El treball de les dones a Catalunya

El treball de les dones a Catalunya

El mercat de treball català presenta una situació de tracte desigual i desfavorable a les dones respecte dels homes. Així queda clarament reflectit en la comparació de les diferents situacions, posicions i condicions de treball de cada un dels sexes l’any 2001-2002 al conjunt del territori català.

La posició de treball

És en la posició de treball on potser més evident es fa la segregació vertical i horitzontal del mercat de treball respecte dels sexes. Cert és que hi ha homes i dones a tot tipus de feines, fins i tot a les més impensables vint anys enrere, però segueixen existint les « feines d’homes » i les « feines de dones », fins i tot al nivell més genèric de la seva classificació.

La segmentació que es produeix és la següent: entre els treballadors no manuals: els homes són directors i gerents d’empreses públiques i privades (9,4%, ocupen el 70,7% d’aquests tipus de posicions en el mercat) i les dones són tècniques mitjanes i administratives (17,4%) i resta de treballadors no manuals (7,4%). A les posicions de treballadors manuals els homes són encarregats (5,1%), treballadors de la indústria qualificats (29,1%) i treballadors agraris (2,7%); en canvi les dones són treballadores dels serveis qualificades (21%) i no qualificades (16,5%). En aquest segment els llocs

de treball que tendeixen a repartir-se proporcionalment són els de treballador de la indústria no qualificat. 0 5 10 15 20 25 D/Ge re n t

Tècnic alt Tècnic mig Administratius Comercials Encarregat

s

T

.indús qual. _qual T.indús no _qual T. serveis T.serveis no

qual

T

. agrari

Tipus de feina segons categories professionals

homes dones

Sembla que alguna cosa ha canviat perquè els llocs de treball de tècnic alt i de comercial també tendeixen a repartir-se proporcionalment entre homes i dones. Gràcies al nivell educatiu més alt de les dones joves, aquestes se situen en llocs de treball millors, si considerem així els lligats a un nivell alt de qualificació educativa; però aquesta millora no es produeix en la mesura de les seves qualificacions i tampoc es trenca la divisió entre “treballs de dones” i “treballs d’homes”. Malgrat que una part de les dones joves faci treballs més ben qualificats la segmentació i discriminació de les dones al mercat laboral té plena vigència. Només cal que ens fixem en aquells que tenen estudis universitaris: els homes es caracteritzen per ser directors gerents d’empreses públiques o privades (16,5%) sense que aquest sigui el cas de les dones amb el seu mateix nivell educatiu.

0 5 10 15 20 25 30 35

D/Gerent Tècnic alt Tècnic mig Administratius Comercials Encarregat T. ndústria

qual T. indús no qual. T. serveis qual. T. serveis no qual.

Tipus de feina segons categories professionals

homes amb t. universitari dones amb t.universitari

Vegem-ho ara per cada grup d’edat. De 16 a 24 anys el tipus de feina que caracteritza els homes és el de treballador de la indústria qualificat (22,7%, que representa el 82,4% dels llocs d’aquest tipus ocupats per aquesta franja d’edat). Les dones es caracteritzen per ser treballadores dels serveis qualificades 35,7%, el 71,9% d’aquest tipus de llocs de treball.

Les dones de 25 a 34 anys es caracteritzen també per les feines de treballadores del serveis qualificades (23,3%) però també per les feines d’administració i altres feines no tècniques dins del grup de treballs no manuals (10,7%, en aquest grup d’edat les dones ocupen el 88,2% d’aquest tipus de feina). Els homes es caracteritzen per ser treballadors de la indústria qualificats (22,2%, el 81,8% d’aquest tipus de llocs).

Els homes de 35 a 49 anys se segueixen caracteritzant com treballadors de la indústria qualificats (20,7%) i les dones per les feines de treballadores del serveis qualificats (13,9%) però també per les feines d’administració i altres feines no tècniques dins del grup de treballs no manuals (7,6%, en aquest grup d’edat les dones ocupen el 77,2% d’aquest tipus de feina).

En darrer lloc, en el grup de 50 a 64 anys, els homes es caracteritzen per ser gerents o directors d’empreses públiques o privades (16%) i les dones per no ser-ho (5,1%) i per ser treballadores de serveis no qualificades (23,5%). A mesura que augmenta l’edat la distància entre el tipus de feines d’homes i dones augmenta.

Respecte de la posició que un ocupa en la jerarquia d’autoritat i responsabilitat de l’empresa els homes són els caps intermitjos, caps d’àrea o de secció: el 34,2% dels homes i només el 18,5% entre les dones. Les dones ocupen l’esglaó més baix, el de simples empleades sense responsabilitats organitzatives o d’autoritat: 77,3% davant del 61,5% d’homes en aquesta mateixa posició.

Aquesta desigualtat es repeteix en cada un dels grups d’edat presents en el nostre mercat laboral, encara que amb algunes variacions. De 16 a 34 anys es repeteix aquesta situació general però la diferència no és tant significativa. Entre els de 35 a 49 anys els homes es caracteritzen per ser quadres intermitjos o caps d’àrea o secció (37%, 61,6% dels llocs de treball d’aquest tipus), però la diferència entre homes i dones empleats ja no és tan gran. Entre els homes i dones de 50 a 64 anys les diferències tornen a augmentar : els homes es caracteritzen per ser quadres intermitjos o caps d’àrea o secció (49,2%) i les dones ocupen l’esglaó més baix, el de simples empleades sense responsabilitats organitzatives o d’autoritat (76,1%). Si ens fixem només en les persones que tenen estudis universitaris, malgrat que entre les de 25 a 34 anys les diferències entre sexes sembla que disminueixen, la desigualtat entre els sexes és més accentuada, especialment per la part de dalt: els homes es caracteritzen per ser directius o gerents (8,3%) i quadres intermedis (49,7%), i les dones, empleades (69,8%).

0 10 20 30 40 50 60 70 80 directiu o gerent quadre intermig empleat

Responsabilitat/autoritat al lloc de treball

total homes total dones homes amb t. universitari dones amb t. universitar

Les dones treballen molt menys pel seu compte que els homes, del 19,1% al 13,2%, és a dir 6 punts de diferència percentual, però dins del col·lectiu no hi ha diferències en altres aspectes relacionats amb aquesta situació de mercat. Per exemple, són professionals liberals en proporció semblant a la dels homes; es paguen autònoms en la mateixa mesura; no hi ha diferències entre homes i dones en el percentatge dels que fan de treballadors subcontractats per a una empresa o en si la feina es realitza al domicili particular; tampoc n’hi ha en si el negoci és de propietat compartida o única, i tampoc n’hi ha en si la propietat d’aquest negoci ha estat heretada o no.

En la relació amb la propietat dels mitjans de producció, les diferències per edat també són prou importants, influïdes per la mateixa dinàmica que suposa en el nostre mercat establir-se compte propi. En el grup d’edat de 25 a 34 anys la diferència per sexes encara és més gran que en el perfil genèric: els homes treballen pel seu compte en un 17,6% dels casos i les dones només ho fan en el 8,5%. En canvi, en el grup de 35 a 49 anys no hi ha diferències entre homes i dones: el 18 % dels homes treballa pel seu compte i de les dones ho fa el 17,1%. En el grup de 50 a 64 anys les dones tornen a caracteritzar-se per estar molt per sota en el treball per compte propi (16,2%) del percentatge dels homes del seu mateix grup d’edat (28,7%), i,

en canvi, per ser protagonistes de l’ajut familiar (2,8% que representa el 100% dels casos).

Dins del col·lectiu de titulats universitaris del nostre mercat laboral es torna a reproduir la desigualtat per sexe. Els homes es caracteritzen per ser empresaris en un percentatge força elevat (21,3%) i les dones no ho són, ni de bon tros, en la mateixa mesura (10,5%), fins i tot la distància entre els dos sexes augmenta respecte del conjunt.

Les condicions de treball

El tipus de contracte que caracteritza els homes és l’indefinit (66,9%, que alhora és el majoritari del col·lectiu) i en canvi a les dones, malgrat que el majoritari també és aquest (50,5%), el que les caracteritza és el contracte temporal d’interinitat (3%), un 73,4% d’aquest tipus de contracte està en mans de les dones, i també el fet de no tenir contracte i treballar a preu fet (6,2%). Les dones tenen el 83,7% d’aquest tipus de contracte.

0 10 20 30 40 50 60 70 inde finit te m por a l o b ra/ servei te m por a l inte rí te m por a l no sap ti p u s tr e b a lla a pr e u fe t

Tipus de contracte

homes

dones

En la durada dels contractes temporals no hi ha, en canvi, diferències significatives entre homes i dones, tret del grup de 25 a 34 anys en el que les dones es caracteritzen, malgrat no ser el tipus de contracte majoritari, pels contractes d’un a tres mesos (12,8%).

També se segueix el perfil genèric en el grup de 35 a 49 anys: el tipus de contracte que caracteritza els homes és l’indefinit (73,8%), aquest també és el majoritari entre les dones (53,9%) però les caracteritza el treballar a preu fet (6%, fan el 88% de les feines d’aquest tipus en aquest grup d’edat) i el contracte a temps parcial (2,9%).

Entre les dones de 25 a 34 anys la presència de l’empresa pública comença a ésser molt important, malgrat que no és majoritària (14,9%, ocupen els 65% del llocs per aquest tipus d’empresa i aquesta franja d’edat) és el doble que entre els homes (7,4%). És en el següent grup d’edat, de 35 a 49 anys, on es fa del tot evident la major relació de les dones amb l’empresa pública (24,2%) o mixta (6,5%).

0 10 20 30 40 50 60 70 80

pública mixta privada

Tipus d'organització per a la qual treballa

homes dones

Entre els titulats universitaris, els homes de 35 a 49 anys treballen més en la privada (54,6%) malgrat que homes (36,4%) i dones (48%) tenen percentatges molt alts d’ocupació en l’empresa pública. En conjunt, tot i que les dones (20%) treballen

més a la pública que els homes (12,5%), el 15,4% de les dones diu que no va tenir contracte laboral des del primer moment i en canvi dels homes només el 9,5%. 0 20 40 60 80 100 sí no

Contractació laboral des del primer moment

homes dones

Jornada laboral

Al mercat laboral català el 83,3% dels ocupats treballen a jornada completa, però el repartiment per sexes d’aquesta situació presenta diferències importants: les dones només ho fan en el 73% dels casos i en canvi per als homes el percentatge és del 91,8%. Per tant, és característic del col·lectiu de dones el treball a temps parcial (18,4%) del qual ocupen el 75,6% de llocs i del treball variable intermitent respecte de la jornada (8,6%), en aquest cas les dones ocupen el 65,8 % de llocs de treball d’aquest tipus.

La raó majoritària que addueixen els enquestats per explicar perquè no treballen a temps complet també són diferents per als dos sexes: els homes diuen en el 29,6% dels casos perquè segueixen estudis o algun altre tipus de formació; les dones diuen majoritàriament que la raó són les seves responsabilitats domèstiques: les feines de la llar o el tenir cura d’altres persones (36,7%) però també assenyalen igual que els homes com a raó molt important que no troben

feina a temps complet (31,2%), el 21,1% perquè la mateixa feina que fan no els l’ofereixen a temps complet.

0 20 40 60 80 100

jornada completa temps parcial jornada variable i intermitent

Tipus de jornada laboral

homes dones homes amb t. universitari dones amb t. universitari

Podem pensar que aquesta situació de desigualtat s’explica bàsicament per les diferències entre sexes en les generacions més grans del mercat laboral, però les dades ens mostren que aquesta és una realitat que afecta igual les dones de 25 anys com les de 49, malgrat que les generacions més joves apunten una lenta progressió cap el model masculí.

Si analitzem la franja d’edat de 25 a 34 anys el percentatge de dones ocupades que treballa a jornada completa augmenta fins el 78,5%, és a dir un percentatge molt llunyà encara del percentatge pel conjunt d’homes de totes les edats (13 punts de diferència) i del percentatge dels homes d’aquest mateix grup d’edat (90,1%). En el grup de 35 a 49 anys es manté la diferència entre homes i dones, per als primers el percentatge de jornada completa és de 95,7% i per a les segones només de 76,7%. A més, en aquesta franja d’edat no només és característic de les dones el treball a temps parcial sinó també treballar de forma intermitent i variable respecte de la jornada. Entre els més joves de 16 a 24 anys, dels homes ocupats el 77,6% treballa

a temps complet i de les dones només el 57,8%. Per acabar, en el grup de 50 a 64 anys, el 95,7% dels homes ocupats treballen a jornada completa i en canvi de les dones només el 70,1%. A les dones les caracteritza el treball a temps parcial ( 16,9%) i el treballar de forma variable i intermitent respecte de la jornada (12,9%).

Si el que fem ara és fixar-nos en el nivell educatiu, en el col·lectiu de titulats universitaris ocupats del nostre mercat laboral el treball de les dones també es caracteritza per la jornada a temps parcial (11,5%, el 74,5% d’aquest tipus de treball per al col·lectiu). Però en el grup d’universitaris de 25 a 49 anys aquestes diferències en el tipus de jornada es redueixen i deixen de ser significatives.

I per acabar, fixem-nos ara en el col·lectiu dels no ocupats encara que trobem més preferència dels homes que de les dones per la jornada completa, les diferències per grup d’edat i per nivell d’estudis són prou importants i ens donen una lectura diferent de la relació dels sexes amb la jornada laboral. Entre els aturats de 16 a 24 anys no hi ha diferències per sexe en la preferència per la jornada de treball: ambdós sexes la volen majoritàriament completa, i de 25 a 34 anys tampoc, malgrat que augmenta la preferència per la temporalitat en el cas de les dones.

Preguntant a la població ocupada si vol augmentar o disminuir el nombre d’hores que treballa variant el sou en proporció, no hi ha diferències significatives per sexe. El 60% vol seguir treballant les mateixes hores que ara i guanyar el mateix, un 24% vol treballar més i guanyar més i un 13% fer-ho menys encara que signifiqui guanyar menys diners.

Retribució

Les diferències per sexe són mínimes en l’evolució del sou: a la meitat els hi han apujat i només a un 3,5% li han abaixat. Per als més joves la diferència no és significativa malgrat que gairebé és el doble el nombre d’homes a qui han apujat el sou (42,2% davant el 24,4% de les dones). En el grup de 25 a 49 anys l’evolució dels

sous també ha estat la mateixa per als dos sexes. I el mateix trobem al grup de 50 a 64 anys, però amb diferències no significatives.

Si demanem a les persones en situació d’atur quins són els ingressos mínims per sota dels quals no treballarien, la xifra de les dones és sempre inferior a la dels homes. La mitjana dels homes en atur és de 856,56 euros (142.520 pessetes) i la de les dones de 704,75 euros (117.260 pessetes). Aquesta diferència, encara que amb fluctuacions, es reprodueix en cada grup d’edat. Per exemple, en el grup d’edat de 35 a 49 anys la mitjana dels homes és de 1.025 euros (170.550) pessetes i la de les dones de 853,68 euros (142.040 pessetes), essent l’interval característic dels homes el de 1052 a 1202 euros (175.000 a 200.000 pessetes). El mateix patró també es reprodueix entre els homes i les dones que malgrat ésser inactius declaren que els agradaria tenir una feina.

Sou mínim sota el qual no treballarien els

aturats

També hi ha diferències importants entre homes i dones en la quantitat d’hores extra pagades a part del seu sou. Al 65,3% de les dones que fan hores extres no se’ls paguen aquestes hores a part del seu sou i només el 29,7% les cobra totes; en canvi el 44,6% dels homes les cobren íntegrament. En el cas dels de 16 a 34 i dels de 50 a 64 anys no hi ha diferències significatives, malgrat que també cobren una part més important de les hores extres que fan els homes que no pas les dones. En canvi en el grup d’homes i dones de 35 a 49 anys aquestes diferències són molt accentuades: el 41,9% dels homes cobra totes les hores extra i de les dones només

les cobra el 19,8% i, alhora, el 75,4% de les dones no cobra cap de les hores extra que fa i en els homes el percentatge és del 50,3%.

0% 20% 40% 60% 80% 100% homes dones

Hores extra pagades a part del sou

cap

menys de la meitat la meitat

més de la meitat totes pagades

Entre els universitaris no hi ha diferències significatives en les puges de sou malgrat que en les dones s’ha donat al llarg de l’any passat en menys casos. No hi ha diferències en el nombre d’hores extres pagades, de fet la tendència de tot el grup és la de no tenir les hores extra pagades a part del seu sou.

Relació amb el mercat

Entre les dones ocupades l’any 2001-2002 al mercat laboral, el 26,6% ha deixat la feina en tenir un fill al llarg de la seva vida laboral, un 7,6% involuntàriament i un 19% voluntàriament. Vegem-ho amb detall: el 3,6% perquè se li acabava el contracte i no li van renovar, el 4% perquè les van acomiadar; el 14,1% van deixar elles mateixes la feina i un 4,9% va demanar excedència . Entre els homes un 2,3% han fet el mateix majoritàriament per voluntat pròpia.

Si mirem les generacions més joves, de 25 a 34 anys, que estan treballant actualment també trobem que 1 de cada 3 dones han deixat la feina voluntàriament o involuntàriament quan han tingut un fill. Aquestes dones ho

han fet involuntàriament en el 13,3% dels casos: 7% perquè se’ls acabava el contracte i 6,3% perquè les van acomiadar. En aquest grup d’edat demanar excedència és un recurs molt important a l’hora de tenir un fill, el 7% l’han utilitzat. Entre les dones de 35 a 49 el 20,4% ha deixat la feina voluntàriament i el 3,7 ha demanat excedència. D’altra banda, han deixat involuntàriament el mercat en un 7,6% del casos: el 3,1% perquè se’ls acabava el contracte i el 4,6% perquè les van acomiadar. Els percentatges d’acomiadament involuntari d’aquest grup d’edat de 35 a 49 anys són la meitat dels que presenten les dones de 25 a 34 anys, però no per això deixen de ser importants; de fet, les dades deixen ben clar que la pràctica empresarial d’acomiadar les dones quan arriba la maternitat no sembla pas que sigui un ressò del passat, ans al contrari té plena vigència.

0 20 40 60 80 25-34 35-49 50-64 65 i més

Deixar la feina al tenir un fill

fi contracte acomiadament voluntat pròpia excedència no ha deixat la feina

Alhora un 10,4% de les dones ocupades l’any 2001-2002 han deixat la seva vida laboral i un 9,1% han ajornat la seva entrada al mercat laboral per tenir cura d’algun familiar, els homes ho han fet en un 2% dels casos.

Aquí el grup d’edat al qual pertanyen les dones té una gran importància. Quan més grans són les dones, més alt és el percentatge d’abandonament de la feina per tenir cura d’un familiar i l’ajornament de l’entrada al mercat laboral pel mateix motiu. En canvi, quan es tracta de l’abandonament voluntari o no del mercat en tenir un fill és el grup de dones de 25 a 34 anys (35,2%) seguit del de dones de 35-49 anys (28,9%) les que tenen els percentatges més alts.

0 5 10 15 20 25 30 35 40 16-24 25-34 35-49 50-64 65 i més dones

Deixar la feina

deixar la feina al tenir un fill voluntària i involuntaiament deixar per tenir cura d'un familiar

ajornar entrada al mercat per tenir cura d'un familiar

A tall de reflexió

El mercat laboral discrimina les dones doblement, d’una banda perquè no tracta de la mateixa manera els homes que les dones, i de l’altra, perquè situa les dones en una posició desfavorable respecte dels homes. Les dones tenen feines de menys qualificació o de menys autoritat i responsabilitat que els homes malgrat tenir les mateixes qualificacions. Aquesta diferència entre sexes no es dóna només a les generacions més grans del nostre mercat sinó que és un fet del tot evident també entre els més joves, malgrat que s’hagin produït canvis importants bàsicament lligats a l’augment del nivell educatiu de les dones .

Cert és que coexisteixen realitats diferents per a les dones, però en conjunt se situen en els segments menys privilegiats del mercat, dibuixant-se un mapa molt clar de segregació horitzontal i vertical segons el sexe dels individus. Les dones no només estan discriminades perquè tenen menys contractes indefinits, ocupen menys posicions de poder, tenen menys jornades completes, o no cobren les hores extra que fan, sinó també perquè són dones. Les pràctiques empresarials d’acomiadament o no renovació de contracte laboral associades a la maternitat fan palès aquest fet.

Es cert també que moltes dones estableixen una relació diferent a la dels homes amb el mercat laboral. Serveixi d’exemple el fet que fins i tot entre les generacions més joves un 14% deixa la feina, encara que 2 de cada 3 sigui perquè agafa excedència, quan té un fill i una de cada 10 abandona el mercat o ajorna l’entrada al mateix per tenir cura d’algun familiar. Aquests casos d’abandonament verbalitzats com a voluntaris el que amaguen al darrere és la responsabilitat i realització del treball domèstic i familiar, un treball que sempre hi és, que s’ha de fer, que és molt important i requereix molt d’esforç i que, avui per avui, atès el grau de participació dels homes que mostren les dades, no és de cap de les maneres voluntari per a les dones. És més que evident que no podem pas parlar del treball de les dones i especialment de les característiques de la seva presència al mercat laboral, sense parlar de la llar i especialment del repartiment del treball domèstic-familiar. També és cert que no podem deixar de parlar de l’absència dels homes en el repartiment del treball domèstic-familiar per entendre la seva bona posició de mercat. Aquest informe no ha abordat la distribució de feines a la llar, tot i que ha contemplat per a les conclusions els principals resultats de les dades. Aquest tema serà motiu d’un proper informe.