• No se han encontrado resultados

Pa t r i m o n i c o l l e c t i u

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Pa t r i m o n i c o l l e c t i u"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

Del moll al Pòsit (1924-39)

Emissió de l’11 de novembre de 2010

A Ràdio Cambrils,

P atrimoni col · lectiu

(2)

Part del díptic –portada i nota interior– amb el programa de l’acte de col·locació de la primera pedra de les obres del port refugi de Cambrils.

De quan és?

Va ser redactat l’agost de 1933, ja que l’acte se celebrava el dia 3 de setembre.

Per què el van editar?

- Per tal d’anunciar dels actes i donar-los relleu.

- Per atreure participants als actes populars.

- Per mostrar la unió entre l’Ajuntament de Cambrils, el Pòsit de Pescadors i l’empresa constructora, al voltant d’aquest important esdeveniment.

- Per reconèixer la feina realitzada pels impulsors del port.

On es troba?

A l’Arxiu Municipal de Cambrils. Fons Ajuntament de Cambrils. Lligall Correspondència (1933). Sig. Top. 82

(3)

Què és?

Una fotografia de l’acte de col•locació de la primera pedra del port de refugi de Cambrils.

De quan és?

3 de setembre de 1933

Qui apareix presidint l’acte, sota el tendal?

Marcel•lí Domingo, ministre d’Agricultura l’any 1933

Què ens mostra?

- El lloc on es va realitzar l’acte, a l’inici del moll de Llevant

- La gran expectació que va aixecar aquest acte, tal com s’aprecia per l’elevada participació tot i els paraigües.

On es troba?

A l’Arxiu Municipal de Cambrils. Fons Ajuntament de Cambrils (cedida per Lleó Ferrando Llaveria). Sign. Top. 7791-8.

(4)

Una carta del Pòsit de Pescadors adreçada a l’Ajuntament de Cambrils

De quan és?

17 de juliol de 1924

Qui signa la carta?

El president Lluís Costa

Per què es va redactar?

Per comunicar oficialment a l’Ajuntament de Cambrils que s’havia creat l’entitat Pòsit de Pescadors de Cambrils.

De què ens informa?

- De la creació de l’entitat Pòsit de Pescadors de Cambrils.

- De la data en què el Governador Civil de la Província va aprovar el reglament.

- De la desaparició d’una entitat anterior que havia existit a la Platja, la Societat de Pescadors.

On es troba?

A l’Arxiu Municipal de Cambrils.

Fons Ajuntament de Cambrils.

Lligall Correspondència (1924).

Sig. Topog. 160.18

(5)

Què és?

Un ban de l’alcalde Cassià Castells.

De quan és?

Del 7 d’agost de 1934

Per què es va redactar?

Els bans són promulgats per l’alcalde per tal de donar a conèixer alguna cosa o bé transmetre normes de comportament i funcionament del municipi.

Què anuncia?

Que aquell dia quedaven oberts al públic els rentadors que l’Ajuntament havia construït al barri de la Platja.

Què mana?

Que siguin respectats i utilitzats correctament.

Què més sabem sobre aquests rentadors?

Que s’havien pogut construir gràcies a la cessió de terrenys i cabal d’aigua que havia fet el Pòsit de Pescadors.

Quina informació ens afegeix?

Que es tractava d’una obra molt necessària i esperada.

On es troba?

A l’Arxiu Municipal de Cambrils. Fons Ajuntament de Cambrils. Lligall Bans i edictes (1934). Sig. Top. 161.3

(6)

Una fotografia de les xiquetes de l’escola de la Platja.

De quan és?

De l’any 1927, segons està anotat al revers de la imatge.

Què s’hi veu?

Al centre hi ha la mestra, asseguda i amb una feina de costura a les mans. Entre les xiquetes hi ha una altra noia amb un vestit fosc, que probablement és la seva ajudant.

Al seu voltant, en diverses fileres, hi ha les xiquetes de l’escola, algunes asegudes a terra o a les taules, i les de darrere dretes. Excepte les més petites, totes porten a la mà un drap on sembla que estan brodant unes flors.

A la paret del fons hi ha un retrat del rei Alfons XIII i un planisferi, a més de les portes i un penja-robes.

De què ens parla?

- Del protagonisme de la costura en l’ensenyament de xiquetes a inicis del segle XX - De l’estat de les aules d’ensenyament

- De la vestimenta de les noies que anaven a escola On es troba?

La imatge original pertany a Lleó Ferrando Llaveria.

Se’n pot consultar una reproducció a l’Arxiu Municipal de Cambrils. Fons Ajuntament de Cambrils (cedida per Lleó Ferrando Llaveria). Sign. Top. 9525-1.

(7)

Què és?

Un esquema de la distribució que probablement tenia l’antiga església de Sant Pere.

De quan és?

Gener de 2010.

Qui l’ha elaborat?

Miquel Julià Pijoan.

Per què el va fer?

Durant el curs 2009-10 va realitzar un treball de recerca sobre la parròquia de Sant Pere, dins del qual va investigar

sobre l’antiga església, ubicada al carrer de Sant Jordi.

Va elaborar aquest esquema per tal de mostrar de manera gràfica algunes de les informacions que havia obtingut durant la seva recerca sobre aquesta església.

De què ens parla?

- De l’estructura arquitectònica que tenia aquesta església.

- Dels diferents altars amb què comptava i de les imatges que hi eren venerades.

On es troba?

Forma part del seu treball de recerca de Batxillerat que porta per títol L’ahir i l’avui d’una parròquia.

Se’n pot consultar una còpia a l’Arxiu Municipal de Cambrils. Fons de l’Ajuntament de Cambrils. Lligall Treballs de recerca sobre patrimoni cultural (2010). Sig. Top. 1779.2

(8)

Bertran Cuders, Josep. Cambrils: Dictadura i República (1923-1939). Cambrils: Ajuntament, 1989

Esporrín i Pons, M. Montserrat. Evolució sòcio-econòmica de Cambrils: 1930-1981. Cambrils: Ajuntament, 1981

Julià i Pijoan, Miquel. L’ahir i l’avui d’una parròquia. Treball de recerca de Batxillerat (2010)

Martí Estrada, Ignasi. Tarés Lagunas, Manel. Societats cíviques i ideologia durant la Segona República a Cambrils (1931-36). Comunicació presentada al VIII Congrés d’Història Local de Catalunya (Barcelona, 24- 26 de novembre de 2005)

A Ràdio Cambrils, Patrimoni col·lectiu

Del moll al Pòsit (1924-39)

Emissió de l’11 de novembre de 2010

Referencias

Documento similar

Si bien en algunos casos se han tomado medidas como la reconstrucción de las fachadas originales y el aumento de plantas en retranqueo, En la calle Real, donde se encontraba

primordial, porque hemos sido arrancados de nuestra condición, como bien intuía Spinoza. Es notable que los distintos asentamientos indoeuropeos y sus lejanas migraciones

En el sitio Web www.SunGuardGlass.com, el arquitecto puede consultar una base de datos de proyectos de edificios comerciales, usar una herramienta para comparar el

La Universidad Privada Antonio Guillermo Urrelo (UPAGU), como una institución que pone dentro de sus prioridades a la investigación, plantea estas políticas para la protección de

En consecuencia, hemos recorrido un camino l i d e r a n d o l a c o n f o r m a c i ó n d e r e d e s colaborativas solidarias en los territorios en los que

Servicio de conectividad a Internet y mantenimiento del equipamiento informático de la red de telecentros de la Diputación Provincial de Huesca, de acuerdo con lo señalado en el

Para principios de los años 80 las fincas ya estaban preparadas para recibir el agua del trasvase que poco a poco fue llegando.. A partir de ese momento la mayoría de las

Uno de los principales retos para el sector minero responsable que opera en el país, es fortalecer su rol como aliado estratégico del Estado, con la finalidad de seguir impulsando