Internet: http://www.bcn.es Núm. 24 / Any LXXXVIII 30 de juliol de 2001 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 1-VI-2001 ... 1318
Acords sessió 29-VI-2001 ... 1342
Comissió de Govern Acta sessió 16-V-2001 ... 1345
Acta sessió 13-VI-2001 ... 1356
Acords sessió 13-VI-2001 ... 1365
Acords sessió 4-VII-2001 ... 1370
Consells Municipals de Districte Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords sessió 21-VI-2001 ... 1375
Districte 6. Gràcia. Acords sessió 3-VII-2001 ... 1375
Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió 3-VII-2001 ... 1376
Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Maig 2001 ... 1377
Llicències d’obres. Maig i juny 2001 ... 1381
Notificacions ... 1393
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 1 de juny de 2001 i aprovada el dia 29 de juny de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia u de juny de dos mil u, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Ti-nents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regi-dors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Tor-recilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, José Ignacio Cuervo i Argudín, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Magdalena Oranich i Solagran, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forra-dellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Excusen la seva assistència els Ims. Srs. Antoni Santiburcio i Moreno, Josep Miró i Ardèvol, i Santiago Fisas i Ayxelà.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 27 d’abril de 2001, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici:
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 14 de maig de 2001 (S1/D/2001 1779), que modifica la composició de les Comissions d’Infraestructures i Urbanisme i de Políti-ca de Sòl i Habitatge en el sentit de substituir-hi els Ims. Srs. Joan Puigdollers i Fargas i Josep Miró i Ar-dèvol, pels Ims. Srs. Joaquim Forn i Chiariello i Jau-me Ciurana i Llevadot.
2. Decret de l’Alcaldia, de 28 de maig de 2001 (S1/D/2001 2027), que modifica la composició de la
Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana desig-nant l’Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic, en substi-tució de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan.
3. Decret de l’Alcaldia, de 14 de maig de 2001 (S1/D/2001 1778), que nomena membres del Consell Municipal del Districte de Gràcia la Sra. Maria Cinta Llasat i Buera i el Sr. Guillem Espriu i Avendaño, en substitució de les Sres. Sònia Hernández i Escudero, i Marina Bru i Purón.
4. Decret de l’Alcaldia, de 2 de maig de 2001 (S1/D/2001 1641), que designa representants de l’Ajuntament a la Comissió de seguiment del Protocol de cooperació entre el Ministeri de Foment i l’Ajunta-ment de Barcelona per al desenvolupal’Ajunta-ment de les Infraestructures ferroviàries d’alta velocitat, els Ims. Srs. Xavier Casas i Masjoan i José Ignacio Cuervo i Argudín i els Srs. Ramon Seró i Esteve i Josep A. Acebillo i Marín.
5. Decret de l’Alcaldia, de 16 de maig de 2001 (S1/D/2001 1841), que designa observadors/es als Consells Municipals que s’indiquen:
Consell Assessor de la Gent Gran, els Srs. Antonio Albesa i Vilalta, Ramon Martínez i Callén, i Albert Pons i Valón.
Consell Ciutat i Comerç, els Srs. Antoni Fabregat i Fabregat, i Rafael Pradas i Camps.
Consell Municipal d’Associacions de Voluntariat de Barcelona, el Sr. Jacint Humet i Palet, i la Sra. Teresa Perelló i Domingo.
Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, els Srs. Josep Bueno i Escale-ro, i Enric Truñó i Lagares.
Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, els Srs. Francesc Borrell i Mas, Daniel Sirera i Bellés, i Germà Vidal i Rebull.
Consell Municipal de Benestar Social, els Srs. Ferran Clemente i Solsona, i Enric Vila i Andreu.
Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, el Sr. Agustí de Semir i Rovira.
Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, els Srs. Sebastià Alegre i Rosselló, Miquel Bonilla i Ruíz, Albert Pons i Valón, i Josep Puig i Boix.
6. Decret de l’Alcaldia, de 28 de maig de 2001 (S1/D/2001 2018), que designa gerents dels Distric-tes: de Sant Martí, el Sr. Lorenzo Albardías i Marfil; i de les Corts, la Sra. Gemma Arau i Ceballos; i d’Hor-ta-Guinardó, el Sr. Eduard Vicente i Gómez.
7. Decret de l’Alcaldia, de 18 de maig de 2001 (S1/D/2001 1891), que assigna al Sr. Albert Vilalta i Cambra, les funcions de la direcció tècnica d’inversi-ons en el Comitè de Govern.
8. Decret de l’Alcaldia, de 18 de maig de 2001 (S1/D/2001 1954), que designa el Sr. Antoni Falcón i Vernis gerent del Pla Director del Parc de Montjuïc amb adscripció funcional al primer tinent d’alcalde i amb les funcions que concreta.
El Sr. Alcalde contesta que en la sessió tinguda abans d’ahir, el Consell d’Administració acordà nome-nar gerent el Sr. Conde del Campo.
9. Decret de l’Alcaldia, de 28 de maig de 2001 (S1/D/2001 2026), que designa l’Im. Sr. Pere Alco-ber i Solanas representant de l’Ajuntament a Mer-cabarna, SA, en substitució de l’Im. Sr. Xavier Ca-sas i Masjoan, i en proposa a la Junta General el no-menament com a membre del Consell d’Adminis-tració.
10. Decret de l’Alcaldia, de 7 de maig de 2001 (S1/D/2001 1688), que sotmet a la Comissió Especial de Comptes el Compte General de l’exercici de 2000 corresponent a l’Ajuntament, als Organismes autò-noms municipals i a les Societats de capital íntegra-ment municipal, i els estats integrats i consolidats.
11. El Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona, de permu-ta de les finques qualificades d’equipament, situades en el carrer de Brusi, núms. 51-61, cantonada amb el de Copèrnic, i en el carrer de Can Ràbia, núms. 7-9, que es destinaran a parc urbà i equipament social i cultural la primera, i a residència universitària la sego-na, signat el 17 de maig de 2001.
El Sr. Ciurana, després de dedicar un emocionat record al Dr. Caparrós, Rector de la Universitat de Barcelona, mort aquesta setmana, celebra la solució que s’ha trobat quant a la conservació dels jardins de Brusi. Observa que en el Conveni no s’ha recollit l’acord pres pel Consell Municipal del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, sobre la creació d’una Comis-sió de seguiment del Conveni; i demana aclariments respecte a l’edificabilitat sobre rasant atès que l’expe-dient en un lloc parla de 4.000 metres quadrats, que valora a 150.000 pessetes cada un, i en un altre de 7.200 metres quadrats, que valora a 83.000 pessetes cada un.
El Sr. Alcalde indica que els Serveis municipals competents facilitaran els aclariments oportuns al Sr. Ciurana; i se suma al record del Dr. Caparrós.
b) Mesures de govern
1. Celebració del Centenari de la mort de Jacint Verdaguer.
El ponent de Cultura, Sr. Mascarell, informa que el 10 de juny de 2002 es compliran cent anys de la mort de Jacint Verdaguer, figura cabdal del moviment de la Renaixença i escriptor clau de la literatura catalana moderna, dintre de la producció literària del qual des-taquen l’Atlàntida, i el Caningó: conseqüentment, ate-sos, a més, els vincles que Verdaguer mantingué amb aquesta Ciutat, l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, con-juntament amb l’Acon-juntament de Folgueroles, pensen desenvolupar un conjunt d’activitats dedicades a aquest escriptor –conferències, exposicions, rutes li-teràries, edicions, treballs a les escoles, etc.–, que convidaran a rellegir l’obra de Jacint Verdaguer en clau del segle XXI i a estudiar la seva vida.
El Sr. Ciurana es congratula d’aquesta iniciativa que pretén homenatjar i posar d’actualitat la figura de Jacint Verdaguer, si bé li hauria agradat que la mesu-ra de govern presentada recollís també la participació en la Comissió creada per la Generalitat amb el ma-teix objectiu, ja que a primers de maig li fou tramès al
regidor de Cultura un esborrany de decret que reser-vava a l’alcalde de la Ciutat una de les vicepresi-dències del Comitè d’Honor.
El Sr. Álvarez manifesta que el seu Grup s’adhe-reix amb entusiasme a la mesura de govern.
El Sr. Portabella expressa la seva adhesió a la ini-ciativa presentada tot destacant que Jacint Verda-guer fou una figura clau de la Renaixença; que l’any vinent coincidiran la commemoració del 150è aniver-sari del naixement d’Antoni Gaudí i el centenari de la mort de Jacint Verdaguer, dos personatges l’obra dels quals ha transcendit les fronteres del nostre país; que en l’obra de Jacint Verdaguer hi ha diversos poemes dedicats a edificis de Barcelona i a la quo-tidianitat de la Ciutat; i que la lectura dels seus llibres, sobretot entre les classes populars, contribuí a difon-dre la catalanitat de l’esperit de la Renaixença i con-vertí el seu enterrament en una impressionant mani-festació de dol popular.
Creu, doncs, sobradament justificada la mesura de govern que s’ha presentat.
c) Informes
1. Balanç sobre l’estat d’execució del Pla de biblio-teques tres anys després de la seva aprovació.
El Sr. Mascarell comença recordant que el Pla de biblioteques, aprovat per unanimitat el 23 d’abril de 1998, es proposava renovar el servei de biblioteques de Barcelona adaptant-les a la ciutat del coneixe-ment, definint un nou model de biblioteques, establint un nou model de gestió i adequant l’estructura de les biblioteques als estàndards de lectura vigents en els països del nostre entorn; que tal Pla prefigurava l’ac-tuació municipal fins a l’any 2007 per a la transforma-ció de la realitat bibliotecària de la Ciutat i pretenia la coordinació de les institucions implicades en el siste-ma de lectura pública –Ajuntament, Diputació i Gene-ralitat–, és a dir, un model de gestió institucional.
Continua dient que passats tres anys de l’aprova-ció del Pla és hora de fer-ne un balanç que considera positiu, perquè s’han assolit amb escreix els objectius definits i les biblioteques s’han convertit en un ele-ment central dels barris i dels Districtes i en un equi-pament bàsic per a la transformació que les Ad-ministracions han de promoure en el camp del coneixement i de la informació; que la Ciutat disposa ja de cinc biblioteques de Districte i divuit de barri, la darrera de les quals, la de la Barceloneta, obrí les se-ves portes el dia 22, si bé encara no ha estat inaugu-rada oficialment; i que enguany s’obriran dues noves biblioteques, la del Poble-sec i la de Montbau.
prés-tecs al dia i uns 800 per hora de servei bibliotecari; que els fons existents a la xarxa de biblioteques han passat de 300.000 documents el 1996 a 589.000 el 2000; i que la xarxa de biblioteques disposava d’un sol punt d’Internet el 1999 i en tenia seixanta el 2000, els quals tingueren 55.000 usuaris xifra que, proba-blement, es duplicarà enguany en què els punts d’Internet arribaran a seixanta-sis.
Comenta que les dades anteriors demostren que la política de creixement del sistema bibliotecari va acompanyada d’un notable èxit en l’ús que la ciutada-nia fa; que en el present exercici es produiran tres fets importants: 1r) el ple funcionament del Consorci de Biblioteques, format per la Diputació i l’Ajuntament i que té com a finalitat garantir que les biblioteques puguin complir les seves funcions d’informació, prés-tec i promoció cultural, recollides en el manifest de la Unesco de 1994; 2n) la construcció de la biblioteca pública del Born, on actualment s’estan fent uns tre-balls de prospecció arqueològica que duraran encara uns tres mesos, transcorreguts els quals començarà la construcció de la nova biblioteca, que serà finança-da pel govern de l’Estat i gestionafinança-da per la Generali-tat; 3r) l’entrada en funcionament de la Comissió de Lectura Pública de la Ciutat, que actuarà sobre la re-alitat bibliotecària en el seu conjunt, és a dir, tant so-bre les biblioteques públiques de barri i de Districte, com les biblioteques especialitzades i les università-ries, i que té com a principal objectiu conformar les comissions de lectura pública dels barris i dels Dis-trictes.
Parla, més endavant, dels Projectes que es faran realitat en els propers mesos i en els anys que resten del present mandat consistorial i esmenta:
a) El creixement de les infraestructures que farà aparèixer el 2002 les biblioteques de barri de Vall-vidrera, del Torrent de l’Olla i del Bon Pastor i la reha-bilitació de Can Fabra com a biblioteca, i el 2003 les biblioteques de barri de Palau-Foronda, de Fort Pius, de la Sagrada Família i del Carmel i la rehabilitació i ampliació de les biblioteques F. Bonnemaison, de les Roquetes i de Lesseps;
b) La millora de l’accessibilitat als serveis bibliote-caris, sobretot pel que fa als horaris i als programes d’estiu;
c) La millora dels fons amb un procés d’especialit-zació i així, sens perjudici de l’existència d’un catàleg únic, de la mateixa manera que les biblioteques de Sant Pau, de F. Bonnemaison i de Clarà, s’han espe-cialitzat respectivament, en la cultura àrab, la dona, i el Noucentisme i la figura de Josep Clarà, durant el 2001 es materialitzaran les especialitzacions se-güents: el circ i les arts parateatrals, a la de Nou Bar-ris; la música, a la del Vapor Vell; la cultura de la pau, a la del Poble-sec; la cultura mediterrània i popular, a la del Torrent de l’Olla; i el Modernisme, a la de la Sagrada Família;
d) El manteniment de la cooperació amb tots els agents culturals i socials de la Ciutat, de la qual són exemple: la paradeta que la Biblioteca Garcilaso ha muntat en el Mercat del Congrés; les relacions amb els Arxius Històrics de Districte, amb les Oficines d’A-tenció al Ciutadà i amb la Biblioteca General de l’A-juntament; el treball amb la Universitat Oberta de Catalunya perquè les biblioteques de Districte siguin punt d’informació d’aquesta universitat popular; l’ex-periència pilot de cogestió de la biblioteca de
Mont-bau amb l’Associació Cultural MontMont-bau; la concreció d’espais de col·laboració amb les escoles de l’entorn de cada escola; el suport a iniciatives de recerca de noves formes de ciutadania entorn de les biblioteques com la creació de l’Associació d’Amics i Amigues de les Biblioteques de Barcelona, i el servei de préstecs a domicili per a les persones que per diverses raons no poden acudir a les biblioteques; i l’entrada en fun-cionament dels clubs de lectura.
Diu, en resum, que el Pla de biblioteques en els tres anys que fa que funciona ha aconseguit, amb es-creix, tot allò que s’havia proposat i ha donat la volta al sistema bibliotecari de la Ciutat que encetà el Pla de biblioteques aprovat el 1910, si bé la primera bi-blioteca no fou inaugurada fins al 1934, mentre que després, durant el franquisme, les biblioteques no es consideraren una necessitat primordial, de manera que el tomb donat a partir de la recuperació de la de-mocràcia, i especialment els darrers anys, permet sentir-nos-en orgullosos perquè una societat amb un bon servei bibliotecari és més democràtica, i el Pla presentat posa el coneixement i el saber al servei de tothom.
El Sr. Ciurana, després d’agrair l’Informe que s’acaba de facilitar, demana que en coherència amb els objectius del Fòrum Universal de les Cultures i per guanyar credibilitat pel que fa al compromís de Bar-celona amb la cultura, l’execució del Pla de Bibliote-ques s’avanci al 2004, decisió que exigiria una inver-sió d’uns 8.800 milions de pessetes que, tot i ésser important, comparada amb els costos de les infra-estructures i dels continguts i activitats del Fòrum, és relativament modesta en vista dels beneficis que pot reportar.
La Sra. Balseiro creu, d’antuvi, que el fet d’haver presentat aquest Informe sense haver-lo passat prè-viament per la Comissió d’Educació i Cultura, denota quin és el tarannà del govern municipal.
Entrant en el fons de l’assumpte, es pregunta si l’In-forme exposat s’ajusta al document lliurat al seu Grup i reflecteix realment l’estat del Pla de biblioteques apro-vat el 1998, ja que conté múltiples referències i compa-racions respecte a la situació existent el 1990.
Agafant, doncs, les previsions aprovades per una-nimitat el 1998, comenta que l’estat d’execució no és tan esperançador com el ponent de Cultura ha mos-trat; que hi ha dues biblioteques que, amb sort, esta-ran enllestides enguany, quan havien d’haver-ho es-tat en el mandat anterior; que no es compleixen els horaris mínims de funcionament de les biblioteques i molt menys encara els òptims, ja que segons el Col·legi de Bibliotecaris l’horari òptim de funciona-ment de les biblioteques és de 72 hores setmanals per a les de Districte i de 30 hores setmanals per a les de barri i, no obstant això, segons la pàgina web municipal, la biblioteca del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, la Biblioteca Clarà només funciona un mitja-na de 30,5 hores setmamitja-nals.
Pensa, en conclusió, que el grau d’execució del Pla de biblioteques és negatiu perquè encara està molt lluny dels objectius marcats, encara no es pot parlar d’uns serveis de qualitat que cobreixin les necessitats dels usuaris i usuàries i encara s’ofereixen uns hora-ris de funcionament de les biblioteques incompatibles amb les necessitats dels joves, ja que coincideixen amb els dels centres d’ensenyament secundari i de la universitat; i que el Sr. Mascarell ha presentat les bi-blioteques com a centres de saber i com a centres socials amb suports tecnològics que facilitin la demo-cratització i la difusió de la informació, la transmissió dels coneixement i la formació i educació permanent, aspectes que comparteix tot el Consistori, però hores d’ara molt poques biblioteques reuneixen aquestes característiques.
El Sr. Maestro manifesta que si la Sra. Balseiro vi-sités algunes biblioteques de barris populars en comptes de consultar la pàgina web, s’adonaria que les seves afirmacions no s’ajusten a la realitat; que, en la seva opinió, el grau d’execució del Pla de biblio-teques és satisfactori, encara que perfectible com qualsevol obra humana, i s’està desenvolupant ade-quadament; i que per tal de facilitar l’accessibilitat a les biblioteques i l’ús dels seus serveis, el seu Grup proposà al Consorci que s’augmentés l’horari de fun-cionament d’algunes biblioteques, especialment en època d’exàmens, i que s’hi instal·lessin cafeteries i altres serveis complementaris.
La Sra. Mayol creu que el Pla de biblioteques i el seu desenvolupament constitueixen una de les expe-riències més clares d’apropament de la cultura i de la lectura als barris; que el nivell d’ús que han assolit les biblioteques, especialment la de Nou Barris, demos-tra que feien falta; que caldria fer un esforç per incre-mentar els fons documentals, ja que en algunes bi-blioteques resulten escassos; i que valdria la pena generalitzar una experiència que s’ha fet a Sant An-dreu per acostar les biblioteques als mercats, la qual ha resultat molt interessant.
El Sr. Mascarell s’ofereix a acompanyar a la Sra. Balseiro a visitar biblioteques, perquè no entén les conclusions que aquesta regidora treu de l’actual rea-litat bibliotecària.
Assegura que les biblioteques s’estan transformant i que s’està transformant també la relació que els ciu-tadans i ciutadanes mantenen amb les biblioteques, com pot constatar-se visitant les biblioteques d’Horta, del Vapor Vell, i de la Barceloneta, encara no inaugu-rada oficialment, que són plenes de persones que usen amb satisfacció els seus serveis, ja que les no-ves biblioteques s’ajusten funcionalment als requeri-ments dels usuaris.
Significa que les xifres que ha donat li han estat facilitades pels serveis bibliotecaris, que són molt efi-cients, i la Sra. Balseiro n’ha fet un lectura esbiaixa-da; que l’èxit assolit pel Pla de biblioteques és conse-qüència de la voluntat de transformar una realitat que havia anat quedant obsoleta; que els horaris de les biblioteques s’han d’adaptar als temps, però no s’han de confondre amb els de les sales d’estudi de les uni-versitats i s’han d’establir pensant en tots els públics i no només en el públic juvenil; que s’està estudiant amb l’Institut Municipal de Mercats la manera d’esten-dre l’experiència de Sant And’esten-dreu a altres mercats; que l’especialització dels fons de les biblioteques per temàtiques està tenint un gran èxit i ajuda a donar
una entitat pròpia a cada centre; que el sistema biblio-tecari és una responsabilitat compartida per l’Ajunta-ment i la Diputació, però que arriba també al Govern de Catalunya, el qual ha d’ajudar a desenvolupar les infraestructures necessàries, cosa que malaurada-ment fins ara no s’ha aconseguit, motiu pel qual, en una propera reunió amb el Conseller de Cultura, els representants d’aquest Ajuntament i de la Diputació li demanaran una participació de la Generalitat en el nostre Pla de biblioteques, el qual podria accelerar el seu ritme d’execució si tal participació s’arribés a aconseguir; ara bé en tot cas, en el període 2000-2003 es produirà l’obertura de set centres nous i l’am-pliació considerable d’altres quatre i el parc de biblio-teques quedarà pràcticament enllestit en el període 2003-2007, perquè l’horitzó de 2010 es fixà pensant en el funcionament del sistema a ple rendiment.
Pensa, doncs, que el Pla té un ritme d’execució rao-nable, ja que les 17 biblioteques existents el 1999 es convertiran en 40 el 2007, la qual cosa significa una veritable revolució que anirà acompanyada de mesu-res extraordinàriament positives pel que fa a la quali-tat dels serveis, en bona part gràcies a la dedicació i la professionalitat del personal de les biblioteques.
La Sra. Balseiro accepta anar a visitar biblioteques amb el Sr. Mascarell, però demana que la visita es faci en les hores en què la gent que treballa o estudia pot acudir-hi, tot advertint que les trobaran tancades. Insisteix que les dades que ha donat en la seva inter-venció anterior són correctes.
El Sr. Mascarell acceptar anar-hi quan la Sra. Bal-seiro vulgui.
El Sr. Alcalde tanca el debat posant en relleu el salt qualitatiu que han fet a la nostra Ciutat els serveis bi-bliotecaris gràcies al Pla aprovat en el seu moment per aquest Consistori, encara que els Grups de l’opo-sició s’entestin a negar l’evidència.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions:
2. Ratificar els acords de la Junta de Govern de l’Institut de Cultura de Barcelona, de 28 de març de 2001, que aproven els canvis en el Catàleg de llocs de treball de l’Institut esmentat, que s’especifiquen en els documents annexos i l’Organigrama del Jardí Bo-tànic de Barcelona amb les funcions i nivells que s’especifiquen en el respectiu document annex.
El Sr. Ciurana sosté que, en aplicació del Regla-ment orgànic municipal, els punts que són objecte de ratificació plenària, s’han de sotmetre, també, a infor-me de les Comissions; i anuncia l’abstenció del seu Grup en aquest punt.
S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
3. Ratificar el Conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelo-na per a la renovació dels equipaments penitencia-ris de la ciutat de Barcelona signat amb data 15 de maig de 2001.
l’acord entre la Generalitat de Catalunya i aquest Ajuntament, gràcies al qual la ciutat de Barcelona po-drà gaudir, d’aquí a uns anys, d’espais lliures en els terrenys actualment ocupats per les presons.
Entrant en el contingut del Conveni, recorda la pro-posta en el mateix sentit, que figurava en el programa electoral de la seva coalició per al mandat anterior i la proposta que, consegüentment, formulà el seu Grup en la primera sessió ordinària tinguda després de les eleccions, el juliol de 1995: es congratula, doncs, que, al final d’un camí llarg i difícil es pugui aprovar aquest Conveni que significa per a la Ciutat la recu-peració d’un espai urbà i de 12.000 metres quadrats de zona verda: per tant, el vot dels membres del Grup de Convergència i Unió serà positiu.
El Sr. Álvarez celebra que el Conveni, encara que tard, atengui la vella reivindicació dels ciutadans i ciu-tadanes de Barcelona sobre el trasllat de les presons existents a la Ciutat a un lloc més escaient, reivindi-cació compartida per tots els Grups municipals, enca-ra que amb algun matís per part del Grup d’Iniciativa-Verds.
Comenta que si bé en la Comissió d’Infraestructes i Urbanisme expressà certes reserves en considerar que el trasllat dels centres penitenciaris correspon a la Generalitat, sens perjudici que l’Ajuntament pugui impulsar-lo i col·laborar-hi atesos els interessos de la Ciutat i les reivindicacions veïnals, el Conveni com-pleix l’objectiu final de treure les presons de la Ciutat, excepte el règim obert, encara que el preu que en paga la Ciutat és molt alt i la Generalitat pot estar molt contenta de la generositat d’aquest Ajuntament pel que fa als solars de la zona Diagonal i Llull i a la solució que es dóna al de la Model, on la reivindicació ciutadana no volia pas un hotel i oficines, sinó de zona verda i equipaments públics. Afegeix que el seu Grup, com ja exposà en el debat d’aprovació del Pla especial del patrimoni artístic del Districte de l’Ei-xample, està a favor de la preservació del panòptic central de la Model, però no pas dels sis braços o galeries radials: consegüentment, demana que en la redacció del corresponent Pla especial s’eliminin aquestes galeries a fi de guanyar més espai lliure i esmorteir el record de l’anterior ús que tingué l’edifici. Diu, en conclusió, que el Conveni té més aspectes positius que negatius i, per tant, els membres del Grup del Partit Popular de Catalunya en votaran posi-tivament la ratificació.
La Sra. Mayol observa que el Grup d’Iniciativa Verds no pot compartir la decisió de traslladar fora de la Ciutat el centre de presos preventius, perquè no li sembla pas adequada per a facilitar ni les visites dels familiars ni la reinserció.
Subratlla la necessitat de dignificar la presó Model i considera ben integrat el centre de Wad-Ras; en can-vi reconeix la conveniència de traslladar el centre de la Trinitat, el qual per la seva ubicació i per les seves característiques condiciona la vida del barri, circums-tància que no es dóna pas ni en la Model ni en el cen-tre de Wad-Ras.
Discrepa, doncs, de les afirmacions que s’han fet en les dues intervencions precedents i de l’actitud antipedagògica i mercantilista de la Generalitat, la qual en la seva primera proposta pretenia construir en els 130.000 metres quadrats que ocupen els so-lars d’aquests tres centres penitenciaris, uns 321 ha-bitatges a preu lliure amb el pretext que era bo per a
la Ciutat treure fora els centres penitenciaris. Conse-güentment, troba al·lucinant que el Sr. Puigdollers hagi sostingut que tal proposta implicava l’ús lliure dels espais de les presons; i inacceptable que el 1995 Convergència i Unió oferís resoldre el problema si guanyava les eleccions.
Fa avinent que en el procés de negociació obert els darrers anys, el seu Grup ha plantejat diversos punts: que l’habitatge no fos lliure; que la Ciutat po-gués comptar amb equipaments penitenciaris, perquè ha d’ésser capaç de digerir els problemes que s’hi generen; que no es perdessin zones verdes ni equi-paments; que no hi hagués requalificacions; que el trasllat del centre de la Trinitat comportés la remo-delació urbanística del barri; i que es preservés el pa-nòptic central de la Model.
Considera que l’acord assolit és satisfactori, en-cara que no excel·lent, perquè recull molts dels punts que acaba d’esmentar, amb excepció de la requalificació, que el seu Grup no pot compartir, de part del sòl per a usos d’hotels i d’oficines; perquè s’ha trobat una solució a la pèrdua d’equipaments en reservar dues terceres parts dels equipaments 7@ per equipaments locals en el Pla especial dels carrers Pujades-Llull, que s’aprovarà avui, i en el Pla especial de l’avinguda Icària, actualment en fase de redacció; i perquè en la modificació del Pla especial de l’avinguda de Roma i del carrer de Vilamarí es preveu la transformació en zona verda de l’interior d’illa avui qualificat amb clau 18.
El Sr. Portabella posa en relleu la importància del Conveni assolit tant per a la Ciutat com per a les fa-mílies dels presos, i creu que s’ajusta a l’acord, apro-vat per unanimitat pel Parlament de Catalunya a les darreries de la legislatura anterior, sobre la remo-delació dels centres penitenciaris, i al posterior acord que hi substituí el centre de presos preventius per un altre de règim obert.
Significa que aquest centre compleix la quota de solidaritat que la Ciutat ha de mantenir amb els pre-sos; que Barcelona ha d’atendre la població peniten-ciària que es genera a la Ciutat, perquè no seria bo desplaçar el problema a altres indrets, tanmateix no es poden fer discursos diversos al voltant de què és Barcelona; que el seu Grup comparteix que a Barce-lona hi hagi un centre amb règim obert i també hauria acceptat que s’hi instal·lés un centre de presos pre-ventius, però sense fer-ne cavall de batalla, més i quan s’han previst mesures per a garantir la mobilitat dels familiars dels presos.
No acaba d’entendre que el Grup del Partit Popular de Catalunya hi propugni l’enderrocament dels sis braços radials quan, alhora, aquest mateix Grup està defensant la preservació de les Arenes; i apunta que tals braços permeten estructurar l’edifici en un eix jove destinat a residències per a estudiants, a habitat-ges de lloguer per a joves i a altres necessitats per a joves de l’Eixample, i un altre eix de gent gran.
El president de la Comissió d’Urbanisme i Infraes-tructures, Sr. Casas, comença destacant que el Conveni sotmès a ratificació és el resultat d’una col·laboració francament fructífera entre la Generali-tat i l’Ajuntament; i que l’aprovació inicial de la cor-responent Modificació del Pla General Metropolità posa en marxa la materialització d’un somni, com-partit per tots els membres d’aquest Consistori en-cara que en el curs d’aquest debat s’hagin volgut explicitar les diferències de cada Grup i fins i tot re-muntar-se a les posicions inicials que eren molt dis-tants, tanmateix ell prefereix posar de relleu que després d’un treball, potser massa llarg, s’ha pogut assolir una posició comuna que ha comportat renún-cies per a tothom.
Explica que el Conveni de col·laboració expressa la voluntat de l’Ajuntament i de la Generalitat d’establir mecanismes de col·laboració pel que fa a la preven-ció de la delinqüència, a la reeducapreven-ció dels joves in-fractors i a la reinserció sociolaboral dels delinqüents adults i obre el camí a la posada en marxa d’instru-ments de col·laboració futura relatius a la justícia de proximitat, als treballs i serveis en benefici de la co-munitat i a la resolució extrajudicial dels conflictes; que a partir d’això, s’han estructurat un conjunt d’in-tencions i projectes que ja s’han plasmat en l’apro-vació inicial d’una modificació del Pla General Me-tropolità i que tenen dos grans objectius: a) donar condicions suficientment correctes a l’internament de presos avui reclosos en establiments que no reunei-xen prou condicions; b) revisar si les previsions d’usos establertes en el Pla General Metropolità apro-vat el 1976 per quan quedin lliures els sòls ocupats per aquests establiments, són les que cobreixen mi-llor les necessitats que té la Ciutat el 2001, atès que el Pla General Metropolità preveia el trasllat de la Mo-del, però el manteniment de les presons de Wad-Ras i de la Trinitat.
Menciona, a continuació, les conclusions a què s’ha arribat tant respecte dels canvis que calia in-troduir en els acords del Parlament pel que fa a la possibilitat d’ubicar a la Ciutat equipaments substitu-tius de l’internament, com respecte als usos que calia donar als espais que quedaran lliures i així els ter-renys de Wad-Rass i de la Trinitat deixaran de tenir l’ús de presons i passaran a tenir un determinat per-centatge d’usos relacionats amb la justícia i en el gai-rebé 90 o 95 per 100 restant usos diferents.
Concreta que gairebé el 85% del sòl que confor-men els tres solars de les presons més el del solar de l’àmbit Diagonal-Llull, serà d’ús públic, perquè un 50% es destinarà a zona verda, un 25% a equipa-ments, a locals i a serveis de justícia d’ús local, un 10% a habitatge públic, mentre que el 15% restant es destinarà, en canvi, a hotels o oficines, que són molt útils per a la consolidació de Barcelona com a ciutat turística i de serveis. Hi afegeix que amb aquest Con-veni Barcelona guanya 12.000 metres quadrats de zona verda més dels previstos en el Pla General
Me-tropolità; i que un cop executat, la Ciutat disposarà de no menys de 14.000 metres quadrats de zona verda a la zona de la Model i no menys de 17.000 a l’àmbit de la Trinitat i no menys d’altres 4.000 metres qua-drats de zona verda a l’àmbit de Wad-Ras.
Precisa que la preservació del panòptic central de la Model i de la tipologia de les sis ales radials són la millor solució per a dotar la zona dels equipaments que necessita; i que el Pla especial que es portarà a aprovació quan s’escaigui, tindrà per objecte protegir el cos poligonal central, determinar el grau d’interven-ció en les ales radials i ordenar el sostre previst per als usos d’equipaments i, per tant, haurà d’analitzar la possibilitat bé de rehabilitar l’edifici actual o bé fer unes noves construccions que reprodueixin la tipolo-gia radial, però, en tot cas, la proposta que es formuli serà convenientment explicada.
Diu, en conclusió, que la Ciutat recupera amb es-creix el preu que paga, perquè en conjunt disposarà d’uns 35.000 metres quadrats urbanitzats de zona verda, d’uns 200 habitatges protegits, una tercera part podrà ésser destinada a cobrir les necessitats derivades de l’execució del Pla especial de reforma interior de la Trinitat i d’uns 13.000 metres quadrats de sòl i entre uns 26.000 i 30.000 metres quadrats de sostre d’equipaments, la meitat dels quals tindrà ca-ràcter local i la resta es dedicarà a serveis de l’Ad-ministració de Justícia, i de tres emplaçaments per si-tuar-hi hotels o oficines; i que també hi sortiran guanyant el sistema penitenciari i els presos.
Rubrica la seva intervenció agraint el suport unàni-me que ha rebut el Conveni signat, i confiant que també l’obtingui l’aprovació provisional de la Modifica-ció corresponent del Pla General Metropolità i que es pugui accelerar el ritme d’execució del projecte.
El Sr. Puigdollers considera que la intervenció del Sr. Casas ha posat les coses en el seu lloc; i recalca que el Conveni és un gran acord per a la Ciutat i els seus habitants; que una vegada més la cultura del pacte s’ha mostrat com la més efectiva per aconse-guir coses; que aquest Ajuntament està col·laborant amb la Generalitat a fer una política progressiva en els sentit de tenir menys presos preventius i més cen-tres oberts; i que el seu Grup propugna un model de ciutat que l’abasti tota i defugi la feudalització: per això, per a ell és tan important la zona de la Trinitat com la de la Model.
El Sr. Álvarez mostra la seva sorpresa perquè el Grup d’Iniciativa-Verds acabi votant favorablement el Conveni malgrat el discurs negatiu que ha fet la presi-denta d’aquest Grup.
Matisa que el Grup del Partit Popular de Catalunya dóna suport al Conveni perquè tot i haver-hi massa usos terciaris i hotelers i pagar-se un preu considera-ble amb l’equipament de la zona Diagonal-Llull, en definitiva s’aconsegueix que els solars de les presons deixin de tenir la seva funcionalitat actual i siguin des-tinats a altres usos com volia la gent, perquè Barcelo-na, que ha d’ésser certament solidària, consta de deu Districtes i, a més, la ciutat real s’estén molt més en-llà del seu terme municipal.
Explicita que el seu Grup vota favorablement el Conveni, perquè ha treballat decididament per arri-bar-hi i per evitar la requalificació de tots els terrenys, únic aspecte que no és satisfactori del set que pro-pugnava; però és conscient que tota negociació com-porta alguna renúncia.
No entén els escarafalls que fa el Grup del Partit Popular de Catalunya a la requalificació, després de la que ha fet també l’Ajuntament de Madrid en els terrenys del Real Madrid, i després d’haver vo-tat favorablement la requalificació de l’estadi de Sarrià.
El Sr. Álvarez observa que la requalificació dels terrenys del Real Madrid ha comptat també amb els vots del Grup d’Izquierda Unida.
El Sr. Alcalde comenta que el Conveni és una veri-table filigrana que està a l’alçada de la complexitat de l’assumpte en discussió: per tant, en felicita els nego-ciadors, agraeix el suport unànime de tots els Grups, que han acceptat sacrificar part de les seves posi-cions en ares del consens, i remarca que el Conveni signat millorarà considerablement la qualitat urbana en la zona de la Trinitat.
S’aprova, per unanimitat, la proposta en debat. 4. Ratificar el text dels Estatuts del Museu Nacional d’Art de Catalunya aprovats pel Consell Rector del Patronat el 15 de març de 2001; i donar trasllat de l’esmentat acord al MNAC.
La Sra. Balseiro celebra que amb aquesta modifi-cació d’estatuts es reconsideri el criteri que deixava el Ministeri d’Educació i Cultura fora del Conveni per al finançament del Museu Nacional d’Art de Catalunya, fet que ha endarrerit la bona gestió d’aquest Museu
S’aprova, per unanimitat, la proposta en debat.
b) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
5. Aprovar un suplement de crèdit en el Pressupost vigent per un import de 934.000.000 de pessetes (5.613.453,05 euros), d’acord amb document annex, a finançar amb el romanent líquid de tresoreria positiu de l’any 2000, considerant-lo definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
El Sr. Álvarez comenta que aquest dictamen tras-passa a l’exercici de 2001 inversions que s’havien d’haver fet l’any anterior, com ara la remodelació de l’avinguda de Madrid, l’ordenació del passeig de Maragall, la remodelació del carrer del Born, la urba-nització de la plaça de la Vila de Madrid, l’equipament esportiu Milà i Fontanals i altres fins arribar, en total, als 934 milions de pessetes.
El Sr. Maragall contesta que, en tot cas, el dicta-men denota que les economies d’un any s’aprofiten per complir els compromisos de govern.
El Sr. Álvarez replica que l’equip de govern procura acumular les inversions en els dos darrers anys de mandat per poder-les inaugurar quan s’acosten les eleccions, pràctica que té, doncs, un component electoralista.
El Sr. Maragall fa notar que fins ara el Sr. Álvarez no havia reconegut que el govern municipal fa les in-versions previstes.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Ora-nich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Treser-ra i Balseiro.
6. Aprovar un suplement de crèdit en el pressu-post vigent per un import de 98.899.886 pessetes (594.400,29 euros) a la partida 22611-13113-9901, Altres despeses, contingències, indemnitzacions, del Pressupost d’enguany, finançat amb 98.899.886 pes-setes (594.400,29 euros) corresponents a la partida 39918-61114-9901, Regularització CPGC 555/1993, considerant-lo definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
El Sr. Álvarez justifica el vot negatiu dels membres del seu Grup perquè s’està proposant regularitzar les operacions fetes el 1993.
El Sr. Maragall puntualitza que també en aquest cas l’equip de govern pretén usar de la manera més raonable els recursos de què disposa.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Ora-nich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Treser-ra i Balseiro.
7. Aprovar un suplement de crèdit en el Pressu-post vigent de l’Institut Municipal d’Hisenda, a finan-çar amb el romanent líquid de tresoreria positiu per un import de 37.238.005 pessetes (223.804,92 euros), d’acord amb el document annex, conside-rant-lo definitivament aprovat en cas de no presen-tar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’expo-sició pública.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Ora-nich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Treser-ra i Balseiro.
8. (90/01) Aprovar un suplement de crèdit en el Pressupost vigent de l’Institut Municipal d’Hisenda, a finançar amb el romanent líquid de tresoreria positiu per un import de 280.000.000 de pessetes, i la con-cessió d’un crèdit extraordinari a la partida 71000 Transferència de capital a l’IMI, pel mateix import, destinat a inversió informàtica, considerant-lo definiti-vament aprovat cas de no presentar-s’hi reclama-cions en contra en el termini d’exposició pública.
La Sra. Balseiro recomana que els Pressupostos es facin amb més cura atès que el romanent positiu de tresoreria s’aplica a una inversió fonamental que ja s’havia d’haver fet l’any passat.
El Sr. Maragall fa notar que la bona gestió de l’Ins-titut Municipal d’Hisenda s’aprofita per fer front a unes inversions molt necessàries per al conjunt de l’Admi-nistració municipal.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Ora-nich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Treser-ra i Balseiro.
pre-sentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’ex-posició pública.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Ora-nich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Treser-ra i Balseiro.
10. Aprovar la incorporació d’un crèdit extraordinari de 2.873.566 pessetes (17.240,48 euros) en el Pres-supost vigent de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució finançant-la amb càrrec al romanent líquid de tresoreria de 2000, en virtut d’allò que disposen els articles 158.3 de la Llei 39/1998 i 37 del RD 500/1990; i considerar-la definitivament aprovada en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
11. Aprovar la incorporació d’un crèdit extraordinari de 3.500.000 pessetes (21.035,42 euros) en el Pres-supost vigent de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució finançant-la amb càrrec al romanent líquid de tresoreria de 2000, en virtut d’allò que disposen els articles 158.3 de la Llei 39/1998 i 37 del RD 500/1990; i considerar-la definitivament aprovada en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
12. Autoritzar la renovació de les dues pòlisses de crèdit per import de 50.000.000 de pessetes cadas-cuna, que té actualment concertades l’Institut Muni-cipal de Persones amb Disminució amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i amb el Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria, en les condicions que s’adjunten.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-cedents.
13. Aprovar la generació d’un crèdit extraordinari, dins la partida 860.01-451.60-01.00 del Pressupost de l’Institut de Cultura de Barcelona per a l’exercici 2001, destinat a l’adquisició d’accions de l’empresa Barcelo-na Emprèn SCR, SA, per import de 50.000.000 de pessetes.
La Sra. Balseiro qüestiona que s’esmercin 50 mi-lions de pessetes en l’adquisició d’accions d’una so-cietat privada de capital risc, perquè, malgrat compar-tir l’objectiu d’impulsar les empreses de caire cultural, creu que hi ha altres mecanismes per assolir-lo, més i quan al cap de dos anys no es disposa encara de da-des sobre l’evolució de tal empresa, en la qual l’Ajun-tament participa en un 30%: anticipa, doncs, l’absten-ció del seu Grup i demana informal’absten-ció sobre el projecte cultural que es pensa impulsar.
El Sr. Ciurana avança també l’abstenció del seu Grup, perquè opina que la qüestió s’hauria d’haver tractat abans en el si del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura de Barcelona i que la urgència que s’invoca per no haver-ho fet, amaga una certa in-capacitat de gestió.
La presidenta de la Comissió de Promoció Enòmica, Ocupació, Turisme i Comerç, Sra. Rojo, co-menta que aquest Plenari aprovà per unanimitat la participació d’aquest Ajuntament, amb un 25%, a Bar-celona Emprèn SCR, SA, en la qual participen altres catorze empreses i institucions; que l’informe anual d’aquesta societat es presenta cada any a la Comis-sió que ella presideix i que compta també amb repre-sentants del Grup del Partit Popular de Catalunya; i que s’han presentat uns 200 projectes empresarials i la societat ha invertit en deu projectes.
El Sr. Mascarell diu que la proposta demostra l’atenció que des de l’Ajuntament es presta a les no-tables transformacions que està experimentant el sector de la cultura, ve a superar la fase de les sub-vencions a fons perdut i s’inscriu en una de coopera-ció entre el sector públic i les iniciatives de caràcter innovador dels emprenedors privats, que necessiten noves formes de finançament, a partir dels fons de risc, sense crear organismes nous.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Ora-nich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Tre-serra i Balseiro.
PONÈNCIA DE RELACIONS INSTITUCIONALS
14. Atorgar la Medalla de la Ciutat en la seva cate-goria d’Or a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en ocasió del seu 600 aniversari, com a reconeixement de la important i continuada tasca assistencial i social que ha realitzat al llarg de la seva existència, i també de les activitats de docència i de recerca que realitza a la ciutat de Barcelona.
El ponent de Relacions Institucionals, Sr. Batlle, subratlla que l’Hospital de la Santa Creu, la segona institució més antiga de Barcelona, després del Con-sell de Cent, ha estat sempre al servei de la Ciutat al llarg dels seus sis-cents anys d’existència, i per tant, les institucions que n’integren la Molt Il·lustre Admi-nistració –l’Ajuntament i el Capítol Catedralici, des de 1401; i la Generalitat, des de fa deu anys– creuen procedent atorgar-li la seva màxima distinció en reco-neixement a aquesta trajectòria de servei.
La Sra. Treserra manifesta que el seu Grup s’adhe-reix a la proposta en atenció a tot allò que l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha representat en els seus sis-cents anys d’existència i allò que pot conti-nuar representant en el futur.
El Sr. Ciurana expressa el suport entusiasta del seu Grup a l’atorgament d’aquesta medalla que ve a reconèixer el mèrits contrets per l’Hospital de Sant Pau en la seva trajectòria de servei a la Ciutat, i la voluntat que continuï prestant aquests serveis; la-menta, tanmateix, que no s’hagi respectat el proce-diment acordat per proposar aquest tipus de distin-cions.
La Sra. Mayol també explicita el suport del seu Grup a la medalla que es proposa i posa en relleu l’activitat docent de l’Hospital de Sant Pau.
El Sr. Maestro se suma al reconeixement que han expressat les intervencions anteriors per la trajectòria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i en desta-ca la seva vessant docent com a centre universitari.
El Sr. Álvarez comparteix les manifestacions del Sr. Ciurana sobre la manera com s’ha presentat la proposta a pesar que el ponent de Relacions Instituci-onals s’havia compromès a proposar l’atorgament de Medalles comptant amb l’opinió prèvia de tots els Grups Municipals.
Barcelo-na, i va romandre a l’edifici gòtic del carrer de l’Hospi-tal fins que a finals del segle XIX i principis del XX es construí l’edifici on actualment s’ubica, obra de Do-mènech i Montaner i joia de l’arquitectura modernista, gràcies a la contribució econòmica del Sr. Pau Gil, en honor del qual passà a dir-se Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, mentre que anys després un altre benefactor, el Sr. Pau Ferran, pagà la construcció de la Casa de Convalescència. Fa notar que del gest d’aquests dos benefactors, en deixen constància, en el cas de Pau Gil, les lletres PG que figuren en moltes inscripcions de l’Hospital de Sant Pau i, en el cas de Pau Ferran, les tres ferradures esculpides en les pa-rets de la Casa de Convalescència.
Significa que en els nostres dies l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té el repte de construir el nou Hospital i de preservar el patrimoni arquitectònic mo-dernista; i espera que en aquesta nova etapa el cen-tre assoleixi les cotes més altes en l’eficiència, en la recerca i la docència i en l’atenció als malalts.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
15. Aprovar el Conveni de col·laboració amb la Di-putació de Barcelona per al finançament de la cons-trucció de l’edifici Fòrum, en l’àmbit del Fòrum Univer-sal de les Cultures Barcelona 2004. Tot això sense perjudici de l’aprovació en el seu dia, del projecte constructiu i de la determinació de la quantia a finan-çar per la Corporació, per part de l’òrgan competent.
El Sr. Casas agraeix els compromisos assumits per la Diputació de Barcelona amb l’aportació de 5.000 milions de pessetes per a la construcció de l’edifici Fòrum projectat pels arquitectes Herzog i De Meuron, que serà un element clau en la composició arquitec-tònica dels espais del Fòrum Universal de les Cultu-res; i confia que l’inici de les obres pugui produir-se no més enllà de l’estiu, un cop feta l’adjudicació.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
Districte de Ciutat Vella
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació puntual del Pla especial de reforma interior del sector oriental del Centre Històric-Mercat del Born, a la parcel·la núm. 5 del carrer Comercial, promoguda pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports; i resoldre les al·legacions presentades per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en la seva qualitat de regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, de conformi-tat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament de 7 de maig de 2001, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
El Sr. Álvarez confia que aviat s’acabin les pros-peccions arqueològiques i puguin començar les obres, perquè la Ciutat pugui gaudir d’aquest nou equipament cultural.
S’aprova, per unanimitat.
17. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-polità en els àmbits del sector II del Raval i de la zona G5 del Pla especial de reforma interior del sector
nord de la Barceloneta, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions presentades per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en nom i representació del Grup Mu-nicipal de Convergència i Unió, i per la Sra. Marta Arxé i Llagostera, en nom i representació de l’Asso-ciació de Veïns de la Barceloneta, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament de valoració de les al·legacions es-mentades, que consta a l’expedient i es dóna per re-produït; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Ur-banisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
El Sr. Forn anuncia el vot contrari dels membres del seu Grup pels motius exposats en les seves al·le-gacions, als quals afegeix que l’alçada de l’edifici continua essent, a juí seu, excessiva a pesar d’haver-se reduït de planta baixa i catorze pisos a 37,75 me-tres, i prima els interessos dels constructors.
Recalca que l’article 3 de les Normes reguladores és massa permissiu pel que fa a les instal·lacions dels serveis tècnics de l’edifici de Gas Natural en per-metre sis per-metres més per damunt dels 80 autoritzats per l’alçada reguladora màxima; que no pot acceptar que, quan s’estan requalificant terrenys d’equipa-ments perquè puguin construir-hi habitatges de llo-guer per als joves, l’Ajuntament traslladi 4.000 metres quadrats de sostre qualificats d’habitatge a la Barce-loneta i se’ls vengui perquè puguin fer-s’hi les oficines de Gas Natural.
Pregunta quina repercussió pot tenir en aquest ex-pedient el criteri marcat per la Comissió Jurídica As-sessora en el dictamen sobre Can Batlló en el sentit que els trasllats d’edificabilitat han de comportar re-serves per a espais lliures i zones verdes, encara que es tracti d’oficines i usos terciaris.
Acaba lamentant que la modificació en debat no hagi estat tractada en el Consell Municipal del Distric-te de Ciutat Vella, com era preceptiu.
El Sr. Álvarez expressa també el posicionament contrari del seu Grup, perquè si bé considera conve-nient la construcció d’un hotel que doni vida la zona del Raval en què se situarà, l’edifici tindrà una alça-da de gairebé quaranta metres quan la dels edificis de la zona està al voltant del vint: per tant, el nou hotel trencarà l’estètica i tindrà un impacte visual ne-gatiu. Afegeix que, sorprenentment, en un govern d’esquerres resulta més fàcil fer hotels que equipa-ment culturals; i que els Grups que l’integren s’han passat molts anys criticant els gratacels construïts durant l’alcaldia del Sr. Porcioles i, no obstant això, actualment n’hi ha onze o dotze en projecte, i con-cretament el de la zona Diagonal-Llull tindrà vint-i-cinc pisos d’alçada.
També addueix que ni els veïns ni veïnes del Dis-tricte de Ciutat Vella ni els Grups han tingut l’oportuni-tat d’expressar, en el si del Consell Municipal del Dis-tricte, la seva opinió sobre aquest expedient.
El Sr. Forradellas puntualitza que la Modificació en debat versa fonamentalment sobre un trasllat de l’e-dificabilitat del Raval a la Barceloneta i quan es porti a aprovació el corresponent Pla especial ja hi haurà ocasió de discutir l’alçada i altres característiques de l’edifici de l’hotel que es construirà al Raval; i que la qüestió dels gratacels interessa a tots i potser algun dia s’haurà de discutir, però el Sr. Álvarez ha simplifi-cat massa en reduir el porciolisme als gratacels.
Sosté que cal donar: una oportunitat a la rambla del Raval i els seus entorns, els carrers de Sant Ra-fael i d’en Robador; aconseguir la participació en l’operació dels poders públics, l’entramat social i les activitats econòmiques; i defensar-hi, en contraposi-ció a la concepcontraposi-ció a la ciutat genèrica que defensa el nou capitalisme, la de ciutat històrica, però amb no-ves característiques i cohesió, perquè certes xarxes no puguin entorpir la revitalització de la zona, en la qual la intervenció municipal s’ha de fer tenint present l’activitat peculiar del barri, molt vinculada a la gent que hi viu.
Recalca que el govern municipal s’ha de compro-metre a trobar mecanismes que ajudin a revitalitzar la zona, on hi ha un 25% d’habitatge social, i a enfortir-hi la cohesió social.
El Sr. Casas posa en relleu la importància que té l’aprovació de la Modificació en debat per als barris del Raval i de la Barceloneta; i explica que fa possible la construcció de la nova seu de Gas Natural a la Barceloneta gràcies a una transferència d’edificabili-tat de 4.000 metres quadrats, i fixa, en planta baixa i deu pisos, l’alçada màxima de l’edifici singular de la Rambla del Raval destinat a hotel, alçada que, en cap cas, permet qualificar-lo de gratacel, perquè no-més supera en uns 14 metres la dels edificis de l’en-torn, que és de 21 a 23 metres, quan inicialment s’ha-via previst arribar fins als 50 metres. Agrega que tal alçada màxima és la mateixa que tindrà l’Edifici Novíssim de l’Ajuntament un cop instal·lada la pèrgo-la de cèl·lules fotovoltaiques, i és més baixa que pèrgo-la del Liceu i la dels edificis existents a la confluència de l’avinguda de les Drassanes amb el carrer Nou de la Rambla.
Nega que sigui més fàcil fer hotels que no pas equipaments, ja que encara que se’n facin bastants, perquè la iniciativa privada és molt activa –els darrers anys han entrat en servei 1900 noves places hotele-res i n’hi hagi althotele-res 1900 en construcció, dades que resulten molt interessants de cara a la consolidació de Barcelona com a ciutat turística i de serveis–, tam-bé es fan equipaments municipals i així, sumant els projectes que ja estan en marxa i els que previsi-blement s’hi posaran dintre del proper any i mig, a la Ciutat s’està construint no menys d’una seixantena d’equipaments –escoles bressol, poliesportius, biblio-teques, habitatges per a joves en règim de lloguer, residències i apartaments tutelats per a gent gran, centres de salut, etc.–, molts dels quals són constru-ïts per altres Administracions, però en sòls cedits per aquest Ajuntament, molts altres són construïts direc-tament per aquest Ajundirec-tament, i altres són fets en rè-gim de cooperació mixta.
Rebutja, també, que es traspassi sostre d’habitat-ge del Raval a la Barceloneta, perquè l’edificabilitat transferida té la clau 12, conservació del centre his-tòric, que permet als usos d’habitatges, oficines o hotels.
El Sr. Forn vol saber si la nova alçada de l’Edifici Novíssim de l’Ajuntament marcarà la de les noves construccions dels Districte de Ciutat Vella; i pregunta com es pot produir la participació, que el Sr. Forrade-llas propugna, de l’entramat social quan la Modifica-ció en debat no ha passat pas pel Consell Municipal del Districte.
El Sr. Casas contesta que ha esmentat l’Edifici Novíssim de l’Ajuntament per mostrar una referència amb els edificis de l’entorn, atès que l’amplada de la plaça de Sant Miquel és molt similar a la de la rambla del Raval; i que la Modificació en debat fou examina-da per la Comissió d’Urbanisme del Districte i no pot excloure que no fos tractada en el Ple del Consell del Districte en confondre-la amb el Pla especial que ell féu retirar, error que, en tot cas, serà esmenat.
El Sr. Alcalde tanca el debat esmentant també la importància que té aquesta Modificació per als barris de la Barceloneta, on es construirà l’edifici de Gas Natural, segons els projecte d’Enric Miralles, i del Ra-val, on es farà la composició arquitectònica presenta-da per Oriol Bohigas.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Ora-nich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Treser-ra i Balseiro.
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial de compensació de volums a la finca situa-da al carrer de Santa Madrona, núm. 4, promogut per Nomar, SL
Districte de l’Eixample
19. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-polità per a l’intercanvi de qualificacions urbanísti-ques entre els carrers d’Entença, núm. 198-200, i del Comte Borrell, núm. 303, promoguda per l’Arquebis-bat de Barcelona; i trametre l’expedient a la Subco-missió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació de terrenys edificables en dota-cions públiques i l’ampliació de l’edifici d’El Corte Inglés (avinguda Diagonal-plaça Francesc Macià), promoguda per El Corte Inglés, SA; resoldre les al·le-gacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, en el sentit que figura a l’infor-me del Departal’infor-ment de Planejal’infor-ment de Desenvolu-pament de 16 de març de 2001, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït; i trametre l’expedient a la Sub-comissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Ma-cià, per consolidar aquest centre comercial destinant una part de la superfície a venda i la resta a millorar-ne la seguretat, la insonorització i les comunicacions verticals i horitzontals, i oferir així una millor qualitat comercial.
Concreta que amb aquesta operació la ciutat hi guanya 1.910 metres quadrats de zona verda oberta en un interior d’illa situat al carrer del Comte Borrell, 1.500 metres quadrats de sòl d’equipament al carrer de Roger de Flor, que seran cedits a la Generalitat perquè construeixi un Centre d’assistència primària, i uns 500 metres quadrats d’espai lliure al costat de l’edifici comercial, on hi havia una cafeteria que pro-vocava incomoditats al veïna; que complementària-ment el promotor s’ha compromès a aportar 250 mi-lions de pessetes per a la urbanització de les zones verdes i a cedir uns 800 metres quadrats d’edifica-bilitat a ProEixample, perquè en faci l’ús més con-venient.
Pensa, en conclusió, que el Districte de l’Eixample en el seu conjunt surt beneficiat amb la Modificació que es proposa i això en justifica l’aprovació.
El Sr. Puigdollers opina que l’expedient que es pre-senta és complicat, perquè, per una banda, l’edifici d’El Corte Inglés situat a l’avinguda de la Diagonal-plaça de Francesc Macià no reuneix les condicions comercials d’altres establiments d’aquesta empresa i per això es proposa augmentar-ne la superfície de vendes, però per l’altra, l’operació té una primera conseqüència en el camp de la mobilitat, ja que no s’arriba a creure que un augment de la superfície de venda en 3.500 metres quadrats només indueixi un augment de l’1% en l’accés de vehicles privats i, per tant, està convençut que s’incrementaran les dificul-tats de mobilitat d’una zona, en la qual els dissabtes a la tarda es produeix un col·lapse absolut.
Addueix, també, que l’edificabilitat de l’illa ja quedà esgotada pels altres edificis existents i això ho sabien els veïns quan decidiren anar a viure a la zona; i que cal examinar curosament si es compleixen les condi-cions exigides per la Carta per als trasllats d’edifica-bilitat, sobretot després del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora sobre Can Batlló.
Anuncia, en conclusió, que per totes les considera-cions exposades, els membres del seu Grup votaran negativament la proposta en debat.
El Sr. Álvarez manifesta que, a pesar de les com-pensacions dotacionals, els membres del seu Grup no poden votar favorablement, perquè l’ampliació de la superfície de venda agreujarà les dificultats de mo-bilitat en una zona que està col·lapsada a qualsevol hora del dia; perquè no s’han pres en consideració les necessitats d’aparcament que l’ampliació compor-tarà en una zona en què els veïns estant reclamant un aparcament subterrani, i l’informe de mobilitat par-la eufemísticament de disfuncionalitats per al·ludir als problemes d’aparcament que es poden produir els caps de setmana que és quan hi ha més afluència de compradors; i perquè la valoració de les compen-sacions que s’obtenen amb la transferència d’edi-ficabilitat no s’ha de fer a escala de Districte: con-cretament, als veïns d’El Corte Inglés de l’avinguda Diagonal-plaça de Francesc Macià no els serveix de res que es faci una zona verda quinze o vint illes més enllà d’on viuen.
El Sr. Portabella considera que, òbviament, l’am-pliació del centre comercial pot augmentar el trànsit
de la zona, però potser valdria la pena fomentar que la gent s’acostumi a anar-hi a comprar amb els trans-ports públics que hi passen, la qual cosa afavoriria, a més, la mobilitat sostenible; i que cal tenir en compte les parcel·les que la Ciutat obtindrà com a compensa-ció, les quals, en dos casos, permetran la recuperació d’interiors d’illa i també els 250 milions de pessetes que aportarà el promotor.
Expressa la seva preocupació per l’impacte acús-tic, per les operacions de càrrega i descàrrega i per la insonorització de les rampes d’accés a l’aparcament. Opina que el posicionament dels Grups de l’oposi-ció no obeeix a motius jurídics, sinó polítics.
El Sr. Forradellas exposa, d’entrada, la següent simplificació del procés, perquè la creu prou il·lustra-tiva: en un primer moment la Generalitat vengué un solar a El Corte Inglés, ara aquesta empresa el ce-deix a l’Ajuntament i posteriorment l’Ajuntament el tornarà a cedir a la Generalitat perquè hi faci un cen-tre d’assistència primària.
Subratlla que en compensació per l’operació l’Ajun-tament obtè 4.000 metres quadrats de zona verda, i un solar perquè s’hi faci un equipament per al Distric-te.
No amaga la seva preocupació per l’impacte que l’operació pugui tenir en la mobilitat de la zona prope-ra al centre comercial, tanmateix observa que, se-gons l’estudi que ha pogut llegir, el canvi no alterarà substancialment l’activitat del centre comercial; i apunta que l’empresa promotora hauria de recoma-nar als seus clients que no hi acudeixin amb el cotxe privat, sinó amb els transports públics.
Comprèn la lògica preocupació dels veïns del vol-tant de l’edifici objecte d’aquest debat, però considera força tranquil·litzador l’estudi d’impacte, sobretot si les operacions de càrrega i descàrrega es fan en el temps i de la manera que s’hi recomana.
La presidenta de la Comissió de Seguretat i Mobili-tat, Sra. San Miguel, explica que l’estudi de mobilitat s’ha fet partint de la base que els objectius de l’ampli-ació de l’edifici d’El Corte Inglés són principalment mi-llorar les condicions d’accessibilitat i de seguretat i la qualitat dels seus serveis, de manera que un 39% de l’ampliació de superfície es dedicarà als sistemes de seguretat i d’aire condicionat i el 61% restant a l’ade-quació dels usos comercials perquè tinguin més qua-litat, mitjançant actuacions com l’engrandiment dels vestidors de l’establiment que l’empresa planteja com un centre comercial de barri.
Concreta que l’increment de l’espai comercial útil serà només del 28%; ara bé, això no induirà pas un increment en el mateix percentatge del trànsit que ge-nera el centre comercial, però bo i acceptant que així fos, només comportaria l’arribada de 28 vehicles més en les hores puntes d’afluència de compradors –les quals, per altra banda, no coincideixen pas amb les hores punta del trànsit de la zona– i un increment de l’1% en el trànsit de la zona. Aventura que la millora de l’establiment tal vegada hi atraurà clients de la ro-dalia que ara agafen el cotxe privat per desplaçar-se a altres centres comercials més distants.
