,
ZOOLOGIA-ECOLOGIA-INFORMACIO
ci.'"
NATURA-VIATGES-LLlBRES-HUMOR
;l
9
...
'-' CIlI:: c:r: cellU
ncop més la revista Zoo Club us arriba a les mans. però és laprimera \ egada que
signaré la se. a edito-rial com a nou gerent de la
insntu-ció. Vagi per endavant la meva
cordial salutació
Com fins ara. la revista sen Irà per comunicar-nos periòdicament I par-ticipar-vos totes les novetats que hi
ha al Zoo. La temporada ha
co-mençat plena d' activitat: Estem fent reformes al terran, preparem un nou recinte per als llops ibèrics i estem
a punt de començar la renovació
d' algunes mstal.lacions.
Per als qui encara no heu vingut al Zoo aquesta temporada. us vull
re-comanar especialment dues coses:
Visiteu l'exposició La Selva de
Madagascar. Imprescindible de
Participants en programes europeus de reprcduccio d especies en captivitat
veure: ens fa més conscients del
perill al qual són sotmesos molts animals que pateixen lespoli humà,
en aquest cas a la selva de
Madagascar. Laltre punt d' Interès
són els 122 naixements de més
d'una vintena d' espècies diferents que hem tingut aquesta pnmavera.
Tots són Importants per al Zoo de
Barcelona. però potser el més sig-mficanu ha estat el d'un nou dofí. perquè feia catorze anys que no en
naixia cap a les nostres
instal.lacions. És fill del barceloní
Inuk i la cubana Moanà. Quan esti-guem segurs del seu sexe, l'anome-narem o bé Víctor o Victòna. É5 una delícia I un orgull veure com el Zoo creix. No us ho perdeu'
Esteve Tomàs Gerent
UICN
Unión l\lknlialpara la NaturalezaEI Parc Zoològic de Barcelona és
membre de la Unió Inlernacional per a
la Conservació de la Natura
Director
ferran Cosia
Cap de redacció
Josep LluísMelera
Redacció
Manel Areslé
Eulalia Bohlgos
Rafael Cebnon
Jordi fàbregas
Joaquim Lacueva
Disseny gràfic i maquela
Norberl Salvador/ Elrnonoqròhc Fotomecànica
Catalunya Accés, S L
Impressió
Gamez BOI,S A
Dipòsit legal B·41270·91
Edila
Aluntament de Barcelona
ParcZooloqicde Barcelona, S A Parc de la Ciutadella
08003 Barcelona
Paper ecològic 100%sense clor
JULIOL 1996
11
El
a
iii
SUMARI
EDITORIAL SUMARI
ELS NOSTRES ANIMALS
ElTigre de Sumatra
FAUNA CATALANA
La Granoto roja
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA
Ningú no volarà sobre el niu del cucut
PROGRAMES DE CONSERVACiÓ
EIprojecte Llúdriga
QUE CAL FER•••
Per preparar la pell
d'una au amb finalitats científiques
PARCS NATURALS
Montnegre i El Corredor
ZOO CLUB
Descobrint el món dels ocells
ZOO VIU
La revisió mèdica de Floquet
CONCURS DE DIBUIX
VINE I GUAITA
Els grans mamífers ibèrics
PER ALS PETITS
Els consells d'en Kolo. Entreteniments
TEATRE DE L'AIRE
NOTiCIES
EL
TIGRE DE SUMATRADe tots els animals que formen part de la nca i vanada fauna onental. el
tigreiPanúiera tigris¡ és sens dubte
el que millor simbolitza tot l'exo-tisme i el misteri que per a nosaltres
té l'Extrem Orient. El seu hàbitat
selvàtic, els seus costums discrets I
solitaris I fins I tot la mclusió
es-poràdica de l' home dins de la seva dieta han contribuit a donar-li una imatge quasi mítica.
I és que la realitat també ajuda a re-forçar aquesta Idea, ja que el tigre és el felí més gran que existeix i un dels depredadors terrestres més podero-sos. El rècord de grandària el té un
mascle de tigre de Sibèria que
pesava 384 kg i mesurava quasi 4 m de longitud des del musell fins a la punta de la cua. És un gran caçador
que s'alimenta de tota mena de
preses de grandària mitjana i grossa, des de porcs senglars de no més de 30 kg fins a cèrvols, búfals i fins i tot bòvids salvatges com el gaür que poden assolir els 1.000 kg de pes. Com que la seva tècnica de caça és al'aguait, mai viu en llocs oberts, ja que necessita una bona cobertura
vegetal per tal d'aproximar-se a les
seves víctimes sense ser detectat fins al darrer moment, per a la qual cosa té l'ajuda del seu pelatge ratllat que el dissimula entre la vegetació. Així,
"
I
~..
U
O
O
N
el tigreVIU a manglars, regions
pan-tanoses ben arbrades, selves seques I tropicals. boscos caducifolis i fins I tot boscos de coníferes.
Animal solnan, la unitat social
bàsica és la de la femella amb les seves enes, ~ue ocupen territons
d'uns 20 km . Els mascles. que
només es relacionen amb les feme-lles quan aquestes es troben en zel, tenen territoris força més amplis, de 60 a 100 km2, que acostumen a
in-cloure els de diferents femelles.
Aquests territoris els marquen amb orina i secrecions de les seves glàn-dules anals, que dipositen en matolls, arbres i roques situats al llarg dels camins que utilitzen habitualment, així com amb piles d'excrements en
determinats llocs i també
esgarra-pades als troncs dels arbres. La gestació dura una mica més de tres mesos i en cada ventrada neixen entre dos i 4 cadells, que pesen
apro-ximadament 1 kg. Depenen
total-ment de la seva mare durant uns dos anys i després abandonen la zona per tal de buscar el seu propi terri-tori. La seva longevitat a la natura és d'uns quinze anys, encara que en captivitat poden viure fins a vint-i-cinc anys.
Però malgrat tota l'admiració que
aquest esplèndid animal provoca, la seva situació actual és força preo-cupant. Es calcula que a principis de segle existien al voltant de 100.000 tigres a tot el món, i en determina-des regions constituïen un greu pro-blema per al bestiar domèstic i fins
i tot per a la població humana. ja que
de tant en tant apareixien els
famosos "devoradors d'homes".
animals que per alguna
circumstàn-cia excepcional s'acostumaven a
menjar persones I que sembraven el terror en àmplies zones. De fet, el tigre ha estat responsable de la mort de més persones que qualsevol altre felí (abans de la Segona Guerra Mundial, per exemple, tan sols a l'Índia britànica alguns anys morien per atacs dels tigres més de 1.500 persones). Avui, però, no en queden a la natura més de 7.500 exemplars. El seu extermini es deu sobretot a la
destrucció del seu hàbitat per
guanyar terrenys per a la població i a l'increment de la caça furti va, que darrerament s'ha disparat fins i tot a l'interior dels parcs nacionals i les reserves de caça, on teòricament es troben protegits. El motiu d'aquest augment de la caça del tigre no és obtenir la seva pell. com succeia abans, sinó el preu desorbitat que
as-soleixen en l'actualitat les seves
restes (ossos, glàndules, etc.), que són utilitzades en la medicina tradi-cional xinesa i que es valoren cada cop més a mesura que van quedant menys tigres per caçar.
Fins i tot el conegut Projecte Tigre, promocionat per les més importants
organitzacions proteccionistes
in-ternacionals, com el WWF (Fons
Mundial per a la Conservació de la
Natura) i la IUCN (Unió
Internacional per a la Protecció de
la Natura), sens dubte el més ambi-ciós projecte de conservació d'una espècie en perill mai portat a terme, i que a principis de la dècada dels vuitanta semblava que havia assolit l'èxit, ja que la població de tigres de Bengala, per exemple, s'havia doblat i tot indicava que seguia creixent, està demostrant ara ser insuficient per garantir la pervivència d'aquest animal en els propers anys.
De fet, al començar aquest segle
existien vuit subespècies de tigre,
però avui dues s'han extingit com-pletament, una altra és gairebé segur
sempre i les cinc restants es troben
en una situació molt precària:
Tigre de Bali
tPanthera tigns bauco¡ Exnngu.
VIvia exclusivament en aquesta
petita i turísnca Illa d'Indonèsia. Era
el ugre més petit de tots I el darrer exemplar va ser caçat l'any 1937,
Tigre de la mar Càspia
tPanthera tigris vlrgaw): Extingit.
La seva àrea de distribució
abasta-va àmplies regions d'Afganistan,
Iran, el Turquestan xinés i rus ilest
de Turquia. L'última referència d' a-questa subespècie van ser unes pells fresques trobades l'any 1972 a uns caçadors de les muntanyes Elbruz, a l'Iran, i des de l'aleshores i malgrat els esforços que s'han realitzar per
retrobar-lo a les més Inhòspites
zones d'aquestes regions, no s'han
trobat mai més cap mena de rastres,
Tigre de Java
(Panthera tigris sonda ica) :
Endèmic de l'illa de Java, una de les regions més densament poblades del món, es creu extingit defimtivament
des del començament de la dècada
dels 80, Ja que va ser aquest any quan
els investigadors van trobar els
rastres dels darrers tres o potser cinc
exemplars, que sobrevivien al Parc
Nacional de Meru Betiri, a l'extrem occidental de l'i lla, Dos anys després ja no es va poder trobar cap senyal de la seva existència i l'única espe-rança que queda és saber el resultat
definitiu d'una investigació que
s'està fent en l'actualitat per
com-provar uns informes sobre rastres de tigre apareguts l'any 1993, encara que de moment no hi ha cap resul-tat positiu,
Tigre de la Xina
(Panthera tigris amoyensis): Cap a
l'any 1950, les autoritats xineses
afirmaven que existien uns 4.000
exemplars d'aquesta subespècie a
les regions centrals i orientals del país. No gaudien de cap mena de protecció i fins i tot es
recompensa-D
§
lí¡pede umatra (P.t,sumatre)lí Sibèria (P.t. altaica)
Ti de la mar Càspia (P.t.virgata}extingida
Olí de Xina (P.t. amayensis) extingida?
OTí de Java (P.t. sonda ica)
OTi de Bali(P.t.balica)extingida _ gre d'Indoxina (Pt. corbetti)
TIgre de Bengala (P.t. tigris}
DiIItribud6 ...
de __ e.,ldel
detip(PtIIrtIwrrJ 1it;IV)
va la seva captura al ser considerat
un ammal perjudicial per a la
po-blació i per al bestiar. L'any 1977, quan Ja es veia que les seves
pobla-cions havien pràcticament
desapa-regut, el van protegir, però ja era
massa tard, Avui es creu que sobre-viuen tan sols entre trenta i cinquanta
animals d'aquesta subespècie en
petites poblacions aïllades i disper-ses, i es pensa que ja no és viable la seva recuperació a la natura,
Tigre de Sibèria
(Panthera tigris altaica): És la
su-bespècie de més grandària, Està
adaptat als boscos de coníferes i
ca-ducifolis de l'extrem oriental de
Rússia, Corea i el nord de la Xina, coberts de neu durant bona part de l'any. Malgrat que s'havia recupe-rat molt en les darreres dècades, des d'uns cinquanta animals que resta-ven els anys 40 fins a uns 350 a finals dels anys 80, la caiguda de la Umó
Soviètica ha produït una situació
d'anarquia general que ha provocat
que només durant els anys 1992 i 1993 fossin caçats no menys de cent
animals d'aquesta subespècie, EI
darrer cens ( 1994) ha permès
cons-tatar tan sols la supervivència d'un
mínim de 150 animals i un màxim de 200,
Tigre d'Indoxina
(Panthera tigris corbetti) :Fins a la maeitat d'aquest segle, aquesta su-bespècie era molt abundant en tot el
sudest asiàtic, i es trobava en nombre
Important a Myanmar (antiga
Birmània), Tailàndia. Vietnam,
Laos, Cambotja i Malàisia, Però la caça furtiva ha provocat una
dava-llada molt important d'aquesta
su-bespècie i es calcula que no queden avui en total més de 1.700 animals,
Tigre de Bengala
(Panthera tigris /igris) :Distribuida
per l'Índia, el Nepal, Sikkirn,
Bhutan, Bangladesh I l'oest de
Myanmar, és la subespècie que es
troba en millor situació, encara que
ara no n'existeixen més de 4,700
exemplars, la major part dels quals en un sol país, l'Índia, i gairebé tots a l'interior de zones teòricament pro-tegides,
Tigre de Sumatra
(Panthera tigris sumatrae) :Aquesta
subespècie, endèrmca de l'illa de
Sumatra (Indonèsia) és la que tenim aquí al Zoo de Barcelona, Més petn
que les subespècies continental", té
el rècord comprovat del tigre més
petit conegut, una femella adulta que tan sols va pesar 72 kg. A més, es distingueix pel seu color general més fosc, per tenir una petita melena al clatell i perquè és la subespècie que té més llargs els flocs de pèl de la cara.
No liagrada massa la calor i
prefe-reix àrees muntanyoses, planúries
ben forestades i amb abundància de turons i, sobretot, selves properes
als corrents d'aigua Les se. es
preses preferides són els porcs
sen-glars (5115 scroJa) I els cèrvols
sambar (Cen 115unicoíors.
A prmciprs de segle aquest tigre era tan nombrós que les \ íctimes mortals
de les seves incursionsen els poblats
eren molt freqüents. FInS a l'
acaba-ment de la Segona Guerra Mundial encara era tan comú que era
ofrcral-ment considerat una plaga, Fins a
l'any 1974 es calcula que se'n
mataven a Sumatra uns 100
exem-plars anualment. malgrat que el
govern d'Indonèsra el va protegir a
partrr de l'any 1972. Però ara, la
de-forestació, el conreu de grans zones
abans verges i la caça furti va el fan
perillar.Abans vivia en tota l'illa.
però avui la major part dels animals
es troben concentrats en les àrees
muntanyoses de la serralada
volcà-nica de Burit Barisan, al centre de
l'illa. EI darrer cens d'aquest tigre
(1994) ha donat un nombre de tan sols uns 650 animals sobrevivents. Per tal de salvar-lo s'han establert nombrosos parcs i reserves de caça
i existeix una certa esperança d'
a-conseguir-ho ja que, per sort, la
po-blació humana de Sumatra no ha
patit fins ara una explosió
de-mogràfica tan exagerada com la d'al-tres illes properes,
En el Zoo de Barcelona es pot
ob-servar una parella d'aquesta
su-bespècie: una jove femella de dos
anys i mig que prové del Zoo de
Krefeld (Alemanya) i un mascle
d'uns 15 anys, Kurt Il, nascut al Zoo de Hannover i que ens va arribar des del Zoo de Munich.
Amb aquests animals el nostre Zoo
col.labora amb l'EEP (Programa
Europeu de Cria) d'aquesta
su-bespècie, que està dirigIt pel Zoo de
Londres, ique pretén aconseguir una
població el més àmplia possible quest animal en captivitat per tal
d'a-j udar a incrernentar el seu nombre
global i poder així assegurar la seva
supervivència en el futur.
~
I
~
III
U
O
O
N
foto: Anlu Zoo
L
A GRANOTA ROJALes granotes són un dels grups
d'am-fibis que han aconseguit un major
èxit ecològic i estan més esteses per la Terra, ja que ocupen la major part
dels hàbitats on les condicions de
temperatura i humitat els ho permet. La granota roja la podem trobar als
Pirineus i al Montseny -que és el
límit sud de la seva àrea de distri-bució- entre els 600m i els 2500 m d'altitud. A les zones més baixes és substituïda per la granota verda.
La coloració és molt variable:
vermell, marró, gris verdós o grogós, normalment amb taques fosques. El ventre és més clar amb algunes taques. Darrera l'ull, a la zona del timpà, hi ha una taca gran i fosca,
molt característica de l'espècie.
També és molt freqüent una ratlla groga al llavi. Les potes posteriors no són gaire llargues, comparades amb les d'altres granotes, per la qual cosa no són unes grans saltadores. Si estirem l'anca cap a la part da-vantera del cos, comprobarem com el taló del peu no arriba fins a
l'ex-trem del musell, característica que
ens permet diferenciar-la de la
granota àgil, de potes molt més
llar-No és rar que
Ull
mascle abraci per
error
Ullaltre mascle
gues. La granota àgil no és present, o és molt poc freqüent, a Catalunya, però si que habita a la part occiden-tal dels Pirineus.
La pell és nua, desprovista d' esca-tes o qualsevol altre tipus de coberta, i es manté sempre humida per les se-crecions de glàndules cutànies. Això
través de la pell sigui elevat (respi-ració cutània).Com totes les grano-tes, és un animal insectívor, que s'a-limenta d'insectes i de petits inver-tebrats, molt abundants durant els mesos d'estiu a les zones de mun-tanya. Al no ser gaire ràpida caça a
l'aguait, esperant pacientment que
alguna presa es posi al seu abast per capturar-la disparant la llengua. La incapacitat de regular la tempe-ratura corporal les fa hivernar quan el termòmetre comença a baixar. A
partir dels mesos d'octubre o
no-vembre es retiren a pasar la tempo-rada d'hivern en un lloc resguardat, normalment amagades entre el llot del fons de les basses o els tolls
daigua (la respiració cutània els
resulta suficient en aquests
moments. perquè els pulmons no els
serveuen per respirar sota]' aigua)
o. de vegades. al terra. sota una pedra o un tronc.
Desperten de la hi vernació amb el desgel. entre els mesos de febrer i
abril. I seguidament entren en zel.
És durant el període letàrgic quan
fabriquen els productes sexuals. per
tant, SInolnvernessm no es podrien
reproduir.En aquest moment els
mascles es concentren a les basses i zones anegades i proven d'atreure les femelles amb els seus raucs, que
són amplificats mitjançant un parell
de sacs vocals, i aconsegueixen
fer-se fer-sentir a força distància. Canten
dintre de l'aigua al capvespre i a la
nit, tot i que en aquesta època
amplien el seu horari d'activitat i
també les podem sentir durant el dia. Quan una femella passa a prop d'un mascle, aquest prova d'abraçar-la per darrera i estimular-la perquè posi
els ous. De fet, amb l'excitació del
moment s'abalancen sobre
qualse-vol cosa de la mida adequada, de
manera que no és rar que un mascle abraci per error un altre mascle. En aquest cas, l'individu objecte de la confusió emet un so diferent, espe-cífic per a ]' ocasió, que coneixem com "cant d'alliberament" i és deixat de banda de seguida.
Perquè l'abraçada sigui més
efecti-va el mascle té desenvolupades en
aquesta època unes callositats de
color fosc als palmells de les mans, per no relliscar sobre la pell llisa i mullada de les femelles. En aquesta postura, que anomenem amplexus,
la femella va dipositant els ous a
l'aigua mentre el mascle el rega amb esperma. Així doncs, malgrat les aparences, no hi ha una còpula veri-table i la fecundació es produeix fora del cos de la mare. Els ous, d'uns 2 o 3 mm de diàmetre, estan recoberts
d'una substància gelatinosa que
s'infla en contacte amb l'aigua, amb la qual cosa arriben a mesurar uns 10 mm. Les postes, que suren a
l'aigua, són fàcils de reconeixer:
La granota roja la
podem trobar als
Pirineus
i
al
Jl0
nt: ell)'
estan formades per 400 o 500 ous
translúcids aglutinats en forma de
rairn. Cada femella pot arribar a pondre entre 1000 I 4000 ous. Els petits capgrossos apareixen a les tres o quatre setmanes, I en un pruner moment s'adherenen a les fulles de
las plantes aquànques durant un
temps. abans de començar a nedar
lliurement. Les larves arriben a
medir uns 4 cm, són de color fosc i tenen la cua amb l' extrem arrodonit. A diferència dels adults, en aquesta fase de la seva vida són omnívors, formant els vegetals una part Im-portant de la seva dieta, tot I que no
rebutgen els animals morts i els
petits invertebrats i, en situacions de superpoblació o de manca d'aliment, poden arribar al canibalisme. La metamorfosi té lloc als dos o tres mesos d'edat, tot i que a les pobla-cions que viuen a les zones més altes i fredes, amb un estiu molt curt, poden hivernar en fase larvària (en
GRANOTA
aquest cas la mortandat ésmolt alta).
Durant aquest procés apareixen
prImer les potes posteriors. després les antenors. I fmalment la cua lles
brànquies són reabsorbides alhora
que apareixen els pulmons. També
luha canvis a l' aparell digestiu. per
adaptar-lo a una dieta exclusivament insectí vora.
La millor època de l'any per veure aquests amfibis és. doncs, la prima-vera. just després del desgel. quan l' acti vnat reproductora els fa ser més
visibles durant eldra I els concentra
a les zones amb aigua. La resta de
l'any es poden allunyarforça de les
basses.
Malgrat que localment són encara
relanvament abundants, les
pobla-cions van minvant progressivament, en part perquè en alguns indrets són capturades pel consum humà I per alteracions del medi. De tota manera,
la població mundial damfibis està
baixant de manera continuada.
Espècies que eren abundants han de-saparegut pràcticament d'un any per l'altre en diferents indrets del món. sense que per ara se'n coneguin les causes.
1ft
li
~..
U
O
O
N
Jordi FàbregasR O
J
A
Rana temporaria
CLASSE: Amfibis ORDRE: Anurs FAMÍLIA: Rànids
Descripció
Fa uns 10 cm de llargada. La coloració és bruna, força variable, amb taques fosques. A la regió del timpà presenta una taca allargada molt caracte-rística de l'espècie. Les potes no són gaire llargues però la membrana in-terdigital està ben desenvolupada.
Reproducció L'època de zel és a la primavera, quan surten de la
hiver-nació. Les femelles ponen entre 1000 i 4000 ous a l'aigua, distribuïts en paquets de 400 o 500.
Distribució
Franja nord de la Península Ibèrica, entre els 600 i els 2500 m d'altura, gran part d'Europa i Àsia fins al Pacífic.
Alimentació
o
li
~
..
"
O
O
N
I\GL \0 'OLARÀ SOBRE EL
xn:
DELctcrr
ge civilitzat. Alguns signoren. molts troben la manera d' ajudar-se
mútuament Iuna gran part ha après
a ex plotar descaradament i sense
pietat a una altra espècie. sense la
qual no podrien sobre. iure
Tots coneixem els polls. les puces o
les paparres. paràsits empipadors
que poden establir-se sobre nostre o
sobre qualsex ol ammal de sang
calenta per xuclar-nos la sang.
També patirn les desagradables
con-sequències de l' aCC1òd' alguns cucs
que s'Infiltren dins dels tubs
diges-tius dels vertebrat, supenors per
ah-El parasitisme de niu ha
aparegut
elldiversos
grups d'aus amb diferent,
graus d'intensitat
Els éssers \'IUSque comparteixen un
mateix hàbuat estableixen mulutud
de relacions que poden arribar a ser
molt complexes. Competir per l'
a-hrnent. l'aigua. les àrees de caça o
la defensa de les millors zones on
fundar una famiha no és sempre un
bon principi per estabhr un
veinat-mentar-se n dels sucs gàstrics. i
causen dolències més o menys greus
Aquests paràsits explotadors I
apro-fitats han prosperat en tots els grups
taxonòrmcs i encara que la gran
majona pertanyen a grups biològics
com fongs. bacteris. protozous o
In-\ ertebrats. també,' en troben exem-ples entre els \ ertebrats com les aus I els mamífers.
Aquest é, el cas del cucut. que SIbé
és l'inspirador de contes I cançons
mfannls. e, com erterx en un \ erta-del maldecap per a altres ocells que viuen en els mateuos bosco, quan
arriba l'època reproductiva. Ja que
és una espècie de les que s anome-nen "paràsites de mus".
Els paràsits de mu són aquells ocells que ponen els seus ous en nius Ja pre-parats d'altres espècies I que. un cop
feta la posta. es despreocupen dels
seus fills. I aconsegueixen que la
mare adopn. a faci tota la fema de
COIar I enar el poll Els cucuts.
con-cretament. arnben als nostres boscos a la pnrnai era. moment en què el, mascles comencen a cantar (cu-cut. cu-cut) per atreure les femelles que
ronden a prop i poder fer-hi la
còpula. Un cop la femella està
fe-cundada. busca nIUSatractius per
fer-lula posta i hi deixa un solau en
ca-dascun. fins a un total d' entre 12 I
18. Per facilitar l'engany. els ous. a
més. tenen la virtud de ser de colors
El
cucut llença
fora del niu els seus
germans adoptius
i mides semblants als dels seus
hostes. Aixó és possible perque cada
femella té tendència a ocupar nius de l'espècie que ella va parasitar en la seva joventut. de manera que de generació en generació s' han pogut
heretar les característiques
cromà-uques dels ous que han tingut més possibilitat de prosperar a causa de
la seva semblança amb els hostes.
Es coneixen més de 120 espècies d'-hostes, però alguns com el pit-roig,
els tallarols, els mosquiters, les
cotxes, la cuereta blanca. la piula
dels arbres, les boscarles i el còlit
gri s en són els principals. La
desa-prensiva mare cucut té un seguit
d'estratègies per poder acostar-se al
niu sense ser vista al fer la posta Ja que si és observada pels veritables pares, l'ou no serà acceptat. Després de repartir eh seus ous per diversos nius, fa un seguiment de la sort que té cadascun i els vigila un temps pru-dencial per assegurar-se que són
ac-ceptats i que tenen possibilitats de
sobreviure.
Si tot ha anat correctament, l'ou
estrany serà covat per la incauta mare com si fos propi i el petit cucut
es desenvoluparà sense problemes.
En tots els casos. lernbnó sempre
e5 delíem ol upa més ràpidament que
els altre, ous I neixerà uns dies
abans. despullat de plomes I cec.
però amb una determmacró clara
ehmmar del nIU tota cosa estranya
que li toqui la pell AIxí doncs. al cap de deu hores de néixer comença a fer
unsmoviments dignes d'un
contor-sionista. que II permeten llençar fora del rnu els seus germans adoptius. De totes maneres. ~I no aconsegueix fer-los fora a tots. eh que es queden tampoc no tenen més sort. ja que el pern cucut. com que és més gros que
els altres polls. serà latenció
prin-cipal dels pares que lahrnentaran sense parar durant unes 4 setmanes. moment en que ja serà prou gran I robust per abandonar el nIu.
Si bé el, cucuts, i concretament
l'espècie europea, són els paràsits
de nIU més coneguts i estudiats, no
són els únics ocells que tenen un
comportament reproducnu tan
curiós com aquest. La petita família dels indicadors, ocells estesos pels tròpics d'Àfrica i Àsia, són tots
parà-sits obligats. Els seus ous són de
color blanc, molt semblants als dels
seus hostes, majoritàriament picots
i abellerols. EI petit poll, quan neix, no llença fora els seus companys de
nIU, sinó que utilitza un sistema molt
més esfereïdor per destruir-los: la
punta del seu bec està acabada en dos puntes afuades que utilitza com un punyal per atacar i matar els polls que van naixent. AI cap d'uns dies. perd aquesta capacitat i resta tot sol, gaudint de l'atenta protecció i de l'a-liment que li proporcionen els pares adoptius.
A l'altre cantó de l'Atlàntic, a
Amèrica, tot un grup de la família dels ictèrids, ocells de mida mitjana que recorden els tords, també pre-senten diferents estadis de
parasi-tisme. Algunes espècies només
ocupen nius abandonats o n'expul-sen prèviament els propietaris, d'al-tres s'han perfeccionat i són paràsits obligats encara que no tinguin un
hoste específic. En la majoria
d'espècies, però, el poll no elimina
els seus germans adoptius i s'acon-tenta amb acaparar tot l' ahment per poder créixer de pressa. Entre els ànecs també s'han observat
tendèn-cies més o menys accentuades cap
al parasitisme, que és estricte I
obli-gatori en una sola espècie
america-na.l ànec de cap negre iHeteroneuo
atncapilla). encara poc estudiada. Finalment. el cas més mteressant és el de les vídues. vistosos ocells afri-cans que han aconseguit una
adap-tació completa I conjunta amb els
'leus hostes: els ocells de la família dels estríldrds (grup de petits ocells
exòtics de gàbia). D'entrada, les
vídues fan uns cants molt semblants als de les espècies que parasiten per evitar ser atacades quan dipositen la
posta. En segon lloc, els polls
nascuts, en comptes de matar els
companys de mu, han aconseguit
imitar les coloracions del plomatge infantil per passar inadvernts i poder
convrure amb ells. Ia l'últim, han
aconseguit fins i tot imitar les parti-culars marques que tenen els polls
dels estríldids en el fons del bec, i
que serveixen per estimular els pares
en l'acte d'alimentació. Gràcies a
totes aquestes adaptacions,
aconse-guides en un procés de coevolució entre les dues espècies relacionades, les vídues arriben a formar parelles
paràsit-hoste molt fixes.
Així doncs, veiem que el parasitis-me de niu ha aparegut en diversos grups d'aus que tenen poc a veure entre ells, i en diferents graus
d'in-tensitat segons l'espècie de què
parlem. En totes, des de la més ru-dimentària a la més elaborada s'ha de produir, però, una evolució
con-Junta paràsit-hoste, Ja que si bé el
primer s'aprofita del segon, aquest
segon ha hagut d'adaptar-se per
aconseguir tirar endavant algunes de
les seves postes. A més s'ha de
pensar que a cap paràsit li interessa
que desaparegui totalment el seu
hoste, perquè per a la supervivèn-cia de la seva prole és bàsic que el pugui seguir trobant.
00
li
~
..
U
O
O
N
E
LPROJECTELLl;ORIGA
La tornada d'una espècie extingida als Aiguamolls de l'Empordà
Podem considerar la llúdriga com
una de les espècies més representa-tives dels rius) aiguamolls nets i ben
conservats. Es en aquests hàbitats
on passa gran part del temps,
menjant peixos Icrancs. De les dotze
espècies existents al món, la
llúdn-ga europea tLutra 1¡¡lra) és la que
viu a Catalunya, encara que només en subsisteixen unes 200 en alguns rius dels Pirineus, a les comarques lleidatanes, i uns altres a la conca de l'Ebre a les comarques de Tarragona.
La desaparició de la llúdriga dels
Aiguamolls del'Empordà i de les
conques dels rius Muga i Fluvià, com a tantes altres zones, va tenir
lloc a partir dels anys seixanta, a
causa de l'ús de substàncies molt
tò-xiques (organoclorats) a l'
agricul-tura i a la indústria, a la caça
incon-trolada, a la canalització i
destruc-ció del bosc de ribera i a l' apropia-ció de quasi tota l'aigua dels rius per
part dels embassaments sense
res-pectar el cabal ecològic mínim.
La tornada sembla possible La millora general de l'aspecte dels rius Muga i Fluvià i la protecció en
forma de pare natural deis
Aiguamolls de l'Empordà, ens va fer creure que havia arribat I'hora d'
es-tudiar la remtroducció de la
llúdri-ga, ja que és quasi impossible que
torni des del Pirineu lleidatà de
manera natural.
De totes maneres, era importantís-sim comprovar que les causes que havien fet desaparèixer l'espècie de la zona ja no es donaven. Gràcies a la collaboració econòmica de Jorge de Pallejà, el 1993, i de la Junta de
Sanejament, el 1994, es va poder
estimar l'estat de conservació de les riberes, la cobertura vegetal, la
di-~ La llúdriga torna a recórrer els AIguamolls de l'Empordà (foto: Toni Batet)
Les llúdrigues fan el viatge d' Extremadura a Catalunya en una caixa especial (foto: Deli Saavedra)
versi tat d'aus, els nivells de
conta-minació per organoclorats i metalls
pesants (les substàncies més
peri-lloses per a la llúdriga) de les aigües, els sediments i els peixos, així com
la densitat de les poblacions
d'a-quests darrers. En general, els
re-sultats van ser positius, i van
de-La tornada de la llúdriga
és el projecte de
reintroducció més
ambiciós portat a terme
mostrar que es dona. en les
condi-crons necessànes perquè una bona
població de lIúdngues tomés a viure
a les conques dels nus Muga I
FlUVIà,
Una reintroducció de prova
Amb les dades exposades. es va
decidir iniciar una reintroducció pilot als Aiguamolls de l'Empordà
(amb cinc llúdngues), que havia de
servir per comprovar l'adaptació
dels individus alliberats.
Les zones de la península Ibènca amb les millors poblacions de llú-driga són Galícia i Extremadura, de manera que vam proposar als res-ponsables respectius de conservació de la natura la possibilitat que cada comunitat autònoma ens cedís vint-I-cinc exemplars en cinc anys. Els va semblar una bona Idea i s'estan
signant Ja els convenis entre la
Generalitat de Catalunya, la Junta
de Extremadura i la Xunta de
Galicia.
EI passat mes d'octubre va començar la primera operació de
reintroduc-ció pròpiament dita, en estreta col
la-boració amb el Zoo de Barcelona. Les captures es van realitzar a di-versos paratges d'Extremadura, amb uns paranys especials acotxats que subjecten l'animal per la pota sense deixar-lo marxar, però sense fer-li mal. En un mes i mig, es van captu-rar set llúdrigues, de les quals una es
va escapar al mateix indret de
captura i, malauradament, dues van
morir ja a Barcelona. Les necròpsies realitzades van revelar que una havia rebut un tret feia poc (tenia 7 perdi-gons al cap) i que l'altra era molt vella i estava molt prima.
Cada cop que capturàvem un
exem-plar, l'allotjàvem en una caixa
es-pecial i el tranportàvem en cotxe al Zoo de Barcelona. Allí, els veteri-naris li feien una pn mera avaluació física i li donaven menjar durant uns
dies. Tot seguit, li implantaven un
emissor i el mantenien en
observa-ció durant uns quinze dies.
Aleshores, es feia una darrera com-provació del seu estat de salut i es
El Zoo de Barcelona 5'encarrega
d'Im-plantar, mitjançant una petita inter-venció quirúrgica, els emissors de rà-diocontro! que serviran per conèixer els moviments de les llúdrigues retn-trodutdes. (foto. Del! Saavedrat
portava cap als Aiguamolls, on era alliberat immediatament.
EI 14 de novembre, davant de
pe-riodistes i personalitats, es va
alli-berar la Cuanti, una femella adulta. Posteriorment, s'han anat alliberant
els altres exemplars (Meu, Roc,
Derek, Xurra). L'emissor, implantat
a tots els exemplars alliberats,
permet saber en tot moment en quin lloc es troben i si estan acuus o re-posant. Transcorregut un any apro-ximadament, la bateria de l'emissor s'esgota i la llúdriga recupera com-pletament la seva intimitat. Un mes després de ser alliberada, apareixia morta la Cuanti, ofegada
dins un barbol, art de pesca illegal
que els furtius fan servir per captu-rar anguiles. Això vol dir que, encara que els exemplars alliberats s'hagin adaptat perfectament, cal vigilar de molt a prop l'acció d'alguns homes sense escrúpols.
Un futur ple de llúdrigues
El balanç de la reintroducció pilot
és positiu, tot i que caldrà introduir alguns canvis en el protocol d' ac-tuació. Per això, ja s'està començant a preparar la propera campanya de captures a Galícia i Extremadura,
prevista per a aquesta tardor.
Aquestes campanyes se succeiran els propers anys fins aconseguir allí-berar 50 llúdrigues als AIguamolls
de l'Empordà I conques dels nus
Muga i Fluvià.Mentrestant. s' està
avançant en el programa d' educació
ambiental del Projecte L1údnga.
dirigit als habitants de les conques de la Muga i del FlUVIà (que
corres-pon aproxunadament a les
comar-ques de l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany I la Garrotxa) i patrocinat per la DIrecció General de Promoció i Educació Ambiental. S'han editat ja diferents materials de promoció (pins, adhesius, samarretes, fullets).
el conte E! retorn de la llúdriga,
dirigit bàsicament a nens de 8 a 12 anys, I estan en preparació materials educauus basats en aquest conte. Si aconseguim finançament, volem
posar en funcionament una unitat
mòbil educativa, una mica especial.
l és que. a dins. luviatjaran dues
lIú-dngues asiàtiques ensinistrades. pro-\ ments del Zoo de Barcelona. que es deixaran tocar I es passejaran per
les escoles. llaseduccio ambienta!
que provocaran serà més Intensa.
ben segur. que qualsevol diapositi-va o explicació.
La tornada de la lIúdnga és. proba-blement. el projecte de
reintroduc-CIÓmés ambiciós portat a terme a
Catalunya. Voldríem que l'expansió de la llúdriga riu amunt torni a fer veure a l'home que els rius han de ser vius I nets, i no el desguàs dels productes no volguts. Ningú millor
que la Ilúdnga certificarà, amb la
seva presència, que s'està
aconse-guint una qualitat ambiental i
humana.
o
11
~..
U
O
O
N
Deli Saavedra Jordi SargatalENTITATS
PARTICIPANTS
EI Projede Llúdriga està organitzat per:
• Associació d'Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (APNAE)
• Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà Direcció General del Medi Natural
Departament d'Agricultura, Ramaderia iPesca
• Direcció General de Promoció i Educació Ambiental Departament de Medi Ambient
• Dirección General de Medio Ambiente
Consejeria de Medio Ambiente, Urbanismo yTurismo
Junta de Extremadura
amb el patrocini de:
• Junta de Sanejament
Departament de Medi Ambient
• Obra Social
Caixa de Catalunya
i amb la coHaboració de:
o
..
1.1
~..
"
O
O
N
~ERPREPARARLAPELL
D'L:'IA AC A.\IB
FI~ALITATS elEt-. TÍFIQUES (1)
Amb aquest amele encetem la pre-paració de les restes d'un vertebrat
de sang calenta. La manipulació d'
a-nimals d'aquest opus saparta jade
les clàssiques activitats de
prepara-dor aficionat per entrar en el terreny
quasi professional dels
taxidermis-tes (dissecadors o naturahtzadors
d'animals).
Un cop fet aquest aclariment preh-minar, només em cal insistir, com ja he fet en altres articles d'aquesta mateixa sèrie, que les aus que utilit-zem, mai no han de ser animals
caçats o capturats a la natura amb
aquesta finalitat; al contrari, s'hau-ran de buscar entre les races
domès-tiques d'utilitat gastronòmica o els
trobats per casualitat en el camp
acabats de morir.
Dit això, comencem pas a pas les
operacions. En primer lloc cal que
anotem en una targeta el dia, el lloc i el nom de la persona que ha trobat l'animal mort o que l' hagi comprat
en un mercat (fig. I). Després
apuntem]' edat i el sexe de ]' exem-plar, en el cas que el seu plomatge ens permeti Identificar-lo. També cal prendre nota del color dels ulls, la part nua de la pell i les carúncules, en el cas de que n'hi hagi. Un cop tenim aquestes dades, procedim a prendre les mides principals del cos,
les quals són: longitud
total, des de la coroneta del cap fins a l'extrem de les plomes de la cua (sempre que aquestes esti-guin senceres) (fig. 2),
lon-gitud de l'ala des del
colze" (articulació del canell en les
aus) fins a l'extrem distal de la
remera més llarga (fig. 3); longitud
del bec des del'extrem distal de la
mandíbula superior fins a l'inici de les plomes del front (fig. 4) -en el cas d'ocells que presentin carúncu-les carnoses a la base superior del bec (cera), com en el cas dels rapin-yaires diürns i dels coloms, es prenen des de la punta de la mandíbula su-perior del bec fins a]' inici de la cera (fig. 5)-; longitud del tars, des de l'articulació tibiotarsiana
fins a l'articulació amb els
dits; longitud del dit mig
des de l'articulació amb el
tars fins a l'extrem de
l'ungla (fig. 7). Un cop pre-ses aquestes dades i mides co-mencem la manipu-lació del cos de l'au per tal de treure-li la pell. En primer lloc li obrirem la boca per introduir-hi
un floc de cotó a la gola per tal
. .,
....
1.1
~..
"
O
O
N
\
'\
\lBiIII
d'evitar de tacar el plomatge amb els líquids que en puguin sortir durant
l'operació. Després, i
amb l'ajut d'una agulla de cosir,
passem un fiIpels dos forats del nas
i fem un nus sota la mandíbula, tancant el bec i deixant un tros de fil penjant equivalent al doble de la
llar-gada del coll del'ocell.Tot seguit cal
que ens freguem les mans amb guix de pintor o bé amb farina blanca de blat. Aquesta darrera opció es pot fer servir en cas que el cos espellat de l'ocell es vulgui fer servir amb
fi-nalitats gastronòmiques, com pot ser
el cas de tords, perdius, becades o ànecs.
Els pols secants, com els anomena-rem a partir d'ara, tant si són guix com farina, cal que els tinguem a mà durant tota]' operació d'extracció de la pell, per tal de reduir la humitat de la sang id' al tres humors corpo-rals que puguin vessar del cos de l'ocell i tacar-ne el plomatge. Un cop arribats en aquest punt, les
eines imprescindibles per
diseccio-nar són: un bisturí, unes tisores, una espàtula petita de fusta, unes pinces, fil i una agulla de cosir.
(finalitza en el proper nlÍmero)
"
..
Alzinars, castanyedes i rouredes a l'obaga del Montnegre. (foto: Servei de Parcs Naturals)E
LS BOSCOS DEL PARCNATURAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
Les serres del Montnegre i el
Corredor s'estenen al llarg de la
costa, entre les comarques del Vallès
i el Maresme, i constitueixen el
sector oriental de la serralada de
Marina. Ambdós massissos aparei-xen com a blocs muntanyencs des-tacats tot i la seva modesta altitud (762 m al cim del Montnegre i 672 m al Corredor).
L' harmonia dels paisatges. la
quali-tat dels boscos ila diversitat de la
fauna d'aquestes muntanyes són els seus valors naturals més preats. Si a
tot això afegim elrICpatrimoni
cul-tural propi d'unes terres que han estat ocupades per l'home durant
mil-lennis i la seva estratègica
si-tuació, entendrem per què gaudei-xen d'un pla especial de protecció. La figura de parc natural vetlla per
tal d'impedir l'artificialització
d'a-quest territori excepcional i
lliurar-Io de la pressió especulativa que
Malgrat les notables diferències i la forta personalitat de cadascuna de
les serres, cal remarcar una tret
comú: ambdues estan cobertes d'una densa vegetació arbòria. EI predo-mini dels boscos i la frondositat vegetal són els valors paisatgístics més notables. La proximitat al mar,
que aporta pluges Ihumitat, crea
unes candi crons òptimes per al de-senvolupament dels vegetals.
A les parts baixes hi prosperen
esplèndides pinedes de pi pinyer
instal.lades, en bona part, en el que havien estat antics conreus de vinya, avui abandonats. A mesura que ens endinsem a l'interior de la serra, pe-netrem de ple en el domini dels al-zinars, els boscos més estesos, es-pessos i difícilment transitables. Per
sota els 500 m, i especialment al
Montnegre, apareixen àmplies àrees
L'harmonia dels
paisatges, la qualitat dels
boscos
i
la diversitat de la
fauna són els valors
natu-rals més preats d'aquestes
muntanyes
ACTIVITATS SUGGERIDES
EXCURSIONS
La frondositat d' aquestes serres n'és la bellesa natural més
desta-cada. Passejar pels ombrívols
boscos del Montnegre o endinsar-se pels endinsar-senders del Corredor és, sempre, una experiència plaent i gratificant.
Per a descobrir el Montnegre,
podem anar a Sant Martí del
Montnegre passant per Sant
Celoni i Vilardell. Des d'aquest
punt sorgeixen innombrables
senders que, a peu, ens porten fins a la carena culminal del massís o ens acompanyen a indrets
privi-legiats (Santa Maria del
Montnegre, Fuirosos o
Hortsavinyà).
Si escollim el Corredor, caldrà
prendre l'ampla pista forestal que s'inicia a can Bordoi (a la
carre-tera de Llinars del Vallès a
Dosrius) icarenejar elnw&fs pel
Farican BQSC
UllS
Corredor .
.
de sureda, d'alt valor ecològic i econòmic.
Als cims i als obacs del Montnegre, més frescals i humits, apareixen ve-getals de caire més centreeuropeu. Pinedes, alzinars i suredes, boscos
mediterranis verds tot l'any, són
substituïts per boscos caducifolis: rouredes de roure de fulla gran,
ave-llanoses, castanyedes i altres
for-macions de caràcter centreeuropeu o atlàntic. Una de les singularitats
botàniques més remarcable dels
turons culminals del Montnegre és la presència relictual d'uns quants peus de faig, a l'obaga de coll ses Basses.
La di versitat d'ambients forestal ~
del parc afavoreix el
desenvolupa-ment d'una variadíssima fauna. A
les rouredes hi trobem espècies
(1
..
I
~
III
"
O
O
EL PICASOQUES BLAU
El pica-soques blau és un ocell característic dels ambients forestals de la Catalunya humida. Escàs a alzinars i suredes, és força comú a les rouredes del massís del Montnegre.
El reconeixerem pel color blau grisenc i, sobretot, per la manera que té de moure's i grimpar pels arbres. S'enfila pels troncs valent-se de les ungles, desplaçant-se per l'escorça dels arbres
en qualsevol direcció.
Fins i tot cap per avall!
Nia a forats d'arbres
grans i vells i s'alimenta dels insectes que, amb el bec llarg i fort de que disposa, troba en les
es-querdes de branques i
troncs.
Pel que fa als rapinyaires, aquests
solen ser de peti ta mida, com l'es-parver, l'astor i el gamarús. Aus de gran envergadura no podrien caçar ni sobreviure en un territori dominat pel bosc.
pròpies de muntanyes humides com ara el liró gris, el talp o el pica-soques blau. Els alzinars tenen una interessant fauna forestal adaptada a viure i moure's en boscos espessos i de trànsit difícil. EI mamífer més gran d'aquest ambient és el senglar. El pèl dur i la forma cònica del cap
del senglarlipermeten de
desplaçar-se a gran velocitat en un medi atapeït de vegetació.
Antoni Bombí Arnau Servei de Parcs Naturals Diputació de Barcelona Pica-soques blau
(foto: Servei de Parcs Naturals)
...
m
Diputació de Barcelona
Servei de Parcs Naturals
PARC NATURAL DELMONTNEGRE I ELCORREDOR
E
Q
U
I
PA
M
E
N'
S
I
S
E
IV
E
I
S
*Centre de documentació del parc natural Fons bibliogràfic i documental del parc natural
La Rectoria Vella. Sant Celoni. Tel. 8675642
Horari: de dimarts a divendres, de 10 h a 14 h
*Àrea d'esplai del Corredor
Taules, sanitaris, servei de bar-cafeteria i lloguer d'ús de fogó (inclou llenya i graelles). Itineraris guiats i activitats de
coneixe-ment de la natura.
Tel. 2316989 i 2612491 Diumenges i festius (tot l'any)
*Àrea d'acampada el Solei del Corredor Estades individuals i col.lectives Reserva de places per a estades col.lectives al
Tel. 4022428 (Servei de Parcs Naturals) • Oficina del parc natural a Vallgorguina
Informació general del parc natural Carrer de l'Església, 13. 08470 Vallgorguina
Tel. 8679452 Horari: feiners de 9 h a 13 h
li
~
..
"
O
O
N
'Centre d'informació del santuari del Corredor
Informació, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i exposi-ció informativa
Horari: dissabtes i festius de 11 ha 15 h
*Centre d'informació d'Hortsavinyà
,
\ r
JARDÍ DE LA DAMA
Aquest espai consisteix en uns jardins exteriors i!.luminats que envolten la Font de la Dama del Paraigües i als quals s'accedeix
tot contemplant diverses instal.lacions amb animals del zoo.
Disposa d'una àrea coberta de 525 m2 i és ideal per passar-hi una
vetllada perfecta, amb l'avantatge de la facilitat d'accés I
d'aparcament, en un entorn nou, úruc i privilegiat.
(!Z
l "JARDÍDE LADAMA"és un nou espai polivalent situatdins dels jardins del Parc Zoològic de Barcelona i pensat
especialment per a la realització al vespre de congressos,
convencions, reunions, banquets i altres actes, tant d'empreses com socials, desfilades de moda, o altres.
Parc de la Ciutadella, s/n Tel. (93) 221 2506 - Fax(93) 221 3853
Bernat p",calre (o) Fsplugabow (o) Mruttnet blanc (o) Marunet de nit(o) Capó re/al (o) IbiS sagrat Bec-planer (o)
Ànec VIdu AneL mandarí Ànec de la carolina À ne, cuallarg europeu Ànec de les Bahames Ànec cullerot comú Ànec xiulador europeu Xarxet de Laysan (o)
Ànec collverd comú Ànec xiulador de XIle Morell cap=s(o) Morell de plomall (o)
Morell xocolater (o)
Ànec mut
Xarxet marbrenc (o)
Ànec peposaca
Faisà de lesilles Palaioan (o)
Polla blava (o)
Colom de Nicobar (o)
Colom fiusà
PapagaI de front blau (o)
Papagfll de front blanc (o)
Papagai d'esquena vermella (o) Papagai de cap blanc (o)
Papagai de front groc (o)
Papagai de cara groga (o)
Cotorra guaruba (o)
Lloret cacic (o)
Lloro eclèctic (o)
Xot (o)
Estornell
Per només 5.000 pts pots contribuir a que el nostre Zoo
sigui un centre cultural i d'esbarjo de primer ordre.
Adoptant un animal col.labores a cobrir les
despesesque origina i per tant ajudes
~ "
jaA,
a millorar elfuncionament
~
ft ..
A}/"-"
del Parc Zoològic
rtN"1J;
lA
ADOPTA QUALSEVOL DELS NOSTRES ANIMALS I POSAREM A LA I NSTAL.LACIÓ CORRESPON ENT
UNA PLACA AMB EL TEU NOM.
ZOO INFANTIL
Pollastre raça Prat Gall dindi Tòrtores Colom cua de paó Penquito Ànec domèstic
Oques
Gallinesdel Penedès
Galls de lluita Colom capIcua Guatlla FalSà
Perdiu
Cabra del Gabón Conill papallona Corull Ctzlifòrma Conill de muntanya
Corallholandès
Conill nan Ottot Conillet d'Indies
f~'4
~
(BUILLHADADOPCIO¡TITOL D ADOPTANT
ADope u L.L..!l ~ AI"JY
RÈPTILS
Tortuga de Florida Tortuga d'aigua europea (o)
Tortuga al.ltgàtor Tortuga de Caixa malaia Tortuga carbonàrta (o)
Tortuga mediterrània (o) BÍVIa daurada africana Dragó lleopard Falsa coral
Serp del blat de moro (o)
Colobra nas de porc de Madagascar
Dragó de cua plana de Madagascar
Dragó d'ulls daurats
MAMíFERS
Gumeu voladora de l'fndta (o)
Tití argentat de cua negra (o)
TItí de cara blanca (o)
TItí de pmzells blanc; (o)
TItí de pmzells negres(o)
TItí pigmeu (o)
Tití lleó de cap daurat (o)
Tití emperador (o)
Tití de mans rosses(o)
Tití cap de cotó(o)
Mara COipÚ
TOTES LES ESPÈCIES MARCADES AMB UN ASTERISC (-) ESTAN PROTEGIDES PER LA LEGISLACiÓ AUTONÓMICA ESTATAL O INTERNACIONAL.
DATA ~/199_
NOMADOPTANT _
TITOL D ADOPTANT
ADope O LLR \L1'1 ANY
Per adopcions d'alnes animals podeu posar-vos en contacte amb
el Depar tamenr de Promoció, Te/' 2212506
DATA ~/199_
NOMADOPTANT _
ADREÇA, _
C P POBLACIO, _
ADREÇA _
C P POBLACIO, _
ANIMAL ADOPTAT _
ZOQ
ANIMAL ADOPTAT _JENNY I CRISTIAN MOLINA SÁNCHEZ
1
TORTUGAJOFRE POU SÁNCHEZ
1
PIRANYAELENA LÓPEZ JIMÉNEZ
1
ASE DEL RIPOLLÈSFAMíLIA ORTlZ GÁMEZ
1
SURICATA[;j
S®
-"fA
(t!1'ttt!I:U"If-
MSAS
'IrGALLINA BLANCA INDUSTRIAS TITAN MSAS CARGO
2
GIRAFES1
TIGRE INTERNATIONAL SA1
GUEPARD~
pijiTi!ij)
BASI HNOS. CÓNDOR
2
CÒNDORS5
COCODRILS9
PUBLISERVEI CAMY
·;q*Mi·Niblij!tm:tl#M
INSTAL·LACIÓ
BayerEB
PUBlISERVEI LLEONS MARINSBAYER-AGFA
2
LINXS DEL CANADÀBAYER • Banco Santander
2
PANDES VERMELLSBANCO SANTANDER
{~DlANTJ
'
INSTAL·LAClÓ ~
"-COMEDIANTS ELEFANTS ASIÀTICS
..
ASSOCIACiÓ CATALANA2
PINGÜiNS-DE LLEVADORES
11
1
CANGUR SERDESA3
CAPIBARES~
e
~"~o~~tISAS
-
[i§]
..
CONTRATAS Y OBRAS
"
CORAL SAS
CALI.R
INSTAL·LACIÓ LABORATORIOS CAlIER SA
1
TORTUGA GEGANT DROMEDARIS2
PORCS IBÈRICSO
O
"
..
11
~
..
"
O
O
N
ESCOBRI\T EL\1Ó~
DELS OCELLS
Socis Isimpatitzants de Zoo Club
van gaudir durant el primer
tnmes-tre delany d' unes interessants
Jor-nades dedicades al món dels ocells a Moià, petita localitat del Bages, en plena depressió central catalana. Els assistents van tenir
I'oportuni-tat d'observar i d' aprendre a
re-conèixer les espècies més habituals que viuen a les nostres contrades a partir de la seva forma de volar, del
seu comportament, del seu aspecte
o bé identificant-los a partir del seus cants més caracterí stics.
D'altra banda van participar
activa-ment en l'aplicació d'un dels
mètodes més habituals per fer
estudis amb ocells: l'anellament científic, que consisteix a capturar-los, sense que es facin mal, amb unes xarxes especials molt fines, invisi-bIes als seus ulls. D'aquesta manera es poden obtenir dades
personalit-zades de l'ocell capturat. que tot seguit es torna a la llibertat, no sense haver-li collocat a la pota una anella
identificativa amb una numeració
determinada (per dir-ho així, el seu DNI), que serà fonamental en cas de posteriors captures de l'exemplar, Ja sigui a Catalunya mateix o a
qual-sevol altre país d'arreu del món. Muntar les xarxes, com treure'n els ocells que hi cauen, mesurar-los,
ob-servar les seves adaptacions
mor-fològiques i les seves implicacions ecològiques i, en fí, tenir l'íntim pri-vilegi d'observar de tan a prop aq
ue-lles petites bestioles, tan difícils de veure entre les bardisses, va ser re-alment molt agraït.
Animalets tan delicats com ara el
simpàtic pit-roig, les xerraires
ma-llerengues, els bellugadissos
talla-rols o el petit reietó que us cabria
dins la màIencara us sobraria espai,
ben segur que els socis que van par-ticipar-hi en les jornades no els obli-daran fàcilment.
Josep Garcia
A VIDA AL LITORAL MARÍ: ZOO CLUB VIATJA A LA
COSTA BRAVA
mentals i embrionaris fins als més
complexos. Conèixer com es
des-plega la vida d'aquests organismes animals i vegetals de les regions cos-taneres va ser el motiu pel qual un nodrit grup de socis i simpatitzants
de Zoo Club es desplacés fins a
l'Escola del Mar Costa Brava,
situada a la marinera vil-la de
Llançà, antiga fita de la Via Augusta romana, situada en un dels paisatges més notables de la Mediterrània ca-talana.
Reconèixer en el seu propi medi els
organismes: la seva forma, el seu
color, el seu comportament i
costums, el lloc on viuen les algues, els cargols, les garotes, els crancs, les petites gambetes o bé els hàbils
i lliscadissos peixos,
va resultar una tasca agradable i divertida
que, ben segur, ens ajudarà a estimar i
respectar encara
més tot allò que el mar ens ofereix. EI mar és sinònim de viatge, de
màgica aventura, de la recerca de la llibertat, de mites i d'allò descone-gut. Quan es contempla l'infinit en l'horitzó de les aigües marines, torna a la nostra consciència l'enigma de la vida, el seu origen, tan 'sols con-cebible en presència d'aigua i llum. Una vida esponerosa i poc conegu-da; fantàstica diversitat de formes, complex laboratori on hi són repre-sentats els organismes més variats, des dels més
ele-fotos: Josep Garcia
I
~
..
U
O
O
N
RONDALLA
o
..
Per què el mar és salat
Els avis de Llançà expliquen l'antiga rondalla de com una fada del mar
va ajudar un pescador molt pobre. ,...
Heus ací que la fada va donar un molinet a I home lliva du: Veus
aquest molinet? doncs només has de dir: "molinet, mol tal cosa", i moldrà tot el que vulguis. I per aturar-lo has de dir: "molinet, para de moldre".
El pescador va arribar a casa i va començar a demanar unes quantes coses al molinet tal i com li havia dit la fada. Però, com que a més de pobre era bo i honrat, quan en tingué prou per viure va plegar i guardà el molinet amb pany i clau.
Passaren els dies i tothom de Llançà parlava del molinet màgic. Va ser aleshores que un capità de vaixell el va robar, se l'endugué a bord i va demanar molta sal per a vendre-la i fer-se ric. El molinet va moldre sal i més sal i vinga sal, però el capità no sabia aturar-lo i el pes enfonsà el vaixell amb la sal, el lladre i el molinet. Diu que per això l'aigua del mar és salada per més que hi aboquin els rius d'aigua dolça, perquè encara avui el molinet deu ser en algun racó del fons del mar esperant que algú li digui: "molinet, para de moldre".
Per a nosaltres el mar és com un gran molinet que ens dóna molt de profit, però amb el qual hem d'anar amb compte i seny: hem de fer con: el pescador i no pas com el capità. Podem demanar al no~tre mar, pero
només allò que és just i allò que es realment necessan; a canvi, en
tindrem cura i l'estimarem.
L
A RE\'ISIÓ \IÈDICADEFLOQCET
Com tots els nostres arnies lecrors
saben. el famós I emblemàtic gorilla
Floquet de Neu va ser sotmès el
passat dia 22 de febrer a la revisió
mèdica potser més Important que
s'ha fet mai a un garli la en rot el
món. EI motiu és fàcil d'explicar: a
més de ser lúmc exemplar blanc
conegut, pertànyer a una espècie en
perill d'extinció I haver
transcorre-gut deu anys des de la seva darrera revisió, existien indicis que
Indica-ven l'existència d'un procés
pa-tològic de gravetat desconeguda.
EI dia 20 de desembre de 1995 va
observar-se per primera vegada un
enrogiment molt marcat de la pell
que podia correspondre a un procés
o
"
I
~
..
U
O
O
N
congestiu pro- ocat per una simple
grip. Després de repetir-se aquest fet més de tres vegades sense respondre
a les teràpies corrents. Ia estendre' s
una certa Inquietud: Floquet és un
gonlla d'edat avançada (entre 321 33 anys). el seu estat de salut ha estat
sempre excepcional i aquests
símp-tomes podien representar un senyal
del seu deteriorament a nivell
general. Cal recordar que SI bé la
longevitat màxima coneguda d'un
gorilla són els 54 anys que vaviure
un exemplar del zoo de Filadèlfia. normalment els mascles no solen ul-trapassar el<;40 i sovint moren entre
els 30 I els 35.
Per determinar la importància de la
malaltia de qualsevol amrnal, el
servei veten nari del zoo recorre, per una banda. a l'observació directa per part dels cuidadors, que són els que
informen diàriament sobre el
com-portament, ingestió d'aliments,
micció, dificultats per deglutir o
mastegar I altres. i per altra banda a
les proves i observacrons de
caràc-ter clínic. Encara que el Floquet és un goni la molt amistós I acostumat
a nasal tres. no deixa de ser un
gonlla. I a més. el mascle del grup
I.per tant. no rolera que li fem cap
pro. a mèdica (extracció de sang.
examen dental. presa de tensió. biòp-sies de pell. etc.). Per als vetennans
del Zooaixò és normal. atès que
nor-malment no gaudim de massa col
la-boració per part de la majoria dels
nostres pacients. alguns del quals. a més. poden ser penllosos per al
per-sonal voluntàriament o
involuntà-riament (óssos.lleons, tigres. etc.).
Per tant. existien dos camins POSSI-bles: el primer era no fer cap prova
o estudi addrcronal i esperar
indiques-sin realment quin era l'estat de salut
del Floquet: només així es podia
controlar adequadament la malaltia.
El Zoo va optar, per descomptat, per la segona opció, malgrat el risc que sempre existeix en qualsevol
apli-cació d'una anestèsia total
(l'a-nestèsia era una condició indispen-sable perque l'animal no patís ni
fí-sicament ni psicològicament durant
la intervenció).
El pas següent va ser planificar les proves que haurien de fer -se, a càrrec
d'un equip multidisciplinari amb
di-versos especialistes en diferents
àrees. A més es va decidir que les proves serien només de caràcter diagnòstic i no invasiu. Es va cons-tituir un grup integrat per tres vete-rinaris del zoo de Barcelona, un
ve-terinari del Zoo de San Diego
(EUA), un metge rehabilitador, un
cardiòleg, un uròleg, un oftalmòleg, un anestesista i un dermatòleg. Això,
juntament amb l'equipament
diagnòstic donat generosament per
a aquesta intervenció per Hewlett
Packard Espanyola i Aloka, era tot
el que es necessitava per fer la
revisió, que va quedar fixada per al dia 22 defebrer entre les 11 iles 13 hores.
El dia assenyalat, Floquet va rebre
un dard anestèsic i en menys de tres
Es va decidir que les
proves serien només de
caràcter diagnòstic
i
no
invasiu
minuts ja estava completament
adormit. Aleshores, el vam entubar
i, un cop el pols, la freqüència
res-piratòria, la tensió arterial, la
tem-peratura i l'electrocardiograma
estaven totalment monitoritzats, van fer-se una a una, per ordre
d'im-portància mèdica, les següents
proves:
l.CONTROL DE L'ANESTÈSIA: ESTABILITZACiÓ DEL PACIENT
2.
EXTRACCiÓ DE SANG3.
ESTUDI DERMATOLÓGIC: REVISiÓ I REALITZACiÓ DE BIÓPSIES DE PELL4.
ESTUDI CARDIOLÓGIC (ECOCARDIOGRAFIA I ELECTROCARDIOGRAMA)5.
ECOGRAFIA ABDOMINAL6.
ESTUDI DENTAL7.
SONDATGE URETRAL PER L'EXTRACCiÓ D'ORINA I L'OBTENCiÓ DEMOSTRA D'EJACULAT
La recuperació de l'anestèsia va ser
normal i a les 16 hores Floquet era
assegut, amb molt de sopor però
capaç de moure's voluntàriament. Els dies següents a la intervenció van transcòrrer amb normalitat, excepte pels centenars de trucades de mitjans de comunicació que es rebien al zoo
diàriament i ens recordaven la
im-portància social del nostre pacient blanc. No menys de dues setmanes va trigar-se en processar tota la in-formació mèdica obtinguda durant
la revisió; precrsament això era el
més important: ara disposàvem de
gran quantitat de dades que unes
hores abans no existien! Aquestes
dades, a més de servir-nos en el
present, quedaran com a font de
comparació davant d'eventuals com-plicacions en el futur.
Les conclusions obtingudes van "er
que Floquet de Neu pateix un trans-torn de la pell anomenat dermatitis
exfoliati va o eritrodèrmia, de causa
desconeguda (tal com passa amb
molta freqüència en els humans),
po-tenciada per l'acció del sol de
manera semblant al que passa amb les alèrgies. El seu estat de salut es bo per a un animal de la seva edat,
però la seva entrada en l'edat
avançada aconsella un seguiment
mèdic especial en el futur.
Jseús Fernández
PERSONAL PARTICIPANT
VETERINARIS:
MICHEL LOOMIS
(ZOO de North Carolina)
MIQUEL LUERA
(ZOO de Barcelona)
ROMAN LUERA
(ZOO de Barcelona)
Jesús Fernández
(Zoo de Barcelona)
LLUís FERRER
(dermatòleg/ degà de la Facultat de Veterinària)
CONRAD ENSEÑAT
(ZOO de Barcelona)
METGES: JOAN VIDAL (Inst. Guttmann) PAU GREGORI (Inst. Guttmann) GUILLEM PONS (Inst. Guttmann) ALBERT BORAU (Inst. Guttmann) ANTONI CASTELLS
(Hospital Vall d/Hebron)
F.
MATEUS (clínica Barraquer) BiÒLEGS: ANNA VEIGA (Institut Dexeus) GLÒRIA CALDERÓN (Institut Dexeus) ALTRES: ECOTRÓN ALOKA (RAFAEL LUQUE, ECÒGRAF)RCONCURSDE
,
Tenim al zoo exem-plars únics que els
han passat desaper-cebuts?
Mitjançant els dibuixos dels infants, recollirem tota aquesta valuosa in-formació i podrem aplicar els resultats d'a-que~ta. experiè,ncia als nostres programes pe-dagoglc.s. A ,m~s, es clar, de gaudir de l'origi-nal sentit plàstic que només podem trobar en la imaginativa espontaneitat dels més joves.
Ens interessa saber quina és la visió que els nostres nois i noies tenen dels animals i volem que el Parc Zoològic de Barcelona
un dels més importants del món, sigui ei
vehicle idoni per acostar els escolars a la natura.
La pregunta la
formula,
me-tafòricament, l'animal
a
l'in-fant que el
con-templa.
Aquest
és
el temadel concurs
de
dibuix que el Zoode
Bar,celona i PELlKAN organitzen el
proper curs escolar 96197.
Com veuen els animals els nostres nois i noies d'entre 3 i 12 anys?
Quines són les característiques de les diferents espècies exhibides al Zoo de Barcelona que més acaparen l'atenció dels nostres infants?
Els colors? La grandària?
Hi influeixen les llegendes? els contes? el cinema?
Hi ha animals que inspiren afecte?i per contra, Hi ha, potser, animals que els fan por?
Podran participar en el concurs tots els nens i nenes entre preescolar i cicle superior de l'en-senyament primari que visitin el Parc Zoològic de Barcelona, amb la seva classe.
A
U
DI
Z
O
O
•
•
Marca
el
número i ...
DEIXA QUE L'AUDIZOO
T'HO EXPLIQUI!
Es lloga a la ZOO TENDA, al costat de l'edifici de direcció
"
"
I
~
