Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Descargar (0)

Texto completo

(1)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

DOCUMENT DE REFERÈNCIA

Identificació de l’expedient

Modificació puntual del POUM d’Almacelles pel desenvolupament del SECTOR 4 residencial (expedient: U08/170).

Objecte

L’objecte del present document de referència és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental als efectes que determina l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme i l’article 9 de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Antecedents

1. El 2 d’abril de 2008 l’Ajuntament d’Almacelles va sol·licitar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, el document de referència sobre la modificació puntual del POUM d’Almacelles pel desenvolupament del SECTOR 4 residencial.

2. L’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha realitzat consultes a les administracions públiques següents: Agència Catalana de l’Aigua, Àrea de Medi Natural, Direcció General de Qualitat Ambiental, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i Departament de Cultura.

S’han integrat les aportacions genèriques de l’Agència Catalana de l’Aigua.

I. Determinació de l’abast i el nivell de detall de l’ISA i de la integració dels factors ambientals en el POUM.

A) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del Pla a.1) Descripció dels aspectes i elements ambientals significatius en l’àmbit del Pla.

L’ISA preliminar realitza una descripció de les característiques ambientals del municipi, d’entre la qual destaquen els aspectes següents:

ƒ Geologia i geomorfologia: la informació geològica de la zona ens mostra

l’existència de dues unitats, una formada per còdols angulosos amb matriu llimosa-

argilosa i una altra formada per gresos i argiles vermelles amb guix. El relleu és

gairebé pla en totes les parcel·les agrícoles (5% aproximadament) i només es

detecten alguns salts en els talussos que les separen.

(2)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

ƒ Hidrologia: l’àrea d’estudi està patint una transformació agrícola de secà a regadiu, estructurada a partir dels canals, però on encara perduren camps de vinya i herbacis de secà. Els canals i les sèquies són els principals elements estructuradors del paisatge ja que conformen una complexa xarxa de canals de reg. Aquests canals comuniquen diverses zones humides, hàbitats d’interès comunitaris i zones de secans d’interès disperses a l’entorn de l’àmbit, encara que aquesta comunicació no es directa.

ƒ Riscos ambientals: la zona d’estudi no presenta riscos relacionats amb l’erosió ni amb els incendis. Pel que fa a la inundabilitat, en l’àrea d’estudi no se situa cap zona potencialment inundable, tal i com figura en la cartografia del Pla INUNCAT de l’ACA. D’altra banda, al zona no està delimitada dins l’àrea d’aqüífers vulnerables per la contaminació de nitrats ni tampoc protegits per altres circumstàncies.

ƒ Identificació de zones protegides o sensibles per valors naturals: l’àmbit no presenta zones sensibles per valors naturals identificades com a protegides per la legislació catalana o europea.

ƒ Paisatge: la zona d’estudi es troba en la unitat de paisatge Regadius del Canal d’Aragó i Catalunya dins el catàleg de paisatge de Terres de Lleida. No presenta elements d’especial valor, però assenyala com a elements amb valors especials a protegir, la xarxa de canals i en especial la Sèquia del Poble. Com a àrees susceptibles d’accions d’ordenació, s’assenyalen els cultius abandonats inclosos en la zona d’estudi.

D’altar banda, en la zona d’estudi s’identifica el jaciment arqueològic en el Sector 4 (Lo Vilot) on s’han documentat diferents estructures que pertanyen a un lloc habitat.

El municipi no té un pla de protecció dels camins rurals. En el catàleg de paisatge de les comarques de Lleida no defineix en la zona d’estudi cap tram catalogat coma a itinerari paisatgístic.

ƒ Vectors ambientals: qualitat del medi atmosfèric i contaminació acústica lluminosa Pel que fa a la qualitat acústica, l’ajuntament d’Almacelles no ha elaborat el mapa de zonificació acústica pels sectors urbans i urbanitzables. D’altra banda, i d’acord amb el mateix mapa proposat pel DMAIH, la zona de la carretera d’Almacelles que travessa el sector 4 està classificada amb una sensibilitat acústica moderada (Zona B) segons la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

En el cas de la zonificació de l’àmbit per la qualitat lluminosa, d’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, la proposta només considera 2 categories, E2 pel SNU i E3 per les zones urbanes.

a.2) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del

Pla, establerts per la normativa vigent i instruments de planejament de rang superior.

(3)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

L’ISA preliminar es refereix als objectius, criteris i obligacions ambientals establerts pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme

a.3) Objectius i criteris ambientals adoptats en el Pla.

L’ISA preliminar es refereix als objectius ambientals següents:

ƒ Geomorfologia: Minimització del moviment de terres

ƒ Qualitat atmosfèrica: prevenció i correcció d’immisions i de fonts contaminants.

ƒ Qualitat lluminosa: limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar- ne els fluxos a l’hemisferi superior i la intrusió lumínica.

ƒ Qualitat acústica: reduir l’exposició acústica en els llocs sensibles.

ƒ Connectivitat: garantir la funcionalitat dels elements connectors a l’àmbit.

ƒ Vector energia: millorar l’eficiència energètica dels sistemes.

ƒ Vector aigua:

- minimitzar la impermeabilització del sòl.

- Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua - Preservar i millorar la qualitat de l’aigua

ƒ Biodiversitat territorial:

- Preservar els elements de valor natural

- Dissenyar els espais lliures de forma que maximitzin la biodiversitat del lloc.

ƒ Qualitat del paisatge:

- Integrar paisatgísticament la proposta amb l’entorn - Conservació del patrimoni històric i arqueològic.

B) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada

D’acord amb el POUM, el sector 4 es va plantejar amb l’objectiu de potenciar el Parc del Vilot amb la potenciació d’una concentració urbana suficient que eviti la degradació de les àrees periurbanes per falta d’ús. D’aquesta manera, i segons la fixa normativa, el sector 4 té adscrites com a càrregues externes el sistema general verd del Parc del Vilot, corresponents a 2,97 ha.

D’altra banda, en el plànol del sòl urbanitzable del POUM apareix una superfície de 1,8

ha de “verd sistema general” que no es preveu en els objectius específics del POUM ni

en la normativa.

(4)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

La suma de les dues superfícies destinades a espais verds és d’unes 4,77 ha que representen un 53,5% del sector 4 i per tant, s’impossibilita mantenir en el sector 4 els aprofitaments assenyalats en el POUM referents a densitats d’habitatges i edificabilitat.

L’alternativa escollida planteja ampliar l’àmbit del sector 4 per tal de poder desenvolupar el sector. L’increment de la superfície del sector es planteja sobre la part del SUND 25 corresponent a 2,56 ha de sòl residencial, que es troben situades al costat de la zona sud-oest del sector 6, també de tipus residencial.

L’alternativa escollida també planteja l’ampliació del sector 4 en 0,75 ha destinades a verd i que corresponen a la mateixa superfície de zona verda que s’ha perdut al nord- oest del sector en motiu de la inclusió de 1,48 ha de sòl destinat a equipaments. La nova superfície de sòl verd es projecta sobre sòl no urbanitzable de caràcter agrari al nord-est del sector.

L’ISA preliminar justifica l’alternativa escollida en contrast amb l’alternativa 0 que, ajustant-se a la superfície restant destinada a sòl residencial, comportaria la creació d’edificacions massa altes amb el conseqüent problema paisatgístic que això comportaria.

De la mateixa manera, l’ISA justifica l’ampliació de 0,75 ha destinades a espais verds per la necessitat d’encavir la superfície de sòl destinat a equipaments. Aquesta superfície assoleix bona part de la pastilla verda al nor-oest del sector i per tant, es considera que la zona verda que es perd sigui compensada amb la vinculació d’una superfície equivalent fora de l’àmbit al nord-est del sector.

II. Valoració ambiental de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació

SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ

Consideracions

CREIXEMENT La modificació preveu ampliar el sector 4 “lo Vilot”, que actualment té una superfície de 89.017,72 m

2

, fins a 112.185,39 m

2

. L’ampliació es realitzarà en dos etapes:

ƒ 1a etapa Àmbit nord: ampliació de 0,73 ha de superfície

corresponents al SNU de caràcter agrícola situat al sud-est del

sector 4, al costat del Parc del Vilot, que es destinaran a espais

verds públics.

(5)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

ƒ Àmbit Sud-Els Olivars: ampliació del sector 4 sobre 2,56 ha de superfície corresponents al SUND 25. La part afectada del SUND 25 es troba situada al costat de la zona sud-oest del sector 6 “els Olivars”, de caràcter residencial, en una petita zona que queda encabida entre aquest sector i la urbanització dels Aubacs.

La modificació implicarà la creació d’un sector urbanitzable discontinu (SUD-4), amb un àmbit adossat al sòl urbà consolidat i un àmbit (els Olivars) separat del nucli principal pel sector SUD6. Per aquest motiu, cal justificar que el desenvolupament del l’àmbit dels Olivars del SUD-4 es realitzarà en coherència amb les lògiques de mobilitat sostenible i compacitat urbana, evitant la generació d’espais intersticials en l’àmbit del SUD6.

L’ampliació del sector 4 és coherent amb el sistema d’espais oberts del Pla territorial parcial de Ponent, que classifica l’àmbit com a sòl de protecció preventiva (opció preferent per acollir els nous sectors d’extensió urbana).

Pel que fa a la ocupació de nou sòl, l’avanç de planejament justifica la coherència de la zona residencial amb l’estratègia de creixement moderat que el Pla territorial de Ponent assigna al nucli de Verdú.

GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de Ponent.

PATRIMONI NATURAL, BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I QUALITAT DEL PAISATGE

Consideracions

ESPAIS PROTEGITS El projecte no afecta a cap espai d’interès natural regulat segons el Decret 328/92, cap espai inclòs en la proposta de Xarxa Natura 2000, cap zona humida de l’inventari de zones humides de Catalunya, cap geozona de l’Inventari d’espais d’interès geològic, cap dels hàbitats d’interès comunitari definits per la Directiva 97/62/CE, ni cap forest d’utilitat pública.

PAISATGE

L’ISA ha de referir-se a les mesures previstes en el marc de la modificació

per tal de garantir la integració paisatgística dels nous creixements

residencials.

(6)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

CICLE DE L’AIGUA

Consideracions

ABASTAMENT L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

ƒ Descripció gràfica - escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües) i de les noves propostes del Planejament.

ƒ Avaluació de les necessitats d’aigua de la proposta. L’estudi es realitzarà d’acord amb les dotacions d’abastament del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre

ƒ Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent especialment, el balanç d’aigua (aportacions internes + reutilització + aportacions externes = consum total + pèrdues xarxa), amb els consums anuals actuals i els previstos.

ƒ En cas de problemes en l’abastament cal definir alternatives viables.

SANEJAMENT L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

ƒ Especificació de la xarxa separativa: residuals i pluvials.

ƒ Anàlisi de la infrastructura actual (justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d’actuació.

ƒ Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers.

ƒ Justificació de l’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i al PSARU-2005.

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament.

Acord de 20 de juny de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005.

RISCS NATURALS

Consideracions

INUNDABILITAT L’ISA haurà de justificar la compatibilitat dels usos prevists en la modificació amb l’establert a l’article 6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

(7)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

ACA, març de 2003.

QUALITAT DE L’ÀMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LLUMINOSA

L’ISA ha d’especificar com es resolen els diferents aspectes de qualitat ambiental. En tot cas, caldrà ajustar que els diferents vectors de qualitat ambiental es regulin d’acord amb la seva legislació sectorial vigent.

Així mateix, pel que fa a la contaminació acústica, l’ISA haurà de justificar l’adequació de les modificacions puntuals a les diferents zones de sensibilitat acústica que figuren en el mapa de capacitat acústica elaborat pel DMAH amb els criteris de la Llei 16/2002, o a les diferents zones que figurin en el mapa se sensibilitat acústica de l’Ajuntament, en el cas que aquest l’hagi aprovat.

En el cas que s’hagin elaborat els plànols de vulnerabilitat i capacitat referents a la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa, cal incorporar-los en els plànols d’informació de la proposta, d’acord amb l’establert a l’article 72 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric.

Decret 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica.

Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

Identificació de l’Administració pública i públic interessat als quals l’Ajuntament ha de demanar consulta durant el període d’exposició pública:

a) Administració pública

ƒ Agència Catalana de l’Aigua

ƒ Patrimoni Cultural

ƒ Arquitectura i Paisatge

ƒ Consell Comarcal

ƒ Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

ƒ Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge

ƒ Direcció General d’Urbanisme

(8)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

b) Públic interessat

ƒ Ipcena

ƒ Altres entitats ecologistes dedicades a la defensa del medi ambient en aquest àmbit territorial.

Fonaments de dret

ƒ Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

ƒ Disposició transitòria 6a de la Llei d’urbanisme.

ƒ Article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol).

Lleida, 20 d’abril de 2008

El tècnic de l’OTAA El director dels Serveis Territorials

Ramon Rebordosa i Poca Joan Farré Viladrich

CS

Figure

Actualización...

Referencias