• No se han encontrado resultados

GRUP 1 Dilluns (magistral), 10:30-12:45 Dijous (seminaris), 13:15-14:10 (101) / 11:15-12:10 (102) / 12:15-13:10 (103)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "GRUP 1 Dilluns (magistral), 10:30-12:45 Dijous (seminaris), 13:15-14:10 (101) / 11:15-12:10 (102) / 12:15-13:10 (103)"

Copied!
14
0
0

Texto completo

(1)

PLA DOCENT DE

L’ASSIGNATURA

FINANCES II

1. Dades descriptives de l’assignatura Nom de l’assignatura: Finances II Curs acadèmic: 2016-2017

Curs: 3r Trimestre: 2n

Titulació/Estudis: Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals Codi de l’assignatura: 43202

Nombre de crèdits: 4

Nombre total d’hores de dedicació: 100 Llengua de docència: Castellà

Professorat: Altina Sebastián González (classes magistrals) Francisco Calero del Oro (seminaris)

Horari: GRUP 1 Dilluns (magistral), 10:30-12:45 Dijous (seminaris), 13:15-14:10 (101) / 11:15-12:10 (102) / 12:15-13:10 (103) GRUP 2 Dilluns (magistral), 8:00-10:15 Dijous (seminaris), 10:00-10:55 (201) / 8:00-8:55 (202) / 9:00-9:55 (203) TUTORIES Dilluns, 13:00-14:00

(2)

2. Presentació de l’assignatura

En l’afany de complir la seva funció i assolir els seus objectius, les empreses han de buscar el finançament necessari, tant per a la seva activitat habitual com per les seves inversions a llarg termini (immobles, fàbriques i equipament). Mentre que Finances I es dedica gairebé exclusivament a la banda esquerra del balanç de situació, és a dir, a la inversió, Finances II s’ocupa dels problemes relacionats amb el finançament.

Triar, en cada moment, l’instrument financer que millor s’adapti, en termes de termini, cost i risc, a les necessitats de l’empresa no és una decisió intranscendent, sinó que ha d’obeir a una estratègia de finançament orientada al valor.

Durant molts anys, la creació de valor per a l’accionista (shareholder) va ser el principal objectiu estratègic de moltes empreses. Més recentment, les decisions empresarials van passar a tenir en compte els interessos d’altres actors socials: empleats, clients, proveïdors, organitzacions sindicals, etc., els denominats stakeholders. D’acord amb aquest canvi, l’empresa ha de complir la seva funció econòmica però amb responsabilitat, és a dir, sense prioritzar el benefici econòmic per sobre de la satisfacció de les necessitats reals dels grups d’interès. Aquest serà l’objectiu principal que orienti les nostres decisions.

A Finances I s’analitzen els principals mètodes per prendre decisions de selecció d’inversions; i a Finances II es valoren les diferents fonts i instruments de finançament en funció del cost, risc i termini. A més, ens preocupa el paper dels bancs i dels mercats de capitals com a proveïdors de fons, així com l’elecció de l’estructura de capital que maximitzi el valor de l’empresa per als accionistes. Per concloure el temari dedicat a les decisions de llarg termini, tractarem la controvertida qüestió sobre la política de dividends i el seu impacte en el valor de les accions.

L’assignatura procura consolidar els coneixements financers adquirits i proporcionar a l’alumne el desenvolupament de capacitats que l’ajudin, en un futur, a prendre decisions amb criteri i responsabilitat, per exemple: ¿Quina és la millor estratègia de finançament?; ¿l’empresa hauria de reinvertir la majoria dels beneficis en el negoci o repartir els diners als accionistes?; ¿hauria endeutar-se a curt o a llarg termini?; ¿quant d’endeutament és convenient?; o ¿com varien els patrons de finançament entre els sectors?; i ¿entre els països?.

(3)

Per seguir el curs i progressar adequadament, s’aconsella un repàs dels materials estudiats en Comptabilitat, Finances I i Matemàtiques financeres. Durant el trimestre, l’alumne ha de realitzar un treball diari que comprèn: la lectura i comprensió dels materials recomanats per a cada sessió magistral, així com la realització d’un conjunt d’activitats (qüestions i exercicis analítics) que es treballaran, tant individualment com en grups. Per la seva banda, les sessions amb format de seminaris seran molt pràctiques i estaran encaminades a garantir la consecució dels continguts i del perfil competencial que s’estableix per a l’assignatura.

3. Competències a treballar en l’assignatura Competències generals

Instrumentals

G.I.1. Capacitat d’investigació, anàlisi, valoració i síntesi de la informació. G.I.4. Capacitat per afrontar i resoldre problemes.

G.I.5 Capacitat per prendre decisions davant de situacions complexes i canviants.

Genèriques sistèmiques

G.S.3. Capacitat per pensar globalment. G.S.4. Capacitat emprenedora.

G.S.5. Capacitat d’autoaprenentatge. Per a l’aplicabilitat

G.A.1. Capacitat per operacionalitzar els coneixements i les habilitats adquirides. G.A.2. Capacitat per aplicar criteris quantitatius i aspectes qualitatius en la presa de decisions.

G.A.3. Capacitat per buscar i explotar nous recursos d’informació.

Competències específiques Disciplinàries

E.D.10. Introduir els conceptes bàsics i tècniques d’anàlisi financera i la seva aplicació a les transaccions internacionals.

Professionals

E.P.1. Capacitat per entendre les decisions dels agents econòmics i la seva interacció en els mercats.

E.P.2. Capacitat per a l’anàlisi d’indicadors econòmics i de mercat en la presa de decisions de l’organització. E.P.9. Valorar i discutir la posició econòmica i financera d’una organització.

Les competències indicades anteriorment s’interrelacionen amb les competències bàsiques recollides en el RD 1393/2007, a saber:

a. Competència per a la comprensió de coneixements, partint de la base de l’educació secundària general.

b. Competència per a l’aplicació de coneixements a la feina diària en la gestió o el màrqueting internacionals, en particular, la competència d’elaboració i defensa d’arguments i de resolució de problemes.

(4)

c. Competència per reunir i interpretar dades rellevants, que permeti emetre judicis reflexius sobre la realitat econòmica i social.

d. Competència per comunicar-se i transmetre informació (idees, problemes, solucions) a públics especialitzats i no especialitzats.

e. Competències per desenvolupar activitats d’aprenentatge de manera relativament autònoma.

Així, les competències desenvolupades en l’assignatura s’estructuren entre les que es consideren un desenvolupament o concreció de les competències bàsiques i les que defineixen el perfil professional del graduat, tant pel que fa a competències generals com específiques, i les competències pròpies de l’assignatura.

Competència bàsica: comprensió de coneixements I. Competències generals G.A.2

II: Competències específiques E.D.10, E.P.1

Competència bàsica: aplicació de coneixements I. Competències generals G.S.3

Competència bàsica: aplegar i interpretar dades I. Competències generals G.I.1, G.A.3

II. Competències específiques E.P.2

Competència bàsica: desenvolupar activitats d’aprenentatge I. Competències generals G.I.4, G.S.5

Competències que defineixen el perfil professional

D’una manera general, aquestes competències tenen en comú els següents elements clau per aconseguir la professionalització de l’alumne en l’àmbit dels negocis i el màrqueting internacionals:

- capacitar l’estudiant per a l’adaptació a equips i entorns dinàmics;

- capacitar l’estudiant perquè creï la seva pròpia visió integral del funcionament d’un negoci o projecte de màrqueting internacional;

- capacitar l’estudiant per a la presa de decisions complexes i els processos de negociació.

I. Competències generals G.I.4, G.I.5, G.S.4, G.A.1 II. Competències específiques E.P.9

(5)

Resultats d’aprenentatge

Adquirir i aplicar els coneixements sobre les diferents fonts de finançament que pot utilitzar l’empresa en les seves operacions de curt, mitjà i llarg termini.

4. Continguts

Estructura de finançament. Polítiques financeres a curt i a llarg termini. El cost del capital: combinació de risc i rendibilitat. El teorema de Modigliani-Miller i l’estructura financera òptima.

El curs es concentra en l’anàlisi i composició del costat dret del balanç: passiu i patrimoni net. En una primera part, l’alumne adquireix una visió global de l’estructura financera de l’empresa espanyola, així com dels diferents actius financers utilitzats: accions, bons simples, bons convertibles, pagarés, etc. La importància del cost i el termini per a la presa de decisions de finançament exigeix conèixer l’estructura temporal dels tipus d’interès, així com els models de valoració, tant del deute, com dels recursos propis. La segona part del curs està dedicada a l’estructura financera, és a dir, a la combinació de títols que maximitza el valor de l’empresa. Aquesta qüestió serà analitzada des d’una perspectiva teòrica, mitjançant el teorema de Modigliani-Miller, i pràctica, constatant com els nivells d’endeutament varien d’una empresa i d’una indústria a una altra.

TEMES

1. Introducció

1.1.Diferències entre les decisions d’inversió i de finançament 1.2.Els dos costats del balanç i la forma d’avaluar-los

1.3.El comportament dels mercats financers: renda variable i renda fixa 1.4.El paper de la banca en el finançament

1.5.Com crear valor amb les decisions de finançament 2. El finançament empresarial: una visió de conjunt

2.1.Els patrons del finançament empresarial 2.1.1. L’autofinançament

2.1.2. El deute: ¿per què s’endeuten les empreses? 2.1.3. Les ampliacions de capital

3. ¿Com emeten títols les empreses? 3.1.Preparació de l’oferta pública 3.2.El paper de la banca

(6)

3.3.Els costos d’emissió 3.4.La fixació del preu 3.5.La reacció del mercat

4. El finançament mitjançant deute 4.1.Valoració de bons i obligacions

4.1.1. Els tipus d’interès reals i nominals

4.1.2. L’estructura temporal dels tipus d’interès: les diferents teories 4.1.3. La rendibilitat al venciment d’una emissió

4.1.4. Significat de la prima de risc

4.2.Els canvis en els tipus d’interès i el preu dels bons i de les obligacions 4.3.Durada: concepte i quantificació de la volatilitat d’un bo o obligació 4.4.Valoració dels pagarés d’empresa

4.4.1. Càlcul del rendiment implícit 4.5.El valor del deute

4.5.1. La diferència entre deute amb risc i deute sense risc

4.5.2. La qualificació del deute: el paper de les empreses de ràting 5. La remuneració del capital

5.1.L’elecció i controvèrsia de la política de dividends 5.2.La recompra d’accions

5.3.El preu de les accions

5.4.La rendibilitat total per a l’accionista (TSR) = Total Shareholder Return 5.5.Els índexs borsaris

6. La importància de la política d’endeutament 6.1.L’estructura de capital

6.2.El teorema de Modigliani-Miller (MM): proposició I i proposició II 6.3.Risc financer i rendibilitat esperada

6.4.El cost mitjà ponderat de capital: ¿com es calcula? i ¿com s’interpreta? 7. ¿En quina mesura s’hauria endeutar una empresa?

7.1.L’estalvi fiscal dels interessos 7.2.Els costos d’insolvència financera

7.3.La teoria de l’equilibri de l’estructura de capital 7.4.Definició d’una estratègia financera

(7)

5. Avaluació

Convocatòria ordinària

La qualificació del curs es fonamentarà en diferents activitats d’avaluació contínua i de síntesi (examen parcial i examen final) que avaluaran el grau d’assoliment de les diferents competències treballades durant el curs.

. Elements d’avaluació Període temporal Tipus d’avaluació

Agent d’avaluació Tipus d’activitat Agrupamen t Pes (%) Obl. Opt . Docent Aut o aval . Co aval . Ind iv. Grup (#) Quiz (es necessita un mínim de 5 punts) A la sessió magistral en què s’iniciï un nou tema X X Conceptual i de seguiment de l’assignatur a X 20 % Resolució i lliurament de qüestions d’avaluació i exercicis (es necessita un mínim de 5 punts) A cada sessió de seminari X X Aplicació X X 20 %

Examen parcial 15 febrer X X Síntesi X 20 %

Examen final (es necessita un mínim de 5 punts)

Setmana

d’exàmens X Síntesi X 40 %

L’avaluació del curs es fonamentarà en dues qualificacions: Avaluació continuada: 40 %

Resolució i lliurament tant de qüestions d’avaluació, com d’exercicis. En aquest epígraf s’inclouran les qualificacions en els quizzes realitzats en les classes magistrals.

(8)

Avaluació de síntesi:

1. Examen de meitat del trimestre: 20 %

Examen que es realitzarà a meitat del trimestre amb una estructura similar a la de l’examen final.

2. Examen final: 40 %

Per poder presentar-se a l’examen final, l’estudiant ha d’aconseguir una nota mitjana mínima de 5 punts en les activitats de l’avaluació contínua i de l’examen de meitat de trimestre.

La realització de l’examen final és condició necessària per poder superar l’assignatura. En cas de no assistir a l’examen final, l’estudiant obtindrà la qualificació de “No presentat”. Per superar el curs, la nota mínima en l’examen final ha de ser de 5 punts. Si l’estudiant no aconsegueix la nota mínima en l’examen final, la qualificació final del curs correspondrà a la nota de l’examen final.

Criteris de recuperació

Únicament els estudiants que suspenguin l’examen final poden optar a la recuperació. Per ser admès a la recuperació, l’estudiant ha d’haver aconseguit una nota mínima de 4 punts en les activitats d’avaluació contínua durant el curs.

La recuperació es limita a l’examen final. Els elements d’avaluació contínua no són recuperables i el seu pes i nota no canvien. La nota final de la recuperació consistirà en:

• Activitats d’avaluació contínua: 40 % • Examen final de recuperació: 60 %

• L’examen final de recuperació es programarà en la data que fixi la direcció d’ESCI-UPF i es comunicarà als estudiants en el moment oportú.

Treball de competències i avaluació de resultats d’aprenentatge

GI1 GI4 GA2 GA3 EP1 EP2 EP9 ED10 Resultats d’aprenent atge Lliurament i presentació de qüestions i exercicis X X X X X X X X X Quizzes X X X X X X X Examen parcial X X X X X X X Examen final X X X X X X X

(9)

La còpia i/o el plagi total o parcial en els treballs i/o exàmens implicarà suspendre l’assignatura amb una qualificació de zero sense dret a recuperació, sense perjudici de l’aplicació de les altres sancions previstes en el reglament de Règim disciplinari dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, en funció de la gravetat de la infracció.

6. Bibliografia i recursos didàctics Bibliografia bàsica

Brealey, R., Myers, S. i Franklin, A., Principios de finanzas corporativas, Madrid: McGraw Hill, 9a edició, 2010.

Martinez Abascal, E., Finanzas para directivos, Madrid: McGraw-Hill, 2a edició, 2008. Mascareñas Pérez-Íñigo, J., Finanzas para directivos, Madrid: Pearson, 2010.

Bibliografia complementària

Brealey, R., Myers, S., Marcus, A. i Mateos, P., Fundamentos de finanzas corporativas, Madrid: McGraw-Hill, 2010.

Díez de Castro, Luis T. i López Pascual, Joaquín, Dirección financiera. Planificación, gestión y control, Madrid: Prentice-Hall, 2001.

Fernández, Ana Isabel i García Olalla, Myriam, Las decisiones financieras de la empresa, Barcelona: Ariel Economía, 1992.

López Lubián, Francisco J. i De Luna Butz, Walter, Valoración de empresas en la práctica, Madrid: McGraw-Hill, 2001.

López Lubián, Francisco J., Creación de valor: una guía práctica, Valencia: CISSPraxis, 2000.

Mascareñas Pérez-Iñigo, J., Innovación financiera. Aplicaciones para la gestión empresarial, Madrid: McGraw-Hill, 1999.

Mascareñas Pérez-Iñigo, J. Fusiones y adquisiciones de empresas, Madrid: McGraw-Hill, 4a edició, 2005.

Ross, Westerfied i Jordan, Fundamentos de finanzas corporativas, Madrid: McGraw-Hill, 2010.

Suárez, A. S., Decisiones optimas de inversión y financiación en la empresa, Madrid: Pirámide, 1998.

Recursos didàctics

• Transparències en PowerPoint per a cada sessió, vinculades a l’espai docent de l’assignatura a Aul@-ESCI-UPF (plataforma Moodle).

• Gràfics il·lustratius amb dades generades en Excel, vinculats a l’espai docent de l’assignatura a Aul@-ESCI-UPF.

(10)

• Articles de premsa relacionats amb els temes objecte de l’assignatura vinculats a l’espai docent de l’assignatura a Aul@-ESCI-UPF.

• Llistes de qüestions i d’exercicis vinculats a l’espai docent de l’assignatura a Aul@-ESCI-UPF.

• Bibliografia recomanada.

7. Metodologia Classes magistrals

D’acord amb la programació establerta a la secció 8, els estudiants hauran de preparar prèviament els continguts especificats en el material de referència i repassar els continguts de les classes de teoria. Com a element d’avaluació contínua respondran un quiz que incidirà sobre la lectura prevista per a cada classe.

A les classes magistrals es treballaran els diferents aspectes que cobreixen els continguts i les competències pròpies de l’assignatura.

Classes de seminaris

Els estudiants membres d’un grup de seminaris s’organitzaran en subgrups de quatre estudiants cadascun.

A partir de les sessions magistrals, es proposarà la realització d’un conjunt d’activitats (aplicacions i problemes) amb caràcter grupal i/o individual que seran presentats, discutits i resolts en l’àmbit dels seminaris.

Els problemes i exercicis proposats hauran de ser resolts i lliurats individualment i el professor els resoldrà a classe. Les aplicacions i qüestions plantejades hauran de ser resoltes i lliurades.

PRESENCIAL (A L’AULA) DIRIGIDA

(FORA DE L’AULA) AUTÒNOMA Professor: - Exposició professor - Resolució d’exercicis - Discussió de les qüestions Estudiant: - Discussió i presentació de les qüestions i exercicis - Exàmens parcials - Examen final Professor: - Preparació de qüestions i exercicis per resoldre en els seminaris - Preparació de qüestions i exercicis complementaris Estudiant: - Resolució de les qüestions (en grup) i

dels exercicis

(individualment) per analitzar en els

Estudiant:

- Lectura i preparació, prèvia de les classes de teoria mitjançant el llibre de referència o el material subministrat - Estudi personal - Preparació dels exàmens, organització dels apunts i del material

- Preparació de les qüestions i exercicis complementaris

(11)

seminaris individualment

Per a una bona organització del treball i seguiment de l’assignatura, es recomana als alumnes una dedicació d’acord amb la programació de les activitats del curs.

8. Programació d’activitats

a) Distribució d’hores entre teoria i pràctica (segons el nombre de crèdits del pla d’estudis): 2 h de classe magistral i 1h de seminari.

b) Programació d’activitats al pla d’estudi.

Setmanes Activitat a l’aula Activitat fora de l’aula

Setmana 1-9 de gener Introducció: Decisions d’inversió/finançament i la creació de valor

Exposició del professor – Tema 1 1.Presentació de l’assignatura 2.Decisions d’inversió i finançament Lectura prèvia:

1.Article: “Why value, value”

Setmana 2-16 i 20 de gener

El finançament

empresarial: una visió de conjunt

Exposició del professor – Tema 2

1.Els patrons del finançament empresarial 2.L’autofinançament 3.El deute: ¿per què

s’endeuten les empreses? 4.Les ampliacions de capital 5.Quiz 1 Resolució d’S1 Lectura prèvia: 1.Capítol 15 del llibre

Brealey & Myers 2.S1 Exercicis d’inversió i

finançament

Setmana 3-23 i 27 de gener

¿Com emeten títols les empreses?

Exposició del professor – Tema 3

1. Preparació de l’oferta pública

2. El paper de la banca 3. Els costos d’emissió 4. La fixació del preu 5. La reacció del mercat Resolució d’S2

Lectura prèvia: 1.Capítol 16 del llibre

Brealey & Myers 2.S2 Exercicis de

finançament empresarial

(12)

Setmana 4-30 gener i 3 de febrer

¿Com emeten títols les empreses?

Exposició del professor – Tema 3

(conclusió tema 3)

1. Preparació de l’oferta pública

2. El paper de la banca 3. Els costos d’emissió 4. La fixació del preu 5. La reacció del mercat

6. Quiz 2

Resolució d’S3

Lectura prèvia: 1.Capítol 16 del llibre

Brealey & Myers 2.S3 Com emeten títols

les empreses? OPA i OPV

Setmana 5-6 i 10 de febrer

El finançament mitjançant deute: instruments i cost

Exposició del professor – Tema 4

Valoració de bons i obligacions

1.Els tipus d’interès reals i nominals

2.L’estructura temporal dels tipus d’interès: les diferents teories 3.La rendibilitat al venciment d’una emissió 4.Significat de la prima de risc Resolució d’S4 Lectura prèvia: 1.Capítol 4 del llibre

Brealey & Myers (Punts 4.3, 4.4 i 4.5) 2.S4 Exercicis de valoració d’instruments de deute Setmana 6-13 i 17 de febrer El finançament mitjançant deute: el tipus d’interès i el risc de mercat

Exposició del professor – Tema 4

1. Els canvis en els tipus d’interès i el preu dels bons i de les obligacions 2. Durada: concepte i quantificació de la volatilitat d’un bo o obligació 3. La qualificació del deute: el paper de les empreses de ràting

4. Quiz 3

Resolució d’S5

Lectura prèvia: 1.Capítol 4 del llibre

Brealey & Myers (punts 4.1, 4.2y 4.3)

2.S5 Exercicis sobre mesures de risc

(13)

Examen parcial parcial Setmana 7-20 i 24 de febrer La remuneració del capital: dividends i plusvàlua

Exposició del professor – Tema 5

1.L’elecció i controvèrsia de la política de dividends

2.La recompra d’accions 3.El preu de les accions 4.La rendibilitat total per

a l’accionista (TSR = Total Shareholder Return)

5.Els índexs borsaris Resolució d’S6

Lectura prèvia: 1.Capítol 17 del llibre

Brealey & Myers 2.Caracteritzi i expliqui la

política de dividends de: Telefónica, Banco Santander i BBVA 3.Calculi la rendibilitat i

volatilitat dels següents índexs (IBEX 35, Dow Jones i Eurostoxx) per al període (2007-2011) 4.S6 Exercicis sobre la política de dividends. Setmana 8-27 de febrer i 3 de març La importància de la política d’endeutament: el teorema de MM

Exposició del professor – Tema 6 1. L’estructura de capital 2. El teorema de Modigliani-Miller (MM): proposició I i proposició II) 3. Quiz 4 Resolució d’S7 Lectura prèvia:

1. Capítol 18 del llibre Brealey & Myers (punts 18.1 i 18.2) 2. S7 Exercicis sobre l’estructura de capital Setmana 9-6 i 10 de març La importància de la política d’endeutament i el seu impacte en el cost del capital

Exposició del professor – Tema 6

1.Risc financer i

rendibilitat esperada 2.El cost mitjà ponderat de capital: ¿com es calcula? i ¿com s’interpreta?

Resolució d’S8

Lectura prèvia:

1. Capítol 18 del llibre Brealey & Myers (punts 18.3 i 18.4). 2. S8 Exercicis sobre el

cost de capital.

Setmana 10-13 i 17 de març

¿En quina mesura s’hauria endeutar una empresa? L’estructura òptima del capital

Exposició del professor – Tema 7

1.L’estalvi fiscal dels interessos

2.Els costos d’insolvència financera 3.La teoria de l’equilibri de l’estructura de capital 4.Definició d’una Lectura prèvia:

1.Capítol 19 del llibre Brealey & Myers 2.Cas a definir

(14)

estratègia financera

5.Quiz 5

Discussió del cas

Referencias

Documento similar

En este Master se ofrece a los alumnos instrumentos para analizar y comprender los problemas sociales de nuestros días, para conocer la pluralidad de sujetos y agentes receptores

BLOQUE TEMÁTICO I: MARCO CONCEPTUAL DE LA AUDITORÍA FINANCIERA TEMA 1: Aspectos conceptuales de la Auditoría Financiera.. TEMA 2: El Proceso de Auditoría de Cuentas Anuales TEMA

Ofrecer al alumno instrumentos y herramientas útiles para la orientación y la intervención psicopedagógica con los miembros de la comunidad educativa (alumnos, profesores y

El alumno de esta asignatura ha estudiado previamente durante este segundo ciclo Inteligencia Artificial e Ingeniería del Conocimiento como asignatura troncal de cuarto curso2.

Así, en el curso que nos ocupa, los estudiantes tienen que asumir que para hablar de la literatura inglesa de la primera mitad del siglo XX se hace necesario un análisis de las

the sequence represented by levels 2-5 probably belongs to a local Iron IA-B horizon with the diagnostic painted pottery and provides evidence of continuity of

El estudiante, a la obtención del título, habrá de poseer y comprender los conocimientos del ámbito de la filosofía partiendo de la base de la Educación Secundaria y del Curso

Los titulados en este máster obtienen la formación necesaria para poder ingresar en programas de doctorado de carácter económico, así como en los servicios de estudios e