• No se han encontrado resultados

Guia d estil per a l elaboració de documents

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Guia d estil per a l elaboració de documents"

Copied!
9
0
0

Texto completo

(1)

Guia d’estil per a l’elaboració

de documents

Subdirecció General d'Organització, Coneixement

i Sistemes d'Informació

Maig de 2012

(2)

Índex

1. Introducció ... pàg. 3

2. Model de llengua ... pàg. 4

3. Distribució gràfica de la informació ... pàg. 5

3.1. Marges ... pàg. 5

3.2. Identificació ... pàg. 5

3.3.Tipografia i composició del text ... pàg. 5

3.4. Peu de pàgina ... pàg. 8

(3)

1. Introducció

Aquesta Guia respon a la necessitat de disposar d’uns patrons estàndards que facilitin tant el procés d’elaboració de documents del Departament com l’homogeneïtzació dels aspectes més formals.

S’hi han tingut en compte els criteris corporatius del Programa d’identificació visual de la Generalitat, que és el manual que conté les normes gràfiques de senyalització i identificació visual de la Generalitat de Catalunya.

Tots els criteris s’han d’aplicar de forma homogènia als documents que s’elaboren al Departament mitjançant l’autoedició, tant interns com externs, d’una extensió mínima de 10 fulls. Els documents amb menys nombre de fulls no han de seguir tots els criteris gràfics d’aquesta Guia, però sí les pautes d’estil generals del PIV: tipografia Helvetica o Arial, disposició del text a l’esquerra, interlineat simple, etc.

(4)

2. Model de llengua

A l’hora d’elaborar un document cal tenir en compte els criteris generals de redacció (llenguatge correcte, precís, entenedor i adequat) que, juntament amb una estructuració correcta del text, contribuiran que l’escrit sigui més fàcil d’entendre i, per tant, acompleixi l’objectiu comunicatiu.

Els usos de les llengües a l’Administració de la Generalitat queden recollits als decrets 107/1987, 254/1987, 161/2002 i 162/2002. Concretament, al Decret 162/2002, s’estableix que cal emprar “amb correcció un llenguatge directe i simplificat que ha d’evitar l’ús de formes discriminatòries i androcèntriques”. Pel que fa a la terminologia, també s’especifica que cal usar els termes normalitzats pel Centre de Terminologia Termcat.1

1

(5)

3. Distribució gràfica de la informació

3.1. Marges

A l’opció Fitxer > Format de pàgina heu d’especificar els marges següents:

Superior: 3 cm Inferior: 3 cm Esquerre: 3 cm Dret: 2 cm

3.2. Identificació

El logotip del Departament s’ha de situar a 3 cm de la part inferior esquerra de la coberta (cos 12 i format GIG). No cal repetir el logotip a tot el document. (Vegeu-ne els exemples

a la pàgina 6).

3.3.Tipografia i composició del text

La tipografia que s’utilitza és l’Helvetica o l’Arial, incloses les variants cursiva, negreta i negreta cursiva.

a) Coberta

Títol: cos 32, negreta

Subtítol (optatiu): cos 24, rodona Autoria: cos 16, rodona

Lloc i any d’edició (optatiu): cos 16, rodona

Els cossos de lletra del títol, del subtítol i de l’autoria es poden reduir o augmentar en funció de la llargada del text.

(6)

Títol

Negreta 32

Data

Rodona 16

Sense autoria

S’entén que l’autor és el Departament d’Ensenyament: la identificació, per tant, ja la mostra el logotip

Autoria

Rodona 16

Si el document és extern, és a dir, de difusió pública, l’autoria ha de ser sempre el Departament d’Ensenyament per tal de transmetre una imatge única, clara i sòlida. En aquests documents, per tant, no cal especificar l’autoria, atès que amb la identificació del Departament (logotip) ja és suficient.

Exemple de coberta de document extern

Exemple de coberta de document intern

Títol Negreta 32 Data Rodona 16 30 30 57 20

(7)

Crèdits

Després de la coberta, es pot disposar d’una pàgina de crèdits a la part inferior esquerra amb les dades següents (cos 9):

- Títol original si es tracta d’una traducció. - Enllaç o URL, si es pot consultar per Internet.

- Llicència d’ús obert, si n’hi ha (consulteu l’article 13 de la Normativa editorial de l’Administració de la Generalitat de Catalunya).

- Lloc i any d’edició.

- Autoria: Cal tenir en compte la normativa sobre propietat intel·lectual.2 - © Generalitat de Catalunya

Departament o departaments col·laboradors

b) Índex

L’índex ha de tenir el mateix cos que el text interior del document (11 punts).

c) Text interior

El cos de lletra del text interior ha de ser d’11 punts.

El text s’ha de justificar a l’esquerra i cal evitar partir les paraules a final de línia. L’interlineat ha de ser simple i entre paràgrafs cal deixar una línia en blanc.

Pel que fa als títols, la gradació ha d’anar numerada, si escau, de la manera següent:

Nivell 1: Negreta 16 Nivell 2: Negreta 11 Nivell 3: Cursiva 11

Per tal de facilitar la llegibilitat i la claredat del text es recomana no sobrepassar d’aquests tres nivells d’estructuració.

Els títols i els subtítols s’han d’escriure sense punt al final i en minúscula, tret de la primera lletra o de les que escaigui per la seva naturalesa: podeu consultar tots els criteris sobre majúscules i minúscules a la intranet del Departament (recursos > llengua).

Pel que fa als usos tipogràfics especials, com a criteri general, es pot usar la lletra negreta per destacar text (cal evitar, per tant, l’ús de majúscules innecessàries o la combinació de colors i formats, subratllats, etc.).

2

Els drets de propietat intel·lectual queden recollits al Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril. D’acord amb l’article 51.2 d’aquest Reial decret, “si no hi ha pacte escrit, es considera que els drets d’explotació han estat cedits en exclusiva i amb l’abast necessari per a l’exercici de l’activitat habitual de l’empresari en el moment de lliurar l’obra en virtut de la relació laboral”, és a dir, que l’autor és la Generalitat de Catalunya.

(8)

Exemple de nivells de gradació del text

d) Notes

Usualment les notes i acotacions del text aporten un valor afegit als continguts del

document. S'escriuen amb lletra rodona, de mida menor que la del text normal. Com a crida, es pot fer servir un asterisc o un número.

És recomanable situar les notes al peu de pàgina on hi ha la crida. Si no és possible encabir-les totes a la mateixa pàgina, es poden passar –les que escaigui– a la pàgina següent: després de la crida cal posar la indicació, en cursiva, De la pàgina anterior o bé De

la pàgina X). Nivell 1 Negreta 16 Nivell 2 Negreta 11 Nivell 3 Cursiva 11

(9)

3.4. Peu de pàgina

Mitjançant l’opció Visualització > Capçalera i peu, cal incloure el nom del document, ajustat a l’esquerra, i la paginació (tot a cos 8 o 9). Quant a la paginació, és bo d’incloure tant el número de pàgina com el nombre total de pàgines, separats per una barra.

A sobre del peu hi ha d’haver un filet superior de mig punt de tancament de pàgina (Format > Vores i ombrejat).

Exemple de peu de pàgina i nota a peu de pàgina

3.5. Gràfics, imatges i taules

a) Gràfics i taules

Els gràfics i les taules han de seguir, sempre que sigui possible la normativa que el PIV estableix per a les publicacions.

b) Imatges

Les imatges poden portar una descripció a la part superior esquerra (cos 8 o 9).

Si hi cal afegir comentaris explicatius o aclariments, cal tenir en compte que no trepitgin el text o els elements de la imatge. Es recomana dibuixar filets (0,5 punts), de forma vertical o horitzontal amb text associat (cos 8 o 9).

Exemple d’imatge amb comentaris explicatius

Cerca avançada

Per criteris, fonts i fitxes

Fonts

Diccionaris, lèxics, criteris...

Contacte

Telèfon per a consultes

Nota a peu de pàgina

Rodona de mida menor que el text, en aquest cas, 8

Peu de pàgina

Referencias

Documento similar

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

En un congrés, convé disposar d’un pla o full de ruta per tal de garantir la igualtat d’accés de totes les persones, tant ponents com participants.. Comunicació : Tant si el

Cada época, a través de la poesía, avanza sus propias reivindicaciones, y el lector de este libro, ante todo, descubrirá cuán fecunda es hoy en día la lectura de José

Para Feuerbach no se trata de liquidar la religión, pues su verdadero sentido es antro- pología, corazón, amor, sino asumirla y realizarla en la política y viceversa, superando en

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

En el lloc de consum, com ja s’ha dit, l’hidrogen es pot fer servir com a combustible per generar calor, en màquines tèrmiques per produir treball i potència o a través de les