Internet: http://www.bcn.es Núm. 11 / Any XCII 10 d'abril de 2005 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Cartipàs
Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Sant Andreu ... 566
Designació membre del Consell General de l'Institut Municipal d'Informàtica ... 566
Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella ... 566
Designació vicepresident del Consell Municipal del Districte de Sant Martí ... 566
Comissions del Consell Municipal Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement. Acta sessió de 25-I-2005 .... 567
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. Acta sessió de 25-I-2005 ... 572
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordina-ció Territorial. Acta sessió de 26-I-2005 ... 582
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-tatge. Acta sessió de 26-I-2005 ... 594
Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió de 27-I-2005 ... 606
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social. Acta sessió 27-I-2005 ... 610
Personal Concursos Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 4 concursos per a la provisió de 4 llocs de treball ... 618
Secretari/ària tècnic/a de Prevenció ... 619
Assessor/a tècnic/a de Patrimoni ... 620
Director/a de Centre de Serveis Socials ... 621
Responsable de Manteniment i Conservació d'Edificis i Instal·lacions de Districte ... 621
Anuncis Llicències d’obres. Febrer de 2005 ... 623
Subhastes ... 630
CARTIPÀS
Decret. Vist l’escrit rebut del portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa de data 28 de febrer de 2005, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, i d’acord amb l’article 16 de les Normes reguladores del funcionament dels dis-trictes, disposo:
Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-te de Sant Andreu el Sr. Alberto Ferrer i Escrig, en substitució del Sr. Camilo Ramos i Barón.
Barcelona, 14 de març de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 883)
* * *
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-celona i el que determina l’article 9 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Informàtica, disposo:
Designar el Sr. Ignasi Cardelús i Fondevila mem-bre del Consell General de l’Institut Municipal d’Infor-màtica, en substitució del Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre.
Barcelona, 14 de març de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 884)
* * *
Decret. Vist l’escrit rebut del president del Grup Municipal de Convergència i Unió de data 28 de fe-brer de 2005, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, i d’acord amb l’article 16 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo:
Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-te de Ciutat Vella el Sr. Víctor Badia i Moysset, en substitució del Sr. Ramon Sopena i Barrufet.
Barcelona, 17 de març de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 1008)
* * *
Decret. Tal com estableix l’article 15 de les Nor-mes reguladores del funcionament dels Districtes s’atribueix a aquesta Alcaldia el nomenament dels vicepresidents dels Consells Municipals dels Distric-tes, per tant, vist l’acord del Consell del Districte de Sant Martí, i en ús de les facultats atribuïdes a l’Alcal-dia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo-na, disposo:
Designar vicepresident del Consell Municipal del Districte de Sant Martí el Sr. Miguel Àngel Martín i López en substitució del Sr. David Escudé i Rodríguez. Barcelona, 18 de març de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement
Acta de la sessió celebrada el dia 25 de gener de 2005 i aprovada el dia 8 de març de 2005
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 25 de gener de 2005, s’hi reuneix la Co-missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Montserrat Ballarín i Espuña, Jaume Oliveras i Maristany, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, M. Caridad Mejías i Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, i M. Àngels Esteller i Ruedas, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
També hi és present el Sr. Jordi Torrades i Aladrén, gerent de l’Institut Municipal de Mercats.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, i Immaculada Moraleda i Pérez.
S’obre la sessió a les setze hores i trenta minuts.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. Turisme 2004.
Abans de presentar l’informe, el president de la Co-missió explica que ambdós Grups de l’oposició han formalitzat una compareixença, a la Secretaria Gene-ral de la Corporació, en què es manifesta que, en re-lació a aquest punt de l’ordre del dia, no consta cap documentació. Justifica aquest fet degut a la impossi-bilitat de tancar amb anterioritat les dades referides al mes de desembre, la qual cosa ha impedit preparar cap tipus de documentació amb antelació. Afegeix que està previst presentar aquest informe al Plenari del Consell Municipal i, per aquest motiu, sotmet a la consideració dels Grups si prefereixen que els avanci les dades amb un informe oral o no.
La Sra. Ortega diu que, sense tenir les dades al davant, els és impossible fer qualsevol valoració seri-osa i rigorseri-osa, per tant, si l’informe s’ha de presentar al Plenari del Consell considera adequat postergar el debat a la reunió d’aquest òrgan. Prega al regidor
que faciliti les dades al seu Grup el més aviat pos-sible.
La Sra. Mejías es pronuncia en el mateix sentit. Manifesta que prefereix ajornar el debat al Plenari del Consell Municipal i demana, igualment, que se’ls faci entrega de la documentació tan aviat com sigui possi-ble.
El Sr. Portabella consenteix en ajornar la presenta-ció i el debat de l’informe, i comunica les dades bàsi-ques més rellevants a efectes d’avançament. Informa que el nombre de turistes durant l’any 2004 ha incre-mentat un 18,2%, i s’han superat els 4,5 milions de persones, essent la primera vegada que se superen els 4 milions. El nombre de pernoctacions ha aug-mentat un 11,5% i, per primer cop, s’han sobrepassat els 10 milions. Diu que la despesa internacional en targetes de crèdit ha tingut un increment de l’11,05% i que el conjunt d’aquesta despesa representa el 17% de la del conjunt de l’Estat, per la qual cosa Barcelo-na es consolida en la primera posició dins de l’àmbit estatal. Afegeix que el parc d’hotels ha augmentat un 14,3% de les places durant aquest any, que encara no estan tancades les dades referides a congressos i convencions i que, segons informació del Port, s’ha superat el milió de creueristes, amb un creixement del 2,5% en relació a l’any 2003. Acaba la intervenció i diu que, a partir d’aquesta informació bàsica, s’ela-borarà l’informe, que farà arribar als Grups municipals amb antelació a la sessió del Plenari i tan aviat com sigui possible.
Es dóna per tractat, en el benentès que la presen-tació i debat de l’informe s’efectuarà al Plenari del Consell Municipal.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions b) Propostes d’acord
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
2. Que l’Ajuntament de Barcelona iniciï una campa-nya d’inspecció per a conèixer la situació dels pisos i apartaments que es lloguen als turistes per dies, set-manes o mesos, i la seva adequació a la normativa existent, així com per a garantir els drets i els deures dels usuaris i les empreses turístiques.
proli-feració de pisos i d’apartaments que es lloguen per dies, setmanes o mesos, als turistes que visiten la ciutat, que entren en competència directa amb altres establiments d’allotjament turístic. Creu que el turis-me és una activitat econòmica de prituris-mer ordre, i afir-ma que sempre s’ha afir-mantingut la voluntat de pro-moure un turisme amb establiments de qualitat, que disposin de la infraestructura i els serveis necessaris exigits a la normativa i imprescindibles per garantir la qualitat turística. Considera que també cal defensar els drets dels usuaris, per tal que rebin la millor infor-mació possible sobre les condicions dels serveis. Per aquestes raons, atesa la capacitat inspectora de l’Ajuntament i de cara a vetllar pel correcte compli-ment de la normativa turística, el seu Grup formula aquesta proposició, en la qual es demana l’inici d’una campanya d’inspecció per conèixer la radiografia de la ciutat respecte a aquests pisos i apartaments, així com la seva adequació a la normativa existent.
La Sra. Mejías manifesta el posicionament favora-ble del seu Grup a la proposició, no tant en el sentit que s’analitzi l’existència de competència deslleial, sinó per tal que es cobreixi el buit legal existent en torn a aquesta activitat emergent que, d’altra banda, es produeix a totes les ciutats d’interès turístic del món. Considera que, ja que s’està començant a orga-nitzar aquest tipus d’activitat econòmica a la ciutat, s’hauria d’iniciar un procés per tal què aquests apar-taments s’ajustin a la normativa de la Generalitat i, en el mateix sentit, des de l’Ajuntament, s’hauria d’apro-var la regulació que garanteixi el compliment de les condicions necessàries per al seu desenvolupament adequat. Creu que aquest assumpte no s’ha d’afron-tar des de la prohibició, sinó que s’ha de vetllar per-què aquesta pràctica es realitzi en les millors condici-ons possibles, per garantir un servei de qualitat als turistes i evitar problemes de convivència als barris més turístics de la ciutat.
El Sr. Portabella agraeix les intervencions i afirma que ambdues concorden amb les actuacions que s’estan duent a terme des de la Corporació. Aclareix que la competència respecte a aquest assumpte cor-respon a la Direcció General de Turisme de la Gene-ralitat de Catalunya i que ja existeix una regulació per a aquests tipus d’apartaments. Explica que l’Ajunta-ment, a través de la Generalitat, disposa d’un registre d’entitats turístiques on consten inscrites les empre-ses que els exploten. Estan regulats uns requisits per a la seva inscripció que consisteixen en uns mínims d’habitabilitat i alguns serveis de caràcter turístic i, en funció de les característiques, es determina el preu dels lloguers i una fiança que l’empresa ha de diposi-tar a la Generalitat. Admet que, en alguns casos, s’estan produint situacions irregulars difícils de con-trolar i que s’està actuant per impedir-les. En aquest sentit, explica que s’està preparant una modificació de la normativa des de la Generalitat que contribueixi a evitar que particulars utilitzin els seus habitatges per al lloguer ocasional a turistes i millori els mecanis-mes de control. Quant a l’inici d’una campanya d’ins-pecció, diu que la inspecció ja actua de manera siste-màtica i, quan localitza apartaments fora de normativa, s’aplica el procediment sancionador cor-responent. Afegeix que aquesta activitat es realitza principalment al Districte de Ciutat Vella, i s’ha estat treballant amb el districte de cara a establir un major control sobre els usos indeguts dels habitatges que
es fan servir per al lloguer temporal. Entén que l’Ajun-tament ja està intervenint de forma adequada i, per tant, des del govern municipal no es troba pertinent aprovar aquesta proposició.
La Sra. Ortega intervé a continuació, i insisteix que, precisament, des del seu Grup es demana que s’iniciï una campanya d’inspecció per conèixer l’abast d’aquesta situació. Es remet al Decret de Turisme que estableix quin és l’objecte dels apartaments turís-tics i assenyala l’obligatorietat d’inscripció al Registre, i fixa que la potestat inspectora de la Generalitat està compartida amb l’Ajuntament. En relació a la inter-venció del president, i a la vista que ha explicat que ja s’han fet inspeccions i que s’han incrementat els con-trols al districte de Ciutat Vella, pregunta si això signi-fica que ja s’està fent la campanya i, en tot cas, en demana els resultats. D’altra banda, creu que, sim-plement a través d’internet, es té accés a una gran quantitat d’apartaments turístics que, segurament, no estan adequats a la normativa existent. Considera que la normativa actual és prou clara i que es disposa de molts mitjans per fer una acció inspectora ferma. S’interessa pel resultat de les inspeccions que s’es-tan fent, i demana conèixer en quin sentit va la modi-ficació de la normativa.
El Sr. Portabella respon que la majoria d’aparta-ments turístics que s’anuncien estan controlats i regu-laritzats. Afirma que hi ha dos tipus d’activitats que se solapen, la dels empresaris del sector, legalitzats i dins de normativa, i la de persones que espontània-ment aprofiten la situació i lloguen els seus habitat-ges als turistes com a negoci. Assegura que el per-centatge de persones que es dediquen a aquesta pràctica de manera irregular és molt petit i afecta poc l’activitat econòmica. Tot i així, per evitar que això se segueixi produint i per tenir-ne millor coneixement, s’està modificant la legislació i, on més prolifera l’acti-vitat, a Ciutat Vella, conjuntament amb el districte es fan les indagacions i les actuacions pertinents per reduir-la. No proporciona el nombre d’inspeccions perquè se li està demanant que iniciï una campanya d’inspecció, no que informi sobre la campanya, i re-corda que no s’ha formulat una pregunta sinó una proposició.
La Sra. Ortega intervé novament, i diu que sembla lògic que si el seu Grup demana que s’iniciï una cam-panya d’inspecció i es contesta que s’està fent s’aportin quins són els resultats, que se’ls facilitin les dades, i afegeix que properament formularà la pre-gunta pertinent.
El Sr. Portabella reitera la seva resposta anterior i assegura que quan es presenti la pregunta es facilita-ran totes les dades que es demanin.
La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Ortega expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
Del Grup Municipal PP:
3. En referència a la implantació de mesures per portar un major control de la població animal a la ciu-tat. Instar a l’Ajuntament a que faci efectiu el “Dia de la col·locació popular de xips” a partir de l’any 2005, amb un 75% de descompte en la col·locació tot assu-mint l’Ajuntament aquest cost.
d’animals domèstics i demanava que es fes una crida a la responsabilitat dels propietaris. L’Ajuntament va explicar les mesures que duia a terme i es va referir a campanyes destinades a evitar l’abandonament d’animals i a impulsar l’adopció. Creu que l’efecte d’aquestes campanyes ha estat insuficient i, com a prova, es remet a la saturació que s’ha produït aquest Nadal a la gossera. Diu que, en la mateixa reunió, també es va tractar el tema del xip, i la Presidència va afirmar que la instal·lació del xip als animals no havia tingut l’èxit desitjat, ja que era un producte barat però era cara la seva col·locació per part dels professio-nals. Explica que s’ha intentat arribar a un acord amb el Col·legi de Veterinaris per abaratir el cost, i informa que estaria conforme a establir un dia a l’any en què la col·locació del xip tingués una rebaixa del preu fins al 75%, sempre i quan l’Ajuntament assumeixi el cost del descompte. Creu que s’han de posar en pràctica accions efectives per controlar l’abandonament d’ani-mals, i més en una ciutat com Barcelona, que s’ha mostrat molt sensible amb la protecció dels animals, per exemple amb la campanya antitaurina.
La Sra. Ortega expressa el posicionament favora-ble del seu Grup a la present proposició, i afegeix que li hauria agradat demanar informació respecte al nombre de xips que s’han col·locat anualment o quin és el cens existent, però que, com abans, està clar que es tracta d’una proposició i ja presentarà la pre-gunta per escrit i en la forma adequada.
El Sr. Portabella respon a la regidora que quan faci la pregunta per escrit obtindrà la resposta perti-nent. Quant a la proposició, expressa la voluntat de l’Ajuntament d’afavorir la implantació del xip als ani-mals domèstics de companyia, i amb aquesta finali-tat, l’any 2000, es va signar un conveni, encara vi-gent, pel qual es dotava amb 20 milions de pessetes la campanya per promoure l’ús del xip, destinades a abaratir-ne el cost de col·locació. Aclareix que no es tracta d’una campanya concentrada en un sol dia, sinó que els propietaris dels animals se’n beneficien al llarg de tot l’any. Explica que a altres indrets de l’Estat es fan campanyes com la que es planteja a la proposició, però en tots els casos l’esforç econòmic és assumit pel Col·legi de Veterinaris. Diu que des de l’Ajuntament s’ha parlat amb el Col·legi per de-manar que actuï com a aquests altres llocs, però no s’ha aconseguit cap compromís en aquest sentit. Sense comptar amb la seva aportació, no creu ade-quat que la subvenció municipal es concentri en un sol dia, i estima preferent donar el suport continuat al llarg de l’any en la implantació dels xips. Afegeix que el cens d’animals amb xip solament el té el Col·-legi de Veterinaris, que facilita la informació sobre la situació d’animals concrets però no permet l’accés al cens complet. Manifesta que l’equip de govern no donarà suport a la proposició, en el sentit expressat, i en el benentès que, partint de l’existència d’una subvenció municipal, l’esforç addicional l’hauria de fer el Col·legi de Veterinaris. Acaba la intervenció i informa que, l’any 2004, la Guàrdia Urbana va de-nunciar 958 propietaris per no dur l’animal amb xip o no tenir-lo censat.
La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Ortega expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Basso expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs b) Preguntes
Del Grup Municipal CIU:
4. Diverses qüestions relatives a la campanya de “Nadal sense congestió” que el proppassat 4 de ge-ner amb cotxes-anuncis van col·lapsar el centre de la ciutat.
La Sra. Ortega formula la pregunta i fa referència a què durant el Nadal passat, concretament els dies 23 de desembre i 4 de gener, una quarantena de cotxes anunci van col·lapsar el centre de la ciutat en plena campanya de “Nadal sense congestió”. Es remet a la regulació d’aquesta pràctica, anomenada publicitat dinàmica, en concret a la Llei 9/2000, de regulació de la publicitat dinàmica de Catalunya i a l’Ordenança municipal sobre l’ús de les vies els espais públics de Barcelona. Atès que l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, presidit pel Sr. Portabella, és l’encarregat de vetllar per l’aplicació d’aquesta normativa i, tenint en compte que, d’acord amb la norma, si el vehicle no és de transport públic, és necessari un permís excepcio-nal, que està prohibit si hi ha risc de dificultar la circu-lació, pregunta si els cotxes disposaven del preceptiu permís municipal i, si va ser així, com és que no es va preveure el col·lapse circulatori i quines mesures es van adoptar.
El Sr. Portabella respon a la regidora que qui s’ocupa de la circulació és la Regidoria de Seguretat i Mobilitat, que no forma part d’aquesta Comissió, i qui és competent en qüestions relatives a la legalitat de portar publicitat als vehicles és l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, que pertany a la Comissió d’Urbanis-me. Diu que, tot i així, s’ha estimat procedent contes-tar la pregunta i, fetes les consultes a les dependènci-es pertinents, no consta autoritzada cap campanya d’aquest tipus, ni hi ha cap marca de cotxes que hagi obtingut autorització per portar publicitat. Tot seguit, assenyala la diferència entre portar publicitat a un ve-hicle a efectes d’identificació, és a dir quan coincidei-xen marca i titular del cotxe, i la publicitat dinàmica pròpiament dita, consistent en anunciar un producte que no concorda amb el propietari del vehicle, que no està permès. Reitera que no va haver-hi cap autorit-zació per aquesta possible campanya encoberta, però que, des de la Regidoria de Mobilitat, s’ha infor-mat que no es va detectar cap col·lapse, tot i que té els mitjans per assabentar-se i controlar aquestes si-tuacions.
La Sra. Ortega manifesta la seva sorpresa davant la manca de percepció de quaranta vehicles col·lap-sant la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Mallorca, en ple Nadal. Creu que, si no s’ha concedit cap permís, s’ha transgredit la normativa i, si la Guàr-dia Urbana no va intervenir, va ser perquè no hi havia cap control sobre què passava als carrers de Barce-lona. Considera que es va produir una activitat il·le-gal, malgrat la percepció del regidor sobre què és o no publicitat.
delimita la Llei. A banda d’això, que considera perfec-tament determinat, no pot aportar més informació, perquè no hi ha dades ni tan sols per saber si es trac-tava d’un grup de cotxes d’una casa comercial que portaven un rètol identificatiu o si portaven publicitat.
La Sra. Ortega recorda que el 5 de gener passat, immediatament després d’aquests fets, el seu Grup va presentar una pregunta per respondre per escrit, i vol saber si hi s’ha iniciat algun expedient tot i que sembla que no.
El Sr. Portabella reitera la resposta anterior i recor-da a la regidora que, d’acord amb el Reglament, sola-ment li corresponen dos torns d’intervencions.
Es dóna per tractada.
5. Diferents qüestions relacionades amb la remodelació del mercat de la Llibertat del Districte de Gràcia.
La Sra. Fandos planteja la pregunta com a continu-ació d’una altra, presentada a la Comissió fa dos me-sos, arran de la qual es va explicar que la Junta del mercat de la Llibertat es va renovar tot just després que s’hagués arribat a un acord amb la Corporació sobre la remodelació, i s’estava a l’espera de conèi-xer el seu posicionament. Coneix que s’han mantin-gut reunions amb la nova Junta i que la Gerència de l’Institut de Mercats s’ha dedicat a aquest assumpte amb molt interès. Manifesta la seva preocupació ja que té coneixement que la Junta ha expressat el seu desacord amb el projecte de remodelació pactat i, d’altra banda, també s’ha assabentat que l’Associació de Comerciants de Gal·la Placídia i del Portal de la Llibertat de Gràcia sí que recolza el projecte. Demana informació de com han anat les últimes negociacions i en quin moment es troben, i considera molt impor-tant aconseguir un acord i remodelar el mercat, que podria millorar molt el seu rendiment. D’altra banda, diu que li consta que ja ha sortit a concurs el nou pro-jecte i explica que aquesta qüestió ha sorprès molt a la Junta del mercat ja que encara no s’han pactat les obres. Pregunta si el mercat es traslladarà a una car-pa metre duri la reforma i si es procedirà a la cons-trucció de l’aparcament soterrani, i demana al presi-dent si pot concretar el calendari d’execució de les obres, previstes en aquest mandat.
El Sr. Portabella diu que moltes de les preguntes encara no tenen resposta. Tal com ha dit la regidora, un cop aprovada la proposta de remodelació es van fer eleccions i es va renovar Junta del mercat. Explica que la nova junta no està d’acord amb el projecte pactat i en defensa un de diferent. Informa que s’han mantingut tres reunions amb la nova junta, el 17 de novembre, l’1 de desembre i el 12 de gener, i creu que serà necessari fer-ne una altra, que hauria de ser la definitiva. Exposa que la nova Junta planteja que no vol pàrquing, ni carpa, ni autoservei, i demana més diners per amortitzar la parada i pagar menys. Diu que, en aquest context, no sap si s’arribarà a cap solució i, si no n’hi ha, serà impossible remodelar el mercat. Confirma que l’Associació de Comerciants de Gal·la Placídia i del Portal de la Llibertat està d’acord amb l’anterior projecte. En aquest context, diu que no es poden respondre les preguntes formulades, i afir-ma que, tot i així, se segueix intentant aconseguir un acord.
La Sra. Fandos pregunta com és que, tot i les reu-nions i la manca d’acord, ja s’ha publicat el concurs d’obres del projecte bàsic.
Abans de respondre aquesta qüestió concreta, el Sr. Portabella comenta que la situació del mercat dura des de fa 15 anys, i que, tot i haver transcorre-gut tant de temps, s’havia arribat a un acord i s’ha truncat. Afegeix que les votacions de la Junta han es-tat molt ajustades, i creu que, segurament, es produi-rien nous canvis si es tornessin a fer les eleccions en aquest moment. Tot seguit, dóna la paraula al gerent de l’Institut Municipal de Mercats, Sr. Jordi Torrades, que respon a la regidora que no s’ha publicat ni vocat cap concurs d’obres, i que únicament s’ha con-vocat el concurs per a l’adjudicació de la redacció del projecte bàsic. Abans d’iniciar el procés per adjudicar les obres a una empresa constructora, s’ha de redac-tar el projecte bàsic i després el projecte executiu. El concurs actual està destinat a contractar un arquitec-te que redacti el projecarquitec-te i que treballi en les diferents opcions que es negociïn i que finalment s’acordin amb la Junta.
Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP:
6. ¿Quin balanç fa la Regidoria de Comerç de la campanya comercial de Nadal?
La Sra. Mejías creu que és un bon moment per fer balanç de la campanya més important per als comer-ciants de la ciutat, que comprèn el Nadal i el primer mes de rebaixes. Diu que, en general, les organitzaci-ons comercials valoren que no ha estat un bon any, perquè consideren que s’ha produït una certa reten-ció en el consum i manifesten preocupareten-ció. Recorda que, fa poques setmanes, en aquesta comissió, es va presentar un informe de comerç en el qual ja s’apun-tava un cert punt d’inflexió en el consum, les vendes i la facturació. Creu que, tot i que és cert que els pri-mer dies de desembre, va haver-hi molt moviment co-mercial, no s’ha elevat el grau mitjà de consum res-pecte a altres anys en què l’increment de vendes havia estat d’entre un 5 i un 6%. Diu que aquest any s’ha produït un increment menor, i aquest fet preocu-pa sobretot el sector del tèxtil o de preocu-parament de la llar, i no tant el sector de l’electrònica de consum, que ha augmentat, o les activitats d’oci. Considera que s’estan produint canvis en els hàbits de consum a la ciutat i voldria saber quina valoració es fa de la cam-panya de Nadal des de la Regidoria de Comerç.
Final-ment, adverteix que les xifres estadístiques no esta-ran disponibles fins ben entrat el mes de març.
La Sra. Mejías troba sorprenent la resposta del re-gidor, perquè tot i preguntar-li sobre el sector comer-cial, que genera el 14 % del PIB de la ciutat i que és un dels sectors econòmics més importants, s’ha cen-trat en les bosses i els punts de llibre que s’han fabri-cat. Diu que no preguntava sobre la campanya de promoció de l’Ajuntament, sinó per la preocupació que s’ha generat en torn a les dades econòmiques i sobre el grau de percepció de la inquietud del sector. Espera que en un futur s’aportin les dades que per-metin conèixer la realitat, que no preveu tan positiva com s’ha exposat.
El Sr. Portabella considera que com a criteri, so-bretot en el món del comerç, no s’ha de parlar d’oïdes i, si ho ha fet, ha estat per intentar respondre la pre-gunta i evitar males interpretacions. Insisteix que no hi ha xifres i, per tant, la resta es basa en percepcions subjectives. Troba que és poc rigorós informar en base a allò que es parla amb diferents sectors, per importants que siguin, perquè la visió dels comerci-ants no és homogènia. Diu que, per aquest motius, s’elaboren estadístiques i estudis, i s’intenta sistema-titzar. Explica que s’està treballant en fer un formulari que permeti obtenir dades amb independència de l’actitud que tingui cada comerciant respecte al seu negoci, i tenir la informació sistematitzada. Finalment, reitera que la campanya de Nadal no està tancada i quan hi hagi els resultats els donarà a conèixer.
Es dóna per tractada.
7. ¿Quines són les prioritats que té previst desen-volupar l’Ajuntament de Barcelona respecte la socie-tat del coneixement per a l’any 2005?
La Sra. Esteller presenta la pregunta i s’interessa pels objectius de la Regidoria de la Societat del Co-neixement per a l’any 2005. Tenint en compte que el Pla d’actuació municipal estableix més de vint-i-un objectius molt genèrics, voldria saber quina és la con-creció dels projectes i quin és el calendari previst per a la seva posada en marxa al llarg d’aquest any. Pre-gunta quines són les prioritats que s’han fixat i, con-cretament, com està el Pla Estratègic, l’objectiu del qual era implantar l’administració electrònica, quan està previst desenvolupar-lo, i com estan les diferents mesures ja iniciades, com ara la dotació d’infraestructures als centres cívics. També li interes-sa conèixer la marxa dels estudis de viabilitat per ofe-rir serveis de suport tecnològic a les iniciatives de les associacions veïnals i altres associacions sense afany de lucre, i en quina fase es troba el projecte d’instal·lar ordinadors, amb accés gratuït a internet, a les oficines d’informació de l’Ajuntament, perquè els ciutadans puguin fer els seus tràmits. Pregunta també per la prova pilot del projecte “Barcelona sense fils”, que es va suspendre arran de la intervenció de la Co-missió del Mercat de Telecomunicacions, i com es vol replantejar aquest assumpte.
El Sr. Oliveras respon la pregunta, i adverteix que, degut a la seva amplitud, se centrarà en els projectes que es gestionen directament a la Regidoria de Soci-etat del Coneixement, ja que alguns dels esmentats per la regidora es duen a terme des d’altres regidori-es. En primer lloc, es refereix al projecte “Sensefils BCN”, que està a punt de tornar-se a reemprendre. Com ha avançat la regidora, explica que, degut a un conjunt d’impediments imposats per la Comissió del
Mercat de Telecomunicacions, que partia d’una inter-pretació no compartida per l’Ajuntament ni pel conjunt de les entitats locals, es van haver de desactivar els onze punts d’accés wifi públics de la ciutat. En aquests moments, diu que s’està reformulant el pro-jecte de cara a cercar una sortida a la situació actual i que, a aquests efectes, hi ha diverses alternatives, com ara que l’Ajuntament es constitueixi com a ope-rador o que el Govern de la Generalitat desenvolupi el projecte de constituir un operador neutre. Afegeix que s’ha treballat amb algunes entitats per tal de des-envolupar la tecnologia wifi a alguns centres cívics i a alguns barris de Barcelona, com per exemple al Ra-val. Dins d’aquest àmbit, també fa esment a la tecno-logia bluetooth, que té un caràcter molt innovador, que consisteix en la connexió via telefonia mòbil per facilitar la comunicació entre l’administració i els ciu-tadans. Explica que es tracta d’un canal sense fils per a la transmissió de dades multimèdia, i que es preveu fer-ne una prova pilot per Santa Eulàlia, durant la jor-nada de portes obertes a l’Ajuntament. També en re-lació a l’entorn wifi, destaca el projecte “Corredor Wifi Barcelona Mataró”, finalitzat en la seva primera part, que s’està desenvolupant conjuntament per l’Ajunta-ment i el Tecnocampus de Mataró. Diu que es tracta d’un projecte molt ambiciós, que podria tenir una re-percussió important, i s’està a l’espera d’acabar-ne la segona part, que en aquests moments està elaborant la Universitat Politècnica de Catalunya.
A continuació, es refereix al “Programari lliure”, i re-corda que el Plenari del Consell Municipal va aprovar una mesura de govern sobre la concreció de l’aplica-ció d’aquest sistema de codi obert. Explica que, en principi, l’objectiu prioritari és aconseguir una aplica-ció moderada que sigui compatible amb els sistemes de codi tancat que té l’Ajuntament, i començar a ex-perimentar a través dels centres cívics. Diu que aquest projecte s’intentarà concretar al llarg d’aquest any, conjuntament amb l’IMI, ja s’han fet una sèrie de reunions i ben aviat es constituirà un clúster de Programari lliure, format per empreses ubicades a la ciutat, per professionals, per les universitats i per dife-rents administracions, com la Diputació i la Generali-tat. D’altra banda, recorda que des de la Regidoria de Ciutat del Coneixement, l’any 2003, per la festa de la Mercè, es va presentar i difondre, a través d’un mitjà de comunicació, el projecte CATix, en la seva versió 1.0, amb la distribució gratuïta de més de mil CD, i explica que enguany, a la primavera, sortirà una nova versió 1.1, més desenvolupada que l’anterior, que també es repartirà a través d’algun mitjà de comuni-cació. Diu que, una de les conseqüències d’aquesta experiència de difusió del Programari lliure, va ser l’acord de realitzar una Fira de Mostres de les empre-ses catalanes vinculades a aquest projecte que, amb caràcter molt embrionari, es durà a terme el proper mes de març, conjuntament amb la Fundació de la Universitat Politècnica.
Explica que la Regidoria està treballant per presen-tar al Plenari del Consell Municipal una declaració d’adhesió a una Carta dels drets dels ciutadans a la societat de la informació, que inclou un conjunt de compromisos que vol adquirir l’Ajuntament.
properament es presentarà el programa d’activitats, i avança que n’hi haurà de tipus divulgatiu, cultural i de promoció del sector.
Afegeix que, en compliment d’un altre dels compro-misos que figurava al PAM, aquest any es farà reali-tat la posada en funcionament del Canal del Coneixe-ment, amb la creació d’una web.
Finalment, per acabar el resum de les activitats que s’impulsen des de la Regidoria, es refereix al pro-jecte relatiu a la recuperació de la memòria històrica. Explica que es tracta d’un projecte de reconstrucció digital del passat en 3D, mitjançant la creació d’una aplicació de realitat virtual, i s’hi està treballant en co-missió amb el conjunt de les universitats ubicades a la ciutat. Espera tenir-ne alguna concreció ben aviat.
La Sra. Esteller intervé novament i diu que, tot i que és cert que la Regidoria de Ciutat del Coneixe-ment té competències de caràcter més general, hi ha altres projectes complementaris que es desenvolu-pen en altres àmbits de l’Ajuntament que tenen molta incidència en les polítiques integrals destinades a evi-tar la fractura social, i això també es recull en el seus objectius de mandat. Creu que la millor mesura con-sisteix a facilitar l’accés als mitjans, i implantar aques-tes tecnologies en alguns punts on es pugui fer trà-mits, obtenir informació, i realitzar qualsevol gestió envers l’Ajuntament. Per aquesta raó, incidia en al-guns projectes iniciats que semblen paralitzats. Con-sidera que continua sense concreció el calendari de reinici del projecte wifi, i tampoc es concreta el del Programari lliure, quant a la disposició de servidors, xarxes i els diferents equips informàtics, que estaven inclosos en la mesura de govern del 21 de juliol pas-sat. Recorda que el seu Grup ja va advertir de certs riscos a l’hora d’implantar el Programari lliure i que se’ls va respondre que la implantació es faria pro-gressiva per tal d’evitar-los. Per últim, pregunta pel
compromís de creació d’un observatori de la societat del coneixement, inclòs en el seu programa, i sobre el foment dels continguts electrònics de qualitat a la ciu-tat.
El Sr. Oliveras aclareix que l’observatori està referit al canal o web del coneixement, esmentat abans, un projecte molt ambiciós que es convertirà en realitat durant aquest any. Diu que consistirà en un portal on es podrà consultar tota l’activitat vinculada al món del coneixement. Creu que estarà llest abans de l’estiu. Pel que fa referència als seus continguts, posa com a exemple que s’està treballant en la digitalització de lli-bres que estaran a l’abast i podran ser consultats.
Sobre l’assumpte wifi, matisa que, tot i que es va suspendre als districtes, hi ha alguna altra experièn-cia en funcionament a l’Ajuntament, com per exemple a Barcelona Activa. Es mostra convençut que se su-perarà l’entrebanc actual i que es trobarà la solució més adequada ben aviat.
En relació al Programari lliure, està d’acord en què una mesura d’aquestes característiques requereix molta prudència, i reitera el compromís que enguany es farà una prova pilot als centres cívics. Considera que tot plegat suposa un impuls important per a un sector emergent pel qual aposten moltes empreses, i creu que suposarà un pas important per a les admi-nistracions, que s’estalviaran molts diners en llicènci-es i podran invertir més en innovació tecnològica.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-dència aixeca la sessió a les disset hores i cinquanta minuts.
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
Acta de la sessió celebrada el dia 25 de gener de 2005 i aprovada el dia 8 de març de 2005
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 25 de gener de 2005, s’hi reuneix la Co-missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambi-ent, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen la Ima. Sra. i els Ims. Srs.: Francesc Narváez i Pazos, Joan Puigdollers i Fargas, Emma Balseiro i Carreiras, Alberto Villagrasa i Gil, i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari gene-ral de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
També hi és present el Sr. Joan Conde del Campo, gerent del Sector de Serveis Urbans i Manteniment.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Xavier Casas i Masjoan, Maravillas Rojo i Torrecilla, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, i Magda Oranich i Solagran.
S’obre la sessió a les divuit hores.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.
neteja, i demana que consti en acta que encara no s’ha tramés, per la qual cosa reitera la petició. La Sra. Mayol demana al gerent del Sector que faci arribar la documentació.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
De la gerent municipal, de data 21 de desembre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de la direcció d’obra i assistència tècnica per a les contractes de manteni-ment de pavimanteni-ments zones est i oest, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 400.000 euros.
Acords de la Comissió de Govern de 19 de gener de 2005:
2. Disposar la despesa del contracte número 04002849, que té per objecte la conservació i mante-niment del paviment dels carrers de la ciutat de Bar-celona (2005-2008), zona est, (Districtes de Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí), per un import total de 10.580.000 euros des-glossat en els imports i anualitats indicades en el do-cument comptable i amb càrrec a les partides i pres-supostos que s’hi assenyalen. Adjudicar el contracte a FCC Construcción, SA (amb NIF A-28854727), amb una baixa sobre els preus unitaris del 29,71% d’acord amb la seva oferta. Requerir l’adjudicatari perquè, en el termini màxim de quinze dies naturals a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia definitiva per un import de 423.200 euros i comparegui a formalitzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data; i donar-ne compte a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient.
3. Disposar la despesa del contracte número 04002850, que té per objecte la conservació i mante-niment del paviment dels carrers de la ciutat de Bar-celona (2005-2008), zona oest (Districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi), per un import total de 11.060.000 euros, desglossat en els imports i anualitats indicades en el document comptable i amb càrrec a les partides i pressupostos que s’hi assenyalen. Adjudicar el con-tracte a Necso Entrecanales Cubiertas, SA (amb NIF A-81638108), amb una baixa sobre els preus unitaris del 29,20%, d’acord amb la seva oferta. Requerir l’ad-judicatari perquè, en el termini màxim de quinze dies naturals a partir de la data de recepció de la notifica-ció d’aquest acord, constitueixi la garantia definitiva per un import de 442.400 euros i comparegui a for-malitzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data; i donar-ne compte a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Ur-bans i Medi Ambient.
b) Mesures de govern c) Informes
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions b) Propostes d’acord
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
1. Disposar la despesa dels contractes números 04003013, 04003014, 04003015 i 04003016, que te-nen per objecte les obres del Pla de millora integral de l’espai públic de la ciutat de Barcelona (2004-2007), vialitat, lots números 1, 2, 3 i 4, per un import total de 38.207.194,61 euros, desglossat en els im-ports i anualitats indicades en el document comptable i amb càrrec a les partides i pressupostos que s’hi as-senyalen. Adjudicar el contracte número 04003013, corresponent al lot número 1, a Copcisa, SA, (amb NIF A-08190696) per un import total de 11.014.764,44 euros d’acord amb la seva oferta; i re-querir l’adjudicatari perquè, en el termini màxim de quinze dies naturals a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia definitiva per un import de 440.590,58 euros i compa-regui a formalitzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data. Adju-dicar el contracte número 04003014, corresponent al lot número 2, a Necso Entrecanales Cubiertas, SA, (amb NIF A-81638108) per un import total de 9.448.436,85 euros, d’acord amb la seva oferta; i re-querir l’adjudicatari perquè, en el termini màxim de quinze dies naturals a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia definitiva per un import de 377.937,47 euros i compa-regui a formalitzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data. Adju-dicar el contracte número 04003015, corresponent al lot número 3, a Corsan-Corviam Construcción (amb NIF A-79222709) per un import total de 9.232.229,32 euros, d’acord amb la seva oferta; i requerir l’adjudi-catari perquè, en el termini màxim de quinze dies na-turals a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia definitiva per un import de 369.289,17 euros i comparegui a forma-litzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data. Adjudicar el con-tracte número 04003016, corresponent al lot número 4, a FCC Construcción, SA, (amb NIF A-28854727) per un import de 8.511.764 euros, d’acord amb la seva oferta; i requerir l’adjudicatari perquè, en el ter-mini màxim de quinze dies naturals a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitu-eixi la garantia definitiva per un import de 340.470,56 euros i comparegui a formalitzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data.
són la concreció del Pla de millora integral de l’espai públic de la ciutat, una de les prioritats d’aquest man-dat en què, com a opció de l’equip de govern, es vol orientar la tasca cap al manteniment de l’espai públic més que cap a l’obra nova, tot i que també se’n realitzi. El Sr. Narváez diu que en poques setmanes es co-mençarà a materialitzar el Pla integral de millora de l’espai públic, amb l’embelliment d’una part important de la ciutat. Entén que aquest pla recull la demanda dels ciutadans i les ciutadanes, i respon a la sensibili-tat de l’equip de govern i també dels grups de l’oposi-ció, que moltes vegades ha fet preguntes i demandes relacionades amb aquest assumpte. Considera que el pla també conté un missatge cap a la ciutadania perquè tingui més cura de l’espai públic. Diu que el pla complementa les contractes de manteniment ha-bituals, que continuen igual, i és el resultat d’afegir un esforç econòmic addicional. Destaca que s’han pre-sentat moltes ofertes al concurs, i ho atribueix a la disminució de l’activitat del sector privat i a l’import elevat dels contractes, que els fa atractius per a les empreses importants. Explica que, degut a la compe-tència, s’han produït baixes destacades, i s’ha propo-sat l’adjudicació a les empreses que han presentat la millor oferta. Tot seguit, cedeix la paraula al gerent del Sector perquè expliqui la part més tècnica de la contractació.
El Sr. Conde explica que el Pla integral es compo-sa de dos grans blocs, un relatiu a vialitat i un altre referit a les instal·lacions semafòriques i l’enllumenat. El primer bloc contempla diversos tipus d’actuacions i, per la seva transcendència, en destaca les adreça-des a la millora de l’accessibilitat. Diu que, en finalit-zar el Pla integral, s’hauran resolt els problemes pen-dents d’accessibilitat i es complirà del tot la normativa. Informa que es preveu realitzar un total de 8.200 guals, que completaran la xarxa de guals, per fer accessibles tots els vials de Barcelona. A més hi ha altres mesures complementàries, com fer platafor-mes úniques o prioritats invertides. Afegeix que el bloc de vialitat també comprèn el manteniment i millo-ra de voreres, la repavimentació de calçades, amb re-forç i amb incorporació de paviment sonoreductor, la millora de la senyalització horitzontal i vertical, el can-vi o reducció de suports i subjeccions, la millora d’infraestructures de verd viari i dels parcs, la renova-ció d’elements de protecrenova-ció vial i mobiliari urbà, i mi-llores puntuals de desguassos i drenatges del clave-gueram. Exposa que aquest paquet s’ha licitat per un import total de 52.813.136 ˛, i l’adjudicació s’ha pre-vist en quatre lots. El primer contempla les actuacions programades a Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc, el segon lot les de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, el tercer les de Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris, i el quart les de Sant Andreu i Sant Martí. La proposta d’adjudicació és per un import total de 38.207.194,61 euros, i el conjunt de les baixes ha re-presentat un 27,60%, és a dir, 14.596.541 euros. Es remet a la informació complementària que s’ha repar-tit als membres de la Comissió per a la informació més detallada.
Quant a l’altre paquet, referit a l’enllumenat i a les instal·lacions semafòriques, diu que bàsicament se centrarà en la renovació de l’enllumenat i en la seva adaptació a la normativa vigent; es faran noves instal·lacions en obra civil accessòria, es retiraran instal·lacions fora de servei, i s’efectuarà el canvi de
làmpades i el manteniment de suports on no es reno-vi íntegrament l’estructura, s’agruparan els centres de comandament i es procedirà a l’adequació de l’enllu-menat de l’entorn proper a la zona d’actuació. També es contempla l’adequació i millora d’instal·lacions se-mafòriques en cruïlles, que comprèn la substitució d’instal·lacions deteriorades, la implantació de su-ports semafòrics de quatre metres d’alçada, aptes per adaptar senyalització i, per tant, reduir la contamina-ció en mobiliari urbà, el trasllat de semàfors a punts de llum i la substitució de reguladors obsolets. Espe-cifica que, en aquest contracte, també s’han delimitat quatre lots. El primer referit a Ciutat Vella i Eixample, el segon a Sants-Montjuïc i les Corts, el tercer a Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, i el quart a Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. L’im-port total de sortida ha estat de 42.338.951 euros i es proposa adjudicar-lo per un total de 37.299.155,22 euros. Diu que, en aquest cas, les baixes han estat de l’11,90%, que suposa una reducció del preu de 5.039.796,64 euros.
El Sr. Puigdollers intervé a continuació, i avança que el seu Grup votarà en contra de les dues propos-tes d’acord. Manifesta que el motiu més important és que les al·legacions que va presentar el seu Grup a tots dos projectes no han estat resoltes per aquesta comissió, que va aprovar-los, sinó mitjançant una re-solució del regidor ponent. Entre les al·legacions pre-sentades i desestimades, en destaca una d’es-pecialment rellevant, motivada perquè el 5 de desembre de 2006 entra en vigor de la llei que regula la supressió de barreres arquitectòniques. Entén que, com que l’any 2004 no s’ha pogut executar res del contracte, que abasta els anys 2006 i 2007, no es po-drà donar compliment a la llei. Diu que, en l’al·le-gació, el seu Grup demanava que s’adeqüés el con-tracte d’obres de vialitat per tal que el mes de desembre de 2006 fos possible complir norma, i aquesta petició s’ha desestimat. Afegeix, a més, que els contractes no són creïbles i, en haver analitzat tècnicament ambdós plecs de condicions, té el con-venciment que, tot i que les empreses s’han presen-tat amb baixes molt importants, no hi ha crèdit sufici-ent per fer front al seu objecte. Tem que, al llarg del període de contractació, hi haurà revisions de preus, més enllà de les previstes als mateixos contractes. A més, considera que, amb aquests contractes, s’està fent pels capítols d’inversió tot el manteniment que no s’ha fet durant els darrers anys, i entén que això és conseqüència de deixar deteriorar els serveis i les infraestructures, que s’han de fer nou. En aquest sen-tit, opina que aquestes contractacions contenen tota la política quotidiana que ha deixat de fer tan aquest govern com l’anterior. Finalment, diu que els ciuta-dans han de saber que en els imports dels contractes hi ha gairebé 200 milions de pessetes destinats a pu-blicitat, ja els contractistes s’han de comprometre a dedicar-hi l’1,5% de cada contracte. Demana que se’ls lliuri còpia dels contractes signats, ja que s’adju-diquen amb compromís de reducció de terminis d’execució, i és important fer-ne el seguiment.
ciutat de Barcelona, que havia de començar durant l’any 2004, i ara es pretén aprovar l’adjudicació dels contractes a corre-cuita, i s’exigeix als ciutadans i als grups de l’oposició el recolzament d’aquesta iniciati-va. Explica que, tot i que es va exhaurir el termini d’exposició pública i es van desestimar les al·le-gacions i suggeriments, encara és possible presentar un recurs d’alçada fins al 29 de gener. Per tant, con-sidera que es porten els contractes a aprovació de la Comissió de pressa i corrents, sense que hagin aca-bat els terminis per recórrer els projectes. Insisteix que aquests contractes són inconcrets, i es remet al programa presentat als mitjans de comunicació, amb el compromís d’actuar en el 30% dels carrers de la ciutat, diu que ara sembla que aquest percentatge està en torn a 300 o 400 carrers, però segons la do-cumentació dels expedients no està gens clar on es vol actuar. Diu que, en les al·legacions presentades pel seu Grup, es demanava tenir en compte l’opinió dels districtes, que coneixen les necessitats dels terri-tori millor que ningú, i la participació dels veïns, qües-tions que s’han negat. Pregunta com es desenvolupa-rà el pla si es diferencien i se separen les intervencions sobre l’enllumenat i els semàfors de la resta d’actuacions, i demana si s’ha previst algun sis-tema de col·laboració o coordinació entre totes les empreses adjudicatàries de tots dos contractes, o si s’ha pensat en algun procés de participació per tal de fer un seguiment de l’execució del pla durant els pro-pers anys. Quant als diners, recorda que, en la pre-sentació a la premsa, es va prometre un pressupost addicional a l’ordinari d’un import de 130 milions d’euros, que s’afegien als 120 milions d’euros que es gasten habitualment. En aquest sentit, diu que aquest import s’ha reduït en 35 milions i, a més, a resultes del concurs se n’han de descomptar 19,6. Per tant, conclou que, dels 130 milions d’euros promesos, es deixarà de destinar a aquest pla la quantitat de 54,6 milions. Prega que aquests diners es destinin a millo-rar el manteniment de la ciutat, i demana que, ja que no s’han tingut en compte els districtes a l’hora d’ela-borar el pla, siguin aquests qui gestionin directament aquests diners. Afegeix que el contracte d’instal·la-cions semafòriques planteja única i exclusivament la substitució de tots els semàfors que estan fora de normativa i, tenint en compte que es van instal·lar fa vint-i-nou anys, troba sorprenent que aquesta actua-ció formi part d’un pla de manteniment extraordinari, ja que hauria d’haver format part del manteniment ordinari de la ciutat. Tot i així, celebra que l’Ajunta-ment es comprometi a adaptar-se a la normativa i a substituir els semàfors instal·lats l’any 1975. Afirma que el seu Grup continuarà fent suggeriments i pro-postes però que, de moment, no donarà suport a aquest pla, i demana que es reconsiderin les actuaci-ons per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes de Barcelona.
La Sra. Mayol, abans de cedir el torn d’intervenció al Sr. Narváez, precisa, en referència a allò que plan-tejava en primer lloc el Sr. Puigdollers, que l’acord de la Comissió que aprovava inicialment els projectes delegava al regidor ponent de Manteniment la resolu-ció de les al·legacions que es presentessin. També vol fer constar que el pla ha estat consensuat en la seva totalitat amb els districtes de la ciutat, i la seva elaboració s’ha fet a partir de les seves aportacions, així com de les de Parcs i Jardins i del Sector central.
El Sr. Narváez procedeix a respondre les interven-cions i, en primer lloc, confirma que el pla incorpora el tram final de l’accessibilitat de la ciutat. Es remet a un acord del Ple de l’Ajuntament de l’any 1995, que aprovava un pla destinat a donar compliment a la nor-mativa de la Generalitat en matèria de supressió de barreres arquitectòniques, que ha permès dotar d’un complement de qualitat la ciutat per a les persones amb disminució, les persones grans i, en definitiva per a tothom. Reitera que està prevista la construcció de 8.200 guals, però aclareix que aquests són els únics pendents d’un total de 75.000. Diu que l’objec-tiu final del pla d’accessibilitat està fixat al desembre de 2006 i afirma que es complirà, i que Barcelona serà la primera ciutat accessible de tot l’Estat. Desta-ca que aquest fet serà possible gràcies al col·lectiu de persones amb discapacitat, a la pròpia llei, en la qual van participar tots els partits del Parlament de Catalunya, i a l’esforç de despesa de l’Ajuntament de Barcelona que, únicament amb la col·laboració de l’Once, ha fet el recorregut de l’accessibilitat amb els seus recursos per complir amb aquest compromís. Respecte a si el contracte és real o no, recorda que el pressupost està fonamentat en preus unitaris i, per tant, està fixat el preu de cadascuna de les actuaci-ons. Assegura que els professionals vetllaran perquè les coses es facin correctament i es compleixin les prescripcions del contracte. Quant al percentatge que els adjudicataris han de destinar a publicitat, conside-ra que no es tconside-racta de fer publicitat en sentit estricte, entesa com a propaganda institucional, sense serveis a darrere, que han fet algunes administracions, sinó en destinar una part coherent del pressupost per als actes de comunicació que les obres exigeixen. Diu al Sr. Puigdollers que els contractes signats estaran a la seva disposició, igual com tota la documentació que demana i es tramet habitualment.
Respecte a la intervenció de la Sra. Balseiro, acla-reix que en aquest pla es contracten concretament 95 milions, i degut a la conjuntura del sector de la cons-trucció, s’ha aconseguit una baixa important en la part d’obra. Assegura que la baixa es reinvertirà en el pla integral de manteniment, i s’hi afegiran totes les actuacions que els districtes demanin. Reitera que el pla contempla totes les actuacions que han prioritzat els districtes, a banda de les previstes en el manteni-ment ordinari, i diu que el Sector central és un mer executor de la seva voluntat. Respecte al contingut del contracte, creu que es fan afirmacions que no s’hi ajusten. Nega que aquest pla substitueixi res i insis-teix que és complementari de l’activitat de manteni-ment ordinari de l’Ajuntamanteni-ment. Diu que l’adequació a la normativa, que es modifica al llarg del temps, per les característiques de la ciutat i a diferència d’altres poblacions més petites, comporta dedicar-hi pressu-postos especials. Apunta que deu haver-hi problemes de coordinació dins del Grup del Partit Popular, per-què en resposta a una petició es va remetre un plànol de les actuacions incloses en el pla integral per a tota la ciutat, i continua dient que no se sap on s’actuarà. Destaca que ara s’obre una segona fase, ja que al marge de les previsions actuals, arran de les baixes que s’han aconseguit, es podrà ampliar l’àmbit d’actu-ació, i aquesta nova fase es concretarà quan els dis-trictes comuniquin les noves prioritats.
re-gidor si està convençut que els ciutadans de Barcelo-na consideren que la ciutat és un model d’accessibili-tat. Considera que, si ho creu així, existeix un proble-ma greu perquè el govern municipal no coneix la realitat de la ciutat. Es mostra convençut que s’hau-ran de revisar els contractes, i ho fonamenta ars’hau-ran de converses mantingudes amb tècnics, que consideren que s’han valorat a la baixa. Finalment, pregunta al Sr. Narváez si quan es refereix a campanyes de pu-blicitat, es refereix a la campanya de la “B”, amb una mena de somriure per sota, que es veu per tot arreu. La Sra. Balseiro agraeix que, en la seva interven-ció, el Sr. Narváez s’hagi posat a disposició dels dis-trictes perquè comuniquin les seves necessitats. De-mana a quines actuacions concretes es destina la diferència de pressupost fins als 130 milions, perquè, ni en el pressupost dels contractes, ni en els informes dels expedients queda clar que l’Ajuntament destini allò que va prometre el mes de febrer de 2004, quan va presentar el Pla integral a la premsa. Insisteix que no s’ha comptat amb la col·laboració dels districtes, i demana que s’indiqui a quin consell plenari de distric-te o comissió s’ha informat d’aquest pla. Diu que el govern municipal s’omple la boca de participació i, a l’hora de la veritat, no es veu per enlloc. Continua sense saber per què s’ha retardat tant el pla, ni com es coordinaran ambdós contractes. Acaba i diu que és cert que va rebre un mapa amb les actuacions del pla, però desconeix si s’ha de fixar en el 30% dels carrers que es van prometre o en les dades dels mit-jans de comunicació, que parlen de 300 o 400 car-rers. Creu que s’actua a partir de l’efecte mediàtic i s’està d’esquena a les necessitats reals dels ciuta-dans.
El Sr. Narváez creu que fins i tot l’oposició hauria de considerar que Barcelona és un model d’accessi-bilitat en tot l’Estat, però ja veu que no és així. Es re-met a les dades estadístiques que demostren que Barcelona és capdavantera en aquesta matèria, i as-segura que, els propers mesos, completarà les obres pendents. Reitera que el pressupost garanteix el compliment del pla, i que tot l’import previst s’hi desti-narà, amb la diferència que es faran més obres de les que s’havien plantejat degut a la reinversió de les bai-xes. Manifesta que li sap greu que els Grups de l’opo-sició no es facin partícips d’aquest èxit.
La Sra. Mayol conclou el debat, i considera que l’oposició perd l’oportunitat d’apuntar-se a un gran projecte col·lectiu, orientat a una de les prioritats de la ciutat, i lamenta que, un cop més, no optin per sumar-s’hi.
El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU i la Sra. Balseiro expressa el vot contrari del PP. S’aprova.
2. Disposar la despesa dels contractes números 04003007, 04003008, 04003009, 04003010, que te-nen per objecte les obres del Pla de millora integral de l’espai públic de la ciutat de Barcelona (2004-2007) instal·lacions d’enllumenat públic i instal·la-cions semafòriques, lots números 1, 2, 3 i 4, per un import total de 37.299.155,22 euros, desglossat en els imports i anualitats indicades en el document comptable i amb càrrec a les partides i pressupostos que s’hi assenyalen. Adjudicar el contracte número 04003007, corresponent al lot número 1, a Serveis In-tegrals de Manteniment Rubatec, SA, (amb NIF
A-60744216) per un import total de 9.806.731 euros, d’acord amb la seva oferta; i requerir l’adjudicatari perquè, en el termini màxim de quinze dies naturals a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia definitiva per un import de 392.269,24 euros i comparegui a formalitzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals, a partir de la mateixa data. Adjudicar el contracte nú-mero 04003008, corresponent al lot núnú-mero 2, a la UTE: Emte, SA-Acsa Agbar Construcción, SA, (amb NIF G-63719686) per un import total de 6.414.848,51 euros d’acord amb la seva oferta; i requerir l’adjudica-tari perquè, en el termini màxim de quinze dies natu-rals a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia definitiva per un import de 256.593,94 euros i comparegui a forma-litzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data. Adjudicar el con-tracte número 04003009, corresponent al lot número 3, a la UTE: Telvent Tráfico y Transporte, SA -Instalaciones Inabensa, SA, (amb NIF G-63670889) per un import total de 8.533.004,29 euros, d’acord amb la seva oferta; i requerir l’adjudicatari perquè, en el termini màxim de quinze dies naturals a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia definitiva per un import de 341.320,17 euros i comparegui a formalitzar el con-tracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data. Adjudicar el contracte nú-mero 04003010, corresponent al lot núnú-mero 4, a Instalaciones y Montajes Eléctricos y Saneamiento, SA (IMES), (amb NIF A-28010478) per un import total de 12.544.571,42 euros, d’acord amb la seva oferta; i requerir l’adjudicatari, perquè en el termini màxim de quinze dies naturals, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi la garan-tia definitiva per un import de 501.782,86 euros i com-paregui a formalitzar el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data.
El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU i la Sra. Balseiro expressa el vot contrari del PP. S’a-prova.
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
3. Demanar al govern municipal què modifiqui el sistema de recollida d’escombraries i adopti un siste-ma nou de contenidor específic per siste-matèria orgànica en els districtes o barris en els quals avui es recull en contenidor bicompartimentat o amb bosses a la vo-rera.
d’acord amb aquesta afirmació. Entén que hi ha un problema, perquè, per consens, s’ha decidit fer un sistema de tractament d’escombraries que obliga l’Ajuntament a recollir-les d’una determinada manera, i malgrat això, no se’n fa cas i no s’adequa el sistema. Diu que el principi bàsic d’aquest sistema és la sepa-ració de la matèria orgànica, i no es compleix en la recollida que es fa a la ciutat. Demana als membres del govern que s’acostin als gestors dels ecoparcs i preguntin la seva opinió sobre el contenidor bicompartimentat que es fa servir en alguns barris i que no funciona. D’altra banda, reitera que el sistema de recollida a partir de les bosses, que es fa servir a Ciutat Vella i a la part antiga de Sarrià, li sembla un sistema absolutament passat de moda, que va en contra de la qualitat de vida dels ciutadans i embruta la ciutat. Demana, un cop més, com a regidor i com a ciutadà, que es canviï aquest sistema.
El Sr. Narváez respon al regidor i diu que, contí-nuament, s’analitza el funcionament dels serveis per detectar-ne les deficiències i millorar les properes contractes. En aquest sentit, s’ha estudiat el funcio-nament dels contenidors bicompartimentats i, com ja s’ha explicat en aquesta comissió, s’ha detectat que el seu principal defecte no està en el contenidor prò-piament dit, sinó en l’ús que en fan determinades per-sones que rebusquen entre les escombraries, i aquest és un problema cultural difícil de combatre. Afirma que s’està treballant per trobar la solució més adequada, i és evident que, en la renovació dels con-tenidors, s’incorporarà l’experiència per millorar-ne la gestió. Diu que la recollida selectiva funciona cada cop millor, cada any augmenten els percentatges de les diferents fraccions i s’està en la via correcta. Res-pecte al tema recurrent de la recollida per bosses, re-treu al regidor que ja no recordi els problemes que causava l’existència de contenidors d’escombraries als carrers de Ciutat Vella. Es mostra convençut que la situació actual és millor que l’anterior, ja que s’ha aconseguit descontaminar els carrers de mobiliari urbà, d’elements que embrutaven l’espai públic. Re-corda que els contenidors estaven al mig del carrer, perquè ningú els volia tenir a prop, els carrers són molt estrets i era molt difícil col·locar-los sense mo-lestar els establiments. A l’hora de decidir i buscar una solució, el sistema actual va semblar la millor op-ció, però, tot i així, assegura que es busquen alterna-tives més adequades, i la recollida pneumàtica apa-reix com una bona solució, perquè no contamina estèticament els carrers i té una gran capacitat. Per tant, considera que s’avança i s’aprèn de l’experièn-cia, però, en un assumpte tan complex com és la infraestructura de neteja de la ciutat, no és possible modificar els sistemes d’un dia per l’altre, perquè és insostenible socialment i econòmicament.
El Sr. Villagrasa comunica que el seu Grup es posi-ciona a favor de la proposició, i considera que el pro-blema dels rebuscadors no pot atribuir-se a qüestions de cultura, sinó de necessitat. Creu que és una ver-gonya que, a Barcelona, hi hagi gent que rebusqui les escombraries per sobreviure. Diu que recolza la pro-posta perquè altres vegades ja han fet demandes en aquest sentit, i perquè entén que els contenidors bicompartimentats no han tingut cap èxit, segura-ment, degut a la manca d’informació cap als ciuta-dans, que no els saben utilitzar. Respecte la recollida per bosses, tampoc es mostra partidari d’aquest
sis-tema, entre altres coses, perquè obliga a complir uns horaris que no sempre s’adapten als del ciutadà, i perquè, sobretot a l’estiu, les bosses es trenquen, fan mala olor i embruten el carrer.
El Sr. Puigdollers diu que s’ha de ser conscient de l’aposta per un sistema de tractament d’escombraries que és ambientalment correcte i ecològicament ac-ceptable, és també molt car, i encara ho serà més, si no es fan arribar les escombraries amb qualitat a la planta de tractament. Creu que no es compleixen les obligacions que comporta l’opció triada, i recorda al regidor que l’ecoparc número 1 té problemes seriosos per aquesta raó. Afegeix que el seu Grup no demana canvis d’un dia per a l’altre, ja que des de l’any 1993 insisteix en aquest assumpte. Pensa que el regidor deu ser l’única persona de la ciutat en mantenir que Ciutat Vella és un model de neteja, i pregunta en què s’ha millorat, ja que, tot i que recorda contenidors a les cantonades plens a vessar, ara passa el mateix però no hi ha contenidors.
El Sr. Narváez contesta i afirma que cal reconèixer els problemes, i accepta que se n’estan produint al-guns entorn als contenidors bicompartimentats pel seu ús indegut. Opina que, si no fos pels rebusca-dors, l’acció dels ciutadans que col·laboren en aquest sistema és de molta qualitat i augmenta cada any. Nega l’existència de cap problema d’informació, i diu que s’ha fet una explicació exhaustiva a les famílies col·laboradores, se’ls ha entregat el cubell, s’ha expli-cat com funciona i ho realitzen correctament. Respec-te a l’altre assumpRespec-te, reconeix que, si se surt els ves-pres per Ciutat Vella, s’hi poden veure munts d’escombraries, però diu que abans n’hi havia les vint-i-quatre hores del dia. Reitera que s’està a la re-cerca de la solució definitiva, i que es continua millo-rant.
El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re-butja.
Del Grup Municipal PP:
4. Atès que en nombroses ocasions s’ha donat cri-teris diferents o definicions contraposades sobre lo que és una zona verda. Instar a que Parcs i Jardins i l’Institut Municipal d’Urbanisme o l’organisme encar-regat del mateix, realitzi i lliuri a tots els Grups Munici-pals un informe en el que concretin la definició de zona verda per a cadascun d’aquests àmbits.
