• No se han encontrado resultados

Acta 9 d'abril de 2018 Grup de Treball Rellançar Barcelona

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Acta 9 d'abril de 2018 Grup de Treball Rellançar Barcelona"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

GRUP DE TREBALL: RELLANÇAR BARCELONA

DIA: 9 d’abril de 2018 HORA: 18:00h- 20:00h

LLOC: Sala del Mig (pl. Sant Miquel, 2a planta)

Assistents:

- Alejandro Goñi PIMEC

- Estanislau Roca UPC-Barcelona Tech

- Raimond Blasi PdeCat

- Joan Martínez Consell Assessor de la Gent Gran

- Vicenç Tarrats CCOO

- Delfí Cosialls Registre Ciutadà

- Raúl Medina Assessor C’s

- Anna Balletbò Persona d’especial rellevància

- Jordi Alberich Jornades Cercle d’Economia

- Juan José Casadó UGT

- Mercè Rey Abella Persona d’especial rellevància

- Gabriel Jené Barcelona oberta

- Enrique Delgado Taula d’Entitats de Sarrià

Persona convidada:

- Jordi Alberich Director General del Cercle d’Economia

Ajuntament de Barcelona

- Andreu Parera Secretari Tècnic del Consell de Ciutat

- Miriam Esteve Consultoria MiT - Suport al Consell de Ciutat

SINOPSI DE LA REUNIÓ

Anna Balletbò: pregunta quines són les prioritats que caldria emprendre des del Cercle d’Economia a Barcelona.

Jordi Alberich: explica que el Cercle és una institució que data de l’any 1958 i és oberta a Catalunya, Espanya i Europa però molt barcelonina. Esmenta que el Cercle es pregunta com conduir i fer d’aquest desenvolupament un factor de progrés amb l’arribada de centenars de milers de persones i anomena les dos o tres inquietuds que sorgeixen a partir d’una lectura positiva de la ciutat:

1. Es va esgotant un cert model a partir del 92 que ha durat fins avui amb un acord d’una majoria social i política de ciutat.

(2)

3. Tot el que ha succeït amb el procés polític a Catalunya ha tocat força a Barcelona.

Tot això ha portat a una reflexió amb profunditat de per on s’hauria de definir Barcelona en els propers temps més enllà d’actuacions concretes. Explica que també intervenen factors exògens perquè el món ha canviat molt durant aquests 25 anys des dels Jocs Olímpics del 1992. Informa que un d’aquests factors és negatiu que és el procés de globalització que porta a la concentració de poder

econòmic especialment en grans ciutats com Madrid. Afegeix que algunes

polítiques de l’any 2000 van accentuar aquesta tendència i és el moment que es conformen les grans companyies com Telefònica, Endesa, Iberdrola, Repsol…etc.

Hi ha dos factors que han ajudat a Barcelona: una nova ordenació del món que pivota al voltant de les ciutats on actors socials i econòmics cobren protagonisme i l’anomenat softpower que va aparèixer a Estats Units de la mà de Joseph Nye en contraposició amb el hardpower o poder de l’exèrcit. Explica que aquest softpower d’Estats Units no deixava de ser una manera d’entendre el món a través de la indústria de Hollywood, revistes, publicacions,... etc. Exposa que Barcelona precisament no té els elements del hardpower perquè no és la capital de l’estat però que en el softpower té una oportunitat magnífica que fa que elements com la cultura o la amabilitat de l’espai per trobar-se com per exemple el Mobile World Congress. D’altra banda, indica que un dels reptes que té Barcelona és el relacionat amb el procés de conversió de les sturtups en sectors empresarials estables per la generació d’ocupació.

Anna Balletbò: pregunta com s’hauria d’abordar aquest soft power en relació a les infraestructures, la mobilitat, acadèmics, d’innovació, d’investigació i quines podrien ser les sinèrgies que es podrien generar dins el marc del model de ciutat que tenim.

Jordi Alberich: indica que Barcelona és i ha de seguir sent una ciutat amable. En relació a això, destaca la convivència i l’escassa conflictivitat de les ciutats espanyoles juntament amb la qualitat de l’espai públic i la bona gestió de govern en relació a les corrents migratòries on hi hagut un increment espectacular de la immigració que no ha afavorit el rebuig a l’altre ni tan sols quan es va passar de l’eufòria a la depressió econòmica. Afegeix que avui la política industrial és difusa però que si la ciutat és amable i es prioritzen tots aquests àmbits les coses emergiran amb èxit.

Estanislau Roca: recorda que gràcies a la crisi econòmica s’han recuperat valors perduts durant els anys d’eufòria econòmica com la paraula, el rigor i l’amistat juntament amb la convivència i la cooperació. Destaca que no es trobarà una altra ciutat amb aquests valors antropològics d’identitat i d’història com a Barcelona. Afegeix que aquesta ciutat ha patit fenòmens desastrosos com són els problemes derivats del procés de gentrificació perquè les polítiques d’habitatge i de pacte social no han reconduït el problema i cal recuperar aquest valor perdut. Aposta per un bé únic en el món com és el de la ciutat de Barcelona.

(3)

mobilitat sinó també a nivell de decisions polítiques globals que calen en aquest territori per salvaguardar aquest model de ciutat amable. D’altra banda i des del punt de vista de la presa de decisions estratègiques i polítiques, pregunta com s’hauria d’abordar el rol de la Barcelona Metropolitana, és a dir, el conflicte entre administracions, i quines haurien de ser les vies per resoldre aquest tema si és que s’entén com un problema o una dificultat. També comenta que a Barcelona hi ha un risc de dualització on la pobresa i els actors territorials comencen a tenir xarxes pròpies perquè no estan tan integrades com algunes ciutats del Besòs. Opina que les decisions polítiques haurien d’abordar també aquesta qüestió per preservar la qualitat de vida, la tranquil·litat i la solidaritat de la ciutat.

Delfí Cosialls: pregunta què significa el model Barcelona en contraposició a la marca o element més objectiu de màrqueting o producte? Quin és el paper que juga la integració o visió social en aquest model i quin és el rol o deure de l’empresa per col·laborar i mantenir el model de ciutat i les visions socials?.

Jordi Alberich: Respon que al final una ciutat es troba immersa en un món que comparteix problemes i dinàmiques que no són fàcils de resoldre a nivell municipal. En aquest sentit, exposa que la gentrificació és un problema bastant global on la oferta segueix sent la mateixa però la demanda ja no només la conformen persones de la ciutat sinó també d’altres països cosa que fa que aquesta augmenti i es transformi. Afegeix que aquest problema és més complicat de regular i que la solució passa per la creació de vivenda alternativa.

Pel que fa a la qüestió de les decisions polítiques, opina que Barcelona i l’Àrea Metropolitana van de la mà i lamenta que molts elements de coordinació no hagin pogut avançar. Indica que Barcelona hauria d’aspirar a tenir un govern amb veu pròpia més enllà del que té la comunitat per guanyar força, en aquest sentit, creu que Barcelona hauria de ser un actor polític propi pensant en Barcelona. Pel que fa a la societat dual, afegeix que és un problema que va més enllà de les possibilitats de la gran ciutat tot i que ho poden matisar. Opina que països més rics tenen una major dualització que la nostra ciutat però que això no treu que calgui actuar.

Comenta que a la ciutat fan falta recursos i que és necessària la reorganització de l’estat, a més, explica que cal més creixement econòmic per potenciar el nou repartiment que ha de donar-se prop d’aquesta societat. Mostra el seu acord en recuperar els valors perduts i considera que s’han recuperat bastant a escala de veïns i de barris.

Estanislau Roca: indica que la lliga regionalista reivindicava el municipalisme per tornar el poder i les decisions als municipis i ser així més executius.

(4)

s’ha de regular bé. En relació al model i la marca, respon que el model Barcelona es va pensar en un primer moment en com havia de ser però que després va sorgir amb espontaneïtat. Afegeix que aquesta ciutat té una xarxa d’assistència social efectiva i opina que Barcelona és més un model que no una marca com podria ser Nova York.

Anna Balletbò: indica que una de les grans virtuts que ha tingut Barcelona és que quan s’ajuntaven els pobles al voltant d’aquesta ciutat tots tenien un mercat central, una rambla central i uns serveis centrals i que això ha sigut positiu.

Mercè Rei Avella: li preocupen les diferències de classe ja que l’índex de pobresa i la bretxa cada cop són més grans.

Juan José Casado: explica que si es fes un DAFO es veuria que el creixement econòmic es troba per sobre de la mitja si s’extrapola a l’estat. Pregunta de quina manera aquest creixement s’està traduint en combatre les desigualtats socials que cada cop és major. Opina que cal una major sobirania de la ciutat que contempli no sols l’Àrea Metropolitana sinó també el Baix Llobregat o Garraf per garantir una regió més àmplia.

Joan Martínez: comenta que a Barcelona algunes persones han marxat pels preus dels habitatges i dels lloguers al llarg d’aquests 25 anys. Pregunta quina seria la manera per resoldre aquesta situació de vulnerabilitat d’algunes persones que viuen a la ciutat.

Raúl Medina: posa sobre la taula que cal plantejar Barcelona en un futur i que s’ha de pensar en el funcionament de la transformació digital i les necessitats de formació per les persones en habilitats tècniques i formatives pel sector educatiu i pels districtes. Esmenta l’aplicació del sinG (internet connectat amb les coses). Considera que s’ha d’augmentar el poder econòmic de les ciutats en aquesta nova etapa.

Gabriel Jené: Afegeix que cada vegada les desigualtats socials es produeixen de forma més clara on els rics són més rics i els pobres són més pobres i que el fenomen de la globalització ens porta cap aquesta situació on un dels temes fonamentals és la vivenda on la demanda deixa de ser interna i que el problema recau en què la vivenda ha deixat de ser un producte social a ser un producte financer. Opina que Barcelona té valor i que s’ha projectat des d’un punt de vista estructural revolucionari i això ha vingut acompanyat d’un nivell especulatiu que afecta els preus dels lloguers dels habitatges i locals comercials. Informa que com a empresaris tenen menys accés a la capacitat de generar riquesa quan els grans en tenen més, per tant, indica que s’ha de treballar el model des de un punt de vista del repartiment de la riquesa i creure una altra vegada amb la ciutat perquè actualment no té cap gran projecte a més de l’autocomplaença de la que es parlava abans. Proposa recuperar la Carta Municipal per recuperar la sobirania com a ciutat i aixecar la moral col·lectiva perquè no acabi en en benefici dels grans per tal d’afavorir que aquell que tingui una iniciativa sigui capaç de dur-la a terme.

(5)

qüestió es troba en què s’han d’utilitzar bé omplint aquestes amb softpower. Planteja els dos grans problemes de futur de la ciutat: la vivenda i la solitud de la gent gran on les actuacions han de ser a nivell municipal i de barri.

Gabriel Jené: Afegeix que un dels altres problemes pivota al voltant d’un mercat de treball que no està a l’alçada de la formació dels joves.

Jordi Alberich: afegeix que la Fundació del Cercle atorga els premis Formació Cercle d’Economia al món educatiu per reconèixer les iniciatives als centres que milloren seva qualitat de vida. Explica que Barcelona ha sigut capaç de barrejar vivenda, empresa i espai comú. Comenta que en el món actual hi ha una consciència social a l’empresa perquè les exigències per exemple mediambientals es tenen en compte.

Explica que Barcelona és una ciutat on l’educació està reconeguda i és potent en temes de salut i que un altre tema fonamental és la cultura com un element de cohesió i d’atracció social i el món digital i el tema dels congressos. Afegeix que si es potencien aquests àmbits el problema del turisme s’arreglarà.

Vicenç Tarrats: proposa que es busqui consolidació legal amb la Carta Municipal i l’Àrea Metropolitana en molts temes que s’han parlat. Opina que també com a proposta el grup es podria preguntar com poden repercutir les fires al mercat de treball local: quins efectes podria tenir sobre la industria i la generació de llocs de treball. Una altra línia estratègica que és molt important, és el tema de la financiació suficient de les administracions locals per poder gestionar les microactuacions i explica que un munt d’aquestes acaben fent una actuació global molt important.

Joan Martínez: indica que Barcelona forma part de ciutats amigables amb les persones grans i proposa que el concepte d’amigable incorpori no només a la gent gran sinó també totes les persones que hi participen. Proposa recomanar vies de solució per fer front als problemes de la solitud i el maltractament a persones grans i promoure el seu turisme.

Anna Balletbò: comenta que la idea era que hi hagués una hora pel grup i una hora per la visita. Explica que el dia 19 d’abril té pensat fer venir el president de RENFE Mercaderies. Comenta que l’Estanislau va treure el tema de l’enllaç dels trens de mercaderies amb el port. Opina que s’hauria de trobar un mecanisme per dur a terme la iniciativa però que ells disposen d’un pressupost tancat i quan reben ingressos els destinen a ports amb menys guanys.

Enrique Delgado: explica que si no es fa una planificació amb els ports de Barcelona i Tarragona això no es pot desenvolupar.

(6)

Àlex Goñi: opina que no es pot parlar del port de Barcelona sense tenir en compte el corredor mediterrani.

Joan Martínez: recorda que el port és autònom i que fins no fa gaire aquest tenia les comunicacions via Renfe que el mateix port va eliminar per incorporar el sistema per camió pel trasllat de mercaderies.

Àlex Goñi: afegeix que Barcelona i Tarragona són ports de l’Estat.

Vicenç Tarrats: comenta que el corredor és una infraestructura bàsica d’eficiència econòmica per tota la franja del mediterrani perquè els contenidors que venen de Suez no hagin de donar tota la volta.

Anna Balletbò: comunica que l’Àlex Goñi proposa que vingui com a convidat en Lluís Gómez del Comissionat d’Economia i Empresa de l’Ajuntament.

Andreu Parera: informa que s’han plantejat 7 sessions d’entre les quals s’han fet 3 i que, per tant, queden 4 per fer.

Anna Balletbò: recorda que a la llista de visites hi havia el de Barcelona Global, el Comissionat d’Universitats, el de Renfe, el del Pla Estratègic i el de l’Àrea Metropolitana.

Andreu Parera: proposa que en aquestes quatre sessions vinguin els ponents i que un cop exhaurides es podria plantejar una vuitena o novena sessió més per tancar el document final.

Anna Balletbò: comenta que es farà un esborrany amb les notes que s’han pres i que es passarà a tothom i informa que les subcomissions es poden reunir de manera informal.

Vicenç Tarrats: opina que les subcomissions haurien de començar a funcionar quan s’hagin parlat tots els temes en les visites.

Andreu Parera: indica que el format fins ara són actes que recullen les intervencions però que no hi ha una posada en comú respecte les propostes que per exemple apuntava el Vicenç. Pregunta si això és millor consensuar-ho entre totes les persones membres o es recull a títol individual.

Vicenç Tarrats: informa que les propostes que constin en acta es revisaran al final de les 7 sessions on es veurà quines queden subsumides per altres i quines decauen i després en la proposta de dictamen s’acabaran de consensuar.

Anna Balletbò: explica que cal passar a l’acció i que traslladarà algunes propostes al Ministeri.

(7)

Plenari i seran aquests espais els que decideixin si creuen oportú que la Senyora Balletbò vagi cap a Madrid a presentar les propostes.

RETORN I CONCLUSIONS FINALS

1. S’acorda que les propostes que constin en acta es revisaran al final de les 7 sessions i després s’acabaran de consensuar.

2. La pròxima sessió serà el 19 d’abril a les 18.00h.

3. Pensar en el funcionament de la transformació digital i les necessitats de formació per les persones en habilitats tècniques i formatives pel sector educatiu i pels districtes.

4. Aprofitar bé les infraestructures per projectar el softpower de la ciutat de Barcelona.

5. Repensar el concepte de ciutat amigable que té Barcelona perquè no només incorpori o reconegui la gent gran sinó també al conjunt de persones que participen d’aquesta iniciativa.

6. Recomanar vies de solució per fer front a la solitud i al maltractament. 7. Recuperar la Carta Municipal per recuperar la sobirania com a ciutat.

8. proposa que es busqui consolidació legal amb la Carta Municipal i l’Àrea Metropolitana en molts temes que s’han parlat.

9. Es podria preguntar com poden repercutir les fires al mercat de treball local: quins efectes podria tenir sobre la industria i la generació de llocs de treball. 10. Treballar el tema de la financiació suficient de les administracions locals per

poder gestionar les microactuacions.

PROPOSTES DELFÍ COSIALLS ENVIADES PER CORREU ELECTRÒNIC:

1.- Si hi ha una cosa a rellançar es el Model Barcelona que avui hem començat a dibuixar; en contraposició la Marca per fugir del màrqueting. Tot i que en Jordi ha estat prudent crec que ha estat molt clar (o això m’ho sembla). Hem de potenciar allò que som: els nostres valor i comportaments.

Model BCN: soft power, ciutat atractiva/inclusiva, ciutat amable/amigable, oferta de serveis amb valor afegit, gent amb gent, moltes petites transformacions distribuïdes, 10 Barcelones amb entitat pròpia, barreja de sectors socials i productius, artesanalitat de les solucions, xarxa social, potència econòmica poc estructural (digital, logística, coneixement, innovació, recerca...)...

El Model ha de ser el context ambiental on situar les iniciatives que fins ara han sorgit i/o que puguin fer-ho.

2.- Front aquesta imatge, l’altra. Parlem d’Àrea metropolitana, de corones metropolitanes però no ha sorgit una altre concepte: Barcelona com a node d’un concepte que pot fer por o incomodar algú: l’EuroRegió mediterrània del Oest. BCN com a node del sistema aeroportuari: Reus-BCN-Girona.

(8)

BCN com a node del sistema ferroviari: (València-Saragossa)-BCN-(Tolosa) BCN com a node universitari/recerca/empresa: Catalunya (digital, salut...) Deixem de mirar-nos el melic (en clau de correcció, no siguem autocomplaents).

3.- Substituir el concepte de Responsabilitat social corporativa (màrqueting) pel de Consciència social empresarial.

Reinversió en el territori: formació, capacitació, estructures en valor. Cal incorporar els Consells al rellançament de la ciutat.

4.- D’acord en reactivar i aplicar la Carta municipal.

El Grup podria explorar la seva potència de cara a un futur de globalització i a una demanda ferma de millora de finançament.

Pot ser una aliança amb Madrid (també disposa de Carta municipal) podria ser d’interès.

5.- La T10 cultural.

Notem a faltar activitats culturals d’alt nivell però no motivem la ciutadania; o es fan activitats populars massificades o elitistes distants; les revetlles son interessants però insuficients.

Els operadors d’espectacles podrien crear el concepte T10 cultural i/o T16 o T-jove i compensar-ho allargant les funcions segons l’afluència. I ofertar-les per les escoles, AMPA, associacions, entitats...

6.- Problemes greus de futur • Habitatge, OK

• Envelliment/sobreenvelliment (solitud), OK. Tenim 15000 grans ‘oblidats’ en Residències i més sols sense recursos, ‘ignorats’ i amb poques capacitats

• Frustració de més d’1 generació de joves extraformats. Si no ho posem damunt la

taula el Model perdrà una o dues generacions i pot trencar-se.

7.- De procediment. Al contrari del que s’ha comentat opino que és necessari identificar un 1.- Relator que vagi construint el fil argumental a partir de les Actes, dels Debats i dels materials que es puguin obtenir. Portem tres sessions i un munt d’informació. Si esperem a la setena el volum pot ser inabastable. Crec que hauria de ser algú amb criteri.

Referencias

Documento similar

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

En La educación en materia de comunicación, Unesco, París, 1984..

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Finally, spectra obtained at Fuirosos were compared to those measured at Grimola stream in order to elucidate whether hydrological and biogeochemical processes occurring at

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

b) El Tribunal Constitucional se encuadra dentro de una organiza- ción jurídico constitucional que asume la supremacía de los dere- chos fundamentales y que reconoce la separación