Internet: http://www.bcn.es Núm. 10 / Any LXXXVII 20 de març de 2000 Intranet: http://ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 28-I-2000 ... 586 Acords sessió 23-II-2000 ... 604
Comissió de Govern
Acta sessió 14-I-2000 ... 610 Acta sessió extraordinària 28-I-2000 ... 617
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 618 Suspensió atorgament llicències vinculades a
la instal·lació i establiment d’activitats regu-lades pel Pla especial del establiments de
concurrència pública del Districte de Gràcia 619 Autorització exercici acció judicial i
interposi-ció de demandes als jutjats i tribunals de
les jurisdiccions Civil i Penal ... 620 Autorització compareixença de l’Ajuntament
en els processos seguits en les jurisdic-cions Civil, Contenciosa Administrativa,
Social i Penal ... 620
Cartipàs
Designació representant Consell Administració
Proeixample, SA ... 621 Designació membres Consells d’Instituts
mu-nicipals ... 621
Nomenament membre Consell Assessor
d’Es-tratègies Urbanes ... 621 Nomenament representant en la Fundació
Pri-vada Apel·les Fenosa ... 621 Designació membres Consell Tributari ... 621
Consells Municipals de Districte Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords
sessió 1-II-2000 ... 622 Districte 6. Gràcia. Acords sessió 23-II-2000 .. 622
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc
de treball de l’ICUB ... 623 Responsable de suport tècnic a
l’Administra-ció, adscrit a la Secretaria i Serveis Jurídics
de l’ICUB ... 624 Bases generals que han de regir la
convo-catòria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc
de treball ... 625 Administrador/a de sistemes (Barcelona
Infor-mació) ... 626 Nomenaments
Nomenament funcionari eventual ... 626
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 28 de gener de 2000 i aprovada el dia 23 de febrer de 2000
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit de gener de dos mil, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió or-dinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Co-mes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, José Ignacio Cuervo i Argudín, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Joaquim Molins i Amat, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdo-llers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciu-rana i Llevadot, Oriol Pujol i Ferrusola, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cor-net i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé, Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Fran-cesc Lliset i Borrell, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i vint-i-cinc mi-nuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 22 de desembre de 1999, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
En el despatx d’ofici, el Plenari del Consell Muni-cipal, acorda:
1. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 24 de desembre de 1999 (S1/D/1999 6203), que de-lega en el gerent del Sector d’Urbanisme la resolució de les certificacions de compatibilitat urbanística pre-vistes a la Llei 3/1998, de 27 de febrer.
2. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de desembre de 1999 (S1/D/1999 6202), que de-signa representant de l’Ajuntament en el Comitè Exe-cutiu de Barcelona 2001 la Sra. Núria Fradera Giró, en substitució del Sr. Jordi Martí i Grau.
3. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de desembre de 1999 (S1/D/1999 6000), que de-signa observadors en el Consell d’Administració de Parc Zoològic de Barcelona, SA, el Sr. Pere Duran i Vall-Llosera i la Sra. Carme Maté i García.
4. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5999), que de-signa membres de la Comissió Executiva de l’Institut Municipal de Mercats: l’Im. Sr. Pere Alcober i So-lanas, l’Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla, el Sr. Ramon García-Bragado i Acín, les Sres. Concepció Duran i Pagès, Lourdes Altés i Juan, i els Srs. Joan Estapé i Mir, Pere Carbó i Loza, i Alexandre Goñi i Febrer.
5. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2000 (S1/D/2000 77), que designa membres del Patronat de la Fundació Joan Miró l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda i el Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.
6. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2000 (S1/D/2000 78), que designa la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran vicepresidenta prime-ra del Consell Municipal de Medi Ambient i Sosteni-bilitat i l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín covice-president de l’esmentat Consell.
7. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2000 (S1/D/2000 79), que designa la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran presidenta de la Co-missió de Política Mediambiental i de Sostenibilitat i l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín vicepresident de l’esmentada Comissió.
8. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2000 (S1/D/2000 81), que designa la Ima. Sra. Carme San Miguel i Ruibal presidenta de la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l’Ei-xample i els altres membres de tal Comissió.
9. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2000 (S1/D/2000 82), que designa membres del Consell Assessor d’Escultures: com a president, l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda; i com a vocals: els Srs. Ramón García-Bragado i Acín, Jordi Martí Grau, Ignaci de Lecea i Flores de Lemús, Eduard Carbonell i Esteller, Manuel Borja i Vilell, Mi-quel Tàpies i Barba, Josep Martorell i Codina, i Florenci Guntin i Gorguí, i les Sres. Rosa M. Malet i Ybern, i M. Lluïsa Borràs i González.
10. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 17 de gener de 2000 (S1/D/2000 168), que nomena provisionalment la Sra. Immaculada Miret i Nicolazzi gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Dis-minució.
11. Quedar assabentat de sengles decrets de l’Al-caldia, de 21 de gener de 2000 (S1/D/2000 245 i 246), que designen l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda vicepresident del Patronat de la Biblioteca Pública Arús i representant de l’Ajuntament al Patro-nat de la Fundació Privada Antoni Tàpies.
13. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2000 (S1/D/2000 244), que designa l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda representant de l’Ajuntament al Consell General del Palau d’Agricultu-ra i representants de l’Ajuntament a la Comissió de seguiment sobre la rehabilitació del Palau esmentat la Sra. Marta Continente i Gonzalo i el Sr. Antoni Fon-tela i Bussalleu.
14. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2000 (S1/D/2000 247), que designa representants de l’Ajuntament al Consell Assessor del Museu Frederic Marès l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda, el Sr. Jordi Martí i Grau i la Sra. Núria Fra-dera i Giró.
15. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2000 (S1/D/2000 249), que estableix les funcions de l’arquitecte en cap i comissionat de l’Alcaldia d’Infraestructures i Urbanisme.
El Sr. Molins expressa la sorpresa pel caràcter vin-culant que l’apartat segon d’aquest decret, atorga als informes emesos per l’arquitecte en cap que comptin amb el vistiplau del primer tinent d’alcalde adduint que, segons l’article 83 de la Llei 30/1992, de 25 de novembre, sobre el règim jurídic de les Administra-cions públiques i el procediment administratiu comú, els informes de caràcter vinculant estan taxats i han de reunir dos requisits: ésser establerts per una dis-posició expressa i estar molt especificats; tanmateix, en la seva opinió, un decret de l’Alcaldia no té el rang normatiu suficient exigit per l’esmentat article i, per al-tra banda, les àmplies i genèriques referències que fa l’apartat primer del decret de què es dóna compte, no compleixen tampoc la concreció exigida per l’esmen-tada Llei bàsica: creu, doncs, que tal decret genera inseguretat jurídica per la possible nul·litat dels actes que faci l’arquitecte en cap.
Considera, també, que el decret en qüestió està ple d’errors organitzatius; que segons els diaris, el Sr. Alcalde està preocupat des del mandat anterior per la qualitat dels projectes i de les obres.
El Sr. Alcalde interromp el Sr. Molins per demanar-li que procuri sintetitzar la seva opinió, atès que es tracta d’un punt del despatx d’ofici que només és ob-jecte d’assabentament.
El Sr. Molins, després de significar que, en tot cas, ha de tenir la possibilitat d’explicar el posicionament del seu Grup, continua dient que el decret en qüestió afegeix més indefinició i descoordinació a la distribu-ció de responsabilitats existent en el mandat anterior entre el regidor d’Urbanisme, l’Institut Municipal d’Ur-banisme i Barcelona Regional, perquè ara aquesta si-tuació es complica encara més, no tan sols pel fet que els càrrecs de regidor d’Urbanisme i de president de l’Institut esmentat no recaiguin en la mateixa per-sona, sinó també amb la figura de l’arquitecte en cap: no acaba d’entendre, doncs, l’existència de tants òr-gans quan al final una sola persona pot decidir.
Fa notar, a més, que la coincidència en el Sr. Acebillo dels càrrecs d’arquitecte en cap i màxim res-ponsable de Barcelona Regional pot comportar el contrasentit que des del primer càrrec faci un informe vinculant, que haurà de complir des del segon; i asse-nyala la necessitat d’estudiar la flagrant, a juí seu, in-compatibilitat entre ambdós càrrecs.
Demana, en conclusió, que la Secretaria General emeti un informe sobre la legalitat del decret que és objecte d’assabentament, en els aspectes esmentats,
relatius al seu rang normatiu i a la seva manca de concreció, i també sobre la possible incompatibilitat entre els càrrecs d’arquitecte en cap i màxim respon-sable de Barcelona Regional.
El Sr. Fisas, després d’agrair els nous pupitres instal·lats en els escons de l’hemicicle, manifesta també la preocupació del seu Grup per aquest decret per la indefinició de les competències encomanades a l’arquitecte en cap i per la concentració d’autoritat en una persona, els informes de la qual tindran caràc-ter vinculant per a tots els òrgans executius munici-pals, si bé, per altra banda, es manté el maremàg-num d’òrgans amb competències urbanístiques.
També observa que, segons les seves notícies, l’arquitecte en cap, Sr. Acebillo, no figura en la nòmi-na de l’Ajuntament, sinó en la de Barcelonòmi-na Regionòmi-nal i, per tant, no li sembla correcte que el gerent de tal empresa pugui emetre en nom de l’Ajuntament infor-mes que haurà d’executar tal empresa; i que tampoc troba bé que tals informes puguin tenir caràcter vincu-lant, perquè, segons la Llei 13/1995, de contractes de les Administracions públiques, determinades funcions són indelegables: demana, doncs, un informe jurídic sobre tots els aspectes que ha indicat.
El Sr. Alcalde puntualitza que els informes de l’ar-quitecte en cap es converteixen en vinculants pel vistiplau del primer tinent d’alcalde; i que encarregarà al secretari general un informe sobre les contradic-cions que s’han indicat per tal de esmenar-les, si real-ment hi fossin.
16. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2000 (S1/D/2000 248), que crea el Consell Assessor d’Estratègies Urbanes i en nomena membres els Srs. Richard Rogers, Dominique Per-rault, Josep Oriol Bohigas i Guardiola, Jordi Nadal i Oller, Ramon Folch i Guillén, i Antoni Marí i Bernat.
17. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2000 (S1/D/2000 268), que designa el Sr. José A. Acebillo i Marín vocal del Consell Asses-sor d’Escultures.
18. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2000 (S1/D/2000 251), que designa el Sr. Raúl Monroy i Sainz membre del Ple del Fòrum Ciutat i Comerc en substitució del Sr. Francesc Julià i Vives.
19. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2000 (S1/D/2000 87), que nomena el Sr. Pedro Hernández i González representant de l’Ajuntament per a la constitució de l’agrupació electo-ral integrada pels Ajuntaments de Móstoles, Getafe, Leganés, Fuenlabrada i Barcelona per tal de designar els membres a l’Assemblea General de la Bilbao Bizcaia Kutka.
20. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 20 i 31 de desembre de 1999 i 21 de gener de 2000 (S1/D/1999 5932, 6239-6241 i S1/D/2000 240), que nomenen funcionaris eventuals els Srs. Fernan-do Daroca i Esquirol, Joaquim Español i Llorens, Antoni Sorolla i Edo, Juan Camilo Ramos i Barón i la Sra. Carme Lagunas i Morales.
des de la mateixa data, en l’esmentat percentatge les quanties de les retribucions per assignació i repre-sentació i les indemnitzacions per assistència a les sessions del Plenari del Consell Municipal i la Comis-sió de Govern dels membres de la Corporació.
22. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 21, 27 30 i 31 de desembre de 1999 (S1/D/1999 6305-6311 i 6397), que aproven modificacions de crèdit del Pressupost de 1999 (generació de crèdits per ingressos), per import d’1.534.000, 236.002.102, 1.486.550, 138.469, 4.252.038, 651.000, 4.640.000 i 201.838.270 pessetes.
23. Quedar assabentat de la signatura de les se-güents operacions de crèdit a curt termini: a) amb Caixa d’Estalvis de Catalunya per 1.000 milions de pessetes al tipus d’interès Euribor més un marge del 0,125% i amb venciment el 20 de desembre de 2000; i b) amb Banca Catalana per 3.000 milions de pesse-tes al tipus d’interès Euribor més un diferencial del 0,125% i amb venciment el 21 de desembre de 2000; i també de la renovació d’aquestes altres operacions també de crèdit a curt termini: a) amb el Banc de Sabadell per 1.000 milions de pessetes al tipus d’inte-rès Euribor més el diferencial del 0,125%; i b) amb el Banco de Santander Central Hispano, per 3.000 mi-lions de pessetes al tipus d’interès Mibor més un mar-ge de 0,125%.
24. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’11 de gener de 2000 (S1/D/2000 145), que accepta la subvenció per import de 141.436.944 pessetes atorgada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament com a titular de les escoles d’educació infantil que es concreten, per mi-norar les quotes del servei d’ensenyament correspo-nents a 1999.
25. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 31 de de-sembre de 1999 (S1/D/1999 6238), que aprova el projecte reformat de les obres de rehabilitació del Centre Cultural La Farinera i reconeix l’obligació a fa-vor de l’empresa F. Closa Alegret, SA, per un import de 149.999.998 pessetes.
El Sr. Molins anticipa el vot contrari del seu Grup a la ratificació d’aquest decret que ve a legalitzar unes obres fetes i inaugurades ja fa set mesos; i creu que s’hauria d’obrir un expedient sobre la tramitació, ja que el nou projecte modificat, que té un import de 149.999.998 pessetes, exigia haver aturat les obres i instruir un nou expedient, i tanmateix no es féu així perquè les obres havien d’estar enllestides per tal de poder-les inaugurar el 31 de maig de 1999.
S’acorda la ratificació amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens, i amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
26. Designar membres del Patronat de la Fundació Privada Julio Muñoz Ramonet els Ims. Srs. Xavier Casas i Masjoan, Ernest Maragall i Mira i Ferran Mas-carell i Canalda.
27. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2000 (S1/D/2000 356), que assigna a les places d’habilitació nacional previstes en la plantilla munici-pal i catalogades en el nivell 30 de complement de destinació, els complements específics per responsa-bilitat i dificultat tècnica, en valor mensual i amb efec-tes des de l’1 de gener de 2000, que apareixen en document annex.
28. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2000 (S1/D/2000357), que assigna, per al present exercici pressupostari, a tots els alts càrrecs munici-pals (funcionaris eventuals i funcionaris classificats en els nivells 30 i 28 del Catàleg de llocs de treball) les retribucions que consten en la relació adjunta, en aplicació de l’article 311 de la Llei municipal catalana i 22.2.i de la Llei 11/1999, que modifica la Llei regula-dora de les Bases de règim local 7/1985.
29. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades a l’Ajuntament com a soci únic de Pro Nou Barris, SA, els acords següents:
1r) Acceptar la renúncia que, per motius personals, ha presentat el Sr. Joaquín Sánchez Cabo al càrrec de gerent de la societat Pro Nou Barris, SA.
2n) Designar el Sr. Francesc Arrabal i Martínez, gerent de Pro Nou Barris, SA.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
ALCALDIA
1. Mesures de govern:
1.1. Criteris objectius i solucions generals de plane-jament. Modificació del Pla General Metropolità per a la definició dels nous equipaments residencials.
El president de la Comissió d’Urbanisme i Infraes-tructures, Sr. Casas, diu que aquest document pretén modificar el planejament vigent per a facilitar la crea-ció d’habitatge de lloguer per a joves a la Ciutat utilit-zant, en determinades condicions, per a construir-lo sòl qualificat d’equipament; que en el mercat manca habitatge al qual pugui accedir un grup molt concret de gent jove amb dificultats de recursos econòmics i que els pugui oferir la seva primera oportunitat d’emancipació familiar i de vida autònoma de l’estruc-tura familiar, opció que avui els resulta difícil per la seva capacitat adquisitiva i per la de la integració en el món laboral i també per la dificultat d’accedir a un habitatge; que després d’analitzar aquesta situació, l’equip de govern ha trobat que avui sòls d’equipa-ment s’estan utilitzant per donar sortida a les necessi-tats de determinats grups de població mitjançant els apartaments tutelats i les residències per a la gent gran, els hotels per als visitants i les residències per als estudiants; i que, per tant, li sembla que tals sòls poden, també, servir per a atendre les necessitats d’habitatge dels joves sempre i quan es preservin les característiques de l’equipament, és a dir, la seva vin-culació pública i les condicions en què s’han desen-volupat els apartaments per a la gent gran, i es pre-vinguin en els edificis dotacions que permetin la relació i el treball conjunt dels joves que hi aniran a viure (espais de serveis, d’estudi i relació), és a dir, les dotacions indispensables per a la seva funció d’equipament.
aprovació inicial i nova fase d’informació pública, abans de procedir a la seva aprovació provisional, que tancarà la tramitació a càrrec de l’Ajuntament.
El Sr. Fisas avança que el Grup Popular és favora-ble a aquesta iniciativa, perquè ja en el seu programa electoral parlava de la construcció de 10.000 habitat-ges de lloguer i compra a preu taxat per a joves i fa-mílies de renda més baixa i de la priorització de l’ha-bitatge de lloguer, però, amb la intenció de contribuir a millorar-la desitja apuntar:
a) que caldria fer un inventari de les superfícies destinades actualment a equipaments i un balanç de les disponibilitats i necessitats d’equipaments per sa-ber si en sobren o no, abans de destinar tals espais a la construcció d’habitatges de lloguer per als joves;
b) que els criteris de gestió del sòl públic portaren en l’anterior mandat a vendre’n per valor de 10.000 milions de pessetes i, per tant, caldria veure si encara en resten de disponibles per poder-hi construir habi-tatges per als joves abans de fer-ho en terrenys desti-nats a equipament;
c) que cal estudiar la viabilitat de les concessions o drets de superfície per veure si realment poden resul-tar interessants per a la iniciativa privada;
i d) que els grups de l’oposició haurien d’estar re-presentats en el Patronat Municipal de l’Habitatge per poder verificar la claredat dels criteris d’adjudicació dels pisos i la transparència de tal procés.
El Sr. Puigdollers manifesta d’antuvi que el Grup de CiU també creu que s’han de trobar solucions a una necessitat ciutadana llargament reivindicada, tot significant que una de les prioritats del primer Projec-te Jove era, precisament, la manca d’habitatge per a la gent jove; que posteriorment es va prometre cons-truir habitatge de lloguer per a joves a la Vila Olímpi-ca; i que la iniciativa ara presentada ve a reconèixer el fracàs en aquest terreny del govern municipal ante-rior, el qual fou incapaç de complir els compromisos assumits solemnement en el Programa d’actuació municipal 1996-1999, perquè a la seva pàgina 98 s’hi preveia la potenciació de l’habitatge públic de lloguer pensant en la gent jove i les situacions temporals i monoparentals, i l’oferta de 5.000 habitatges de pro-tecció pública en règim de lloguer, 2.000 dels quals es destinarien als joves menors de trenta anys i, tan-mateix, només se n’han construït 431, resultat al qual s’ha arribat perquè, com ha indicat el Sr. Fisas, a 31 de desembre de 1998 (no coneix encara les dades de 1999) el govern municipal s’havia venut, mitjançant subhasta, patrimoni de sòl públic per 10.281 milions de pessetes i això impedí desenvolupar una política d’habitatge per als joves o la gent que en necessita a preu assequible.
Comenta, també, que com deia el Sr. Molins, fa uns mesos en defensar l’inici dels tràmits de consulta popular per a elaborar el pla urbanístic previst a la Carta Municipal, entre 1976 i 1996 s’han aprovat mo-dificacions del Pla General Metropolità en 162 sectors que representaven 2.025 hectàrees, és a dir, a un 20% de la superfície urbana i les modificacions que últimament s’estan proposant, no només afecten es-pais concrets, sinó la mateixa normativa del Pla Ge-neral Metropolità: la darrera sessió fou la qualificació 22 @ BCN i ara l’ampliació dels usos d’equipaments. Creu, doncs, que ha arribat el moment de plantejar-se plantejar-seriosament, d’acord amb la Carta municipal, la confecció d’un nou pla urbanístic de la Ciutat.
Entrant en l’objecte de la iniciativa presentada, ob-serva que sembla partir de la base que sobren solars per a equipaments, però el seu Grup demana que abans de prendre cap decisió, s’avaluïn les necessi-tats d’equipaments per veure si la iniciativa planteja-da resulta factible, és a dir, que es faci un balanç del sòl qualificat d’equipament en el Pla General Metro-polità i de les necessitats previsibles d’equipament en el futur. Hi afegeix que, a més, el document lliurat no deixa clar si està parlant de solars municipals, o de ti-tularitat pública o de propietat privada, qüestió que s’ha d’aclarir.
El Sr. Forradellas diu que el Grup d’IC-V acull amb satisfacció la mesura presentada, la qual dóna proves de la imaginació del govern municipal, seguint el pre-cedent establert per Ajuntaments com els de Mataró i Sabadell, per a resoldre el principal problema de la Ciutat: la dificultat del sector de joves amb recursos li-mitats per a accedir a un habitatge de lloguer. Agrega que l’experiència de l’operació de les vores del Cinturó va marcar un punt de referència abans i després de la campanya electoral sense que els plans d’habitatge que aproven l’Estat i la Generalitat per a Barcelona re-flectissin les quotes necessàries d’habitatge de lloguer; i que comparant l’habitatge de lloguer per a joves fet a Catalunya i el fet a Barcelona, es pot veure fàcilment qui ha fracassat en aquest terreny.
Coincideix en la conveniència de fer una auditoria dels equipaments públics i privats existents a la Ciu-tat tot i que els nous habiCiu-tatges que es construeixin a partir de la mesura de govern presentada mantindran el caràcter d’equipament; expressa la seva preferèn-cia per l’opció A) que planteja el document repartit, la qual comporta el desenvolupament d’un pla especial; i subratlla la necessitat que s’asseguri la titularitat pú-blica dels habitatges construïts i també que l’Ajunta-ment faci un esforç econòmic, increl’Ajunta-mentant fins i tot el seu endeutament per tal de tirar endavant la inicia-tiva, atès el seu caràcter social.
Troba satisfactori que el plec utilitzat a les vores dels Cinturons serveixi d’element de referència per a les condicions d’accés als nous habitatges, atès el grau d’acceptació social que assolí. Remarca la ne-cessitat que en el futur els plans d’habitatge que s’elaborin amb el Ministeri de Foment, incloguin unes quotes més altes d’habitatge social de lloguer, ja que si no és així, difícilment s’hi podran acollir els promo-tors públics i privats.
Creu, en resum, que la mesura presentada resulta realista i ve a pal·liar un dèficit existent a la nostra Ciutat malgrat que, segons les conclusions d’un infor-me de la Direcció General d’Acció Concertada, a Ca-talunya en general i a Barcelona en particular una fa-mília amb ingressos per dessota dels 2.500.000 pessetes pot accedir amb tota normalitat a l’habitatge de lloguer.
El Sr. Portabella comenta que el Grup d’ERC-EV dóna suport a la mesura de govern presentada, que ve a iniciar la solució d’un problema del qual tots els membres del Consistori coneixen diferents casos, si bé posteriorment s’haurà d’afrontar l’accessibilitat de l’habitatge per part d’altres sectors socials.
les polítiques del govern municipal; i que la iniciativa farà possible complir el compromís, recollit en el Pro-grama d’actuació municipal que s’aprovarà en aques-ta mateixa sessió, de construir 2.000 habiaques-tatges de lloguer per a joves.
El Sr. Santiburcio diu que la mesura presentada constitueix un acte de voluntarisme polític i un gest polític davant el fet que el mercat immobiliari no resol un problema que la Ciutat té, ja que al preu que el sòl té avui a la Ciutat, cap iniciativa pública o privada no pot assumir la construcció d’habitatges de lloguer.
Addueix que tant a Catalunya com a Espanya du-rant molts anys, quan uns tipus d’interès elevadís-sims impedien a la gent comprar-se un pis, els go-verns hagueren d’esmerçar centenars de milions per subvencionar aquesta càrrega financera; i ara, quan el problema no rau en els tipus d’interès del mercat, que estan per sota dels oficials, sinó en el preu del sòl, encara es manté la mateixa política i s’ofereixen unes ajudes ridícules per als habitatges de protecció oficial o a preu taxat que fan impossible de construir-ne cap a Barcelona, perquè ningú no pot comprar ter-reny a 20.000 pessetes el metre quadrat per fer aquest tipus d’habitatge, mentre que si tals ajudes fossin més substancioses es trobarien promotors dis-posats a construir habitatge de lloguer de banda bai-xa, com se’n troben per als de banda mitjana o alta.
Recalca que sense tals ajudes, tot allò que faci l’Ajuntament serà un acte de voluntarisme que no re-soldrà el problema de fons, perquè amb 2.000 habi-tatges nous es resol el problema de 2.000 famílies, però la demanda és molt superior a aquesta xifra i, per tant, cal una reconversió del pla d’habitatge en la direcció que acaba d’assenyalar.
Reclama, finalment, un tracte fiscal equivalent per a les polítiques de lloguer i de compra.
El Sr. Puigdollers puntualitza que, com ha indicat el Sr. Portabella, la mesura inicia un camí de solució, però el problema de la manca d’habitatge per als jo-ves ja es diagnosticà fa quinze anys; que l’Ajunta-ment ha de plantejar ara l’ús per a tal fi del sòl qualifi-cat d’equipament, perquè en anys anteriors va vendre els solars qualificats d’habitatge en lloc de destinar-los a la construcció d’habitatges amb preu de sòl zero; i que el preu dels habitatges depèn de dos pa-ràmetres, el cost del sòl i el de la construcció, i, per tant, si arreu de Catalunya s’han pogut fer polítiques de tal estil, la dificultat no rau en el preu de la cons-trucció, sinó en el del sòl, en el qual el govern munici-pal té alguna responsabilitat.
El Sr. Alcalde fa avinent que hi haurà més ocasions de discutir la qüestió, però avui, amb el document previst a l’article 125 del Reglament de planejament, es dóna el senyal de sortida per fer polítiques d’habi-tatges de lloguer per a joves pal·liatives d’una realitat molt més àmplia i que no està en mans d’aquest Ajuntament resoldre, perquè exigeix polítiques de ca-ràcter redistributiu i fiscal en unes quanties que no són a l’abast de les hisendes locals; ara bé, aquest Ajuntament intenta fer ressaltar el problema de fons entorn al cost i l’accessibilitat a l’habitatge, el qual en el nostre país està regulat pel mercat per a més del 98% de la població, si bé aquesta regulació està mo-dificada per polítiques de caràcter fiscal en xifres que assoleixin gairebé el mig bilió de pessetes, tot i que en els darrers anys la reducció del tipus d’interès hagi fet baixar aquesta factura pública.
Subratlla que per fer més assequible el preu dels habitatges, cal un tracte fiscal idèntic per a l’adquisi-ció d’habitatge nou, per al lloguer i per a la rehabilita-ció, ja que quan s’aconsegueixi, hi haurà un mercat més transparent i fluid on els preus es comportaran d’una manera molt diferent. Reclama, doncs, tal trac-te fiscal per a la rehabilitació, encara que sigui difícil posar-lo en pràctica per la contraposició d’interessos existent, donat que la nostra Ciutat compta amb un parc de més de 800.000 habitatges, la gran majoria dels quals té entre 50 i 70 anys; i afirma que mentres-tant es tirarà endavant la mesura presentada.
Fa notar que la davallada dels tipus d’interès ha fet baixar espectacularment el cost real de l’accés a l’ha-bitatge de compra i això ha impulsat una demanda que està posant en crisi els preus.
Acaba esperant que el mercat immobiliari rebi dels governs de l’Estat i de la Generalitat i d’aquest Ajun-tament l’atenció suficient per aconseguir un objectiu compartit per tot el Consistori: aconseguir uns preus més assequibles en els habitatges.
1.2. Promoció del Modernisme.
El tercer tinent d’alcalde, Sr. Portabella, exposa que, com saben bé els membres del Consistori, el Modernisme, corrent artístic molt potent que es des-envolupà de manera molt significativa en els Països Catalans, amb capitalitat molt clara a Barcelona i que aplegava la inquietud arquitectònica i també tecnolò-gica produïda en el tombant del segle passat, té una clara correspondència amb altres moviments artístics europeus com l’Art Noveau, Modern Art i Jugendstil; que a Barcelona s’està treballant des de fa temps, amb la col·laboració de l’Institut Municipal del Paisat-ge Urbà, l’Institut de Cultura de Barcelona i altres or-ganismes, en la recuperació i revalorització d’aquest moviment artístic, i, concretament, de la Ruta del Mo-dernisme es venen anualment uns 30.000 tiquets, que signifiquen unes 250.000 visites a edificis moder-nistes; que l’èxit d’aquesta ruta porta ara a plantejar la Xarxa Nacional del Modernisme per impulsar la col·laboració amb altres municipis del nostre país que comptin amb patrimoni modernista, i a presentar a la Unió Europea una proposta de Ruta europea del Mo-dernisme que connecti diverses ciutats europees que tinguin monuments rellevants d’aquest estil del tom-bant del segle passat; que aquesta iniciativa pot com-portar per a Barcelona una repercussió de capitalitat en el camp cultural i permetrà, alhora, donar a conèi-xer clars elements d’identificació de la nostra Ciutat i del nostre país en combinació amb les dels altres pa-ïsos; i que la mesura presenta, doncs, diferents eixos: de configuració de la Ruta del Modernisme de Bar-celona, de creació de la Xarxa Nacional i de la Ruta Europea, sense renunciar a estendre-la a altres in-drets del món amb els quals ja es mantenen contac-tes molt avançats.
El Sr. Fisas considera que la idea exposada és molt bona, perquè Barcelona és, sens dubte la capital europea, i fins i tot mundial, del Modernisme, però el sorprèn que el text que se li ha lliurat no faci menció d’altres ciutats espanyoles com ara Melilla, que té un eixample modernista dissenyat per un arquitecte ca-talà, Astorga o Comillas.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
2. Reconèixer i acceptar que la finca, de propietat municipal, ocupada per la Fundació Miró a l’avinguda Miramar, núm. 5, en el parc de Montjuïc, com a con-seqüència del conveni de cessió de l’ús signat el 10 de maig de 1972, és la grafiada en el plànol annex, amb una superfície de sòl de 7.807 m2, mantenint
in-alterable el contingut del conveni esmentat.
3. Acordar l’execució de la sentència núm. 1141/1999, dictada per la Secció 5a de la Sala Contenciosa Ad-ministrativa del Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya (recurs 2215/1995); desestimar les al·legacions formulades per Fianzas y Crédito Compañía de Se-guros y ReaseSe-guros, SA, atès que les fiances consti-tuïdes en els contractes de les concessions adminis-tratives per a la construcció i subsegüent explotació dels aparcaments públics subterranis situats a les Cotxeres de Sarrià i al parc de Sant Martí es corres-ponien amb les fiances definitives dels esmentats contractes i, per tant, responen de la incautació de-cretada i dels danys i perjudicis causats per l’incom-pliment contractual, com ha estat entre, altres, el no abonament per part de COISA de les obres realitza-des (145.828.259 pessetes); i reiterar-li el requeri-ment d’ingrés de la quantitat garantida per les fiances prestades.
S’aproven, per unamitat, els dos dictàmens prece-dents.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
4. Resoldre les al·legacions al Programa d’actuació municipal 2000-2003, formulades durant el període d’informació pública i en l’audiència pública, en els termes que es concreten en els documents: “Dictà-mens i informes dels òrgans de participació”, “Dic-tamen de valoració de les al·legacions presentades en el període d’exposició pública del document d’aprovació inicial del Programa d’actuació municipal 2000-2003", “Informes preceptius dels Districtes”; i aprovar definitivament l’esmentat Programa d’Actua-ció Municipal 2000-2003, en la versió refosa que re-cull les al·legacions acceptades.
El Sr. Casas presenta aquest dictamen dient que el text del Programa d’actuació municipal 2000-2003 que és objecte d’aprovació provisional surt de l’avat inicialment el 27 de novembre i sotmès a un pro-cés de participació en el qual tothom podia fer arribar les seves idees i aportacions; que les 18 al·legacions presentades que contenien referències als progra-mes d’actuació dels Districtes s’han tramès al Distric-te corresponent, i la documentació a disposició del Consistori recull la resposta que s’ha donat a cada una de les que feien referència el contingut del Pro-grama d’actuació municipal.
Precisa que s’ha procurat recollir en el text aprovat inicialment tot allò que era possible i hi aportava mi-llores tècniques en els objectius o la coherència políti-ca; que s’hi han introduït també aquelles reflexions que eren coherents amb el projecte d’una Barcelona més plural, més progressista i més cohesionada; que també formen part del text avui sotmès a aprovació definitiva les aportacions més interessants fetes du-rant l’audiència pública; que en l’interval entre l’apro-vació inicial i la definitiva tots els Districtes han
ex-pressat el seu parer sobre el Programa d’actuació municipal i el pla d’actuació de cada un d’ells, i el do-cument sotmès a aprovació, incorpora les seves con-sideracions, favorables en tots els casos llevat del de Sarrià-Sant Gervasi; que també hi figuren els dictà-mens dels òrgans de participació, del Consell Econò-mic i Social de Barcelona, de la Comissió Permanent del Consell Municipal de Benestar Social i dels seus Grups de treball de Gent Gran i d’Infància i Família, del Consell de les Dones de Barcelona, i dels repre-sentants de les persones amb disminució física a la Junta Rectora de l’Institut Municipal de Disminuïts.
Explica que el Programa d’actuació municipal és el resultat del treball de moltes persones i entitats i re-flecteix la voluntat de l’Ajuntament de desenvolupar un programa compartit sota la responsabilitat de l’e-quip de govern; que s’hi valora l’esforç col·lectiu que representa la construcció dia a dia de la Ciutat i la seva transformació i millora, esforç aquest en el qual participen moltes entitats i les diverses Administra-cions, la Central, l’Autonòmica, i la Metropolitana, a les quals es proposa un treball conjunt; que el Pro-grama permetrà guanyar cohesió social, progrés, qualitat i civisme per tal que Barcelona continuï tenint un paper de ciutat pròspera que ofereix un nivell de qualitat a la seva gent, i sigui motor de Catalunya des del compromís amb la Regió metropolitana i els go-verns i entitats que en formen el teixit; i que vol acon-seguir una ciutat de les persones i amb les persones a través dels programes d’atenció social i dels pro-grames globals, dels quals ningú no pugui quedar al marge, i també una ciutat accessible i respectuosa, també amb les diferències, i més participativa.
Comenta que el Programa d’actuació municipal 2000-2003 s’haurà de plasmar en els projectes de les diferents Comissions i dels Districtes, es basa en els eixos programàtics del Pacte de govern: progrés, qualitat de vida, desenvolupament sostenible, acció social, i aposta pel desenvolupament per generar més ocupació i per compaginar la diversitat de sec-tors, per la indústria sostenible i les activitats del fu-tur, per la qualitat en els serveis i en la vida dels ciu-tadans i per una ciutat amb cohesió social i sense exclusions, on prenguin sentit els valors de la justícia, la llibertat, la solidaritat i la igualtat d’oportunitats; que, paral·lelament, proposa el ple desenvolupament de la funció de Barcelona com a capital de la nostra nació des del catalanisme progressista i des d’un marc polític i institucional adequat; que té molt pre-sents els compromisos que, acabat el 2003, aquest Ajuntament, i els governs de l’Estat i de la Generalitat tenen contrets amb el món a través del Projecte del Fòrum Universal de les Cultures, procurant que el tre-ball durant tot el mandat garanteixi que tal esdeveni-ment internacional tingui el to i la capacitat que els governs de l’Estat i la Generalitat i la Unesco li han volgut donar i sigui una contribució important al futur de les diferents cultures i dels països del món; i que la qualitat, el consens i el compromís que s’ha produït en el procés de redacció del Programa s’han de con-tinuar consolidant en la pràctica de cada dia i en les reflexions dels propers anys.
du-rant l’estiu, el Programa d’actuació municipal conti-nua tenint mancances importants.
Referint-se a l’urbanisme i les infraestructures, ob-serva que el Programa no hauria d’incloure inver-sions, com ara el port, l’aeroport, el Pla d’infraestruc-tures, el tren d’alta velocitat, l’Auditori, el Liceu o la Biblioteca Provincial, que són a càrrec d’altres Admi-nistracions, o, si més no, hauria de diferenciar la part que correspon a l’Ajuntament i la part que correspon a altres Administracions; que, en canvi, no esmenta inversions que eren compromisos electorals dels Par-tits integrats en l’equip de govern, com ara, l’acaba-ment i prolongació de les obres del túnel de l’avingu-da del General Mitre, la cobertura de la ronl’avingu-da del Mig al seu pas pel Districte de les Corts, l’estudi de la co-bertura de la ronda de Dalt en el tram corresponent als Districte de Gràcia i Nou Barris i el finançament de les obres de la plaça de Cerdà; que tampoc parla de l’ampliació de la ronda del Litoral; que dedica tan sols dues ratlles al projecte Barça-2000, potser per considerar-lo englobat dins el Pla director de la Dia-gonal, en el qual no s’hauria de cometre l’error de confeccionar-lo d’esquena als veïns i als Grups Muni-cipals; que sorprèn la indefinició amb què es tracten els fons per avançar l’execució del Pla especial de clavegueram, quan en la sessió del 25 de setembre de 1999 es presentà una mesura de govern que des-tinava 5.000 milions de pessetes a la construcció dels dipòsits del Parc de l’Escorxador i dels Jardins dels Doctors Dolsa i de les conques de la Riera Blanca i de la Barceloneta i quan, per altra banda, segons anuncià el Sr. Alcalde en una roda de premsa, es destinarien 10.000 milions a tal finalitat; i que s’hi fa una referència insuficient al subsòl urbà, el qual, a juí seu, necessita un pla d’usos perquè els múltiples ser-veis que hi discorren acabaran convertint-lo en un bé escàs.
Tocant a la política d’habitatge, comenta que els 4.000 milions que es dediquen a l’obtenció de sòl ser-viran per a adquirir-ne no només per a habitatge, sinó també per a equipaments i per a espais lliures i, per tant, li semblen insuficients per a poder desenvolupar la política d’habitatge que necessita una ciutat que ha perdut 250.000 habitants de 1980 ençà; que en la po-lítica de construcció d’habitatge de lloguer per als jo-ves, la responsabilitat es traspassa una vegada més a una altra Administració en assignar a la Generalitat la construcció inicial de 500 habitatges d’aquestes ca-racterístiques; que el nivell d’execució dels Pressu-postos pel Patronat Municipal de l’Habitatge resulta inacceptable, ja que, segons la liquidació del Pressu-post de 1997, només s’executaren 2.500 dels 5.300 milions de pessetes pressupostats, és a dir, un 47,43%, percentatge que millora fins al 61,28% el 1998 amb l’execució de 3.600 milions dels 5.900 pressupostats i, per altra banda, la disminució de les dotacions de tal Patronat en 1.304 milions palesa que en anys anteriors les xifres s’inflaven artificialment. Recorda que gràcies a l’acceptació d’una esmena for-mulada pel seu Grup a les Ordenances fiscals d’en-guany, els habitatges de protecció oficial podran gau-dir d’una subvenció del 50% de l’impost sobre els béns immobles durant tres anys, però, en canvi, fou rebutjada una altra al·legació seva que proposava subvencionar també els joves menors de trenta anys amb rendes inferiors a quatre vegades el salari mínim que adquirissin un habitatge en propietat.
Declina entrar en el terreny dels transports públics, perquè creu que el tema podrà ésser tractat en una sessió posterior, en la qual el seu Grup pensa plante-jar novament la creació d’una targeta jove i l’amplia-ció de l’horari nocturn.
Respecte al medi ambient, significa que Barcelona és la segona ciutat més sorollosa d’Europa tot i tenir en aquest terreny unes Ordenances molt exigents, raó per la qual insta al compliment, com a mínim, de la directiva europea; que l’objectiu del Programa d’ac-tuació municipal d’assolir el 2004 un percentatge de recollida selectiva del 32%, li sembla molt minso de cara a poder arribar el 2006, al 60% establint en el Pla metropolità de gestió de residus, sospita que es confirma si es consideren els percentatges oferts a la nova contracta de neteja i recollida adjudicada re-centment; i que s’ha incomplert el termini de tanca-ment de l’abocador del Garraf.
En matèria de cultura, troba a faltar un apartat es-pecífic dedicat a la protecció del patrimoni arquitectò-nic i propugna la implantació d’un model similar al de les “sovrintendenze” italianes integrades per persona-litats independents i especialistes, que tenen la funció d’emetre un informe vinculant sobre les actuacions que incideixin sobre el patrimoni monumental. També assenyala la necessitat d’avançar l’execució del pla de biblioteques per tal que tots els Districtes puguin disposar-ne d’una com més aviat millor.
En el terreny educatiu, les 4.000 places de llars d’infants previstes en el Programa d’actuació munici-pal li semblen insuficients per per fer possible la in-corporació de les dones al mercat laboral en igualtat de condicions; i en demana 7.500.
En relació a la fiscalitat, indica que Barcelona és la ciutat amb els impostos més alts de tot l’Estat i cal reduir no ja la pressió fiscal en relació al producte in-terior brut, sinó rebaixar en un 5% els impostos sobre els béns immobles, l’activitat econòmica i els vehicles de tracció mecànica.
En el camp de la seguretat, crida l’atenció del Con-sistori sobre la pèrdua de 800 places de guàrdies ur-bans de 1992 fins ara, l’envelliment de l’edat mitjana de la plantilla, la conveniència d’implantar la polícia de barri, i les noves funcions que a la Carta municipal assigna al Cos, per exemple, les relacionades amb la justícia municipal.
Pel que fa al desenvolupament econòmic, destaca la importància dels eixos comercials dels barris per les seves repercussions no només en l’activitat eco-nòmica del barri, sinó també en la seva seguretat i en la fixació de la seva població; i fa notar que la qüestió de la Fira es despatxa amb dues ratlles malgrat la seva contribució cabdal al desenvolupament econò-mic i, fins i tot, turístic de la Ciutat.
Diu, en conclusió, que el Grup Popular no pot do-nar el seu suport al Programa d’actuació presentat, perquè el considera massa genèric fins al punt que li sembla un catàleg de bones intencions i una eina pu-blicitària, no concreta ni el costos ni el finançament de les propostes i no les periodifica al llarg dels qua-drienni, encara que l’Alcalde en la darrera conferèn-cia de premsa es va comprometre a no acumular-les en els darrers quatre mesos del mandat.
Addueix que un primer inconvenient essencial és que no s’hi estableixin, amb claretat i precisió, les prioritats de la política de govern, perquè no s’hi defi-neixen uns objectius concrets que s’hagin d’assolir en cadascun dels anys, ni tampoc els diners que s’apli-quen a cada objectiu; que continua mantenint-s’hi la confusió entre criteris generals, enunciats de principis o declaracions de voluntat i objectius concrets, de manera que aquesta formulació fa molt difícil de fer el diagnòstic dels problemes de la Ciutat i les prioritats que es tindran, més enllà del cofoïsme que es des-prèn del conjunt del Programa, i de l’atribució de res-ponsabilitats a altres administracions fins al punt que resulta extraordinàriament difícil trobar-hi autoincul-pacions de l’equip de govern i, en canvi, extraordinà-riament fàcil trobar-hi responsabilitats alienes.
En aquesta línia cita com a exemple que la seva cinquena al·legació, que feia referència a la pèrdua de pes econòmic de Barcelona en relació al context català i altres ciutats presentant la xifra de llocs de treball localitzats basada en els censos de 1991 i 1995, fou contestada en el sentit que s’havia de con-siderar un període de temps més ampli, fins al mo-ment actual, per tal de no desvirtuar les dades (que fins a 1996 eren absolutament certes) i que fent-ho així, els llocs de treball localitzats fins al final de l’any passat arribaven a 900.000; ara bé, ell ha de recordar que per lloc de treball localitzat s’entén aquell que té la Ciutat amb independència d’on visqui qui l’ocupa, cosa que difícilment es pot determinar si no és mitjan-çant el cens –no serveixen altres registres– i per això desitja que se li aclareixi la font d’on s’obtenen aquests 900.000 llocs de treball, perquè:
a) segons el Programa d’actuació municipal 1996-1999, el producte interior brut de Barcelona represen-tava gairebé el 40% del de tot Catalunya i, en canvi, segons el que ara es presenta, només en representa el 34,9%, amb una diferència, per tant, de menys de 5 punts en cinc anys, que crida l’atenció sobre la di-nàmica econòmica de la Ciutat;
b) en l’estudi de la Diputació de Barcelona sobre el conjunt de la província, es posa en relleu que de les 22 zones en què es divideix la província, només dues tenen un creixement negatiu: Barcelona i l’Hospitalet.
Creu que aquestes consideracions posen en relleu la dificultat d’establir un diàleg positiu entre govern i oposició quan hi ha entestament a negar certes evi-dències.
En la mateixa línia situa també la política de sòl, després de reconèixer que en la política d’habitatge intervenen altres agents institucionals, tot dient que la seva al·legació que relacionava el cost de l’habitatge amb la pèrdua d’habitants de la Ciutat i l’envelliment de la població barcelonina ha estat contestada en el sentit:
a) que durant la vigència del Programa d’actuació municipal s’espera aconseguir 1.000.000 de m2 de
sòl per a ús públic; ara bé, ell creu que caldria preci-sar a què es destinaran i quina relació tindran amb la política d’habitatge;
b) que la baixada del preu del sòl no garanteix la disminució del cost dels habitatges; ara bé, ell creu que sí si realment s’aplica de manera que estigui vin-culada amb el cost final dels habitatges, altrament se-ria un regal als promotors: per això, una de les inter-vencions de l’equip de govern sobre els habitatges de
lloguer per a joves ha situat bona part del problema en el cost del sòl.
Opina que el gran fracàs de l’Ajuntament és la seva política de sòl, que el programa presentat no corregeix i, per tant, continuarà subsistint un dels problemes centrals de la Ciutat, del qual depenen molts altres.
Insisteix que el programa continua mantenint un grau d’imprecisió i confusió molt elevat que queda ben palès amb l’ús de l’expressió etcètera, amb la qual, per exemple, es posa punt a l’enumeració dels plans especials de reforma interior que es pensa aca-bar durant el mandat, sense que se sàpiga quants plans tenen cabuda dins aquest terme ni com l’oposi-ció pot fer-ne el control. Afegeix que al ritme d’exe-cució anunciat, l’acabament dels esmentats plans avui vigents exigirà vint-i-dós anys més: per això, el seu Grup va demanar que se’n prioritzés l’execució dedicant-hi uns recursos més substanciosos per tal d’escurçar els terminis.
Fa notar que la manca de concreció del Programa té, en canvi, una excepció quan es tracta de les ac-tuacions d’altres administracions i així s’hi deixa penjat el cas del túnel de la ronda del General Mitre, però s’hi precisen les coses a càrrec d’altres Administracions sense acompanyar-les de les con-verses i acords previs necessaris.
Subratlla que la inconcreció arriba també a la xifra de les inversions, que es presenten en grans agre-gats, ja que, segons el Programa, la inversió total as-solirà el 215.035 milions de pessetes i la neta, és a dir, descomptades les transferències de capital, 198.000; però el Sr. Alcalde, en la conferència de premsa només parlà de 155.000 milions, amb una di-ferència de 43.000 milions que es pregunta si pot obeir al fet que el Programa comptabilitzi com a inver-sions reals consignacions que serveixen per a pagar deutes concrets en actuacions anteriors. Afegeix que els agregats presentats ahir als mitjans de comunica-ció tampoc no es corresponen amb els que figuren en el Programa d’actuació municipal; que la xifra de 20.000 milions que segons el Programa es dediquen al Fòrum Universal de les Cultures coincideix amb la que figura en el Programa d’inversions municipals presentat ahir pel Sr. Alcalde, però el 13% que en l’estructura percentual mostrada ahir s’assigna a l’es-mentat Fòrum, no dóna pas tal xifra; que segons el Programa s’assignen als Districtres 41.456 milions de pessetes que pugen fins a 48.756 afegint-hi els 7.300 canalitzats a través de les empreses i organismes municipals, tanmateix l’esmentada distribució percen-tual els atribueix un percentatge del 29% que equival a 44.950 milions; i que per totes aquestes condicions, resulta difícil parlar amb propietat d’un programa d’actuació municipal.
Recalca que els grans agregats fan difícil de conèi-xer quant s’aplicarà a cada actuació; i que concreta-ment no es diu quines quantitats es dedicaran espe-cíficament a la Fira o a la Guàrdia Urbana, malgrat la pèrdua de personal que ha experimentat.
Districtes han d’ésser aprovats per aquest Plenari, la qual cosa farà possible de comparar-los amb el docu-ment que avui s’aprova, i que, al seu parer, seria més lògic que els Districtes elaboressin primer els respec-tius programes d’actuació per poder-los incorporar després al Programa d’actuació municipal abans de la seva aprovació inicial: per tant, el seu Grup propo-sarà reglamentar el contingut bàsic del Programa d’actuació municipal i la tramitació que ha de seguir.
Exposa que en les seves al·legacions el seu Grup pretén definir els elements principals que dibuixen un projecte per a Barcelona en els propers quatre anys perquè, en la seva opinió, la Ciutat té unes prioritats que se situen en aquests sis punts:
1) Una política urbana que tingui com a prioritat fer que les noves famílies puguin quedar-se a viure a la Ciutat per aturar d’aquesta manera el procés de pèr-dua de població, qüestió que s’ha d’encarar amb dili-gència tant perquè el cost del diner afavoreix la de-manda d’habitatge, com perquè si es desaprofita l’oportunitat de fixar població amb l’últim tram de la gent nascuda com a conseqüència del “baby boom”, serà molt difícil recuperar població i frenar l’envelli-ment: per tant, durant quatre o vuit anys cal donar prioritat, assignant-hi els recursos pertinents, a retenir aquesta població i, fins i tot, a atraure’n de fora.
2) La millora en els serveis a les persones i a les condicions de l’entorn, començant per la seguretat i, per tant, per la Guàrdia Urbana donat que la política d’estalvi de personal ha repercutit en la prestació dels serveis personals i així, si el mateix gerent de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i Qualitat de Vida ha arri-bat a reconèixer que la plantilla d’aquest organisme havia tocat fons i calia fer noves contractacions, ell es pregunta quant temps trigaran els responsables de la Guàrdia Urbana a fer una declaració en els mateixos termes, i vol remarcar que en la mateixa situació es troba el personal dels serveis socials, els adminis-tratius dels serveis tècnics, el personal del Pla de la Ciutat, els assessors jurídics dels Districtes, els ins-pectors tècnics dels Districtes, els delineants, els auxiliars administratius dels Districtes i els veterinaris, i que la millora dels serveis passa per la millora de les condicions de treball dels treballadors municipals, amb els quals cal arribar a acords en benefici de la Ciutat.
3) La capacitat per a localitzar noves activitats eco-nòmiques més enllà de l’oci nocturn i, fins i tot, del tu-risme perquè Barcelona necessita una dinàmica eco-nòmica que li permeti ésser el motor de Catalunya, i això exigeix molts recursos.
4) La millora de la mobilitat especialment per mitjà del transport de superfície, perquè comparant la nos-tra situació amb la de Madrid, resulta que allà el Me-tro traslladà 337 milions de persones i aquí el MeMe-tro, més els Ferrocarrils de la Generalitat, en traslladaren 306 i, per tant, la relació entre una i l’altra ciutat és d’1,4, però, en canvi, mentre els autobusos de Madrid trasportaren 548 milions de passatgers, els de Barce-lona només en transportaren 200 milions, de manera que entre una ciutat i l’altra la relació és de 2,7: per tant, en una ciutat com la nostra en què els desplaça-ments curts i mitjans es fan per superfície, potenciar aquest tipus de transport resulta un element indispen-sable per a racionalitzar la circulació urbana i, no obs-tant això, constata una actitud poc decidida del go-vern municipal en qüestions com ara el tramvia de la
Diagonal, respecte al qual el Programa es limita a dir que s’estudiarà.
5) L’urbanisme, perquè la ciutat necessita un pla d’usos per als centres d’oci, la recuperació, l’actualit-zació i finalitl’actualit-zació dels plans especials de reforma in-terior i l’establiment de nous marcs que garanteixin la participació dels veïns en el planejament urbà.
6) El medi ambient, en relació al qual s’hauria d’abandonar la política de les grans declaracions i atacar quatre qüestions primordials: el soroll, l’aboca-dor del Garraf que és el més greu exponent de l’in-compliment reiterat del govern municipal, l’agenda 2000, que l’equip de govern s’havia compromès a aplicar el desembre de 1996, i la recollida selectiva d’escombraries, aspecte en el qual el Pla d’actuació municipal està allunyat de poder complir els compro-misos assumits per al 2006 i tanmateix, a juí seu, quan acabi el mandat, tampoc s’hauran assolit els ob-jectius que s’hi proposen, perquè el problema no rau només en la gestió de les empreses, sinó també en l’actitud i la col·laboració dels ciutadans, i això recla-ma recursos.
La Sra. Mayol considera que el Programa d’actua-ció municipal fou ja àmpliament discutit en el debat de la seva aprovació inicial i, per tant, centra la seva intervenció en quatre reflexions.
Comenta, primerament, que el procés de participa-ció generat al voltant del Programa d’actuaparticipa-ció munici-pal expressa una idea política fonamental per al seu Grup, la necessitat de governar comptant amb la con-nivència de la gent, i ella no coneix gaire experiències de govern locals que estiguin en disposició de pre-sentar un programa d’actuació que es desenvoluparà durant quatre anys, i sometre’l a debat amb la ciuta-dania. Afegeix que la manera com s’ha desenvolupat tal procés, li n’ha confirmat la bonesa per la tipologia de les al·legacions presentades, que va des del grui-xut document presentat per la Federació d’Associa-cions de Veïns, a les aportad’Associa-cions singulars de perso-nes concretes, com les que han fet els arquitectes Martorell i Mackay; i que de l’esforç que l’equip de govern ha fet per difondre el document, n’ha tret la percepció de la gent se sentia satisfeta de poder-hi participar.
algun incompliment que, per altra banda, serà lògic que s’hagi produït en un document d’aquesta natura-lesa; i recalca que la gent no ha opinat sobre objec-tius, sinó sobre coses concretes, encara que no es precisin les actuacions que es faran cada mes.
En tercer lloc, posa en relleu que el document en debat és fruit del diàleg i la negociació entre les forces que integren l’equip de govern i ella se’n sent satisfeta, perquè incorpora el plantejament general d’IC-V: apos-ta per la vida quotidiana de la gent, i per la política i les inversions que posen l’accent en el detall i racons; la sostenibilitat impregna tot el programa i això per-metrà presentar uns resultats que a curt termini no poden ésser brillants, però faran canviar definitiva-ment la Ciutat; aposta també per la participació de la gent i, per això, preveu, per exemple, un informe de participació veïnal en els projectes urbanístics. Signi-fica que malgrat alguns aspectes, com ara la menció explícita al projecte Barça 2000, que en la seva opi-nió no calia, o de les formulacions relatives a la po-tenciació de l’habitatge taxat, que troba excessives, el document respon globalment a les seves propostes electorals.
En darrer lloc, subratlla que l’execució del Progra-ma requereix diàleg amb la gent i amb les altres Ad-ministracions, per a obtenir la col·laboració de les quals demana ajuda als Grups de l’oposició.
El Sr. Portabella destaca primerament que fins arri-bar a la formulació del text definitiu, el contingut del Programa d’actuació municipal ha tingut una evolució per les incorporacions que s’hi han fet en un procés participatiu, en el qual mentre el Grup Popular ha op-tat per fer unes esmenes clares, el de CiU ha preferit formular uns criteris modificadors del document, cosa que ha fet més difícil acceptar les seves al·legacions; que el document elevat avui a l’aprovació del Consis-tori ha estat debatut àmpliament en els Districtes, sot-mès a informació pública i discutit en diverses comis-sions: no pot acceptar, doncs, que se’l consideri l’eina d’una campanya publicitària, ja que en les campa-nyes publicitàries no s’alteren els continguts inicials com s’ha fet, en canvi, en el procés seguit pel Progra-ma d’actuació municipal, que és, per tant, un veritable programa polític en un marc d’actuació concret.
Addueix tot seguit que el Programa d’actuació mu-nicipal té el grau de concreció propi d’un document de la seva naturalesa: perquè moltes de les actua-cions previstes s’han de desencallar en un procés que no es pot precisar en quin moment s’acabarà, com és, per altra banda, normal en totes les Adminis-tracions; perquè hi ha actuacions transversals que estan condicionades per altres, cosa que fa impossi-ble fixar-hi una data; perquè n’hi ha d’altres que re-quereixen la intervenció de diverses Administracions i, en conseqüència, no està a l’abast d’aquest Ajunta-ment determinar quan es faran; i perquè altres recla-men un esforç sostingut durant un temps llarg: per tant, el Programa d’actuació municipal és un docu-ment realista que defuig la demagògia.
Afirma que, tanmateix, s’hi contenen coses ben concretes que renuncia a enumerar, però si més no, vol esmentar que dins l’àmbit de joventut es preveu el desenvolupament del programa Ull Jove i l’ampliació a tota la Ciutat del programa Viure i Conviure; que el Servei Interreligiós de Barcelona es posarà en marxa dins el mandat; i que, per altra banda, les coses no es poden congelar perquè no hi ha res estàtic. Agrega
que el Programa d’actuació municipal defineix uns ei-xos clars i els seus conceptes de cohesió social i d’igualtat són rellevants i hi tenen caràcter transver-sal, igual com la intervenció sobre l’espai públic i tot allò que fa referència a la innovació i al desenvolupa-ment, a Barcelona com a capital de Catalunya i Europa, a la Regió metropolitana i al desenvolupa-ment de la Carta municipal.
Remarca, també, que el Programa d’actuació mu-nicipal es complementa amb el quadre macroeconò-mic de l’evolució de les principals variables econòmi-ques d’aeconòmi-quest Ajuntament entre el 2000 i el 2003, cosa que ben poques Administracions públiques fan i, per tant, cal valorar degudament aquest compromís de transparència; que en el període 1994-1998 els Ajuntaments catalans varen portar a terme un 42% de tota la inversió pública feta a Catalunya, quan la mitjana de l’Estat està en el 37%; que els 215.000 mi-lions de pessetes que aquest Ajuntament pensa in-vertir en la Ciutat es destinaran a millorar la quantitat i qualitat de les instal·lacions i equipaments en dues terceres parts, a la millora dels espais públics vials i a les infraestructures medioambientals; que aquest es-forç inversor, de gairebé 198.000 milions de pesse-tes, es fa sense necessitat de recórrer a l’endeuta-ment, cosa que resulta ben singular dins el conjunt de les grans Administracions públiques; que deixant de banda les grans inversions que requereixen la col·la-boració d’altres Administracions, el Programa preveu unes 500 actuacions, entre les quals n’hi ha 350 d’una quantia mitjana que està al voltant dels 125 mi-lions de pessetes cadascuna en els Districtes i, per tant, té un grau de concreció molt més alt que el que ofereixen altres Administracions, les quals recorren a la dispersió, als macrocontinguts i als adjectius, per-què no es pugui passar comptes al final del mandat, como sí que permet fer-ho, en canvi, el Programa en debat.
El Sr. Forradellas invita el Sr. Fisas a visitar el Pa-tronat Municipal de l’Habitatge per poder exposar-li amb detall les activitats que porta a terme aquest or-ganisme, l’actuació del qual no s’ha de valorar, com ha fet l’esmentat regidor, seguint el criteri exposat en repetides ocasions pel Sr. Álvarez, sinó amb una perspectiva de dos, tres o quatre anys, perquè en la construcció resulta difícil mirar les coses per anys i, a més, l’actuació del Patronat està condicionada per determinats elements conjunturals com en el cas d’al-gunes previsions de subrogació de prèstecs de l’In-casol, que després no s’han de realitzar, perquè així s’acordà.
Puntualitza que un 35% de l’habitatge construït a la Ciutat durant el darrer mandat, ho fou sota algun règim de protecció pública i sense haver de requa-lificar terrenys com propugnava algun altre progra-ma electoral.
També matisa, en vista de l’al·lusió que el Sr. Miró ha fet a la Fira, que el Land de Baviera fa unes apor-tacions enormes a la Fira de Munic i, en canvi, la nos-tra només pot comptar amb l’esforç d’aquest Ajunta-ment i d’ella mateixa.
en el vessant urbanístic; que el Programa preveu, en el quadrienni, una inversió de 225.000 milions de pessetes, dels quals 198.000 són a inversió neta, mentre que la resta serà finançada mitjançant la ven-da d’actius i recursos externs com ara els procedents dels Fons de cohesió; que els 155.000 milions de pessetes són la suma de la inversió directa més les aportacions al programa de fons de Foment de Ciutat Vella, SA, i les actuacions del programa d’aparca-ments que es faran a través de la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA; que, efectivament, 20.000 milions no representen el 13%, sinó tan sols el 12,9% dels 155.000 milions esmentats; que es pro-curarà rectificar convenientment les 86 vegades que aparaeix el mot etcètera en un text de 65.000 pa-raules; que l’equip de govern prefereix planejar el se-gle XXI amb les xifres de 1999, si és possible, i no pas amb les de quatre anys en darrera; i que amb el Programa en debat l’equip de govern compleix amb la seva responsabilitat comprometent davant els ciu-tadans els seus objectius i projectes per als propers quatre anys.
El Sr. Fisas matisa que en la seva intervenció ante-rior ha parlat d’una directiva europea quan, en reali-tat, es tracta d’una normativa de l’Organització Mun-dial de la Salut; que en les seves compareixences en el Congrés dels Diputats i en el Senat com a secretari d’Estat se li exigia un grau de concreció en les xifres dels pressupostos molt més alt del que presenta el Programa d’actuació municipal, la importància del qual feia aconsellable haver convocat una sessió ex-traordinària per debatre’l a fons.
El Sr. Miró considera que la Sra. Mayol li ha atribuït coses que ell no ha dit perquè en cap moment ha dit que la Ciutat estigui caient o trista, sinó que hi havia un problema de creixement econòmic de la Ciutat en termes relatius, qüestió que surt cada dos per tres en els mitjans de comunicació i, per tant, s’està conver-tint en un tòpic.
Subratlla que estarà content de poder rectificar, si escau, el seu pronòstic sobre els aspectes relacio-nats amb el medi ambient, perquè quan les coses van malament no se n’alegra pas; que resulta molt di-fícil establir un diàleg constructiu amb l’equip de go-vern, el qual no sembla posar interès en allò que se li diu, excepte quan li convé assolir un consens; que la crítica no pressuposa una voluntat catastrofista, sinó una crida a la rectificació; que no entén com fixar unes dades pot ésser fer demagògia, ja que la pro-gramació consisteix precisament en això; que per la seva experiència com a cap de servei, director gene-ral i conseller, sap que els programes dels departa-ments tenen una durada de quatre anys i defineixen els projectes i els diners que s’hi pensa aplicar cada any i el seu Grup reclama precisament això; que no sap de quines 500 i 350 intervencions parlava el Sr. Portabella, perquè ell no té –i el demana– tal llistat, que també desconeixen els Consells de Districte; i que fins ara a la Fira, aquest Ajuntament més que pa-gar-li res, li està cobrant un cànon. Afegeix que el seu Grup és aquí per a defensar un determinat estat d’opinió a la Ciutat respecte la vida municipal i no per justificar ningú, però quan un paga quelcom, ha de poder manar en la mateixa proporció; si no, no ho fa. Observa que segons ha entès de l’explicació del Sr. Casas, els 155.000 milions no comprenen les transferències de capital i, tanmateix, el document
lliurat als mitjans de comunicació inclouen les aporta-cions a l’Institut Municipal d’Urbanisme i a les Empre-ses municipals: creu, doncs, necessari que s’aclareixi a què obeeix tal diferència, a no ser que respongui, com ja ha apuntat, a compromisos anteriors, com ara els de Holsa, si bé, en tal cas, no haurien de figurar en el Programa d’actuació municipal, perquè corres-ponen a inversions passades i no pas futures.
El Sr. Álvarez puntualitza que les seves interven-cions s’han fonamentat en dades exactes que consta-ven en la memòria del Patronat Municipal de l’Habitat-ge; i que mai no arriba el moment de compensar allò que aquest organisme ha deixat de fer l’any anterior.
El Sr. Maragall creu que la insistència del Sr. Miró a recórrer xifres del 1996 es deu al fet que en tal any Europa començà a sortir d’una crisi econòmica que Barcelona resistí sense decreixement, perquè altra-ment hauria d’admetre que d’aleshores ençà la nostra Ciutat ha crescut a un ritme tant o més important que la resta de Catalunya i d’Espanya, com confirma un estudi de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, segons el qual el creixement del producte d’interior brut ha estat del 19,7% a Catalunya, del 21,5% a la Regió metro-politana i del 21,7 al Barcelonès. Afegeix que, en tot cas, la caiguda espectacular no ha estat en el creixe-ment econòmic de Barcelona, sinó en els vots de Convergència i Unió.
El Sr. Portabella aclareix que les 350 actuacions que ha esmentat són la suma de les recollides en els programes dels deu Districtes i les restants 150 fins arribar a les 500 figuren en el document lliurat als membres del Consistori; i que en el Parlament de Ca-talunya no ha sentit mai que, en tractar-se d’actua-cions ja executades en un 50%, s’acceptés de fer amb les transferències a Agisa això que el Sr. Miró demana respecte a les aportacions a Holsa.
El Sr. Miró replica al Sr. Maragall que la Regió me-tropolitana funciona bé des del punt de vista econòmic, però la situació de Barcelona queda ben palesa en el fet que el tercer trimestre de 1999 la xifra d’altes totals a la Seguretat Social, 891.854 persones, continuava éssent sensiblement inferior a les 930.000 que hi havia el 1991, any en què s’inicià la crisi, i també en un estu-di de la Diputació de Barcelona sobre la creació i desa-parició d’empreses, segons el qual la província pre-sentava un creixement entre els 4,3 i els 9,9 punts, excepte al Barcelonès, on havia estat de 0,50%.
Reitera que el pes econòmic de Barcelona en el conjunt de Catalunya entre l’anterior Programa d’ac-tuació municipal i aquest ha disminuït en 5 punts, cosa que resulta incompatible amb l’afirmació que el creixement de Barcelona sigui superior al del conjunt a Catalunya.
El Sr. Alcalde discrepa del diagnòstic que fa el Sr. Miró del creixement de la Ciutat, tot argumentant que en els darrers quinze anys també Andalusia ha cres-cut percentualment més que Catalunya, perquè qui parteix d’una base més baixa té més marge en ter-mes relatius; que s’ha de reconèixer que Barcelona ha contribuït moltíssim al producte interior brut de Ca-talunya i en continua essent lider, però és bo que el creixement econòmic s’estengui per tot el territori de Catalunya, cosa que, si la Ciutat no perd dinamisme, no ha d’espantar, perquè el nostre territori només té 100 Km2 i és bo que hi hagi unes transferències de
