GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 10-111-1995 378
Acords sessió 11 -IV-1995 397
Comissió de Govern
Acords sessió 31-111-1995 405
Disposicions Generals
Acords delsòrgans degovern
EstructuraOrganitzativa de la Direcció Jurídica
Central 413
Estructura Organitzativa de la Direcció d'Admi¬
nistració Econòmica 414
Decrets de l'Alcaldia
Denominació decarrers, places ijardins 417
Modificacions decrèdit 418
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 8-111-1995 419
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 10 de març de 1995 i aprovada el dia 11 d'abril de 1995
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de laCiutat de Barcelona, el dia deu de març de mil nou-cents noranta-cinc, es reuneix el Consell Plenari en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Re¬ gidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Ca¬ parà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i
Pena, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narváez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Francesc Xavier Muñoz i Pujol, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i
Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo
i López, Jaume Alsina i Oliva, Antoni Miquel i Cerveró, Carles Porrera i Sala, Jaume Ciurana i
Llevadot, Enric Lacalle i Coll, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez, assistits per i'll-lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica. Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Xavier Valls i Serra i Aleix Vidal-Quadras i Roca.Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi¬ dència obre la sessió a les deu hores i trenta-cinc mi¬
nuts.
El Sr. Alcalde significa que la present sessió està marcada per la trista notícia de la mort, aquesta mati¬
nada, d'Ovidi Montllor, que tant ha representat per a la Ciutat i la nostra cultura, per la qual ha treballat aferrissadament fins a la seva darrera actuació, a la Biblioteca Joan Miró, dins la Campanya Llegiu.
El Sr. Lucchetti dedica també un emotiu record a
Ovidi Montllor -amb qui l'unia una gran amistat- el qual fins l'últim moment expressà la voluntat de viure per mitjà del seu treball.
Es donen per llegides les actes de les tres ses¬ sions anteriors, celebrades els dies 3 i 9 de febrer de 1995, l'esborrany de les quals haestat tramès atots
• els membres del Consistori.
El Sr. Puigdollers observa que en la fórmula d'a¬ provació dels dictàmens núm. 11 i 12 dp la sessió ordi¬ nària del dia 3 de febrer consta que els membres del
seu Grup s'abstingueren, quan ell havia indicat que si no es contestaven les preguntes que havia formulat, els membres del seu Grup s'haurien de tenir per ab¬
sentsde l'hemicicle per manca d'elements per pronun-ciar-se. Afegeixque, a hores d'ara, encara noha obtin¬
gut contestació a les preguntes esmentades malgrat
haverindicat l'Alcaldia que la rebrien dins
l'Àmbit
perti¬nenti, tanmateix, avui la premsa parla d'una demanda presentada davant dels Tribunals de Justícia per un crèdit hipotecari sobre tals concessions: pertant, torna
a demanar que l'Alcaldia ofereixi tota la informació dis¬
ponible sobre els dictàmens indicats.
Assenyala que espera, també, els aclariments de¬
manats en la mateixa sessió sobre el pagament d'unes obres fetes per Marina del Port Vell.
El Sr. Alcalde, referint-se a l'observació del Sr. Puigdollers sobre l'acta anterior, significa que, se¬ gons informa el Secretari General, l'absència d'un o més Regidors produïda un cop iniciada la deliberació d'un assumpte, equival, a efectes de la votació, a abstenció, segons l'article 46, 2 d) de la Llei 5/1985, reguladora de les Bases del Règim local.
S'aproven les actes de les sessions tingudes els dies 3 (ordinària i extraordinària) i 9 de febrer de 1995.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24
de febrer de 1995 (961), que delega en els Regidors Presidents i Vice-presidents dels Consells Municipals de Districte la facultat d'autoritzar matrimonis civils atribuïda a l'Alcaldia perla Llei 35/1994, de 23 de de¬
sembre.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10
de febrer de 1995 (606), que designa el Sr. Pedró Parras i Calderón, membre del Consell d'Administra¬ ció del Patronat Municipal de l'Habitatge, com a re¬ presentant de la Unió General de Treballadors i en substitució del Sr. Francesc Joaquim i Abella.
Quedar assabentat de sengles decrets de l'Alcal¬
dia, de 8 de març de 1995 (1392 i 1393), que desig¬
nen membres del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social: en representació dels Consells sec¬
torials i/o de participació, el Sr. Guillem Espriu i Avendaño en substitució del Sr. Pedro de Haro i Henche; i en representado de les Associacions em¬ presarials i gremials i de les Centrals sindicals, el Sr. Antoni Algueró i Algueró en substitució del Sr. Alfred Molinas i Bellido.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 de febrer de 1995 (667), pel qual es nomena membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Emili Flo¬
tatsi
Álvarez,
en substitució del Sr. Oriol Pineda i Tei¬ xidor.Ratificare Is decrets de l'Alcalcíia, de 14 de febrer de 1995, pels quals, en virtut de concurs es nomena: la Sra. Mercedes González i Esteve, Directora de l'equipament de la Casa del Mig (654); les Sres.
Carme Segura i Capellades, i Rocío Gregorio i Macias i el Sr. Pere Meroño i Cadena, Director de Centre Cívic, adscrits, respectivament, als Centres Cívics El Coll, Can Deu i La Cadena (655); la Sra. Núria Bosom i Palau, Arxivera de Districte, adscrita al de Sant Martí (656); i la Sra. Pilar Vélez i Vicente, Di¬
El Sr. Puigdollers puntualitza que l'abstenció del
-*
seu Grup en aquest punt es deu al pes decisori que té en aquests concursos l'entrevista personal malgrat el seu caràcter subjectiu.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Sama¬ ranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet,
Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo,
Alsina, Miquel, Porrera, Ciurana, Lacalle, Fernández i
Álvarez.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 30
de desembre de 1994 (8.878, 8.886, 9.093 i 9.094), que aproven expedients de generació de crèdit per import de 57.622.067, 444.253.704, 1.094.829.636 i
6.000.000 de pessetes, respectivament.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 8 de febrer de
1995 (426), que complementa les facultats de la
So-. » cietat Privada Municipal Barcelona Activa, SA, titular
del dret de superfície sobre el terreny de propietat mu¬ nicipal destinata la construcció del Fòrum de la Tecno¬ logiai l'autoritzaa concertaramb tercers la construcció
. i
explotació
d'un aparcament en el subsòl de lafinca.S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana, i amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Ratificarsengles decrets de l'Alcaldia, de 14 de fe¬ brer de 1995 (677 i 678), que traslladena la Generali¬
tat les propostes de donar les denominacions especí¬ fiques de CEIP Marinada, al resultant de la fusió dels
Centres Guineueta - Amadeu Vives, i CEIPAntaviana
al resultant de la fusió dels Centres Pla de Fornells
-Ton i Guida.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 14 de febrer de
1995 (676), que trasllada a la Generalitat de
Catalunya la proposta de donar la denominació espe¬ cífica d'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Deià,
a la situada al carrer de Deià, núm. 28-38.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 17 de febrer de 1995, que aprova inicialment el Projecte d'urbanització de les finques de la cantonada avinguda Gran Via, carrer de Parcerisa i passatge de Marçal de Barcelona, per un ? import de 43.227.933 pessetes
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de Govern, de 3 de març de 1995, pels quals s'aproven inicialment: 1) el Projecte d'urbanització del pas
por-ticat-prolongació del carrerde les Penedides de
Bar-, celona, per un import de 3.965.598 pessetes; i 2) el
Projecte d'urbanització d'adequació de la Travessera de Collserola en el seu traçat del Polígon II del Pla
especial de reforma interior de Torre Vilana condicio¬
nant aquestaaprovació al fet que esresolguin els as¬
pectes tècnics i urbanístics recollits en l'informe de la
Gerènciad'Urbanisme de 27 de febrer de 1995. Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 3 de març de 1995, que desestima les al·legacions presentades per la Sra. Ana M.
Teich-man i Julià, en el tràmit d'informació pública del Pro¬ jecte d'urbanització, d'iniciativa municipal, d'obertura del carrer del Foc, entre els carrers de l'Acer i de la
Metal·lúrgia,
pels motius exposats a l'informe que esconté a l'expedient; i les del Gerent de l'Institut Català
del Sòl, per ser presentades fora de termini; i aprova
definitivament l'esmentat projecte d'urbanització. El Sr. Fernández indica que els projectes d'urba-nitzàció haurien d'ésser sotmesos a ratificació ple¬
nària i, en tal cas, el seu Grup es decantaria per l'abstenció.
El Sr. Puigdollers reivindica novament que els pro¬ jectes d'urbanització siguin objecte de ratificació ple¬ nària.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 3 de
març de 1995, que cautelarment de forma provisional suspèn, per sis mesos, l'atorgament de llicències d'obra i activitat per a l'obertura de determinats nous establiments en el sector delimitat per l'eix urbà de la
Rambla, i l'eix viari del carrer de Ferran, la plaça de Sant Jaume i elscarrers de Jaume I i de la Princesa.
El Sr. Lucchetti considera que la suspensió de lli¬ cències no és l'instrument més idoni per a assolir els
objectius que aquestdictamen persegueix.
S'aprova amb l'abstenció de la Sra. Vintró i dels
Srs. Lucchetti, i Vicens.
Quedar assabentat de l'acord, de 7 de març de
1995, del Consell d'Administració de l'Institut Munici¬ pal d'Educació de Barcelona, que aprova l'Oferta pú¬ blica d'ocupació per a 1995 de l'esmentat Institut, consistent en dues places d'Auxiliar administratiu i
una plaça d'Oficial d'oficis.
Ratificar la Declaració de Barcelona sobre la Ciutat i les persones amb disminució.
El Sr. Fernández manifesta que la seva satisfacció peraquesta ratificació ha quedat aigualida pel fetque la Conselleria de Benestar Social ha desestimat les peti¬ cionsd'aquest Plenari sobre el finançamentdels equips d'integració laboral i d'atenció precoç, i la signatura d'un conveni específic amb l'Institut Municipal de Disminuïts. Ratificare i Conveni signat el 28 de febrer de 1995 pels Alcaldes de Barcelona, Montpeller, Ciutat de
Mallorca, Tolosa de Llenguadoc, València i Saragos¬
sa, constitutiu d'una agrupació d'interès econòmic
Grup Xarxa de Ciutats C-6.
El Sr. Alcalde comenta que amb l'adhesió al Grup d'una ciutat d'un tercer país es podrà accedir directa¬
ment a les ajudes de la Unió Europea.
Ratificar els Protocols d'amistat i cooperació sig¬
nats el 9 de marçde 1995 amb els Alcaldes de Deer
El-Balah i de Jericó.
Seguidament el Sr. Alcalde anuncia que, amb data d'avui, signarà un ban sobre la utilització de lesvore¬
res pels vehicles motoritzats, conducta sobre la qual es cursaran les pertinents instruccions a la Guàrdia
Urbana; que té intenció de presentar en una propera sessió una proposta de modificació normativa que
autoritzi la Guàrdia Urbana a retenir cautelarment els permisos d'aquells conductors de cotxes i motocicle¬
tes que, fora de les salvetats previstes, circulin o
aparquin en lesvoreres; i que amb la mateixa finalitat d'eliminar aquestes pràctiques, es procurarà incre¬
mentar l'oferta de mitjans de transport públic als as¬ sistents als grans espectacles que es produeixen al Camp Nou, al Camp de Sarrià, al Port Vell i al Port Olímpic, especialment els caps de setmana, i estudiar amb el sector del taxi la possibilitat d'impulsar serveis des del centre urbà en tals instal·lacions.
La Presidència ordena que abandoni la sala un
grup de persones que des de la tribuna del públic promouen un aldarull.
El Sr. Alcalde creu que l'explicació d'aquest incident
butlletí, enquè apareixen articles del
Sr.
Alsina i del
Sr.
Homs, pretén dividir el món del
taxi propugnant
la
compra de 3.000 llicències amb
càrrec
a unabossa in¬
existent de 18.000 milions de pessetes per tal de
reduir l'oferta i augmentar el gir dels
taxis restants.
Opina que tal capteniment
és
mostrad'una de les
pitjors demagògies en la
història dels Consistoris
de¬
mocràtics; i que darrera de
l'incident hi ha
l'intent de
dividir els taxistes i d'enfrontar, en període electoral,
el món del taxi amb la Corporació municipal de Bar¬
celona i amb el seu Alcalde: responsabilitza, doncs,
el Grup de Convergència i
Unió d'aquest
incident i
dels enfrontaments entre els diversos col·lectius de taxistes i en demana explicacions al Sr. Alsina.El Sr. Alsina manifesta el seu profund desacord
amb les paraules del Sr. Alcalde i es reserva
de
fer
tals explicacions dins de la
sessió
extraordinària
de¬
manada pel seu Grup per parlar delstaxis.
El Sr. Alcalde considera que tal sessió ha de tenir
lloc en el si de l'organisme que té les
competències
sobre els taxis; que el Grup de Convergència i
Unió
pretén introduir tal qüestió en
l'Ajuntament
perquè tin¬
gui una
repercussió
en l'escenamunicipal; i
que undels resultats de la situació creada fou la irrupció de diversostaxistes en les dependènciesde l'Entitat Me¬ tropolitana del Transport, on retingueren un
directiu.
El Sr. Mas significa que la situació del taxi
és
culpadel Sr. Maragall, que durant anys ha
menystingut el
sector i ara recull els fruits d'aquest error i a qui se li
donà ocasió de tenir en aquest hemicicle un debat
sobre el sector del taxi, però la menyspreà olímpica¬
ment: per tant, qualsevol cosa que passi en
el món
del taxi, serà responsabilitat del Sr. Maragall, com també ho seràqualsevol cosa que pugui passar en el
metro, encara que pretengui traspassar als altres la responsabilitat dels errors propis.
Diu, finalment, que en la recent etapademocràtica espanyola no havia sentit mai en boca d'un alcalde
una provocació a un regidor com la que acaba de
sentir suara.
El Sr. Alcalde replica que, segons sembla, el Sr.
Mas noté cap coneixement de la vida democràtica es¬
panyola a nivell municipal, perquè n'hi ha
hagut, si bé
en aquest Ajuntament han estat poques i encara com a conseqüència de manifestacions de Grups que es¬
tan asseguts tranquil·lament en aquesta sala i deixen
que els que cridin siguin altres. Ara bé, ell s'estima
més alçar la veu quan l'emoció l'embarga com en el present cas, en què s'ha provocat la
divisió
delmón
del taxi amb la promesa d'una solució lerrouxista, que
no existeix, perconvertir el taxi en carn de canó d'una
maniobra pre-electoral descarada davant de la qual ha
de dir el que pensa: que es tracta d'una política que mira decrearproblemes pertreure'n un profit electoral, en lloc d'oferir solucions i explicar al sector del taxi que cal cercar mesuresde reajustament i no pas solucions radicals impossibles de complir.
Manté, doncs, la seva indignació davant d'una tas¬
ca freda i planificada que instrumentalitza el món del
taxi, el qual està vivint una situació difícil, tasca que ha dividit el sector del taxi en dos grups: per una ban¬
da, els assalariats, que rebutgen la reestructuració; i
per l'altra, aquells que pensen que amb la reestructu¬ ració promesa tothom passarà a guanyar un 30%
més, cosa que és falsa.
Confia que el món del taxi vagi entrant en raó per¬
què a Barcelona, a termini mitjà, no sobren taxis si se
la compara amb altres ciutats, i
així,
mentreaquí
te¬
nim 11.000 llicències per prestar uns serveis
d'àmbit
metropolità que afecten una
població
de
3.000.000
d'habitants, Madrid té 15.000 taxis per al mateix vo¬ lum de població i París té també 15.000
taxis
per a 2.000.000d'habitants, jaque els municipis de la seva"banlieu" tenen els seus propis taxis: consegüent¬
ment, redimensionar el sectorseria una greu equivo¬ cació perquè el centre urbà ha
d'ésser
peral taxi i
l'autobús i cal desincentivar-hi l'ús del cotxe privat.Fa notarque en el Butlletí de
l'Associació Catalana
del Taxi, en què figuren articles de Josep
Antoni Du¬
ran i Lleida i de Francesc Homs i Ferret, es destaca
l'exempció tributària de la venda
de llicències
acon¬ seguida gràcies aMiquel Roca, i
es presentael Sr.
Maragall com l'únic enemic del sector, un cop
elimi¬
nats els Srs. Nebot i Laporta; que es tracta d'una pu¬
blicació de la pitjorespècie; i que el Grup de
Conver¬
gència i Unió està jugant
amb foc.
El Sr. Mas diu que Convergència i Unió no
tolera
les acusacions del Sr. Maragall, que considera d'un pèssim gust i del pitjor estil i que
són absolutament
infundades; que el Sr. Maragall no ha de
traslladar
les responsabilitats per una
situació
queha
anatali¬
mentant lentament en els darrers deu o dotze anys, i així de la mateixa manera que pot capitalitzar allòque
ha estat bo per a la Ciutat, s'ha de
responsabilitzar
d'allò que no va bé i, concretament,
de la
situació
del
taxi, que es deu en bona mesura a
l'actitud personal
del Sr. Alcalde, el qual no ha dialogat mai amb els ta¬
xistes, mentre que l'única virtut del Grup de Conver¬ gència i Unió és haver-los
escoltat i haver fet
algunes
gestions en els alts nivells de
l'Administració pública
perquè puguin obtenir algunsbeneficis.
Demana, finalment, que el Sr. Alcalde es disculpi davant del Sr. Alsina.
El Sr. Fernández, d'antuvi, rebutja absolutament
tant els incidents que es produïren a l'Aeroport entre algunstaxistes i les persones que
assistien
a unatro¬bada internacional que tenia lloc a la nostra
Ciutat,
com la retenció d'un directiu de l'Institut Metropolità del Taxi, però també rebutja la intervenció i les acu¬
sacions que acaba de formular el Sr. Alcalde en un
moment en què el món del taxi necessita serenitat.
Manifesta que el Grup Popular propugna un
servei
públic del taxi de qualitat i compatible amb la
dignitat
dels llocs de treball, per la via de la negociació i de l'acord, procés en el qual s'ha produït, però, un estan¬
cament que té molts responsables: l'Institut Metropo¬
lità del Taxi (en els aspectes com ara la fiscalitat, els mòduls d'hisenda, la política d'assegurances i re¬
canvis, l'intrusisme, la publicitat, les parades i, sobre¬
tot, l'amortització de llicències), la Generalitat de Ca¬ talunya (que amb la Llei de finançament
podria
ajudar a resoldre alguns dels problemes dels
taxis¬
tes) i el Sr. Torres, en la seva condició de
President
de l'Entitat Metropolitana del Transport, per haver iniciat unilateralment la modificació del Reglamentdel Taxi i la redacció del Pla del Taxi per motius elec-toralistes.
Creu, doncs, que totes les declaracions i acusa¬
cions estan fora de to i reclama el retorn a un clima
de serenitat entre les Administracions, entre els Grups polítics i entre els professionals del
taxi
per a evitar un conflicte com el produït fa deu anys.El Sr. Torres informa que l'Entitat Metropolitana
ha
de les eleccions en ei sector de taxi; que de comú acord amb tots els sindicats del taxi es constituí una
Comissió tècnica que està fent el diagnòstic i tracta¬ ment de la problemàtica del taxi; que si bé tots els Grups estan al corrent d'aquest treball, el calendari que alguns sindicats tenen previst fins a les elec¬
cions, ha incidit sobre els resultats que rebutgen la
reconversió i propugnen la reestructuració del taxi a
partir de les
pròpies
iniciatives del sector; que així, quan s'obrien uns nous mercats de contractació detaxistes, el sindicat que teòricament havia avalat la
mesura l'ha boicotejada amb accions violentes i la
Plataforma del Taxi convocà vagues per als dies en
què havien de tenir lloc a la Ciutat un actes impor¬
tants, convocatòria que s'anul·là gràcies a la celeritat dels altres sindicats.
El Sr. Lacalle assenyala que el penós espectacle
que s'ha viscut en aquesta sala i que es podia haver evitat si, prescindint de competències, s'hagués con¬
vocat una sessió extraordinària per parlar del taxi, es
deu al fet que les coses no es fan correctament, ja que per interessos partidistes es recorre a la manipu¬ lació de les associacions veïnals i de tota mena, a la instrumentalització de Conselleries, com la de Benes¬ tar Social, i ala creació i utilització de mitjans de co¬ municació afins als partits.
Li sap greu que els participantsa la Conferència de Ciutats de la Mediterrània haguessin de presenciar els incidents que es produïren a l'Aeroport; i recoma¬
na que s'abandoni la manipulació permanent d'asso¬
ciacions, mitjans de comunicació i col·lectius de tota
mena i es deixi que el país funcioni.
El Sr. Alcalde considera que l'incident que s'ha pro¬ duït avui no és la manera de portar untema al debat corporatiu: per tant, no pot demanar excuses perquè manté la seva indignació davant la manipulació d'un
col·lectiu amb la finalitat no de resoldre el problema, sinó d'agreujar-lo.
No nega que es puguin haver comès algunserrors per partde l'Entitat Metropolitana del Transport, crea¬ da a iniciativa de Convergència i Unió; però creu que
no se li pot negar el dret de mostrar la seva indigna¬ ció pel fet protagonitzat per un grup de taxistes, en¬ capçalats pels Srs. Jordi Rubio i Josep M. Goñi en el despatxdel Sr. Andreu Nebot en l'esmentada Entitat,
perquè cauen en el terreny de la violència, la qual es deu no tan sols a falles en la gestió i a la recessió econòmica, sinó a la incidència d'un grup que Con¬ vergència i Unió manipula.
El Sr. Mas observa que el sindicat al·ludit pel Sr. Alcalde guanyà les eleccions sindicals en el sector deltaxi; i que no s'ha celebrat la sessió extraordinària
demanadafa mesos pel seu Grup per debatre la pro¬
blemàtica del taxi i en la qual cada Grup hauria pogut exposar els seus punts de vista.
Insisteix que el Sr. Alcalde es disculpi per la, a juí
seu, intolerable provocació que ha llençat al Sr. Alsina i a dues persones més, els Srs. Duran i Lleida,
i Homs; i puntualitza que no es pot confondre l'opinió de Convergència i Unió amb la d'una revista que es limita a recollir unes iniciatives de política activa de
Convergència
i Unió en favor del taxi, com ara inten¬tarque el Congrés dels Diputats i el món de les asse¬
gurances ajudin el sector a fer una reconversió que és indispensable, agradi o no al Sr. Maragall, massa embrancat a guanyar les eleccions municipals i a po¬
sar l'Ajuntament al servei de la seva candidatura,
com ha tornat a fer avui en intentar traslladar les se¬ ves responsabilitats al principal Grup de l'oposició.
El Sr. Clos objecta que noés política activa ni rao¬ nable reconèixer, per una banda, que la majoria de govern ha fet una actuació molt positiva en el conjunt de la Ciutat, i escalfar, per l'altra, un sector que té problemes de difícil solució perquè no s'està content de la pre-campanya.
El Sr. Alcaldeprecisa que manté la seva indignació
i que en les seves paraules no hi ha hagut cap provo¬ cació, perquè s'ha limitat a recriminar al Sr. Alsina
una cosa que ha fet: muntar amb el Sr. Homs el sindi¬
cat esmentat, que usa uns qualificatius insultants. Afegeix que l'actitud de Convergència i Unió no ajuda
a resoldre el problemes del taxi, que s'han de resol¬ dre perla via del diàleg, i no pas provocant un conflic¬
te i generant il·lusions que no es podran complir; i que la qüestió s'ha de tractaren el si de l'Entitat Me¬ tropolitana, que en té la competència i no pas en aquest Plenari, on s'ha introduït per una porta falsa vulnerant-ne les regles de funcionament i els usos i
costums, cosa que no pot perdonar.
S'inicia tot seguit el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 17
de febrer de 1995, pels quals s'aproven inicialment: 1) el Pla especial d'ordenació del recinte de l'Hospi¬ tal Clínic i Provincial de Barcelona; 2) l'Estudi de detall decompensació de volums de la finca dels núm. 78-82 del carrer de Tarragona cantonada amb el d'Aragó núm. 5; 3) l'Estudi de detall al barri d'Eduard Aunós 1a i2afase que modifica en part l'ordenació de la primera fase continguda en l'Estudi de detall aprovat el 27 d'abril de 1990 i ordena larestade sòls al barri de refe¬ rència; 4) el Pla especial de mutació de tipus d'equi¬ pament al carrerde l'Alumini núm. 48 al 82, d'equipa¬
ment de tipus esportiu a tipus docent; 5) el Pla especial d'ordenació del recinte de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; i 6) la modificació puntual del Pla General Metropolità per a la creació d'un equipa¬
mentdocent al carrer d'Aguilar núm. 4 al 14
El Regidor d'Urbanisme, Sr. Lucchetti, destaca que el Pla relatiu a l'Hospital Clínic ve a actualitzar l'orde¬
naciód'aquest Centre hospitalari, mentre que el relatiu
a l'Hospital de Sant Pau permet guanyar un espaien la zona nord del recinte respectant les condicions que imposa la catalogació d'aquest conjunt arquitectònic.
El Sr. Marcet, després de manifestar que s'hasen¬ tit ferit pel to emprat pel Sr. Alcalde amb el Sr. Alsina i
que no és el que els Regidors es mereixen, indica, en la sevacondició de President del Districte de l'Eixam-ple, que el Pla especial de l'Hospital Clínic legalitza
una colla d'intervencions més o menys afortunades
que s'han produït en aquest Centre hospitalari, però,
en opinió del Districte, hauria d'oferir també una solu¬
ció per a la plaça del Doctor Ferrer i Cajigal, que es troba molt malmesa, motiu pel qual el seu Grup s'abstindrà, mentre votarà en contra l'Estudi de detall
de la finca núm. 78-82 del carrer de Tarragona per¬ què no respecta, com el Districte havia demanat, la ti¬ pologia pròpia dels xamfrans de l'Eixample.
perquè desitja tenir un
coneixement
més detallat
de
les característiques de
l'ordenació
quecaldrà replante¬
jar en l'àmbit de la segona fase
i
perquè la concentra¬
ció de l'edificabilitat noestà degudament
justificada. Es
mostra d'acord amb el canvi de qualificació de la
finca
núm. 4-14 delcarrer d'Aguilar, quepassa
de la clau
de
serveis tècnics a la d'equipament de nova
creació,
però no veu la necessitatque
s'hi acumuli la
possibili¬
tat de construir-hi un habitatge unifamiliar, raó per la qual el seu Grup
optarà
també
perl'abstenció.
El Sr. Truñó, en la seva condició de President del
Districte de Sants-Montjuïc, aclareix que, en iniciar-se
la segona fase de
remodelació
del
barri d'Eduard
Aunós que estava prevista en tres fases,
els afectats
que podien quedar per a
la
tercera, esmobilitzaren
per aconseguir ésser-hi
també inclosos,
i la solució
avui sotmesa a la consideració del Consistori i consensuada amb els veïns ve a atendre aquesta rei¬ vindicació compensant l'increment d'una
planta
en aquestafase amb unacorrelativa
reducció
de
la
volu-metria en la tercera fase, raó per la qual espera que el Grup de Convergència i
Unió reconsideri
el
seu posicionament.El Sr. Fernández comparteix els objectius del Pla especial de l'Hospital Clínic, el qual
permetrà
ampliar
la superfície, corregir les greus
deficiències i
millorar
el funcionament intern del Centre hospitalari, tanma¬ teix avança l'abstenció delGrup Popular
en espera de conèixer els resultats de lainformació pública i els criteris del Districte, que no consten a l'expedientExplicita que el seu Grup
votarà negativament
l'Es¬
tudi de detall corresponent a la finca núm. 78-82 del
carrerdeTarragona perles mateixes raons que
ha
ex¬posat el Sr. Marcet, i favorablement el corresponent
al
barri d'Eduard Aunós, si bé el preocupa quetal docu¬
ment pugui ralentir la remodelació de tal barri.
Referint-se, per últim, al Pla especial de l'Hospital
de Sant Pau, addueix la polèmica suscitada les dar¬
reres setmanes per fer notar que l'expedient no està degudament conformat, ja que hi manquen
diversos
informes, sobretot els relatius al respecte als valors d'un recinte que està catalogat com a
patrimoni
històrico-artístic de la Ciutat i declarat monument na¬
cional: demana, doncs, que tal document resti da¬
munt la taula.
El Sr. Lucchetti observa que la qüestió de la plaça
del DoctorFerrer i Cajigal, unade les més desaprofita¬
des de la Ciutat, ha d'ésser tractada dins el cor¬ responent projecte d'urbanització; que la solució que
es dóna al xamfrà dels carrers de Tarragona i d'Aragó
ha estatdiscutida a bastament i està condicionada per
l'existència d'una boca de Metro en aquell indret; que abona les paraules del President del Districte de Sants-Montjuïc sobre la remodelació del barri d'Eduard
Aunós, que millora substancialment les condicions de
vida de 600 famílies; que la modificaciódel Pla Gene¬
ral Metropolità relativa a la finca núm. 4-14 del carrer d'Aguilar ve a reconèixer una situació molt
consolida¬
da, en la qual no té sentit mantenir la clau de serveis
tècnics; i que en l'expedient del Pla especial l'Hospital
de Sant Pau hi ha informes dels Serveis del Patrimoni
artístic tant de l'Ajuntament com de la Generalitat i la polèmica ha girat entorn a les divergències de
criteris
estètics dels arquitectes.
El Regidor de Salut Pública, Sr. Casas,
subratlla
que la remodelació de l'Hospital Clínic exigeix unain¬
versió superior als 12.000 milions de pessetes; que
l'Hospital aspira a aconseguir uns accessos que no hagin de travessar la Plaça; que
el Pla
especial de
l'Hospital de Sant Pau és fruit d'un
treball conjunt
del
Consorci Sanitari de Barcelona, la Molt Il·lustre Admi¬ nistració de l'Hospital, i els Serveis d'Urbanisme i
del
Patrimoni Artístic de l'Ajuntament i de la Generalitatamb l'objectiu d'aconseguir un projecte que no no¬ més respecti, sinó que restitueixi
el conjunt
històric i
delimiti els espais del recinte històric, elrecinte uni¬
versitari i el recinte hospitalari procurant que els80.000 m2 d'aquest últim tinguin un impacte
mínim
sobre el primer mitjançant una
separació de 50
me¬tres entre façanes per a unes alçades que no supe¬
ren elsquatre pisos i són inferiors a
les
casesdel
car¬rer de Sant Quintí, i mitjançant la
reducció
d'algunsvolums que sobresortien, i les cobertures
verdes.
El Sr. Batlle i Bastardas, en la seva condició de President de! Districte d'Horta-Guinardó, abona les consideracions del Sr. Casas sobre el Plaespecial de l'Hospital de Sant Pau i indica que
lliurarà immediata¬
ment còpia de l'informe del
Districte,
on esvalora
molt positivament l'impacte que la nova
construcció
tindrà en el conjunt.El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Armet, comenta que el Plaespecial de l'Hospital Clínic regularitza
la situa¬
ció d'aquest Centre, que era caòtica pel quefa
tant ales seves instal·lacions com a la seva realitat urbanís¬
tica, establint una relació raonable entre els metres quadrats de sostre edificable i el nombre
de llits; i
que, efectivament, la
plaça del Doctor
Ferrer i
Cajigal
està molt trinxada i l'Àrea de Projectes i Obres estàtreballanten la seva remodelació, la qual tindrà el ca¬ ràcter d'inversió prioritària.
El Sr. Alcalde no creu convenient deixar sobre la
taula el Plaespecial de l'Hospital de Sant Pau i confia que en la aprovació provisional
s'hi podran introduir
encara correccions que el millorin.
S'aprova el dictamen núm. 1 del l'ordre
del dia:
l'apartat 1, relatiu al Pla especial de
l'Hospital Clínic,
amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet,
Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel,
Porrera, Ciurana, Lacalle, Fernández, i
Àlvarez;
l'apartat 2, relatiu a l'Estudi de detall de la
finca núm.
78-82 del carrer de Tarragona, amb el vot en contra d'aquests mateixos Regidors; els apartats 3 i 6,rela¬
tius respectivament a l'Estudi de detall del
barri
d'Eduard Aunós i a la modificació puntual del Pla Ge¬ neral Metropolità en la finca núm. 1-4 del carrerAguilar amb l'abstenció dels setze Regidors
del Grup
de Convergència i Unió; i l'apartat5, relatiu al Pla es¬
pecial de l'Hospital de Sant Pau, amb
l'abstenció dels
Srs. Lacalle, Fernández, i
Àlvarez.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori,
posposa el debat del punt núm. 2 de
l'ordre del dia
per a després del descans.
Ratificar l'acord de la Comissió deGovern, de 17de febrer de 1995, que pren en consideració els escrits de les Associacions de Veïns de Sant Martí de Proven¬
çals i del Clot-Camp de l'Arpa i de Promociones
Bilmo,
SL, en el sentit que figuraen els informes del
Consell
de Districte de Sant Martí i de l'Àrea d'Urbanisme an¬
nexos i no elevaa ratificació l'acord de la Comissió de
Govern de 10 dejuny de 1994; i en conseqüència: re¬ dueix l'abast de la Modificació proposada als terrenys corresponents a la plaça dels Porxos -la
qualificació
preci-sant que els sòls abans qualificatscom a zona clau 18
caldrà obtenir-los per expropiació, i, tenint en conside¬
ració que la Modificació que es proposa no inclou els
terrenys del carrer d'Espronceda, els quals continua¬
ran qualificats com a espai lliure; aprova inicialment,
per segona vegada, la Modificació puntual del Pla Ge¬ neral Metropolità a la plaça dels Porxos, d'iniciativa municipal; i suspèn l'atorgament de llicències de
parcel·lació i edificació en l'àmbit de la present Modifi¬ cació per un termini de dosanys.
El Sr. Fernández anuncia el vot favorable del seu
Grup a aquest dictamen, però deixa constància que tal proposta no és conseqüència de la mala sort en les relacions interadministratives com va dir el Sr. De Nadal en una sessióanterior, sinó d'una colla d'errors
en l'actuació municipal (no haver concorregut a la subhasta del terreny i haver envaït 6 m2 d'una propie¬
tat privada), errors que podien havercostat la pèrdua d'una zona verda en el carrer d'Espronceda i que
haurà de pagar la Ciutat: pregunta, doncs, quant cos¬
taran a la Ciutat aquests errors.
El Sr. Bonet anuncia, igualment, el vot favorable del seu Grup a aquest dictamen, que permet recupe¬
rar una zona dejardí urbà de la plaça dels Porxos rei¬ vindicada des de fa molts anys pels veïns; però ob¬
serva que una gestió administrativa, que qualifica de
negligent, se saldarà amb una important despesa
econòmica deguda al procés expropiatori i a la qual s'afegirà el sobrecosí de 10 milions de pessetes, deri¬
vatde la clàusula penal del conveni signat el 8 de no¬ vembre de 1993 pel President del Districte de Sant Martí i Promociones Bilmo, propietària del solar: per
tant, es congratula que el dictamen vingui a resoldre la problemàtica de la plaça dels Porxos, però fa notar la responsabilitatque hi ha tingut el President del Dis¬ tricte i recomana que, recollint l'esperit d'una moció
presentada pel seu Grup el juny de l'any passat, es procuri accelerar l'execució de tal zona verda mirant
d'arribara una solució amistosa amb el propietari del terreny mitjançant una compensació de sostre edifi¬ cable municipal, en lloc de recórrer a la via expro-piatòria que allargaria la tramitació.
El Sr. De Nadal, en la seva condició de President
del Districte de Sant Martí, es defensa dels retrets
que s'han fet a la seva gestió dient que la solidaritat
entre els barris del Clot i de la Verneda, que ha per¬ mès la realització de diverses places mitjançant transferències d'edificabilitat, en aquest cas no ha
funcionat en haver-se posat dos Partits a disposició d'un grup de veïns en comptes de donar suport al
conveni amb Bilmo, que era una bona solució ateses
les característiques del terreny del carrer d'Espron¬ ceda, a sotales vies del tren i amb una mitgera vista.
Afegeix que no pot precisar els costos de la nova so¬
lució que avui espresenta; i que mirarà d'arribar a un acord que eviti l'expropiació.
El Sr. Bonet comentaque el President del Districte,
sense demanar l'opinió a ningú, signà el conveni amb Construcciones Bilmo, que traslladava l'edificabilitat de la plaça dels Porxos al carrer d'Espronceda, l'in¬ compliment del qual comporta una penalització de 10 milions de pessetes. Afegeix que, en el tràmit d'apro¬ vació inicial de la modificació puntual del Pla General
Metropolità que avui es rectifica, el seu Grup s'oposà explícitament a la requalificació del solar del carrer
d'Espronceda; i que la necessitat de resoldre la pro¬
blemàtica d'una mitgera no pot justificar
requalifica-cionsperquè, si fos així, el sostre edificable de la Ciu¬
tat es multiplicaria pertres.
El Sr. Fernández considera rebutjables les imputa¬ cions que el Sr. De Nadal ha fet als Grups de l'oposi¬ ció per eludir les pròpies responsabilitats derivades d'una clara negligència municipal; i reclama que es precisi el cost de les expropiacions que caldrà fer per culpa d'aquesta negligència.
El Sr. De Nadal matisa que el Plenari del Consell de Districte va informar favorablement sobre la trans¬
ferència d'edificabilitat entre els terrenys de la plaça dels Porxos i el carrer d'Espronceda i els problemes se suscitaren en el moment de l'aprovació inicial des¬ prés dels contactes tinguts pels veïns amb els Grups Popular i de Convergència i Unió.
S'aprova per unanimitat el dictamen en debat. Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 3
de març de 1995, pels quals s'aproven inicialment: 1) l'Estudi de detall de compensació de volums de l'illa delimitada per la Travessera de les Corts, i els
carrers del Prat d'en Rull, del Taquígraf Garriga i d'Entença, on és situat el Col·legi Pare Manyanet; 2) la Modificació puntual del Pla especial d'ordenació volumètrica i determinació d'usos del Palau Abadal, a
l'avinguda Diagonal núm. 668; 3) el Pla especial d'or¬ denació del sector comprès entre la carretera de
Collblanc, l'avinguda de Xile i el camí de Torre Melina; 4) l'Estudi de detall d'agrupació de dinou ha¬ bitatges unifamiliars al solar situat a la cantonada
dels carrers de Quatre Camins i de Jaume Càncer;
5) l'Estudi de detall de compensació de volums de la escola infantil i primària situada al carrer d'Argullós núm. 117, cantonada amb el de Santa Engràcia; i 6) el Pla especial de l'àrea de la Ciutadella de la Univer¬ sitat Pompeu Fabra amb les observacions contingu¬ des en l'informe de l'Àrea d'Urbanisme.
El Sr. Fernández considera que la concentració de la volumetria del Col·legi del Pare Manyanet s'hauria de fer entreels carrers del Prat d'en Rull id'Entença i
no pas en la del carrer del Taquígraf Garriga; i ex¬ pressa la conveniència d'adquirir el solar adjacent comprès entre els carrers del Taquígraf Garriga, del Bergadà, del Prat d'en Rull, que és propietat de l'Ad¬ ministració de l'Estat i on estava previst ubicar diver¬
ses dependències policials, per evitar que resti al
marge de l'ordenació de la zona.
Tocant al Pla especial del sector delimitat per la
carretera de Collblanc, l'avinguda de Xile i el camí de la Torre Melina, assenyala que s'hi haurien d'introduir diverses rectificacions com ara la revisió de les alça¬ des i les façanes de la carretera de Collblanc i la re¬
culada de l'edifici situat entre aquesta carretera i el
camí de la Torre Melina; i apressa la definició urba¬ nística del sector 9, l'únic que encara resta pendent
en el terme municipal de Barcelona, i també dels sec¬ tors adjacents dels termes de l'Hospitalet i d'Esplu¬
gues per acabar de conformar aquell parc urbà, ac¬ tuació que s'hauria de fer en plena sintonia pels tres municipis i amb finançament de la Mancomunitat me¬ tropolitana.
El Sr. Bonet expressa les reserves del seu Grupala modificació puntual del Pla especial del Palau Abadal perquè noté garanties jurídiquesque la reconsideració d'usos que s'hi planteja, estigui ajustada al planeja¬
mentgeneral; i significaqueel seu Grup donarà suport
Melina, malgrat que està molt
lligat
amb el
dictamen
núm. 5 de l'ordre del dia, en relació al qual anticipa que
considera excessiu haver trigat vint anys a
acordar
la
rectificació d'una errada material i pensa que
hauria
estat preferible tramitar una
modificació puntual del
Pla
General Metropolità.
S'aprova el dictamen
amb
l'abstenció dels
Srs.
Mas, Samaranch, Bonet,
Colldecarrera,
Perelló,
Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona,
Puigdollers,
Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera,
i
Ciurana
en l'apartat 2) relatiu al PalauAbadal.
Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 3 de
març de 1995, que aprova
la proposta
de
rectificació
d'errada material, relativa a la definició dels límits en¬
tre les zonesclau 18 i 17.6 del Pla General Metropoli¬ tà en els terrenys de la carretera
de
Collblanc núm.
160 de conformitat amb el document annex.
S'aprova el dictamen
amb
l'abstenció dels
Srs.
Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera,
Perelló,
Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers,
Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana, per
les raons adduïdes en el debat del punt anterior.
Ratificar els acords de la Comissióde Govern, de 3 de març de 1995, pels
quals:
a) S'adjudica la
formulació
iexecució
del Progra¬
ma d'Actuació Urbanística del sector nord-oest dePedralbes, i es determina que el sistema
d'actuació
aplicable seràel de
compensació de
conformitat amb
el previst a les Bases i amb la proposta
presentada.
i b) S'aprova inicialment elProjecte de
delimitació
d'una unitatd'execució que comprèn les finquesnúm.
18, 20, 22, 24 del carrer de Palència i 370 del carrer
de Biscaia, que té per objecte donar
compliment
a allò que determina el PlaGeneral
Metropolità (cessió
i urbanització del sòl afectat per vial) i resoldre la si¬
tuació urbanística de les finques núms. 24 del carrer
de Palència i 370 delcarrer de Biscaiasegons el pro¬ jecte adjunt, i que s'ha de
desenvolupar pel sistema
de cooperació.
S'aprova el dictamen precedent.
ÀMBIT
D'ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Gabinet Tècnic de Programació
Desestimarl'al·legació presentada pel
Grup
Popu¬ lar durant el període d'exposició pública del Plecde
condicions per a l'elaboració dels projectes
finals
d'obra ("as built") , aprovat pel Consell Plenari
el
30de setembre de 1994, jaque no es refereix al contin¬ gutde tal Plec; i, en
conseqüència,
aprovardefinitiva¬
ment l'esmentat Plec.
S'aprova amb l'abstenció dels
Srs.
Lacalle,
Fernández, i
Àlvarez
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Direcció de Serveis d'Administració de Personal
Resolució d'expedients sobre compatibilitat
d'acti¬
vitats.Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en
les
dues propostes següents:
Autoritzar a la Sra. M. Asunción Llena i Berñe la
compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat
muni¬
cipal com a Tècnic
Mitjà
enServeis
socials i la de
Professora associada substituta de la Universitat de
Barcelona, per al cursacadèmic de
1994-95,
d'acord
amb allò que preveu l'article 4.2 de la
Llei
21/1987,
de 26 de novembre, d'Incompatibilitats del personal
al servei de l'Administració de la Generalitat i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6
de la
mateixa
Llei i als articles 327 i 328 del Reglament del Perso¬nal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret
214/1990, de 30 de juliol.
Autoritzara les Sres. Rosario Aoiz i triarte, Lourdes Aramburu i Otazo, Esperança Esteve i Ortega, i
M.
Àn¬
gels Santigosa i Copete,
i el Sr.
Xavier Sistemas i
Su¬
ris, la compatibilitat sol·licitada entre la seva
respectiva
activitat municipal i la de Professor
associat de la Uni¬
versitat que en cada cass'indica,
perals
cursos acadèmics que precisen els respectiusexpedients,
d'acord amb allò que preveu l'article 4.2 de laLlei 21/
1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats
del
per¬sonal al servei de l'Administració de la Generalitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de
la
ma¬teixa Llei, i de conformitat amb els articles 327 i 328
del Reglament del Personal al
servei de
les Entitats lo¬
cals, aprovat pel Decret 214/1990, de30 de
juliol.
S'aprovenper unanimitat
ambdues
propostes.Negociat
d'Administració
deBéns
Immobles
Constituirun dret de superfície a favor de la
Ge¬
neralitat de Catalunya sobre la finca situada
al
car¬rer d'Entença, cantonada al carrer
del Montnegre,
grafiada en el plànol adjunt, per un
termini de cin¬
quanta anys, per a la
construcció d'un
Centre
ocupacional per a persones
amb
disminució,
i
l'habilitació (amb les característiques que
acordin
Generalitat i Ajuntament) d'una salapolivalent,
ludoteca infantil i escola d'adults. Formalitzar la constitució d'aquest dret en escriptura
pública
d'acord amb les condicions del document annex
que s'aproven (entre les
quals s'explicita
l'extinció
de tal dret per l'incompliment de lesobligacions i
terminis per a la sol·licitud de la corresponent
lli¬
cència, l'execució de les obres i la posada en fun¬ cionament), i amb la reserva del dret a explotar
el
subsòl per part de l'Ajuntament de manera compa¬
tible i coordinada amb el projecte tècnic de l'edifici
a construir; i inscriure el dret de superfície en el Registre de la Propietat.
La Sra. Perelló, en la seva condició de Presidenta del Districte de les Corts, es congratula que, un cop
reintegrat el patrimoni
municipal
aquestsolar
queha¬
via estat cedit per a la construcció d'un centre
d'as¬
sistència primària, pugui ésser destinat a centre ocupacional en vista de les mancances
existents
en el Districte.S'aprova per unanimitat el dictamen
precedent.
Constituirun dret de superfície afavor de la Gene¬ralitat de Catalunya sobre la finca situada al carrer d'Enric Casanovas núm. 71-71b, grafiada en el plànol adjunt, per un termini de cinquanta anys, per a
la
construcció d'una residència i casal d'avis;formalitzar la constitució d'aquest dret en escriptura pública,
d'acord amb les condicions del document annex que s'aproven (entre les quals s'explicita
l'extinció de
tal
dret per l'incompliment de les
obligacions i
terminis
l'exe-cució de les obres i la posada en funcionament), i amb la reserva del dret d'explotar el subsòl per part de l'Ajuntament de manera compatible i coordinada amb el projecte tècnic de l'edifici a construir per la Generalitat de Catalunya, en els termes que acordin ambdues Institucions; i inscriure el dret de superfície
en el Registre de la Propietat.
El Sr. Puigdollers observa que no se li ha aclarit
encara, com demanà en la reunió del Consell Munici¬ pal Permanent, si la finca cedida té prou cabuda per encaixar-hi la residència projectada.
El Sr. Ferreiro, en la sevacondició de President del Districte de Nou Barris, precisa que el solar cedit té 400 m2 edificables en quatre plantes que donen un
sostre edificable suficient per construir-hi la residèn¬
cia prevista
S'aprova per unanimitat.
Sots-direcció de Comptabilitat
Aprovar, d'acord amb l'article 60.2 del Reial De¬
cret 500/1990, de 10 d'abril, reconeixements de crè¬ dit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost de
1995, per import de 5.459.427 pessetes (dos anne¬ xos).
S'aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Pe¬ relló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, Ciurana, Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Aprovar modificacions de crèdit en el Pressupost
de 1995, de conformitat amb la documentació adjun¬ ta, per import de 274.790.772 pessetes (tres anne¬ xos). Aprovar la creació de partides ampliables amb les despeses vinculades que s'indiquen en la docu¬ mentació adjunta.
S'aprova el dictamen anterior amb l'abstenció dels
Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, Ciurana, Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Direcció de Serveis de Finançament
Autoritzar la contractació d'una operació de préstec per un import màxim de 7.000 milions de pessetes amb Banco de Crédito Local, destinada a finançar
part de les inversions pressupostades l'any 1995, se¬ gons les condicions que s'adjunten; aprovar la realit¬ zació d'operacions de permuta financera per tal de gestionar el risc del tipus d'interès; i autoritzar l'Il·lm. Sr. Joan Clos i Matheu, Segon Tinent d'Alcalde, per atorgar tota la documentació necessària per a dur a terme l'operació.
Modificar l'emissió d'Obligacions, Cupó Zero, d'oc¬ tubre de 1991, aprovada pel Consell Plenari de 31 de juliol de 1991, en el sentit que l'Ajuntamenten els pe¬
ríodes següents:
Del 15 ai 29 d'abril de 1995;
Del 15 al 29 d'octubre de 1995;
Del 15 al 29 d'octubre de 1996; Del 15 al 29 d'octubre de 1997; Del 15 al 29 d'octubre de 1998; Del 15 al 29 d'octubre de 1999;
Del 15 al 29 d'octubre de 2000;
tingui la possibilitat d'oferir als tenidors dels títols l'opció d'amortitzar anticipadament l'emissió a un
preu equivalent a la rendibilitat del deute públic del termini corresponent més un marge entre 25 i 50 punts bàsics. El preu de reembossament serà lliure de despeses per al teñidor. La comissió que es paga¬ rà a l'entitat col·laboradora serà, com a màxim, del 0,375% sobre el nominal de l'import amortitzat.
Realitzar una modificació pressupostària del capí¬ tol 3 d'interessos del Pressupost de 1995 per tal de poder fer front al pagament d'interessos derivat de l'amortització anticipada d'enguany, per un import que, com a màxim, serà de 4.327.172.500 pessetes.
Delegar a l'Alcaldia decidir si s'ofereix l'opció d'amortització anticipada en els períodes indicats i
nomenar l'entitat col·laboradora per a l'esmentada amortització anticipada.
Autoritzar l'Il·lm. Sr. Joan Clos i Matheu, Segon Ti¬
nent d'Alcalde, a atorgar tota la documentació neces¬ sària per adur a terme l'amortització anticipada.
El Sr.
Álvarez,
referint-se als dos dictàmens prece¬ dents, opina que, malgrat el redactat del primer, el préstec de 7.000 milions del Banc de Crèdit Local esdestinarà a l'amortització anticipada de les obliga¬ cions de cupó zero, la qual té per objecte abaratiren 4 o 5punts els costos financers, operació que li sem¬ blaria correcta si no fos perquè amaga l'allargament
en set anys del període de venciment, que passa de
l'any 2000 al 2007.
El Sr. Puigdollers demana que s'explicitin les con¬ dicions tant de l'emissió aprovada el 31 de juliol de 1991 com de la modificació que avui s'hi proposa; i
que es concreti també d'on sortiran els recursos per a fer front a l'amortització anticipada.
El Sr. Clos puntualitza que no s'amaga res, perquè els expedients són prou clars; i que no comparteix en absolut la valoració del Sr. Álvarez sobre l'allargament de la vida mitjana del deute a llarg termini (la qual gira actualment al voltant dels sis anys), ja que és conve¬ nient evitar-hi les puntes. Afegeix que la modificació proposada resolt també les reserves de la Direcció
General de Coordinació de les Hisendes Locals sobre la idoneïtat de les obligacions amb cupózero.
El Sr. Puigdollers insisteix que l'expedient hauria de concretar els moviments d'altes i baixes pressu¬
postàries, que són necessaris per a atendre l'amortit¬ zació anticipada.
El Sr. Álvarez observa que no s'ha aclarit per què el dictamen núm. 13 diu que el préstec esdestinarà a finançar part de les inversions d'enguany, quan real¬
ment servirà per a atendre l'amortització anticipada
prevista en el dictamen següent.
El Sr. Clos explicaque el dictamen núm. 14 autorit¬
za a oferir als tenidors de les obligacions la possibili¬
tat d'amortitzar-les en els períodes que concreta, i en funció de les respostesque obtingui l'oferta, espracti¬
caran les pertinents modificacions pressupostàries te¬ nint present que l'amortització del cupó zero inclou capital i interessos; que tal pre-amortització es finan¬ ça amb l'estalvi generat en l'exercici anterior; i que els diners que s'obtinguin del Banc de Crèdit Local es
dedicaran a unes inversions que fins ara es finança¬ ven amb estalvi, de manera que els recursos que hi
estaven destinats es podran aplicar a l'amortització
anticipada de les obligacions cupó zero.
