H O R TA - G U I N A R D Ó
B A R C E L O N A
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a r ç 2 0 0 8
w w w. b c n . c at
El barri d’Horta ja té la
seva biblioteca pública
INAUGURACIÓ
Va ser el 3 de febrer,
amb l’alcalde i el
conseller de Cultura
ÈXIT
Els primers dies,
Can Mariner va rebre
1.203 visites diàries
FONS
Ha obert amb 22.000
documents i 170
subscripcions a diaris
Pàg. 3 E N T R E V I S TA Pàg. 8
Rosa Galobardes i
M. Dolors Hernández
Primera i actual presidenta del Centre de Cultura Popular Montserrat
“Històricament, tots
els avenços han sortit
sempre dels grups
de dones”
E N T I TAT S Pàg. 6
Centre Adsis
del Carmel
Un espai de trobada de joves i adolescents
PLE DEL DISTRICTEPàg. 4
El Plenari del
Districte passa
revista als projectes
en curs
Horta-Guinardó tindrà vuit esta-cions de Bicing al final de març. Les estacions estaran situades en llocs com ara els voltants de la plaça Al-fons X El Savi, la cantonada del car-rer Marina amb travessera de Grà-cia, la cantonada dels carrers Rosalía de Castro i Castillejos, la ronda del Guinardó o els carrers Font d’en Fargas i Petrarca, entre d’altres. El sistema de transport pú-blic amb bicicleta continua la seva expansió per tota la ciutat i va acon-seguir al final de febrer la xifra de 109.000 abonats, amb una xarxa de 3.000 bicicletes, 194 estacions i una mitjana de 27.000-28.000 usos els dies laborables. Es projecta estendre aquest servei al conjunt de la ciutat abans de l’estiu.
El Bicing arriba al districte
d’Horta-Guinardó
Al final de mes, estaran en funcionament les 8 estacions de Bicing. Pàg. 5 P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Arriba una
nova edició de la
cursa popular
escolar Pàlcam
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Junta Arbitral
de Consum
L ’ A G E N D A
W
Dia Internacional de la Dona
Dijous 13 de març
Dinar de germanor
A les 13 h. Ass. de Dones Taxonera-Penitents (Besòs, 17)
Gastronomia de diferents indrets.
Divendres 28 de març
Violència de gènere.
A les 19.30 h. C. cívic Matas i Ramis (Feliu i Codina, 20)
Cicle de teatre social amb Impacte Teatre .
Del 2 al 29 d’abril
Qui té roba per rentar?
Biblioteca Horta-Can Mariner (Vent, 1)
Exposició-homenatge a les bugaderes d’Horta i d’arreu.
Dijous 27 de març
Diari d’un setembrista
A les 20 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-89)
Presentació del segon llibre de poemes del periodista Jordi Llavina. Cicle de Pensament, paraula i obra.
Dilluns 31 de març
Variacions sobre l’ànec
A les 19 h. Biblioteca Horta-Can Mariner (Vent, 1)
Comentari sobre aquesta obra teatral de David Mamet.
A partir del 4 de març
Assassinat al museu
Museu de les Ciències Naturals (parc de la Ciutadella)
Una exposició sorprenent on el misteri es barreja amb el rigor científic per mostrar com treballen els profes-sionals de la criminologia per resoldre casos.
Fins al 4 de maig
Prínceps etruscs
Caixaforum (av. Marquès de Comillas, 6-8)
El poble etrusc és el més conegut de tots els que van ocupar la península italiana durant l’antiguitat. En tot just dos segles, entre el X i el IX aC, van arribar a domi-nar una gran part de la Itàlia preromana.
Fins al 18 de maig
Zoran Music. De Dachau a Venècia
Sala d’exposicions de La Pedrera (pg. Gràcia, 92)
L'exposició aplega més d'un centenar de pintures i di-buixos que donen una visió retrospectiva de la trajectò-ria artística del pintor d'origen eslovè Zoran Music.
Dimecres 26 de març
El monstre de xampú
A les 18 h. Bibl. Carmel-Juan Marsé (Murtra, 135-145)
Narració d’un conte per a nens a partir de 3 anys.
Dijous 27 de març
Sac de rondalles
A les 18 h. Bibl. Montbau (Àngel Marquès, 4-6)
Contes tradicionals dels Països Catalans protagonitzats per éssers fantàstics.
Diumenge 30 de març
Carmen, en versió infantil
A les 12 h. Centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27)
Audició familiar a càrrec d’Àngela Lorite amb una versió infantil de l'òpera Carmende G. Bizet i la partici-pació del públic.
Dissabte 12 d’abril
Transformart “Junts podem”
A les 12 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-89)
Espectacle de teatre infantil basat en el còmic Som ca-paços, un projecte supervisat pel Consell de Persones amb Discapacitat del Districte.
Diumenge 9 de març
Desena cantada de la solidaritat
A les 17.30 h. Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat (av. Mare de Déu de Montserrat, 144)
Deu corals participants per recaptar fons per a l’entitat del Guinardó Gresol.
Divendres 14 de març
Combinat de cantautors
A les 22 h. C. cívic Matas i Ramis (Feliu i Codina, 20)
Amb Eirenné i Martí Soriano.
Dijous 3 d'abril
Concert d'acordions
A les 19.30 h. Centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27)
Obres de J.S. Bach, J. Feld, A. Larin, G. Banschtschi-kow, B. Lorentzen, A. Nordheim, A. Borodin i Y. Der-benko. Amb l’orquestra d'acordions Variopinta.
Dijous 10 d’abril
Música clàssica i popular cubana
A les 19.30 h. C. cívic Matas i Ramis (Feliu i Codina, 20)
Obres de: Matamoros, Benny Moré, Lecuona, Orques-tra Aragón. A càrrec del Quartet Siboney.
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte
Rda. Guinardó, 49.
Telèfon d’informació 010
(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic Casa Groga 93 418 65 31 Av. Jordà, 27.
Centre cívic El Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Centre cívic El Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134.
Centre cívic La Taxonera 93 429 12 05 Arenys, 75.
Centre cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 Feliu i Codina, 20.
Espai jove Boca Nord 93 429 91 41 Agudells, 37-45.
Centre juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12.
BIBLIOTEQUES
Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Murtra, 135-145.
Bib. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès, 4-6.
Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80.
Bibl. Pavelló de la República 93 428 54 57 Jorge Manrique, 9.
Sala de lectura Horta 93 429 54 55 Horta, 71.
SERVEIS SOCIALS
C. serveis socials Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134-136.
C. serveis socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Arenys, 75.
C. serveis socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus, 8.
C. serveis socials Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Of. benestar social del Carmel 93 420 90 36 Pl. Pastrana, 15.
GENT GRAN
Agrupació jubilats Baix Guinardó 93 450 27 47 Lepant, 387.
Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18.
Casal de la gent gran del Guinardó93 435 70 06 Garriga i Roca, 62.
Associació gent gran Canigó 93 428 54 03 Canigó, 137.
Casal d’avis Sant Antoni de Pàdua 93 429 03 03 Pedrell, 64.
Casal de gent gran d’Horta 93 357 60 50 Tolrà, 13-21.
El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Francesc Alegre, 19.
Grup gent gran Horta 93 358 81 00 Pl. Santes Creus, 8.
ALTRES SERVEIS
Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Rda. Guinardó, 49.
Centre de Normalització Lingüística93 435 96 13 Marina, 343.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 47-51.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Marina, 347.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Maragall 93 446 29 50
Pg. Maragall, 52.
CAP Horta 93 407 27 50
Lisboa, 35.
CAP Sardenya 93 567 43 80
Sardenya, 466.
CAP Sanllehy 93 285 37 92
Av. Mare de Déu de Montserrat, 16-18.
CAP El Carmel 93 357 18 53
Murtra, 130.
CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Domingo. Coordinació general:José Miguel Esteban.
Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano i Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:
Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:
Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
H O R TA - G U I N A R D Ó
B A R C E L O N A
Pilar Fernández
E
s calcula que més de 3.300 persones van assis-tir a la inauguració del nou equipament cultural, que va tenir lloc diumenge 3 de fe-brer amb presència de l’alcal-de l’alcal-de Barcelona, Jordi Hereu, el conseller Cultura i Mitjans de Comunicació de la Genera-litat, Joan Manuel Tresserras, la regidora del Districte, Elsa Blasco, i el diputat de Cultura de la Diputació, José Manuel González. Però la curiositat dels veïns per conèixer la bi-blioteca pública del barri va més enllà dels actes oficials i festius de l’esmentatdiumen-ge. Durant la primera setma-na de funciosetma-nament van fer ús del nou equipament una mitjana de 1.203 persones diàries, que pràcticament van arrasar amb el fons audiovi-sual del centre, especialment amb el de pel·lícules infantils. I només durant les primeres hores del matí del primer dia que obria al públic s’hi van fer 436 carnets de nous usuaris. L’espera ha estat llarga (les obres van durar més temps del previst inicialment, ja que un cop començades es va veu-re que s’havien de veu-reforçar els fonaments de la centenària masia), però ha merescut la
pena. La Biblioteca Horta-Can Mariner (carrer del Vent, 1) té un fons inicial de 22.000 documents i 170 subscrip-cions a diaris i revistes. Té 1.702 m2distribuïts en
qua-tre plantes. A la planta baixa,
hi destaca la sala d’actes. La primera planta és la que té sortida a la terrassa i conser-va una xemeneia situada en-mig de l’espai audiovisual. A la segona hi ha els punts d’In-ternet i a la tercera, l’espai multimèdia. L’edifici és inclòs al Catàleg del Patrimoni Ar-quitectònic Historicoartístic i ha estat rehabilitat pel Taller d’Enginyeria Ambiental, amb l’arquitecte Josep Vila i Bayó al capdavant.
La programació d’activitats d’aquest equipament ja ha co-mençat. Els pròxims dies 25 i 27 se celebraran tallers
tea-trins/retallables (de 17.30 a 19 hores). El dia 29 (d’11 a 13 hores) hi haurà la mostra de teatrins i exposició dels tre-balls fets al taller. Una lectura
dramatitzada de Variacions sobre l’ànec, de David met, a càrrec dels actors Ma-nel Sans i Oriol Tarrasón, tancarà el mes (el dia 31, a les 19 hores).
La biblioteca es va inaugurar amb la participació de grups d’animació.
Que la Biblioteca Can Mariner
era un equipament molt esperat
al barri d’Horta, tothom ho ha
vist ben clar durant la seva
inauguració i els primers dies de
funcionament
Els veïns d’Horta s’aboquen en
la inauguració de Can Mariner
Té un fons inicial de
22.000 documents i
170 subscripcions a
diaris i revistes
C I U TA D A N S O P I N E N
Emiliano Murillo
Jubilat
Me parece estupenda, está dotada de todo lo que se necesita para tener cultura. Todas sus dependencias están muy bien iluminadas para cualquier lectura.
Fàtima Gassol
Funcionària
Encara no l’hem vist per dins, però el que coneixem ens agrada força. Calia un espai així al barri. Està molt bé que s’hagi rehabili-tat Can Mariner. Ara ens falta Can Fargas.
Jaume Quiles
Gestió de magatzem
Em sembla molt bé. A part que és un equipa-ment pel qual hem llui-tat molt, la seva dispo-sició és molt escaient per a la funció que ha de fer.
Mercè Sitjà
Bijutera
Em fa molta il·lusió que es faci la biblioteca i que s’hagi convertit aquesta casa en una biblioteca. Han refor-mat l’entrada, la qual cosa també em sembla molt bé.
Sílvia Penón
Directora de Ludoteca
Calia per a un barri com Horta, per la fun-ció comunitària que fa una biblioteca, com a espai tant de trobada com de grup de lectura per als adolescents i infants.
Miquel Garriga
Professor IES
És un lloc imprescindi-ble i quedarà petita aviat, ja que la gent l’a-profitarà. L’altra biblio-teca que tenia Horta va quedar com a sala d’es-tudi. Està molt bé la recuperació de Can Mariner.
Q u è l i s e m b l a l a n o v a b i b l i o t e c a ?
E L T E AT R E É S E L P R O TA G O N I S TA
A
P L E D E L D I S T R I C T E
Redacció
E
l dia 5 de febrer va tenir lloc el primer Ple del Districte de l’any, presidit pel regidor Jordi William Carnes (PSC). L’informe inicial de la regidora del Districte, Elsa Blasco (ICV), va incloure re-ferències a la Gran Rua del Carnaval de Barcelona, que pocs dies abans havia tingut lloc al passeig Maragall. 35.000 persones van seguir una concorreguda cercavila carnavalera de 2.800 disfres-sats. Una altra bona notícia era la inauguració de Can Mariner. La rehabilitació de l’edifici i la seva readequació com a biblioteca ha costat 5,2 milions d’euros. “Em sumo a la felicitació per l’èxit de la nova biblioteca;l’edifici és esplèndid”, deia el conseller Lluís Bou (CiU). “He trobat a faltar una re-ferència a la Biblioteca de Montbau, que fa mesos que no funciona a causa d'unes inundacions”. Blasco va rpondre-li que les obres ja es-taven fetes i que durant el mes de març el Consorci de Biblioteques hi instal·laria els mobles.
En la mateixa sessió, es va presentar el pressupost de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns: 14,4 mi-lions en inversions per al 2008, que inclouen la repla-nificació urbana del barri, ajuts a la rehabilitació o la re-dacció dels projectes per a quatre aparcaments. Entre les seves
interven-cions, el conseller Manuel Conde (PP) va denunciar el dèficit d’inversions en man-teniment de l’espai públic, “que s’incrementa en funció de la proximitat d’unes elec-cions”. Blasco va respondre que la inversió es mesura a
quatre anys vista, no pas d’any en any. En un altre moment del Ple, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va demanar la creació d’una comissió que estudiï com es poden solucionar les molèsties que causa la ronda de Dalt, proposta que va re-sultar aprovada.
El Plenari del Districte passa
revista als projectes en curs
El pressupost per a l’Agència de Promoció del Carmel va ser presentat durant el Ple.
L’Agència de
Promoció del
Carmel i Entorns
invertirà a la zona
14,4 milions
durant el 2008
La nova Can Mariner i els pressupostos
de l’Agència de Promoció del Carmel i
Entorns, entre els assumptes tractats
Can Mariner
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
Imatge de la masia de Can Mariner quan encara conser-vava els seus trets rurals. (Foto: Les masies d’Horta – Desideri Díez.)
A la cantonada dels carrers d’Horta i del Vent, hi tro-bem Can Mariner, una de les masies importants, anys enllà, del Pla de Barcelona i convertida ara en la Biblio-teca Horta–Can Mariner. Les primeres dades que se'n tenen són un cens de l’any 1516, una època a la qual també podria correspondre una finestra de llinda calada i de dibuix gòtic que es conserva a la façana del carrer Horta.
Com a masia, constava de tres plantes: la planta baixa era per als treballadors i les eines de camperol; el primer pis acollia la planta noble, això vol dir les habitacions i una gran sala per a les trobades socials i de convivència, i el segon pis estava destinat a les golfes. Amb el pas dels anys, l’edifici va ser modificat en diferents ocasions. Pel que fa a la família Mariner, sabem que provenia de Sant Genís dels Agudells i que va arribar a Horta pels volts de l’any 1822 amb la intenció d’eixamplar les seves possessions. Tot i aquesta voluntat d’expansió, cinquan-ta anys després, l’any 1870, l’últim descendent, Herme-negild Mariner i Cuyàs de Bosch, va parcel·lar la finca en petits solars edificables, però amb una condició: que les cases que s'hi construïssin fossin més baixes que el mas. En morir, l’any 1874, i no deixar barons vius que heretessin la propietat, el mas va anar a parar a les seves filles. Finalment, can Mariner fou venuda als senyors Blanchart l’any 1940, els quals hi van fer la darrera res-tauració l’any 1949, abans de la definitiva feta per l’A-juntament de Barcelona per convertir aquesta masia en biblioteca.
N O T Í C I E S
f
Agregador de blocs d’Horta-Guinardó
Els ciutadans d’Horta-Guinardó tenen un nou espai de trobada a Internet. És un agregador de blocs que aspira a recollir tots els blocs de caràcter social, polí-tic o cultural del Districte. Un bloc és un lloc web on hi ha textos i opinions dels autors. En aquest agrega-dor, se n’hi poden consultar ara 25, fets per entitats, consellers de Districte o particulars. Tothom pot par-ticipar-hi. L’adreça és: www.hortaguinardo.org
Un ball obre la Primavera de la Gent Gran
El ball d’inauguració de la VII Primavera de la Gent Gran tindrà lloc el 16 d’abril al Poliesportiu Munici-pal del Guinardó (C. Telègraf, 39-45), a les 17 hores. Hi haurà ball amb orquestra i demostracions de ball a càrrec de les associacions de gent gran d’Horta-Gui-nardó. L’entrada és gratuïta. Les activitats de la Pri-mavera finalitzaran el 12 de juny amb un homenatge als avis centenaris del districte.
Setmana d’Educació Ambiental
Tots els centres d’educació pública d’Horta-Guinardó participen a la I Setmana d’Educació Ambiental, que se celebra del 7 al 12 d’abril. El dia 7, les escoles faran públic un manifest col·lectiu que es farà arribar a di-ferents personalitats polítiques. La setmana també divulgarà el servei del Punt Verd Mòbil entre els cen-tres educatius i conclourà amb una bicicletada fami-liar que sortirà del CEIP Pau Casals.
Passejades per Horta
El Districte d’Horta-Guinardó organitza passejades guiades l’últim dijous de cada mes. L’activitat és gratuï-ta i consisteix en una sèrie d’itineraris a peu per desco-brir diferents racons del districte, especialment els seus parcs i zones verdes, com ara el parc del Laberint. Es fa entre les 11 i les 13 hores. Les properes passeja-des tindran lloc als jardins del parc de les Heures i al barri de la Clota. Més informació: T. 93 291 67 83
Felicia Esquinas
E
l Bicing s’instal·la a Hor-ta-Guinardó aquest mes. El districte tindrà vuit esta-cions, que funcionaran al fi-nal de març i estaran situa-des a emplaçaments com ara els voltants de la plaça Al-fons X El Savi, la cantonada del carrer Marina amb Tra-vessera de Gràcia, la canto-nada dels carrers Rosalía de Castro i Castillejos, la ronda del Guinardó o els carrers Font d’en Fargas i Petrarca, entre d’altres.Una altra novetat relativa a aquest servei és l’entrada en funcionament d’un telèfon gratuït (900 31 55 31) per atendre incidències i avaries. El Bicing és un sistema de transport públic amb
bicicle-ta que permet fer petits des-plaçaments equivalents a dues o tres parades de metro o d’autobús. Al principi de febrer va arribar a la xifra de 109.000 abonats a tot Barce-lona , amb una xarxa de 3.000 bicicletes, 194
esta-cions i una mitjana de 27.000-28.000 usos els dies laborables. Es projecta esten-dre el servei al conjunt de la ciutat a l’estiu.
Paral·lelament, l’Ajuntament té previst construir 22 quilò-metres nous de carrils bici i
crear més Zones 30 als bar-ris, on la limitació de la velo-citat màxima a 30 km/hora permet que bicicletes i vehi-cles de motor puguin com-partir la calçada.
Per ser usuari del Bicing, cal donar- se d ’alta al web www.bicing.com. L’abona-ment costa 24 euros l’any i dóna dret a un ús de mitja hora, com a màxim, durant un nombre il·limitat de vega-des cada dia. Hi ha un cost addicional de 0,30 cèntims d’euro per cada mitja hora més que s’hi faci, però en tot cas no es pot sobrepassar les dues hores seguides d’ús. L’horari és el mateix del me-tro: de diumenge a dijous, de 5 a 24 hores, i divendres i dissabtes, les 24 hores. La implantació del Bicing es finança amb els ingressos ob-tinguts de l’àrea verda (siste-ma de regulació integral de l’aparcament).
Horta-Guinardó inaugura vuit
estacions de Bicing aquest mes
Lliurades les claus de 25 nous pisos de lloguer per a joves
Dolors Roset
A
l final de gener es van lliu-rar les claus dels nous pi-sos del carrer Teodor Llorente, 8, al Guinardó. Es tracta d’una promoció destinada a lloguer protegit per a joves, amb un preu màxim de 275 euros al mes. L’edifici, de cinc plantes amb cinc habitatges per replà, també té un aparcament per a divuit motos o bicicletes més la planta baixa d’accés. A cada pis, de 40 metres quadrats, hiha una zona per a la cuina, menjador i sala d’estar, la zona del dormitori, un bany inde-pendent i una terrassa per on entra àmpliament la llum de l’exterior.
Els pisos estan situats a l’en-torn de la plaça Maragall i el carrer Garrotxa, una zona del barri que no fa gaire s’ha refor-mat per deixar més espai als vianants i poder ampliar la zona verda amb més arbres i plantes noves. En aquest
in-dret també hi haurà una esta-ció de la línia 9 del metro. Els joves van rebre les claus i la documentació dels pisos de mans de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va reafirmar la intenció del govern munici-pal d’oferir més habitatges as-sequibles. Amb aquesta nova promoció, a Horta-Guinardó ja hi ha més de 830 de pisos pro-tegits de diversos tipus. D’a-quests habitatges, 231 són per a gent jove.
El Bicing arriba a Horta-Guinardó. Aquest
mes entren en funcionament les vuit
estacions que tindrà el districte
Ha entrat en servei un telèfon gratuït per atendre incidències i avaries del Bicing.
L’alcalde, Jordi Hereu, va lliurar les claus i la documentació dels pisos.
E N T I T A T S
Daniel Romaní
M
és d’un centenar d’a-dolescents i joves om-plen cada tarda el centre Adsis del Carmel, un espai per al lleure i l’acompanya-ment educatiu. Les activi-tats que hi fan els joves i adolescents, acompanyats per tutors, són d’allò més diverses: reforç escolar per als alumnes d’ESO, reforç per als alumnes de batxille-rat, suport a l’aprenentatge de llengües –català, castellà i anglès–, tallersd’informà-tica, fusta, teatre, grafits, fotografia, guitarra, cuina, break dance, futbol, perio-disme, participació en festi-vals i festes tradicionals i del barri –castanyada, na-dal, carnestoltes...–, sorti-des, convivències, participa-c i ó e n e l fe s t i v a l M u participa-c h o Carmelo, en activitats
so-lidàries, en activitats del Pla Comunitari del barri –Car-mel Amunt–, etc. Algunes de les activitats són explica-des pels mateixos joves al bloc centrokarmelo.blogs-pot.com.
El centre Adsis del Carmel és una iniciativa de la Fun-dació Adsis, organització que té l’objectiu de promou-re projectes educatius, d’ac-ció social i desenvolupa-ment entre col·lectius que es troben en risc d’exclusió social o marginació, princi-palment joves.
Una de les darreres nove-tats del centre A dsis del Carmel és la posada en
mar-xa del Servei Jurídic per a immigrants, que atén les demandes dels nouvinguts al barri del Carmel. El cen-tre és també, per als qui fa poc que viuen al barri, un espai de trobada.
A Barcelona hi ha dos cen-tres Adsis, el del Carmel, si-tuat al carrer Lugo, número 61, i el de Ciutat Vella, que és al carrer Princesa, núme-ro 19.
Més informació:
Centre Adsis El Carmel C/ Lugo, 61
Telèfon: 93 357 75 75 [email protected]
La Fundació Adsis
atén col·lectius en
situació de risc,
sobretot joves
Els joves i adolescents
del Carmel realitzen,
acompanyats per
tutors, un munt
d’activitats diverses
al centre Adsis
d’aquest barri
Al centre es fa reforç escolar i tallers informàtics entre altres activitats.
El centre Adsis del Carmel, un espai
de trobada de joves i adolescents
L
a Iratxe Echeandia i el Julio Herrera són far-macèutics, veïns del Prat i Sabadell respecti-vament, els quals des de fa poc més d’un any te-nen un vincle molt especial amb Horta. Van veure que, tot i haver-hi farmàcies, hi havia una mancança de servei farmacèutic. Per aquest motiu es van fer càrrec de l’antiga Farmàcia Horta, i van obrir-ne una altra a la plaça de Can Baró. Treballen de 9 del matí a 10 de la nit, cada dia de l’any. Per a ells el pacient/client és el més important i fan el que calgui per al seu benestar.“Això és el que ens motiva”, diu el Julio, “aques-ta proximi“aques-tat amb les persones i aques“aques-ta volun-tat d’ajudar. Si no tens aquesta volunvolun-tat és mi-llor optar per una altra professió”. A més, estan especialitzats en emblisterització de medica-ments per a residències geriàtriques, sistema que permet que el pacient segueixi la pauta de medicació de manera més fàcil.
Farmàcia Horta C. Baixada del Mercat, 2 Telèfon: 93 429 21 11
E L T A U L E L L
Farmacèutics amb vocació de servei al barri
La farmàcia Horta és oberta de les 9 del matí a les 10 de la nit.
Joan Anton Font
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
La Junta Arbitral de Consum de Barcelona ofereix un procediment senzill i àgil per resoldre conflictes que po-den sorgir entre els consumidors i els comerços i empre-ses, sense haver de recórrer als tribunals de justícia. Els establiments que accepten sotmetre’s a aquest sistema d’arbitratge mostren un distintiu oficial que reflecteix da-vant dels consumidors la seva vinculació amb la Junta Arbi-tral de Consum.
Aquest és un sistema voluntari, gratuït i ràpid, perquè des del moment que s’inicien les actuacions fins a la solució de-finitiva del conflicte passen entre quaranta i seixanta dies aproximadament. Un cop feta la reclamació davant de la Junta, es trasllada la reclamació a la part reclamada. Un cop acceptat l’arbitratge, es designa el que s’anomena un “col·legi arbitral” format per tres membres: un representant dels consumidors, un altre del sector empresarial implicat i el president d’aquest col·legi nomenat per l’Administració. Es dóna audiència a les parts, les quals intentaran arribar a un acord. Si no és així, la Junta Arbitral resoldrà el conflicte mitjançant una resolució arbitral (laude) que té les mateixes conseqüències que una sentència judicial.
Les persones interessades a acollir-se als serveis de la Junta Arbitral de Consum poden beneficiar-se dels serveis adreçant-se directament a les seves instal·lacions o a les de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), situades totes dues a la ronda de Sant Pau, 43, o a través del formulari del web www.bcn.cat/juntarbitral.
Més informació:
Junta Arbitral de Consum de Barcelona Telèfon: 93 402 33 44
www.bcn.cat/juntarbitral
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
C
om cada any –i ja en seran 21– el proper dia 30 de març se cele-brarà la cursa Pàlcam, “l’esdeveni-ment escolar esportiu més important del calendari de la ciutat”, segons els seus organitzadors. Una cursa que des de fa anys s'ha convertit en un clàssic de les curses populars. El districte d’Horta-Guinardó es lle-varà molt d’hora, a les 9 del matí, amb la primera de les 21 curses, que es faran al llarg de la trobada. La pri-mera sortida la fan els nois més grans (nascuts els anys 90 o 91 ) i l’última els pares i mares. Cada 10 minuts, el tret disparat per la pistola del jutge de la Federació Catalana d’Esports mar-carà l'inici d’una nova cursa. En aquesta 21a edició, hi prendran part 30 col·legis amb una participacióesti-mada de més de 2.900 corredors. La primera cursa, celebrada l’any 1987 va comptar amb la participació de vuit col·legis i 718 corredors. Els organitzadors volen reflectir que “la Cursa Atlètica Pàlcam és una acti-vitat esportiva al servei de la con-vivència. Una cursa que, més que una competició, és una celebració dels va-lors que aporta l’esport, no només en els aspectes referits a la millora de les capacitats personals, sinó també a la relació entre persones, al treball en equip i a la superació personal”.
És una gran trobada de caràcter cí-vic que aplegarà 30 col·legis del bar-ri, els alumnes, el seu professorat, els familiars i els amics, els col·labo-radors, l’equip d’organització, els voluntaris... Tot un esdeveniment que omple els carrers d’una gran festa esportiva.
La distància a recórrer no ha de sig-nificar cap inconvenient insalvable, ja que les diferents distàncies estan molt ben relacionades amb les dife-rents edats dels participants. La cursa Pàlcam vol promocionar l’esport i vol ajudar els més petits a desenvolupar les seves habilitats fí-siques, a ser més sociables, a diver-tir-se, a aprendre a jugar formant part d’un equip i a millorar la seva autoestima.
Amb una participació
que aspira a superar els
2.900 corredors, aquest
any s’arribarà a la XXI
edició d’aquest
esdeveniment escolar
esportiu
Aquest any s’espera
una participació
de 30 escoles i més de
2.900 atletes
Imatge de l’edició de l’any passat de la cursa Pàlcam.
Arriba una nova edició de la cursa
popular escolar Pàlcam
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
Horta-Guinardó Televisió
www.tvhortaguinardo.com
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
Boca-Ràdio - 90.1 FM
Agudells, 37-45. Tel. 93 429 91 41
Ràdio Horta-Guinardó - www.rhg.cat
Santa Rosalia, 91. Tel. 93 407 36 21
www.radioytelevisiondelcarmelo.com
Calderón de la Barca, 99. Tel 93 420 08 05
PUBLICACIONS
Ressò. Associació de Veïns Montbau Roig i Soler, 31. Tel. 93 428 29 34
La Vall d’Horta-Guinardó
Alt de Pedrell, 18. Tel. 902 36 23 55
La guineu. AV Baix Guinardó Pl. Alfons X el Savi, 3. Tel. 93 436 81 80
L’informador. AV de La Clota Alarcón, 3. Tel. 93 358 65 13
Temps d’Horta. AV d’Horta La Plana, 10. Tel. 93 407 20 22
INTERNET
Acció Social i Ciutadania
El nou web ofereix tota la informació que l’Ajuntament de Barcelona posa a disposi-ció de la pobladisposi-ció barcelonina. És la infor-mació que està relacionada amb els serveis socials, la gent gran, l’acció comunitària, les persones en risc o situació d’exclusió; també fa referència a la infància i les famí-lies, les persones amb discapacitat, la salut i els drets civils.
www.bcn.cat/acciosocialiciutadania
barcelona.mobi
Aquest servei permet consultar el plànol de la ciutat i saber, per exemple, la situació exacta d'un carrer o una adreça determina-da. I també, de la mateixa manera, es pot consultar quina és la millor combinació per arribar a un lloc amb transport públic.
www.bcn.cat/barcelonamobi
w
Per què els han concedit aquest premi?
Pels 40 anys que fa que treballem per millorar les condicions de la vida de la dona. Com que el 1991 l’entitat ja havia estat recone g ud a amb aquest guardó, en aquesta ocasió ens l’han donat a la que fou la primera presidenta, Rosa Galobardes, i a l’ac-tual, M. Dolors Hernández.
Com van ser els inicis?
No van ser fàcils. El 1966, la Rosa va haver d’anar a Madrid a fer un curs d’animadora cultural i, després, s’ha-via d'optar per posar-se sota el "Mo-vimiento” o sota l’Església. Per tant va néixer sota l’empara eclesial en uns locals de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.
I després?
Aquest va ser el primer centre de do-nes al barri, on es van fer tota mena de conferències, cursos, tallers, etc. I, sobretot, conscienciar la dona en política i l’augment de la seva auto-estima. Una màxima del centre ha
estat “L a formació integral de la dona en tots els àmbits de la vida”, a fi que la dona pogués disposar d’una economia pròpia, amb un lloc de tre-ball, a més d’oferir l’alfabetització i el graduat escolar.
Hem millorat en aquest aspec-te?
Que la dona ha millorat no es pot negar, i ho ha estat gràcies als movi-ments feministes, a la lluita per les seves reivindicacions i pel treball. Si no fos per aquesta forta voluntat de canvi, als homes ja els hauria estat bé, la nostra situació.
O a la societat?
La societat som tots o totes, però qui fa les lleis normalment són els homes.
Però en el Parlament i en la Ju-dicatura hi ha moltes dones.
Sí, però si la dona manés, dialogaria més i arribaríem a més acords, su-poso.
Parlem de la violència de gènere.
Com a entitat, estem adherides a la plataforma contra la violència de gè-nere i participem en la concentració en contra que es fa cada tercer di-lluns de mes a la plaça Sant Jaume.
I el tema?
Cada vegada és més preocupant, per-què sempre que la dona vol alliberar-se és quan es produeix la violència. Normalment comença en l'aspecte psicològic i després passa al terreny físic. Ara estem en el grup GEDA de voluntaris d’acompanyament per a víctimes de la violència de gènere,
tant per a nens com per a mares. És un grup al qual ens agradaria incor-porar més voluntaris, a fi de donar més suport i disposar de més capaci-tat per atendre aquests casos.
Això afecta les nouvingudes?
La dona nouvinguda ve amb una mentalitat com la que teníem nosal-tres fa anys i, quan arriba aquí, veu que les coses són diferents. A més, en molts casos és ella la que guanya
els diners i manté la família, la qual cosa pot generar una certa frustració en l’home que pot generar violència.
Quina solució hi ha?
La fi de la violència de gènere arri-barà si es pot eradicar des de l’escola bressol, quan s’eduqui els infants de manera no sexista, en el respecte mutu i en la igualtat.
Tot això es pot millorar?
Cal continuar treballant i lluitant contra tots els aspectes que afectin negativament la dona. A més, hem d’estar atents per no fer passos enre-re i que les conquestes que hem aconseguit es vagin assimilant per part de tots.
Són essencials entitats com la de vostès per fer aquesta feina?
Històricament, tots els avenços han sortit sempre dels grups de dones. Ara, per donar més empenta a tot això, treballem també des del Con-sell de la Dona del Districte d’Horta-Guinardó.
Com veuen el futur de la dona?
Amb esperança. Pensem que la dona no farà un pas enrere i continuarà lluitant per la igualtat, no per ocupar el lloc de l’home, sinó la igualtat dins de la diversitat o diferència.
E N T R E V I S T A
Rosa Galobardes i M. Dolors Hernández
, del Centre de Cultura Popular Montserrat
Rosa Galobardes i M. Dolors Hernández en el seu local social.
