Programa Joves i Ciència
MEMÒRIA: ESTADES ALS CENTRES DE RECERCA 2016
...
Centre d’ Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CISC)
LimnoPirineus. Conservació d’ hàbitats i espècies aquàtiques de l’alta muntanya del Pirineu
Jordi Morcillo Baeza
INTRODUCCIÓ
Gràcies al programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya la Pedrera, aquest estiu vaig poder formar part del projecte : LimnoPirineus. Es tracta d’un projecte dut a terme pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC), dirigit per en Marc Ventura . Van ser cinc intensos dies que em van permetre, d’una banda, conèixer de primera mà com es realitza una autèntica campanya limnològica al costat d’un equip format per científics i investigadors de diferents especialitats i, d’altra banda, viure una experiència increïble. Els investigadors i científics que en formaven part eren: Teresa Buchaca, Enric Ballesteros i Esperança Gacia.
També hi formaven part en Raúl i en Carlos que s’encarregaven de la part tecnològica , en Víctor , estudiant de màster i la Jana, del tercer any del programa Joves i Ciència.
Durant tot el projecte vam estar allotjats en el CRAM (Centre de Recerca d’Alta Muntanya) situat a Vielha.
FITXA TÈCNICA
Centre: Centre d’ Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)
Adreça: C/ d’accés a la Cala St. Francesc, 14 Blanes – Girona – 17300 (ESPAÑA)
Línies d’investigació: Canvi climàtic i global, biodiversitat aquàtica, conservació per la gestió dels sistemes aquàtics, ecologia aquàtica funcional i integrativa, teoria i computació en ecologia i evolució.
Àrea o departament: Ecologia integrativa d’ aigües continentals.
Científic al càrrec: Marc Ventura Oller
Projecte: LimnoPirineus. Conservació d’ habitats i espècies aquàtiques de l’ alta muntanya del Pirineu.
Període de realització de l’estada: Del 31 de juliol al 4 d’ agost.
OBJECTIUS DEL PROJECTE
LimnoPirineus és un projecte del programa europeu LIFE+Natura que té com a objectiu: millorar l’ estat de conservació d’ espècies i hàbitats aquàtics d’ interès europeu de l’ alta muntanya dels Pirineus. D’entre els hàbitats a conservar trobem algun tipus de molleres, estanys, fonts carbonatades i rius. Pel que fa a les espècies, es vol afavorir la planta aquàtica Luronium natans i algunes espècies animals com són la granota roja i el tritó pirinenc.
Aquest projecte realitza accions de conservació en el Parc Nacional d’ Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en el Parc Natural de l’Alt Pirineu i en l’ Estanho de Vilac, situat a la Vall d’Aran.
Durant la meva estada, vaig poder realitzar un treball de camp, participant en la majoria de les tasques que es duen a terme en una autèntica campanya limnològica: quantificar la pressió ramadera, realitzar pesques de zooplàncton, mirar el litoral de l’ estany i el substrat, pesques de macroinvertebrats... també vaig tenir l’ oportunitat de mostrejar un riu i de veure una de les accions de conservació que fa el projecte: l’ eliminació i control d’ espècies al·lòctones de peixos mitjançant la pesca elèctrica.
DIARI DE CAMP
El projecte ha consistit , bàsicament, en mostrejar diferents estanys de l’Alt Pirineu. Cada dia es realitzava l’estudi de dos. Això implicava llargues caminades per arribar a cadascun d’ells, que et permetien gaudir d’un paisatge únic.
1r DIA DE CAMPANYA: ESTANY GARGOLHES 1 I GARGOLHES 2
Abans de començar ens van explicar en què consistia el projecte i quines tasques calia realitzar.
Tot seguit es va fer un repartiment de tasques:
ENRIC:
o Cartografiava l’estany. Consistia en observar cadascuna de les plantes aquàtiques que s’hi trobava i dibuixar-ne el recobriment.
o Realitzava la recollida d’isòets i de cores de sediment.
ESPERANÇA :
o Processava els isòets. Consistia en separar les branques d’ isòets de la resta de l’aigua, que eren embolicades amb paper d’alumini. De l’aigua que en quedava s’apuntava el volum i es guardava en pots per estudiar-ne la biomassa que produïen els isòets.
RAÚL:
o Recollia roques del litoral, en rascava el sediment utilitzant un raspall de dents i paral·lelament, anava guardant-lo en un pot on s’hi afegia lugol per tal de fixar-lo.
Aquesta tasca permet calcular el sediment que crea l’estany.
o Juntament amb en Carlos, col·locaven vàries boies que calculaven el coeficient d’atenuació difusa.
VÍCTOR:
o Macroinvertebrats. Recollia macroinvertebrats utilitzant un salabret, separant- ne els més grossos dels més petits i, posteriorment, es guardaven per separat en pots plens d’alcohol per evitar-ne la degradació.
o Observava el substrat del llac (blocs, còdols, llims...) i apuntava el recobriment en
%.
o Quantificava l’impacte dels animals sobre l’estany.
CARLOS I MARC:
o Calculaven l’extinció de la llum amb el disc de Secchi. amb una ecosonda medien la profunditat màxima de l’estany, observaven la temperatura i, utilitzant una xarxa específica, pescaven zooplàncton i crustacis. Per realitzar aquestes tasques utilitzaven una petita embarcació inflable.
o Agafaven aigua per analitzar al laboratori (nivells d’amoni, nitrats i fosfats).
Aquesta tasca es feia a tots els estanys abans de marxar.
TERESA:
o S’encarregava dels filtres. Aquesta tasca consistia en estudiar la composició de pigments que contenia l’aigua de la mitja columna de l’estany, per poder saber la composició de la comunitat de fitoplàncton.
JANA I JORDI:
o Ajudàvem als científics i investigadors en tasques com:
Els isòets (Esperança)
Observació dels substrats, quantificació de l’impacte dels animals en l’estany i recollida de macroinvertebrats (Víctor)
Pesca de zooplàncton (Carlos i Marc)
Rascar roques (Raúl)
NOTA: De totes les tasques se’n feien tres rèpliques. I per tal d’evitar barreges de mostres o possibles confusions, cadascuna era etiquetada segons el què era, el número de rèplica i de l’estany al qual pertanyia.
2n DIA DE CAMPANYA: ESTANYET DELLUI I NORD DE DELLUI.
Per tal d’avançar més ràpidament, tothom va realitzar les mateixes tasques que el dia anterior.
3r DIA DE CAMPANYA: PARC NACIONAL D’AIGUESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI.
Un cop vam arribar al lloc d’estudi, ens vam separar en dos grups. Un grup estava format per l’Enric , l’Esperança, en Marc , la Teresa , en Raúl, en Carlos i la Jana. Aquests, es van encarregar de realitzar el mostreig als dos estanys previstos. El segon grup el formàvem el Víctor i jo . La nostra tasca era mostrejar dos trams de 10 metres cadascun d’un mateix rierol.
En cada tram hi fèiem les següents tasques:
Miràvem el litoral del rierol i n’hi identificàvem la vegetació ( prats, molleres, arbres...) i el substrat. També observàvem si hi havia peixos, granotes, fullaraca, molses, macròfits, etc.
Calculàvem el cabal i la temperatura.
Identificàvem les diferents seccions del rierol, és a dir, si hi havia zones de ràpids, “runs”
i pous.
Recollíem macroinvertebrats utilitzant la tècnica “ kick sampling”. Es repetia 10 cops.
Finalment, agafàvem vàries mostres d’aigua: per veure l’alcalinitat, el total de nitrogen, el total de fòsfor, i dues mostres pel DOM ( matèria orgànica dissolta).
4t DIA DE CAMPANYA: PARTICIPACIÓ EN UN PROJECTE DE L’ IC3
La nit anterior vaig conèixer dos investigadors de l’IC3 (Institut Català de Ciències del Clima): en Josep-Anton Morguí i la Clàudia Grossi. Ens van explicar que estaven treballant en un projecte sobre els gasos d’efecte hivernacle. Concretament, els cicles de CO2. L’Esperança va pensar que seria positiu per la Jana i per mi, que participéssim en aquest projecte. Vàrem anar a l’Estany Llong i ens van mostrar com, utilitzant una màquina dissenyada per ells, podien agafar el CO2 de l’atmosfera i contenir-lo dins una mena de bombones.
A més a més, aquest dia l’Esperança ens va ensenyar un altre projecte en el que ella formava part. Era un projecte mundial que consistia en enterrar una sèrie de bosses de te de diferents tipus però de la mateixa marca, per poder-ne comparar els resultats arreu del món. El que s’estudiava era la descomposició del material. També s’hi enterrava material local.
VALORACIÓ PERSONAL
Aquesta estada ha estat una experiència fantàstica i única!
D’una banda, el fet de poder participar en un projecte real i saber que la feina que he realitzat servirà per publicar resultats, m’ha fet sentir com un autèntic professional. Ha sigut molt emocionant! En tot moment vaig sentir que formava part d’un gran equip, format per persones meravelloses que m’han cuidat, acollit i, sobretot, m’han fet sentir útil.
D’altra banda, gràcies en aquest programa, a més a més de conèixer investigadors i científics de renom, he tingut una visió més àmplia del que em pot oferir el camp de la biologia i, més concretament, de l’ecologia.
Gràcies a tots i a totes, no us oblidaré mai! Tan de bo pogués repetir aquesta experiència!
Jordi Morcillo
