IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
Identificació de l’expedient
Resolució d’arxiu de la informació prèvia núm. IP 132/2018, referent a l’Ajuntament de (...).
Antecedents
1.- En data 25/05/2018 va tenir entrada a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, per remissió de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, un escrit d’una persona pel qual formulava denúncia contra l’Ajuntament de (...), amb motiu d’un presumpte incompliment de la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal. La persona denunciant exposava que, arran d’unes diligències penals obertes contra la seva persona en data 23/04/2017 amb motiu d’un presumpte delicte contra la seguretat viària, el llavors inspector en cap de la Policia Local de l’Ajuntament de (...) va emetre l’informe policial núm. (...), de data 24/04/2017, que al seu parer vulneraria la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals (en endavant, LOPD). En concret, considerava que en el referit informe s’havien inclòs, sense el seu consentiment, dades excessives, inexactes i incompletes, i sense informar-lo al respecte, i també es queixava per considerar que amb la remissió de l’informe a determinades persones d’aquest ajuntament, s’havia contravingut l’obligació de guardar-ne secret.
2.- L’Autoritat va obrir una fase d’informació prèvia (núm. IP 132/2018), d’acord amb el que preveu l’article 7 del Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat, i l’article 55.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (d’ara endavant, LPAC), per determinar si els fets eren susceptibles de motivar la incoació d’un procediment sancionador, la identificació de la persona o persones que en poguessin ser responsables i les circumstàncies rellevants que hi concorrien.
3.- En aquesta fase d’informació, en data 04/07/2018 es va requerir l’Ajuntament de (...) perquè informés sobre els fets denunciats.
4.- En data 31/07/2018, l’Ajuntament de (...) va respondre el requeriment esmentat, un cop acordada l’ampliació del termini concedit, a través d’un escrit acompanyat de documentació diversa, en què exposava, entre d’altres qüestions, el següent:
- Que: “L'informe amb número (...)-2017 es va emetre d'ofici en el marc de les competències municipals per a la retirada de l'arma de dotació com a mesura cautelar davant d'uns fets controvertits. Aquest informe, tal i com s'assenyala al seu cos, es va voler deixar constància sobre l'article 102 del reglament de la Policia Local de (...), no obstant, tal i com també s'indica al mateix informe, és d'aplicació el mateix reglament amb llurs disposicions, i ens hem d'acollir també al que disposa l'article 104, motivació inicial de dit informe:
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
"Article. 104. El cap de la Policia, o el cap del torn corresponent, com a mesura cautelar davant situacions de caràcter excepcional, podrà ordenar motivadament la suspensió i retirada preventiva de l'ús de l'armament dels membres de la Policia posant aquest fet en immediat coneixement del superior jeràrquic, qui ho traslladarà a l'Alcalde que determinarà la retirada temporal o definitiva de l'arma, en el seu cas."
Per tant, tal i com la norma municipal estableix sense cap mena de dubte, la persona o òrgan competent per emetre dit informe és el Cap de la Policia Local o bé qualsevol efectiu policial que exerceixi de cap de torn.
En relació al procediment administratiu, aquest informe va ser amb el que es va iniciar un expedient administratiu determinat, identificat com (...), doncs aquest expedient va ser el qui va tractar la confirmació de la mesura cautelar de retirada de l'arma
que va motivar l'informe (...)-2017. Doncs la competència municipal que recau en la prefectura del cos Policial sobre les retirades d'armes oficials ha de quedar sempre ratificada en segona instància vinculat a l'informe tècnic-facultatiu corresponent a través de l'acte administratiu escaient. En aquell s'informava dels motius de la retirada de l'arma oficial, que alhora serien indiciaris per a la incoació d'un expedient informatiu/disciplinari.
Com a resultat d'aquell expedient administratiu es va dictar el decret d'alcaldia de confirmació de retirada d'arma núm. (...) i posteriorment el d'incoació d'expedient disciplinari per una falta no lleu.
La normativa reguladora és la següent:
- Llei 16/91 de les Policies Locals de Catalunya.
- Decret 219/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'armament de les policies locals.
- Article 97.1, 103 i 104 del Reglament de la Policia Local de (...) (BOPB de 29 d'abril 2011).
- Instrucció general de Policia (...)de (...), de la Policia Local de (...).
- Sobre l’origen de la informació que figurava a l’informe policial relativa, tant als fets succeïts l’any 2017 (relatius a la conducció de l’aquí denunciant sota els efectes de l’alcohol, i el resultat de la prova en aire espirat), com als fets succeïts l’any 2011 i pels quals l’aquí denunciant va ser condemnat com autor d’un delicte contra la seguretat viària l’any 2013, l’Ajuntament assenyalà el següent:
“L'origen de la informació de l'informe (...)-2017 és de l'inspector en cap dels Mossos d'Esquadra de l'ABP de (...), qui en el marc de la coordinació i complementació que s'estableix al preàmbul i a l'article 5.4 de la Llei 4/2003 de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, cito textualment (...) i per l'afectació per imperatiu legal a les normes que es citaran posteriorment, atenent a la gravetat dels fets i afectació al servei, es va traslladar a l'inspector en cap d'aquesta Policia Local.
Posteriorment l'inspector de la Policia Local es va posar en contacte amb la OAC de Mossos de l'ABP de (...) per a que se li informés de la conducta de l'agent, fora de
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
servei en aquell moment dels fets per si tenien relació directa amb la funció policial, doncs tota informació és rellevant per a la possible graduació d'una sanció disciplinària.
Ens remetem a l'article 49 (faltes molt greus) de la Llei 16/91 de Policies Locals de Catalunya:
e) Qualsevol conducta o actuació constitutiva de delicte dolós.
r) El fet d'embriagar-se o de consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar-se, en situació d'anormalitat física o psíquica evident, a les comprovacions tècniques pertinents ."
Així com en l'article 11.4 i 12.2.b) del Decret 179/2015, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament del procediment del règim disciplinari aplicable als cossos de Policia local de
Catalunya:
11.4 L'inici d'un procediment penal contra persones membres dels cossos de policia local no impedirà l'acord d'inici de procediments disciplinaris pels mateixos fets. (...) 12.2.b) Quan la incoació del procediment tingui fonament en fets declarats provats penalment en una sentència ferma per la comissió d'un delicte dolós que sigui constitutiu d'infracció d'acord amb el règim disciplinari aplicable a les policies locals."
En relació a la petició d'informació que emet l'APDCAT descrit com a "fets del 2011"
aquesta part no ha informat res sobre dita data. No obstant, si com a fets del 2011 es vol fer referència als fets descrits al mateix informe (...)-2017 com a reincidència de fets homòlegs anteriors, dita informació té el seu origen en els arxius policials (informe del cap de la Policia Local (...) de (...)de 2014), on es van exposar els fets que el mateix agent (...) va manifestar verbalment al despatx del Cap de la Policia Local, els quals van ser traslladats a l'alcalde i secretari de l'ajuntament al seu moment (...).”
- Sobre si l'Ajuntament va informar l'aquí denunciant dels extrems previstos a l'article 5 de la LOPD, l’Ajuntament assenyalà que: “no es va informar de cap extrem, doncs aquesta part entén que no li és d'aplicació donat que no s'ajusta a l'objecte del citat article”.
- Sobre el motiu pel qual es va incloure en l’informe policial la informació referent als fets succeïts l’any 2011, l’Ajuntament manifestà que:
“La informació que es va incloure a l'informe policial (...)-2017 es va incloure per la gravetat dels fets i reiteració en el temps, donat que els propis companys de l'agent van comunicar verbalment dita incidència en diverses ocasions, com pels fets intruïts judicialment en relació a aquest assumpte. Així com pel condicionant que es va determinar pels professionals a través de l'informe psicològic esmentat a l'informe.
Ens trobem davant d'un fets que legalment es troben regulats com a falta disciplinària en el text legal que regula els cossos de Policia Local de Catalunya (Llei 16/91), motiu pel qual els informes on es comuniquin dites incidències han de ser prou motivats per iniciar els expedients/procediments administratius corresponents de forma objectiva i fefaent, basats en fets reals i demostrables a través dels mitjans a l'abast de l'administració amb els límits que la normativa estableixi (principis bàsics d'actuació de
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
la Policia, Codi deontològic de la Policia i les corresponents a la protecció de dades personals).
En relació a l'informe d'alta psicològica d'apte de l'agent, tal i com s'ha indicat anteriorment, va quedar condicionat textualment a l'observació directa per si es donaven inestabilitats emocionals o consum significatiu d'alcohol (...)”
- Sobre el significat del mot “reincidència” emprat en l’informe policial, l’Ajuntament assenyalà que:
“(...) és un mot que significa tornar a incidir, es va fa referència a cometre un fet com a mínim dues vegades, com és el cas. És palès que es va fer constar dita reincidència doncs el mateix agent va comunicar verbalment que el magistrat li va imposar la pena corresponent en dita sentència adduint "reincidència" en relació als fets jutjats 2013 per no donar-se la prescripció per dos dies, fet que la norma penal té en consideració a l'hora de dictar sentència, homòlogament en el cas de veremar les sancions disciplinàries. Aquesta informació es pot contrastar amb la sentència judicial del procediment del 2017, que l'agent a hores d'ara no ha aportat a aquesta prefectura-. Sobre la cancel·lació d'antecedents penals: Aquesta administració no disposa de la documentació (...).”
- Sobre l’origen de la referència feta a l’informe policial a una conducta desadaptada -en al·lusió a la persona aquí denunciant-, l’Ajuntament assenyalà que:
“L'origen de dita informació recau en diferents fonts conegudes, amb la finalitat de poder concretar amb més rigor l'àmbit afectat "desadaptacions socials greus" que es va indicar de forma genèrica al Reglament de la Policia Local, i detectada en l'agent afectat després de la seva verbalització dels fets (...). Es pot consultar un dels manual publicats (undècima edició) en Psicopatologia, Psicologia anormal: el problema de la conducta inadaptada de lrwin G.Sarason i Barbara R. Sarason, pàgines 444 i següents. Aquest manual es troba publicat a
la següent URL: https://(...).
Així mateix es pot consultar més concretament a la pàgina 3 del mòdul 4 sobre trastorns de la conducta del màster de l'UAB en Paidopsiquiatria publicat a la següent URL http://www.paidopsiguiatria.cat/(...)
També es poden consultar els manuals del curs de formació bàsica de Policia impartit a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, on hi ha assignatures que formen sobre aquestes conductes desadaptades. És a dir, aquesta informació s'extreu també dels coneixements adquirits en la formació inicial i continuada rebuda pels funcionaris policials (...).”
- Sobre les persones destinatàries de l’informe policial, l’Ajuntament assenyalà el següent:
“En relació a la remissió dels informes policials són competents l'alcalde o regidor en qui hagi delegat llurs funcions com a comandament superior del cos policial, així com
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
secretaria general que és qui signa els decrets, junt amb l'alcalde o regidor delegat, de les retirades d'arma cautelars o incoacions d'expedients disciplinaris, com és el cas segons estableix la normativa vigent en relació a les condemnes penals per sentència ferma. La normativa de referència es la següent:
- Article 21.1 i) de la Llei 7/1985 reguladora de les Bases de Règim Local.
- Article 8, 13, 18 a) c) i e) del Reglament de la Policia Local de (...).
- Article 4, 26.1 i 27.d) de la Llei 16/91 de les Policies Locals de Catalunya.
- Article 17 del Decret 179/2015, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament del procediment del règim disciplinari aplicable als cossos de Policia local de Catalunya.”
Fonaments de dret
1. D’acord amb el que preveuen els articles 90.1 de l’LPAC i 2 del Decret 278/1993, en relació amb l’article 5 de la Llei 32/2010, de l'1 d'octubre, de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, i l’article 15 del Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, és competent per dictar aquesta resolució la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
2.- En relació amb el marc normatiu, cal tenir en compte que en la data que van succeir els fets denunciats (24/07/2017) estava encara vigent la LOPD, de manera que escau aplicar aquesta norma.
3.- A partir del relat de fets que s’ha exposat a l’apartat d’antecedents, a continuació s’analitzaran els fets denunciats. Primerament, en l’apartat 3.1 s’abordarà el motiu de denúncia referent a la inclusió en l’informe policial núm. (...)-2017 (en endavant, informe policial) de determinades dades personals referents a la persona aquí denunciant, sense el seu consentiment; a continuació, en l’apartat 3.2 s’analitzarà el motiu de denúncia relatiu a la manca d’informació dels extrems previstos a l’article 5 de la LOPD; i en darrer lloc (apartat 3.3) s’analitzarà el motiu de denúncia relatiu a la vulneració del deure de secret per haver-se revelat aquestes dades a determinades persones de l’Ajuntament.
3.1. Sobre la inclusió en l’informe policial de determinades dades personals referents a la persona aquí denunciant, sense el seu consentiment.
En primer lloc, la persona denunciant manifestava la seva queixa pel fet que l’inspector en cap de la Policial local de l’Ajuntament de (...) hauria inclòs en l’informe policial determinades dades seves sense el seu consentiment, i que algunes d’elles serien excessives, errònies, o incompletes.
Segons s’infereix del referit informe policial, intitulat “informe sobre retirada d’arma a l’agent (...)”, el dia 24/04/2017 l’inspector en cap de la Policia Local va rebre una trucada de l’inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d’Esquadra (MMEE) de
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
(...), en el qual l’informava que el dia anterior (23/04/2017) la persona aquí denunciant, policia local de l’Ajuntament de (...), havia comès un presumpte delicte contra la seguretat del trànsit, per conduir un vehicle a motor sota els efectes de l’alcohol(...). En l’informe policial, l’inspector en cap proposava, com a mesura cautelar, la retirada de l’arma a l’agent presumptament autor -aquí denunciant-.
La persona denunciant considera que en l’informe policial no hauria de figurar la informació referent als fets succeïts l’any 2011 i pels quals va ser condemnat per sentència núm.
(...)/13 de (...)de 2013 del Jutjat Penal núm. 2 de (...), com a autor d’un delicte contra la seguretat viària l’any 2013, i això perquè, segons el seu parer, es tracta d’informació que l’inspector en cap coneixeria per raó del seu càrrec, i respecte de la qual havia de guardar sigil. Igualment, considera que no hi hauria de figurar la informació sobre els fets succeïts l’any 2017 relativa al resultat de la prova que li practicaren per mesurar la taxa d’alcohol en aire aspirat, i això en base a la consideració que en la data d’emissió de l’informe (al dia següent de la realització de la prova), els fets no havien estat jutjats. També considera que en l’informe no s’hauria d’haver fet al·lusió a una suposada reincidència, ja que els primers fets pels quals va ser condemnat penalment van succeir l’any 2011. I en darrer lloc, considera que tampoc no haurien de figurar les referències que es feien a l’article 102 del Reglament de la Policia local, que porten a considerar que l’aquí denunciant pateix desadaptacions socials greus, i en particular, que té un problema d’alcoholisme, i això en base a la consideració que aquesta valoració no estaria fonamentada en un informe d’un facultatiu. A l’últim, sosté que la inclusió de les dades esmentades en l’informe policial seria conseqüència (“repercussions”) de les manifestacions i opinions expressades per l’aquí denunciant sobre l’inspector en cap en el marc de la tramitació d’un procediment iniciat arran la denúncia en l’àmbit laboral efectuada per un altre policia local contra l’inspector en cap.
Pel que fa als motius esgrimits per l’Ajuntament al respecte d’aquestes manifestacions de la persona denunciant, en l’escrit de resposta al requeriment d’informació l’Ajuntament ha fet al·lusió a normativa diversa (vid. antecedent de fet 4t), en base a la qual considera, en essència, que l’inspector en cap de la Policia local era competent per emetre l’informe controvertit, el qual elaborà en compliment de les seves funcions, i consegüentment estava legitimat per tractar les dades personals de l’aquí denunciant que conté.
Doncs bé, un cop analitzades les raons esgrimides per la persona aquí denunciant i per l’Ajuntament de (...), cal avançar que no s’observen conductes que permetin imputar a l’Ajuntament alguna de les infraccions apuntades per l’aquí denunciant, i això pels motius que s’exposen a continuació.
Tal com assenyala l’Ajuntament en el seu escrit de data 26/07/2018, l’informe policial s’emmarca en el supòsit de fet previst a l’article 104 del Reglament de la Policia local d’aquest Ajuntament, el qual estableix que: “El cap de la Policia, o el cap del torn corresponent, com a mesura cautelar davant situacions de caràcter excepcional, podrà
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
ordenar motivadament la suspensió i retirada preventiva de l'ús de l'armament dels membres de la Policia”. En efecte, l’informe fonamenta la decisió de l’inspector en cap, adoptada cautelarment, de retirada d’arma a l’aquí denunciant, la qual cosa sembla que s’efectuà l’endemà d’emetre’s l’informe controvertit, és a dir, el 25/04/2017 (segons es desprèn del correu electrònic aportat per l’Ajuntament, en què l’inspector en cap ordena al sergent el canvi d’armer de l’arma de la persona aquí denunciant). Alhora, la remissió de l’informe a l’alcalde tenia per finalitat posar en el seu coneixement la informació proporcionada per l’inspector en cap de l’ABP dels MMEE de (...) sobre els fets succeïts (...)en data 23/04/2017, pels quals l’aquí denunciant fou denunciat penalment per un presumpte delicte contra la seguretat del trànsit, i elevar la proposta de reiterada d’arma - adoptada provisionalment com a mesura cautelar-, per a la seva confirmació o aixecament.
Cal remarcar que l’article 104 esmentat assenyala que la decisió del cap de la Policia local de suspendre i retirar de manera preventiva l’ús de l’armament ha d’estar motivada, requisit que, en tot cas, seria preceptiu.
Doncs bé, l’Autoritat considera que les dades personals a les quals fa referència la persona aquí denunciant serviren de motivació a la decisió de retirada de l’arma, tal com s’exposa a continuació en l’anàlisi separat de cada dada o conjunt de dades connexes. En tot cas, com a informació rellevant per al conjunt de la informació incorporada a l’informe cal tenir en compte que amb anterioritat a la seva emissió, concretament en data 09/06/2016, el Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISP) va emetre un informe de valoració de les condicions psicològiques de la persona aquí denunciant per a l’ús de l’arma reglamentària assignada per la seva condició d’agent de la Policia local de l’Ajuntament de (...), en el que considerava a la persona aquí denunciant apte per a l’ús de l’arma de foc, però s’especificava que es tractava d’una decisió condicionada (“apte condicionat”), assenyalant textualment que: “si s’observen canvis a nivell conductual, presenta algun tipus d’inestabilitat emocional o s’observa un consum significatiu d’alcohol, caldria avançar la propera revisió per tal d’avaluar la idoneïtat o no de les seves condicions per a l’ús de l’arma de foc (...)”.
3.1.1. Sobre la informació referent als fets succeïts l’any 2017 relativa al resultat de la prova que mesurà la taxa d’alcohol en aire aspirat.
Aquesta informació es considera rellevant per fonamentar la decisió de l’inspector en cap de retirada d’arma amb caràcter provisional, així com també per a la decisió posterior de l’alcalde, de confirmació o aixecament de la mesura cautelar. Més si tenim en compte que l’informe d’avaluació emès per l’ISP feia referència expressa a un consum significatiu d’alcohol com a supòsit que podia modificar la decisió d’apte per dur arma de foc. També confirmaria la rellevància d’aquesta informació el fet que, posteriorment, en data 29/03/2018, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya va determinar en les proves psicotècniques realitzades en data 07/03/2018 que la persona aquí denunciant no era apte per dur arma de foc -“amb un condicionant. Mantenir la reiterada de l’arma durant sis
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
mesos més, i el passi de nou de les proves psicotècniques per a determinar les seves capacitats”-, i també que en data 10/04/2018 l’alcalde de l’Ajuntament de (...) va dictar decret de confirmació de la mesura cautelar de reiterada de l’arma de foc. No es considera, doncs, una dada excessiva.
3.1.2. Sobre la informació referent als fets succeïts l’any 2011 i pels quals la persona aquí denunciant va ser condemnat per sentència núm. (...)/13 de (...)de 2013 del Jutjat Penal núm. 2 de (xxx), com a autor d’un delicte contra la seguretat viària l’any 2013.
Aquesta informació es considera rellevant pels mateixos motius assenyalats, però també pel fet que els fets darrers succeïts l’any 2017 eren en essència una reiteració dels succeïts l’any 2011, la qual cosa podia ser rellevant tant pel que feia a la valoració de les condicions psicològiques per a l’ús de l’arma de foc, com a la valoració referent a l’eventual comissió d’una infracció disciplinària (l’art. 48.1.r de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals preveu com a falta molt greu el fet d’embriagar-se durant el servei o habitualment), com a la valoració dels efectes d’una condemna penal en el que s’apreciés reincidència.
Per tant, tampoc es considera una dada excessiva.
Aquesta qüestió està relacionada amb la inclusió a l’informe controvertit de la menció a una suposada “reincidència”. Al respecte, l’Ajuntament ha manifestat que el mot s’havia emprat per referir-se a “fets homòlegs anteriors”, a “tornar a incidir”, a “cometre un fet com a mínim dues vegades, com és el cas”, i a continuació també assenyalà que: “el mateix agent va comunicar verbalment que el magistrat li va imposar la pena corresponent en dita sentència adduint "reincidència" en relació als fets jutjats 2013 per no donar-se la prescripció per dos dies (...). Aquesta informació es pot contrastar amb la sentència judicial del procediment del 2017, que l'agent a hores d'ara no ha aportat a aquesta prefectura”.
Aquesta Autoritat desconeix si concorria o no l’agreujant de reincidència. En tot cas, les manifestacions queixoses efectuades per la persona denunciant sobre aquesta qüestió posen en entredit, si més no, si hi havia reincidència en els termes previstos a l’article 22 del Codi Penal, doncs cal tenir en compte que impediria tal consideració si els antecedents penals s’haguessin cancel·lat abans de produir-se els fets l’any 2017 dels que porta causa l’informe policial.
Però això no impedeix considerar que, fins i tot si fos així, l’ús del mot reincidència no podria considerar-se com una infracció greu per vulneració del principi d’exactitud, que obliga a tractar dades exactes i posades el dia. En efecte, en la mesura que la persona aquí denunciant havia estat condemnada l’any 2013 com autora d’un delicte contra la seguretat vial per conduir sota la influència de begudes alcohòliques, era cert que l’any 2017 reiterà els mateixos fets, i, per tant, es podria considerar un ús impropi del terme reincidència, però gramaticalment correcte. En tot cas, ateses les circumstàncies temporals del cas, l’eventual inclusió errònia d’aquest mot no revesteix l’entitat suficient com per imputar a l’Ajuntament la comissió d’una infracció per vulneració del principi esmentat.
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
3.1.3. Pel que fa a les referències que es fan a l’article 102 del Reglament de la Policia local, que portarien a considerar que l’aquí denunciant pateix desadaptacions socials greus, i en particular, que té un problema d’alcoholisme.
Al respecte, cal deixar constància que en l’informe figura únicament la transcripció del precepte, sense efectuar cap observació particular referida a l’aquí denunciant. Ara bé, la part del precepte remarcada en negreta fa inevitable la seva vinculació amb aquell.
En relació amb aquesta informació escau assenyalar, en primer lloc, que el precepte transcrit era l’aplicable al cas, atès que regula els supòsits en què l’alcalde pot retirar l’arma de foc, entre els quals figuren els dos que l’inspector remarcà en negreta i que són:
“alteracions psíquiques” i “desadaptacions socials greus”.
En segon lloc, pel que fa a l’origen de l’aclariment que s’efectuà en l’informe sobre la locució “desadaptacions socials greus”, l’Ajuntament s’ha referit, d’una banda, a un màster en paidopsiquiatria impartit per la Universitat de Barcelona amb la col·laboració del Col·legi oficial de psicòlegs de Catalunya, en el mòdul Vè del qual l’Autoritat ha constatat que figura literalment el mateix paràgraf referit a les desadaptacions socials que conté l’informe policial. I també ha manifestat que es tracta d’una informació que també figuraria en els manuals de formació bàsica de policia impartit per l’ISP.
De l’exposat es desprèn que la informació que figura en l’informe no seria inexacta, doncs es tractaria, d’una banda, de la transcripció d’un article aplicable al cas (el 102 del Reglament de la Policia local), i de l’altra, de l’explicació del significat d’una locució (“desadaptacions socials greus”) que figura en un article doctrinal, i que segueix literalment la definició atorgada en uns estudis de Psiquiatria.
A l’assenyalat escau afegir que l’informe policial no conté una valoració mèdica o psicològica de la persona denunciant, doncs la decisió posterior confirmatòria de la retirada de l’arma de foc a l’aquí denunciant va venir precedida d’una valoració psicològica prèvia efectuada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) en data 07/03/2017, en la que es declarava a l’aquí denunciant no apte (condicionat). Per tant, la informació continguda en l’informe seria indicativa, en tot cas, del judici de valor de l’inspector en cap sobre la possible subsumpció dels fets succeïts algun dels dos supòsits previstos a l’article 102 del Reglament de la Policia local, i això no es considera contrari al principi d’exactitud, doncs reflecteix en tot cas l’opinió del cap d’inspecció, opinió o judici de valor que ha de tenir forçosament, doncs si no considerés la possibilitat de concurrència d’un dels supòsits indicats, no podria haver adoptat la mesura provisional de retirada de l’arma de foc a l’aquí denunciant, ni podria haver proposat a l’alcalde la seva retirada amb caràcter definitiu.
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
3.1.4. A l’últim, pel que fa a les manifestacions de la persona denunciant que vindrien a referir-se a una suposada motivació diferent de la prevista a les normes aplicables en l’informe policial, escau assenyalar que es tracta d’una qüestió que excedeix l’àmbit competencial d’aquesta Autoritat, doncs no s’entreveu que pugui constituir una infracció de la normativa de protecció de dades. I en qualsevol cas, es tractaria d’una mera afirmació, no fonamentada amb elements probatoris.
3.2. Sobre la manca d’informació dels extrems previstos a l’article 5 de la LOPD.
Com a segon motiu de queixa, la persona denunciant es refereix a un presumpte incompliment de l’obligació prevista a l’article 5 de la LOPD, referida al deure d’informació a la persona afectada -l’aquí denunciant- sobre diversos extrems relatius al tractament de les seves dades personals per part de l’Ajuntament denunciat.
Al respecte, l’Ajuntament ha reconegut que no es va informar a l’aquí denunciant sobre tals extrems, per considerar que l’article 5 de la LOPD no li era aplicable. En concret, en l’informe del secretari municipal de data 26/07/2018 s’assenyala el següent: “aquest precepte no és d’aplicació al cas que ens ocupa atès que la informació que consta en aquest informe 019-2017 no fou obtinguda per sol·licitud de l’interessat. En concret, provenia del cos de Mossos d’Esquadra de l’ABP de (...), i dels antecedents psicològics obrants en aquesta corporació”.
Doncs bé, aquestes al·legacions efectuades per l’Ajuntament no poden tenir favorable acollida, ja que, com bé assenyala la persona aquí denunciant, l’apartat 4 de l’article 5 de la LOPD preveu expressament l’obligació d’informar quan les dades no provinguin de la persona interessada. En concret, determina el següent: ”quan les dades de caràcter personal no hagin estat recollides de l’interessat, aquest ha de ser informat de manera expressa, precisa i inequívoca, pel responsable del fitxer o pel seu representant, dins dels tres mesos següents al moment de registrar les dades, del contingut del tractament, de la procedència de les dades i del que preveuen les lletres a, d) i e) de l’apartat 1 d’aquest article, llevat que ja n’hagi estat informat anteriorment”. Aquest seria el cas present, ja que l’inspector en cap va recollir les dades de l’aquí denunciant referents a la seva conducció a (...) en data 23/04/2017 arran d’una trucada de l’ABP dels MMEE (...).
Ara bé, l’apartat següent de l’article 5 LOPD, és a dir, el 5.5, preveu que l’exposat a l’apartat 4 no serà aplicable, entre d’altres supòsits: “quan, de manera expressa, una llei ho prevegi”. Aquesta previsió s’ha d’interpretar en base al contingut del precepte que transposava, és a dir, l’art. 11.2 de la Directiva 95/46/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques per que fa al tractament de dades personals i a la lliure disposició d’aquestes dades, en el qual es disposa que la informació exigida per al cas en què les dades no s’han recollit de
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
l’interessat sinó d’un tercer, no cal facilitar-la: “quan el registre o la comunicació a un tercer estiguin expressament prescrits per llei”.
En aquest sentit, pel que fa a la comunicació de dades per part dels MMEE a l’inspector en cap de la Policia local de l’Ajuntament de (...), la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública preveu a l’article 24.1 que: “les autoritats i els membres del cos de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i dels cossos de policia local de Catalunya estan obligats a facilitar-se mútuament la informació que sigui rellevant per al compliment de les funcions respectives, sens perjudici de la reserva que escaigui per raó de la matèria i amb ple respecte de la legislació aplicable, en particular la relativa a la protecció de dades personals”.
D’altra banda, el Decret 219/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'armament de les policies locals regula els supòsits en què procedeix retirar l’arma de foc com a mesura cautelar, i l’article 17.1 estableix que: “als efectes previstos a la lletra b) de l'article anterior, l'alcalde o persona en qui delegui ordenarà la retirada de l'arma de foc, per un període no superior a quinze dies (...)”. En idèntic sentit es pronuncien els articles 102 i 104 del Reglament de la policia local.
D’altra banda, pel que fa als tractaments per part de l’inspector en cap de les dades comunicades, cal tenir en compte l’article 27 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, el qual estableix que correspon al cap del cos, entre d’altres: “d) informar l’alcalde, o el càrrec en qui aquest delegui, del funcionament del servei”, i també: “e) Complir qualsevol altra funció que li atribueixi la reglamentació municipal del cos”.
De la normativa exposada es desprèn que la informació que rebé l’inspector en cap de la policia local de (...) provinent dels MMEE, podia comportar, si més no i d’entrada, la retirada de l’arma a l’agent aquí denunciant, i consegüentment afectar al funcionament del servei, raó que justificava la comunicació que efectuaren els MMEE, i que s’empara en l’article 24.1 de la Llei 4/2003 que s’ha transcrit. Atesa la comunicació prevista en aquesta norma amb rang de llei, la consegüent recollida i/o tractament de dades personals de l’aquí denunciant per part de l’inspector en cap no requeria donar compliment al dret d’informació de la persona interessada -aquí denunciant-, en base al previst als art. 5.4 i 5.5 de la LOPD i els preceptes equivalents de la Directiva 95/46/CE.
3.3. Sobre la presumpta vulneració del deure de secret per haver-se revelat aquestes dades a determinades persones de l’Ajuntament.
Com a tercer i darrer motiu de queixa, la persona denunciant manifestava que mitjançant el referit informe l’inspector en cap havia revelat dades seves a terceres persones, sense el seu consentiment i contravenint l’obligació de guardar secret, i que aquestes dades eren al seu parer innecessàries. Les dades en qüestió que considerava excessives eren les
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
referides al fet que en data 23/04/2017 la persona denunciant conduïa un vehicle a motor
“realitzant esses(...)” i que “el resultat de la prova en aire espirat va ser d’1,15 mg/litre”.
Aquest motiu de queixa tampoc pot prosperar. Si bé és cert que l’inspector en cap va remetre el seu informe de data 24/04/2018 a l’alcalde, sense el consentiment de l’aquí denunciant, revelant els fets assenyalats, la revelació de dades s’até a dret, ja que s’efectuà en el marc de les competències assignades al cap de la policia, i en compliment de les funcions que té assignades, entre les quals s’inclou l’obligació genèrica d’informar l’alcalde sobre el funcionament del servei policial, i en particular la d’elevar la decisió de retirada de l’arma a l’agent aquí denunciant, pressa cautelarment pel cap de la policia, per al seu aixecament o confirmació posterior per l’alcalde, d’acord amb el previst a l’article 102 del Reglament de la Policia Local.
D’altra banda, tot i que no ha estat objecte de denúncia, val a dir que les revelacions posteriors efectuades arran d’aquest mateix informe, com és el cas de les efectuades en el marc del procediment disciplinari que s’inicià contra la persona aquí denunciant a partir dels fets recollits en aquest informe, també s’ajusten a dret, en la mesura que els accessos i tractaments de dades de l’aquí denunciant per part de les persones que ha assenyalat l’Ajuntament, s’efectuaren en i per al compliment de les funcions encomanades a cadascuna d’elles.
4. De conformitat amb tot el que s’ha exposat en el fonament de dret 2, i atès que durant la informació prèvia no s’ha acreditat que hi hagi indicis racionals que permetin imputar cap fet que pugui ser constitutiu d’alguna de les infraccions previstes a la legislació aplicable, escau acordar l’arxiu d’aquestes actuacions.
L’article 89 de l’LPAC, en consonància amb els articles 10.2 i 20.1 del Decret 278/1993, preveu que escau arxivar les actuacions quan en la instrucció del procediment es posa de manifest el següent: “a) La inexistència dels fets que puguin constituir la infracció”.
Resolució Per tant, resolc:
1. Arxivar les actuacions d’informació prèvia número IP 132/2018, relatives a l’Ajuntament de (...).
2. Notificar aquesta resolució a l’Ajuntament de (...) i comunicar-la a la persona denunciant.
3. Ordenar la publicació de la resolució al web de l’Autoritat (www.apd.cat), de conformitat amb l’article 17 de la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre.
IP 132/2018
Carrer Rosselló, 214, esc. A,1r 1a 08008 Barcelona
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa d’acord amb l’article 14.3 del Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, l’entitat denunciada pot interposar, amb caràcter potestatiu, un recurs de reposició davant la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la seva notificació, d’acord amb el que preveu l’article 123 i següents de la Llei 39/2015. També pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la seva notificació, d’acord amb els articles 8, 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Igualment, l’entitat denunciada pot interposar qualsevol altre recurs que consideri convenient per defensar els seus interessos.
La directora,
