GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 20-V-1994 650
Comissióde Govern
Actasessió 3-VI-1994 666
Acords sessió 10-VI-1994 667
Cartipàs
Designació representants a l'Assemblea Ge¬
neral de la Caixa d'Estalvis deCatalunya 674
NomenamentDirectori Sots-directora de l'O¬
ficina de la Candidaturade Barcelona per
a laCapitalitat Europea de laCultura 674
Delegació representacióen la Junta Gene¬ ral Ordinàriad'Accionistes de Barcelona
Holding Olímpico, SA 674
Designació Coordinador d'Inversions i Ser¬
veisGenerals 674
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 27-IV-1994 675
Acta sessió 8-VI-1994 678
Anuncis
Notificacions 679
Ajuntament
mr
de Barcelona
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de maig de 1994 i aprovada el dia 17 de juny de 1994
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint de maig de mil nou-cents noranta-quatre, es reuneix el Consell Plenari en ses¬ sió extraordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr.
Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els
ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde LluísArmet i Coma, Joan
Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i La¬
gares,Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena,
Xavier Valls iSerra, Carolina Homar i Cruz, Núria Gis¬
pert i Feliu, Francesc Narváez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i
Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Francesc Xavier
Muñoz i Pujol, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Sa¬
maranch i Kirner, Jordi Bonet iAgustí, Joan
Colldecar-rera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i
Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat
i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i
Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo
i López, Jaume Alsina i Oliva, Antoni Miquel i Cerveró, Carles Porrera iSala, Jaume Ciurana i Llevadot, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alber¬
to Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez, assistitsperril-lm. Sr. Secretari General,Jordi Baulies i Cortal,
que certifica.
Hiéspresentl'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi¬ dència obre la sessió a les quinze hores i vint minuts.
Es dóna perllegida l'acta de la sessióanterior, cele¬
brada el 29 d'abril de 1994, l'esborrany de la qual ha
estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
S'entra tot seguit en el debat de l'únic punt cons¬ titutiu de l'ordre del dia d'aquesta sessió:
Aprovació de laProposta de Text Articulat de Carta
Municipal de Barcelona.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent:
Aprovar l'Avantprojecte de text articulat de la Llei
Especialde Barcelona; i trametre'l al Consell Executiu
de la Generalitat de conformitat amb allò que es
preveu a la sevadisposició final.
El Sr. Alcalde subratlla que el text de Carta munici¬
pal de Barcelona, avui sotmès a la consideració del Consistori, és fruit de molt temps de treball ide moltes
esperances i reflecteixla voluntat política de la Ciutat
eixida de molts anys d'experiència, de l'encreuament
de punts de vista diferents, de dictàmens molt diver¬ sos, d'estudis moltprofunds, i tambéde moltsanysde
discussió i d'un consensdifícilment assolit.
El Regidor de la Presidència, Sr. Ruiz i Pena, a continuació pronuncia el discurssegüent:
"Senyor Alcalde, senyores i senyors Regidors:
La proposta que avui tinc l'honor de presentar da¬
vantd'aquest Consell Plenari representala culminació
d'un procés on han confluït molts esforços, i molt in¬
tensos, al llarg d'anys de treball i moltes esperances, com acaba de dir el Sr. Alcalde.
L'especial situació, característiques i personalitat
de la Ciutat i de la seva administració, lluny de ser
producte dels nostres dies, és una constant històrica
que, amb intermitències, ha conformat el paper de
Barcelona, un paper atípic i peculiar, que arriba fins
als nostresdies.
El règim municipal barceloníes consolida a l'Edat
Mitjana. En aquellmomentel territori barceloní estava
constituït perla Ciutat, les viles delseu pla i els pobles
inclososen eltriangle Montgat-Martorell-Castelldefels, és a dir, la Ciutat i el seu rerapaís immediat, allò que avui forma unaconurbació real i patent. Aquest règim
peculiar el va afermar Jaume I, l'any 1249, amb el
Consell de Cent que, amb retocs i adequacions, sub¬
sistí fins al 1714.
És aquesta una època en què el dret barceloní es
projectava dins de Catalunya i a tota la Mediterrània
en una vocació més àmplia de la seva catalanitat i
europeïtat.
Per assoliraquesta vitalitat, la ciutat de Barcelona s'anava dotant de les einesjurídiques precises, amb uns focus d'ordenament específics que, amb el transcurs dels segles, creixien, es consolidaven i s'adaptaven als temps i a les successives etapes
històriques i polítiques.
Una d'aquestes eines jurídiques, fou el Recog-noverunt proceres, en paraules del catedràtic Josep
Maria Font i Rius, "la font més destacada de l'espe¬
cífic dret local de lacapital catalana"que, concedit pel
rei Pere II, confirmà els costums antics i privilegis i
atorgà nouscapítols.
Aquest privilegi del Recognoverunt proceres era una compilació dividida en 116 capítols que confir¬ maven l'organització municipal establertaperJaume I, el qual havia estructurat el Consell de Cent -que històricament tenia el seu origen a la reunió total dels habitants després ressumida en dos-cents prohoms-en un Consell de cent prohoms, els quals asses¬ soraven els cinc Consellerssota l'autoritat del Batlle i del Veguer, que eren els delegats reials. La caracte¬ rística principal del Consell de Cent era la seva
capacitat normativa, de disposició, i l'amplitud de les
sevescompetències.
Aquesta organització política i executiva formada
per una assemblea de cents prohoms i un òrgan
executiu integrat per cinc consellers anà assumint
competències en diverses matèries: la regulació dels
oficis artesans i mercantils, la seguretat jurídica, la
justícia, camp en què passà d'assessorar el Veguer a
pronunciar sentències, les obres públiques, la sanitat (amb potestat per ordenar el trasllat dels oficis perjudicials per a la salut lluny del centre habitat). Te¬
gravaven
la
circulació comercial i la llibertat de
comerç, i facultats
sobiranes
enmatèria tributària, la
qual cosa
significava atorgar
ala Ciutat i als
seusrepresentants
la lliure disponibilitat dels ingressos
barcelonins.
Un altre exemple de la singularitat de Barcelona,
quant a
la
sevacapacitat normativa, foren les
Ordi-nacions d'en Sanctacília, recopilació de preceptes urbanístics, algun dels quals està incorporat al Codi
Civil.
Ladesfeta del 1714 i el consegüent Decret de Nova
Planta vansignificar l'aturada en sec i inapel·lable de
totaquest procés.
L'abolició de les Lleis i Furs de Catalunyava signifi¬
car la uniformitatpolítica i administrativa i la reducció
de lapersonalitatmunicipal de Barcelona al
dret comú
i, durantdos segles i escaig, l'eclipsidel seudret local
propi. Una
legislació local imposada,
monolítica i li¬
neal, va impossibilitar que la Ciutat es governés
eficaçment.
La ciutat, però, durant el segle XIX i els comença¬
ments del XX, i malgrat les oscil·lants conjuntures polítiques,
s'esforçava
aretrobar
uncamí
per ala
consecució d'unes institucions apropiades per al seu
bon govern.
La mentalitat legislativa jacobina, present en
pràcticamenttots els
legisladors moderns, féu impos¬
sibletrobarsingularitats específiquesper a Barcelona.
Amb independència d'això, a partir de la llei de 1870
Barcelona, a través dels seus líders, Francesc Cam¬
bó, Rafael Campalans i Carles Pi Sunyer, procurà in¬
cidiren els diversos projectes que s'elaboraren fins a
1924 per trobar singularitats al seu règim. Totes
aquestes demandes es concreten durant els primers
anys del segle encincprojectes de llei de
règim local,
on es recullen diferents règims de carta, cap dels
quals reeixí. El projecte més sòlid, el de Maura,
secundat per Cambó, oferia la possibilitat d'establir
Cartes municipals a les principals ciutats d'Espanya. El 1919 Barcelona, per unanimitat del seu Consistori,
presentà un projecte de llei de grans ciutats que fou
acceptatpel Govern de Madrid i tractat pel Senat.
Amb posterioritat, el 8 de març de 1924 es produí
l'aprovació de l'Estatut municipal de Calvo Sotelo, que
admetia una certa diversitat i autonomia en el règim local i la possibilitat d'establir Cartes municipals per a
Municipis diferenciats, però Barcelona no n'arribà a
tenir cap.
La Llei municipal de 1934 implica un canvi subs¬ tancial en la política municipalista desenvolupada al
llarg del segle XX i admet diferències organitzatives,
competencials, de funcions i decapacitat tributàriaper
als diferentsAjuntaments de Catalunya.
D'aquest període, m'agradaria recordar la defensa
de l'autonomia i la diversitat municipal feta per qui ocupà, entre d'altres càrrecs, l'Alcaldia d'aquest Ajuntament i signà el Projecte de Llei Municipal de
1934: Carles Pi i Sunyer.
A més del reconeixement d'aquests principis
d'autonomia i diversitat organitzativa, aquest Projecte ja anticipà contingutsque encaraavui són d'actualitat.
Recollí instruments de participació ciutadana -com el referèndum, la iniciativa i la consulta popular,queavui es porten també a aprovació dins l'Avantprojecte de llei especial-, garanties dels ciutadans en les seves
relacions amb l'Administració municipal (reconei¬ xementde recursosper a la defensa delsseus drets)i
també un ampli ventall de competències com, per
exemple, en matèria de proveïments, transports
urbans, ensenyament i en això que ara anomenem
benestar social.
Però la guerra civil truncà les expectatives que
la
Ciutat havia dipositat en les republicanes Lleis Muni¬cipalsde Catalunya. A partir de 1939, la
submissió de
la Ciutat a una concepció totalitària de l'Estat va
ofegar completament la vida municipal. Durant
el
franquisme, els ajuntaments considerats òrgans
administratius dependents dels organismes centrals, estaven lògicamentmancatsde recursosi amb moltes
competències assumides per les delegacions minis¬ terialscorresponents.
Malgrat tots els condicionants negatius, la
realitat
de la Ciutat s'acabà imposant i el 23 de maig de 1960 es vapromulgar el Decret1166/1960que aprovava la
Ley de Régimen Especialdel Municipio de
Barcelona,
la qual, amb la seva nova regulació
jurídico-adminis-trativa, va provocar una remodelació total de l'Admi¬
nistraciómunicipal.
La Carta de 1960, elaborada per Manuel Ballbé i
Prunés, va permetre aconseguir part dels recursos
fiscals que l'Ajuntament necessitava per fer front a la
tasca de potenciació econòmica de l'activitat munici¬
pal mitjançant la creació de novesfigures
tributàries,
algunes de les quals, com l'impost de
radicació
o lataxad'estacionament de vehicles, van ser assumides
posteriorment per la legislació local general.
També
va suposar una reorganització profunda de l'Ad¬ ministració municipal: hi destaquen, en el pla polític, la
delimitació i composició de les competències del Consell Plenari, la creació de la Comissió Municipal
Executiva i l'atribució a l'Alcaldia d'una fortacapacitat
gestora, executiva i decisòria, recolzada en la
figura,
inèdita, dels Delegats de Serveis. En l'aspecte ter¬
ritorial conformà un important pas endavant en trans¬
formarl'organisme estatal de la Comarca de 1953 en
la Comissió d'Urbanisme i Serveis Comuns de Barce¬
lona i altres Municipis, amb la qual cosa l'ens coordi¬
nador de la conurbació barcelonina adquiria el
caràcter de corporació de dret públic.
La Llei especial de 1960 ha quedat superada no només per una realitat políticacompletament diferent
de la del 1960, sinó també, cosa que no és menys
important, per una realitat social, econòmica, demo¬
gràfica, etc., completament diferent, per una
ciutat
diferent que exigeix una nova Llei que doni relleu al
veli text i modeli substancialment l'Administraciómuni¬
cipal amb novesfites competencials per dissenyar
la
ciutat del futur.
Amb aquestabreu referència històrica he volgut po¬ sar de manifest les dues diferents concepcions de
l'autonomia local que es traspassen a les diferents
legislacions. En la del Recognoverumproceres
i de la
llei republicana de 1934, l'autonomia es refereix no tan sols a qüestions organitzatives, tant polítiques com executives, i a qüestions de recursos financers i
econòmics, sinó que té un abast més global i ampli i
es refereix a la prestació de tots els serveis que
necessita la Ciutat, és a dir, entre les qüestions competencials i el seu finançament: seguretat,
urba¬
nisme, justícia i benestar social. Aquesta
concepció
que tenenel Recognoverum proceres, la
Llei de 1934
quals tractaven únicament l'Administració local des
del puntde vista de l'organització política i executiva i dels recursosfinancers, perònofeiencap referènciaa la resta de serveis que el ciutadà demana, els quals
consideraven que havien d'ésser ofertsperaltres Ad¬ ministracions.
Tanco aquíaquest breu repàs a la història
jurídico-política de la ciutat de Barcelona i a laseva necessitat
de teniruna regulació pròpia de la sevaactivitat.
¿Quines són, però, les raons que fan la Carta muni¬ cipal necessària, quines circumstàncies la tornen, al
mateixtemps, desitjable i possible?
La primera d'aquestes raons és la tradició d'auto¬ govern de la Ciutat. Ja n'hem parlat abans. Es tracta
d'una tradició sempre present en la voluntat dels polí¬
tics catalans des del Consell de Cent fins a Francesc
Cambó, RafaelCampalans i Carles Pi i Sunyer. Fins i
tot en un context tan poc propici com va ser el de la
dictadura, hi trobem la Llei de 1960. D'altra banda, la
legislació estatal (Llei 7/1985 de Bases del Règim lo¬
cal, i la Llei d'Hisendeslocals) i autonòmica (Llei d'Or¬
denació Territorial article 75) reconeixen aquesta
es-pecificitat de Barcelona i la conveniència d'una llei especial.
La segona raó és la condició de Barcelona com a
capital de Catalunya. Nomésaquestacircumstància ja justificaria per ella mateixa la necessitat d'una legislació especial.
L'articulacióentre Catalunya i la ciutat-capital en un
paíscom el nostre, relativament petit i molt urbanitzat,
sense Estat i amb una capital molt potent, és decisiva peral progrés de totsplegats.
La Llei especial no ha de servir per separar Barce¬ lona de Catalunya, ni l'Ajuntament de la Generalitat,
sinó, al contrari, perregular la cooperació entre amb¬
dues institucions. La Generalitat i l'Ajuntament han d'assumirconjuntament les iniciatives i els projectes, les infrastructures i els serveis, que fan possible que Barcelonasigui capital de Catalunya. Però Barcelona és també, i això és molt important per a Catalunya, l'altracapital d'Espanya, centre d'una macro-regióeu¬ ropeai eurociutato, elque és el mateix, ciutat pilar del
sistema europeude ciutats.
La capitalitat no es redueix al fet de ser seu de les institucions catalanes, que, d'altra banda, no han
d'estar totes localitzades necessàriament a Barcelo¬
na, sinó que implica la capacitat, a l'exterior, de repre¬
sentar ipromocionar Catalunya i,a l'interior, d'integrar i oferir serveis, tant als seus residents, usuaris actuals, com a tots els ciutadans de Catalunya, con¬ siderats com usuaris potencials de la capital.
La legislació especial ha de regular tant la partici¬
pació de la Generalitat en la vida i en la promoció de
laCiutat, com la de l'Ajuntamentde Barcelonaen l'ac¬
ció de govern de Catalunyaque l'afecti directament.
La tercera d'aquestes grans raons d'ésser de la Carta de Barcelona és l'aprofundimentde l'autonomia local.
L'autonomia local dimana de la Constitució mateixa. L'Alcalde de Barcelona emfasitzava aquest fet amb motiu de la Conferència de Barcelona sobre la Carta
Europea de l'Autonomia Local de 1992, quan deia:
"En contrast amb el sistemaamericà, el nostre, com la
majorpartdels sistemes europeus, té el mèrit, al meu parer, de situar el municipi, la unitat bàsica del govern
local, en la Constitució mateixa ... Aquesta situació té
lesseves arrelsprecisament en l'existència de ciutats
que han estat històricament molt potents, i aquesta
realitat es reflecteix en les Constitucions europees,
especialment en les més modernes, com ara la
Constitució espanyola".
En la mateixa línia Josep M. Pi i Sunyer, catedràtic de Dret administratiu i Secretari d'aquest Ajuntament, com recordava a l'acte conmemoratiu del Centenari
del seunaixement Jordi Baulies, actual Secretari de la
Corporació, definia el Municipi com la primera realitat
del dretpúblic.
Entenem per autonomia local, amb l'esmentada Carta Europea, ratificada, com és sabut, perEspanya,
i en plena vigència al nostre país des de març del
1989, "... el dret i la capacitat efectiva de les entitats
locals d'ordenar i gestionar una part important dels
afers públics, en el marcde la Llei, sota laseva pròpia responsabilitat i en benefici dels seushabitants".
Aquestconcepte d'autonomiaensporta a defensar, pel que fa al marc legislatiu espanyol i català, un
eixamplament significatiu de l'àmbit competencial i de gestió dels municipis, des de l'afirmació d'un valorpo¬ lític consubstancial al procés de construcció europea i
que és conegut en aquest marc com a "principi de
subsidiarietat". L'aplicació d'aquest principi, en el tema que ens ocupa, vol dir que els serveis públics
han de sergestionats al nivell més pròxim possible als
ciutadans, i que la "càrrega de la prova", pertal de si¬
tuar un servei en un estrat concret d'administració s'ha de produir de baix a dalt, i no inversament, com hauria estat la pràctica en els països de tradiciócen¬ tralista.
Un altre raó que justifica la Carta és la ruptura de
l'uniformisme.
L'efectivitat de l'autonomia local exigeix deixar de
tractar de la mateixa manera realitats profundament
desiguals. El nostre concepted'autonomiaens portaa
rebutjar l'uniformisme que durant tant de temps ha prevalguten la vida política i en l'organització adminis¬
trativa d'Espanya. Els municipis necessiten més re¬ cursos i més autonomia per organitzar-se i actuar,
però notots necessiten el mateix i de la mateixa ma¬ nera.
Són moltes les raons pertrencar, en el cas de Bar¬
celona, aquestuniformisme legal. Entreaquestes, n'hi
ha una que fa possible, a més de necessari, aquest trencament; em refereixo a la capacitat institucional
de l'Ajuntament per assumir aquest tractament diferenciat, perrebre i gestionarnovescompetències,
per aportar un valor afegit, en termes d'interès
ciutadà, a la prestació de serveis, per utilitzar àmbits propis d'autonomiaen beneficide la Ciutat.
Capacitat arrelada, en primer lloc, com queda dit,
en una llarga tradició d'autogovern. Capacitat, doncs, institucional i política, però també capacitat organi¬ zativa i tècnica. Una capacitat que es perllonga fins als nostres dies, en la gestió de la xarxa de serveis
locals més plural i diversificada de l'Estat, sense referent anàleg en aquest entorn. Parlem, en definiti¬
va, de la singular capacitat de govern i gestió de la
Institució que ha sabut impulsar i liderarl'organització
dels millors Jocs Olímpics de la història, i un procés de transformació urbanasense precedents.
Fins aquí, les raons de ser bàsiques de la Carta
Municipal. En podria donarencarad'altres.
Ara bé ¿quins són els continguts del text normatiu que avui sotmetem a aprovació, quin és el seu valor
Tots vostès tenen al davant el text articulat de
l'Avantprojecte de
Llei Especial de la ciutat de Barce¬
lona. Emreferiré, doncs, ràpidament al seucontingut.
Un primer
objectiu de la Carta és
millorar el disseny
institucional, passant d'un model de
corporació
derègim
comú
a unmodel de
governlocal.
D'acord amb aquest caràcter, i responent a un model de separació neta entre les funcions re¬
presentatives i les
executives
ode
govern,el Consell
Municipalveu
reforçades les
sevescapacitats de
con¬trol polític: d'una
banda, queda estructurat
enPlenari i
en Comissions, concebudes aquestes com a^
instruments d'anàlisi i debat en profunditat de les
principals
polítiques
locals. La possibilitat
queel
Consell atribueixi a les Comissions funcions
re-solutòries, enforteix el seu rol i permet alliberar el
Plenari del tractament de matèries de segon nivell i
concentrar-se en el debat de les grans opcions
polítiques
d'interès ciutadà. La
presidència de les
Comissions es fa incompatible amb l'exercici de responsabilitats
polítiques
de govern, pertal de
mantenir la delimitació de rols institucionals abans
esmentada.
La creació de la Junta de Portaveus i l'enfortiment
del paper institucional dels
Grups Municipals,
quepodran formular
les
sevespròpies
directrius,
orientacions i recomanacions de caràcter general i
veuen reforçada la sevafunció d'iniciativa, responen a
aquest mateix objectiu d'aprofundiment del
control
democràtic.
r* D'una banda, el text consolida el model de
Districtes, definint-los com a "òrgans territorials per a
la desconcentració de la gestió i la descentralització
de la participació ciutadana"; i estableix aquells
aspectes del seu règim jurídic que han de tenir rang
legal, deixant al futur Reglament
d'Organització
eldesplegament d'aquestes normes bàsiques. La princi¬
pal innovació en aquest sentit és l'establiment de
l'elecció directa dels consellers, mitjançant sufragi uni¬
versal, directe i secret.
Són institucions destacades enaquestàmbit,que la
Carta municipal consagra i desenvolupa, la consulta
ciutadana, l'audiència pública de ciutat i de districte, la
iniciativa ciutadana, que inclou la iniciativa per a
l'aprovació de disposicions de caràcter general; cal
destacar especialment, per la seva novetat, la gestió cívica de competències municipals, mitjançant la qual entitats cíviques i organitzacions no lucratives exerceixen o participen en la gestió de serveis pú¬ blics.
Pel que faals organismes de consulta i participació,
laproposta crea el Consell de Ciutat, com aòrgan de debat del Programa d'actuació, dels Pressupostos
municipals i dels gransprojectes de ciutat, i dónacar¬
ta de naturalesa legal a un conjunt de consells
sectorials, des del Consell Econòmic i Social fins al
nouConsell de la Justícia Municipal.
En resum, el model descrit pretén superar la confusió funcional pròpia del règim legal comú, que
barreja, com és sabut, en els Plenaris municipals les
grans funcions d'origen representatiu amb actes
menors de mera gestió, amb la qual cosa ni la ca¬
pacitat de govern ni la de control surten benefi¬
ciades.
El segon dels grans objectius inspiradors era el
d'orientar l'actuació de l'Ajuntament vers el ciutadà.
Utilitzant la terminologia de l'Ocde, això vol dir cons¬
truirunaAdministració municipal receptiva. El concep¬ te de receptivitat, tal com és utilitzat per
l'Ocde, inte¬
gra les nocions de claredat itransparència,
d'accessibilitat, de responsabilitat i de
participació.
No es pot considerar que aquesta sigui una orientació original. De fet, es tracta de
principis i
valors que han inspirat el legislador modernen elmón
desenvolupat, i la Llei 30/1992, de Règim
jurídic
deles administracions públiques i del procediment administratiu comú n'és unexemple.
La Carta havolgut desenvolupar amb la
més
gran ambició possible el concepte de receptivitat i l'orien¬ tació al ciutadà en l'esfera municipal. S'ha pretès, enaquest sentit, que la Llei especial reculli, en el pla
normatiu, una rica tradició innovadorade l'Ajuntament
en la creació i desenvolupament de fórmules orientadesa facilitar i millorar la relació del ciutadà de
Barcelona amb el sistema públic, en tota la seva dimensió icomplexitat.
El projecte segueix aquesta orientació, d'una ban¬
da, establint i regulant un conjunt de drets ciutadans.
En aquestsentit, laCarta recullel dreta la
informació,
la regulació de la quai contempla tant lainformació
pública com la de caire individualitzat; el dret de
petició individual i col·lectiva; el dret a la
intimitat i
privacitat pelquefaa l'ús de padrons, registres i
altres
bancs dedades, i,en general, a la utilitzacióde noves
tecnologies; el dret a la
protecció municipal
com a consumidor, especialment davant les companyiesprestadores de serveis públics; el dreta la
informació
mediombiental, matèria en la qual la Llei especial
comprometl'Administracióen l'elaboració d'una
Carta
de Drets Medisambientals que determini i garanteixi
aquests dretsa totselsciutadans de Barcelona;
i fins i
tot el dret a contraure matrimoni a les dependències municipals, davant l'Alcalde o Regidor delegatperell.
En matèria de procediment, la Carta consagra el dret del ciutadàa no aportardocumentació o antece¬
dents que hagin d'obrar en poder de
qualsevol
Administració pública; el dret a la utilització de qual¬sevol mitjà tecnològic, en la seva
relació
ambl'Ajuntament; i el dreta la utilització de
la dependència
municipal com a "finestreta única", en procediments on intervingui més d'una
Administració.
La Carta municipal crea i regula, i aquesta és una
de les seves innovacions més destacables, laJustícia
Municipal de Barcelona amb la finalitat de
resoldre
d'una manera immediata els problemes derivats de
fets socials com ara problemes veïnals, propietat
horitzontal, petita delinqüència, desordres a
la via pú¬
blica, danys ocasionats en espais
públics
imobiliari
urbà, infraccions contra la salut pública, la circulació o
el medi ambient i anàlegs, com també l'adopció de
mesurescautelars necessàries i, en general, totes les
faltes compreses avui al Codi Penal i els delictes
amb
penes no superiors als sis mesos.
Amb la regulació de la Justícia
Municipal
espretén
establir un mecanisme que resolgui de formaimmediata l'ordre jurídic pertorbat, a través d'una Justícia no tècnica, similar a la dels Jutges de Pau
dels petits municipis. Les grans
ciutats són les
que més necessiten l'existència d'unaJustícia d'àmbitmu¬nicipal per resoldre els problemes
derivats de la
convivènciaciutadana.
La Carta municipal dóna, a més, carta de naturalesa legal a dues institucions
ja creades, i
queespecífic del desenvolupament de garanties i drets
dels ciutadans. Em refereixo, d'una banda, al Consell
Tributari de Barcelona,queté perobjecte resoldre els
recursos contra els actes de gestió tributària i de
gestió depreus públics, i, de l'altra, a la Junta Arbitral
de Consum, que administra el sistema arbitral de consum a Barcelona i té com a objectiu bàsic la
resolució, per equitat, de les queixes i reclamacions
dels usuaris i consumidors en relació amb els seus
drets legalment reconeguts, prèviament sotmeses de
comú acord perles partsen litigi.
Un altre objectiu és incrementar la responsabilitat de l'Ajuntament en la prestació de serveis, per tal
d'apropar-los al ciutadà.
Des del punt de vista competencial, el projecte de Carta municipal enfrontava un dels seus reptes més ambiciosos. Davant d'una demanda ciutadana cada
cop més intensa i focalitzada a l'Ajuntament, com a Institució més pròxima i visibleperal ciutadà, el règim local comú es troba prou allunyat del model de distribució competencial capaç de donar la resposta
adequada a aquest comportament social.
La Carta es proposa, doncs, eixamplar el marc
competencial de l'Ajuntament. Lluny de tot enfoca¬
ment apriorístic i ideologitzat de l'assumpte i exclosa radicalment qualsevol connotació de baralla insti¬
tucional, el tractament de les qüestions de compe¬ tències s'ha abordat en la línia d'incrementar la
responsabilitat de l'Ajuntament davant la societat, en els camps on la gestió local aporta un valor afegit clar
a la qualitat dels serveis i a l'eficàcia i eficiència de
l'acció governamental.
Aquest enfocament ha exigit partir d'una anàlisi mi¬
nuciosa dels diferents sectorsde l'acció pública. Això ha permès identificar àrees d'intervenció, com ara la
major part de les polítiques sanitàries, on les ex-ternalitats del sistema, fruit del seu caràcter de xarxa
integrada, fan aconsellable un tractament com¬
petencial que situa les competències a un nivell
supralocal.
Contràriament, moltes altres àrees de l'acció
governamental són susceptibles d'una gestió dels
serveis públics molt més properaal territori i a les per¬ sones. 0, dit d'una altramanera, existeixen guanys a
assolir, des del punt de vista de l'ajust a la demanda
social, de la qualitat dels serveis, de l'eficiència en la
seva prestació, o de totes aquestes variables alhora, perla via de la gestió municipal. En aquests casos, i
sense necessitat de qüestionar la titularitat de la
competència, sembla lògic que per la via de la
delegació a l'Ajuntament o mitjançant fórmules de cooperació, segonsels casos, s'estableixi un conjunt
de trasllatscompetencials al govern local.
És des d'aquesta perspectiva que la Carta ha abordat la matèria competencial. Una perspec¬ tiva analítica perfectament compatible amb l'alè
municipalistaque abans s'ha destacat. La resultant és
una regulació tan ambiciosa com equilibrada, que per si mateixa justificaria la necessitat d'aquesta nova Llei.
Laregulació d'aquesta matèriacomençaestablint el marcconceptual bàsic de lescompetències atribuïdes a l'Ajuntament, tot clarificant, d'una banda, el ventall de competències pròpies, delegades i de participació,
i, de l'altra, l'abast i possibles manifestacions del
règim de cooperació interinstitucional per a la gestió
dels serveis públics.
D'altra banda, la problemàtica dels recursos lligats
a l'exercici de les competències és abordada des d'una òptica de racionalització de l'ús dels fons
públics i evitació de duplicitats i costosde coordinació.
La Carta preveu un mecanisme específic peracordar
les valoracions i traspassos de recursos, al qual al·ludírem en parlar de les qüestions d'hisenda.
Fóra massa llarg fer referència a totes les innovacions legislatives que, en aquest camp, incrementen l'assumpció de competènciesper partde
l'Ajuntament, en alguna de les diferents formulacions
abans expressades, però faré esment d'algunes de les mésimportants.
En matèria d'urbanisme, l'Ajuntament aprovarà la
totalitat del planejament de rang inferior al plageneral,
posant fi a una tutela incongruent, al meu parer, amb l'autonomia local, que es feia especialment palesa en el cas d'una instituciócom l'Ajuntament de Barcelona. La fórmula paritària peral tractament de les revisions del planejament general és un bon exemple de coordinació interinstitucional, en la línia d'altres
instruments d'aquests tipus en què el text és ric. La
declaració d'urgència en les expropiacions passa a sertambé unacompetència municipal, d'acord amb la nova Llei. Després d'una reformulació sistematitzada de les figures de planejament i les seves
prescripcions de contingut, regula l'establiment de
mecanismes innovadors de compensació i distribució dels beneficis i càrregues derivades del planejament
urbà,com ara la reparcel·lació discontínua. S'enforteix
la capacitat municipal de decisió sobre el traçat de xarxes d'instal·lacions i serveis públics incloent els
supòsits d'instal·lació obligatòria en galeries
d'utilització conjunta, per part de les companyies. Es
regula la utilització del subsòl de la forma més favora¬
ble, dins del marc constitucional, a l'interès col·lectiu.
S'estableix la reversió a la Ciutat de les xarxes de
serveis, infrastructures i zones destinades a finalitats
públiques i que quedin desafectades del seu ús origi¬
nal.
Pel que faa l'habitatge, l'Ajuntament assumeix, per
delegació, la promoció i gestió de l'habitatge públic a
la Ciutat.
La Carta dóna un suport explícit, en el marc de la
legislació constitucional i europea, a la capacitat muni¬ cipal per intervenir en l'activitat econòmica, camp en el qual la nostra Institució ha tingut un paperd'avant¬
guarda que ha donat lloc en el passat a alguns
conflictes jurídics derivats de ia falta de desenvo¬
lupament legal de la matèria.
En el camp de les telecomunicacions, la Carta assegura a l'Ajuntament la possibilitat d'establir xar¬ xes i emissores de caràcter local.
Es produeix un reforçament de la capacitat
sancio-nadora de l'Ajuntament en matèria medioambiental, de salut pública i de defensadels consumidors.
Els serveis socials especialitzats, avui competència
autonòmica, passaran a ser gestionats per l'Ajunta¬ ment en règim de cooperació consorciada amb la Generalitat deCatalunya.
En l'àmbit cultural, l'Ajuntament rep, per delega¬
ció, competències en matèria de conservació del patrimoni històric, artístic, científic, tecnològic i na¬
tural.
La Carta proposa la gestió municipal -tant si és per
delegació de la Generalitat, com si és en règim de
titu-lar- del conjunt de competències
relacionades amb
l'ensenyament
públic
nouniversitari
ala ciutat de Bar¬
celona.
En l'àmbit de la seguretat ciutadana, s'estableix
amb claredat la competència municipal sobre la seva
prevenció, manteniment i restabliment,
la qual
cosacondueixa un enfortiment de lesfacultats de l'Alcalde
el qual, com a
President de
la Junta Local de
Seguretat,
tindrà capacitat
executiva
peral desen¬
volupament
dels acords d'aquest òrgan sobre els
cossos i forces de seguretat. Es reconeixa la Guàrdia
Urbana, d'altra banda, el paper de policia judicial, en
r- el marcd'un model policial que considera la policia lo¬
calcom la policiaordinàriaa la ciutat.
En matèria de circulació, esregulen com a infracció
administrativa determinades conductes omplint certs
buits de la legislació general. S'enforteixen els
V instruments per garantir la disciplina i seguretat vial, desde lacapacitat de l'Alcaldeper retirar el permís de
conduir, fins a l'ús de l'immobilitzador i la retirada de
vehicles perdeterminades infraccions. Es flexibilitza el
règim de
notificació de multes,
senseperjudici de
capgarantiao dret
individual, i
es crea undistintiu adhesiu
per al vehicle,
lligat al
pagamentde les sancions de
trànsit i la manca del qual pot donar lloc a laimmobilització i retirada del vehicle. Es regula el
tractament dels vehicles abandonats, resolent així un
dels assumptes habitualment problemàtics en les
grans ciutats.
En l'àmbit genèric de la via pública, la Carta tipifica r conductes especials rellevants en l'entorn urbà, com araels actes vandàlics, elsjocs d'atzar no autoritzats
a la viapública o la possessió d'animals. Es preveu
la
participació municipal en el procés
d'autorització
demanifestacions en indrets públics amb l'objectiu de
"""
minimitzar-ne l'eventual impacte negatiu sobre el funcionament de la Ciutat. S'incrementa la capacitat
sancionadora de l'Alcalde i es preveu la possibilitat
d'establir mecanismes d'actuació coordinada en
matèria de seguretatamb altres municipis de l'entorn. La innovació normativa, la dotació de nous instruments d'intervenció, és present en tot el text. Es
poden citar com a exemples la regulació del pro¬
cedimenta seguiren relació amb lestroballesarqueo¬
lògiques,tan abundants en la nostraCiutat, o el règim
d'utilització polivalent, al servei del conjunt dels
ciutadans, de les instal·lacions esportives escolars, la gestió del qual assumeix l'Ajuntament, i que tendeix a
incrementar, amb criteris d'optimització de recursos
existents, l'oferta d'equipamentesportiu a la ciutat.
Un altre objectiu de la Llei especial és garantir la
presència de la Ciutat allàon els interessos ciutadans estiguin en joc.
Els interessos de Barcelona i dels seus ciutadans es juguen de vegades en escenaris suposadament
allunyats de la competència local. En taules on
l'Ajuntament no és representat es prenen decisions
que afecten directament el funcionament de la Ciutat i
la qualitat de vida urbana dels seus habitants. De
vegades, es normal que sigui així. En un món més i
més interdependent, decisions legítimes molt allu¬
nyades, aparentment, de nosaltres poden influir-nos
de manera important. Molt sovint, però, aquesta
influència no és l'expressió indirecta i inevitable de la
globalització i la interdependència, sinó la conse¬
qüència irjimediata d'un disseny institucional que no
f
ha
tingut
en comptela Ciutat.
La Carta pretén assolir aquest objectiu
d'ésser
presents en les taules de decisió en molts fronts, i
mitjançant tècniques diverses, adaptades a
l'hetero¬
geneïtat de les situacions.
Un d'aquests fronts és el de les grans
infras¬
tructures de valorestratègic peral Municipi. Pel quefa
al Port de Barcelona, la Carta estableix que serà gestionat per un Consorci format per l'Estat,la
Generalitat i l'Ajuntament, del qual formaran part també els Ajuntaments o entitats
supramunicipals
afectats per les infrastructures portuàries.S'estableix
que el Municipi participarà també en la
gestió
del'Aeroport, juntament amb la Generalitat i l'Estat, i
la
resta de municipis afectats, sense perjudici de les
competències exclusivesque corresponen al'Estat en
matèria de trànsit aeronàutic i duanes.
La Carta preveu la participació de l'Ajuntament en
òrgans d'altres Administracions
públiques,
quantinguin com a funcions: el control de
concessions
pera la gestió de les viesd'accésa la Ciutat, el
control de
costes i platges del terme municipal de Barcelona,i la
gestió i control de les conques
hidrogràfiques, els
cabals de les quals proveeixin d'aigua a Barcelona. També esregula aquesta
participació
en entitatsnopúbliques com ara les entitats firals i de
promoció del
turisme, les caixes d'estalvis que tinguin a Barcelona
el seu domicili social, i les companyies que presten
serveis públics de caràcter bàsic.
Cal destacar el tractament que la Carta dóna al
transport urbà de viatgers, respecte al qual
s'estableix
com a àmbit mínim el de l'actual Mancomunitat me¬
tropolitana, i es preveu la constitució d'una entitat de
caràcter consorcial, que operaria com autoritat única
del transport.
La participació de cara a la planificació i pro¬
gramació queda establerta en
matèria
deserveis
socials especialitzats, de les polítiques de joventut
i
de la dona, delsprogramesde construcció, ampliació imillora d'instal·lacions i equipaments esportius, en la
planificació i gestió dels fons públics destinats a
activitats deformació ocupacional, o en la planificació
de les polítiques museístiquesen el Municipi:
S'estableix, d'altra banda, la participació de l'Ajuntament en els òrgans de govern dels Museus
nacionals de Catalunya i els altres Museus públics ubicatsa la ciutat.
Finalment, cal recordar la presència paritària muni¬ cipal, abans citada, en la
Subcomissió d'Urbanisme
de Barcelona, que haurà de prendre les decisions
més transcendents per a la Ciutat pel que fa a les
polítiques dedesenvolupament urbà.
Per últim, dins l'apartat competencial i de recursos
cal ferun repàs al tractament que la Llei fa del model definançamentdels serveis
municipals:
Es preveu que la hisenda de Barcelona
tingui la
possibilitat de participacions directes en
el rendiment,
en el terme municipal de Barcelona, d'impostos estatalso autonòmics.
S'atribueix a l'Ajuntament de Barcelona la compe¬
tència sobre la gestió cadastral i la de l'impost sobre béns immobles.
Pel que fa a la participació en els
ingressos de
l'Estat, s'estableix el caràcterespecífic pera Barcelo¬
na de les transferències anuals, procedents dels fons
estatals de cooperació local, fixades a l'inici de cada
finançament dels serveis comuns de les Entitats me¬
tropolitanes.
L'Ajuntament de Barcelona rebrà transferències procedents dels fons de cooperació local de Cata¬ lunya, de caràcter específic per a Barcelona, i complementaris dels que rebin els ens locals de
caràctermetropolità.
La Carta Municipal regula el finançament dels ser¬ veis de capitalitat de Barcelona, per part dels
Pressupostos generals de l'Estat i de la Generalitatde
Catalunya, en concepte de transferències condi¬
cionades queabastaran tantels serveis ja actualment
prestats per substitució, com aquells que, en desen¬
volupament de la Carta, o de futures normes sec¬
torials, siguin delegats a l'Ajuntament.
La valoració dels serveis de competència estatal i autonòmica efectivament prestats a l'actualitat per
l'Ajuntament, i d'aquellsque derivin de la delegació de competències previstes per la Carta, s'encomana a una Comissió mixta de caràctertripartit, formada per l'Administració de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament.
Aquesta comissió, per la transcendència de la seva
missió, es configura com un instrument essencial per al desenvolupament del model competencial i financer
dissenyat perla Carta Municipal.
Pels seus continguts, que he intentat enunciar fins
aquí de forma sintètica, la Carta municipal és una
proposta política municipalista. Les competències legislatives estatals i autonòmiques han de potenciar,
i no limitar els Ajuntaments, els han d'enfortir i trans¬
formar, i els han de dotar de poder i recursos en
comptes de competir-hi. L'assignació de compe¬
tències i funcions ha de tenir un tractament específic, segons el grau de la capacitat gestora dels Ajun¬
taments, i la revisió de l'estructura de finançament
s'ha de fer amb criteris de necessitat i també de
capacitat.
D'altra banda, eltractamentde Llei especial permet
establir un sistema de govern i d'administració locals
original, basat en la demanda de la Ciutat i, especialment, en les experiències innovadores dels
darrers anys. No es tracta, doncs, de reclamar cap
privilegi, sinó de donar resposta a una necessitat
reconeguda internacionalment, expressada en
organismes polítics i econòmics i que ha portat a iniciatives legislatives i contractuals de molts governs. La necessitat d'assolir aquests objectius mitjançant unanovaCarta municipal noés d'ara ni d'ahir. Deia al començament que el marc constitucional i estatutari
van superar fa ja molts
anys la vella Llei especial de
1960.
Si ha estat necessari arribar fins aquest moment persotmetre una Carta al'aprovació d'aquest Consell
Plenari, ha estat, al meu entendre, perdues raons: la
primera, la necessitat d'estudiar amb profunditat el
seu contingut i incorporar al seu disseny una expe¬ riència de govern democràtic suficientment dilatada i rica; la segona, la necessitat d'assolir el consens en una matèria d'òbvia complexitat política.
Els treballs depreparacióde laCarta municipal van
començar, efectivament, l'any 1980 mitjançant la
creació pel Consell Plenari, a proposta de l'Alcalde Narcís Serra, d'una Comissió amb representació de totsels Grups, pertal d'iniciar els treballspreparatoris d'una novaLlei especial.
Al llarg dels anys següents, aquells treballses van concentrar en la realització, perpart d'experts desta¬
cats en la matèria, d'estudis de caràcter jurídic, eco¬
nòmic, històric i sociològic, i incloïen, en perspectiva
comparada, l'anàlisi degoverns localsen l'ordre inter¬ nacional. Entre els anys 1987 i 1989, l'Ajuntament va editaren sis volums la majorpart d'aquests treballs.
Va iniciar-se aleshores, en l'equador de l'anterior
mandat, la fase central del procés, amb l'inici dels
treballs de redacció, a càrrec d'una Ponència tècnica
de set membres, dirigida pel Sr. Jordi Borja, i des del
puntde vista tècnic, pel Sr. Jaume Galofré, la qualva ultimarun primertext afinalsde l'any 1990. El procés va ser políticament supervisât per unaComissió políti¬ ca interpartidària presidida pel Primer Tinent d'Alcal¬
de, Lluís Armet.
El text produït per la Ponència es configurava com un compendi regulador que abastava totes les matè¬ ries que, segons el parerdels seus redactors, havien
de ser objecte de desenvolupament normatiu, i incor¬ porava, doncs, juntament amb un nucli temàtic bàsic
coincident amb el concepte de llei especial, un seguit de matèries, la regulació de les quals trobava el seu millor encaix en altres instruments legislatius, i fins i totun conjunt de preceptesd'abast estrictament regla¬ mentari.
Era necessari, doncs, enllestirunprocés de revisió i
depuració del text, la realització del qual es va veure facilitada pel fet que els calendaris electorals feien
impossible l'obtenció del consens polític necessari,
abans de la fi del mandat anterior.
Ja en aquest mandat, i prenent com a base el text elaborat per la Ponència tècnica, el projecte s'ha contrastat jurídicament amb dictàmens d'experts, i s'ha alleugerit d'aquelles regulacions que no en¬ caixaven estrictament en el concepte d'una llei muni¬
cipal especial.
És
aquest text revisat el que seràdiscutit amb els Grups per tal d'intentar el consens
polític necessari.
Una llei com la Cartamunicipal, que alguns mitjans de comunicació han batejat com "la Constitució de la
Ciutat" requereix, per la seva mateixa naturalesa, el consens. Aquestera, per anosaltres, unprojecte amb vocació d'unanimitat. Cap força política representada en aquest Plenari podrà negar l'esforç de consens, l'oberturaa lesaportacions detots, i l'esperit de diàleg amb el qual s'ha portat el procés. Per la meva part, vull agrair a tots elsGrups les sevesaportacions, que han enriquit significativament el text inicial, i en gene¬ ral el to constructiu dels seus plantejaments i pro¬
postes.
Les negociacions s'han mantingut, com és sabut, fins a l'últim moment. Fruit d'aquest esperit de con¬
sens ha estat la incorporació de la disposició addicional quarta, incorporada avui mateix i que re¬
presenta un esforç d'acostament de posicionsa l'hora
d'enfrontarun tema políticament complicat, com és el de les relacions de Barcelona amb el seu entorn.
L'addicionalincorporada garanteix la presència mu¬
nicipal en el procés de desenvolupament regional previst perles Lleis d'ordenació territorial, en allò que fa referència a la Regió Primera. Considero que es tracta d'un avanç significatiu en la mateixa línia d'enfortiment dels mecanismes de cooperació inter¬ institucional que presideix la Carta. Malgrat això, no crec que arribem a la unanimitat de consens desit¬
jable.
Una bonapart d'aquests esforços s'ha dirigit, en un
l'acord amb el Partit majoritari de l'oposició municipal,
i majoritari en
el Parlament de
Catalunya. Fins al punt
que es potafirmar
queei text
queavui
sotmetem
avotació és tan seu com nostre, atès l'ampli acord
assolitsobre elscontinguts.
A pesar
d'això, sobtadament,
ala fi d'aquest llarg
trajecte
compartit, el President
del Grup de Conver¬
gència
i
Unió anunciava la retirada
del
seusuport
a l'avantprojecte. Aquestaposició
noés fàcil d'entendre.
És indubtable que no es pot negar -i efectivament no
s'ha negat fins ara-
la copaternitat
convergentde
l'Avant projecte. El fill
és
reconegutcom apropi. Per
quèes
rebutja, doncs, la
sevalegitimitat?
Una barreja confusa de temors a
futures lleis
estatals, de judicis d'intencions i, fins i tot, de
sentiments tan intangibles com la confiança o la desconfiança es fan servir per
justificar
aquestabaixada del tren en marxa, quan ja l'última estació
estava a tocar. El problema és que aquest tipus
d'argumentno ens
ha deixat
marge per al'acord final.
Noespot negociar sobre intangibles.
Jo espero que Convergència i
Unió reconsideri la
sevaposició i voti favorablement.
Cap
apartatdel
text que portemimpedirà fer-ho així. L'hem mantingut
bà¬
sicament com l'havíem pactat amb ells, i ells ho sa¬
ben. En tot cas, qualsevol que sigui el sentit del seu vot, confio que no impedeixi el tràmit posterior de la
Carta, que encarapot ser, que ha de ser,
la Carta de
tots.
L'esforç pel consens no ha minvat, de cap manera, l'ambició del propòsit. No hem pagatpel consensaltre preu que el treball. El repàs que abans he
fet pels
continguts de l'avantprojecte, m'eximeix de posar ara
l'èmfasi en la seva importància. Latranscendència de
moltes de les innovacions que conté ha quedat
suficientment palesa. Diré simplement que estem davant d'una llei considerablement ambiciosa que vol
ser-ho en un sentit més realista que reivindicatiu o
testimonial, i sobretot d'un instrumentútil per aBarce¬
lona i perals barcelonins. Un instrumentque
permetrà
que l'Ajuntament funcioni millor, en benefici de la
Ciutat i dels seus habitants. Aquesta és la veritable ambició del projecte i, per a mi, la
raó
de ser dela
Carta municipal.Res més. Moltes gràcies."
Acabat el discurs del Sr. Ruiz i Pena, la Pre¬ sidència, a les setze hores i vint-i-cinc minuts suspèn
la sessió que es reprèn un quart després sense cap
variació en la relació d'assistents ressenyada al
començamentd'aquestaacta.
La Sra. Vintró, en la seva condició de Presidenta
delGrup d'Iniciativa perCatalunya, manifestaque des del primer moment el seu Grup ha abordat amb el màxim interès i rigor l'elaboració d'una nova Carta
municipal de Barcelona i així ho feia ja constar en
aquest mateix Saló fa tres anys quan, lamen¬
tablement, latasca d'obstrucció del Grup de Conver¬ gència i Unió impedí arribar a un consens; que el nou
textpresentat avui és, segons paraulesdel Sr. Ruiz i
Pena, fruitdel consens entre el Grup Socialista i el de
Convergència
i Unió però és diferent del lliuratinicialment perquè s'hi han introduït modificacions
importants.
Explica que, en la seva opinió, la Carta havia de
resoldre cinc gransqüestions:
1a) Lavertebrado de Barcelona amb
l'Àrea
metro¬ politana, aspecte que noestà deslligat de la valoracióque és pugui fer del contingut de la Carta,
perquè
unconjunt de qüestions d'importància substancial, com ara el transport, les aigües, els residus, la
promoció
econòmica i l'urbanisme, no poden tenir solució dinsel termemunicipal.
2a) El sistema electoral i la participació: en aquest
punt s'ha introduït una modificació positiva amb la
possibilitat de l'elecció dels Consellers de Districte a
decidir reglamentàriament pel Consell Plenari,
però
per raons constitucionals no s'han incorporat altresambicions de l'anterior projecte com eren l'augment
del nombre dels Regidors i la modificació del per¬
centatge per obtenir representació; també cal
valorar
positivament el capteniment de promoure les mo¬
dificacions pertinents per al reconeixement, als es¬
trangers residents a la Ciutat, de la possibilitat depar¬
ticipar com a electors i candidats a les eleccions
municipals.
3a) El pes dels diferents organismes en el conjunt
de
l'Àjuntament,
els drets dels ciutadans i la consa¬gracióa la Carta de l'experiència d'aquest Ajuntament
en matèria de descentralització i participació ciuta¬ dana: en una primera versió de l'Avantprojecte s'eliminava lacapacitat dels Consells de Districte per tenircompetències en les qüestions transferides i, per
tant, cal valorar el canvis que recull el text avui pre¬
sentat.
4a) Les competències: té pocsentit que Barcelona,
que al llarg de la història ha acreditat la seva sen¬
sibilitat en qüestions, entrealtres, com l'ensenyament i els serveis socials, no pugui veure reconeguda
aquesta sensibilitat i l'experiència i la capacitat de
prestar tals serveis demostrada durant quinze anys;
resulta, doncs, poc comprensible que es rebaixi la
capacitat d'exercir tals competències i es recorri a la
via dels consorcis, perfectament possibles sense la
Carta, amb unplantejamentpocambiciós i, per tant,li agradaria conèixer per què les altres
forces polítiques
accepten la rebaixa, renuncien a tal
ambició
i neguenals responsables que la Ciutat elegeixi en el futur, la
possibilitat d'exercir competències delegades en
matèria de serveis socials i educació, camp aquest
últim en el qual la Ciutat queda sense cap com¬
petència sobre l'ensenyament privat a pesar
d'ésser
la que té la xarxa de centres públics
més
petita detotes les ciutats espanyoles.
5a) La hisenda municipal: quan una de les grans
virtualitats de la Lleiespecial de 1960 eral'establiment d'un sistema de finançament singular, en el text avui
presentat aquesta ambició queda
frenada perquè
probablement el Grup de Convergència i
Unió
noha
acceptat les possibilitats de desenvolupament que
contenia la Carta anterior i així els percentatges de participació en els impostos de l'Estat i de la
Gene¬
ralitat han quedat limitats a una capacitat d'iniciativa
legislativa, que
requerirà
la corresponentaprovació
del Parlament de Catalunya i de les Corts.
Considera, en resum, que les variacions introduïdes
en el contingut inicial de la Carta
són positives, però
l'aspecte més decebedor per al seu
Grup és la
vertebrado metropolitana, perquè la disposició addicional 4a proposada en la penúltima versió de
l'Avantprojecte (en la qual s'establia la
constitució,
enels tres mesos següents a l'aprovació de la
Carta,
d'una Comissió mixta formada amb representants de
l'Estat, de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelo¬
