és un cos que dóna tranquil·litat i seguretat i encara més en barris com el nostre amb un índex alt de delinqüència. La llàstima és que n’hi hauria d’haver més. Faria falta un agent destinat a cadascun dels centres com el nostre on de vegades hi ha greus conflictes amb persones violentes. Cal que sapiguem en tot moment com localitzar-los i que estiguin disponibles. A més, perquè no dir-ho, és un cos molt ben plantat..

(8) 8. La Municipal. RH+. Mesures destacades del preacord del conveni (ve de portada). El preacord de conveni signat entre les parts inclou una sèrie de millores sobre diverses qüestions. Aquestes són algunes de les més importants: Millores econòmiques • Complement específic d’equiparació: S’executa la primera fase del Catàleg de llocs de treball, homogeneizant durant el decurs de la vigència del conveni els diferents complements específics d’equipara ció de totes les categories professionals compreses entre els grups B i E. • Compensacions per jornada partida: S’estableixen compensacions econòmiques pels treballadors de 37,5 hores en jornada partida, que afectaran al 90% del personal. La quantia d’aquest complement és de 72 euros mensuals. En els casos d’acolliment a la reducció horària per conciliació familiar es mantindrà aquesta ajuda. • Complement equivalent per a GUB i SPEIS: A més d’un complement genèric per als dos col·lectius, se’n genera un altre per equiparar la diferència entre els grups D i C de cadascún d’ells, a l’espera d’una propera modificació legislativa.. Millores socials • Flexibilitat horària: El personal amb jornada completa gaudirà d’una flexibilitat a les entrades entre les 8.00 i les 9.00 hores, i sortides entre les 14.30 i les 15.00 hores. Les hores restants es realitzaran en dues tardes, fent còmput setmanal. Per tant, la presència al matí serà entre 6 i 6,30 hores, completant la jornada amb les dues tardes laborables. • Ampliació dies addicionals per no reducció horària: en cas de no poder gaudir de la reducció horària durant l’estiu, s’amplien fins a tres els dies d’assignació compensatòria de lliure disposició. • Nou permís de paternitat: L’Ajuntament crea un nou permís de paternitat les condicions del qual se sumaran a les ja establertes en l’actual legislació. La iniciativa que l’Ajuntament posa en marxa consisteix en un permís de quatre setmanes continuades pel al pare, que podrà. disfrutar de forma simultània mentre la mare exerceix el seu permís o bé al final del periode de maternitat. • Conciliació laboral i familiar: S’augmenta el límit d’edat dels fills, de 8 a 10 anys, per poder gaudir de les hores trimestrals previstes en l’anterior conveni per als pares i mares per conciliació familiar. L’augment de l’edat també beneficia els pares de fills amb disminucions físiques, psíquiques i sensorials. • Per la dignitat i la no discriminació: Es crea una comissió paritària i estable depenent del Comitè de Seguretat i Salut per proposar mesures preventives i correctores de qualsevol situació de discriminació o assetjament. • Pla de Pensions: Es realitzarà una aportació l’any 2005 de 733.000 euros i una extraordinària de 718.000 euros. Els anys 2006 i 2007 aquesta aportació s’incrementarà en el que indiqui la Llei de Pressupostos de l’estat. Condicions professionals • Catàleg de llocs de treball: El conveni incorpora l’actualització del catàleg dels llocs de treball en una primera fase, comprometent-se la continuïtat dels treballs al llarg de la vigència del conveni. A tal efecte, es crea una Comissió amb aquesta finalitat, formada paritària ment per membres de l’Ajuntament i dels sindicats. • Promoció interna: Durant la vigència del presenta acord s’estableixen 480 places de promoció interna. La seva distribució en grups i categories, així com el seu calendari i desenvolupament, serà determinat anualment per una comissió de seguiment. • Oferta pública: Amb l’objectiu de regularitzar progressivament la situació de la totalitat de les places d’interitnatge, l’Ajuntament expressa el seu compromís d’establir ofertes públiques de llocs de treball. Aquesta mesura afecta a 250 treballadors dels organismes autònoms. La regularització es realitzarà a través de convocatòries d’oferta pública, i afectaran els llocs de treball de caràcter estructurals ocupats durant un temps superior a dos anys.. Les imatges mostren diversos aspectes de la interfície del cercador d’ofertes, accessible a través de la Intranet municipal.

(9)