Gaseta municipal de Barcelona. Any 090, núm. 09 (10 març 2003)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 9 / Any XC 10 de març de 2003 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

MUNICIPAL

SUMARI

Cartipàs

Designació vocal del Consell General del

Con-sorci de la Ciutat del Teatre ... 502 Designació membre de la Comissió assessora

de Cultura del Centre Gestor del Parc de

Montjuïc ... 502 Designació membres del Consell Plenari del

Consell Municipal del Poble Gitano de

Bar-celona ... 502

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació,

Turisme i Comerç. Acta sessió 14-XI-2002 . 503 Comissió de Benestar Social. Acta

sessió 10-XII-2002 ... 505 Comissió d’Educació i Cultura. Acta

sessió 10-XII-2002 ... 512 Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana.

Acta sessió 11-XII-2002 ... 516 Comissió de Joventut i Drets Civils. Acta

sessió 11-XII-2002 ... 517 Comissió de Serveis Urbans i Manteniment.

Acta sessió 11-XII-2002 ... 518 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta

sessió 11-XII-2002 ... 519

Comissió de Presidència i Hisenda. Acta

sessió 12-XII-2002 ... 524 Comissió de Política de Sòl i Habitatge. Acta

sessió 12-XII-2002 ... 537 Comissió d’Infraestructures i Urbanisme.

Acta sessió 12-XII-2002 ... 539 Comissió de Presidència i Hisenda.

Acta sessió extraordinària 17-XII-2002 ... 549 Comissió de Presidència i Hisenda.

Acta sessió extraordinària 28-I-2003 ... 550 Acords

Acords del mes de febrer de 2003 ... 554

Personal

Concursos

Bases generals que han de regir la convoca-tòria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc

de treball ... 556 Responsable d’Administració de Personal de

Districte ... 557

Anuncis

(2)

CARTIPÀS

Decret. En ús de les atribucions que tinc

conferi-des per l’article 13 de la Carta municipal de Barcelo-na i d’acord amb el que preveu l’article 11 dels Esta-tuts del Consorci de la Ciutat del Teatre, disposo:

Designar l’Im. Sr. Emilio Álvarez i Pérez-Bedia vo-cal del Consell General del Consorci de la Ciutat del Teatre, en substitució del Sr. Santiago Fisas i Ayxelà. Barcelona, 6 de febrer de 2003. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 367)

* * *

Decret. En ús de les facultats que em confereix

l’article 13 de la Carta municipal de Barcelona, i d’acord amb el què proposen les normes constitutives del Centre Gestor del Parc de Montjuïc, disposo:

Designar el Sr. Ramon Parellada i Garrell membre de la Comissió assessora de Cultura del Centre Ges-tor del Parc de Montjuïc.

Barcelona, 12 de febrer de 2003. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 454)

* * *

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta

Alcaldia per l’article 13 de la Carta municipal de Bar-celona i segons les normes reguladores del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, aprovades pel Consell Plenari de l’Ajuntament en la seva sessió del 17 de juliol de 1998, disposo:

Primer. Designar el Sr. Ricardo Blasco Valero, vicepresident segon del Consell del Poble Gitano de Barcelona.

Segon. Designar membres del Consell Plenari del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona les persones següents:

En representació de les entitats socials, cíviques i culturals del col·lectiu gitano, amb seu a Barcelona: Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya

Representant: Sra. Juana Fernández Cortes, en substitució del Sr. Manuel Heredia Jiménez.

Instituto Romanó de Servicios Sociales y Culturales (IRASC)

Representant: Sr. Francisco Manuel Santiago Maya, en substitució del Sr. Juan Reyes Reyes. Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs

Suplent: Sr. Ramón Escudé Giménez, en substitu-ció del Sr. Amadeo Reyes Jiménez.

Associació Gitana de Bon Pastor

Representant: Sr. Juan Fajardo Jiménez. Asociación Defensa y Desarrollo Vendedor Ambulante de Catalunya

Representant: Sr. Juan Bermúdez Jiménez. Fundació Pere Closa

Representant: Sr. Domingo Jiménez Montaño. Entitat Drom Kotar

Representant: Sra. Emilia Claveria.

Tercer. Designar el Sr. Pere Sala i Médico, secre-tari del Consell Municipal del Poble Gitano de Barce-lona, en substitució de la Sra. Lydia Graell i Ezpeleta. Barcelona, 12 de febrer de 2003. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(3)

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació,

Turisme i Comerç

Acta de la sessió celebrada el dia 14 de novembre de 2002 i aprovada el dia 6 de febrer de 2003

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de novembre de 2002, s’hi reuneix la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació, Turis-me i CoTuris-merç, sota la presidència de la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jordi Portabella i Calvete, Euge-ni Forradellas i Bombardó, Carme Servitje i Mauri, Jo-ana Ortega i Alemany i Jordi Cornet i Serra, assistits tots ells pel tècnic d’administració general, Sr. Manel Armengol i Jornet, el qual actua per delegació ex-pressa del secretari general i que certifica.

Han excusat la seva absència els Ims. Srs. Pere Alcober i Solanas i Vladimir de Semir i Zivojnovic.

S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part informativa

a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

1. Aprovar definitivament la creació dels fitxers de titularitat de l’Institut Municipal de Mercats de Barce-lona, juntament amb les seves normes reguladores, de conformitat amb l’establert per la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal; i als efectes de la seva entrada en vigor, d’acord amb l’article 70.2 de la Llei de bases de règim local, publi-car el text íntegre de l’esmentada normativa.

La Sra. Rojo recorda que, en tractar-se d’una aprovació definitiva, és una proposta d’acord que ja va ser tractada en el moment de procedir a la seva aprovació inicial, el passat mes de maig d’enguany. També diu que la Llei Orgànica 15/1999 és la que estableix que cal tramitar i aprovar aquest tipus de fitxers automatitzats, que inclouen dades de caràc-ter personal, sempre amb l’objectiu de protegir i ga-rantir el seu ús.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

2. Dotar una partida pressupostària suficient per pal·liar les deficiències estructurals que pateix el mer-cat de Sant Antoni per tal d’arranjar-lo d’acord amb les condicions mínimes necessàries i imprescindibles que els operadors del mercat es mereixen per a po-der desenvolupar dignament la seva activitat comer-cial, tot esperant la futura remodelació integral del mercat.

(4)

per tal d’arranjar-lo d’acord amb les condicions míni-mes necessàries i imprescindibles que els operadors del mercat es mereixen per a poder desenvolupar dignament la seva activitat comercial, i fa referència, finalment, a les goteres existents, a l’asfaltat dels pa-tis, a l’estat dels lavabos i a la substitució dels tendals de la part dels encants, tot esperant la futura remo-delació integral del mercat.

El Sr. Cornet diu que el seu Grup dóna recolza-ment a aquesta proposta, i manifesta que, tot i que és cert que s’està treballant en relació a la remodelació integral del mercat, no és menys cert que cal donar resposta immediata a les mancances que aquí s’han dit pel que fa a algunes deficiències estructurals amb caràcter urgent i, per tant, creuen que cal fer aquesta dotació pressupostària inclosa a la proposta.

La Sra. Rojo diu que tots els Grups Municipals de l’equip de govern comparteixen aquesta sensibilitat especial respecte l’edifici del mercat de Sant Antoni, pel que representa i pel conjunt de l’activitat comer-cial que en ell i al seu voltant es realitza. En aquest sentit, diu que vol destacar de manera significativa a “Sant Antoni Centre Comercial”, amb la integració que ha fet del que hi ha dins i fora del mercat. Des d’aquesta perspectiva de reconeixement de la feina que s’està duent a terme, diu que no només compar-teix aquella especial sensibilitat abans esmentada, sinó també la valoració del que significa, des d’un punt de vista comercial, turístic i urbanístic, l’emble-màtic mercat de Sant Antoni. Tot seguit, recorda que ja s’ha dit en aquesta Comissió, i consta en l’acta que acabem d’aprovar, el fet que l’equip de Govern muni-cipal s’ha compromès, abans de final d’any, a dispo-sar d’un projecte executiu bàsic, el qual ha estat en-carregat als arquitectes Sra. Carme Ribas i Sr. Joan Pere Rovellat, tot informant que aquest projecte està pràcticament finalitzat, motiu pel qual diu que gairebé segur que s’estarà en condicions d’iniciar el procés de discussió i debat el proper any 2003 sobre una base concreta i tangible, entenent com a tal base tant el projecte d’obra material com el seu finançament, el qual, com tothom sap, pot representar una despesa força important, i que xifra al voltant de cinc mil mi-lions de les antigues pessetes. Per això, recorda que, per a aquest finançament, està prevista una aportació significativa de l’Ajuntament en el proper mandat, que farà a través de l’Institut Municipal de Mercats, i que cofinançarà l’aportació del FEDER; també hi haurà una part aportada pels mateixos comerciants i una al-tra provinent de la Generalitat de Catalunya, i es tre-ballarà per incorporar una aportació de l’Estat. Per tant, diu que s’està en un bon camí, reconeix la ur-gència de procedir a aquesta remodelació, urur-gència que pretén que porti a totes les parts implicades a ini-ciar, com abans millor, el procés de discussió a què abans ha fet referència. Dit això, explica que, des del punt de vista dels tècnics i dels arquitectes, el con-cepte de “...pal·liar deficiències estructurals...”, que és l’expressió utilitzada en el text de la proposta, no re-quereix de petites reparacions, sinó precisament d’una intervenció integral i en profunditat, tot afirmant que aquesta intervenció integral i profunda és la que cal vincular a la remodelació del mercat que ha expli-cat anteriorment. No obstant això, informa que sí que estan previstes i assumides totes aquelles repara-cions que es considerin indispensables, que ja s’ha començat a fer-ho, tot avançat que, durant el període

de treball i discussió del projecte, caldrà seguir fent reparacions indispensables, tot i que ara mateix no entrarà a discutir tècnicament si cal fer-ho en el lava-bos o els tendals. Per tant, i a tall de conclusió, afirma tres qüestions: primera, que l’equip de govern està força atent al que és l’execució material d’aquestes reparacions indispensables; segona, reitera que no serà fins que es faci la remodelació integral del mer-cat esmentada que es podran superar les “deficièn-cies estructurals” argumentades, tot informant que s’està en una fase molt avançada de redacció del projecte bàsic, que permetrà iniciar el procés de dis-cussió i debat necessari; i, tercera, que no es pot pre-veure una quantitat o pressupost específic per tal de dedicar-lo a fer aquestes reparacions. En aquest dar-rer sentit, sí que assegura que, des de l’Institut Muni-cipal de Mercats, es faran totes aquelles reparacions que es considerin indispensables, tot acceptant que aquest caràcter d’indispensable és quelcom que cal negociar cas per cas. Finalment, manifesta la seva convicció que fer tot el que ha dit contribuirà a que la situació no es deteriori, i que l’IMMB està i estarà dis-posat a fer qualsevol esforç supletori que garanteixi el normal exercici de l’activitat comercial realitzada dins i a l’entorn del mercat de San Antoni.

(5)

decideixi fer-la o no, si per a l’Institut de Mercats o per als mateixos comerciants.

Intervé el Sr. Cornet per tal de manifestar que, si el Govern municipal diu que ja és conscient de quines són aquestes “reparacions indispensables”, que això no representi –en cap cas– l’oblit d’arranjar aquells punts que mostren una perillositat més elevada, que està segur que tothom coneix, tot i que ara no proce-deix detallar-los.

La Sra. Rojo afirma que l’esperit de la proposta presentada és adequat, i reitera que ja s’està treba-llant en aquest tema. Tot i amb això, diu que no po-den acceptar la proposta presentada en els termes li-terals en què ha estat formulada, ja que no es pot tancar el pressupost de la manera que es demana i que, a més, per a pal·liar les deficiències estructurals cal executar la remodelació integral tants cops es-mentada. Per això, insisteix en el seu compromís de seguir executant totes aquelles reparacions que si-guin més indispensables i, quan es consideri per part dels serveis tècnics competents que pot haver-hi al-guna mena de perill que afecti la seguretat del mer-cat, anar molt més enllà i fins on calgui, fent els esfor-ços supletoris i extraordinaris que calgui, tot per tal de garantir en tot moment que aquesta seguretat sigui la que cal exigir en aquest tipus d’establiments.

La Sra. Ortega diu que no entén com es respon que se seguiran fent unes reparacions indispensables, ja que afirma que no se n’ha fet cap ni una de reparació, la qual cosa creu que és una greu contradicció de l’equip de govern. També diu estar convençuda que la Sra. Rojo li ha estat donant uns arguments que, en el fons, ni ella mateixa es creu, i que molt probablement, si pogués, votaria a favor de la proposta que li ha pre-sentat CiU. Per tant, com que el Grup Municipal de CiU vol que aquest assumpte es converteixi en una qüestió de consens, li proposa fer allò que la presiden-ta de la Comissió li demani i, si cal, tornar a presenpresiden-tar aquesta proposta en la forma i amb el text que sigui, utilitzant les expressions que calgui, tot amb l’objectiu que, finalment, sigui acceptada, ja que creu que el mercat de Sant Antoni ho necessita d’una manera cer-tament urgent. També diu que el Sr. Portabella, en la seva qualitat de regidor del Districte de Ciutat Vella, és perfectament coneixedor de la problemàtica existent al mercat de Sant Antoni i que ella ha explicat anterior-ment, i per això es pregunta si ell tindria alguna cosa a dir pel que fa a aquesta qüestió des del punt de vista del Districte. Finalment, diu que és una llàstima que no s’aprofiti el fet que els comerciants afectats es troben certament units i fan pinya entre ells, la qual cosa no creu que es produeix en altres instal·lacions

comer-cials, fet que hauria de permetre posar-se d’acord amb ells per tal d’establir quines actuacions són les prioritàries i més urgents.

La Sra. Rojo diu, en aquest sentit, que és absoluta-ment fals que no s’hagi fet res fins aquest moabsoluta-ment. I precisament perquè l’equip de Govern municipal ja està fent aquelles reparacions més necessàries que no es pot acceptar la proposta presentada per CiU. També reitera el seu compromís a fer qualsevol es-forç amb caràcter extraordinari per a mantenir el mer-cat de Sant Antoni en les degudes condicions d’ús i explotació comercial, i sempre deixant molt clar que es tracta de gestionar una situació de trànsit, de ca-ràcter provisional, que va, sense cap dubte, cap a una reestructuració profunda i integral de tot el mer-cat i del seu entorn. Per tant, no és que l’equip de Govern no vulgui votar una proposta pel fet que la presenti l’oposició, sinó que ja s’està fent allò que es demana. Finalment, també afirma que, efectivament, el Districte de l’Eixample està molt implicat en la si-tuació i en la gestió d’aquest procés de transformació del mercat de Sant Antoni.

La Sra. Ortega manifesta la seva queixa, perquè diu que la gent no sap res d’allò que l’Ajuntament diu que fa, i també afirma que això de fer menció de les reparacions “que siguin més necessàries” és quelcom que ningú sap què és.

La Sra. Rojo diu que ja ha comentat per dues oca-sions que el concepte de reparació necessària és quelcom que s’estableix a través del diàleg amb els comerciants afectats, i que això es fa des de l’Institut de Mercats de Barcelona. Finalment insisteix, un cop més, que es farà l’esforç extraordinari de manteni-ment que calgui en aquelles qüestions que realmanteni-ment siguin les més indispensables.

La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC-EV, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’IC-V, la Sra. Ortega expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cor-net expressa el vot favorable del PPC. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs b) Preguntes

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les deu hores.

Comissió de Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 10 de desembre de 2002 i aprovada el dia 4 de febrer de 2003

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de desembre de 2002, s’hi reuneix la

(6)

assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents la Sra. Roser Torrentó i Sanjust, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució, la Dra. Carme Borrell i Thió i el Dr. Antoni Plasència i Taradach.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Imma-culada Moraleda i Pérez, Magdalena Oranich i Sola-gran i Teresa M. Fandos i Payà.

S’obre la sessió a les setze hores.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 11 de novembre de 2002, que autoritza la despesa i disposa a favor de la societat Hertz Lease de España, SA per al contracte de lloguer durant un període de 48 mesos, a comptar des del mes de gener de 2003, d’un vehicle Peugeot Boxer 2.2 HDI, pel servei d’emergències socials, per als exer-cicis 2003-2006, i per un import de 25.452 euros.

2. Districte d’Horta-Guinardó

De l’alcalde, de data 7 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per a la concessió de la gestió del camp municipal de futbol de la Clota, per un termini màxim de 4 anys, amb possibilitat de pròrroga per un màxim d’1 any sobre el termini indicat a l’acord d’adjudicació, i cànon anual variable en funció dels ingressos de la instal·lació.

De l’alcalde, de data 7 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per a la concessió de la gestió del camp municipal de futbol de Sant Genís, per un termini màxim de 4 anys amb possibilitat de pròrroga per un màxim d’1 any sobre el termini indicat a l’acord d’adjudicació, i cànon anual variable en funció dels ingressos de la instal·lació.

De l’alcalde, de data 7 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per a la concessió de la gestió del camp municipal de futbol de la Vall d’Hebron, per un termini màxim de 4 anys amb possibilitat de pròrroga per un màxim d’1 any so-bre el termini indicat a l’acord d’adjudicació, i cànon anual variable en funció dels ingressos de la ins-tal·lació.

De l’alcalde, de data 7 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per a la concessió de la gestió del camp municipal de futbol d’Horta, per un termini màxim de 4 anys amb possibi-litat de pròrroga per un màxim d’1 any sobre el termini indicat a l’acord d’adjudicació, i cànon anual variable en funció dels ingressos de la instal·lació.

De l’alcalde, de data 7 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per a la concessió de la gestió del Complex Esportiu Muni-cipal del Guinardó, per un termini màxim de 4 anys amb possibilitat de pròrroga per un màxim d’1 any so-bre el termini indicat a l’acord d’adjudicació, i cànon anual variable en funció dels ingressos de la ins-tal·lació.

7. Districte de Ciutat Vella

Del gerent municipal, de data 11 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte d’alimentació casals d’avis i casals d’estiu del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 353.000 euros.

8. Districte de l’Eixample

Del gerent municipal, de data 25 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte d’arranjament d’habi-tatges del Districte de l’Eixample, dins del programa d’atenció domiciliària, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 92.000 euros.

Del gerent municipal, de data 25 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de servei de di-namització del sector de la gent gran del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2003-2004, i per un im-port de 60.432 euros.

Del gerent municipal, de data 3 de desembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte d’assistència tècnica i metodològica a l’Associació Barcelona per a l’acció social, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 220.337,36 euros.

(7)

con-curs per adjudicar el contracte per a la gestió de ser-veis públics en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació de la Casa Elizalde, per als exerci-cis 2003-2005, i per un import de 357.917 euros.

Del gerent municipal, de data 4 de desembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte per a la gestió de ser-veis públics en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Golferichs, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 314.390 euros.

Del gerent municipal, de data 4 de desembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte per a la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Ateneu Fort Pienc, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 492.204 euros.

Del gerent municipal, de data 4 de desembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte per a la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Sagrada Família, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 367.227 euros.

Del gerent municipal, de data 4 de desembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte per a la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Cotxeres Borrell, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 316.329 euros.

Del gerent municipal, de data 3 de desembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte per a la gestió de ser-veis públics en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació dels centres cívics Barceloneta i Drassanes, per als exercicis 2003-2005, i per un im-port d’1.229.221,03 euros.

Del gerent municipal, de data 3 de desembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte per a la gestió de ser-veis públics en la modalitat de concessió, per a la

gestió i explotació dels centres cívics Pati Llimona i Convent de Sant Agustí, per als exercicis 2003-2005, i per un import d’1.118.032,58 euros.

18. Districte de les Corts

Del gerent municipal, de data 3 de desembre de 2002, que adjudica a la Sra. Maria Coral Ferrando Puntas el contracte de gestió de serveis per a l’explo-tació del servei bar-cafeteria del centre cívic Can Deu, mitjançant la forma de concessió, per un termini de 4 anys.

Del gerent municipal, de data 3 de desembre de 2002, que adjudica a la societat Limserco, SL el con-tracte per a la prestació dels serveis de neteja dels edificis i locals municipals adscrits al Sector de Ser-veis Personals, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 182.320,23 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Institut de persones amb disminució. Estat de si-tuació 1999-2002.

La Sra. Carrera destaca el paper que té en la ciutat l’Institut de persones amb Disminució i explica que el mes de maig d’enguany s’han celebrat les eleccions, que es duen a terme cada quatre anys, en què les persones amb discapacitat trien els seus represen-tants. En aquesta ocasió, es van renovar els 10 re-presentants de les persones amb disminució física, psíquica, sensorial i amb malaltia mental escollits en-tre les 8 candidatures presentades, amb un total de 17 candidats, i van votar 1.614 persones. Vol que consti en acta la possibilitat que en la Direcció de l’Institut hi siguin presents persones amb discapacitat o disminució i considera que, aquest, és un tema cab-dal que dóna valor afegit a les línies estratègiques que es puguin prendre, i és el model que s’està expli-cant i ensenyant arreu i que planteja molta innovació, alhora que comenta que és funció de l’Institut pro-moure que les altres àrees municipals assumeixin aquella part de responsabilitat que els correspon.

Recorda que l’any 1996 el Comitè de Benestar Social de la xarxa d’Eurociutats va assumir l’impuls de l’Observatori Europeu de Ciutat per a Tothom. L’any 2002 s’ha fet un nou pas amb la creació d’un Comitè consultiu per l’Observatori que estarà format per persones amb discapacitats de diferents ciutats per poder millorar, observar i comparar, localitzar les bones pràctiques, revalidar-les i implantar-les en el nostre territori.

(8)

esment, també, del Projecte Europeu d’Indicadors d’Exclusió Social de Dones amb discapacitat promo-gut per l’Associació de Dones, la Universitat Autòno-ma de Barcelona i l’Imserso. Finalment, afirAutòno-ma que l’Institut Municipal de Persones amb Disminució està fent un esforç extraordinari en defensa de les perso-nes amb discapacitat, donat que el col·lectiu de per-sones amb disminució necessita la reivindicació i la consecució de drets molt fonamentals.

La Sra. Torrentó resumeix el procés de les elec-cions i explica l’estructura de l’Institut destacant que les persones amb disminució, a més de participar en els òrgans de govern, també participen en les comis-sions temàtiques que, en aquests moments, són les d’Educació, Transport, Urbanisme, Informació i Co-municació i Laboral. També hi ha grups de treball on es tracten temes específics, els que actualment estan funcionant són: Fòrum 2004, Observatori Europeu Ciutats per a Tothom, Pla d’equipaments, Vida inde-pendent, 2003 i Any Europeu de les persones amb discapacitat.

Pel que fa a l’organigrama de l’Institut, ressalta com a òrgans principals el de Planificació i Prospecti-va, el de Consultoria i Seguiment i els Serveis d’Aten-ció Directa.

Seguidament destaca, en relació als serveis d’a-tenció directa a persones amb disminució:

– El Servei d’Atenció al públic, que proporciona in-formació sobre recursos i serveis existents i dóna su-port a les Oficines d’Atenció al Ciutadà, i també atén directament alguns usuaris; tramita les targetes de transport especial adaptat i la targeta de tolerància d’aparcament. En aquest sentit, informa que actual-ment 1.844 persones disposen de targeta de trans-port especial i 3.000 persones disposen de la de to-lerància d’aparcament. Recorda que per obtenir la targeta de transport especial cal patir una mobilitat re-duïda severa i estar empadronat a Barcelona.

– El Servei d’orientació, formació i inserció laboral, catalogat dins els serveis socials del Departament de Benestar Social, com un servei de segon nivell, ano-menat servei d’integració laboral, que és pioner a Barcelona i l’objectiu del qual és procurar la inserció laboral de persones amb disminucions.

– Els Equips interdisciplinaris de la petita infància per a la prevenció, diagnosi i tractament a la petita in-fància, amb disminució o amb risc de patir aquesta disminució, adreçada especialment a menors, de 3 mesos a 6 anys.

– El Servei de Residències per a persones amb disminució. Informa que actualment hi ha 4 residèn-cies: la residència Amílcar, amb 18 places, que acull persones adultes amb greus disminucions físiques, oberta les 24 hores del dia i que l’any 2001 va signar un nou conveni amb el Departament de Benestar So-cial; la residència Valldaura, per a persones amb dis-minució psíquica i greus trastorns de l’estructura de la personalitat; els pisos tutelats, lligats a la residència, per persones més autònomes, del quals destaca les obres de millora d’infraestructura i equipament i la signatura d’un conveni amb el Departament de Ben-estar Social; i el servei residencial experimental Vila Olímpica/Paralímpica, inaugurat l’any 1999 on les persones amb disminució controlen l’entorn domèstic amb un sistema de noves tecnologies i poden portar una vida més independent que en una residència clàssica.

– El servei públic de transport especial adaptat que, mitjançant un conveni amb l’Entitat Metropolita-na del Transport facilita l’ús dins de l’àmbit urbà a persones amb limitació de mobilitat severa que no poden accedir al servei públic ordinari. El Full infor-matiu és una eina bàsica d’informació de totes les ac-tuacions de l’Ajuntament en aquesta matèria.

– La Guia de recursos per a persones amb dismi-nució a la Web de l’Ajuntament i de l’Institut dirigida bàsicament a professionals. Es promou, també, l’ad-hesió a la Declaració de Barcelona que es va signar l’any 1995, sobre polítiques en l’àmbit local, on en aquest moment hi ha integrades 342 ciutats euro-pees.

– Consultoria i seguiment. Consisteix a assessorar altres serveis en l’àmbit dels Esports, alhora que es disposa d’una guia d’activitats i serveis per a perso-nes amb disminució a les instal·lacions esportives municipals. Igualment, s’està treballant amb l’Institut de Cultura sobretot perquè els grans actes populars com ara el Grec, la Mercè, la Cavalcada dels Reis si-guin el més accessible possibles.

Finalment, destaca, en l’àmbit d’Educació, la col·la-boració amb el Centre de Formació Professional del Pont del Dragó. I en el de Participació Ciutadana es dóna suport als Consells de districte. Pel que fa als assumptes de via pública, transports i urbanisme es col·labora amb els tècnics del Pla d’accessibilitat i es fa un seguiment de com s’avança en aquesta temàti-ca. S’ha elaborat el pla d’accessibilitat de Parcs i Jar-dins que inclou l’estudi d’accessibilitat de 56 parcs i el projecte d’accessibilitat a les platges de Barcelona que estan molt adaptades i hi ha un projecte específic de l’ús de les platges per a persones amb discapa-citat. En l’àmbit de Manteniment i Serveis, es treballa amb l’accessibilitat del mobiliari de recollida d’escom-braries en la integració laboral.

Pel que fa a Planificació i Prospectiva, es treballa en l’elaboració del Pla d’equipaments i en l’execució de l’Observatori Europeu de Ciutats per a Tothom.

La Sra. Carrera posa de manifest que s’ha endegat la constitució dels Consells d’accessibilitat dels dis-trictes.

El Sr. Gascon intervé per a expressar la satisfacció del seu Grup per la presentació de l’informe i posa de manifest que en àmbits com aquest és on la política mostra la seva faceta més humana. Celebra la línia de col·laboració endegada entre les diferents Admi-nistracions tot i que no entén per què els grups de l’oposició no són presents a l’Institut. Qualifica de po-sitiva la presentació a la Comissió de l’informe de l’estat de situació 1999-2002 de l’Institut, però la-menta que sigui ara, al final del mandat, quan s’inicia la constitució dels Consells d’accessibilitat dels dis-trictes.

(9)

Es dóna per tractat.

2. La salut a Barcelona 2001.

La Sra. Mayol dóna la paraula al Dr. Plasència i a la Dra. Borrell, responsables tècnics de l’Informe.

La Dra. Borrell fa un resum de les parts més impor-tants de l’informe, en què destaca, d’entrada, quant a l’estat de salut percebut, que 8 de cada 10 homes i 7 de cada 10 dones, declaren el seu estat de salut com a bo o molt bo. La percepció de l’estat de salut empit-jora amb l’edat i la tendència, des del 1986, és es-table.

Quant a la salut maternoinfantil informa que la na-talitat és estable des de 1990. S’ha observat un incre-ment en la taxa de fecunditat en dones de 35 anys o més. En el cas de les dones joves, el percentatge d’interrupció voluntària de l’embaràs és alt i també augmenta el nombre de naixements de pares nascuts fora d’Espanya. La taxa de mortalitat infantil ha dismi-nuït durant tota la dècada dels noranta i, actualment, està al voltant del 4 per 1000. Manifesta que es prac-tica un bon control obstètric de l’embaràs malgrat que el nombre d’ecografies fetes durant la gestació, apro-ximadament 5, sigui massa alt, i disminueix la propor-ció de dones embarassades que fumen.

Pel que fa a la mortalitat, destaca que la mortalitat per sida entre la població adulta jove –entre 15 i 44 anys– ha disminuït de manera molt important des de l’any 1996 i s’ha posat al nivell d’altres causes de mort com ara els accidents de trànsit, sobredosi o suïcidi. El càncer de pulmó en els homes i el càncer de mama en les dones són les primeres causes de mort en els adults -entre 45 i 64 anys-. Les malalties del cor són la primera causa de mort entre la població més gran de 65 anys, tot i que presenten una davalla-da important, cosa que fa que l’esperança de vidavalla-da en néixer, des de l’any 90, hagi augmentat de 2,4 anys en els homes i de 3,1 anys en les dones.

Subratlla que la incidència del VIH positiu entre els usuaris de drogues injectades tendeix a disminuir, de la mateixa manera que la tuberculosi ha experimen-tat, també, una disminució important des del 1990, tot i que l’any 2001 ha augmentat lleugerament en els homes, sobretot per l’augment de la tuberculosi en els usuaris de drogues intravenoses.

Pel que fa als accidents laborals greus han aug-mentat des del 1994, tot i que experimenten una peti-ta davallada l’any 2000. Entre 1994 i el 2000 hi ha hagut una mitjana de 55 accidents mortals l’any, en-tre els quals també es comptabilitzen els accidents in itinere, que es produeixen mentre es va o es torna de la feina.

En referència amb les conductes relacionades amb la salut, el consum de tabac disminueix en els homes, però tendeix a augmentar en les dones. En aquest moment, les noies joves fumen més que els nois.

Pel que fa a Serveis Sanitaris, comenta que la re-forma de l’atenció primària ja cobreix un 81,1% de la població l’any 2001. Les taxes d’hospitalització aug-menten des de l’any 1994, malgrat que l’oferta de llits és constant. S’incrementa l’activitat de les urgències dels serveis hospitalaris i del Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona, i també han augmentat els recursos d’atenció sociosanitària i d’atenció a la salut mental.

Seguidament es refereix a temes monogràfics d’in-terès continguts en l’informe com ara l’evolució de la incidència de les pneumònies per Legionella

Pneu-mòphila a la ciutat des de l’any 1989-2001; els factors de risc o estils de vida en adolescents; la vigilància de la infecció pel VIH a la ciutat de Barcelona; les ca-racterístiques dels lesionats per accident de trànsit residents de Barcelona entre el 1997 i 2001; la salut de treballadors i treballadores al llarg de la vida la-boral; la prevalença de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana en població usuària de drogues per via injectada i les toxiinfeccions alimentà-ries causades per virus Norwalk-like.

Finalment, manifesta que les conclusions generals de l’informe es poden resumir en les següents:

– L’estat de salut percebut i la presència de tras-torns crònics presenten un patró estable al llarg dels anys.

– Continua augmentant l’edat en què les dones te-nen fills, incrementant-se la taxa de fecunditat en les dones més grans de 35 anys, tot i que la natalitat se-gueix estable. Tot i tenir una magnitud reduïda en termes absoluts, s’observa un increment dels avorta-ments entre les adolescents de 14 a 17 anys. La mor-talitat infantil presenta una davallada i se situa en els valors de la majoria de països desenvolupats. Exis-teix un bon control obstètric de l’embaràs tot i que la mitjana del nombre d’ecografies fetes durant la gesta-ció segueix sent elevada.

– L’índex de mortalitat té tendència a disminuir, fet que s’ha traduït en un augment de l’esperança de vida en néixer de 2,4 anys en els homes i de 3,1 anys en les dones des de començaments de la dècada dels noranta. La mortalitat canvia segons grup d’edat i sexe. Entre els joves, la incidència de la sida dismi-nueix, mentre que les altres causes de mort (acci-dents de trànsit i sobredosi de drogues) són més es-tables. En els adults, el càncer de pulmó en els homes i el càncer de mama en les dones, són les pri-meres causes i tendeixen a disminuir. En la gent gran, les malalties cardiovasculars prenen més im-portància tot i que també disminueixin.

– S’observa una disminució en el nombre d’urgèn-cies hospitalàries per accidents de trànsit, respecte als anys 1999-2000 i es produeixen menys accidents laborals greus des de 1999, mentre que els accidents mortals l’any 2001 s’han incrementat lleugerament.

– La reforma de l’atenció primària ja cobreix un 81% de la població l’any 2001. Les taxes d’hospi-talització augmenten des de 1994. Se segueix incre-mentant l’activitat de les urgències dels serveis hos-pitalaris i del Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona, mantenint-se estable l’activitat dels Cen-tres d’Atenció Continuada i els recursos d’atenció sociosanitària i d’atenció a la salut mental, que també han augmentat.

– Quant als estils de vida, l’any 2000 un 35% dels homes i un 23% de les dones es declaren consumi-dors habituals de tabac, des de finals dels 80 el con-sum disminueix en els homes i s’estabilitza en les do-nes. Les noies joves fumen més que els nois.

El Sr. Gascon agraeix la presentació i creu que és evident que hi ha una millora constant. Pensa que cal afrontar els reptes que representen l’aparició de no-ves patologies i que la informació i l’acció pedagògica han de ser el complement necessari a l’informe.

(10)

en la societat, és a dir, no és el mateix la càrrega d’una demència senil que d’un altre tipus de malal-tia, i especifica que, càrrega de malalmalal-tia, vol dir el compromís que s’exigeix per part del mateix malalt i de la família.

Destaca que a Barcelona hi ha 12.998 persones susceptibles de tenir demència senil, amb més de 80 anys, amb l’agreujant que moltes viuen soles i que els mitjans d’atenció domiciliària no són suficients perquè moltes vegades no estan especialitzats.

En definitiva, entén que hi ha nous reptes impor-tants per aconseguir la satisfacció de les persones i demana que consti en acta que aquest informe dóna per molt més i que seria important ampliar-lo a fi d’assolir l’ajut que pot representar després en el tema social.

La Sra. Mayol agraeix les felicitacions expressa-des. Manifesta que aquest és l’últim informe de la le-gislatura però és també el 19è que es presenta. Creu que és cert que es disposa d’un instrument des de fa 19 anys que té un gran rigor, que no hi ha cap ciutat espanyola que el tingui i molt poques d’Europa el te-nen. Addueix que és difícil mantenir durant 19 anys un informe d’aquestes característiques i està d’acord que hi ha aspectes per felicitar-se i, altres, que repre-senten nous reptes. Igualment, agraeix a la Sra. Treserra les seves aportacions i suggeriments, espe-cialment en els temes de gent gran.

El Dr. Plasencia indica que s’està treballant en el sentit de trobar i acordar mesures comparables per poder incorporar el tema de la càrrega sanitària a què ha fet referència la Sra. Tresera.

La Sra. Carrera fa constar les valuoses considera-cions que, respecte al tema de la gent gran, ha apor-tat a aquesta Comissió durant el mandat la Sra. Treserra.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

PONÈNCIA D’ESPORTS

3. Aprovar el plec de clàusules d’explotació que ha de regir el contracte que té per objecte la concessió de la gestió de la Base Nàutica de la Mar Bella, du-rant un període de dotze anys, ampliable fins a cinc anys més en funció de la inversió per ampliacions i millores de les instal·lacions ofertada per l’adjudicata-ri, i d’acord amb el règim econòmic previst al plec de clàusules d’explotació, de conformitat amb el previst als articles 156, a) del text refós de la Llei de contrac-tes de les Administracions públiques (TRLCAP) apro-vat pel Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, i 243 i següents del Reglament d’obres, activitats i ser-veis dels Ens locals. Convocar concurs obert per a l’adjudicació del contracte, d’acord amb els articles 85 i 159.1 del TRLCAP.

El Sr. Batlle presenta la proposta referida a

l’apro-vació del plec de clàusules d’explotació que ha de re-gir el contracte que té per objecte la concessió de la gestió de la Base Nàutica de la Mar Bella que és una instal·lació de vela ultralleugera al Port Olímpic. La Base Nàutica té unes característiques lligades al windsurfing i a les activitats de vela de la platja. Mos-tra la seva satisfacció pel funcionament de la ins-tal·lació i pel treball fet pels gestors que l’han gestio-nada fins ara i que dóna sortida a una activitat de vela alternativa. S’ha esgotat el termini de concessió i ara es treu la nova concessió amb una inversió obligada de 177.000 €, destinats bàsicament a blindar aques-ta insaques-tal·lació, que ha esaques-tat molt sotmesa a les incle-mències meteorològiques. L’any passat els temporals la van malmetre força i això fa necessari el prendre algunes mesures que protegeixin i garanteixin la seva funció de cara al futur. Es vol que la Base Nàutica si-gui un equipament esportiu que presti servei els 12 mesos de l’any.

El Sr. Gascon fa les consideracions següents. La primera, relativa a la durada de la possible pròrroga d’aquesta concessió, tenint en compte quina és la ti-tularitat de la zona on està la instal·lació i per tant el límit temporal que suposa el maig del 2019. En segon lloc, la manca en l’expedient de l’informe econòmic justificatiu del cànon i tercer, la manca d’un informe d’intervenció referit al plec de condicions.

El Sr. Batlle respon que, respecte al primer tema, efectivament està recollit que la durada màxima de la concessió és fins el mes de juliol de l’any 2019, data en que finalitza la concessió que atorga l’Estat; pel que fa al cànon el fixat al plec de Condicions està d’acord amb l’informe que ha elaborat la Direcció de Patrimoni i respecte a l’informe d’Intervenció, explica que el Districte fa la funció de fiscalització.

La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’IC-V, el Sr. Gascón expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Treserra expressa el vot favorable del PPC. S’aprova.

Districte de Nou Barris

(11)

en el termini màxim de quinze dies naturals, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord constitueixi la garantia definitiva, per un import de 196.065,52 euros, i comparegui per formalitzar el contracte, en el termini màxim de 30 dies naturals a partir de la mateixa data, i retornar, posteriorment, la garantia provisional constituïda pel licitador d’import 9.000 euros. Facultar expressament el regidor del Districte de Nou Barris, per la formalització del con-tracte, i publicar al Butlletí Oficial de la Província l’anunci d’adjudicació de la concessió, d’acord amb l’article 93 del text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques.

El Sr. Batlle informa que aquest és un equipament al carrer de l’Artesania, que havia envellit i necessita-va fer-se una remodelació important. Es necessita-va fixar un programa esportiu que va ser aprovat en el seu mo-ment i ara es fa l’adjudicació en Fitness Nous Barris, SL, que és la successora de l’entitat que fins ara ha estat gestionant la instal·lació. Hi ha una inversió compromesa de 4.901.638 € i d’acord amb el que fi-xava el programa esportiu es proposa la construcció d’un pavelló cobert, la construcció d’un patinòdrom, la de noves sales de Fitness i es procedeix a la re-modelació de les piscines actuals. La inversió que es proposa requereix un període llarg d’amortització, per la qual cosa sembla lògic que la durada del contracte sigui de 35 anys.

El Sr. Gascon anuncia el vot favorable del seu Grup però vol transmetre la reflexió feta per l’Associa-ció de Veïns del Barri de Canyelles en el que es va posar de manifest la sorpresa pel resultat final de la instal·lació. L’Associació va estar en contacte amb el Districte per debatre sobre la instal·lació i en el marc del Consell municipal de Districte va expressar la seva sorpresa perquè el resultat final no tenia res a veure amb allò que s’havia parlat anteriorment. Insis-teix en que votaran a favor d’aquesta instal·lació, creu que el Barri de Canyelles se la mereix, però demana que en instal·lacions de tanta importància social , en la mesura del possible, hi hagi un procés de diàleg efectiu amb la ciutadania.

El Sr. Batlle mostra sorpresa pel comentari perquè en qualsevol cas el que es fa és ampliar el programa esportiu que ja coneixia perfectament l’Associació de Veïns. Es parteix de la existència d’una piscina, de la que sempre es va dir que es complementaria amb la construcció d’un pavelló i s’hi ha afegit una sala de Fitness i un patinòdrom.

La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’IC-V, el Sr. Gascón expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Treserra expressa el vot favorable del PPC. S’aprova.

b) Proposicions c) Mocions

V) Part de control

5. ¿Quines actuacions s’han realitzat des de l’Ajun-tament de Barcelona per a donar compliment al com-promís del PAM 2001-2003 en l’apartat d’Afers So-cials quant a les accions per atendre les necessitats de les famílies per efectuar un control i una aplicació de la prohibició d’exhibició pública a menors de mate-rial pornogràfic i violent?

El Sr. Gascon formula la pregunta.

La Sra. Carrera diu que la vigilància a que es refe-reix aquesta pregunta evidentment no és una compe-tència municipal però si ho és en quant s’incorpora en el PAM perquè és una de les preocupacions de l’Ajuntament. S’han reforçat els procediments habi-tuals, des de l’atenció primària i molt especialment des del Servei d’Atenció als Menors, i centres de ser-veis socials, on es detecten situacions de risc a fi d’activar el circuit de manera el més àgil possible. Es col·labora amb organitzacions que treballen en defen-sa dels menors i en la lluita contra la exhibició pública a menors de material pornogràfic i violent.

El Sr. Gascon puntualitza que a part del concepte tècnic de competència hi ha un concepte polític. Pre-cisa que el que sigui lluitar contra la pornografia, la violència i l’agressió a les persones compromet a tothom. Pel que fa a la col·laboració amb les enti-tats, pregunta si aquestes col·laboracions es fan mit-jançant subvencions o estant dins el marc d’algun tipus de conveni.

La Sra. Carrera respon que la col·laboració es ma-terialitza mitjançant el programa de subvencions.

Es dóna per tractada.

6. En quin punt es troben les mesures relatives a la família que es recullen en el Pla Municipal per a les Famílies 2000-2004.

El Sr. Gascon formula la pregunta atès que en el darrer Consell Plenari es va presentar el Pla Muni-cipal per a les Famílies 2000-2004 en el que es contemplen un conjunt de mesures relatives a les fa-mílies i entre elles disposar d’una Base de dades ac-tualitzada sobre les Famílies a Barcelona i fer un mapa de les necessitats de les famílies a la ciutat i dels recursos existents.

La Sra. Carrera recorda que l’Ajuntament de Bar-celona col·labora amb l’Institut de la Infància i Món Urbà, que ha fet un Observatori de la Infància i la Fa-mília i que s’ha editat l’estudi de la infància i les famí-lies, per tant les bases de dades ja es tenen. Pel que fa a la segona pregunta, comenta que s’està en con-tacte amb l’Institut del Món Urbà, hi ha previsió pres-supostària per l’any 2003 i per a reforçar els coneixe-ments de les necessitats de les famílies es disposa de l’explotació de les darreres dades del cens munici-pal corresponent al 2001.

(12)

Comissió d’Educació i Cultura

Acta de la sessió celebrada el dia 10 de desembre de 2002 i aprovada el dia 4 de febrer de 2003

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de desembre de 2002, s’hi reuneix la Comissió d’Educació i Cultura, sota la presidència de la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ferran Mascarell i Canalda, Vladimir de Semir i Zivojnovic, Jesús Maes-tro i García, Jaume Ciurana i Llevadot, Josep Gascón i Castillo, Joana Ortega i Alemany i Emma Balseiro i Carreiras, assistits pel secretari general de la Corpo-ració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. Maravi-llas Rojo i Torrecilla, Teresa Fandos i Payà i Magda-lena Oranich i Solagran.

S’obre la sessió a les disset hores i trenta minuts.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de data 14 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de dinamització de la gent gran a Can Castelló i al casal de la Via Augusta, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 91.000 euros.

Del gerent municipal, de data 14 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió de tallers i activitats al centre cívic de Sarrià, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 140.420 euros.

Del gerent municipal, de data 14 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió de tallers i acti-vitats a joves i infants de Sarrià i Sant Gervasi, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 163.226 euros.

4. Districte de Gràcia

Del gerent municipal, de data 21 de novembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca

con-curs, per adjudicar el contracte de servei per a l’orga-nització i prestació de cursos i tallers al centre cívic La Sedeta del Districte de Gràcia, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 64.800 euros.

Del gerent municipal, de data 3 de desembre de 2002, que autoritza la despesa i adjudica a la societat Test Tecnologia de Sistemas, SL el contracte pels treballs de control de qualitat de les instal·lacions d’electricitat i climatització de la reforma de les plan-tes baixa, primera, segona i tercera del Museu Pi-casso, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 5.916 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Donacions acceptades per l’Institut de Cultura de Barcelona.

El Sr. Mascarell explica la procedència i el contin-gut de les diferents donacions que avui són objecte d’aquesta part informativa. En primer lloc, esmenta la donació feta per la Sra. Roser Solanic i Serra al Mu-seu Frederic Marés consistent en 14 obres escultòri-ques del Sr. Rafael Solanic. En segon lloc, explica la donació de dues fotografies familiars per part de la Sra. Rosa Barga i Barga a l’Arxiu Fotogràfic de l’Ar-xiu Històric de la ciutat. Seguidament, informa de la donació de 120 joies contemporànies de diferents au-tors amb destinació al Museu de les Arts Decorati-ves. A continuació, explica que totes les donacions esmentades tenen l’acceptació formal i expressa dels directors/directores dels respectius museus. Final-ment, reitera l’agraïment a totes les persones do-nants, tot destacant de manera especial a les perso-nes que han fet la donació de les 120 joies que enriquiran d’una manera significativa el Museu de les Arts Decoratives, així com a la Sra. Solanic pel gran interès escultòric de les obres donades, totes elles peces del noucentisme.

PONÈNCIA DE CULTURA

2. Aprovació atorgament de Medalles.

(13)

Po-lítics Municipals, per tal que el seu atorgament es pu-gui fer en aquest proper Plenari del Consell Municipal de manera consensuada. Tot seguit esmenta les per-sones i les institucions per a les que es proposa el guardó corresponent, que són les següents: Sr. Ricard Salvat i Ferrer, home de teatre, al Mèrit Artís-tic; Sr. Oriol Regàs i Pagès, promotor, al Mèrit Cultu-ral; Sr. Claudi Esteva i Fabregat, antropòleg i mestre universitari, al Mèrit Científic; Sr. Gay Mercader, pro-motor cultural, al Mèrit Cultural; Sr. Josep Pernau i Riu, periodista, al Mèrit Cultural; Sra. Aurora Altisent i Balmas, dibuixant, al Mèrit Artístic; Sr. Albert Ma-nent i Segimon al Mèrit Cultural; Editorial Gustavo Gili, amb motiu del seu centenari, al Mèrit Cultural; Edicions 62, amb motiu del seu 40è Aniversari, al Mèrit Cultural; Centre Comarcal Lleidatà, amb motiu del seu 75è Aniversari, al Mèrit Cultural; Foment de les Arts Decoratives (FAD), amb motiu del seu cente-nari, al Mèrit Cultural; i a l’Agrupament d’Esbarts Dan-saires, amb motiu del seu centenari, al Mèrit Cultural. Seguidament, informa que els expedients arribaran de manera immediata a la Secretaria General, i reite-ra que es treite-racta d’una proposta conjunta de totes les forces polítiques amb representació al Plenari del Consell Municipal.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions

3. Demanar a l’IMEB l’elaboració d’un estudi on es reculli i analitzi la diversitat de l’alumnat dels centres de la ciutat de Barcelona, per tal de conèixer l’efecte del fenomen migratori en l’àmbit educatiu de la nostra ciutat.

El Sr. Gascón afirma que si hi ha un fenomen que s’està fent sentir amb molta força en el món educatiu durant els darrers mesos és el de la immigració. I diu que han presentat aquesta proposició perquè els agradaria conèixer com afecta aquest moviment mi-gratori dins l’àmbit educatiu de las nostra ciutat. Per això ha demanat que sigui l’IMEB qui elabori un estu-di on es reculli i s’analitzi aquest impacte i els efectes d’aquest fenomen.

La Sra. Subirats diu que el Sr. Gascón té tota la raó en ressaltar la importància d’aquest fenomen, tot ex-plicant que la redacció d’aquest informe ja es troba en una fase molt avançada, pel que fa al curs 2001-2002, i reconeix que és certament molt més difícil fer-ne un altre per al curs actual 2002-2003 ja que, entre d’altres motius, s’ha detectat un canvi en els hàbits de les famílies en el sentit que, durant molts anys, hi ha hagut un període de matrícula i després sempre hi han hagut algunes criatures, en un percentatge molt petit, que es matriculen durant el curs, un cop començat. Diu que avui ja no és així, i que aquest procés, anomenat col·loquialment “matrícula viva”, s’ha incrementat d’una manera molt significativa, tot informant que, per exemple, hi ha quasi vuit-centes criatures que s’havien matriculat a les escoles públi-ques durant els mesos de setembre i octubre, cosa que fa certament difícil el control sobre les

estadísti-ques corresponents i poder tancar períodes. Per tant, diu que sí disposa d’un conjunt de dades respecte al curs 2001-2002, i afirma que pensava presentar-les d’aquí a pocs dies, un cop estiguin finalitzades de manera definitiva. També informa que d’aquí a poc l’Ajuntament aprovarà un “Pla d’immigració”, tot dient que creu que fóra bo presentar aquest estudi dins del marc del Pla tot just esmenat. Per tot això, informa que tan bon punt l’informe estigui definitivament aca-bat i el Pla hagi estat presentat, estarà en condicions de fer arribar aquest informe que avui es demana als membres de la Comissió, un cop feta, això sí, la cor-responent lectura i anàlisi per tal d’evitar qualsevol possibilitat de què les conclusions de l’informe puguin ser malinterpretades, atès que, com tothom sap i re-coneix, es tracta d’un tema extremadament delicat com és el de la immigració.

El Sr. Gascón agraeix les explicacions donades, i, com sia que el seu Grup vol tractar aquest tema amb el rigor i seriositat que es mereix, planteja que l’infor-me tants cops esl’infor-mentat sigui portat en el si d’aquesta Comissió un cop hagi estat finalitzat per tal de poder debatre’l en profunditat.

La Sra. Subirats diu estar convençuda que el pro-per mes ja estarà en condicions de presentar a aquesta Comissió l’informe sol·licitat.

El Sr. Maestro intervé per tal de dir que, ateses les circumstàncies tot just exposades, i com sia que es tracta d’una proposta que formalment cal que sigui votada, proposa que sigui deixat sobre la taula, ja que serà debatut en una propera comissió.

El Sr. Gascón diu que el que li interessava era l’existència d’un estudi específic que tractés l’impacte de la immigració a l’àmbit educatiu. Com se li ha dit que aquest estudi s’està fent i a punt de finalitzar, afirma que, sempre que es pugui garantir que l’infor-me s’acabarà en breu i que se’n disposarà en la pro-pera Comissió, no té cap inconvenient a deixar la proposta sobre la taula.

La Sra. Subirats diu que, tan bon punt es finalitzi aquest estudi el portarà a aquesta Comissió, tot re-servant-se el dret de fer-lo finalment públic en el marc del Pla d’immigració.

Tots els membres de la Comissió expressen el seu acord a aquesta solució.

Sobre la taula.

c) Mocions

V) Part de control

4. ¿Quina és la posició dels serveis d’arqueologia de la ciutat sobre els arcs gòtics i la llotja descoberts recentment al carrer de Carders, núm. 33-41?

(14)

Comissió a fi de conèixer més exactament la posició d’aquests serveis sobre l’assumpte.

El Sr. Mascarell indica que ambdós serveis coinci-deixen, tant des de l’òptica del Servei d’Arqueologia de la Ciutat com, des del punt de vista administratiu, la Direcció d’Actuació Urbanística pel que fa al pro-jecte de revisió del Catàleg. Manifesta que, des de tots els punts de vista, es tracta d’una troballa interes-sant pel que representen aquest tipus d’arcades, com a construcció vinculada al segle XIII, bastant habitual en la Barcelona d’aquells anys. Des del punt de vista del que cal fer, el Sr. Mascarell diu que s’està fent servir el procediment habitual en aquest casos, que és l’aixecament minuciós del que s’ha trobat, havent demanat els permisos corresponents per enderrocar les plantes superiors a la planta baixa per tal de po-der fer un estudi acurat del que és la planta baixa. Un cop finalitzat aquest estudi, es determinarà qualsevol de les dues possibilitats que es donen en aquest ti-pus d’actuacions: bé el manteniment “in situ”, o bé el seu desmuntatge per a traslladar-lo a un altre lloc. No obstant això, fins que no estigui finalitzat aquest aixe-cament minuciós, no es podrà prendre una determi-nació. Per tant, diu que, tal i com està plantejada la pregunta, cal dir que sí hi ha interès en aquestes tro-balles i que la solució final dependrà de la valoració que en faci el Servei d’arqueologia municipal i la dels serveis de Patrimoni de la ciutat.

El Sr. Ciurana recorda que, segons la notícia de premsa, la descoberta d’aquestes troballes es va produir el mes de gener d’enguany i, per tant, sem-bla raonable pensar que, desprès d’onze mesos, es pugui demanar més celeritat en la presa de la deci-sió que pertoqui, aspecte sobre el qual el Grup de CiU creu que la decisió òptima seria acordar el man-teniment “in situ” d’aquestes troballes. Per això, i perquè creu que ja han passat massa mesos, dema-na al Sr. Mascarell algudema-na medema-na de previsió respec-te a quan creu que s’estarà en condicions de poder prendre una decisió sobre aquest assumpte, ja que considera que ha passat un temps més que suficient per a poder fer-ho.

El Sr. Mascarell diu que els estudis que té, emesos pels serveis d’arqueologia, són dels mesos d’octubre i de novembre. Per tant, diu que aquests estudis són relativament recents. També addueix que no pot do-nar una data concreta en la qual es pugui afirmar que els treballs d’aixecament finalitzaran, ja que, totes les últimes experiències arqueològiques viscudes a la ciutat suggereixen que més val no posar mai una data concreta. No obstant això, insisteix en què el procés està molt clar quin és, i assumeix que, tan bon punt es pugui considerar finalitzat, es farà públic.

El Sr. Ciurana diu que, malgrat haver esgotat el torn de paraula, té la sensació de no haver resolt res, ja que no sap encara quina és la posició dels serveis d’arqueologia sobre si cal conservar o no aquestes restes i, si no és possible, saber, si més no, quin és el criteri general envers aquest tipus de situacions, les quals de ben segur es tornaran a reproduir en un fu-tur més o menys immediat a mesura que la reforma de Ciutat Vella es vagi estenent.

El Sr. Mascarell diu que, justament perquè ja hi ha unes quantes experiències anteriors, es fa servir el mateix criteri: primer estudiar-ho i, desprès, decidir la proposta pertinent en funció d’allò que recomanen els experts. I també diu que hi ha prou exemples recents

que demostren que no cal tenir decisions preses d’an-tuvi, com ara el que ha passat al Mercat del Born. Per això manifesta que l’opinió dels experts apunta que la troballa és interessant, i davant d’una situació conside-rada interessant, es fa el que ja ha manifestat: intentar aprofundir en el coneixement de la realitat trobada, cosa que és certament lenta, deixant les tècniques destructives i utilitzar una tècnica de detall i recupera-ció de les peces trobades. I fer-ho d’aquesta manera permetrà optar per qualsevol de les dues opcions que ja ha comentat: mantenir “in situ” o traslladar o instal-lar les troballes en un altre indret. Finalment diu que, avui per avui, cap de les dues opcions està decidida i, quan es disposi de l’estudi tants cops esmentat, es po-drà prendre la decisió que correspongui.

5. ¿Quan pensa presentar l’equip de govern el Pla de difusió i coneixement i l’ús del català segons la proposició aprovada a la Comissió d’Educació i Cultu-ra el dia 16 de juliol d’enguany?

El Sr. Ciurana fa menció a una declaració institu-cional del mes de juny d’enguany, feta des del Plenari del Consell Municipal i en relació al foment i l’ús del català. Com a conseqüència d’aquella declaració, el Grup de CiU va presentar en aquesta Comissió una proposta d’acord en la qual es demanava que s’ac-ceptés el compromís que, abans de finalitzar aquest any, es presentés un pla per a la difusió i coneixe-ment del català a la nostra ciutat. la pregunta que avui fan és per tal de saber si s’ha fet o no alguna cosa, atès que ens acostem a final d’any i encara nin-gú no ha dit res en relació a aquest assumpte, si s’es-tà fent o quan es pensa presentar.

(15)

se-ves informacions, i un cop aquest escrit estigui degu-dament integrat en la revisió dels objectius del Con-sorci de Normalització Lingüística, durant el Plenari del mes de febrer o març es podrà presentar d’una manera pública i definitiva.

El Sr. Ciurana agraeix les explicacions donades, tot afirmant que té la sensació que, si no és a instància del seu Grup, les coses no s’acaben de concretar mai. En aquest sentit, es pregunta què hauria passat realment si ells no haguessin presentat avui aquesta pregunta, i posa com a exemple altres assumptes en relació als quals, si ells no “persegueixen” l’equip de govern, aquest no fa res del que s’ha compromès, exemples d’entre els quals destaca la publicació de l’Oda “Barcelona” de Mossèn Cinto Verdaguer, promís que també va ser adquirit per a donar-li com-pliment abans de final d’any. Per tant, reitera aquesta sensació en relació a moltes qüestions, en la Comis-sió queda d’una manera i desprès no es fa res. Tam-bé afirma que, malgrat que no és possible fer illes de política lingüística i, per tant, creu adequat que les actuacions municipals s’emmarquin dins del Consor-ci, té igualment la sensació que a Barcelona el tema de la normalització lingüística no ha estat una prioritat de l’equip de govern, tot afirmant el seu conven-ciment que, és precisament a Barcelona –i en bona part de la seva àrea d’influència– on el català es juga el seu futur. En aquest sentit, recorda una sèrie de reportatges apareguts a La Vanguardia en els quals persones de les Illes i del País Valencià reclamaven precisament a Barcelona aquest lideratge i una capi-talitat lingüística i cultural, i demanaven que la nostra ciutat fes aquest paper d’una manera destacada. Per això, insisteix en què no ha estat una actuació muni-cipal prioritària la defensa de la llengua catalana, i es-menta, també, la conveniència de posar en evidència aquesta prioritat mitjançant el pressupost municipal. Per tot això, reitera la petició relativa a què Barcelona assumeixi definitivament aquest plus de responsabili-tat cultural respecte al futur de l’ús i difusió del català ja que, al seu parer, durant els darrers anys aquest paper de lideratge ha estat ignorat.

Intervé la Sra. Subirats per manifestar que allò que ha expressat el Sr. Ciurana no és el que reflecteixen les xifres, segons les quals Barcelona va ser la prime-ra ciutat a castellanitzar-se i que, aprime-ra mateix, s’està produint un procés a la inversa de “recatalanització” –lingüísticament parlant– que va des de l’anomenada “primera corona” territorial, que és Barcelona, cap en fora, escampant-se en les successives corones terri-torials que envolten la ciutat. També diu que disposa de xifres i dades que avalen aquesta afirmació, tot i reconèixer que aquest debat excedeix en molt del que és l’àmbit d’aquesta Comissió i que seria un de-bat força llarg i profund.

El Sr. Ciurana diu que no discuteix que es garantei-xi un nivell de coneixement del català, sinó el seu ús. El Sr. Mascarell aporta unes dades estadístiques, segons les quals durant el període 1995-2000, la

competència lingüística s’ha incrementat 7’8 punts quant a saber escriure el català i 3 punts a saber parlar-lo, tot referit a Barcelona-ciutat. Per això, diu que cal evitar confondre les dades de Barcelona amb altres que corresponen al seu entorn més im-mediat, i que aquestes dades referides a Barcelona demostren l’efecte de “recatalanització” lingüística a què feia referència la regidora Subirats, i que va jus-tament des de Barcelona cap a fora, tot i que cal considerar que durant l’any 2001 s’han empadronat a Barcelona 40.000 persones estrangeres, de les quals el 57%, són castellano-parlants, amb tot el que això representa. Per tant diu que la feina feta pel Centre de Normalització és molt correcta i extra-ordinàriament important des de molts punts de vista, com ara els cursos primaris d’acollida i d’altres, els quals sempre estan plens de gent. Finalment fa menció de varis exemples de política de recolza-ment d’accions en aquest sentit, d’entre els quals destaca un acord signat entre l’ICUB, la tinent d’al-calde de Benestar Social i el conseller de Cultura, justament per a fer un cursos especials d’acollida per a persones que es troben afectades per aquest procés excepcional de moviment migratori cap a la nostra ciutat. En conclusió, manifesta el seu conven-ciment respecte que si hi ha alguna “punta de llan-ça” del Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya, aquesta és sens dubte el Centre de Nor-malització Lingüística de Barcelona.

Fora de l’ordre del dia la Sra. Subirats diu, en rela-ció a unes manifestacions expressades per la Sra. Balseiro respecte la seva absència com a presidenta en la darrera Comissió de Cultura del novembre, i que consten a l’acta inicialment aprovada, que el mo-tiu de la seva absència era la celebració d’una reunió de ciutats educadores a Sant Sebastià, ciutat amb què es tenen molts contactes institucionals, tot expli-cant que, des de Barcelona, s’està intentant ajudar al màxim aquella ciutat en relació a la necessitat de dià-leg entre la gent jove a les escoles. Com sia que li va semblar que tothom entendria la conveniència de do-nar suport a aquest tipus de recolzament institucional, va decidir finalment desplaçar-se a aquella ciutat bas-ca. Per acabar, afirma que procurarà que aquestes coincidències no es repeteixin i que tractarà de com-binar-ho de la manera més adient, sempre respectant la prioritat d’aquesta Comissió, tot i acceptant que pu-gui haver algun cas excepcional que mereixi la com-prensió de tothom.

La Sra. Balseiro agraeix les explicacions.