• No se han encontrado resultados

Workshop del sector del peix. Consum de peix: Dades, situació actual i tendències

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Workshop del sector del peix. Consum de peix: Dades, situació actual i tendències"

Copied!
16
0
0

Texto completo

(1)

Workshop del sector del peix

Consum de peix:

Dades, situació actual i tendències

Itziar Segarra Diaz

Cap del Servei de Foment d’Estructures Pesqueres

Generalitat de Catalunya

Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca i Alimentació

Direcció General de Pesca i Afers Marítims

(2)

Dades generals. Consum a Espanya (2016)

Total pesca % Variació respecte 2015 Volum (milers de Kg) 11.190.037 -3,1 % Valor (milersd’€) 8.886.886 -0,9 % Consum per persona 25,49 -1,6 %

Kg/Càpita % Consum total €/Càpita % Despesa total Peix fresc 11,5 45,1 85,8 42,4 Conserves de peix i mol·lusc 4,5 17,6 42,1 20,8 Marisc i mol·lusc fresc 3,9 15,2 28,3 14,0 Marisc, mol·lusc i crustacis consgelats i cuits 2,7 11,0 27,4 13,5 Peix congelat 2,8 10,6 18,8 9,3 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 2 4 6 8 10 12 14

Peix fresc Conserves de peix i mol·lusc Marisc i mol·lusc fresc Mol·lusc i crustacis congelats i cuits Peix congelat Kg/persona €/persona

Kg per persona € Despesa per persona

(3)

Evolució consum de peix a Espanya.

Evolució del consum per tipus de producte

(4)

CONSUM TOTAL

Volum Tn Milers de € Valor Preu mig€/Kg

Total pesca 179.933,42 1.581.651,30 8,79

Peix fresc 76.172,64 626.290,37 8,22

Mariscs/ mol·luscs frescs 33.669,35 267.873,54 7,96

Dades generals. Consum a Catalunya (2016)

Font: MAPAMA

CONSUM PER

CÀPITA

Consum per càpita (Kg) Despesa per càpita (€) Total pesca 24,44 214,87 Peix fresc 10,35 85,08

(5)

Dades generals. Consum i Pesca a Catalunya (2016)

A L’any 2016, la flota catalana captura el 26,35 % del consum del producte pesquer fresc i només el 16,09 % del consum total de producte pesquer (fresc, congelat, conserves….)

PESCA

totals TnCaptures Recaptaciómilersd’€ Preu mig(€/Kg) 2016 28.947,45 105.482,00 3,6 2017 25.774,23 101.149,63 3,9 Variació en

% -11,0 -4,1 7,7

(6)

0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00

carn peix i marisc

Kg consumits / persona

Comparativa del consum de peix i carn (Catalunya 2016)

(7)

Peix i salut

 El contingut calòric del peix és relativament baix.  Les proteïnes del peix es consideren d’alt valor

biològic perquè contenen tots els aminoàcids

essencials que l’organisme necessita en quantitat i proporció adequades i és de fàcil digestió.

 La ingesta de peix amb espina és una font

important de calci.

 El peix té un elevat contingut en àcids grassos

poliinsaturats Omega 3.

Peix blau Peix magre Marisc

Calories 120-200 kcal/100g 70-80 Kcal/100 g

Proteïnes 15-20% Més del 20 %

Calci 300 mg/100 g de sardines 210 mg/100 g d’anxoves

128 mg/100 g de cloïsses

El peix i marisc tenen propietats nutricionals que els converteixen en

aliments fonamentals dins del que es considera una alimentació

(8)

• Són àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga

• No els podem sintetitzar, cal ser administrats a través de la dieta

• Els lípids Omega 3 són presents a tots els animals marins, en diversa proporció. El peix blau es troba al múscul, en el peix blanc al fetge.

Lípids essencials pel cos humà

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

% d’Omega 3 en 100 g. de múscul de peix

Omega 3

Una dieta rica en àcids grassos Omega 3 aporta protecció en front la

cardiopatia isquèmica.

Si es consumeix peix al menys un cop per setmana, hi ha una disminució del 52% en patir aquesta malaltia.

(9)

0,00 50,00 100,00 150,00 200,00 250,00 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 40,00 Despesa /persona Preu mig euros/persona

preu mig Kg consumits per persona € despesa per persona

0,00 100,00 200,00 300,00 400,00 500,00

carn peix i marisc

€ despesa / persona

Comparativa del consum de peix i carn (Catalunya 2016)

(10)

Perfil del consumidor habitual de peix

FONT: Estudi d’AECOC Shopper View del comprador de productes del mar– 2014 Àmbit geogràfic: Espanya

• 3 de de cada 4 llars consumeixen peix de 1 a 3 vegades a la setmana.

• El consumidor considera els productes del mar com aliments bàsics per la

salut i benestar.

• 62% dels consumidors compra al supermercat o hipermercat i el 38% a la

peixateria tradicional o al mercat.

• Qui compra la peixateria tradicional és qui compra amb més freqüència.

• Qui cuina receptes més complexes és qui compra amb més freqüència.

• La decisió de compra de peix basada en l’aspecte i el preu.

• Del consum de peix fresc a les llars, el 31% són llars de retirats seguit del

format per parelles adultes sense fills amb el 15,1% del total

• Persones entre 55 i 84 anys són qui més compren producte fresc a la

peixateria

(11)

Els sèniors són el target de futur:

• És l’únic grup amb projeccions de creixement, i la seva orientació i afinitat al

producte fresc és més gran que en grups més joves.

• És consumidor de peix fresc i amb tendència a comprar formats que facilitin

la seva elaboració.

Els joves un públic a seduir

• El segment de població entre 25-35anys és el que menys peix consumeix.

Oportunitats de millorar la comercialització del peix de llotja

(12)

Perfil del jove no consumidor de peix

70 88 83,1 87,3 25 39 39 42 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 25-35 36-45 46-55 >56

% Consumidors de peix per franges d'edat (2 o més vegades al mes)

a casa fora de casa

S’identifiquen 4 perfils de joves no

consumidors que

:

- Rebutgen el peix per la olor, l’aspecte, la textura i espines (23%)

- No rebutgen però prefereixen carn, miren el preu, no cuinen, pensen que el peix no atipa. Es tracta sobretot d’homes. /29%)

- No rebutgen el consum però pensen que

preparar peix o marisc és complicat, farregós, cal temps. Són els despreocupats per una correcta nutrició (38%)

- No rebutgen el consum però dubten i

desconfien de l’origen, conservació i possible adulteració. Perfil femení, amants de la cuina. (10%)

- La percepció del jove no consumidor és que hauria de menjar un 88,3 % més de peix del que realment consumeixen.

Target: persones entre 20-35 anys Àmbit geogràfic: Espanya

Tamany muestral: 1.003 enquestats (obviant vegetariants i vegans) Període: del 10 al 16 de juliol 2016

(13)

Oportunitats de millorar la comercialització del peix de llotja

Al 69% li agradaria trobar a la peixateria altres productes que s’utilitzen per cuinar peix.

 Facilitar la preparació dels productes del mar

 Proposar altres formes de  Nous envasos

 Facilitar la compra: disposició agradable dels productes del mar, millora de l’etiquetat i cartelleria.  Venda creuada: oferir amb el peix

i marisc altres productes que facilitin la seva presentació o cuinat.

Millorar l’experiència de compra: fer el consum de productes del mar més atractiu i fàcil

(14)
(15)

Conclusions

• Producte de gran qualitat

• Demanda del producte és molt superior a la

producció

• Millorar la identificació i coneixement del producte

• Millorar la identificació i coneixement de l’origen del

peix

• Fomentar el peix amb poca demanda o poc conegut

• Afavorir el consum del peix de temporada

• Avantatges nutricionals peix

• Peix de llotja a la dieta mediterrània

• Riquesa cultural de l’entorn del peix i de la pesca a

les comunitats costaneres

• Sèniors i joves target consumidor del futur

• Millorar l’experiència de compra

(16)

Acompanyament de l’administració pesquera en la

millora de la comercialització

• Normatiu: Decret de comercialització

• Promoció: campanyes d’identificació del

producte

• Financer: ajuts FEMP:

• Organitzacions de Productors

• GALP

• Mesures de comercialització

• Mesures de Transformació

Referencias

Documento similar

If certification of devices under the MDR has not been finalised before expiry of the Directive’s certificate, and where the device does not present an unacceptable risk to health

In addition to the requirements set out in Chapter VII MDR, also other MDR requirements should apply to ‘legacy devices’, provided that those requirements

The notified body that issued the AIMDD or MDD certificate may confirm in writing (after having reviewed manufacturer’s description of the (proposed) change) that the

que hasta que llegue el tiempo en que su regia planta ; | pise el hispano suelo... que hasta que el

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

E Clamades andaua sienpre sobre el caua- 11o de madera, y en poco tienpo fue tan lexos, que el no sabia en donde estaña; pero el tomo muy gran esfuergo en si, y pensó yendo assi

Dada la endogeneidad de la respuesta de la política monetaria a la evolución prevista para la economía, esta evolución de las cotizaciones bancarias ante sorpresas monetarias puede

NOVES DADES SOBRE LA DERTOSA ROMANA: UN FRAGMENT DE SIGIL·LATA AFRICANA C DECORADA AMB MOTLLE.. ponents probablement a la forma Hayes 52 B) un amb la representació d’un peix i